Revista CIUTAT #11
Text del document
Setembre 2021 Núm. 11
EL GOV ERN
M UNI CI PA L,
A M I G CA M Í
EN A QUEST NÚM ERO
DE CI UTA T
Claus per entendre el moment polític actual a
l?Ajuntament de Palma:
Per Pau Torres, Passes Perdudes
04
Entrevista amb Maribel Alcázar
Presidenta FAVVP
07
Edita: Mapes de Ciutat
Accions del govern municipal a Palma
10
Anàlisi dels Acords de Govern 2019 - 2022
11
L'esquerra social i l'esquerra institucional a Palma
Per Jaume Garau
17
www.palmaxxi.com El que tinc dins el meu cap
Per de Àngels Fermoselle
info@palmaxxi.com
18
Ciutat és una publicació independent i plural que defensa la llibertat
d'expressió. Les opinions expressades a les seves planes no són assumides
Notícies de Ciutat
necessàriament per Palma XXI, sinó que pertanyen als seus autors i autores, 20
que en són responsables.
Direcció: Maria Reyero i Juanjo Suárez El futur de Palma: notícies de les entitats
Consell assessor: Jaume Garau, Lluïsa Dubon i Climent Picornell 21
En aquest número han col·laborat: Pau Torres (Passes perdudes), Maribel
Alcázar (FAVP), Àngels Fermoselle, Jaume Garau. La ressenya: Vida en Technicolor
22
La Ciudad Cuántica:
Per Lourdes Durán
23
Amb el suport de:
Foto: In Palma.
EDI TORI A L
El passat mes de juny el batle de Palma, José Hila, va comparèixer davant la
ciutadania i els mitjans per presentar el document "Rendició de comptes 2019 -
2021: Avaluació dels acords i els compromisos realitzats". En aquesta trobada el
batle va afirmar que "la dimensió del treball que està duent a terme l'Ajuntament
suposarà, quan s'acabi, una transformació de veritat de la ciutat". A mig camí de
la legislatura, encara és prest per a treure conclusions, tot i que sí pot esser bon
moment per fer balanç i mirar cap als propers anys.
Des de que es varen signar els acords de govern el mes de juny de 2019 la ciutat
ha canviat molt, segons alguns, i massa poc, segons altres. Al mateix temps, els
canvis i les accions que s?han duit endavant poden ser valorats positivament per
a una part de la ciutadania, i negativament per altra. És una millora la Ciutat 30 i
l?ampliació de l?ACIRE? Ens semblen poques les zones fetes per vianants o volem
més espai per al vehicle privat? Manca suport al petit comerç i mercats o
manquen grans superfícies comercials i franquícies? Evidentment, la resposta a
aquestes i altres preguntes s?argumenta des d?una determinada concepció de
com ha de ser la ciutat i de com l?hem de viure.
És clar, la ciutat és ara molt diferent de la que es va trobar l?equip de govern
municipal en arribar a Cort a mitjans 2019: la pandèmia ho ha canviat tot i ens ha
canviat a tots. Com a situació excepcional i sobrevinguda ha interferit lògicament
a la gestió municipal, que s'ha hagut d'adaptar a la ?nova normalitat?. Ja convivint
amb la Covid, s?ha de seguir progressant.
A aquest número de Ciutat volem analitzar la gestió municipal quan arribam al
seu mig mandat: per això ens hem estudiat els Acords de Govern presentats el
2019 i n'hem extret els avanços, les accions en procés i els pendents. També hem
demanat a Passes Perdudes, portal d'anàlisi política a les Illes Balears, un balanç
sobre la feina municipal i una projecció de com es mourà els dos anys vinents. Per
descomptat, també hem deixat espai a la societat civil perquè doni la seva visió
sobre el què ha fet (o no ha fet) l'Ajuntament: entrevistam la nova presidenta de
la Federació de Veïns i Veïnes de Palma, Maribel Alcázar, i comptam amb els
articles d'Àngels Fermoselle, i Jaume Garau. Feim balanç del 19-21, miram cap al
21-23.
dossi er
Cl aus per entendre el moment pol íti c
actual a l ?A j untament de Pal ma:
Una anàl i si pol i tol ògi ca des de l ?eq uador de l a l egi sl atura
Per Pau Torres
Pol i tòl eg de Passes Perdudes
E n l'àmbit de sistema de
partits, Palma no és molt diferent
l'Ajuntament de Palma va donar
continuïtat a projectes ja prevists,
o en marxa, i n'ha engegat d'altres.
Comercial de Ses Fontanelles o les
protestes ciutadanes degudes a la
saturació turística i de creuers.
del que passa al Consell de Entre els compromisos inclosos Cal esmentar l'acció de l'equip de
Mallorca o al Parlament de les dins l'acord de l'actual govern de govern que ha tengut més
Illes Balears. Els mateixos partits coalició municipal, es va donar rebombori mediàtic en el que
que al Parlament tenen especial pes mediàtic als que duim de legislatura: la relacionada
representació, en tenen al Ple de tenien a veure amb la inversió en amb el compliment de la Llei de
l'Ajuntament, amb l'excepció d'El habitatge i en transport públic, i memòria històrica. Aquesta
Pi. A més, l'equip de Govern està l'impuls d'un urbanisme polèmica va dur el batle Hila a
sostingut pels tres mateixos pacificador del trànsit de vehicles totes les televisions estatals per
partits que tenen una coalició a de motor privats. La construcció tal d'explicar una decisió
nivells superiors: PSIB, en primer de 1.500 habitatges públics era controvertida.
lloc, Podem i MÉS. Una fórmula una de les propostes estrella, així
que ha donat estabilitat a com la inversió en més
l'executiu local i que els està freqüències i línies de busos i la L'ambi ent di ns l 'eq ui p de
permetent governar dues construcció d'un tramvia. gov ern muni ci pal
legislatures seguides. Aquestes polítiques públiques, El fet de repetir forma de govern
però, superaven en molts de casos (PSIB + Podem + MÉS) a diferents
les competències del propi ens i, a nivells ens facilita la comparació.
Què h a passat a Pal ma més, requereixen molt temps El cert és que l'àmbit més
durant l a pri mera mei tat de abans de poder veure'n resultats i conflictiu sempre és l'autonòmic,
l egi sl atura? poder ser rendibilitzat també perquè és aquell que més
Després de les eleccions electoralment. Si això ja atenció mediàtica acumula. Pel
municipals de dia 26 de maig de complicava molt complir amb les que fa als nivells inferiors
l'any 2019, els governs varen tenir expectatives generades, la trobaríem l'exemple del Consell
uns pocs mesos abans de covid-19 ho ha complicat encara de Mallorca, una institució amb
l'arribada de la covid-19. Aquest més. baixa conflictivitat i on les
fet va complicar la implementació Mentrestant, ha seguit la gestió polèmiques tendeixen a
dels compromisos adquirits de qüestions heretades de transcendir poc. En un punt
durant la campanya electoral i en legislatures passades, tals com els entremig se situaria l'Ajuntament
els pactes de coalició, ja que, vessaments de residus fecals a la de Palma. Així i tot, la dinàmica de
arreu, la prioritat va passar a ser Platja de Palma, la batalla legal la coalició és bastant cordial en
una altra. És dins aquest marc que amb la constructora del Centre comparació amb altres. De fet,
4
dossi er
Els tres partits que conformen el govern municipal actual presenten els acords de
governabilitat 2019 -2022, el 14 de juny de 2019. Foto: Més per Palma
una pràctica bastant estesa per del partit, Alberto Jarabo, en una Reptes de l a segona mei tat
evitar les friccions és que els líders posició complicada i també a la de l egi sl atura
d'una institució critiquin els regidora Sonia Vives. Aquesta, era Si pensam en els reptes que venen
partits del pacte a un altre nivell molt popular en el moment de les en els dos anys vinents, tots
institucional que no és el seu. eleccions i avui encara ho és més, passen de forma evident per la
però cada vegada amb un caràcter pandèmia. Aquesta creua totes les
És precisament el partit més
més negatiu. Pel que fa a polítiques que s'han fet i que
votat, el PSIB, el que menys
l'estratègia, aquests s'estan estan per fer. El que és esperable
acostuma a ser a la polèmica. En
centrant més en la promoció i els és que certs graus de recuperació
part es tracta d'una opció lògica,
està marcant diferenciar-se dels s'assoleixin en els anys vinents. La
donat que no tenen necessitat de
seus socis. Una problemàtica no responsabilitat del consistori de
diferenciar-se. El seu repte és
només pròpia de la formació a Palma és lluitar perquè aquesta no
semblar un partit que lidera,
Palma, sinó a Balears en general. sigui desigual. És a ciutat on
seriós i propositiu. Clarament la
figura de José Hila, podria Els resultats de MÉS tampoc s'acumulen les majors xifres de
semblar, a priori un bon candidat varen ser molt destacables. Tot i desigualtat de les Illes, per això és
per fer aquesta feina. El cert és que el seu candidat, Antoni l'ajuntament qui més ha de posar,
que el batle de Ciutat no està Noguera, va guanyar notorietat per tal de no deixar a ningú
rendibilitzant la seva posició amb durant la seva etapa com a batle, li enrere. Els fons europeus seran
una gran notorietat. Segurament, va costar traslladar aquesta a clau en aquest aspecte.
