FVV 20200325 CENTRALS

FORA VILA VERD EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES NUMERO 1.209. DIMECRES 25 DE MARÇ DE 2020 SUPLEMENT D’ECOLOGIA, AGRICULTURA, NATURA, PATRIMONI I CULTURA POPULAR VI I SALUT. ELAN COMBINACIÓ DELS DIFERENTS ELEMENTS QUÍMICS QUE ES TROBEN EL VI ÉS LA RESPONSABLE DELS SEUS EFECTES SALUDABLES JARDINS. JUATRI LDIITNZSA RS EERLVTI REÀM PPSE RDQEUCÈO LNLF UI NEAI XMIENN BT ÉP EERN PAORSRAI RB AAR PAU NLT’ ESSETLI US J. SERRA Marges, parets i camins, alguns dels elements etnològics creats a partir de la tècnica de la pedra en sec, especialment present a la Serra de Tramuntana. MARGERS, METGES DEL PAISATGE VALORS . LA TÈCNICA DE LA PEDRA EN SEC APORTA NOMBROSOS VALORS AMBIENTALS, ECOSISTÈMICS, PATRIMONIALS I SOCIALS / AUGMENTA EL TERRENY DISPONIBLE PER A L’AGRICULTURA I APROFITA MILLOR L’AIGUA / VA SER ESSENCIAL PERQUÈ LA UNESCO RECONEGUÉS ELS VALORS DE LA SERRA DE TRAMUNTANA 4 FORA VILA VERD
EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES, DIMECRES 25 DE MARÇ DE 2020 250. És el nombre de margers en actiu que lluiten per no ser la darrera generació d’aquest ofici, que forma part de l’arquitectura rural illenca des de temps immemorials. Els marges suavitzen els pendents i generen terren cultivable, retenen l’airua i eviten l’erosió. Margers, els arquitectes de la pedra l’existència d’especialistes en “És l’escriptura del paisatge. Una pedra en sec: paredadors, mestres X.C./F.V.V. arquitectura sense arquitecte, de paret seca o margers. “El mar- anònima, humil. Es tracta d’una ger començava la vida professional cultura que va néixer de la neces- com a mosso o bracer a edat molt sitat que, amb el pas dels segles, primerenca i, amb el temps i l’ex- acabà per convertir-se en un art. periència, l’aprenent esdevenia L’escassetat de mitjans i l’abun- mestre, categoria per a la qual no dància de temps va fer de les cons- era necessari cap examen ni paper, truccions de pedra en sec una geo- però sí l’acceptació general de la grafia generalitzada. Aquestes seva habilitat. Els mestres de paret edificacions ens situen en una seca gairebé desaparegueren, Alguns dels marges que sostenen la terra a la Serra de Tramuntana i eviten la seva erosió, obra de margers anònims que actualment e espècie d’intemporalitat suspesa. engolits per la nova economia Ens ensenyen el diàleg de l’home turística que no deixava lloc als ofi- amb la pedra. La relació antiga cis del passat”, expliquen al llibre. entre la idea i la matèria”. “Quan jo era nin n’hi havia D’aquesta manera comença molts, de margers. Els margers Antoni Reynés, qui fou director de eren considerats artistes, tenien l’Escola de Margers i avui coordi- millors condicions que qui feia na la Unitat de feina al camp. Si Pedra en Sec del feies un marge, Consell de feies les hores que Els margers Mallorca, el seu gairebé volies, no estaves “Llibre de la pedra baix les ordres de en sec”. desaparegueren ningú. Eres lliure”. La tècnica de la Així explica pedra en sec, o amb l’arribada Francesc Pastor, el construcció amb mestre Xesc, per- pedra residual dels del turisme què es va fer mar- camps sense cap ger, al documental mena d’argamassa, forma part de “L’obra d’un gegant”, d’Antoni Mir. l’arquitectura rural illenca des de Certament els margers gairebé temps immemorials, així com d’al- desaparegueren amb l’arribada Antoni Martínez, de Tramunana XXI. L’antropòloga Maria Cifre. Pep Bernales, de l’administració tres llocs de la Mediterrània. Des del turisme, que va fer oblidar que de 2018 és Patrimoni Cultural un dia aquesta illa va viure del Immaterial de la Humanitat per la camp. Fins que el Consell de Palma, l’altre de Bunyola, van