Trobada càrrecs públics Tramuntana_LR

Trobada de Càrrecs públics de la Serra de Tramunt ana Raixa, 7 de març de 2020 Amb la col·laboració de: 1 ÍNDEX Presentació 3 Taula 1: Gestió forestal i sector agrícola 5 Taula 2: Subvencions, finançament municipal, recursos econòmics i tècnics 7 Taula 3: Mobilitat i problemàtica Ma-10 9 Taula 4: Urbanisme, accés a l'habitatge, infraestructures i serveis públics 12 Taula 5: Turisme i ús públic 14 Taula 6: Governança, normativa i participació 16 Conclusions 18 2 PRESENTACIÓ El passat 7 de març de 2020 va tenir lloc a la Territori, Miquel Vadell; i Paisatge i Residus, finca pública de Raixa la primera Trobada de Patricia Arbona. càrrecs públics de la Serra de Tramuntana, una Per part del Govern de les Illes Balears, van jornada de reflexió i diàleg entre càrrecs polítics, assistir el conseller de Medi ambient i Territori, adreçada a representants municipals, insulars i Miquel Mir; el director general d'Espais Naturals del Govern que tenen relació directa amb la i Biodiversitat, Llorenç Mas; i el d'Agricultura i gestió de la Serra de Tramuntana. Ramaderia, Biel Torrens. A la jornada, van assistir la presidenta del Pel que fa a la representació dels responsables Consell de Mallorca, Catalina Cladera, amb els de la gestió municipal, van assistir vuit seus consellers de Territori, Maria Antonia batles/esses, quatre tinents de batle/essa i Garcies, i de Mobilitat, Iván Sevillano, i els quatre regidors/res, comptant amb la directors insulars d'Urbanisme, Luis Corral; representació de 14 municipis. DEIÀ CALVIÀ Lluís Apesteguía Batle Rafel Sedano Tinent de batle Henar Arribas Regidora José Francisco Jiménez Director general ESCORCA POLLENÇA Antoni Solivellas Batle Tomeu Cifre Batle ESTELLENCS PUIGPUNYENT Bartomeu Jover Batle Miquel Estrades Tinent de batle M ANCOR DE LA VALL SANTA M ARIA DEL CAM Í Joan Ramon Regidor Margalida Bonet Regidora VALLDEM OSSA BUNYOLA Nadal Torres Batle Andreu Bujosa Batle Jaume Mayol Tinent de batle i FORNALUTX regidor Andreu Barceló Regidor SELVA BANYALBUJAR Cristòfol Barceló Mestre Tinent de batle Mateu Ferrà Batle ESPORLES Maria Ramon Batlessa 3 Aquest encontre va ser estat impulsat per Per la seva banda, el president de Tramuntana l'associació Tramuntana XXI, en col·laboració XXI, Joe Holles, va donar la benvinguda als amb el Consell de Mallorca, amb l'objectiu de assistents amb les següents paraules: conèixer de primera mà la percepció dels " Tramuntana XXI va néixer ja fa 4 anys per diferents responsables polítics de la Serra, sobre treballar en favor de la Serra de Tramuntana des quines són les qüestions prioritàries per millorar del coneixement i el consens i per aglutinar i l'estat social, ambiental i econòmic de la crear espais d?encontre i diàleg per totes les Tramuntana. A més, la voluntat de l'encontre era persones i entitats interessades a col·laborar per posar els fonaments per a possibles iniciatives un futur sostenible de la Serra de Tramuntana. de col·laboració i sinergies entre administracions Des de la nostra entitat somniam cada dia amb en favor de la Serra. la Serra del futur, amb un espai més inclusiu i sostenible, i vosaltres, els responsables de la A la presentació de la jornada, la presidenta del gestió del territori, en sou els protagonistes" . Consell de Mallorca, Catalina Cladera, va afirmar: ?Tots els agents implicats tenim el repte La jornada de treball va girar al voltant de sis de fer de la Serra de Tramuntana un model grans eixos: gestió forestal i sector agrícola; d?equilibri entre sostenibilitat i rendibilitat que la subvencions i recursos tècnics; mobilitat i converteixi en la punta de llança d?una Mallorca problemàtica de renous i perillositat sobre la sostenible des del punt de vista ambiental, Ma-10; urbanisme, habitatge, infraestructures i social i econòmic" . serveis públics; turisme i ús públic; i governança i participació. La jornada va permetre generar Des del Govern Balear, el conseller Miquel Mir un major coneixement de la situació i va agrair Tramuntana XXI la iniciativa, ja que possibilitats de la Serra, i del paper concret i ?ens ajuda a tenir una visió més completa de les prioritats de cada organisme. realitats que conviuen a la Serra de Tramuntana per tal d?encarar, d?una manera coordinada i conjunta, els reptes del Paratge Natural?. Joe Holles, president de Tramuntana XXI; Catalina Cladera, presidenta del Consell de Mallorca i Miquel Mir, conseller de Medi Ambient i Territori. Foto: Consell de Mallorca. 