Revista CIUTAT #14_web

Març 2022 Núm. 14 : La ci utat de l es arts i l a cul tura  EN A QUEST NÚM ERO DE CI UTA T Apunts d'un paisatge cultural i artístic a Palma Per Magdalena Aguiló 04 Mapes de Ciutat Espais d'exhibició... i de creació? 09 Entrevista amb Antoni Noguera Regidor de Cultura i Benestar 10 CAC Palma: cinc anys sense espai Per Maria José Ribas Edita: 13 (Re)conèixer l a cultura Xerram amb els Premis Ciutat de Palma 2021 14 Posicionaments al voltant del gènere en el panorama artístic a Palma Per Mar Juan 23 Notícies de Ciutat www.palmaxxi.com 25 info@palmaxxi.com El futur de Palma: notícies de les entitats Ciutat és una publicació independent i plural que defensa la llibertat d'expressió. Les opinions expressades a les seves planes no són assumides 26 necessàriament per Palma XXI, sinó que pertanyen als seus autors i autores, que en són responsables. La ressenya: El còmic als premis Ciutat de Palma Direcció: Maria Reyero i Juanjo Suárez Per Juanjo Suárez Consell assessor: Jaume Garau, Lluïsa Dubon i Climent Picornell 27 En aquest número han col·laborat: Magdalena Aguiló Victory, Antoni Noguera, Maria José Ribas, Mar Juan, Toni Arencón, Elm Puig, Gori Matas, Sílvia Ventayol, Daniel Piqueras Fisk, Joan Cabot, Juan Carlos Brancho, Alberto López y Fernanda Caro. Amb el suport de: Il·lustració de portada: Pàvel Cueto. EDI TORI A L Que fa que la cultura d'una ciutat sigui viva? Tenir equipaments culturals de qualitat, suficients, diversos? Comptar amb ajudes i subvencions i, en general, el suport de les institucions per a incentivar la creació artística? Una iniciativa privada que aposta per l'art i la cultura com a indústria amb potencial per diversificar l'economia? Un teixit de creadors i creadores que omple de contingut els espais? Una ciutadania sensibilitzada i que valora la creació cultural? Després de parlar amb persones que es dediquen a la gestió i la política cultural, la història de l'art, la creació artística (des de diferents disciplines i sectors), el teixit associatiu al voltant de l'art i la cultura, pensam que la resposta a aquestes preguntes és... tots aquests elements. Palma és una ciutat que ha tingut alts i baixos pel que fa al suport institucional i social que s'ha donat a l'art i la cultura. Entre els moments d'eclosió de les galeries, per part d'iniciatives privades, a les apostes per impulsar centres d'art contemporani i generació de pensament crític com Es Baluard, per les institucions, també hi ha hagut molts pals a la roda per donar empenta, amb voluntat i valentia, al sector cultural i artístic de la nostra ciutat. Que els hi diguin als i les artistes que varen creure en el "procés participatiu" per impulsar el Centre d'Art I Creació (CAC), i anys després encara el somien. Després d'haver-se materialitzat fugaçment a l'antic quarter d'intendència i més tard a Ses Voltes, avui no té espai físic. I amb ell, tants creadors i creadores resten sense llar, com tants altres habitants de Palma als que sovint donam l'esquena. La pandèmia i el confinament varen esdevenir una arma de doble tall per al sector cultural: mentre varen suposar una resignificació del seu valor pel conjunt de la societat, aportant entreteniment, reflexió i esperança; també varen portar encara més precarització per als creadors i creadores. Sí, de tant en tant es reconeix la tasca dels qui ens fan somniar amb la literatura, la poesia, la música, el teatre, l'audiovisual, les arts visuals, etc. Com el passat mes de gener, quan l'Ajuntament va atorgar els Premis Ciutat de Palma. A aquest número de Ciutat parlam amb els seus guardonats per (re)conèixer la seva obra, que perdurarà al pas del temps. I també, a través de les seves reflexions i des de les seves diferents disciplines, li prenem el pols a la cultura de Ciutat. Però més enllà de premis i de grans projectes culturals que passen de legislatura a legislatura sense veure la llum, necessitam que les institucions i la ciutadania donin un suport sostingut, valent i suficient a un sector que poques vegades és considerat com a "essencial". La tasca no és menor. Com diu la gestora cultural Magdalena Aguiló, a l'article que encapçala aquesta revista: "l'art i la cultura ens aporten la cohesió social que necessitam, cerquen respostes als reptes als quals ens enfrontam i serveixen per guarir les ferides que aquesta enorme crisi actual ens està provocant". Reformulem la pregunta amb la qual començàvem aquest editorial: la cultura fa que una ciutat sigui viva? Nosaltres afirmem que sí. dossi er A punts d'un pai satge cul tural i artísti c a Pal ma Per M agdal ena A gui l ó V i ctory Comi ssàri a i ndependent i gestora cul tural "Displaced Landscape 2022". Obra d'Amparo Sard a Galeria Baró/Arco 2022. Foto: Galeria Baró Palma. R esten molt lluny els temps en els quals la cultura va ser el s?havia consolidat durant dues dècades al voltant de l?art contemporani. Els pressuposts L?Ajuntament de Palma és la institució que més museus i espais d?art gestiona a la ciutat, d?ell minvaren, els artistes i agents depenen el Casal Solleric, el Casal pressupost estrella de culturals entraren en una creixent Balaguer, el Museu d?Història de l?Ajuntament de Palma, gràcies a la precarització que s?ha empitjorat la ciutat de Palma en el Castell de bona feina del regidor de Cultura encara més per la pandèmia. La Bellver, el CAC, la Fundació Pilar i Colau Llaneres durant la cultura ha passat a un segon Joan Miró (em resisteix a legislatura del batle Ramon terme i a ser considerada sovint canviar-li el nom històric), Can Aguiló. Els anys vuitanta i noranta com a prescindible davant altres Ribes i el futur projecte de la varen ser uns temps en els quals la necessitats més peremptòries. En presó com a Centre de Recursos cultura era una insígnia dels general, els governs conservadors de creació Contemporània. A més, governs progressistes i un solen tenir un menor interès és una de les tres institucions distintiu valorat. A nivell general, envers les manifestacions públiques que aporten el sorgiren tot un seguit de nous culturals, estan més preocupats pressupost del Museu Es Baluard. espais i centres d?art per la cultura com un fenomen per contemporani al llarg de la Després de successives crisis al atreure cabal turístic que una perifèria de la península voltant de la direcció del Casal cultura com a base del pensament espanyola. També a Palma, Solleric -no sempre gestionades crític i articuladora de la societat. després de l?habilitació del Casal amb total transparència- des del La campanya desenvolupada a Solleric com espai d?exposicions 2019, la direcció l?ocupa Aina l?època del tàndem Mateu Isern/ contemporànies en els anys Bauzà. La directora del Casal J.R. Bauzá, l?anomenada ?Passion vuitanta, anaren apareixent un Solleric considera l?espai com un for Palma de Mallorca? que rere l?altre, el Centre de Cultura centre d?art i creació convertia la lletra ?M? de Palma ?Sa Nostra? (1989), Fundació Pilar contemporània obert a la amb un gran cor, tenia l?objectiu i Joan Miró (1992), ciutadania connectat amb l?art de posicionar la ciutat com a destí CaixaForum/Gran Hotel (1993), i emergent tant local com espanyol vacacional urbà els 365 dies de així fins a la inauguració del museu i internacional i amb una atenció l?any i programar activitats Es Baluard a començaments del especial als debats que es generen culturals com una via d?atracció 2004. a la ciutat. Té molt en compte turística més que pel consum l?educació i la mediació en Les successives crisis van anar ciutadà. consonància amb la seva feina desarticulant el ric entramat que 4  dossi er Casal Solleric (foto: Abc Mallorca). anterior com a Cap de l?