els forts lideratges dins el PSIB, on l'electorat ciutadà. Per la seva Si la pobresa i la desigualtat són
la facció del batle no és la més banda, MÉS sí que ha marcat un problema que afecta i afectarà,
forta ara mateix, poden explicar algunes diferències més notables també ho ha de ser la defensa del
això. amb els seus socis. Un exemple medi ambient. La difícil relació
molt clarificador és la seva entre turisme i sostenibilitat fa
El segon soci en vots és Podem. La
postura respecte als creuers. En molt difícil fer equilibris, però
seva legislatura no va començar
aquest àmbit manté una certa aquests s'han de trobar. Explorar
bé. En un context de davallada
distància, tot i que no acaba de polítiques de limitació com estan
general del partit, aquesta va ser
desmarcar-se del tot. És el soci fent algunes ciutats europees pot
encara major a Palma. De fet, una
més rebel, però això no vol dir que ser una via, però són difícils
part dels electors que votaren a la
ho sigui molt. d'explicar a l'electorat.
formació morada al Parlament i al
Consell, no ho va fer a Ciutat. Això
deixa a un dels principals actius
5
dossi er
El batle de Palma, la presidenta del Govern i la del Consell presenten el projecte del tramvia de Palma durant la campanya electoral del
2019 (Ara Balears), brutor als carrers (Última Hora), creuers al port de Palma (El Temps), roda de premsa sobre el procès participatiu
per definir l'ús de les galeries de la plaça Major (Diario de Mallorca), protesta de veïns i veïnes de Pere Garau per les obres al carrer
Nuredduna (Última Hora) i presentació del projecte del Districte d'Innovació de Nou Llevant (Economía de Mallorca)
La percepció general de la ciutat partits de govern puguin recollir ecologistes mantenint un equip de
de Palma, pel que fa al seu estat, els seus fruits a les pròximes govern bastant cohesionat. No
és negativa. No és una cosa nova, eleccions? Podran posar remei a la obstant això, el desgast és
la sensació de deixadesa, brutor i creixent sensació de deixadesa? inevitable i l'oposició ja està
mal estat de certs punts és D'això podrà dependre la començant a posicionar-se al
compartida per certs sectors, i valoració final de la legislatura. costat de tots els sectors crítics
està sent capitalitzat per Concl usi ó amb l'executiu municipal: veïnats
l'oposició. A més, obres de enfadats per les obres o la
pacificació, com la projectada a A l'equador de la legislatura, brutícia, conductors descontents
Nuredduna, acostumen a generar l'Ajuntament de Palma, com totes per les creixents traves a la seva
oposició en el moment previ i en el les altres administracions, ha vist circulació, etc. Queden dos anys
temps immediatament posterior a interromput part del seu per endavant i l'escenari pot
la seva aplicació. En canvi, amb el programa de govern per mor de la canviar radicalment, veurem si els
pas del temps, els veïnats pandèmia i de les problemàtiques temes que ara consideram
comencen a mostrar major nivell derivades. L'equip de govern importants seran els que
de satisfacció. Aconseguirà s'esforça per mostrar-se efectiu condicionaran la campanya
l'ajuntament aquest canvi pel que fa a la implementació de electoral del 2023.
d'actitud a temps per tal que els polítiques d'habitatge i
6
dossi er
" El s proj ectes
muni ci pal s i mportants
seguei x en pendents"
Entrev i sta amb M ari bel A l cázar,
presi denta de l a Federaci ó d'A ssoci aci ons
de V eïns i V eïnes de Pal ma
Maribel Alcázar és la nova presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma Alcázar
substitueix a Joan *Forteza, qui ha ocupat la presidència d'aquesta organització durant els
últims vuit anys.
Alcázar és membre de l'Associació de Veïns de Son *Rapinya i des de fa anys està molt implicada
no sols en qüestions que afecten el seu barri, sinó a tota la ciutat. Va ser coordinadora d'EU
Palma i candidata a Cort de *Guanyem Palma en 2015.
Parlam amb ella per conèixer la valoració que es fa des del moviment veïnal de la gestió
municipal
Ara que el govern de l'Ajunt ament de Palma ha polítiques que a l'hora de la veritat deleguen tota la
arribat a l'equador del seu mandat , quin és el balanç responsabilitat en els equips tècnics?
que feis, en línies generals?
Aquesta deriva cap a la tecnocràcia es veu
És més que l'equador, perquè és la meitat de la segona implementada per un laberint de procediments i
legislatura i, per tant, cal avaluar 6 anys de govern del normatives, en molts casos contradictòries, que estan
pacte dels mateixos partits, amb les seves llums i les paralitzant la capacitat de l'administració pública per
seves ombres. En termes generals, la ciutat segueix respondre a les necessitats més bàsiques i elementals.
sent la mateixa i seguim parlant dels mateixos
Sobre casos concret s: ens podeu esment ar uns
problemes. A la fi de la legislatura anterior es va dir
quant s dels que considerau èxit s de la gest ió
que quatre anys eren pocs per posar en marxa
municipal i, per cont ra, fracassos o int ervencions
projectes de canvi importants, però aquests projectes,
sobre els que hi ha dubt es?
llevat d'alguna excepció, segueixen estant pendents
d'execució. És veritat que la pandèmia, com a situació Celebrem que s'estigui posant en marxa el nou
sobrevinguda, no ha contribuït a avançar i en alguns col·lector que redueixi al mínim els abocaments a la
casos ha suposat un retrocés, però tampoc pot servir mar d'aigües contaminades, una infraestructura molt
d'excusa perquè hi ha aspectes estructurals i de necessària; que finalment s'hagin comprat els nous
configuració de l'administració local que són molt autobusos, tot i que no sempre ha anat acompanyat
inquietants. d'una millora del servei i les freqüències; que ja es
disposi d'una solució per al tema de la façana marítima;
Des de la perspectiva del moviment veïnal, que té com
que s'hagi inclòs el tramvia en els projectes aprovats
a raó de ser la participació ciutadana, la interlocució
per la UE. Encara que en cada un d'aquests temes hi ha
amb els responsables polítics durant aquests anys ha
aspectes de matisar i millorar.
