Aina Calafat
Tècnica en agroecologia, Valldemossa
Sóc de Valldemossa, filla de marger valldemossí i pagesa britànica (valldemossina d’adopció). En el meu cas la vinculació a la Serra no va ser una elecció conscient, però crec que tanmateix no és una condició que ningú pugui triar, un cop hi has entrat en contacte ja t’hi quedes enganxada per sempre.
Sóc biòloga, gairebé tota la meva vida laboral ha estat vinculada a la producció ecològica i a la defensa d’un model agroalimentari més just i sostenible.
Ara mateix treballo a la SEAE (Societat Estatal d’Agricultura Ecològica i Agroecologia) i en relació amb la Serra de Tramuntana estem mirant d’impulsar el desenvolupament d’un model agroalimentari ecològic, territorialitzat i que compti amb tots els actors, juntament amb Tramuntana XXI i APAEMA (Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca).
També faig part de l’ONGD valldemossina Illes Solidàries amb el Sud, que porta més de 10 anys desenvolupant activitats pel foment de la sobirania alimentària a nivell municipal i autonòmic.
La bellesa i la qualitat de vida que ofereix de forma natural Mallorca, i concretament la Serra de Tramuntana, la fa golosa per a tothom, ja sigui perquè tots hi voldríem viure, voldríem posseir-ne un trosset o treure’n profit. Potser la dificultat més gran que ens podem trobar per ser més respectuosos amb la Serra de Tramuntana i desenvolupar un model econòmic, de vida i alimentari més sostenible i territorialitzat sigui desprender’ns d’aquest sentiment de propietat que ella mateixa desperta. El repte més gran és ser capaços de viure-hi, viure’n i alhora servar-la col·lectivament.
Que les persones que vivim a i de la Serra Tramuntana li donem el valor que te i respectem el seu patrimoni natural, i també el patrimoni cultural i cultivat, és fonamental per garantir la seva sostenibilitat i continuïtat en el temps. Amb la feina que intentam desenvolupar l’activitat econòmica i vital segueix, però a l’activitat agrària es prescindeix de l’ús de productes tòxics per la natura i per les persones (com ara insecticides de síntesi o herbicides cancerígens com el glifosat), es millora la fertilitat del sòl i tota la xarxa empresarial i social contribueix al consum de productes agraris i alimentaris locals, ecològics i de temporada. D’aquesta manera, col·lectivament desenvolupam una economia local, sostenible i més justa i ens recolzam entre totes.
Estim a la Serra perquè ella ens estima, ens ho dóna tot sense demanar res a canvi, així que voldria ser capaç d’estimar-la tan bé com ella m’estima a mi.