Àrea fons Balaguer i del fons del pel Quarter d?Intendència i per d?Educació i Acció Cultural d?Es consistori. Fa uns anys, Ses Voltes i amb moltes zones Baluard. L?espai presenta diferents l?ajuntament va presentar un fosques en la seva definició. En convocatòries de projectes en els projecte d?un futur museu aquests moments, es parla de quals un jurat independent, d?Història de la Ciutat en xarxa l?obertura d?un CAC provisional a selecciona les exposicions que es que havia de repartir-se en Ses Voltes. El CAC sense espai programaran a les sales del casal, diferents ubicacions però que per físic propi segueix la seva activitat excepte les dels espais de la planta ara no veim que s?hagi arribat a de recerca i creació mitjançant la noble. materialitzar. Malauradament, convocatòria de la Crida a la l?ajuntament no va considerar el contractació de projectes de Com a Directora General d?Arts projecte presentat des de Palma mediació dirigida a artistes, Visuals, la directora del Casal XXI d?una proposta de Museu de mediadors i agents culturals que Solleric també ha de tenir cura del la Ciutat defensat per a un grup de treballin projectes socioculturals Casal Balaguer i del CAC. El Casal professionals de l?associació. des de les arts visuals i amb un Balaguer presenta una col·lecció retorn a la ciutadania. permanent ??La casa possible. El Cent re d?Art i Creació (CAC) és Interiors domèstics a Palma un projecte municipal que porta L?antiga presó de Palma és un 1700-1950?- que vol recrear massa temps en procés de altre projecte municipal que no l?evolució de les cases senyorials definició i sense una ubicació arriba a concretar-se de manera de Palma mitjançant mobiliari del definitiva després d?haver passat definitiva. Va ser presentat l?any 5 dossi er Inauguració del nou Taller Sert /Desembre 2018 amb Patricia Juncosa i Magdalena Aguiló. Can Ribas. Foto: APCIB. 2018 durant la batlia d?Antoni investigació de les arts del circ. perdria el nom de Pilar Juncosa- i Noguera com un centre cultural i Després del considerable retard passa anomenar-se Miró Mallorca de creació amb una forta en la seva obertura degut entre Fundació. El canvi més implicació de la ciutadania ?un altres coses a un seguit de significatiu ha estat la projecte transformador que ens divergències entre els socis del remodelació del Taller Sert. Em permetrà canviar dinàmiques govern municipal de l?anterior consta el treball rigorós i culturals de ciutat i donarà cabuda legislatura, el responsable de exhaustiu dut a terme per l?actual als moviments de Palma?, segons Cultura i Benestar Social Antoni departament de Col·leccions paraules de Noguera. Uns mesos Noguera ha anunciat recentment encapçalat per la conservadora, abans el col·lectiu ?Som sa presó? que Can Ribas obrirà les portes Patricia Juncosa. L?equip ha cercat format per una vintena enguany. El centre serà gestionat la reconstrucció fidedigna d?associacions -entre elles el per l?Associació de Professionals -mitjançant fotografies i col·lectiu de Joves Arquitectes de del Circ de Balears (APCB). filmacions de l?època- de l?ambient Mallorca, reivindicava l?espai de la Benvingut sigui un centre que ha del taller en el qual es movia Miró presó per acollir espais de contribuir a la regeneració d?un en els anys 70, època de la màxima d?innovació social, cultural i de barri tan significatiu com La utilització del taller per part de creativitat. Un any més tard va ser Soledat. l?artista. L?actual recreació ha presentat de bell nou per part de d?ajudar als investigadors a La Fundació Pilar i Joan Miró en l?ajuntament com a Centre de treballar millor les fonts aquests darrers anys ha anat Recursos de Creació iconogràfiques de Miró i a un reduint la programació Contemporània que havia millor coneixement de la vessant d?exposicions temporals i d?incloure també 103 habitatges creativa de l?artista. Però la part d?activitats per anar centrant-se protegits, una escoleta i una més sensible seria la substitució en la presentació del fons de la residència per a creadors. de la seixantena de teles originals col·lecció de Joan Miró, amb una Actualment s?està parlant de que el taller acollia per les tendència progressiva envers el compartir els seus espais entre les reproduccions actuals. Tot i públic turístic. La programació arts visuals i les arts escèniques conèixer de primera mà els dels tallers gràfics i la sense un consens clar del sector. problemes de temperatura i convocatòria de beques ha tengut Desitjaríem veure resultats. humitat que el taller arrossegava continuïtat així com les activitats a l?hora d?acollir teles originals de El projecte estrella actual de educatives. L?any 2017 en ocasió l?artista, no puc deixar d?enyorar la l?ajuntament és Can Ribas. L?antiga del 25è aniversari, el nou director calidesa que generava la fàbrica de la Soledat es convertirà Francisco Copado presentà el presència de les teles originals a en un centre de creació, formació i canvi del nom tradicional -que ara l?interior del taller. 6  dossi er Es Baluard. Foto: ABC Mallorca. Logo del Laboratori Zona de Contacte. El Museu Es Baluard és el necessitat de donar suport des del treu una convocatòria de principal espai per a la museu a estructures i plataformes projectes d?arts visuals que conservació i difusió de l?art existents, la realitat és que massa s?exhibeixen a les sales contemporani a Palma. Des del sovint ens trobam projectes d?exposicions temporals dels 2019 està dirigit per Imma Prieto majoritàriament gestionats des de espais esmentats i a la sala -la direcció del museu des de la dins la institució en detriment dels d?exposicions del Centre de inauguració l?any 2004, ha estat possibles encàrrecs als Cultura ?Sa Nostra?, podríem dir sempre en mans de dones. La professionals de la comunitat. Si que amb resultats desiguals. directora ara ha pogut presentar bé hem vist darrerament L?emblemàtic edifici de La la seva particular lectura de la l?obertura del museu a algunes Misericòrdia està en un procés de col·lecció del museu -?Personae. col·laboracions exteriors, pens rehabilitació que obrirà nous Màscares contra la barbàrie-?, que s?ha de tenir molta cura per espais recuperats -entre ells inspirada en les màscares d´?El no ofegar la iniciativa professional l?aljub situat davall el pati de les món d?Ubú? de Joan Miró. Una independent i molt més encara en dones- per donar cabuda a interessant reflexió sobre la aquests temps de crisi exposicions i activitats culturals i a transformació que ha sofert la incrementada per la pandèmia. I un Centre d?Interpretació representació del cos humà i el una darrera qüestió a comentar destinat a conèixer la història de subjecte en el context de la en relació al Museu d?Es Baluard l?edifici i els seus usos. Es preveu societat contemporània. seria la disposició del seu que estigui enllestit a Patronat. S?hauria d?iniciar un començaments del 2023. Esperem La concepció del museu com espai procés de reflexió i de canvi pel que sigui així. També des del 2019, crític generador de pensament i que fa a la seva composició, ja que, el Consell de Mallorca té les obert als reptes de la societat enlloc de donar cabuda a agents competències de gestió