estat i és més accessible, però ens preocupa la deriva
cap a la tecnocràcia. "Farem el que diguin els tècnics", Celebrem la recuperació de la figura del Policia de
és una resposta massa freqüent. Com si els informes Barri com una de les unitats centrals de la Policia Local
tècnics fossin realment asèptics i no tinguessin biaix de Palma, però necessitem que es materialitzi de
ideològic. Per a què serveix llavors votar i triar opcions veritat i en totes les seves dimensions. De moment
7
dossi er
està tenint un impacte desigual, segons barris i a més Queden molts temes pendents sobre els quals
és imprescindible que s'impliqui el conjunt del podríem parlar llargament, com les polítiques
consistori per donar respostes eficients a les d'igualtat, el foment de les relacions
demandes dels agents. intergeneracionals que posin fi a la sectorialització de
la població, sobre polítiques d'integració de la
Estem molt pendents i expectants sobre la proposta
població immigrada i el foment de la cultura, tant en
de nou PGOU que esperam que surti a exposició
general com de la identitat cultural i lingüística
pública aquesta tardor i s'aprovi en aquesta
pròpia. També cal tenir en compte les polítiques de
legislatura. També valorem positivament el que per al
sostenibilitat i accions per evitar el canvi climàtic, la
moviment veïnal ha suposat disposar de subvencions
diversificació dels sectors productius, la recuperació
plurianuals, concretament de tres anys, donant
d'espais públics que han estat privatitzat de facto en
estabilitat als projectes impulsats per les associacions
benefici del sector de la restauració, la gentrificació i
de veïnals als barris.
la tendència a fer de Palma un parc temàtic, que no
Els pressupostos participatius han resultat una gran són temes menors, precisament.
decepció, la major part estan sense executar, fins i tot
Quins són als barris on hi ha hagut més int ervenció i
projectes guanyadors de 2017.
priorit zació per part de l'Ajunt ament i, per cont ra,
Pel que fa a la prohibició de lloguer turístic en han est at més "oblidat s"?
habitatges plurifamiliars al terme municipal de Palma,
Preferiria parlar de la singularitat i necessitats
una conquesta important del moviment veïnal,
específiques de cada barri, perquè pot semblar que
trobem a faltar una major implicació de l'Ajuntament
un barri està més atès en matèria de neteja de
per exigir a la Conselleria inspeccions que
carrers, però s'està vulnerant el seu dret al descans,
contribueixin a fer que es compleixi la normativa, no
per exemple.
n'hi ha prou amb l'acte simbòlic d'aprovar-la.
Si preguntem a les associacions dels barris, crec que
És el mateix que passa amb altres ordenances
totes dirien que al seu barri no està atès prou o que
municipals que no es compleixen i això un gran fracàs
està menys atès que altres. Cada barri té les seves
per a una administració tan propera i operativa com
pròpies característiques i necessitats i aquí rau la
és un Ajuntament. Sense oblidar el fet que no s'han
diferència, en el fet que hi ha barris que necessiten
canviat ni millorat normatives que venen d'èpoques
molta més intervenció i suport per part de les
anteriors i si es va suprimir l'Ordenança Cívica, va ser
institucions perquè, entre altres aspectes, és on es
per l'acció de la Federació d'Associacions de Veïns de
concentra més població amb grans dificultats
Palma i no perquè el govern municipal complís amb el
econòmiques i més precarietat.
seu compromís preelectoral, com tampoc ha complit
amb l'esbucament de la Feixina.
8
dossi er
una imposició de l'any 2004, una mala còpia del
Reglament de l'Ajuntament de Madrid, en el qual no
vam poder participar i que segueix sense ser modificat.
També hi ha un problema de concepció de la
participació ciutadana, com a mecanisme per legitimar
polítiques decidides prèviament i de forma unilateral.
Ser informats de decisions ja preses, moltes vegades
sense temps per reaccionar o quan ja s'estan executant
les decisions, no és participar.
No som ni volem ser comparsa ni corretja de
transmissió de cap formació política. Som un actor
polític amb una visió pròpia de les necessitats de la
nostra base social, a la ciutat i als barris, i entenem la
participació com prendre part en la presa de decisions.
Estem lluny d'una participació plena, però estem en el
camí per arribar-hi, serà una conquesta del moviment
veïnal.
Quines pensau que haurien de ser les priorit at s del
consist ori de cara als dos anys de govern que els hi
manquen?
L'expectativa més immediata està posada en el nou
PGOU, perquè l'urbanisme serà un determinant de la
ciutat que volem per als anys vinents. També és
important que es puguin iniciar projectes com la
remodelació de la Plaça Major, en ple centre de la
ciutat, evitant que es produeixi un deteriorament més
gran a la zona.
Ens agradaria veure que es compleix la normativa
Però sí que vull cridar l'atenció sobre els barris més sobre lloguer turístic i es posa límit a l'ocupació
allunyats, on les mancances i necessitats són menys d'espais i vials públics per part de sector de la
visibles per al conjunt de la ciutadania. Un cas molt restauració i que viure al centre de la ciutat i a zones
especial és Son Gual, un barri molt allunyat, que de l'eixample no sigui una heroïcitat.
respon a un urbanisme dispers, que l'Ajuntament no té
assumit, malgrat que és responsable de la seva En general, cal una millora en el conjunt dels serveis
construcció i que encara no té els serveis més públics, algunes d'elles molt elementals, però que
elementals, com el transport públic. tenen un gran impacte en la vida quotidiana de les
persones.
Com ha est at la int erlocució del moviment veïnal amb
el consist ori? Pensau que es t é prou en compt e la veu També seria important una millora dels processos
dels veïns i veïnes a les decisions i act uacions del interns de gestió i administració dins el mateix
govern municipal? Ajuntament per evitar que les solucions estiguin
aturades una eternitat, així com avançar en una cultura
S'ha de reconèixer que entre el moviment veïnal i el de participació ciutadana que sigui transversal a totes
govern municipal hi ha una relació i una interlocució les àrees municipals. Igualment esperem que es
constant i assequible per ambdues parts, construïda consolidi, s'estengui i millors la línia de subvencions i
per més de quaranta anys de treball i presència activa i accés als recursos públics de les organitzacions
compromesa del moviment veïnal. Això no obstant, hi populars que fan de la participació un compromís
ha dèficits importats en relació amb la participació ciutadà, sobre la base de la qualitat dels seus projectes
ciutadana, tal com l'entenem des del moviment veïnal. i activitats.
Que aquesta relació sigui tensa no ens preocupa,
perquè només pot ser així i forma part del debat i la
defensa dels nostres interessos, governi qui governi.
Però sí que ens preocupa que ni tan sols es compleixi
un Reglament de Participació Ciutadana que va ser
9
dossi er
M apes de Ci utat
A CORDS DE GOV ERN 2019-2022
En aquesta secció volem fer un recorregut per les principals àrees de la vida municipal i analitzar
les principals intervencions, tant aquelles exitoses com les que han generat controvèrsia.
A cada secció hem inclòs un alguns dels acords de govern de l'Ajuntament de Palma,
consensuats el 2019 entre PSOE, Podem i Més, per avaluar el seu grau de compliment.
Encara hi haurà temps per assolir els acords abans que acabi el mandat de l'actual govern?
Nota: Si bé és cert que l?arribada de la Covid-19 ha trastocat gran part dels plans de govern, ens sembla interessant analitzar
el seu grau de compliment. Hem triat les árees on Palma XXI té posat el focus.