4 TAULA 1: GESTIÓ FORESTAL I SECTOR AGRÍCOLA Amfit rió: Luis Berbiela A aquesta taula es va parlar sobre la dificultat de Rellevant és la necessitat d'incorporar joves al mantenir el sector forestal i agrícola, pels sector agrícola i forestal per garantir el relleu problemes per garantir la rendibilitat de generacional. S'ha de tenir en compte que la l'activitat. Serra de Tramuntana aquesta activitat és menys rendible i productiva que a la zona del pla de Per donar sortida comercial als productes a un Mallorca, hi ha poques terres disponibles, factors preu just que dignifiqui la professió es necessita que dificulten la incorporació dels joves. Per això millorar les xarxes de comercialització i fa falta crear bancs de terres i espais de formació distribució, ajudar al cooperativisme i incentivar segons les necessitats actuals, que permetin un el producte local i la venda directa. grau d'especialització alt. Es necessiten ajudes per superar els costos Pel que fa a la gestió forestal, existeix el afegits de la mateixa activitat a la Serra de plantejament global que plantar arbres conserva Tramuntana, com el manteniment dels espais els boscos, però també cal tenir en compte que margenats o l'agilització dels tràmits burocràtics per conservar els boscos, han de ser gestionats i que es requereixen a causa de les figures de que per tant també s'han de tallar alguns arbres. protecció i la normativa que s'hi aplica. Per això és imprescindible impulsar Referent a les figures de protecció, és nombrosa l'aprofitament dels recursos forestals i silvestres, la normativa tant en l'àmbit europeu com per exemple incentivant l'ús de calderes de nacional. Sovint aquestes figures se superposen i biomassa. se'n dificulta l'aplicació. Per això es va proposar Un greu problema greu pels boscos de la Serra revisar i unificar, a més d'agilitzar els tràmits és la plaga de cabres assilvestrades actual, que burocràtics relacionats amb els aprofitaments es podria convertir en oportunitat d'ingressos tradicionals, que també van vinculats a la gestió per molts de gestors de finques, si es disposés del territori. de normativa sanitària per la comercialització de la carn de caça. 5  REPTES SOLUCIONS Superar el llindar de rendibilitat pel sector primari de - Promoure el producte local. la Serra. - Creació de marques per visibilitzar el valor afegit del producte. - Potenciar en el sector turístic la cultura d?oferta/demanda dels productes de km 0. - Donar suport al cooperativisme i creació de xarxes de consum. - Aprofitar i millorar la normativa de venda directa. - Donar suport a costos afegits i a la recuperació de marges. Assumir normativa de protecció, però unificar criteris Centralitzar les gestions d?autoritzacions i d?aplicació limitant burocràcies sectorials. subvencions. Incentivar la incorporació de joves per recuperar el - Facilitar accés a la terra (exemple de banc de sector primari de la Serra. terres). - Oferir formació específica per especialitzar el sector. Disposar d?una normativa per desenvolupar una - Llei de la Serra de Tramuntana. gestió pròpia integrada, que pugui permetre activar els recursos i el potencial socioeconòmic de la Serra. Promoure els usos tradicionals i aprofitament - Normativa sanitària per la carn de cabrit. cinegètics (cabra), ramaders, forestals, agrícoles sense entrebancs burocràtics. Resoldre la manca o deficient gestió forestal dels - Potenciar i normalitzar l?aprofitament de la boscos públics i privats. biomassa forestal per a ús energètic.-Aprofitar la possibilitat de producció de fusta i altres productes silvestres.