pro- ocells, els arbres, els paratges. I que no es veia! La meva feina de UNESCO. A la Serra de Mallorca impulsà la creació, l’any var de fer carrera: Mir a Belles sobretot, el que em resulta més gra- marger sí que es veu, és laboriosa, Tramuntana, aquesta tècnica ha 1986, d’una escola-taller que es va Arts, Palou a Dret. No s’hi van tro- tificant és saber que el que has fet lenta, pesada, però quan te’n vas servit per suavitzar els forts pen- anomenar Escola de Margers, bar i van veure en l’Escola de et sobreviurà, la pedra és eterna”. has transformat un espai”. dents muntanyencs per així guan- amb la qual es va evitar la desapa- Margers una possibilitat laboral Lluc Mir va ser reconegut l’any yar terreny cultivable, evitar l’ero- rició de l’ofici gràcies a l’ensenya- que s’ha convertit en un estil de  Amb passió. En Guillem passat amb el prestigiós premi R. sió de la terra i aprofitar l’aigua ment de la tècnica per part dels vida. Avui en Guillem forma part també parla amb passió del seu H. Driehaus d’Arts a la que, de manera irregular, rep darrers margers que quedaven en d’una brigada de margers del ofici: “A mi el que més em motiva Construcció. Va ser el primer mar- aquest territori. Només a la Serra actiu. Dos d’aquests margers que Departament de Medi Ambient és la capacitat que tenc de trans- ger en obtenir un guardó. Per es comptabilitzen aproximada- es van formar a l’Escola de del Consell de Mallorca i en Lluc formar el paisatge. Vaig fer feina agrair el reconeixement va dir: ment 20.000 quilòmetres de mar- Margers i avui en dia encara es és autònom. d’administratiu sis mesos, cada “No volem ser folklore. Els oficis ges, més que la muralla xinesa. dediquen a la pedra en sec són “Em vaig enamorar de l’ofici en dia tenia una pila de papers da- tradicionals recullen un saber acu- Segons llibre d’Antoni Reynés i Lluc Mir i Guillem Palou. el camí”, explica en Lluc, “m’agra- munt la taula per organitzar, ho mulat al llarg de generacions, que Vicenç Sastre, hi ha documents Cap dels dos, curiosament, sem- da fer feina a l’exterior, veure com feia i l’endemà tornava a tenir un és immaterial, no és tangible, és que, ja en el segle XVI, parlen de blava destinat a l’ofici. Un de canvien les estacions, identificar els caramull de papers, era una feina un tresor”.  FORA VILA VERD
EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES, DIMECRES 25 DE MARÇ DE 2020 5 amb l’entorn”, reflexiona Cifre. Davant un mateix escenari, un EL GREMI. paisatge de marjades ben conser- El 2017 Lluc Mir, Guillem vades amb un olivar gestionat, les Palou i altres professionals de percepcions canvien en funció de l’ofici van fundar el Gremi de qui l’estigui observant. “Per als Margers de Mallorca. “El pagesos, es tracta d’un sistema gremi neix d’una preocupació d’aprofitament de la terra i dels per la salut del nostre ofici”, recursos hídrics que permet pro- explica Mir. duir bens com l’oli d’oliva. Els visi- tants, en canvi, tendiran a emfatit- FORMACIÓ. zar les seves característiques Entre les mesures que impul- visualment perceptibles, com per sen per assegurar la pervivèn- exemple les formes dels troncs cia d’aquest ofici tradicional d’olivera i els colors de la pedra de està reactivar l’Escola de les marjades. Un tècnic involucrat Margers, desapareguda quan en la prevenció i la gestió dels es va quedar sense subven- incendis forestals accentuarà que cions europees a causa de la la discontinuïtat que aquest tipus crisi econòmica. de paisatge genera en la massa forestal contribueix a prevenir i HOMOLOGACIÓ. gestionar els grans incendis. És a Per això, és fonamental acon- dir, com les relacions humà- seguir que l’ofici compti amb