10
dossi er
Di sseny de l a ci utat
Pel que fa al desenvolupament urbà i a la construcció de Ciutat, en l'actualitat
hi ha diversos fronts oberts. Alguns (molts) d'ells vertaderament il·lusionants i
amb perspectiva de futur. En aquest sentit, la legislatura i mitja acumulada ha
servit per a donar continuïtat a alguns projectes, això sí amb diferent grau de
materialització.
Una de les tasques cabdals que s'està duent a terme és la redacció del nou Pla
General d'Ordenació Urbana (PGOU), una tasca que han arrossegat diferents
consistoris des de fa deu anys. Com a eina de planificació que ha de definir el
desenvolupament de la ciutat a llarg termini és important que sigui consensuat
i participat, com també ho és que s'aprovi per tal de poder avançar
precisament cap a la ciutat del futur.
Entre d'altres, el nou PGOU posarà les bases per a la creació dels parcs agraris,
descarregant la perifèria de Palma de la pressió i especulació urbanística. La
posada en marxa dels parcs agraris de Nord i Llevant va ser un dels punts dels
acords de govern 2019-23. Tot i que s'ha avançat, sobretot al parc de Palma
Nord, encara queda molta feina conjunta entre les diferents institucions per a
aconseguir aprovar un pla de gestió i un òrgan de direcció.
Nou Llevant, Son Busquets i l'Antiga Presó estan experimentant processos
paral·lels però amb solucions molt diferents. Mentre que a Nou Llevant la
iniciativa privada ha pres la capdavantera, a l'Antiga presó ja s'ha aprovat la
modificació del pla urbanístic per a preservar l'edifici i crear nous equipaments.
Pel que fa a Son Busquets, tan reivindicat per entitats com Joves Arquitectes
de Mallorca i ARCA, sembla que hi ha un acord entre l'Ajuntament i l'Estat,
propietari dels terrenys. Així com Nou Llevant ja està en marxa, el ritme de
l'Antiga Presó i de Son Busquets sembla que serà un altre.
En l'avanç cap a aquesta Palma del futur trobam dos projectes similars que
s'han iniciat amb estratègies diferents. És el cas dels eixos cívics de Nuredduna
i Cotlliure (eixos, per cert, ja contemplats al PGOU de 1985 i encara sense
desenvolupar). En el cas de Nuredduna les obres ja han començat, però s'ha
posat de manifest l'hermetisme d'algunes àrees de l'Ajuntament, com s'ha
assenyalat des de moviments ciutadans com la campanya "Pere Garau, molt
més que Nuredduna". Pel que fa a Cotlliure, sí que s'ha previst un procés
participatiu, malauradament l'empresa adjudicatària no ha pogut acreditar
solvència tècnica en aquest punt i ara s'haurà de cercar una alternativa.
Hi ha una sèrie d'actuacions puntuals molt prometedores, però que duen molt
de temps estancades, com la reforma de les Torres del Temple (amb 2 milions
d'euros de pressupost, serà la definitiva?), Can Ribas (actualment en obres,
tindrà continuïtat i repercussió al barri l'escola de circ?) o la remodelació del
parc de la Mar (la segona fase del qual, la connexió amb la mar, mai no s'ha
arribat a executar). També està pendent la remodelació de la plaça Major.
Després que la iniciativa ciutadana tingués continuïtat en un procés de
participació ciutadana per a definir els usos, queda per posar en marxa la
segona passa, el concurs de projectes, i la posterior reforma. La manca de
finançament per a dur a terme l'obra sembla que pot endarrerir tot el procés.
Un dels acords dels tres partits de govern, va ser el de la incorporació de la
perspectiva de gènere en el disseny de l'espai públic i la ciutat, una visió que
hauria de ser transversal i que es podria reforçar des del Consell Municipal de
Model de Ciutat. Creat a la legislatura anterior, el Consell s'ha de dotar de
dinamisme per a treure'l el màxim profit, si no quedarà com un òrgan
merament anecdòtic.
11
dossi er
Ll ui ta contra el canv i cl i màti c
El 25 de setembre de 2019 el batle José Hila signava un ban municipal amb
mesures contra el canvi climàtic davant la situació d'emergència climàtica
mundial. S'avançava així dos mesos a la declaració d'emergència climàtica del
Govern. Tres dels quatre punts reflectits en aquest ban s'adreçaven a la
societat civil i les empreses. El quart punt, ja dirigit a la mateixa tasca de
l'Ajuntament, deia que "tot el personal al servei de l'Ajuntament i els seus ens
instrumentals tindran com a objectiu fonamental del seu treball avançar en els
objectius de revertir el canvi climàtic".
Dos anys després d'aquest ban, la Falca Verda sembla que arranca, a poc a poc,
tot i que és un projecte que es va plantejar a principis dels 2000. S'acaba
d'aprovar la primera fase i l'Ajuntament indica que la seva intenció és
desenvolupar les dues fases restants dins la legislatura. La Falca Verda hauria
d'unir el parc de sa Riera amb un altre projecte estrella, el "Bosc urbà", que tot i
estar molt avançat encara segueix sense inaugurar. El comptador d'arbres de la
plaça Espanya recorda que l'objectiu d'arribar a plantar 10.000 arbres està
encara enfora (tot just s'han superat els 2.000), alhora que es buiden escocells i
es planten baladres, una espècie de dubtosa qualitat.
Estan en marxa les obres del tanc de tempestes i el col·lector d'aigües pluvials,
que han d'acabar amb els vessaments que tant afecten la badia de Palma. Amb
el mateix objectiu, també s'han iniciat les obres de separació d'aigües pluvials i
residuals a Son Castelló. Els darrers dos anys s'han renovat 115 km de
conduccions i s'ha aconseguit reduir la pèrdua del volum d'aigua potable de
22% de l'any 2019 al 15% actual. Això no obstant, aquest percentatge encara
és l'equivalent a la meitat de l'aigua que poden arribar a emmagatzemar junts
els embassaments de Cúber i Gorg Blau.
Pel que fa a l'energia, actualment hi ha al municipi 5 parcs fotovoltaics en
tramitació, sense que s'hagi encetat vertaderament el debat sobre les millors
ubicacions per a aquest tipus d'instal·lacions. Per tal d'evitar interferències
amb el desenvolupament dels parcs agraris, seria important definir a quins
emplaçaments i amb quines característiques es poden dur a terme aquests
projectes.
12
dossi er
M obi l i tat
L'actual consistori ha posat molt el focus en millorar la mobilitat a Palma.
"L'Ajuntament de Palma treballa per a aconseguir una mobilitat segura, eficient
i sostenible al municipi de Palma", afirmen a la seva web. El cert és que durant
aquesta legislatura s'han impulsat una sèrie de mesures per "pacificar" el
trànsit, recuperar espai per als vianants i generar Zones de Baixes Emissions.
Algunes de les principals intervencions ja implementades en aquest mandat
són el projecte "Palma, Ciutat 30", la reordenació de la xarxa viària del
transport públic i la culminació del procés de renovació de la flota, amb 100
nous busos de gas natural.
Amb el projecte "Palma, Ciutat 30" el 90% dels carrers de Palma han passat a
tenir la velocitat restringida a 30 km/h. "Des de Palma XXI consideram que és
una bona iniciativa perquè reconeix que la mobilitat ha de donar prioritat i
seguretat al vianant", explica Maria Lluïsa Dubon, presidenta de l'entitat, "a
una ciutat com a Palma, on tradicionalment els desplaçaments a peu són els
més freqüents". Això no obstant, des de l'entitat, consideren que això s'hauria
de complementar amb la millora del transport públic, ja que "Palma sempre ha
estat deficitària en aquest sentit".