- Incentivar l?ús públic de calderes de biomassa. 6 TAULA 2: SUBVENCIONS, FINANÇAMENT MUNICIPAL, RECURSOS ECONÒMICS I TÈCNICS Amfit rió: Toni Colom Si es vol generar un canvi a la Serra, es proposa Una problemàtica singular de la Serra és la començar entendre aquest espai en el seu gestió dels camins, que recau majoritàriament conjunt, per la generació d'accions sobre els ajuntaments. Els camins de la Serra estratègiques entre diferents municipis i amb s'han d'entendre com una xarxa de comunicació, aliances entre les administracions públiques i que necessita inversió estable pel seu entitats i empreses privades. manteniment, sobretot dels ajuntaments més petits, que sovint són els que han de gestionar És imprescindible començar a generar iniciatives un nombre més gran de camins i usuaris. que portin Serra de cognom, per generar esperit d'unitat i entendre els ajuntaments com els Una mancança important per part dels motors econòmics dels seus serveis i productes. ajuntaments és la falta de personal tècnic, específic per cobrir les àrees de competència Per això es necessita avaluar quines són les municipal, imprescindible per millorar l'eficiència capacitats i necessitats dels municipis per de la gestió i l'elaboració de projectes per realitzar inversions ben dirigides i si cal conjuntes captar finançament. per optimitzar els recursos amb una visió de llarg termini. Pel que fa al sosteniment de finques públiques, no hi ha ajudes de la dimensió adequada i Un bon exemple és la necessitat de portar a manca explorar la captació de fons europeus. terme aquestes polítiques amb la gestió dels recursos hídrics, per combatre l'escassetat i Així mateix, destacar que estratègicament per la assegurar-ne la qualitat, així com conservar els gestió municipal i futures inversions, s'ha de aqüífers. prioritzar crear nous nínxols de negoci, per generar clients enveres de centrar els esforços en la recerca i sol·licitud de subvencions. 7  REPTES SOLUCIONS Recursos hídrics: - Realitzar un diagnòstic de les capacitats de cada municipi. L?escassetat de l?aigua sobretot durant l?estiu, coincidint amb la temperada alta. - Millorar la infraestructura de desdoblament de les aigües fecals. Mala qualitat de l?aigua i problemàtica d'aigües fecals - Plans d'obres i serveis extraordinaris. Gest ió de Camins: - Realitzar acords estables per invertir recursos dedicats al control i la gestió de camins a través d?un Manca de recursos per la gestió de camins i la seva conveni entre diferents administracions. vigilància. La majoria d?usuaris dels camins no són habitants dels municipis que els han de mantenir. Manca de finançament i ajudes insuficients per la - Destinar les inversions en accions per potenciar la gestió de finques públiques. seva rendibilitat agrícola i forestal a més d'ús públic. - Destinar esforços a excedir a finançament europeu. Manca de personal tècnic als ajuntaments. - Suport institucional des del Consell de Mallorca de personal tècnic. Subvencions públiques que no arriben a tothom, a - Incorporar els costos de gestió i justificació de les causa de les dificultats burocràtiques que sol·licituds. comporten. - Suport dels ajuntaments als propietaris per sol·licitar les subvencions i executar accions per exemple en la gestió forestal de finques privades. - Agilitzar tràmits burocràtics. 8 TAULA 3: MOBILITAT I PROBLEMÀTICA MA-10 Amfit rió: Joe Holles Les paraules saturació i massificació han sigut Referent a les bicicletes, existeixen punts terminologies que s'han utilitzat sovint a aquesta problemàtics, a causa del pendent o l'amplada taula, analitzant cada tipus de transport per de la carretera, sobretot en determinades separat. Destacar que la massificació té com a èpoques de l'any. Això repercuteix amb conseqüència que es magnifiquin les embussos i incrementa molt la perillositat tant repercussions dels problemes. pels conductors com pels ciclistes. S'ha de tenir en compte que la carretera MA-10 Referent al problema dels autobusos, cal