del Museu contemporània s?ha fet tangible vinculats al sector professional, el de Mallorca -museu de titularitat en algunes exposicions Patronat està majoritàriament espanyola-, després de ser programades a Es Baluard i en format per representants polítics transferit des del Govern de les propostes com el Laboratori d?art i de cada una de les tres Illes Balears. pensament -Zona de Contacto- institucions que aporten el gruix que revisa temes com els El Gran Hotel es va habilitar amb del pressupost del museu. És a dir, feminismes, l?ecologisme o les gran encert en una reforma que el càrrecs polítics de l?Ajuntament de fronteres -entre d?altres- i aporta va convertir en l?espai cultural que Palma, del Govern de les Illes i del figures imprescindibles en els ?La Caixa? cercava per obrir a la Consell de Mallorca. grans debats de l?actualitat. La nostra ciutat. Des de recent intervenció de El Consell de Mallorca gestiona començaments dels anys noranta l?antropòloga i activista Yayo també espais de cultura a la ciutat funciona l?actual CaixaForum, un Herrero, experta en ecologia com és ara, el C.C. Misericòrdia i conjunt polivalent que acull la política, en seria un bon exemple el Museu Krekovic, i utilitza col·lecció Anglada-Camarasa amb que hem de celebrar. Per altra temporalment la sala les successives revisions al voltant banda, malgrat que la directora ha d?exposicions del Centre de de la seva figura. La programació manifestat en ocasions diverses la Cultura ?Sa Nostra?. Anualment d?exposicions temporals està molt 7 dossi er Nit de l'Art (foto: Última Hora) / Galeria Pelaires (foto: Totenart) lligada a la programació exterior amb bones propostes expositives. I finalment, un altre esdeveniment de l?entitat. Són interessants les A més de les consolidades galeries important per galeries, artistes i activitats adreçades al públic històriques, en els darrers anys agents culturals és la fira d?Arco infantil i a les famílies, així com han anat sorgint noves galeries que tradicionalment es celebra al també els cicles de concerts, d?artistes emergents com és ara, la mes de febrer a Madrid des de conferències, cinema i projeccions galeria Fran Reus amb diferents 1982 i que sempre ha comptat de documentals, òpera, dansa i programes d?actuació a més de amb la participació d?un grapat de música. No podem deixar l?expositiu; la L21 que obrí el seu galeries mallorquines. Després d?esmentar també el Museu primer espai l?any 2012 i quatre d?aguantar la crisi generada per Fundació Joan March que anys més tard, inaugurà el gran aquests dos anys de pandèmia, exhibeix la seva esplèndida espai a Son Castelló; o Taca, un enguany Arco ha retornat amb col·lecció d?art contemporani espai d?art amb propostes joves i moltes ganes de recuperar la espanyol. arriscades que obrí les portes el tradicional posició de fita 2015. imprescindible en el panorama de El teixit de galeries d?art l?art contemporani espanyol i cont emporani es força significatiu Un dels esdeveniments més internacional. Enguany han des de fa dècades fins al punt que potents a la nostra ciutat és la Nit participat cinc galeries de Palma és una de les ciutats de l?Art que a la darrera edició Mallorca amb la novetat de espanyoles amb major nombre de pogué celebrar el 25è aniversari comptar amb la nova galeria galeries. L?any 1969 els joves Pep amb gran èxit de públic després de oberta a Palma el passat estiu, la Pinya i Nini Quetglas -sempre la recessió provocada per la Galeria Baró amb representació s?oblida esmentar-la- obriren la pandèmia. Quan l?antiga mallorquina mitjançant l?obra històrica Galeria Pelaires amb el associació de galeristes proposà espectacular de l?artista Amparo suport decisiu de Joan Miró. una nit de l?art, l?any 1997 -segons Sard. Després arribaria Quat re gat s, el model d?algunes ciutats projecte de Ferran Cano, Àngel europees-, Palma es va convertir La conclusió d?aquests apunts Juncosa i Gerard Matas ajudats en la primera ciutat espanyola sobre la situació cultural a Palma també per la generositat de Miró, amb aquesta experiència pionera seria que ens toca vetllar de projecte que va ser el germen de que després va ser copiada per manera molt ferma per l?art i la l?actualment desapareguda altres ciutats. Un dels objectius cultura a la nostra ciutat: ells ens Galeria Ferran Cano. Des inicials era fer perdre la por a aporten la cohesió social que d?aleshores, s?ha anat enfortint el entrar a una galeria i obrir seves necessitam, cerquen respostes als teixit galerístic malgrat que alguns les portes a tota la ciutadania. reptes que ens enfrontam i dels galeristes històrics ja s?han Malauradament encara, a la resta serveixen per guarir les ferides jubilat i han deixat pas a les noves de l?any, les galeries continuïn que aquesta enorme crisi actual generacions. A hores d?ara l?oferta essent visitades com sempre pel ens està provocant. galerística gaudeix de bona salut i públic especialitzat. 8  dossi er M apes de Ci utat ESPA I S D'EX HI BI CI Ó... I DE CREA CI Ó? A Palma hi ha 10 espais museogràfics (ent re públics i privat s), que configuren un ric ent ramat exposit iu per l'art i la cult ura, de diferent s est ils, corrent s i èpoques. Això no obst ant , els creadors i creadores reclamen espais propis, amb suport inst it ucional, per poder t reballar i divulgar la seva obra. *Espais pendents. 9 dossi er " Pal ma és, tradi ci onal ment, una ci utat d'ex h i bi ci ó, i v ol em també q ue si gui una ci utat de producci ó" A ntoni Noguera Regi dor de Cul tura i Benestar La regidoria de Cultura i Benestar Social de l'Ajuntament de Palma va fer un balanç positiu en acabar 2021: 174.005 persones van utilitzar les biblioteques i hi van participar en 658 activitats i 30 clubs de lectura. Pels teatres varen passar 18.770 espectadors. 5.324 persones i 50 entitats socials han participat de les propostes de l?àrea de Cultura gràcies al programa social de Palma Cultura. Més enllà de les xifres, quina és la proposta - i aposta- cultural de l'Ajuntament? Xerram amb Antoni Noguera, qui lidera l'equip de la Regidoria, per conèixer l'estratègia cultural de la ciutat. Q uines han est at fins al moment les principals act uacions de l'Ajunt ament en mat èria de promoció cult ural? Què es preveu pel que queda de legislat ura? Crec que la principal mesura cultural, el principal canvi, ha sigut posar a les persones al centre. És per nosaltres una prioritat, i així ho vàrem establir en la nova estructura de l'àrea, benestar social amb cultura per donar-li a la cultura un vessant més comunitària. Això, cal destacar, que ho hem fet sense abandonar l?excel·lència cultural i a les programacions, amb importants i ambiciosos projectes que s'han desenvolupat a la nostra ciutat aquests darrers anys. Quines són les mesures impulsades des de la vostra regidoria per donar suport al sector cultural i artístic, tan tocat per la crisi de la Covid-19? Hi ha mesures específiques per les diferents expressions culturals (musical, audiovisual, literari, arts escèniques, etc.)