En aquesta línia, a finals del 2019, el Batle de Palma va anunciar el que ell
mateix va anomenar "una revolució a l'EMT", que ha suposat incorporar sis
noves línies i introduir canvis en 19 de les línies existents. Aquesta "revolució",
això no obstant, també va revolucionar molts usuaris: nombroses associacions
veïnals varen mostrar el seu malestar per aquests canvis acusant l'Ajuntament
de Palma de falta de diàleg i consens. Entre les crítiques, que amb el nou mapa
de línies s'incrementen els transbords i no s'afavoreix la connexió entre barris,
ja que l'esquema és radial, passant pel centre de Palma.
Amb el nom de "Palma Camina", la regidoria de Mobilitat, amb el regidor
Francesc Dalmau al capdavant, ha presentat enguany un nou paquet de
mesures que ja s'han començat a implementar, com la conversió a espais per a
vianants d'algunes places, com la del Quadrado o el procés de creació d'una
Zona de Baixes emissions de Palma, amb circulació amb aparcament restringit i
destinat a residents autoritzats o d'altres vehicles especials. Una altra de les
mesures contemplades és la prohibició d'aparcar d'Avingudes per a dins a no
residents.
Les entitats ciutadanes s'han mostrat en general satisfetes amb algunes de les
mesures. Per exemple, des d'Amics de la Terra Mallorca consideren "que es
tracta d'un pas endavant molt important en la direcció de fer una ciutat més
amable per a la ciutadania i reduir la contaminació atmosfèrica i acústica".
En canvi, les patronals del comerç Pimeco i Afedeco denuncien que les
polítiques que està duent a terme l'Ajuntament de Palma en matèria de
mobilitat "han buidat Palma". "La gestió del senyor Dalmau ha provocat una
vaga a l'EMT; queixes dels ciutadans per apujar, com mai, el preu dels
pàrquings i dels bitllets del bus; i també per haver eliminat o modificat rutes
històriques d'autobús, com l'itinerari antic de la línia 2 que s'ha hagut de
recuperar a causa de les queixes dels usuaris i de tots els grups de l'oposició",
manté el president de Pimeco, Toni Fuster, que afegeix que "des de les
patronals demanam més sensibilitat amb les polítiques de mobilitat, en un dels
moments més complicats de la història del comerç a la ciutat".
13
dossi er
Habi tatge
En matèria d'habitatge públic (i digne, com porta al títol la regidoria
encarregada de l'àrea), l'ajuntament de Palma, a través del Patronat Municipal
de l'Habitatge, compta en aquests moments amb 404 habitatges públics que
s'ofereixen, en règim de lloguer, als col·lectius més vulnerables. No obstant
això, i malgrat la gran urgència residencial que viu la ciutat (generada per
l'augment en els preus de lloguer i compra, el fenomen del lloguer turístic i
agreujada per les consecutives crisis) el parc d'habitatge públic del Patronat a
penes ha experimentat variacions des de principis del present segle, com recull
Diari de Mallorca. Si l'Ajuntament posés en marxa l'Observatori de l'Habitatge
en el que queda de legislatura, com es varen comprometre als acords de
govern, es tindrien dades més precises de com es concreta aquesta emergència
habitacional i es podrien cercar solucions més adequades.
Dos dels grans projectes d'habitatge social recollits als acords de
governabilitat, a Son Busquets i l'antiga presó, tot i estar projectats, no han
començat. Si ho han fet les dues promocions a La Soledat, amb un total de 78
habitatges de protecció oficial. Hi ha projectes de més de 200 habitatges per
part de l'IBAVI a Palma, 140 d'aquests en solars municipals cedits al Govern de
les Illes Balears per a aquest fi.
Una altra assignatura pendent, inclosa com a promesa als acords de govern, és
la limitació damunt els preus de lloguer fixant uns màxims, com sí que ho han
fet a Barcelona. L'anterior legislatura sí que es va prendre una mesura valenta
per lluitar contra la turistificació i la gentrificació a Ciutat: la restricció del
lloguer turístic a habitatges unifamiliars.
Tampoc s'ha constituït cap cooperativa d'habitatge a solars públics a Palma,
com van anunciar que fomentarien als acords de govern. Es podria seguir
l'exemple de pobles i ciutats més petites, com Manacor, Llucmajor, Vilafranca,
Son Servera i Santa Maria del Camí, on si han engegat iniciatives d'habitatge
cooperatiu a sòl públic.
Passen amb llum verda les actuacions de l'Oficina Antidesnonaments (s'ha
aconseguit ajornar o aturar dos de cada tres desnonaments programats) i els
paquets d'ajudes per habitatge impulsades per l'Ajuntament per fer front a la
crisi provocada per la Covid (Palma és el municipi d'Espanya amb el catàleg de
prestacions més obert i que compensa les dificultats del preu de l'habitatge a la
ciutat).
14
dossi er
Parti ci paci ó ci utadana
La participació ciutadana va patir de manera intensa les conseqüències
del confinament per mor de la Covid. La impossibilitat de fer reunions
presencials ha fet patir els mecanismes de connexió entre l'Ajuntament
i la ciutadania. Tot i la ràpida reconversió a les reunions on-line, aquest
és un format que també necessita certa adaptació que a vegades no ha
estat la més adequada.
Entre d'altres, hi ha tres exemples de participació que s'han duit a terme
en aquesta legislatura que són especialment destacables, tant pel seu
ressò com per les diferents estratègies dutes a terme: la plaça Major, els
eixos cívics de Nuredduna i Cotlliure i els pressupostos participatius.
La remodelació de la plaça Major va comptar amb un moviment de la
societat civil intens, liderat des de la plataforma Zona Zero-plaça Major
en reivindicació d'una plaça per a la ciutadania, que va tenir continuïtat
en un procés participatiu. L'ajuntament ha plantejat aquest procés en
dues fases: una primera fase de participació per a definir els usos, ja
duta a terme, i una segona fase de concurs de projectes, encara a
l'espera de ser convocada.
La reforma de Nuredduna ha estat fortament criticada per un sector de
la ciutadania que ha promogut la campanya "Pere Garau, molt més que
Nuredduna". El rerefons de les crítiques és la manca d'un procés
participatiu en la definició del projecte. Per Cotlliure s'està seguint una
altra estratègia, i sembla que sí que s'involucrarà la ciutadania en la
presa de decisions.
Per últim, els pressupostos participatius, tot i tenir bona acollida entre
la ciutadania, la manca d'execució dels projectes votats ha fet que
perdin interès. Així ho demostren les dades de participació, que varen
caure dels 9.325 participants el 2018, a 1.393 el 2019. Només 1 dels 18
projectes seleccionats el 2019 s'ha executat. Les xifres dels anys
anteriors tampoc no milloren l'estadística: dels 46 projectes triats entre
el 2016 i el 2018, només 10 s'han executat al 100%.
15
dossi er
Economi a i turi sme
La gran aposta per la diversificació econòmica és el districte d?innovació
de Nou Llevant, que vàrem tractar en profunditat al número 10 de la
revista Ciutat. Aquesta iniciativa va en la línia del canvi de model i
l?atracció de talent. Com esmentàvem al nostre especial del mes de
juliol, el principal risc és el relacionat amb l?habitatge i la repercussió a
la qualitat de vida dels residents actuals, és a dir, el fenomen de
gentrificació.
Aquest canvi de model no s?ha vist reflectit, però, en l?activitat turística.
Abans i després del període més intens de la pandèmia hem vist com la
massificació ha tornat a la ciutat. Tampoc no s?ha aprofitat el període de
manca d?arribada de creuers per a enllestir el debat sobre la seva
regulació. Ara, s?ha reactivat sense que s?hagin fet els estudis
independents necessaris per a conèixer els seus impactes ambientals,
socials i econòmics.