té unes singularitats molt específiques: Més de destacar que els busos de grans dimensions 100 km de corbes, molt estreta, àmpliament sovint generen embossos i que són molt freqüentada i única via de comunicació per la freqüents aquests vehicles privats per transport majoria d'habitants de la Serra. de turistes, envers la manca de transport públic per millorar la necessària connectivitat entre els S'ha identificat com a problema greu les pobles de la Serra. pràctiques de conducció temeràries i l'excés de renou d'alguns ciclomotors. Aquest fet a més Les proves esportives també han esdevingut un d'incrementar la sinistralitat a la carretera, problema, ja que repercuteixen en aïllar la provoca malestar als habitants per contaminació població i cada cop són més recurrents. acústica que es genera, dintre d'un espai natural Són nombroses les propostes per resoldre o protegit, tant pel Govern Balear com la pal·liar aquests problemes que es descriuen a UNESCO. continuació, que s'enfoquen en mesures com planificar, regular, millorar els accessos i Els cotxes mal aparcats, la massificació a alguns infraestructures i disposar de més recursos per punts, les pràctiques incíviques d'alguns fer complir les lleis existents. conductors i la manca de pàrquing generen molèsties als habitants de la Serra. 9  REPTES SOLUCIONS Mot os: - Ampliar/replicar, a altres localitzacions, la Excés de renou i velocitat. campanya del Consell al Mirador de Ses Barques. Impunitat davant males pràctiques. - Pressionar a la DGT perquè prengui més consciència del problema. Avançaments il·legals. - Col·locació de radars fixos i mòbils als municipis a Aparcament incívic. demanda dels ajuntaments. Confrontació de motoristes amb veïns. - Acabar amb les filtracions de la informació dels Actuacions puntuals que desplacen els problemes a dies i llocs dels controls policials. altres punts.Ineficàcia de les actuacions a causa de filtracions. - Promoure una llei autonòmica de renou. Manca de compromís de la DGT. - Explorar la possibilitat d'incloure les carreteres al PORN de la Serra de Tramuntana. - Realitzar un mapa de renou de la Serra de Tramuntana per a donar visibilitat al problema a temps real. Cot xes: - Millorar pàrquings i habilitar zones d'aturada per a fotos. Excés de cotxes en determinades franges i localitzacions. - Augmentar els controls per a fer complir la normativa existent. Passades de cotxes de carreres els vespres. Aglomeracions per aparcament il·legal i perill per dificultats d'accés a les autoritats en casos d?emergència. Aturades il·legals dins la calçada per fer fotos. Biciclet es: - Habilitar carrils bici a tots els punts possibles. Impossibilitat de fer carrils bici a la major part de la - Estudiar la implementació de mesures concretes als MA-10. ?punts negres? (ex.: Coll de Sa Bastida). Retencions a ?punts negres? (com el Coll de Sa - Limitar les dimensions dels grups. Bastida) per la presència de grans grups a poca velocitat. Aut ocars: - Reduir la grandària dels autocars. Perillositat per alta afluència d'autocars de gran - Flexibilitzar horaris i freqüències per a atendre a la dimensió. realitat canviant dels residents. Manca de connectivitat entre municipis de la Serra. Estacionalitat dels serveis. Freqüències insuficients en certs moments i llocs. Manca de flexibilitat de grandària i freqüència segons la temporada i la ubicació. 10  REPTES SOLUCIONS Tancament s per proves esport ives i - Consensuar els tancaments amb tots els agents esdeveniment s: afectats. - Evitar tancaments en setmanes successives. Alta freqüència de tancaments de carreteres que perjudica els veïns i comerços que queden aïllats. - Atendre a les necessitats de cada poble (sigui augmentar o reduir la freqüència dels tancaments). Interessos enfrontats entre diferents col·lectius i, en alguns casos municipis. Varis: - Donar visibilitat als problemes de la MA-10. - Homogeneïtzar l'aplicació de mesures com la Grans concentracions de quads, trikes, cotxes limitació al Far de Formentor millorant els esportius, etc. aparcaments i serveis de busos. Alta sinistralitat no reconeguda per la DGT. - Millorar accessos per als vianants als punts d'interès. Poca accessibilitat a punts d'interès per manca de pàrquings o camins per vianants (ex.: Sa Volta, d'Es General o Planícia). 