? Evidentment, una de les principals demandes és la implementació d'ajudes pel sector, un sector molt colpejat per la crisi. Vàrem fer un pla de xoc per lluitar També hem convocat ajudes per a projectes de contra les conseqüències econòmiques de la covid. Les dinamització cultural de la ciutat i altres iniciatives ajudes per a espais culturals, per exemple, varen cultural amb 100.000 euros. Això són mesures que triplicar la seva dotació, arribant fins als 150.000 ?. vàrem implementar just quan va arribar la covid. A la 10  dossi er Reunió del Consell Municipal de Cultura. Presentació del projecte de rehabilitació de Can Ribes, al 2018. vegada, a diferència d'altres espais, no vàrem que pot dir molt com a ciutat; el Museu de la Ciutat, cancel·lar cap activitat programada; inclús vàrem que comptarà amb espais emblemàtics, com les millorar les condicions de contractació. Hem Torres del Temple. Un projecte tan ambiciós com mantingut, conscients de les dificultats actuals aquest s'ha de fer amb consens que permetin fer encara arrosseguen, la gratuïtat d'ús de la Fundació feina més enllà d'una legislatura. Per altra banda, el Miró, o les convocatòries del Casal Solleric, per que tenim i hem dignificat, és el patrimoni escultòric exemple. Als creadors se?ls l'han de posar facilitats. de Ciutat; per primera vegada tenim una partida També cal que l'ajuda de 500.000 euros pels espais pròpia per rehabilitar les escultures que formen part covid ha suposat la supervivència de molts d'espais del nostre parc escultòric, un autèntic museu a l'aire de l?illa. lliure, on destaquen escultures com el conjunt de Guinovart o la peça d'Oppenheim, a la porta de Santa Com funciona el Consell Municipal de Cult ura? Catalina. Quina és la part icipació del sect or cult ural en les decisions que es prenen des de l'Ajunt ament ? Ens podeu explicar en què consist eix i en quin punt est à la iniciat iva de rehabilit ar les t orres del Temple És una eina viva del teixit cultural que ens permet, i convert ir-les en el fut ur Museu d'Hist òria de la com a Ajuntament, trobar un espai de decisions Ciut at ? Com dialogarà aquest nou espai museíst ic conjunt juntament amb les entitats. És molt importat amb els alt res que ja exist eixen a Palma? la feina que fa el Consell Municipal, i on estan representades també persones de reconegut El Museu de la Ciutat té una peculiaritat; contarà prestigi dins l'àmbit de la cultura. El Consell tota la història de la ciutat i de les seves diferents s'organitza en comissions delegades, que fan una èpoques. Per això és molt important que aquests feina conjunta al plenari. Vull destacar, per exemple, espais que formaran part d'un museu de la ciutat que és justament al Consell on es trien els diferents facin una revisió ampla de les diferents ciutats que jurats del Premi Ciutat de Palma. són, a la vegada, la nostra; de la Palma romana, a la Medina Mayurqa. La torre del Temple, està pensada El project e museíst ic d'una ciut at t ambé és com un element que conti la Mallorca musulmana, i import ant per dinamit zar la vida cult ural i art íst ica. això és tot un repte. Això enriquirà la nostra ciutat, Com valorau el project e museíst ic de Palma? que ja compta amb espais com el Balaguer, Solleric, Palma té molts i bons centres expositius i museus, la Fundació Miró o Es Baluard. però vull destacar que estem treballant en un repte 11 dossi er Hi ha project es pendent s, com el Cent re d'Art i El barri de la Soledat , en el marc del "dist rict e Creació, que sembla podria ubicar-se donar a l'ant iga d'innovació", sembla que es perfila t ambé com a presó. Hi ha previsió de donar respost a a aquest a "dist rict e cult ural", amb project es com el cent re de reivindicació ciut adana des del sect or? circ a Can Ribes o la Caixa de Música. En quin est at es t roben? S'ha compt at amb el barri per definir-los? El nostre compromís és clar. Hem tingut molta relació Com han rebut els veïns i veïnes les iniciat ives i com amb el grup motor del CAC, ja que és una demanda es preveu la seva implicació/part icipació? històrica del sector artístic. L'exposició que vàrem programar al Casal Solleric, així ho reflexa. Tenim un Pels projectes estratègics de Palma hem comptat amb espai que és ideal, l'antiga presó, el que cal ara és el sector, clarament involucrat en el futur dels espais resoldre els problemes que té l'edifici, però també de creació. El districte cultural és un espai de suport a estudiar les possibilitats. En aquest sentit, la la cultura; es tracta de reconèixer espais que, per a la Universitat de les Illes Balears ha entès les seva possibilitat, puguin tenir un ús cultural. Totes possibilitats que té, ja que es planteja una residència aquestes mesures tenen un vessant molt interessant; universitària dins el recinte. Ara estem licitant el també es cuida i es valora l'ús del patrimoni municipal, projecte d'execució d'obres de l'espai. És un repte com és el cas de la fàbrica de Can Ribas, on estem a crear un espai que compti amb aquest diàleg entre l'equador de les obres que seran una realitat molt creació i investigació, que serà únic a Palma. prest. Palma cada vegada t é més act ivit at art íst ica i cult ural, Com valorau el t eixit cult ural de Palma? Aspect es però molt es vegades es queda al cent re. Com port ar posit ius i rept es/dificult at s que enfront a. la cult ura als barris? Quines són les vost res Els aspectes positius són la quantitat d'artistes i de act uacions en aquest a línia? creadors que fan feina a la nostra ciutat. El teixit Crec que, si destacaria algun àmbit de gestió, és cultural té bona salut, i s'ha d'estimar i cuidar. La justament aquest apropament als barris. Mitjançant matèria grisa de la nostra ciutat ha de sentir que té l'àrea de cultura i comunitat, estem arribant als barris devora la institució. Palma és, tradicionalment, una vulnerables, i oferint la nostra programació també a ciutat d'exhibició, i volem també que sigui una ciutat de entitats, juntament amb el programa Apropa. Per producció. exemple, les biblioteques han assolit la xifra de 175.000 usuaris i estem preparant l'obertura de la de Pere Garau. També cal destacar, si parlem de l'activitat cultural als barris, les sales d'assaig, que molt prest seran una realitat i que ja estan molt avançades. Presentació de l'app Palma Cultura. Juny de 2020. Imatge de com quedarà la façana de les Torres del Temple després de la seva rehabilitació. 12  dossi er CENTRE D?A RT I CREA CI Ó - CA C PA LM A : CI NC A NYS SENSE ESPA I Per M ari a José Ri bas A rti sta pl àsti ca i treb al l adora cul tural U n espai de producció artística i cultural és un equipament que ofereix tallers i recursos per artistes. Serveix com a Amb el pressupost assignat per al CAC es van llançar convocatòries per desenvolupar projectes deslocalitzats, ja que no hi havia (ni n'hi ha) espai físic per al CAC. Aquests projectes de recerca i mediació, rellevants i necessaris, també excloïen plataforma de trobada i experimentació i dona suport a la tota una sèrie de disciplines i dinàmiques que quedaven al marge creació local creant una xarxa creativa entre professionals. d'aquestes pràctiques. D'aquests espais, que poden ser iniciatives privades o públiques, en podem trobar a moltes ciutats. En aquells moments l'antic edifici de Gesa encara era gestionat per l'Ajuntament i hi havia la promesa de convertir l'espai en una A Palma el 2009 es va inaugurar el CRCC, un centre de recursos incubadora creativa. Va sorgir també la idea de convertir l'antiga que disposava de més de 300 m² per a desenvolupar projectes, Presó en el futur CAC. sumats als espais de CRIdA (Centre de Residència i Intercanvi d'Artistes) on es van realitzar residencies per artistes, una El grup motor es va anar refredant fins a la seva total dissolució, iniciativa pública de l'Ajuntament. Estava