Anuari-2017-2018

2017 2018 ANUARI 1  EDITA Tramuntana XXI MAQUETACIÓ Departament de màrqueting extern de Tramuntana XXI AGRAÏMENTS Albert Catalán Antònia Llabrés Antoni Martínez Bruno Entrecanales Climent Picornell Jaume Garau Joan Juan Joan Mayol Joe Holles Luís Berbiela María Cifre Miquel Rayó © 2018, Tramuntana XXI La Rambla, 13 07003 Palma 2 Dipòsit legal: PM 1379-2017  0 Introducció de Tramuntana XXI 5 1 Governança 9 2 Responsabilitat econòmica, social i ambiental 17 3 Coneixement 23 Documents 39 3 4 0 Introducció de Tramuntana XXI TRAMUNTANA XXI Tramuntana XXI (TXXI) és una associació no lucrativa que vol crear espais d’encontre i diàleg per a totes les persones i entitats interessades a col·laborar per un futur sostenible de la Serra de Tramuntana. MISSIÓ TXXI treballa a favor de la Serra de Tramuntana tot impulsant el coneixement i el consens/ compromís de persones (en especial, usuaris i propietaris), entitats, empreses i institucions per a l’economia sostenible, la qualitat ambiental, el patrimoni natural i cultural, el benestar dels seus habitants i la qualitat de l’experiència dels seus visitants. VISIÓ La Serra ha de ser un territori viu, tant biològicament com econòmicament, on la iniciativa privada i les institucions públiques contribueixin a la conservació i restauració dels seus valors ambientals, socials i culturals, des de la complicitat i la governança amb objectius compartits per evitar-ne la degradació i per millorar-la com a hàbitat humà i natural. LA SERRA DE TRAMUNTANA La Serra de Tramuntana, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 2011, és un territori de gairebé 90 km de longitud, amb 62.400 ha d’extensió i on trobam 20 municipis amb una població d’aproximadament 134.650 habitants. EL QUE CONTÉ Una gran biodiversitat, un patrimoni cultural admirable, un paisatge singular creat gràcies a les activitats tradicionals (ramaderia, agricultura, aprofitament de l’aigua, extracció de matèries primeres...) i a una història associada que ha provocat una contínua presència de científics, escriptors, artistes i visitants il·lustres de molt diversa mena. EL QUE ENS APORTA La Serra de Tramuntana ens ofereix uns serveis ecosistèmics impagables (oxigen, aigua, control de l’erosió...), uns productes únics (oli, xots, mel, vi...) i un paisatge excepcional (des de la mar fins als cims, des dels comellars i els torrents fins a les basses, els oliverars o els alzinars). És un llegat que devem a generacions de pagesos, carboners, calciners, margers i altres treballadors de muntanya. 5  Des dels seus inicis, Tramuntana XXI organitza (i participa en) un nombre important de reuni- ons i trobades per debatre l’evolució de la Serra i les seves perspectives de futur. Ho fa des d’una percepció: la Serra de Tramuntana d’aquest segle no pot ni ha de ser com la del segle XX. Els nous temps internacionals i els canvis econòmics i socials suggereixen la necessitat d’explorar plantejaments nous per protegir i alhora dinamitzar la Serra, la comarca més gran de Mallorca, on viuen prop de 135.000 persones repartides en 19 municipis. Aquesta cerca no obtindrà resultats si no es fa des de la col·laboració, la participació i el consens. És ja una evidència que el turisme de masses experimenta canvis sense precedents. Les xar- xes socials, l’abaratiment dels costos de desplaçament i els nous hàbits socials generen nous perfils de turista, amb trets i necessitats diverses, que causen efectes encara no ben avaluats. D’altra banda, la conjuntura geopolítica que afecta el món mediterrani ha contribuït també a augmentar el nombre de visitants a les Illes Balears, en concret a Mallorca, i, de rebot, a Tra- muntana. És un fet que el fenomen turístic mundial creix i evoluciona i així, per exemple, l’OMT afirma que continuarà augmentant en el futur a un ritme aproximat del 4% anual. El turisme ha aportat sens dubte elements positius a les societats receptores. No obstant això, presenta ara alguns trets preocupants per al desenvolupament equilibrat de medis naturals i socioculturals atractius com ho és la Serra de Tramuntana. Hom no pot tancar els ulls, pel que fa a la Serra, a la saturació de visitants en certes àrees, a la sobrecàrrega dels serveis i de les infraestructures, a l’abandonament, per manca de rendibilitat, de les activitats tradicionals que són les que sostenen el paisatge, al desbordament de la gestió de residus, a l’excés de consum d’aigua i d’energia, a la degradació del patrimoni, a la creixent banalització dels espais naturals o culturals, a la pèrdua de qualitat de l’experiència dels visitants, etc. Hi ha, a més, dades objectives preocupants en el sentit que el creixement en nombre de turistes no garanteix un augment de la renda per càpita i del benestar social en el conjunt de Mallorca ni garanteix, pel que fa a la Serra, la qualitat de vida dels seus habitants. Els indicadors econòmics potser indiquen tot el contrari. En aquest context, Tramuntana XXI vol treballar per evitar que la Serra es converteixi en un “megaparc temàtic” i per mantenir, en canvi, els valors singulars d’un espai alhora natural i humanitzat de gran bellesa on es pugui desenvolupar una activitat econòmica pròpia i diversi- ficada. Un territori sostenible on, amb noves idees i amb adaptacions necessàries als usos tra- dicionals, amb suport i amb empenta, es millorin l’activitat dels seus municipis i la qualitat de vida dels seus habitants, es prioritzi la protecció del seu entorn natural i cultural, el benestar i la cohesió social i on es respecti en tot moment la valuosa herència del passat per harmonit- zar-la amb les necessitats i els reptes dels temps vinents. Tramuntana XXI pretén oferir a persones, entitats i institucions rellevants en la gestió de la Ser- ra i de Mallorca, una Estratègia per a l’acció a la Serra de Tramuntana a través de la qual poder assolir, amb les aportacions de tots els agents i sectors implicats, un consens bàsic per avan- çar de forma coordinada i coherent en el coneixement, la protecció i la promoció dels valors ambientals, socials, culturals i econòmics de la Serra de Tramuntana. 6 L’ESTRATÈGIA PER A L’ACCIÓ DE TRAMUNTANA XXI: PROBLEMES I REPTES. Cada dia observam com s’intensifiquen els desequilibris que es detecten des de fa anys. Les activitats d’oci creixen i generen nous problemes, al mateix temps que les activitats tradicionals agràries, ramaderes i extractives que han conformat la singular fesomia de la Serra desapareixen o es troben en situació crítica, a causa sobretot de la seva manca de rendibilitat. També veiem com l’Administració pública, en els seus diferents nivells i departaments, no integra adequadament la gestió de les diferents activitats que afecten la Serra. Finalment, les persones que viuen a la Tramuntana i l’usen, tenen una natural ori- entació a satisfer les seves necessitats o desitjos immediats sense preocupar-se gaire de les necessitats i del futur de la Serra en el seu conjunt. Aquesta dinàmica, lluny d’alleujar els problemes de la Serra, els agreuja, en no sotmetre’s a un model general que consideri la necessària RESPONSABILITAT ECONÒMICA, SOCIAL I AMBIENTAL de l’espai. Tramuntana és avui –encara i sortosament- un paratge natural i cultural d’una extrema bellesa, molt atractiu per als seus habitants i per al seu gran nombre de visitants. Els seus valors i atractius ens plantegen uns reptes molt grans si volem evitar la seva pèr- dua. Respondre a aquests