A més, amb la crisi de l?activitat turística derivada de la pandèmia, els
fons d?inversió han adquirit diversos negocis turístics i hotelers, el qual
pot revertir negativament en la qualitat del producte, del servei i en el
retorn local. El petit comerç continua essent fràgil i projectes com el del
centre comercial de Ses Fontanelles encara no està clar si s?aturarà o
continuarà endavant.
La reactivació econòmica malauradament ha intensificat alguns dels
problemes que ja existien abans, com el del renou. L?absència de renous
estridents al carrer ja va ser una de les diferències que varen apuntar
les persones entrevistades a l??Estudi de l?activitat econòmica i social al
centre històric de Palma en temps de Covid?que va elaborar Palma XXI
l?estiu del 2020. El renou lligat als establiments de restauració i les
terrasses pot entrar en conflicte amb el descans i la vida dels veïnats, i ja
està generant una problemàtica especialment greu a Santa Catalina, La
Llotja o la Platja de Palma.
16
dossi er
L'ESQUERRA SOCI A L I L'ESQUERRA
I NSTI TUCI ONA L A PA LM A
Per Jaume Garau
E n els darrers anys estem veient un debat i una tensió
important entre moviments socials progressistes i les actuacions
L'esquerra social defensa el canvi i la permanència de la ciutat,
posant en primer lloc la qualitat de vida dels ciutadans i els
recursos públics que la fan possible. Per exemple, defensen el
dret al silenci a les nits, o la tranquil·litat dels carrers, els
de l'Ajuntament de Palma, governat per un pacte entre Psoe, habitatges accessibles, l'existència de comerços de proximitat,
Mes i Podem. L'anomenada esquerra institucional, conformada etc. En canvi l'esquera institucional sembla que dona més
pels partits de govern i els alts càrrecs, té una sintonia importància a l'activitat econòmica i la creació de llocs de feina,
d'objectius amb les entitats socials d'esquerres, però de vegades malgrat que aquesta activitat crei problemes als veïnats i inclús
sorgeixen divergències i conflictes que provoquen tensions i els acabi forçant a anar-se'n del barri on viuen.
desgast entre els lideratges d'ambdues parts.
Veiem sovint ? no tas sols en temps de pandèmia de la Covid-
Moltes de les persones que exerceixen un lideratge institucional com els empresaris i comerciants reclamen a l'Ajuntament
també han participat abans en diferents moviments socials, però afavorir els seus negocis o protegir-los davant les
quan han de governar l'Ajuntament es troben amb dificultats reivindicacions dels veïns. Encara que les entitats socials i
econòmiques, legals i burocràtiques. També amb pressions dels empresarials, així com els partits polítics, estiguem avui d'acord
seus propis partits o d'interessos privats que els fan modificar la en mantenir un diàleg permanent i procurar un consens per
seva agenda. A més a més han de conjugar la seva política solucionar els problemes de la ciutat i atendre les necessitats de
municipal amb la del Consell, Govern i Estat, el que implica altres tothom, hem de reconèixer que no hem tengut massa èxit fins
tensions molt importants entre les diferents esferes de poder ara.
institucional i partidista.
Al meu entendre la participació i la generació d'idees col·lectives
Per la seva part, les entitats socials estan conformades no és una tasca fàcil ni que es pugui improvisar. Ens ha faltat
generalment per lideratges diversos en els quals conflueixen una idea més operativa per fer espais de col·laboració efectius i
persones que han passat per la vida política i la gestió satisfactoris. Els actuals Consell de Ciutat, Consells de Districte i
institucional, o coneixen molt bé el funcionament de les altres Consells Municipals com el de Model de Ciutat o el de
institucions perquè han estat funcionaris o directius d'entitats Cultura, a més de l'òrgan de la Defensora de la Ciutat, no acaben
rellevants. Malgrat saber perfectament les dificultats que de donar els fruits positius que tots esperaríem d'aquestes
implica governar, es queixen o reclamen més efectivitat en la iniciatives. Aquesta participació ciutadana consumeix molt de
gestió, més amplitud en la participació i més prioritat pels seus temps i recursos humans, tant públics com privats. Per un altre
objectius i activitats. . costat els medis telemàtics i de gestió de la informació i la
transparència de l'Ajuntament que haurien de facilitar la feina
Al meu entendre les diferències i conflictes entre unes i altres estan una mica obsolets.
s'han de regular en el terreny del dret a la Ciutat. Dret que tenen
els residents que viuen a la ciutat, dret que tenen els empresaris Per tant, és de preveure que la distància entre l'esquerra social i
que tenen una activitat i dret que tenen els visitants que venen a la institucional seguirà creixent si no es posen els recursos
passar un temps d'oci, feina o simplement a visitar a amics o humans i tecnològics adients per establir escenaris de
familiars. col·laboració profitosos per ambdues parts. Conflictes actuals
com els de Nuredduna, els renous dels bars de la Llotja, la
En un altre moment dèiem que la política de les ciutats del segle peatonització de carrers del centre, el turisme de megacreuers,
XXI ha de recuperar la idea grega de Polis. Una Polis en què els la gestió de les terrasses de Santa Catalina, i molts altres, no es
seus ciutadans han de trobar noves fórmules de govern, poden solucionar sense una política clara i transparent i efectiva
compartides entre partits polítics i entitats ciutadanes, entre pel diàleg a favor del dret a la Ciutat.
organitzacions empresarials i sindicals, entre residents i
visitants, en una dinàmica de replantejament continu del És absurd abocar a les entitats socials a emprendre accions
creixement de la seva ciutat, de la ciutat de sempre i de la nova legals contra l'Ajuntament quan no hi ha hagut un diàleg
que emergeix. Per la defensa del dret a la Ciutat entenem que suficient. O, encara més absurd, que les entitats hagin de
s'ha de partir de la prioritat per defensar els drets dels residents, corregir sentències perquè l'Ajuntament no ha fet bé la seva
de la seva cultura i la seva història teixida pels avantpassats, ja feina. Una ciutat moderna i d'alta intensitat turística com Palma
que si no convertim la ciutat en un negoci. Però no tothom ho no pot gestionar la cohesió social sense dedicar-hi recursos
entén igual i és aleshores quan esclaten els conflictes greus, especialitzats. La Regidoria de Participació Ciutadana hauria de
malgrat que la justícia sempre ha donat la raó als veïns. tenir els medis humans i tècnics suficients per prevenir els
conflictes i procurar solucions pactades amb la societat civil i
empresaris. Aquesta és una inversió econòmica que tendria un
gran retorn econòmic i social.
17
dossi er
EL QUE TI NC DI NS EL M EU CA P
Per À ngel s Fermosel l e Paterna
L a revista Ciutat em demana una col·laboració
que tot seguit plasmaré, intentant buidar aquelles
el servei militar sense més alternativa i que
trobaren la mort. Unes pedres que fa anys que
havien perdut el significat inicial i que conformen
simplement una fita urbana. Ara, quan els jutjats han
idees que em venen al cap sobre l'acció política local reconegut l'obligada preservació del monument
dels darrers 26 mesos. Han passat més de dos anys i atenent als seus valors patrimonials, continuen
se m'han fet llargs. I no oblid que els quatre gastant doblers públics i perseguint un triomf inútil.
anteriors també governaven els mateixos partits
a Cort: PSIB-PSOE, MÉS I PODEM. No han volgut aprovar normatives temporals per
aconseguir conservar la personalitat de les
Massa temps esperant qualque canvi que em barriades perquè ja es farà quan arribi el nou
provoqui alegria i poder parlar de millores Pla General, que acumula anys de retard.
substancials i d'esperança, però no les veig enlloc. És Mentrestant s'han destruït edificis singulars a
veritat que potser enguany veurem començar les l'Eixample, a la barriada de la plaça de Toros, xalets
obres de restauració del Castell de Bellver i que el de Cala Major, de la Bonanova, de Gènova... Tots
Pla de protecció de Santa Catalina s'ha conclòs aquests indrets han perdut gran part del seu encant.
aquesta legislatura, però la passa principal, que va
ser posar-lo en marxa, es va fer a petició d'ARCA i La policia continua desapareguda, tot i els reiterats
altres entitats, a l'època de n'Isern. I és cert que s'ha anuncis de recuperació del policia de barri, mentre
aprovat el Pla de protecció des Jonquet, però l'incivisme continua creixent i reproduint-se sense
l'origen el trobam a l'època de n'Aina Calvo. I, com és que ningú hi posi remei. Es veu cada dia i a totes
normal, cap dels dos és perfecte. hores en el deplorable estat dels contenidors de
fems, en el renou, en la circulació despietada per les
Després de 4+2 anys de govern es podria haver voreres de patinets i bicicletes, en els botellots i,
creat el parc més gran que es pot fer a Ciutat, el com a guinda del pastís, en les pintades vandàliques.