situat a l'antic quarter després d'anys de trobades, dinàmiques amb post-its, d'intendència, on actualment es troba Palma Activa. Després de documents compartits amb referents i necessitats, trobant la reforma i condicionament de l'espia no va durar gaire en ser traves burocràtiques d'una administració anquilosada en traslladat, el centre de recursos va passar a Ses Voltes el 2012. l'immobilisme, sense equipament ni intenció de trobar solucions. L'espai de Ses Voltes com a Centre d'Art i Creació (CAC) va ser En l'actualitat i des de fa 5 anys, 0 m² és l'espai disponible del gestionat per diferents entitats convocades per concurs públic. CAC. L'edifici de Gesa va tornar als seus antics propietaris, i la En aquest espai s'organitzaven tallers, xerrades i formacions, hi presó encara està d'obres. Recentment, la Regidoria de Cultura havia convocatòria i suport per fer residències locals i ha declarat la intenció de reobrir una de les sales de Ses Voltes internacionals. com a centre de recursos, a l'espera de la Presó. Com a nota d'humor negre o absurd, la Presó ja apareixia fa anys a un mapa Quan el 2017 amb el canvi de govern es va decidir apostar per de Palma Creativa, si algú hi va arribar amb el mapa del tresor, un nou model de cogestió, entre administració i ciutadania, es segurament va descobrir que les pràctiques creatives eren les van organitzar unes jornades amb representants d'altres d'alguns okupes que hi vivien. centres de l'estat espanyol que ja treballaven amb models similars, com ara Harinera de Saragossa o Intermediae de El pressupost del CAC es dedica a crides per la creació i recerca, Madrid. El mateix dia que començaven aquestes jornades es que ara mateix estan obertes en convocatòria. Altres espais publicava a premsa que l'equipament de Ses Voltes seria per al privats, com ara Casa Planas, Taca o Pulpo, supleixen altres futur Museu Marítim. El projecte de cogestió ja començava amb necessitats del públic general que pot gaudir d'activitats obertes una manca d'espai i amb uns recursos limitats, no sols per i d'un sector: artistes, comissaries, creatius i programadors, qüestions de pressupost, sinó per traves administratives. oferint residencies, tallers, concerts o convertint-se en espais de trobada i experimentació. Aquests i altres espais privats, que tot La decepció entre els assistents a les jornades ja es va fer i complir amb una funció que podria ser pública, són deficitaris i evident des del primer dia. Així i tot, d'aquella trobada va sorgir també es troben amb traves administratives per poder un grup motor, persones que tenien una motivació personal en desenvolupar aquesta funció. què hi hagués a Palma un centre d'art i creació, entre elles gestores, comissaries i artistes van estar fent feina per trobar La xarxa creativa és part d'un model de ciutat que es dirigeix a la models i metodologies. Durant mesos Bauma va facilitar una ciutadania activa i ofereix recursos (econòmics i equipaments) sèrie de dinàmiques per definir objectius comuns i formes per professionalitzar la cultura. Palma té una sèrie d'organització. d'equipaments públics que podrien ser condicionats per ser centre de recursos, aconseguir un model temporal pot passar també per donar suport als espais privats que ja fan aquesta funció. 13 dossi er Premi s Ci utat de Pal ma 2021 (Re)conèi x er l a cul tura E l passat mes de gener, coincidint amb les encara poc celebrades per la pandèmia festes del Patró de Palma, es varen entregar els Premis Ciutat de Palma 2021 al Teatre Principal. Amb aquests guardons l'Ajuntament de Palma vol reconèixer la tasca, l'ofici i el valor de les arts i la cultura, en el seu sentit més ample: narrativa, poesia, còmic, música, arts escèniques, visuals i audiovisuals, periodisme, arquitectura i investigació. El tinent de batle de Cultura, Antoni Noguera, va expressar a la benvinguda de la cerimònia que "el suport que impliquen aquests premis és bàsic per a dignificar el sector cultural i encoratjar-lo". Hem volgut xerrar amb una bona mostra dels i les guardonades, per conèixer més sobre la seva obra (considerada pel jurat dels premis com la millor en la seva categoria), i també per saber la seva opinió sobre la salut del sector en el qual es mouen, en particular, i de la cultura a Ciutat, en general. Foto: Ismael Velázquez / Ara Balears. 14  TONI A RENCÓN A RI A S Nov el ·l a Obra guanyadora: De totselsverins, el seu secret et donaré Una novel·la històrica, que té com a personatge el menorquí Mateu Orfila i que està ambientada al Principat de Catalunya i en un context de conflicte bèl·lic. Vaig néixer i visc al Prat de Llobregat. Professionalment, de les coses i valorar el natural fluir del temps. Una per vocació, soc infermer i fisioterapeuta (actualment vertiginosa allau de notícies ens aclapara. Tot es treballo en una unitat de pneumologia i en un centre per converteix en efímer, superficial, en microflaixos a persones amb diversitat intel·lectual); la meva gran intranscendents. El present es converteix en passat passió és l?escriptura; la meva afició, el dibuix i la pintura; abans d?adonar-nos-en. Les novetats literàries d?avui, i llegir viatjar sempre que puc! demà queden obsoletes. La fugacitat es trasllada a tots els àmbits. Per descomptat, a la literatura. Des de la Pel que fa a la literatura, em considero un fabulista resistència contra els Lladres de Temps, els Lladres d?històries amb una vena poètica, i, dins de les meves d?Emocions i els Lladres de Sentiments, reivindico el possibilitats, un activista cultural. Escric des que plaer de la lectura, sense presses; el plaer de la bona recordo, potser des d?abans! Gaudeixo escrivint en tots lectura, seleccionada, sense la necessitat d?arribar al final els gèneres i estils: narrativa curta, poesia, teatre, com més aviat millor, tot fruint de cada paraula, de cada novel·la... Soc autor de les novel·les De tots els verins, el frase, de cada expressió, de cada vers, de cada rima... seu secret te?n donaré (Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga), L?ànima de l?assassí (Premi Ribera d?Ebre), La pitjor notícia, al món literari, és conèixer que una Luxúria (Premi Benvingut Oliver de Catarroja), La Casa llibreria ha tancat les portes per a sempre. dels Enganys dels Sentits, dels reculls de narracions La ballarina cega de Sidi Bou Saïd i altres relats en clau de Com veus el panorama lit erari i cult ural en general a lírica i El jurament i altres narracions oníriques, a més de Palma? participar en una trentena de publicacions i antologies Des de la distància és difícil conèixer amb exactitud el col·lectives. He estat guanyador de premis literaris, tant pols literari i cultural d?una altra ciutat o regió, i pot en narrativa com en poesia, com ara el Premi Miquel passar que la percepció sigui errònia i fonamentada en Bosch i Jover de Poesia, amb Anhelada pretèrita pluja, el estereotips inexactes. En el cas de Palma, i de Mallorca Concurs de Relats Breus de Vimbodí i Poblet, els Jocs en general, he tingut la fortuna de poder mantenir Florals d?Esplugues, el Certament de Poesia de Cunit, el contacte amb activistes culturals de diferents branques Concurs de Poesia de Tordera o el Certamen Poètic de (literatura, música, pintura, arts escèniques...), i destaco Palafrugell. Soc membre de l?Associació d?Escriptors en la seva profunda i dedicada defensa de les tradicions, del Llengua Catalana (AELC), de l?Associació de