reptes implica, sens dubte, construir una nova arquitectura institucional per a la GOVERNANÇA de la Serra. Només amb una nova forma de gover- nar podrem afrontar la problemàtica mediambiental, econòmica i social que afecta la Tramuntana, amb l’imprescindible consens i implicació de la ciutadania en general, les entitats, les empreses, els usuaris, els propietaris i les institucions. Una estratègia a favor de la Serra de Tramuntana ha de partir, com s’ha suggerit, de l’establiment d’un model de sostenibilitat per a la conservació, les activitats i els usos de l’espai i d’un sistema de governança integrat, coherent, eficaç i eficient. Tot això, emperò, exigeix de forma necessària la conjunció amb un tercer element, com és ara el CONEIXEMENT. En efecte, la investigació i la recollida de dades i d’informacions signi- ficatives i rigoroses sobre la Serra i les activitats que s’hi desenvolupen han de formar la base sobre la qual fonamentar qualsevol proposta d’intervenció. En un altre sentit, la transmissió d’aquest coneixement de la Serra a través de processos d’interpretació, educació i formació ha de formar part indestriable de la gestió sostenible de la Serra que es pretén assolir. Per les raons exposades, entenem que la governança, la sostenibilitat i el coneixement de la Serra de Tramuntana constitueixen els tres àmbits prioritaris sobre els quals cal identificar problemes i formular les corresponents propostes/reptes que els donin res- posta. Tres àmbits, en definitiva, que es complementen i interaccionen per orientar la necessària i urgent estratègia en favor de la Serra de Tramuntana. 7  Reunió amb Pep Bernales del Consorci Serra de Tramuntana, Mercedes Garrido consellera de Territori del Consell de Mallorca i membres de TXXI, per sol·licitar la conformació del Consell Consultiu del Consorci de la Serra de Tramuntana. 8 1 GOVERNANÇA 1.1 TXXI SOL·LICITA QUE ES CONVOQUI EL CONSELL CONSULTIU DEL CONSORCI SERRA DE TRAMUNTANA. Des dels seus inicis TXXI ha tengut la preocupació de millorar la governança a la Serra així com d’introduir dins els òrgans de gestió una representació de les principals associacions no go- vernamentals que tenen activitat o interès a la Serra. Per això, TXXI ha promogut, a través de peticions expresses al Consorci Serra de Tramuntana, que es conformi un espai on les entitats i els agents implicats a la Serra puguin participar, tal com marquen els seus estatuts. El mes de juny de 2018 es va crear i convocar el Consell Consultiu del Consorci Serra de Tramuntana, assemblea conformada per totes les entitats i agents implicats a la Serra. En aquesta reunió es va aprovar la proposta del mateix Consorci Serra de Tramuntana de crear un organisme dins el Consell Consultiu que es reuneixi amb més periodicitat, la Mesa Permanent de la Serra de Tramuntana, amb la intenció de reforçar la participació de les entitats i la seva efectivitat. La Mesa Permanent de la Serra de Tramuntana s’ha reunit per primer cop el 7 de juliol de 2018 i de moment està integrada per 15 entitats, entre les quals hi figura TXXI, les quals detallam a continuació: 1. Amics de la Terra 2. Vinyes de Mortitx, SA 3. Tramuntana XXI 4. GOB Mallorca 5. Més Cultura 6. ASAJA 7. Federació Hotelera de Mallorca 8. Federació Balear de Muntanyisme i Escalada 9. Confraria de Pescadors de Sóller 10. ICTIB 11. Cooperativa de Sóller 12. Miramar - Son Marroig 13. Cooperativa Agroalimentària UCABAL 14. Unió de Pagesos 15. Associació de Propietaris de Finques Rústiques 9  Així mateix, tal com va declarar el mateix Consell de Mallorca, el 17 de juliol a través d’un comunicat a la seva pàgina web: “La Junta Rectora del Consorci va acordar en la darrera reunió el 25 de juny la creació de la Mesa Permanent, en l’afany de les administracions de posar les bases per a la futura governança de la Serra. Els representants dels diferents sectors, juntament amb entitats sense ànim de lucre, que formen la Mesa Permanent, tendran la funció d’assistir i assessorar el Consorci Serra de Tramuntana en tots aquells aspectes que han fet la Serra mereixedora de la Declaració per la UNESCO. Un òrgan consultiu i decisori on els principals implicats a la Serra tendran espai per posar en comú les seves inquietuds i idees”. 1.2 TXXI ASSISTEIX AL PROCÉS PARTICIPATIU DE LA DEREVISIÓ PARCIAL DEL PLA TERRITORIAL INSULAR DE MALLORCA Tal com contempla el Pla de participació ciutadana en el marc de la revisió parcial del Pla territorial insular de Mallorca (PTIM), el Consell de Mallorca va organitzar tres jornades en blocs temàtics arreu de l’illa, per tal que les entitats i la ciutadania poguessin participar. El PTIM és l’instrument general d’ordenació del territori de l’illa de Mallorca i dels seus illots i aigües interiors, li correspon l’ordenació de tot allò que, tot transcendint l’àmbit estrictament municipal, es refereixi als assentaments humans, a les activitats que es duen a terme sobre el territori, als usos als quals aquest es destina, a la creació de serveis comuns per als municipis i a les mesures per millorar la qualitat de vida i protegir el medi natural . 1 En aquest context, TXXI va assistir a les tres sessions temàtiques per donar la seva visió sobre: 1. Gestió del paisatge. 2. Sòl rústic i activitats agràries. 3. Patrimoni natural i creixement i capacitat de càrrega del territori. 1 10 La Vola; Pla de participació ciutadana en el marc de la revisió parcial del Pla Territorial Insular de Mallorca. 2017. 1.3 TXXI PRESENTA AL·LEGACIONS A LA PROPOSTA DE LLEI DE CAMINS PÚBLICS I RUTES EXCURSIONISTES DEL CONSELL DE MALLORCA. Durant el 2017, el Consell de Mallorca va impulsar una nova llei, inicialment anomenada “llei de camins públics i rutes d’interès senderista”, actualment anomenada “llei de camins públics i rutes excursionistes”, la qual entre polèmica i desacord, per part de les administracions locals, propietaris i altres agents implicats a la Serra, va ser aprovada pel Consell de Mallorca el mes de juny de 2017, després de desestimar la majoria d’al·legacions que les administracions i les entitats li havien fet. A Tramuntana XXI li varen desestimar 4 de les 5 al·legacions presentades i la cinquena, tot i que s’acceptà, no es va integrar a la llei (vegeu les al·legacions a la pàgina 41 d’aquest anuari). Arran d’aquesta situació, TXXI va iniciar un cicle de reunions amb tots els grups parlamentaris per presentar les seves al·legacions (Més x Mallorca, Més x Menorca, PP, PSOE, Ciutadans, El Pi, Podem), així com amb els responsables de Medi Ambient i Territori del Consell de Mallorca, per parlar de les preocupacions envers aquesta llei. Finalment el mes de maig de 2018, es va convocar TXXI i altres entitats, a una reunió amb els principals responsables polítics del Consell de Mallorca, el president Miquel Ensenyat, la consellera executiva de Territori i Infraestructures Mercedes Garrido i la consellera de Medi Ambient Sandra Espeja. En aquesta trobada es varen presentar les modificacions que els seus respectius partits (Més, Podem i PSOE) tenien previst proposar durant el període d’esmenes al Parlament de les Illes Balears, les quals satisfan la majoria de demandes de Tramuntana XXI. Cal tenir en compte, que a data del mes d’agost de 2018, encara no s’ha pogut revisar el text definitiu d’aquesta llei ni la proposta escrita d’esmena. 