11 TAULA 4: URBANISME, ACCÈS A L' HABITATGE, INFRAESTRUCTURES I SERVEIS PÚBLICS Amfit riona: Maria Cifre Molts dels participants d?aquesta taula, La pressió turística i el lloguer vacacional ha provinents de diferents municipis de la Serra, generat més debat, amb una visió de font de han denunciat que es troben amb la diversificació econòmica d'alguns municipis, en impossibilitat d'oferir accés a l'habitatge contrapunt d'altres que han ressaltat l'aspecte sobretot els joves. Contràriament, es troben en d'expulsió dels joves, a causa de l'increment del la situació que una gran proporció dels preu de la vida i l'habitatge. habitatges estan buits, sigui temporalment o de La normativa de limitació del creixement urbà, forma permanent a causa de qüestions com les també va directament relacionada amb la resta segones residencies, l'especulació, d'infraestructures públiques (depuradores, pous, l'abandonament o al lloguer turístic. punts verds, aparcaments). La majoria de Alguns municipis apunten a la legislació de municipis no tenen ni recursos per adequar les protecció territorial com un efecte delimitant pel infraestructures, ni espais on ubicar-les, per creixement urbà. Això es relaciona directament atendre la demanda de la població fluctuant amb el tipus de propostes de solucions dels seus municipis, sobretot durant la plantejades, ressaltant el consens de la temporada turística. rehabilitació i reocupació de les edificacions Pel que fa als serveis sanitaris i escolarització, a existents al sol urbà, enfront de la construcció de la Serra ens trobem amb una gran diversitat de nous habitatges. realitats, des de municipis que no tenen infants Des de la creació d'habitatges socials que es suficients per mantenir l'escola oberta fins, a considera necessària però no la solució, fins municipis que estan desbordats. propostes més innovadores. Per exemple plans S'ha conclòs en què s'ha de planificar el especials per la recuperació de possessions creixement urbanístic i la creació i manteniment abandonades, que es podrien compartir entre d'infraestructures, en funció dels recursos i de diferents famílies o desenvolupament d'activitats l'espai que es disposa, per optimitzar els serveis mixtes relacionades amb turisme, potenciant i oferir les millors garanties els habitants de la sempre l'activitat agrícola i usos socials. Serra. 12  REPTES SOLUCIONS Habit at ge: - Incentivar la reconversió/reutilització dels habitatges existents. Dificultat d'accés a l'habitatge pels joves dels pobles de la Tramuntana per manca d'habitatges - Fomentar nous models d'habitatge (cohabitatge). disponibles a preus assequibles. - Recuperar usos tradicionals. Habitatges buits a causa de segones residències, - Vivendes de protecció oficial. especulació, lloguer turístic i abandonament - Lloguer social. - Prioritzar distribuir en lloc de construir. Turisme: - Conduir el benefici del turisme a dinamitzar l?economia del municipi i incrementar el consum de La pressió turística repercuteix negativament en productes locals. diferents sectors com l'habitatge i l'abastiment de serveis públics. Recursos hídrics: - Posar en marxa una xarxa d'abastament d'aigua mancomunada com al Pla de Mallorca i treballar de forma supramunicipal. Insuficiència d'abastiment d?aigua sobretot durant l'estiu coincidint amb la temporada turística. - Fomentar la regeneració de l'aigua depurada per a reutilització i poder reduir el consum global. Depuradores saturades que requereixen inversions que els municipis no poden assumir i ampliar el - Invertir a millorar la infraestructura per evitar territori urbà que està limitat. pèrdues. Pèrdues de la xarxa, deficiències de la infraestructura de redistribució. Gest ió dels residus: -Estudiar aquesta problemàtica