entorn són inherentment hetero- una qualificació professional gènies i complexes, així ho són homologada, que està pendent també les percepcions socials del de l’aprovació a Madrid. paisatge de Serra de Tramuntana”, diu l’antropòloga. RELLEU GENERACIONAL. Per al Gremi de Margers el fet  La Unesco. “Sense margers de comptar amb formació no existiria la Declaració de Patri- reglada per dur a terme el seu moni Mundial de la Serra de Tra- ofici és fonamental per al muntana per part de la UNESCO”, relleu generacional. explica Pep Bernales, cap del Ser- vei Tècnic del Consorci Serra de 250 MARGERS. Tramuntana. Així ho explicita Avui en dia hi ha uns 250 mar- l’esmentada Declaració: “La Serra gers en actiu, gairebé tots pas- de Tramuntana representa un sant dels 40 anys, pràctica- exemple espectacular i peculiar ment tots homes. En Lluc d’un paisatge agrari sustentat pensa que, amb possibilitat amb marjades que combina un d’accedir a una titulació, la sistema interconnectat i altament situació es revertirà: “A la especialitzat d’obres hidràuliques Serra de Tramuntana hi ha un per a la recollida d’aigua amb un volum de patrimoni tan gran sistema de terrasses suportades que necessitam gent prepara- per murs de paret seca que per- da per mantenir el guardó de la meten el cultiu”. UNESCO”. REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE J. SERRA “Mantenir aquest ofici fa que scassegen i que fa uns anys varen estar al punt de la desaparició. perdurin unes tècniques construc- Antoni Martínez és doctor en tra i carrega els aqüífers sense que és com operar amb un ganivet de tives tradicionals que han permès socials que vetllen per la conser- Ecologia i professor emèrit de la hi hagi erosió. També contribuei- matances”. Per a Martínez, qui la gran obra de la Serra que amb vació de l’ofici. Maria Cifre forma UIB. També va ser president de xen a compartimentar les masses parla fent ús de moltes figures molt d’esforç varen construir els part de la junta directiva de l’associació Tramuntana XXI, que forestals i així minimitzar incendis, retòriques, els margers “fan nostres avantpassats al llarg de Tramuntana XXI, una d’aquestes té entre els seus objectius la preser- actuant com a tallafocs. A més, als enginyeria amb enginy”. segles”, diu Bernales, “ells han fet organitzacions. “Som conscients vació dels valors socials, ambien- espais margenats es conserva una La tècnica de la pedra en sec i que la Serra de Tramuntana sigui que per conservar el patrimoni tals i culturals de la Serra. La tècni- riquíssima biodiversitat. l’ofici que ha fet una gran obra natural i social de la Serra és ca de la pedra en sec i l’ofici de possible el seu des- esculpida a les essencial i urgent revertir la dinà- marger formen part d’aquests  Sofisticació. Parla molt de envolupament muntanyes. mica d’abandonament en la que La tècnica està valors, des d’una mirada integral: la sofisticació del sistema de mar- estan íntimament relacionada amb la Conservar per a es troba”, explica Cifre, “pel que per l’aportament que fan al paisat- jades de torrent com a aportació relacionades amb futures genera- és fonamental la sensibilització ge, a l’agricultura, a la conservació als serveis hidrològics d’un terri- la voluntat humana voluntat humana cions aquest regal ciutadana: és per això contribuïm patrimonial i a la protecció i gene- tori. “Els pagesos no volen que de modelar el terri- que ens han fet ha a la generació i difusió de coneixe- ració d’ecosistemes. Aquesta últi- l’aigua se’n vagi a la mar, volen tori, deixant la seva de modelar el de ser un deure de ment, com el suport que hem ma aportació del sistema de marja- que s’entretingui el més