11  1.4 TXXI PRESENTA AL·LEGACIONS AL REGLAMENT DE DESENVOLUPAMENT, EN MATÈRIA D’ACTIVITATS NO PERMANENTS MENORS DE RECORREGUT A L’ÀMBIT DE L’ILLA DE MALLORCA, DE LA LLEI 7/2013, DE 26 DE NOVEMBRE, DE RÈGIM JURÍDIC D’INSTAL·LACIÓ, ACCÉS I EXERCICI D’ACTIVITATS A LES ILLES BALEARS. Dia 12 d’abril de 2018 el Ple del Consell de Mallorca va aprovar inicialment el Reglament de desenvolupament, en matèria d’activitats no permanents menors de recorregut a l’àmbit de l’illa de Mallorca, de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears. Posteriorment, el 21 de maig de 2018 el mateix departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca en va comunicar l’aprovació inicial a TXXI i va convidar l’entitat a revisar el reglament i a presentar al·legacions si ho considerava oportú. Aquest reglament és especialment transcendent per la normativa que afecta la Serra de Tramuntana, perquè en regula les activitats no permanents, com per exemple les proves esportives. En aquest sentit TXXI ha presentat al·legacions on mostra la seva preocupació per aquests tres punts: 1. Manca de criteris d’autorització amb consideracions sobre capacitat de càrrega i tot tenint en compte els possibles impactes ambientals i no només amb valoració de l’interès públic determinat segons criteris econòmics i socials. 2. L’Administració ambiental (Paratge de la Serra) ha d’estar representada a la Comissió de Cooperació Local i eventualment, les entitats que treballen per l’entorn i la societat de la Serra. 3. Seria positiu simplificar tràmits d’activitats de baix impacte sobre l’entorn i habitants/ visitants. 12 Vegeu al·legacions a la pàgina 43 d’aquest anuari. Reunió amb la presidenta del Govern de les Illes Balears Francina Armengol i l’equip de TXXI 1.5 TXXI ES REUNEIX AMB LA PRESIDENTA DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS FRANCINA ARMENGOL. TXXI es va reunir amb Francina Armengol el 26 de gener de 2018 per presentar l’entitat i les seves preocupacions envers la situació de la Serra de Tramuntana. El clima de l’audiència va ser molt cordial i fa fer palesa una sintonia molt positiva entre la presidenta i l’entitat. Va ser ocasió de manifestar la inquietud de l’Associació pels problemes ambientals, socials i econòmics que afecten la Serra de Tramuntana. Francina Armengol, entre altres consideracions, mostrà la seva preocupació per la pèrdua de rendibilitat del sector primari i molt d’interès pel projecte de creació d’una marca Tramuntana, que podria ajudar a promocionar el producte local i a dinamitzar l’economia a la Serra a través de reconèixer aquells productes que generen paisatge i els serveis que ajuden a la comercialització d’aquests productes i tenen un comportament responsable, envers la Serra. De fet, creu que aquest tipus d’iniciatives han d’estar impulsades i sostingudes per l’Administració pública i que poden ser un mecanisme per ajudar el sector de serveis a contribuir a la preservació del sector primari. Francina Armengol va demanar l’opinió de TXXI sobre la llei de camins i els assistents resumiren els arguments aportats per TXXI a la tramitació. 13  Joe Holles, president de Tramuntana XXI davant el Manifest per la Tramuntana, últim panell de l’exposició “Història del 14 Turisme a la Serra de Tramuntana”. TXXI exposà el problema de governança a la Serra i la necessitat de tenir una junta rectora o almenys un espai de treball comú entre els responsables del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana i del Consorci Serra de Tramuntana, així com la necessitat de la modificació del Pla d’ordenació de recursos naturals (PORN) i l’elaboració del Pla rector d’usos i gestió (PRUG). Francina Armengol va mostrar el seu acord amb TXXI i va donar el seu suport a l’entitat per continuar treballant en aquesta línia. TXXI va exposar el projecte del Manual de gestió rural de la Serra de Tramuntana i va oferir a la presidenta fer-ne el pròleg, la qual cosa Armengol va acceptar. La Sra. Armengol va manifestar l’agraïment a TXXI per la tasca cívica que porta a terme. 1.6 TXXI IMPULSA EL MANIFEST PER LA TRAMUNTANA. Dins l’àmbit d’INICIATIVES XXI, TXXI ha promogut una acció que creu que pot ser molt posi- tiva per a la Serra de Tramuntana. Es tracta de convidar a un pacte preelectoral als partits polítics per sostreure determinats elements de la lluita partidista i facilitar mesures positives per al territori, la biodiversitat i l’economia de la Serra. TXXI vol que amb aquest pacte es comprometin a impulsar, des de les institucions on finalment siguin presents, mesures positives concretes per a la Serra i la seva gent. D’aquesta manera es convida a aprofundir en una política per cercar acords previs i allunyar-la dels desacords que sovint marquen la pauta política. Per a tal objectiu s’ha proposat a les forces socials i econòmiques (des d’entintats no lucratives a la Universitat i col·legis professionals fins a entitats excursionistes, etc.) que signin un manifest, anomenat Manifest per la Tramuntana, el qual TXXI pretén que condueixi a un acord de pacte polític. Un dels possibles fruits del Manifest per la Tramuntana és acabar per forçar un Pacte per la Serra, on signin tots els partits i que proposi mesures concretes per reduir l’actual desgavell i manca de coordinació entre Govern, Consell, ajuntaments i Govern central. A data d’agost de 2018, TXXI vol agrair el suport de les 41 entitats que s’han adherit al Manifest per la Tramuntana. Actualment TXXI ha començat a contactar amb els diferents partits polítics que tenen representació a la Serra de Tramuntana, tant en l’àmbit autonòmic com municipal, per tal de presentar aquesta iniciativa i impulsar el Pacte per la Serra. Vegeu el Manifest i la llista d’entitats adherides a les pàgines 48 i 49 respectivament. 15  Cloenda Son Fortesa mecanització de la finca Banyalbufar malvasia Degustació productes 16 Can Picó a Banyalbufar 2 RESPONSABILITAT ECONÒMICA, SOCIAL I AMBIENTAL 2.1 TXXI I EL DEPARTAMENT DE BIOLOGIA DE LA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS ORGANITZEN EL CURS D’AGRICULTURA I RAMADERIA DE MUNTANYA El mes de setembre de 2017, TXXI, conjuntament amb la Universitat de les Illes Balears i amb la col·laboració del Consorci Serra de Tramuntana, va organitzar el Curs d’estiu sobre agricul- tura i ramaderia de muntanya. L’objectiu d’aquest curs de cinc dies va ser difondre les possibilitats que ofereix el sector pri- mari a la Serra de Tramuntana com una sortida professional, per engrescar les noves genera- cions d’enginyers i graduats, així com altres persones interessades en el sector. Al curs s’hi varen inscriure estudiants de la Universitat de les Illes Balears, així com estudiants d’altres universitats i altres interessats, amb un total de 20 alumnes. El curs va començar amb una primera jornada amb sessions teòriques on es varen tractar te- mes com la rellevància de les activitats agroramaderes i forestals a la Serra de Tramuntana o les dificultats financeres i les estratègies de viabilitat de l’agricultura de muntanya. Les dues jornades següents varen consistir en visites de camp on es va tractar la producció de vi a les bodegues de Can Axartell a Pollença i Can Picó a Banyalbufar. La tercera jornada va tractar la producció ecològica d’olis, olives, horta i productes transfor- mats amb la visita a Son Moragues de Valldemossa. L’últim dia del curs al matí es va treballar l’explotació agroramadera i elements complementa- ris de les explotacions amb la visita a Son Fortesa, a Alaró, per incidir en l’entorn de la produc- ció extensiva lligada a les pastures. Com a cloenda es va fer un taller sobre opcions agroramaderes i complementàries per a la Serra de Tramuntana, on els alumnes varen poder presentar idees de projectes. A aquesta sessió va assistir el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, el qual va res- pondre les preguntes dels estudiants i va fer la cloenda oficial del curs. El programa del curs es troba a la pàgina 51 d’aquest anuari. 