Relataires en patrimoni i de la història illenca, i alhora la seva aposta Català (on vaig col·laborar vuit anys com a editor de la per la innovació multicultural, intercultural i de contrast. revista Lo Càntich) i de l?Associació d?Escriptors del Prat Un pilar molt fort, a valorar i potenciar, són les Tintablava. associacions i les iniciatives reivindicatives ciutadanes. Quines són les principals dificult at s que t robes al t eu La massificació d?un cert tipus de turisme de platja i oci sect or? (obviaré adjectius), és evident, juga en contra. Tant de bo també fos un estereotip! A favor, les moltes propostes Com a escriptor, i des de la perspectiva de l?edat, tinc de turisme cultural: històric, gastronòmic, musical, l?amarga sensació que, amb la globalització i l?avenç literari... tecnològic i comunicatiu, hem perdut el plaer de gaudir 15  ELM PUI G Poesi a Obra guanyadora: Planeta latent Es tracta d?un poemari molt elegant i de gran subtilesa expositiva i capacitat de suggestió, que dibuixa un escenari de pulsions entre la vigília i el somni, entre el misteri i allò sobrenatural. Foto: Aleix Plademunt Escric poesia i en tradueixo (del portuguès al català). El d?estímuls, origens i idees per fer servir, després, als fibló que em va fer començar a estimar la poesia el vaig poemes). sentir una mica abans de fer trenta anys. Com veus el panorama lit erari/poèt ic i cult ural en M?agradava, amb anterioritat, furgar en les lletres de general a Palma? grups de música que escoltava (de Hardcore, Punk, Indie) i potser això ja era un atansament a alguna mena de El coneixement que en tinc és limitat i, per tant, parcial, poesia, però no va ser fins que vaig arribar a versos però sí que puc parlar del que conec i des d?un lloc concrets de Joan Vinyoli i alguns pocs autors més que completament subjectiu. Fent una mirada potser més vaig sentir la compulsió de llegir poesia a fons: aquella illenca que de ciutat, trobo que compta amb una bona forma de dir coses que no poden ser formulades de cap colla de poetes més o menys contemporanis que m?han altra manera; de fer anar les paraules com si fossin dites atret o admiro (i els que em deixo, per l?arbitrarietat que per primer cop; de desenterrar sentits a través de la sol comportar fer una llista): Andreu Vidal, Miquel Àngel sonoritat; d?intangibilitat, de llocs onírics, de desig i Riera, Margalida Pons, Àngel Terron, Miquel Bezares, latència, tal com suggeria aquella pintada que un dia vaig Jaume C. Pons Alorda, etc. I tants d?altres més actuals, veure a La Paz (Bolívia) i que em va marcar, «el poema es però de generacions diferents, que no he pogut llegir algo que en otro mundo sucederá». gaire fins ara però que tinc ben presents, com Pere Antoni Pons, Lucia Pietrelli, Antònia Vicens... I, sense haver-hi pensat gaire, suposo que escriure en va ser una conseqüència, de tot això. No vull oblidar-me dels traductors (els que més conec, els del portuguès): Ponç Pons, Antoni Xumet, Arnau Quines són les principals dificult at s que t robes al t eu Pons, entre d?altres. sect or? També valoro molt la tasca del món editorial mallorquí: Si feu referència a les dificultats per escriure: l?espai Lleonard Muntaner, AdiA Edicions o El Gall Editor poden mental per poder-ho fer, una certa calma d?esperit, tan ser exemples d?editorials que aprecio, sobretot pel que fa lluny com sigui possible de tribulacions. El ritme actual a les seves publicacions de poesia (tant d?originals com de vida, segurament trastocat per la pandèmia i amb les de traduccions). He tingut la gran sort de poder publicar ?noves? incerteses que se?n desprenen, no ho facilita llibre amb totes tres. (malgrat que, per altra banda, sigui una font incessant 16  K 12 M úsi ca Obra guanyadora: Two yearsin k12 Two Years In K12 és la continuació de l?univers sonor iniciat en el primer àlbum del grup, First Route To K12 (2019), amb el qual el trio va presentar un concepte musical obert, simple i directe que el caracteritza. K12 som un trio de jazz format per Gori Matas (piano), pur i dur. Per sort, però, cada vegada hi ha més músics Marko Lohikari (contrabaix) i Teo Salvà (bateria), i és el que volen sortir d?això, i per això els projectes personals i projecte més ?personal?del pianista. amb una direcció cap a allò més expressiu i artístic. Som tres exploradors d?un planeta remot i desconegut, No obstant això, no és exactament fàcil poder treballar K12. Allà ens hi vam instal·lar des que vàrem començar a en condicions i donar a conèixer els projectes. Tot sovint tocar, i els nostres temes pretenen descriure i et trobes amb molta ignorància del que feim i en una sensibilitzar-ne paisatges, ciutats, pobles, muntanyes, sensació que, per exemple, els pressupostos de cultura rius, llacs, habitants i moments. simplement s?han d?anar gastant sense realment tenir una sensibilitat per al què es contracta. Ens agrada jugar amb elements que, de vegades, passen massa per alt avui en dia en tots els àmbits, com el El jazz evidentment és un sector una mica abandonat, ja silenci, la pau, l?espai, la pausa o l?energia explosiva d?un que no té aquesta part tan evident d?entreteniment. moment. També insistim molt, en la nostra música, en allò inesperat i incert: com, de cop, les coses poden De qualsevol manera, som optimistes, ja que creim que la canviar, són impermanents, fins a cert punt efímeres. perseverança i la insistència, per una banda, i la Cercam el diàleg musical sensible entre nosaltres, per tal sensibilitat i voluntat d?expressar honestament donen els de generar un so unitari capaç de fluctuar seus fruits. orgànicament. Com veis el panorama musical i cult ural en general a Les composicions de K12 solen ser senzilles i, d?alguna Palma? manera, són excuses per a crear un joc comunicatiu i A Palma falta molt impuls cultural. Falten equipaments sensitiu entre els tres. actius i enèrgics, programació estable i sòlida i accés als Des que vàrem començar el projecte, hem tret dos joves a la cultura. No és normal que un anomenat Centre àlbums (First Route To K12, 2019, i Two Years In K12, Cultural com S?Escorxador només tingui de cultural un 2021), i ara estam preparant el tercer, que enregistrarem cinema (sort que es va salvar), una biblioteca i activitats; en uns mesos. sembla que tot hagi d?estar lligat a menjar i beure. Quines són les principals dificult at s que t robau al És preocupant el fet que, per exemple, actualment no hi vost re sect or? ha cap Club de Jazz a Palma. Hi ha clubs de jazz a pobles dels Alps, enmig de la neu, i a Palma, ciutat molt visitada Creim que la cultura, per desgràcia, no es valora com per gent d?arreu del món, no n?hi ha. Això demostra toca al nostre país. Sovint a la música se li atribueix un bastant aquesta tendència cultural pobra. paper d?entreteniment, la qual cosa és totalment respectable, però en general l?art en totes les seves Falten equipaments, llocs on fer espectacles de música, vessants té un poder transformador i introspectiu que teatre, dansa, circ, exposicions i més, i sobretot espais on pot ser un company per al descobriment, l?evolució i, en crear, amb locals d?assajos, centres d?experimentació general, en l?estimulació creativa i emocional de les multidisciplinaris. Tots aquests elements pens que fan persones. que la cultura es revitalitzi i no només sigui una cosa que ?toca fer?per programa electoral. Una ciutat com Palma A Mallorca l?obsessió per al turisme fa que molt