des de territori del Consell de Mallorca i en el cas que sigui compartida Increment de la complexitat de gestió i del cost a per diferents municipis es proposin solucions causa de l'increment de la població visitant. comunes. Manca d'infraestructures tipus Parc Verd, que sovint estan limitades pel possible creixement urbà. Manca d?aparcament : Manca sòl urbà o és molt car i està limitada la reconversió de sòl rústic en sòl per infraestructures públiques. Cent res educat ius: Dificultat per mantenir alguns centres educatius oberts, a causa de poc alumnat. Manca de sol urbà per ampliar els centres educatius que ho necessiten. 13 TAULA 5: TURISME I ÚS PÚBLIC Amfit rió: Tomeu Deyà Destacar que causa de ser la principal activitat es localitzen, quins són els seus hàbits de econòmica a Mallorca, és un tema transversal consum. Cohesionant aquesta informació que afecta directament a totes les altres taules, podrem planificar una estratègia de per això només s'han recollit aspectes desenvolupament turístic a la Serra que en relacionats únicament amb el turisme. reverteixi amb el màxim benefici i minimitzant els impactes. El concepte de turisme dintre d'un espai declara patrimoni mundial i la doctrina de la UNESCO Com afrontar la massificació és molt complexa, amb el turisme, suposa dos eixos fonamentals ja que no disposem d'uns termes absoluts que sovint generen friccions. El fet de ser quantitatius per definir la mateixa. Actualment patrimoni mundial té una concepció que aquest encara es parla de massificació com una bé pertany a tota la humitat, però es prioritza percepció, però sí que es podrien realitzar davant el dret al gaudí, les actuacions algunes accions, com definir capacitat de necessàries per al seu manteniment. càrrega als punts saturats, disposar de personal per informar i millorar el transport públic. Un altre aspecte important a ressaltar és que la població local ha de tenir un paper clau en el La transversalitat econòmica és un deute històric poder de decisió, així com en la redistribució entre el turisme i el territori de la Serra. El seu dels beneficis generats pel turisme. paisatge ha servit com a reclam i per diferenciar el producte de sol i platja. Tot i el gran nombre S'ha de tenir en compte que per definir una de visitants que rep, no deixen un benefici bona estratègia i planificació, manca identificar proporcional als seus habitants. qui són els turistes, quines activitats realitzen, on 14  REPTES SOLUCIONS Manca d?identificació dels diferents segments de - Identificació dels diferents segments i desenvolupar turisme a la Serra, dels seus impactes i capacitat de una estratègia per maximitzar beneficis i minimitzar maximitzar beneficis. impactes. - Major coordinació entre administracions. - Normativa d'habitatge vacacional. Afrontar la massificació. - Identificar punts de saturació. - Definir capacitat de càrrega. - Disposar de personal per ordenar i informar. - Realitzar campanyes informatives per sensibilitzar i millorar el civisme. - Millorar la xarxa de transport públic i aparcaments. Transversalitat econòmica del turisme de la Serra. - Crear demanda de producte local km 0. Deute del turisme amb el territori de la Serra. - Oferir experiència amb sector primari i fomentar: - Major implicació sector turístic. - Major agilitat en regulació activitat. 15 TAULA 6: GOVERNANÇA, NORMATIVA I PARTICIPACIÓ Amfit rió: Joan Mayol A totes les taules s'ha parlat de la necessitat de Hi ha molta normativa aplicable a la Serra, a crear un desenvolupament econòmic, social i vegades és imprecisa i contradictòria, pot ser institucional, amb equilibri amb les institucions, susceptible a interpretacions, segons l'àmbit en la societat civil i forces econòmiques: això és la què s'aplica. Per això caldria un procés continuat governança. de revisió i reformulació de la normativa, amb la idea de simplificar i harmonitzar, per això s'ha Un dels principals problemes que s'identifiquen parlat de la llei de la Serra. a la Serra per desenvolupar un model eficaç