17  2.2 TXXI DÓNA SUPORT AL CONSORCI SERRA DE TRAMUNTANA AMB EL DISSENY D’UNA MARCA SERRA DE TRAMUNTANA Durant el curs 2017/2018, TXXI tot coincidint amb la iniciativa del Consorci Serra de Tramun- tana, ha desenvolupat un projecte per crear una marca Serra de Tramuntana. L’objectiu de la Marca Tramuntana que ha proposat TXXI és potenciar el consum de tots aquells productes i serveis de la Serra de Tramuntana que contribueixen al manteniment del paisatge, la cultura i la biodiversitat, valors pels quals va ser declara Paisatge Cultural per la UNESCO, amb un fort component de responsabilitat social. El gran repte de la marca és donar suport a empreses regionals i actors locals per millorar la seva competitivitat de mercat, mitjançant dur els visitants de la Serra a consumir producte local i a contractar serveis “responsables”, tot col·laborant així al manteniment dels valors eco- lògics, paisatgístic, històrics i culturals de l’àrea. No es tracta sols d’una nova etiqueta per als productes, sinó de crear sinèrgies entre productors, comercialitzadors i consumidors, amb la Serra com a protagonista. Per tal d’assegurar aquest objectiu, com a marca de garantia, s’hauria de comptar amb un reglament on detallar les condicions que han de complir els productes i serveis per poder ad- herir-se a la marca i on establir com se’n controlarà el compliment. TXXI creu que l’èxit de la marca dependrà en gran mesura de l’ús de canals de comunicació in- novadors que facin senzill al consumidor, trobar i comprar productes o serveis. Un mitjà molt potent per al suport a la promoció d’una marca amb possibilitats d’oferir tot tipus d’informa- ció complementària és una aplicació de mòbil. Per això la Marca de Garantia de Tramuntana hauria d’anar lligada a una “guia – App” gratuïta que serveixi de guia interactiva de la Serra de Tramuntana i mitjà de difusió de la marca i de les empreses usuàries. Per tant la marca té una doble potencialitat: 1. Abastar tota la cadena de valor, des de la producció, transformació o comercialitza- ció de productes, fins als serveis que són responsables amb l’entorn. La marca ha de reconèixer productes de la Serra que compleixin els requisits establerts, però també empreses de serveis, bars, restaurants, hotels, operadors turístics o botigues que co- mercialitzen aquests productes. Es tracta de posar a la disposició de residents i visi- tants, de manera fiable, interactiva i atractiva, tota la informació d’on es poden adquirir, consumir o contractar aquells productes o serveis de qualitat que contribueixen al manteniment de la Tramuntana. Així, les empreses certificades adquireixen més visibi- litat, augmenten la seva facturació i la resta d’empreses prenen exemple i augmenta la popularitat de la marca. 2. Abastar aspectes socioculturals a més de condicions agrícoles i mediambientals que tenen a veure amb mètodes i varietats de cultiu, maneig de recursos, etc. És molt reco- manable contemplar condicions de contractació responsable de personal, divulgació de valors o compromisos de responsabilitat social corporativa. Per tal de desenvolupar aquest projecte, TXXI s’ha reunit diferents vegades amb representants del Consorci Serra de Tramuntana per exposar i debatre la visió de TXXI respecte d’aquesta marca i trobar un punt de consens amb el projecte inicial que tenia previst el Consorci Serra 18 de Tramuntana. El mes de maig de 2018 el Consorci Serra de Tramuntana va fer la primera consulta pública per demanar a la societat com hauria de ser el reglament que reguli la futura Marca Serra de Tramuntana, on TXXI va aportar la seva visió (trobareu la resposta a la consulta pública a la pàgina 52 d’aquest anuari). A la presentació del Consell Participatiu, el passat mes de juny de 2018, el Consorci Serra de Tramuntana va presentar el projecte de la Marca de Tramuntana, el qual ha satisfet els criteris de TXXI i que va ser aplaudit per diverses entitats i representants dels sectors involucrats. TXXI continuarà treballant en les següents passes de creació de la Marca Tramuntana durant el curs 2018/2019. 2.3 TXXI PARTICIPA A L’ESTUDI DE CAPACITAT DE CÀRREGA TURÍSTICA: ESTUDIS ALS CENTRE HISTÒRICS DE PALMA I VALLDEMOSSA DE LA FUNDACIÓ INICIATIVES PER LA MEDITERRÀNIA El turisme a les Illes Balears és una activitat que s’ha desenvolupat històricament i en les úl- times dècades ha resultat tenir grans repercussions en els equilibris essencials territorials. Aquests desequilibris es manifesten en multitud d’àmbits: en l’economia estacional; en l’aug- ment de la contaminació; en la diversa percepció social que se’n té i en un llarg etcètera. És un fet que el sector turístic acapara la major part d’activitat de les nostres illes, tant pel que fa a l’eco- nomia com a l’entorn laboral i fins i tot a l’entorn social. Als darrers anys s’ha intensificat especialment la sensació de saturació. La massificació ha esdevingut protagonista de debats i es qüestiona tant la qualitat de vida de la població local com la qualitat de l’experiència que oferim als que ens visiten. Primer seminari de l’Estudi de Capacitat de Càrrega Turística. 19  L’estudi que s’ha elaborat es fonamenta en la teoria de capacitat de càrrega turística, és a dir, en la recerca d’instruments per a la millora d’una planificació i gestió estratègica d’una destina- ció turística. Per a les nostres entitats és tan important la millora de les condicions de l’experi- ència del visitant com la del resident i treballador. Com a casos d’estudi s’han pres els nuclis històrics de Palma i Valldemossa, per la seva impor- tància i representativitat. La primera com a capital i principal porta d’entrada a l’illa i la segona per ser una de les destinacions més populars de la Serra de Tramuntana. Una de les accions principals del projecte ha estat la feina de camp, que s’ha complementat amb l’organització de seminaris bimensuals, workshops i grups focals on s’ha dut a terme una posada en comú dels resultats que s’han obtingut. Aquest projecte s’ha realitzat en col·laboració amb Tramuntana XXI, Palma XXI i la Universitat Complutense de Madrid, dins el marc de la Fundació Iniciatives per la Mediterrània. A data d’agost de 2018 ja s’han realitzat quatre seminaris participatius i s’acaba la recollida de camp. S’espera presentar les conclusions de l’estudi l’octubre de 2018. 