sovint el hauria de ser molt creativa i atrevida culturalment. paper dels músics també s?hagi lligat a l?entreteniment 17  DA NI EL PI QUERA S FI SK Còmi c Obra guanyadora: El pequeño de la manada Tracta sobre la dificultat de moure?s en aquest món quan ets molt diferent, sobre la pressió de sentir-te observat i l?angoixa que pot provocar. Inspirat en la vida d?André el Gegant, personatge real que sofria gigantisme (acromegàlia), la qual cosa no li va impedir dur una vida feliç, encara que sabia que la seva tenia una data de caducitat. Va ser actor (La princesa promesa) i un lluitador llegendari. Com la majoria dels quals ens dediquem a aquesta cobrar dignament. A nivell tècnic, ja no puc parlar de professió, vaig començar sense voler, fa molt temps, dificultats, ara són reptes que et fan millorar sense adonar-me. Abans dibuixàvem tots els nens, per constantment: salvar un angle difícil, un moviment hàbit, per a combatre l'avorriment. No hi havia mòbils ni complicat, una expressió. I un dia arriba el moment més pantalles més que la TV (una estona al dia), contes, gran, quan t'adones que pots dibuixar tot el que existeix, col·leccions de cromos i còmics. Així que el més fàcil, per encara que no l'hagis practicat abans, un ornitorrinc, una a no morir-te del fàstic, era anar-te al carrer o recórrer al ungla de prop, un yanomami, etc. llapis, a uns colors i paper, en el meu cas. Posteriorment, en l'adolescència jo vaig seguir i els altres ho van deixar Com veus el panorama de la novel·la gràfica i el còmic, i per altres coses també interessants. Crec que aquí està en general de la cult ura a Palma? la clau i el misteri que no sé respondre del tot per què jo A Palma hi ha molt d'interès per les arts, a la seva gent li vaig continuar dibuixant i els altres van seguir altres agrada viure en una ciutat que respira cultura, a la qual li aficions, si també dibuixaven, i molts millor que jo? agrada estar en la cultura. Es nota en l'educació, als També sortia i em distreia però mai abandoni el dibuix. carrers i en tots els detalls. Palma té aquesta tradició que Seria perquè en aquesta activitat trobava un espai íntim, ha forjat durant segles. Una mostra d'això és l'aposta per que em produïa molta calma, , bones sensacions, Barceló per a la Catedral, meravellós, en pocs llocs pot tranquil·litat, evasió de les coses lletges i diversió. En ocórrer una cosa així i en molts seria heretgia. A Palma definitiva, el mateix que avui, però amb la passió no, tot el contrari, es fa amb ganes, amb orgull i això ho desbocada, que creix a mesura que millores, quan acabes converteix en èxit. Ficar una obra del segle XXI en un cada treball. A vegades se sent tan fort que t'encongeix edifici gòtic religiós! del segle XIV parla d'una ciutadania l?ànima. El meu treball és apassionant. envejable i sana. Quines són les principals dificult at s que t robes al t eu No obstant això, ni Palma se salva de les remuneracions sect or? que rebem els il·lustradors en aquest país. Encara que el Les principals dificultats a les quals m'enfronto no tenen Premi Ciutat de Palma sigui un gran impuls i suport per a veure amb el dibuix en si, estan exclusivament als afortunats no deixa de ser anecdòtic, no és més que relacionades amb la comercialització de l'ofici; fer-te un un illa a la meitat d'un oceà precari. buit en el gremi, despertar l'interès en les editorials i 18  JUA N CA RLOS BRA NCHO A rts v i sual s Obra guanyadora: Imitacion a la vida El resultat final d?aquest pla seqüència és una narració sense clímax, en la qual l?acció es dilueix i permet a l?espectador recrear-se en el procés creatiu de consolidació i recepció d?unes imatges que es transformen davant els seus ulls. Vaig néixer en La Línia, Cadis, el 1970. Vaig estudiar Quines són les principals dificult at s que t robes al t eu Belles arts a Conca en els anys noranta. He estat artista sect or? resident en diferents centres nacionals i estrangers, i actualment visc a Madrid. El meu treball és com un bucle, No tenir un estatut propi, ni un epígraf concret per a la com la vida mateixa, sempre rellegint-se i en continu nostra activitat, és un clar reflex de com es troba el procés. Encara que el dibuix -gairebé sempre- és el sector a nivell professional, sense reconeixement, i això germen de tot, les meves idees es formalitzen en altres és només a nivell laboral. Sense conveni col·lectiu com a formats com poden ser el vídeo, la fotografia, la artistes com podem defensar uns drets, estipular uns instal·lació, la performance, els llibres d'artistes o més honoraris, o que es reconegui la nostra aportació social a recentment les obres sonores o el ballar. l'hora de cotitzar, això sense tenir en compte la situació general dels autònoms al nostre país. Resumint, el sector Amb els anys estic més còmode i interessat en la és inestable i precari, encara que jo em sento un docència a tots els nivells, i en aquelles pràctiques afortunat; porto més de dues dècades treballant en el col·laboratives que no sols es formalitzen en una que m'apassiona i tinc molts projectes per davant. exposició, o que ni tan sols cobren forma en el sentit més ortodox. De fet, en unes setmanes inauguro el meu Com veus el panorama de les art s visuals i, en general, primer comissariat en La Línia. Es tracta d'Una Idea de de la cult ura a Palma? Paisatge, un projecte on convido a diferents artistes Lamentablement, no conec a fons el context cultural de (consagrats, de mitja carrera, estudiants, amateurs) i Palma. Estic al corrent de la programació dels vostres col·lectius del Camp de Gibraltar a treballar centres i galeries, i conec personalment a alguns artistes, conjuntament sobre aquesta idea des de diferents però suposo que no serà ni millor, ni pitjor de la que disciplines -les arts plàstiques, la música , l'arquitectura, tenim aquí a Madrid. Hi ha pocs governs locals, regionals el teatre, la paraula... - a través de tallers, conferències, o nacionals que hagin fet o estiguin fent unes polítiques accions... Estic molt il·lusionat i emocionat amb el que culturals dignes, i a llarg termini, però és una cosa està per venir. generalitzada, i no sols en cultura. 19  SÍ LV I A V ENTA YOL A udi ov i sual s Obra guanyadora: Mrs. Death La representacio dels difunts era una manera d'honrar i mitigar la pena per la mort d'un ésser estimat. El documental Mrs. Death tracta de descobrir-nos aquesta antiga pràctica a través dels propietaris actuals dels retrats i dels que encara tenen la necessitat de visualitzar la mort, sigui mitjançant una foto o l'ús de la paraula. Fa vint anys que em dedic al sector audiovisual, a A Palma, la gestió d'ajuts audiovisuals és simbòlica, el televisió I amb productores. La meva sensació és que que passa és que, per iniciativa privada, hi ha hagut s'han fomentat més ajudes, però no les suficients. I, a iniciatives molt potents. La primera que vull destacar és més, la gestió d'aquests recursos no és eficient. l'Atlàntida Film Fest, festival de cinema que any rere any L'Administració molt poc professionalitzada, sense es consolida a Ciutat. Després s'hi han adherit les recursos ni capacitat per gestionar aquestes ajudes. És diferents administracions, a nivell autonòmic i local, però un peix que es mossega la cua: no professionalitzam el l'empenta ve d'una iniciativa privada. I això és un sector ni tampoc l'administració, i això hauria d'anar en incentiu per Palma enorme. I l'altra iniciativa pel sector paral·lel, seguint l'exemple d'altres comunitats audiovisual, també privada, és el Festival Evolution. Són autònomes amb major inversió en cultura. dues iniciatives relacionades amb l'audiovisual que col·loquen a Palma a un altre lloc. Aquí la cultura sempre és com la germana petita i pobra, el sector més menyspreat. Sempre em qüestion això: com pot ser que es destinin tants recursos al turisme, una activitat que està consumint l'illa i el territori, i en cultura es reverteixi zero? Davant les retallades per suposada manca de recursos, sempre queda relegada la cultura. Si s'invertís més en cultura canviaria la imatge de les illes i fomentaríem altres usos no agressius amb el paisatge. 