Parc de les Vies, des de la Via de Cintura fins a la
rodona de Son Fuster. Però no han volgut, tot i És trist haver-ho de constatar, però avui en dia tenir
figurar en un dels punts del compromís de Govern. un banc a sota de ca teva és un suplici per l'ús incívic
Potser ja havien aprofitat els vots que que se'n fa. I tenir un bar ja no diguem. La
l'activisme ciutadà els va regalar allà per l'any 2007 permissivitat amb els negocis de restauració ha
i ara han perdut l'interès. Aquell discurs d'invertir a llevat la pau a carrers que abans no tenien aquest
les barriades perifèriques... ja no està vigent? problema. Les places, passejos i voreres han estat
Sembla que ara la moda és posar un comptador també robades per l'apropiació de l'espai públic per
d'arbres i no plantar-los al lloc on es necessiten. l'ús privat de consumir alcohol i menjar. "Silenci,
respecte, civisme", diuen les pancartes que Barri
Això sí, continuen entestats a tomar sa Feixina, Cívic Santa Catalina té penjades de les finestres,
sense voler entendre que qui governa ha de ser farts de no poder gaudir d'intimitat, recolliment i
equànime i respectar les petjades de la història. El descans.
monument va ser erigit per recordar unes víctimes,
la majoria obligades a enrolar-se al bàndol nacional
durant la guerra. Joves que feien
18
El tramvia improvisat fins a Son Espases em sembla M'agradaria escriure que els nostres dirigents han
una idea com la del metro, però no tan estat un exemple no malgastant doblers públics en
megalòmana. L'altre tramvia a l'Aeroport i l'Arenal autobombo, i no ho puc fer.
em sembla una concessió més al turisme. S'ha de
Però especialment m'agradaria poder escriure que
pensar millor i donar servei real a la ciutadania
no m'han traït. I ho han fet. Jo els vaig votar i no es
d'aquí.
pot consentir que qui es diu d'esquerres mantengui
I què m'agradaria poder escriure? actituds autoritàries que ratllen l'insuportable. Que
no vulguin ni escoltar les veus de persones i
Doncs m'agradaria dir que aviat se substituiran els
entitats assenyades que s'han destacat per la
contenidors de fems actuals per altres de soterrats,
defensa de la convivència i el compromís ciutadà. El
còmodes i ben gestionats. Que s'inverteix en plans
cas de Nuredduna és el més obvi, a l'hora
de recuperació i equipaments, amb fons suficients, a
d'exemplificar aquesta decepció. Un projecte
Pere Garau i a Son Gotleu, com també altres barris
imposat amb autoritarisme desfressat d'ecologisme,
desafavorits. Que es revisen amb lupa tots els
tot i que el mateix GOB s'hi ha manifestat en contra.
elements patrimonials de la ciutat i que s'incorporen
Un projecte que perjudica el transport públic,
al catàleg sense que això sigui un càstig, sinó una
arruïna la possibilitat de fer un eix cívic complet,
fortuna, i que s'ajudi als propietaris. Que s'exigeixen
afavoreix la gentrificació, malmena el comerç local i
al Govern millores en serveis educatius, socials i
perjudica la part més pobra i vulnerable de Pere
sanitaris. Que es creen apartaments públics
Garau. I a més incompleix el compromís de Noguera
suficients de lloguer temporal i econòmic per a
davant 100 persones.
persones en circumstàncies sobrevingudes que
necessiten ajuda d'habitatge. Que es deixa El govern de Cort va néixer com de coalició, però en
d'embullar la gent, etiquetant amb sigles tota realitat ha estat de
quanta afinitat sexual hi ha. Respecte a la diversitat i
compartimentació, on tothom és còmplice de
punt. Que la Costa des Teatre recupera les casetes
tothom per acció o omissió. Jo no em fic amb allò
per a la venda d'artesania i que es rehabilita el túnel
que és teu i tu no et fiques amb allò que és meu,
del tren sota la plaça Major fins al Port. Que es posa
seria el pacte entre partits.
vigilància amable, amb feines també de supervisió
de manteniment als parcs i als espais públics. Que es Em sap molt de greu haver d'escriure que estan fent
deixa de despersonalitzar la ciutat amb mobiliari mal a la mateixa democràcia.
que trobes a qualsevol altre
lloc. Que es fa un concurs participat per decidir
quina rajola tipus volem als carrers i no la bruta i
avorrida que estan posant per tot. Que els nous
fòrums de participació, com el Consell de Model de
Ciutat, no són espais per cobrir aparences, sinó
autèntics llocs de debat participatiu i fonts de
decisions operatives.
19
NOTÍ CI ES DE CI UTA T
Truyol prev é « un otoño dramáti co» de desah uci os en Pal ma
Diario de Mallorca, 08/09/2021.- Alertó de que los desahucios que no se ejecutaron en los primeros meses del
año, debido a la vigencia del decreto antidesahucios estatal, se van a llevar a cabo igualmente en los próximos
meses.
Las ob ras de Nuredduna comi enzan ante el escepti ci smo de l os v eci nos
Diario de Mallorca, 19/08/2021.- Los residentes se quejan de la falta de información
La mayoría de encuestados no cree q ue l a nuev a ordenaci ón del tráf i co en Pal ma
Mallorca Diario, 15/08/2021. El Ajuntament de Palma lleva desde junio ideando el plan 'Palma Camina' para
convertir la capital en una "ciudad sostenible". Sin embargo, las decisiones tomadas por las autoridades no
acaban de beneficiar a todos los sectores. ente con responsables de Gobierno Interior, Policía Local,
Delegació del Govern y conselleria de Sanidad.
Cort aprov a l a pri mera f ase del proj ecte per i ntegrar el parc de l a Ri era i l 'anti c canòdrom
Ara Balears, 01/09/2021.- L'actuació urbanitzarà els carrers de la Sínia d'en Gil i Joan Dameto mitjançant la
construcció d'una marjada de 27 metres d'amplada.
I nf raestructures se ni ega a recepci onar el bosq ue del Canódromo por def i ci enci as
Última Hora, 02/09/21.- El Ajuntament pone una fecha límite a la constructora para arreglar los fallos y da luz
verde a las obras de la Falca Verda.
Pal ma suspende en turi smo cul tural
Diario de Mallorca, 02/09/2021.-La experta LourdesMelisafirma que no se ha llevado a la práctica la intención de
potenciar este modelo y pide coordinación entre lasáreasresponsables - Los espaciosexpositivos tienen numerosas
carencias.
Fi rmas contra l a « especul aci ón» con el sol ar de l a Casa del Puebl o
Última Hora, 31/08/2021.- Una plataforma vecinal muestra su malestar por la próxima construcción de
viviendas.