2.4 TXXI PUBLICA EL MANUAL DE GESTIÓ DE FINQUES RURALS DE LA SERRA DE TRAMUNTANA Més del 90% de la Serra és responsabilitat de propietaris particulars i en els darrers anys hi ha hagut un canvi immens en els usos econòmics del territori. Fa una generació, centenars de fa- mílies obtenien els recursos per viure dels usos agraris i forestal del territori. Fins i tot, cada any, nombroses dones d’arreu de l’illa hi feien feina molts de mesos en la collita d’oliva, el mateix que els traginers, tafoners i altres operaris relacionats amb l’oli, la principal producció local. Els recursos generats per la Serra no es limitaven a olives i oli, hi havia altres collites importants (gra, llegums, fruits secs, ...), la producció ovina i porcina hi era cabdal, la llana valia molt, el carbó, la calç, la llenya, etc. aportaven recursos per als pobladors del medi rural i als propieta- ris, que solien arrendar les explotacions. Fins i tot la neu, dècades enrere, havia estat valuosa. Els canvis de la segona meitat del segle XX han estat vertiginosos. La crisi agroramadera i fores- tal és producte de la falta de rendibilitat de moltes explotacions i avui una bona part d’aques- tes activitats han estat abandonades. S’han produït nombrosos canvis de propietats (per compravenda i per herències) i els nous responsables del territori no sempre tenen els coneixements i l’experiència per recuperar usos importants per al bon estat de les finques. Afortunadament queden pagesos amb em- penta que mantenen actives diverses explotacions i també hi ha molts de propietaris que vol- drien recuperar i restaurar els usos tradicionals o trobar-ne de nous, compatibles amb el bon estat de les seves terres. La consciència ecològica, afortunadament, és cada dia més estesa, però falta divulgar les fór- mules per mantenir els boscos, protegir les espècies silvestres i contribuir, en definitiva, a conservar els valors naturals i culturals del territori. Tramuntana XXI ha volgut fer una aportació en aquest sentit amb la publicació el mes de juliol 20 de 2018 del Manual de gestió rural de la Serra de Tramuntana. Aquesta publicació ha estat  (FOTO MANUAL) Manual de gestió rural de la Serra de Tramuntana finançada parcialment per la Fundació Guillem Cifre de Colonya i el Consell de Mallorca i serà presentada el públic el mes de setembre de 2018. Les principals característiques d’aquest manual són el seu contingut senzill i de format flexible que permetrà que creixi i millori amb el temps (gràcies al format de fitxes específiques). Pot tenir interès no sols per als responsables directes del territori, els seus propietaris i usuaris, sinó també per a tots aquells interessats per entendre millor el medi rural muntanyenc. TXXI ha volgut aportar un document pràctic perquè els gestors del territori disposin d’una informació útil de moltes de les possibles activitats de la Serra i de referències administratives o empresarials. Per això TXXI ha convocat més de trenta experts que han col·laborat desinte- ressadament per redactar les fitxes i aportar les dades essencials de la seva especialitat per a la seva aplicació a la Tramuntana. El Manual consta de 6 blocs temàtics amb un total de 46 fitxes, on cada una resumeix el valor cultural i històric vinculat a cada activitat i informació bàsica però suficient per a la gestió dels diferents àmbits d’una finca rural, tot combinant els sabers populars de generacions de page- sos que han treballat a les nostres muntanyes amb pràctiques modernes. Si és del vostre interès adquirir un Manual de gestió rural de la Serra de Tramuntana, contac- teu amb nosaltres: info@tramuntanaxxi.co 21 22 3 CONEIXEMENT 3.1 TXXI DÓNA SUPORT AL PARATGE SERRA DE TRAMUNTANA EN LA CREACIÓ DE L’OBSERVATORI DE L’ÚS PÚBLIC DE LA SERRA DE TRAMUNTANA L’Observatori de l’Ús Públic de la Serra de Tramuntana (OBST) ha de ser un instrument de gestió basat en la recollida, tractament, anàlisis i difusió d’informació relativa a la Serra de Tramuntana. Aquest projecte va ser concedit al Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, amb els fons de l’Impost de turisme sostenible de 2017, per a la seva execució entre els anys 2018 i 2019. L’OBST és un projecte que persegueix ser una solució tecnològica que permeti recollir da- des sobre el terreny a partir de la implementació de diferents mòduls amb solucions tec- nològiques com a sensors (tecnologia IOT). L’OBST té previst la implementació de més de 10 mòduls que a més de recollir dades sobre l’ús públic, també té previst mòduls que recu- llin informació sobre diferents paràmetres que puguin ajudar a millorar la gestió de l’espai. Tramuntana XXI creu que aquest projecte pot ser essencial per a la millora de la gestió a la Serra ja que pot servir per a la centralització de la informació existent sobre la Serra, la gene- ració de la informació necessària per afrontar els nous reptes ambientals i socials de la zona i la creació de xarxes d’entitats i administracions interessades i afectades que puguin contribuir a la recollida, tractament i difusió d’aquesta informació. En aquest sentit, durant el curs 2017/2018, l’equip de TXXI ha treballat una proposta per trans- metre la visió de l’entitat del que podria ser l’OBST a l’equip Paratge de la Serra de Tramuntana. Així mateix, respecte del mòdul d’ús públic, TXXI també ha lliurat a l’equip del Paratge una llista d’ubicacions, on es podrien instal·lar solucions tecnològiques per obtenir informació sobre l’afluència de visitants i/o usuaris de la Serra de Tramuntana. Aquests sensors facilitaran informació sobre el recompte d’usuaris de les rutes excursionistes i camins, així com dels esportistes de muntanya en activitats com l’escalada, el barranquisme i el BTT. Pel que es refereix als usuaris de les carreteres, els sensors discriminarien tota classe de vehicles, des de cotxes a autobusos, ciclomotors i bicicletes. 23  3.2 TXXI PRESENTA EL FULLETÓ DE BONES PRÀCTIQUES “ESTIMA LA TRAMUNTANA” El fulletó “Estima la Tramuntana” té com a objectiu conscienciar els visitants de la Serra de Tramuntana sobre pautes de comportament adequades per conservar el patrimoni natural i cultural i per no destorbar els seus habitants. Aquesta iniciativa va ser impulsada per TXXI, amb la col·laboració del Govern de les Illes Bale- ars i del Consorci de la Serra de Tramuntana Patrimoni de la Humanitat. Com a principal valor del fulletó cal destacar que el contingut va ser treballat i consensuat en- tre diversos agents implicats a la Serra, com l’Associació de Propietaris de Finques Rústiques de les Illes Balears, la Federació de Muntanya i Escalada i excursionistes de prestigi reconegut. El resultats és fruit d’una preocupació i d’una inquietud compartides: promocionar la bona convivència entre els habitants i els visitants de la Serra. Per això el fulletó recull deu recomanacions de bones pràctiques a la muntanya en format de 24 tríptic bilingüe (versions català/anglès i castellà/alemany) i es pot descarregar a la pàgina web Roda de premsa de la presentació del fulletó “Estima la Tramuntana”. de la nostra entitat www.tramuntanaxxi.com. Aquest material també està disponible en format pòster en català/anglès. Per assegurar la perdurabilitat del projecte, tant els pòsters com els fulletons disposen d’un espai en blanc on les diferents entitats o empreses que estiguin interessades a fer-ne una ti- rada poden adherir el seu logotip. Aquest projecte es va presentar a la premsa a Raixa, el mes d’octubre del 2017, i a la ciutadania a l’acte per la Serra “Estima la Tramuntana”, el mes de novembre de 2017. Aquest curs 2017/2018 se n’han fet dues tirades, una primera de 24.000 fulletons i 200 pòs- ters, els quals varen ser repartits entre la Conselleria de Medi Ambient Agricultura i Pesca i el Consell de Mallorca, així com a centres educatius. Posteriorment Colonya Caixa Pollença n’ha fet una segona tirada de 12.000 fulletons i 100 pòsters, que s’ha lliurat el mes d’abril de 2018 i que s’ha distribuït al Paratge Natural Serra de Tramuntana i al projecte d’Aprenentatge i servei Serra de Tramuntana. 