20  JOA N CA BOT Peri odi sme Obra guanyadora: Sa Porta Programa sobre la història de Palma, una història circular que es repeteix al llarg de les darreres dècades i, fins i tot, dels darrers segles. També és un programa sobre les forces ocultes i no tan ocultes que empenyen la història, sobre l?avarícia, el progrés, la incompetència, la corrupció i el vici. I sobretot sobre la desigualtat i sobre les dones: les dones i els carrers on han fet feina. Alguns d?aquests carrers ja no existeixen, però les dones encara hi són. Som periodista, sobretot vinculat al món de la ràdio. Vaig deontològic ni senten cap mena d?obligació ètica començar a treballar a Ràdio Jove i des d?allà he estat respecte la informació? Tot això redunda en unes molts anys escrivint sobre música i cultura, a mitjans condicions de feina de cada cop més precàries, en què nacionals com Mondo Sonoro i locals com Ultima Hora, produïm continguts i no informam, només repicam notes D-Palma o al front de 40Putes.com. Des de fa cinc anys de premsa i vomitam sense digerir les idioteses que ens dirigesc i present el programa Aire! a IB3 Ràdio. diu el polític de torn a una de les setze mil rodes de premsa que hi ha cada dia? El periodisme digne costa Quines són les principals dificult at s que t robau al doblers -sobretot perquè demanda temps i el temps són vost re sect or? doblers- i ningú no està disposat a pagar per ell. Les noves tecnologies i plataformes de distribució de Com veus el panorama periodíst ic i cult ural en general continguts han imposat un consum delirant i a Palma? insubstancial que fa que la gent degluteixi informació a dojo, amb urgència i sense cap mena de filtre. Estam És difícil desvincular-lo del panorama dels mitjans a connectats a tot i no ens enteram de res; ningú té temps nivell global, però pens que precisament una de les a fer el mínim exercici per processar la informació i ens poques vies per respondre a la infoxicació imperant és dedicam a vomitar-li tot a sobre als receptors, sense ni centrar-nos en petites històries pròximes i intentar tan sols entendre nosaltres mateixos el que estam extreure?n alguna lliçó que ens serveixi a escala més explicant. A sobre la democratització tecnològica ha global. També a nivell pròxim la realitat és complexe i suposat que cadascú tria la realitat que s?adapta millor al està interrelacionada. Explicar aquestes relacions i la seu biaix. Opinió i informació ja no es diferencien, com complexitat del món és la nostra feina, i és més fàcil i tampoc es diferencien cap ni opinió ni informació de la assumible fer-ho a una escala humana i personal. I per la simple propaganda. Els mitjans tradicionals s?enfonsen, meva part me sent més cómode amb el periodisme a peu en part perquè no han sabut adaptar-se al nou context (o de carrer, intentant satisfer la meva pròpia curiositat, s?han intentat adaptar, jugant a un joc que no era el que escrivint titulars sobre quina foto de no sé quina seu? ) i són substituïts per corporacions encara més famosa s?ha convertit en viral i ha incendiat internet. perverses i que, a sobre, no tenen cap mena de codi 21  A LFONSO LÓPEZ I FERNA NDA CA RO I nv esti gaci ó Tít ol del project e: Palma i la ciutadania invisible És un projecte que estudia les condicions de vulnerabilitat dels habitants de la ciutat de Palma i ofereix una imatge més acurada de la realitat de la ciutat. El nostre projecte cerca acostar i donar a entendre el sobreposar-se a la situació del sensellarisme. A més, no sensellarisme des d'un altre punt de vista. podem oblidar la part de conscienciació i sensibilització Tradicionalment, no tan sols les recerques o del col·lectiu al conjunt de la ciutadania, per això, dur a investigacions, sinó les imatges, notícies o documentals terme històries de vida de supervivència, també ens sobre l'exclusió residencial, o les persones sense sostre, permetrà construir històries compartides, relats de es centren en les persones que dormen al carrer, en la ciutat, amb rostres, racons, carrers... que són comú i pobresa extrema i en l'espectacularitat de la seva mitjançant els quals guanyem tots i cadascun dels misèria. Però el sensellarisme no és només això, també habitants de Palma. són històries de supervivència, de ciutadans i ciutadanes que, per diferents motius, s'han vist obligats a dormir en Per participar en el Premi Ciutat de Palma Montserrat el carrer, però han aconseguit sortir d'aquesta situació. Cases d'Investigació has de presentar un projecte que es Persones que una vegada varen ser invisibles pel conjunt durà a terme el llarg de l'any, per tant, és una investigació de la societat i ara poden estar al teu costat, treballar en procés i de la que encara només tenim resultats amb tu o ser el teu veí o veïna. preliminars. Pensem que Palma reuneix una sèrie de característiques El que si podem avançar és que pretenem que aquesta socials, estructurals i geogràfiques que la fan la ciutat investigació sigui del conjunt de la ciutadania, per tant, idònia per ser la primera ciutat europea en acabar amb el com a resultat principal pretenem realitzar un llibre sensellarisme i amb aquesta creença realitzem aquesta senzill però commovedor, il·lustratiu però científic, investigació. El que més ens motiva és que suposa una pragmàtic però reflexiu... però sobretot útil i capaç oportunitat única, no només pel conjunt de la societat, d'arribar a tota la ciutadania. Precisament per aquest les persones investigadores i el conjunt de persones motiu el llibre s'escriurà i es publicarà en lectura fàcil, per sense llar que dormen als carrers de ciutat, sinó també arribar a tot el conjunt de la societat palmesana, pel conjunt de la ciutat de Palma i les seves institucions, eliminant barreres per la comprensió, l'aprenentatge i la ja que ens permetrà identificar, de primera mà, quins són participació, tenint en compte col·lectius com el de les els recursos eficaços i eficients de la ciutat que permeten persones amb diversitat funcional o els nins i nines, també part d'una ciutadania oculta. 22  dossi er POSI CI ONA M ENTS A L V OLTA NT DEL GÈNERE EN EL PA NORA M A A RTÍ STI C A PA LM A Per M ar Juan* Hi stori adora de l 'A rt Marta Pujades. Danseuse en Travesti del projecte A Stylized Repetition of Acts. 2018. Fotografia en color, impressió d?injecció de tinta damunt papel de fotografia Epson. 110x164cm cada una. © Marta Pujades. Imatge extreta de: https://cargocollective.com/martapujades/A-Stylized-Repetition-of-Acts Les línies discursives sorgides amb el potent gènere les trobam a partir dels anys 2010 fins desenvolupament dels feminismes en els setanta a l?actualitat. Tot i així, abans d?aquesta data es Europa i Estats Units, i la seva interacció amb els presente