William Graves
En Guillem de Ca n'Alluny, Deià
Foto dels anys 50 amb els meus germans Lucia i Joan
Vaig arribar a Mallorca amb el meu pare Robert Graves i la família el 1946. Vaig anar a l’escola de Deià. Les classes en espanyol, l’esbarjo en mallorquí amb els meus amics, i la BBC a casa. Queden alguns de la meva quinta al poble. Després em van enviar a l’escola a Anglaterra. Vaig estudiar geològiques a Imperial College, a Londres, i, a part de cinc anys recent casat regentant la pensió Can Quet, al poble, i un interludi estudiant arqueologia, m’he guanyat la vida com a geòleg. Però sempre he viscut a Deià fins que es va obrir a el públic la casa on em vaig criar. Ara estic jubilat, i sóc membre fundador de la Fundació Robert Graves, i director no remunerat de la Casa de Robert Graves, visc a Palma però pujo dues o tres vegades per setmana.
Tramuntana sempre ha estat la meva terra. He nedat en el Gorg Blau abans de la presa. Amb amics hem buscat els “secrets” dels contrabandistes. M’he perdut pujant al Teix. Ho cont tot al meu llibre BAJO LA SOMBRA DEL OLIVO (Olañeta 1994).
Porto vinculat amb la preservació de la Serra des de jove. Vaig recolzar al meu pare en contra d’un projecte per construir un solàrium a la Cala Deià en els anys 70: la meva signatura va ser la primera en el document de protesta. I em vaig interessar des del principi en les noves normes d’edificació dels mateixos anys, sense les quals la costa de Tramuntana hagués seguit el camí que ja portava el Port de Sóller i la Cala Sant Vicenç.
Des que em vaig jubilar com a geòleg, he seguit fent el que puc per a la Serra de Tramuntana: Robert Graves va aparèixer en els cartells promocionant el nomenament de la UNESCO. He aparegut en dues de les pel·lícules: “L’obra d’un gegant”, sobre els margers, i “La Serra” del Consorci Serra de Tramuntana del Consell; al primer documental, com a entrevistat, al segon, com a narrador (en anglès i català).
Sóc soci de Tramuntana XXI des de fa anys.