25  3.3 TXXI AMB AMICS DE LA TERRA I L’ASSOCIACIÓ DE GUIES I TÈCNICS DE MUNTANYA DE BALEARS ORGANITZA LA SEGONA EDICIÓ DEL CURS PER A GUIES DE MUNTANYA L’èxit i l’interès de la primera convocatòria animaren Tramuntana XXI a afegir-se a les associaci- ons Amics de la Terra i Associació de Tècnics Esportius i Guies de Muntanya de les Illes Balears, per convocar un 2n seminari teòric-pràctic per a guies de muntanya que oferís als participants: 1. Informació sobre aspectes relatius a la Serra de Tramuntana no tractats o només apun- tats en la primera convocatòria que permetés la interpretació de la Serra de Tramun- tana d’acord amb la seva realitat actual: com un espai complex i viu, amb grans valors culturals i naturals que no només són àmbit per a la pràctica d’esports de natura o d’aventura, sinó també de dinàmiques socials i econòmiques, amb una diversitat d’in- teressos i d’administracions que en són responsables. 2. Informacions directes de representants dels diferents sectors que intervenen directa- ment en aquesta realitat: habitants, visitants, productors, empresaris, usuaris, adminis- tracions, etc., en el marc de la consideració de la Serra de Tramuntana com a paisatge cultural considerat Patrimoni Mundial per la UNESCO. 3. Informacions sobre algunes problemàtiques concretes de la Serra de Tramuntana i so- bre expectatives de resolució viable, col·laborativa i participativa, que afecten sobretot 26 el col·lectiu de tècnics esportius i guies de muntanya. Maqueta “Mapa didàctic de la Serra de Tramuntana”, El contingut del curs ha estat dissenyat per les tres entitats durant el primer semestre de 2018 i se celebrarà el 24 i 25 de novembre de 2018 gràcies a la col·laboració del Consorci Serra de Tramuntana. 3.4 TXXI PRESENTA EL PROJECTE D’EDUCACIÓ AMBIENTAL “LA SERRA DE TRAMUNTANA: UN MÓN PER DESCOBRIR: MAPES DE RECERCA” Aquest projecte va ser presentat a la convocatòria de projectes d’educació ambiental de la Conselleria de Medi Ambient Agricultura i Pesca. El mes de juny de 2018 es va resoldre la con- cessió de finançament per a la seva execució i s’espera tenir el projecte finalitzat el novembre de 2018. Aquesta iniciativa consisteix en el disseny, realització i difusió d’un projecte d’educació am- biental adreçat prioritàriament a alumnes de centres de la Serra de Tramuntana de 1r i 2n d’ESO, tot i que en podran fer ús la resta de centres de Mallorca. El projecte pren com a element central de les activitats d’ensenyament i aprenentatge uns ma- pes amb informació per mitjà d’il·lustracions sobre flora, fauna, zones protegides, patrimoni, etc. Aquests mapes s’acompanyaran d’una guia del professorat, amb unes orientacions didàc- tiques on s’explicarà el contingut del material i possibles usos, ja sigui dins el currículum esco- lar de diverses matèries, com a experiència interdisciplinari, o bé com a activitat extraescolar. 27  3.5 TRAMUNTANA XXI PRESENTA L’EXPOSICIÓ “HISTÒRIA DEL TURISME A LA SERRA DE TRAMUNTANA –PASSAT, PRESENT I... FUTUR?–” Divendres dia 27 de juliol, Tramuntana XXI va inaugurar l’exposició “Història del Turisme a la Serra de Tramuntana -Passat, Present i... Futur?-”, situada al passeig del Born de Palma fins el 23 d’agost. L’exposició inclou 21 panells a doble cara de 2x1,5m, muntats sobre estructures de ferro. Així doncs, les 42 impressions numerades proposen un recorregut narratiu pel turisme a la Serra amb diverses observacions en forma de cita en tres idiomes, català, castellà i anglès. Amb aquesta exposició, basada en un llibre homònim escrit per Miquela Forteza Oliver i de pròxima publicació, s’ha pretès reflexionar sobre el que ha passat a la Serra de Tramuntana set anys després de la declaració com a Patrimoni de la Humanitat. El llibre i l’exposició han volgut reflexionar sobre l’evolució del turisme a Mallorca tot posant especial èmfasi en la seva incidència a la Serra de Tramuntana. És una dissertació que es basa en els esdeveniments històrics i culturals dels segles XX i XXI. El propòsit ha estat exposar una realitat fonamentada en fets objectius i en opinions de persones de crèdit. El punt de partida d’aquesta introspecció va ser motivat essencialment pels esdeveniments que varen tenir lloc després que la Serra de Tramuntana fos declarada Patrimoni de la Hu- manitat per la UNESCO. Aquesta circumstància i els fets que se’n derivaren varen constituir el 28 pretext per dur a terme aquest treball. Exposició “Història del Turisme a la Serra de Tramuntana”, passeig del Born, Palma. Val a dir que ni el llibre ni l’exposició són pas prescriptius; no pretenen establir formulacions ni for- mes concretes d’actuació. Simplement s’ha pretès exposar uns fets que ajudin a reflexionar sobre la manera més encertada de desenvolupar l’activitat turística a la Serra. Així mateix, s’ha volgut cri- dar l’atenció sobre el desenvolupament fins aleshores d’aquesta activitat turística i aconseguir — entre tots— esmenar la difícil situació actual, fruit del model turístic vigent durant els darrers anys. També s’ha volgut aprofitar l’avinentesa per convidar al debat sobre quines són les línies d’actuació que la Serra necessita per revertir la situació actual i s’ha dedicat un panell de l’exposició al Manifest per la Serra, amb la menció corresponent a les entitats que s’hi han adherit. 3.6 TXXI ORGANITZA EL SEGON CICLE D’ACTES PER LA SERRA TXXI treballa a favor de la Serra de Tramuntana tot impulsant el coneixement i el consens/ compromís de tots els agents implicats en el territori. Per això, s’ha continuat organitzant trobades mensuals als diferents pobles de la Serra, amb l’objectiu de crear aquest espai d’encontre i de debat en temes concrets en els indrets que hi estan més relacionats. Durant el curs 2017/2018 TXXI ha organitzat el segon cicle d’Actes per la Serra, amb un total de set trobades a diferents municipis de la Serra, a les quals han assistit en total prop d’un miler de persones. 29  Escorca, 9 de setembre de 2017 FUNCIONS ESPIRITUALS, SOCIALS I CULTURALS DE LLUC La intenció d’aquesta trobada, organit- zada per la comunitat del santuari de Lluc, va ser possibilitar que associaci- ons i persones interessades poguessin opinar, debatre i proposar iniciatives per dinamitzar el paper de Lluc, un lloc emblemàtic com a referent espiritual i cultural per al coneixement, conserva- ció i activitat de la Serra de Tramuntana El resum d’aquest acte es troba a la pà- gina 57 d’aquest anuari. 30 Valldemossa, 17 de novembre de 2017 ESTIMA LA TRAMUNTANA En aquest acte, aprofitàrem per pre- sentar el fulletó de bones pràctiques a la muntanya, “Estima la Tramuntana”, el qual té com a objectiu conscienciar els visitants de la Serra de Tramuntana sobre pautes de comportament ade- quades per conservar el patrimoni natural i cultural i no destorbar els seus habitants. A la presentació comptàrem amb la par- ticipació de representants de diferents sectors de la Serra de Tramuntana (sec- tor primari, sector turístic, excursionis- tes, propietaris de finques rústiques...), per tal de poder compartir la seva visió de les pràctiques necessàries per a la bona convivència a la Serra de Tramun- tana i per a la seva preservació. El resum d’aquest acte es troba a la pàgi- na 59 d’aquest anuari. 