Guillem Palou
Mestre marger, Bunyola.
Sóc de Bunyola i sóc marger. Vaig començar a estudiar Dret, però no m’agradava ni m’anava bé. Vaig començar a cercar alternatives, no tenia una vocació molt forta per fer de marger. Vaig fer feina d’administratiu, però estar tancat no era lo meu.
Vaig saber que es feia una escola de margers, l’any 90 o 91. Vaig estar-hi dos anys formant-me, i després he format part de les brigades de manteniment de camins de la Serra de Tramuntana. També vaig ser mestre de les escoles de margers i, ara que ja no existeixen, estic a una brigada de margers del Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca, mantenint els camins GR.
A mi el que més em motiva és la capacitat que tenc de transformar el paisatge. Quan vaig estar fent feina d’administratiu, cada dia tenia una pila de papers damunt la taula per organitzar, ho feia, i l’endemà tornava a tenir un caramull de papers, era una feina que no es veia! La meva feina de marger sí que es veu, és laboriosa, lenta, pesada, però quan te’n vas has transformat un espai.
Un dels reptes de l’ofici és assegurar el relleu generacional. És un dels objectius del Gremi de Margers, del que form part (sóc el tresorer). Ens vàrem constituir com a gremi per posar en valor la feina. Volem que sigui econòmicament atractiva per un jove que comença.
Un altre problema és que hi ha molt d’intrusisme, molta mà d’obra no qualificada, el que deixa mals treballs. Els aprenents joves han de competir amb això: una feina molt dura a un preu baix.
Als joves d’avui, per animar-los que escullin l’ofici, els diria que és una feina que personalment és molt gratificant, i que hi ha bones possibilitats de guanyar-se la vida, que és per això que feim feina. Amb paciència i perseverança es poden aconseguir les dues coses.