de governança són les visions sectorials. Cada La limitació de mitjans humans i econòmics sector econòmic o administratiu veu la Serra a també esdevé un repte per generar un bon través de la seva mirada i no considera les sistema de governança. Per això no només s'ha repercussions de les seves decisions sobre altres de pensar amb l'increment sinó també amb sectors. Per això cal prioritzar i equilibrar l'eficiència. accions, amb una visió de conjunt de la Serra. També s'ha identificat una desconnexió Els participants parlen de la manca de administrativa, entre els agents de presa de cooperació entre turisme i agricultura, de decisions i la realitat del territori, sobretot com patrimoni i urbanisme, manca aquesta visió més allunyada de la Serra està l?administració. holística de la Serra. Si assumim que es necessita una certa rendibilitat per poder mantenir el territori, no hem de contribuir amb visions sectorials que ho facin impossible. 16  REPTES SOLUCIONS Manca d?equilibri entre administracions, societat civil - Clarificar competències i crear espais de i forces econòmiques col·laboració i participació. Normativa imprecisa i visions sectorials. - Revisar la normativa existent amb la voluntat de simplificar i harmonitzar. Normativa contradictòria. - Planificar i legislar amb una visió holística de la Serra. - Possible formulació d?una llei de la Serra. Limitació de mitjans humans I econòmics per - Coordinar i optimitzar els recursos existents. generar un bon sistema de governança. Desconnexió administrativa de la realitat. - Acostar els responsables de presa de decisions al territori. 17 CONCLUSIONS Com a principals conclusions de la trobada, es Referent a urbanisme, accés a l'habitatge, va posar en evidència d'afrontar els reptes infraestructures i serveis públics, tots els comuns tot i les singularitats de cada municipi. municipis han coincidit que la delimitació territorial i la fluctuació de la població, és un Pel que fa a la gestió forestal i el sector agrícola, greu problema per poder dimensionar i és una àrea prioritària per conservar el paisatge i gestionar adequadament els seus serveis i prevenir els incendis forestals. La promoció de infraestructures. Mancomunar serveis i planificar producte local i una sortida comercial per la la gestió a llarg termini han sigut les propostes biomassa forestal, són algunes de les claus per que han presentat més consens. poder dinamitzar el sector. D'aquesta manera es podria garantir un relleu generacional i que El turisme i ús públic, com que representa la aquestes activitats imprescindibles perdurin. principal activitat econòmica és un tema transversal que afecta a totes les altres Referent a les subvencions, finançament temàtiques. Trobar el balanç entre un nombre municipal, recursos econòmics i tècnics, tots els sostenible de visitants sense provocar la municipis van coincidir en la necessitat d'unir saturació, sense provocar malestar als habitants. esforços i tractar la Serra com un conjunt. Imprescindible és també aconseguir que D'aquesta manera es podrien mancomunar aquesta activitat reverteixi en altres sectors que serveis, infraestructures i assessorament tècnic, conserven el territori, com el sector primari. fent més viable l'impuls de nous projectes i l'optimització dels recursos humans i econòmics. A totes les taules s'ha parlat d'aconseguir una millor governança, on l'administració es trobi La problemàtica a la carretera MA-10 és molt més a prop del territori, amb uns sistemes de complexa i afecte a tots tipus de vehicles i participació ciutadana actius. Agilitzar els transports. Es necessita resoldre cada un per processos burocràtics i revisar i reformular la separat posant delimitacions i estratègies de normativa existent, també es troba necessari per gestió segons la capacitat de cada tram i fent un facilitar la gestió als municipis de la Serra de esforç per part de les administracions Tramuntana. competents per fer complir la llei. 18 TROBADA DE CÀRRECS PÚBLICS DE LA SERRA DE TRAMUNTANA 19