31  Palma, 1 de desembre de 2017 ELS VOLTORS DE TRAMUNTANA EN EL SEGLE XXI Tramuntana XXI va organitzar la darre- ra trobada de 2017 per parlar d’una de les espècies més emblemàtiques de la Serra, els voltors. Per a això ens trobàrem a Can Alcover, on Jordi Muntaner Yangüela, Dr. en bi- ologia i agent de medi ambient de la Unitat de Flora i Fauna de la Conselleria de Medi Ambient, i Evelyn Tewes, biò- loga amb més de trenta anys d’experi- ència en la protecció del voltor negre i directora de la Fundació Vida Silvestre Mediterrània, ens posaren en context de la situació dels voltors a la Serra de Tramuntana en el segle XXI. El resum d’aquest acte es troba a la pà- gina 62 d’aquest anuari. 32 Campanet, 27 de gener de 2018 LA SERRA LITERÀRIA, DES DE LA MIRADA DE LLORENÇ RIBER En aquesta ocasió comptarem amb la col·laboració de Damià Pons, escriptor i actualment catedràtic i professor de literatura catalana contemporània a la Universitat de les Illes Balears, adscrit al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Damià Pons ens va introduir a la histò- ria de la literatura a Mallorca i es referí concretament a com s’hi ha tractat la Serra de Tramunta; posteriorment ens va acompanyar a visitar la vila de Cam- panet, on coneguérem els racons que inspiraren l’obra de Llorenç Riber. El resum d’aquest acte es troba a la pà- gina 64 d’aquest anuari. 33  Sóller, 24 de febrer de 2018 CIÈNCIA PER A LA SERRA En aquest acte ens vàrem reunir per parlar sobre diferents projectes de re- cerca a la Serra de Tramuntana que es realitzen actualment a la Universitat de les Illes Balears. Per això vàrem comp- tar amb la presència de cinc investiga- dors que ens feren un resum sobre els seus projectes a l’espai que ens va cedir el Museu de Ciències Naturals. Prèviament a les ponències, férem una visita guiada al Jardí Botànic de Sóller, per conèixer aquest centre tan interes- sant, de la mà del seu director. El contingut d’aquest acte, on troba- reu els resums de les ponències de la mà dels seus autors, es troba a la pà- gina 66 d’aquest anuari. 34 Alaró, 23 de març de 2018 LA CABRA, ESPÈCIE INVASORA A LES BALEARS L’Acte per la Serra del mes de març va con- sistir en la presentació del llibre La cabra, espècie invasora a les Balears (Lleonard Muntaner, editor), on es tracta la proble- màtica que causa la població d’aquest ani- mal en estat silvestre a les nostres illes i, en concret, a la Serra deTramuntana . Per introduir-nos a aquesta temàtica i al contingut del llibre, Tramuntana XXI va organitzar una taula rodona amb els cinc coautors, Eva Moragues, Juan Rita, Josep Antoni Alcover, Oriol Domènech i Joan Mayol. Després de la presentació va tenir lloc un debat entre punts de vista ben di- versos. El resum d’aquest acte es troba a la pàgi- na 71 d’aquest anuari. 35  Pollença, 27 d’abril de 2018 RONDALLES I PLANTES MEDICINALS A LA SERRA DE TRAMUNTANA En aquesta trobada, el Dr. Carles Amen- gual ens va presentar el seu llibre L’hort de les rondalles mallorquines (Ed. Fun- dació Francesc de B.Moll), on figuren les 140 plantes i arbres esmentats a les rondalles mallorquines, amb l’objec- tiu d’esdevenir una l’obra que es pugui emprar com a referència literària, com a eina per a mestres i alumnes que tre- ballin en un hort escolar i com a estudi del medi natural. A més comptàrem amb la participació de Maria Magdalena Vicenç, doctora en llengua i literatura catalanes i inves- tigadora de les rondalles mallorquines, la qual va centrar la seva intervenció en l’anàlisi del paper de les rondalles en la conformació de l’imaginari col·lectiu de Mallorca. Així mateix també va mostrar l’aparició de les plantes que trobam a les rondalles mallorquines d’Antoni M. Alco- ver, tot apuntant quin és el paper de les dones en relació amb aquest camp. Per presentar i moderar la taula rodona d’aquest acte tan especial, comptàrem amb la il·lustradora i membre de Tra- muntana XXI Aina Bonner. El resum d’aquest acte es troba a la pà- gina 74 d’aquest anuari. 36 Banyalbufar, 2 de juny de 2018 CONEIXEM PLANÍCIA Començàrem la jornada amb l’itinerari des de l’aparcament fins a les cases de Planícia, el qual va ser guiat per Joan Car- les Palos. Amb ell coneguérem alguns detalls de la història de la possessió al- hora que férem una lectura acurada del paisatge “modelat, en part, per la mà de l’home” de la Serra de Tramuntana, Pa- trimoni Mundial i Paratge Natural. Joan Carles Palos és periodista i im- pulsor del projecte FITA A FITA Serveis Culturals i Pedagògics, a partir del qual ha fet una tasca difusora dels valors naturals i culturals del nostre territori a través d’activitats de senderisme amb escoles i famílies. Un cop arribàrem a les cases de Planícia, després d’una pausa per recuperar for- ces, Neus Obrador, tècnica de l’Institut Balear de la Natura (IBANAT), ens va ex- plicar quines són les tasques que realitza l’Administració per al manteniment i ges- tió d’una finca pública com és Planícia. Per acabar, Joan Mayol, cap de servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient i vicepresident de Tra- muntana XXI, ens va conduir a través del Centre de Seguretat i Cria del Ferreret, ubicat a les mateixes cases de Planícia. El resum d’aquest acte es troba a la pà- gina 77 d’aquest anuari. 37 38 BLOC 1: GOVERNANÇA Al·legacions a la Llei de camins públics i rutes d’interès senderista i presentació de TRAMUNTANA XXI 41 Al·legacions al Reglament de desenvolupment, en matèria d’activitats no permanents menors de recorregut a l’àmbit de l’Illa de Mallorca, de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears 43 Manifest per la Tramuntana 48 Entitats adherides al manifest per la Tramuntana 49 BLOC 2: RESPONSABILITAT ECONÒMICA, SOCIAL I AMBIENTAL Programa Curs d’estiu d’agricultura de muntanya de la Universitat de les Illes Balears 51 Resposta de Tramuntana XXI a la consulta pública sobre el Reglament de la marca Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial 52 BLOC 3: La funció de Lluc en el segle XXI 57 “Estima la Tramuntana”, presentació del fulletó de bones pràctiques a la muntanya 59 Els voltors de Tramuntana en el segle XXI 62 La Serra literària, des de la mirada de Llorenç Riber 64 Ciència per a la Serra 66 Presentació del llibre La cabra, espècie invasora a les Balears 71 Rondalles i plantes medicinals a la Serra de Tramuntana 74 Coneixem Planícia 77 39 40 Bloc 1 Governança AL·LEGACIONS A LA LLEI DE CAMINS PÚBLICS I RUTES D’INTERÈS SENDERISTA Qüestions prèvies: L’Associació vol expressar el suport a la iniciativa de redactar una llei que pugui millorar la conservació i l’ús dels camins públics i d’ús públic, per garantir la seva titularitat, permanència i integració en el territori i adaptar-los a les exigències i condicions de la realitat social, econòmica i ambiental. Igualment, compartim la necessitat d’instrumentar jurídicament l’accés a la natura i a l’entorn rural per part dels ciutadans, residents o no, amb les garanties imprescindibles per facilitar la integració dels nous usos viaris amb tots els usos i interessos legítims d’altres usuaris i titulars de drets del territori, sempre condicionats a les limitacions necessàries per als valors ambientals i patrimonials de l’entorn. Per aquest motiu, l’Associació es posa a disposició del Consell amb esperit constructiu i disposició per aportar els coneixements, criteris i punts de vista dels seus membres en el procés encetat amb la redacció de la proposta. El present escrit voldria constituir un punt de partida per a la tasca de millora del text. En aquest sentit, assenyalam els aspectes que mereixen una revisió, sense entrar en aquests moments de forma exhaustiva en els detalls concrets de redacció de l’articulat que serien convenients. Altrament, consideram convenient que s’elaborin estudis d’incidència normativa, memòria econòmica d’aplicació i altres documents tècnics i complementaris aplicables i que s’incorporin a l’expedient, tant per motius de caràcter jurídic (principis establerts en la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears, d’aplicació supletòria per a una iniciativa legislativa del Consell) com pràctic, ja que convé tenir les previsions de les implicacions normatives, econòmiques i de mitjans humans que l’aprovació de la norma ha d’implicar. Quant a les al·legacions formals que volem fer constar en aquest moment processal, són les següents: PRIMERA.