possible a empremta al llarg tots els mallor- donat al llibre “Cent porxos, cent des és molt desconeguda. Martínez la terra, que carregui els pous, les de generacions. territori on viu quins i mallorqui- històries” de Miquel Martorell, en fa molt èmfasi quan parla de la sínies”, explica, “per això la terra “Des de l’antropo- nes”. que recull la història del Barranc tècnica i del valor de l’ofici de mar- ha de drenar i filtrar bé, i això és el logia ambiental, entenem que el L’administració pública també de Biniaraix, per ajudar que es ger. “Les marjades són ecosistemes que aconsegueix el sistema de paisatge de Serra de Tramuntana assumeix aquesta responsabilitat. reconegui socialment la importàn- naturals però domèstics, antrò- marjades, i la darrera, la més és un reflex de les societats huma- “Som conscients que mantenir cia de l’ofici del marger i així asse- pics”, explica, “com una ovella baixa, és la marjada del torrent nes que han viscut a l’illa al llarg aquest patrimoni suposa una gran gurar el seu futur”. domesticada, en funció de les que condueix l’aigua i actua de da- dels segles i de la seva relació dia- inversió econòmica, el Consorci Un futur fortament arrelat al necessitats de l’ésser humà”. rrera frontera física a l’erosió". lèctica amb l’entorn”, explica dóna ajudes d’entre un 80 i un passat. En paraules de l’actor Per aquest ecòleg, el sistema de “Tots aquests serveis ecosistè- Maria Cifre, doctora en 100% per mantenir el paisatge Michael Douglas al documental marges és essencialment una estra- mics que aporta el sistema de Antropologia ambiental, “les cons- agrícola de la Serra i recuperar “L’obra d’un gegant”, d’Antoni tègia de gestió del territori del marjades no són valorats pel nos- truccions de pedra seca i en espe- elements etnològics, sempre amb Mir (germà del marger Lluc): pagès. Aquest sistema representa tre model econòmic”, es queixa cial les marjades, com a elements l’obligació que totes les actua- “Quan mires tota la pedra i la una dotació ingent de serveis eco- Martínez; “en realitat el sistema li clau del paisatge cultural de Serra cions es facin seguint les tècni- feina dura dels margers que han sistèmics que no són reconeguts diu al pagès que pari de remenar de Tramuntana que són, materialit- ques tradicionals de l’ofici de mar- anat esculpint la Serra de perquè són poc visibles per qui pedres, que deixi caure les marja- zen i ens narren la història social i ger”, explica el gerent. Des de la Tramuntana al llarg de centenars passa pel territori i no són compen- des”. Per a ell, els margers són ambiental d’aquest territori”. institució que dirigeix també man- d’anys, et sents part de la histò- sats. A les marjades hi ha oliveres “metges del paisatge”. Utilitza una Quines són les percepcions tenen col·laboracions puntuals ria”. Ara la lluita dels margers és ancestrals i altres arbres que contri- metàfora molt gràfica per expli- socials de la tècnica i l’ofici avui amb el Gremi de Margers per tal per continuar mantenint el paisat- bueixen a fixar carboni de l’atmos- car-ho: “Ells treballen amb bisturí dia? “A la Serra de Tramuntana de posar en valor el seu ofici i la ge del futur. Perquè, potser, com fera i a tancar els cicles biogeoquí- sobre el territori, mentre que fer actualment hi convergeixen una seva història. diu el mestre Xesc “els turistes s’a- mics a la terra. Per altra banda, als parets encimentades als torrents gran varietat d’actors socials i de A més dels propis margers i les cabaran i haurem de tornar a sem- marges hi arriba aigua, que s’infil- de la Tramuntana amb màquines formes d’entendre i relacionar-se institucions, també hi ha entitats brar les marjades”.