Los v eci nos de l a pl aza Quadrado pueden sol i ci tar abonos para aparcar en el park i ng de
l a pl aza M aj or
Diario de Mallorca, 31/08/2021.- El Ayuntamiento ofrece tarifas de 65 euros al mes
El Nou Ll ev ant recl ama atenci ón: « Nos senti mos abandonados»
Última Hora, 06/09/2021.- La asociación de vecinos echa en falta más limpieza, seguridad e inversiones y
denuncia el mal estado del parque, con el suelo levantado
V eci nos y comerci antes denunci an q ue « Pal ma cami na h aci a el abi smo»
Última Hora, 07/09/2021.- 11 entidades, tanto vecinales como comerciales o empresariales, se han unido para
redactar un escrito dirigido al alcalde de Palma, José Hila, en el que denuncian la degradación de la ciudad y le
reclaman la dimisión.
20
Les f undaci ons Darder-M ascaró
comencen el seu curs pol íti c i soci al
L?arribada del setembre també ha suposat per Fundacions Darder
Mascaró l?inici del seu Pla d?Activitats pel curs 2021-2022.
A part de les tasques d?investigació i recerca que desenvolupa la
Fundació, un dels objectius fonamentals és intervenir políticament
en el camp de la lluita d?idees, sobretot en allò que fa referència al
feminisme, l?ecologisme polític, una economia per a les persones i el
sobiranisme d?esquerres.
La Carta Hi stòri ca de Pal ma X X I , a
l 'ex posi ci ó de Si ti b sa pel seu 20è ani v ersari
El Servei d'Informació Territorial de Balears (Sitibsa)
celebra el seu 20 aniversari de treball amb una triple
exposició sobre la cartografia a Balears, amb el títol: ?La
ciència cartogràfica: d?on venim i cap a on anam?.
L'exposició es pot visitar aquest estiu al Centre cultural
La Misericòrdia.
A l'exposició s'inclou la Carta Històrica de Palma, un
visor cartogràfic interactiu, elaborat per Palma XXI amb
col·laboració de Sitibsa per documentar l'evolució de la
ciutat i acostar el coneixement de la història de Palma a
la ciutadania.
Durant la presentació, el conseller Mir va destacar la
importància de la cartografia com a "font d'informació"
per a la ciutadania. "Sens dubte, la cartografia genèrica
ha ajuda a posar les bases del desenvolupament
territorial de les Illes", va remarcar.
21
V I DA EN TECHNI COLOR
Fotografiar, cultivar, pintar Ciutat
Juanjo Suárez.- Fa uns dies, en Blai, que ara té quatre anys, ens demanava
com era abans viure en un món en blanc i negre. Havia vist unes fotos
dels anys 60, i ell, acostumat a un món ple de colors, i de pantalles i de
velocitat i d?estímuls i de, bé, això és una altra història, en Blai, dèiem,
acostumat a un món ple de colors, no podia entendre que abans
visquéssim només en blanc i negre (el concepte ?escala de grisos? encara
no el domina, té quatre anys).
Aquest món en blanc i negre ens ho mostren les imatges de Palma un
altre temps (Dolmen, 2019). Aquest llibre recull fotografies dels 40 anys
de feina com a reporter gràfic de Joan Llompart Torrelló: el barri de Can
Pere Antoni, cotxes transitant a tota velocitat pels Oms i Sant Miquel, la
vorera des Born envaïda per la terrassa de l?Antonio, ral·lis de cotxes i
motos al seu pas per la font de ses Tortugues, un grup d?al·lots jugant a la
pilota a la plaça del Vapor...
Darrere de cada fotografia de Torrelló s?amaga una idea de com volem
que sigui la nostra ciutat: l?habitatge, els esdeveniments socials, la
mobilitat, l?ocupació i l?ús de l?espai públic... Una ciutat que es construeix
en el dia a dia, però que s?ha de planificar en el mitjà i llarg termini.
D?això ens xerra Repensant Palma (Illa Edicions, 2020), llibre de Marta
Terrassa on es plasmen les idees per al futur de Ciutat d?Antoni Noguera
(qui fou regidor de Model de Ciutat, batle i, actualment, regidor de
Cultura). Establint un paral·lelisme amb la gestió de la ciutat, la portada
del llibre està folrada amb llavors d?herba-sana. S?ha d?arrabassar la fulla,
sembrar, regar i esperar que creixi la planta. Per experiència, sabem que
les llavors necessiten unes determinades condicions per a germinar i
que, en cas d?èxit, la planta s?ha de cuidar perquè no s?assequi.
Possiblement la planta quedarà a cura de diferents persones, així que
s?han de consensuar unes pautes d?aigua i llum perquè prosperi. Si això és
complicat, com no ha de ser dissenyar, construir i, en definitiva, omplir de
colors una ciutat?
?Pinta la teva ciutat i pintaràs el món?, diuen que va dir Tolstoi. De pintar
ciutats i triar colors en sap, i molt, en Feliu Renom. Pinta Palma com tu
vulguis (2016) és el quadern de colors per imaginar com és la ciutat que
volem. Deixar-mos de mandales i pintar els nostres carrers i edificis.
Passar del blanc i negre, figurat o real, als taronges, grocs, vermells,
blaus, verds... La ciutat que volem pel futur, i també pel present. Li
comprarem un a en Blai.
22
Nuredduna l api dada, otra v ez
La Ciudad Cuántica prepara la mochila, se adapta al horario escolar
y tras un largo silencio y baile de partículas en el nada silencioso
cosmos regresa. Hoy, con el griterío de los niños en las escuelas
solapado por el ruido de las máquinas en Nuredduna. Saca tiza
porque quiere apuntar unas cuantas cosas en el encerado, antes de
que sigamos olvidando quienes somos.
Cuenta el poema La deixa del geni grec de Costa i Llobera el trágico
final de Nuredduna, que murió lapidada por los honderos del
poblado de ses Païses en Artà por enamorarse del Il·lustració: Tonidel
extranjero, Salvà
griego Melesigeni quien, sin duda, albergaba intenciones de
conquista de Mallorca. El ardor guerrero de los unos y los otros
acaba sacrificando a la mujer, a la sibila, a la hechicera, a quien Il·lustració: Toni Salvà.
dotada de habilidad para ver futuros, se le nubló el suyo por
escuchar el canto y el toque de la lira del amado, el otro, el está olvidando de que quienes le votaron le pidieron otra manera
extranjero. de hacer política. La cerrazón es tan tozuda que estoy por sacar mi
La literatura es hermana, y si no, no es literatura, de los mitos de los lado más mallorquín y desconfiar de tan bondadosa
que aprendemos casi tanto o más que de la historia. Letra viajada a peatonalización. ¿A qué si no las subidas de tarifas de las
través de los tiempos para recordarnos que somos piel de tragedia, inmobiliarias? ¿Quién se va a lucrar con una peatonalización que lo
aliviados a su vez, por la sal y la pimienta de la máscara de la único que está haciendo es dividir el barrio en un Up and Down y
comedia. Otra cosa es el humor, que aligera las cargas. A mí se me que es más que probable que acabe en un proceso de
está poniendo enfermo porque están partiendo en dos mi barrio: gentrificación, de usurpación del espacio público por las terrazas,
Pere Garau. de convertir una calle en un pequeño parque temático lleno de
ruidos, botellones y turistas? Hay demasiados ejemplos en Palma
A ver señores del cartabón y de la escuadra, este urbanismo de que ilustran lo que se nos vendrá encima. Pero es igual, el color del
pitiminí que sienta cátedra con lugares comunes me saca de mis dinero maquillará las verdaderas intenciones. Y toda la mugre que
casillas. ¿Peatonalizar? ¿A qué precio? ¿A favor de quién y quiénes? se genere