- Mancança de garanties i compromisos ambientals. Tot i la invocació a l’exposició de motius al Conveni Europeu del Paisatge, trobam a faltar entre els objectius de la proposta la preservació del medi ambient i dels valors que han motivat la declaració de la Serra com a Patrimoni de la Humanitat com a Paratge Natural i en gran part, com espai de la Xarxa Natura (consideració que s’ha de fer extensiva a la resta dels espais naturals i seminaturals afectats). Els camins dins espais naturals protegits no tenen el tractament diferenciat que requeririen. Desgraciadament, són recurrents les notícies dels efectes de la massificació i manca de control en els usos del territori. Per posar un dels darrers exemples, evoquem que dimarts 27 de juny era notícia el tancament de l’Avenc de Son Pou atesa la seva degradació per mor de la massificació i la inevitable necessitat de regular l’accés al medi ambient: no tothom pot anar per tot quan vol. La regulació de l’accés al medi ambient no és cap novetat i ja no es qüestiona a Cabrera, ni a Doñana, ni a Bialowieza, ni als US Nationals Park System. D’altra banda, la massificació a la Serra és una realitat i l’accés universal, lliure i gratuït no fa sinó ignorar possibles impactes i afegir-hi més càrrega, que aboca a la degradació del medi. Som manifestament partidaris de l’ús de tots els camins de titularitat o servitud públiques, però consideram que les administracions autonòmiques, insulars i municipals, no han de veure limitada la seva capacitat de regular-lo i gestionar-lo quan calgui, amb normes, horaris, modalitats, taxes i qualsevol altre instrument que considerin adient per a aquesta finalitat. Invocam el principi tan repetit que sense límits no hi ha futur i consideram, amb caràcter general, que l’ús dels camins ha de quedar subjecte a la determinació de la seva capacitat de càrrega, pròpia i de l’entorn afectat. Igualment, consideram necessari expressar de forma concreta i explícita les obligacions de l’administració de vigilància, manteniment i gestió efectiva dels camins públics i d’ús públic. SEGONA.- Mancança de flexibilitat socioecològica. El model establert sembla obviar cap altra funció dels camins que no sigui la recreativa o la turística (la qual, per cert, convé recordar que té un component econòmic cada vegada major, amb multitud d’empreses que ofereixen l’accés o guia a aquestes activitats, i que una part de les plusvàlues que generen haurien de repercutir en el manteniment de la infraestructura que les fa possibles). Les importants limitacions a la pavimentació, soterrament de serveis, limitacions d’usos en una franja de tres metres per banda, de circulació de vehicles de tot tipus (agraris i forestals), d’emissió de renous (que poden ser inevitables 41  en determinades tasques) i altres disposicions suposen una càrrega per als usuaris locals, els ajuntaments i els titulars de drets en les terres confrontades que pot tenir efectes contraris als interessos públics que la mateixa llei invoca. Els camins tenen les funcions recreatives, turístiques i socials que la llei protegeix, però també són fonamentals els serveis que faciliten a la població rural, la seva utilitat per al sector primari i, en definitiva, la vertebració territorial que permeten. És important que la llei assumeixi explícitament la importància d’assegurar aquestes funcions. Sembla més raonable planificar les limitacions cas per cas que amb caràcter general i comptar com a mínim amb possibles vies d’autoritzacions singulars. TERCERA.- Mancança d’instruments de governança. Un model eficaç de gestió dels camins públics (i altres àmbits de l’Administració) requereix la participació i fins i tot la complicitat dels seus titulars públics (les distintes administracions i, notòriament, les municipals) i dels titulars de drets dels territoris per on transiten. No és convenient que s’imposi un model que els menystengui, tuteli, n’usurpi funcions i afegeixi noves càrregues o severes limitacions a ajuntaments titulars dels camins i gestors de les finques que hi confronten. La llei, en la seva redacció actual, facilita de forma àmplia els processos d’expropiació de les rutes d’interès excursionista. Aquest mecanisme hauria de limitar-se als casos en què no es trobi cap altra solució satisfactòria. Així, ens trobam amb el greuge que suposaria que les propietats que han tolerat i facilitat l’accés ciutadà (fins i tot amb l’autorització per construir-hi itineraris i refugis, amb la benemèrita actuació del Foment del Turisme i altres entitats, al llarg del segle XX) siguin ara d’interès excursionista i que els únics instruments que la llei prevegi siguin convenis amb un mínim de trenta anys (sembla un període establert per fer-los impossibles) o la utilitat pública i l’expropiació. En canvi, la llei no dóna facilitats a la iniciativa de propietaris o associacions per gestionar les rutes, ignora la moderna tendència a donar protagonisme a la societat civil, a les entitats de custòdia del territori i, en general, a la governança, més tost el text actual es decanta per principis autoritaris i tecnocràtics. Menció expressa, en aquest sentit, mereix l’establiment d’un premi per a denúncies de particulars, que pot provocar confrontació, conflictivitat i la judicialització de casos que la mateixa administració hauria d’afrontar (la vigilància de la legalitat és una tasca de les administracions, no dels particulars). No sembla que aquest instrument sigui propi d’una societat moderna i democràtica ni que la promoció de la delació privada sigui un procediment a potenciar en el segle XXI. Un altre article concret que pot generar tensions innecessàries amb les propietats confrontants inclou la definició per llei del caràcter públic de les fonts, els pous, els marges, les parets i els abeuradors immediats als camins. És evident que aquestes estructures varen ser creades per algú, en molts de casos els pagesos o titulars de terres confrontants i que el caràcter públic s’hauria de limitar a les que varen ser construïdes per administracions. Un procediment de delimitació de la propietat pública dels camins cas per cas, amb les garanties que són obligades en un estat de dret, seria més legítim i garantista. Per completar la llista d’aquests exemples, ens resulta sorprenent el monopoli de fet reservat al Consell en l’establiment de rutes senderistes, fins i tot per a altres administracions: L’Administració que gestiona un parc natural no hi podrà establir rutes senderistes? No podrà fer-ho un propietari en els terrenys dels quals n’és titular? Se’ns escapa l’interès públic d’una tal norma. També veiem necessari revisar el règim disciplinari i sancionador i els procediments d’actuació de l’Administració insular, en alguns casos no sols sense garanties judicials sinó fins i tot