PXXI_Palma-Ciutat-Envaida_CAT_WEB

PALMA la ciutat envaïda 1  Presentació El llibre PALMA, LA CIUTAT ENVAÏDA - una de les activitats que s’ha proposat dur a terme PALMA XXI - és una obra col·lectiva, oberta a la participació de tots els ciutadans que estimam la nostra ciutat. Una iniciativa ciu- tadana que ens ajudarà a preservar i millorar la ciutat que ens han deixat anteriors generacions. Entenem la ciutat en sentit ample, com una barreja d’aspectes físics (espais, carrers, places, edificis, vehicles, etc.) i aspectes socials i econòmics (els ciutadans, els seus grups, empreses, projectes, institucions, classes socials, vida quotidiana, etc.). Aquesta Biografia de Ciutat consisteix a crear una narració col·lectiva sobre els fets més significatius que expliquen l’evolució de la ciutat de Palma des dels seus inicis fins a l’actualitat. Amb les aportacions de molts experts de diferents disciplines i de persones que han participat activament a la investigació o la gestió i desenvolupament de Palma, anirem fent col·lectivament una narració consensua- da, amb aportacions gràfiques i documentals de tot tipus. Què pretenem amb aquesta iniciativa?. Pensam que per planificar millor el futur hem de conèixer el passat. Per això, fem aquest recorregut històric del que ha estat Palma especialment al segle XX, per tal de fer millors propostes del que hauria d’arribar a ser la Ciutat del segle XXI. Aquest recorregut ens ha de servir per entendre les claus profundes d’un creixement de la Ciutat que ha sobrepassat els límits sostenibles, que ja ha destruït molt de patrimoni que ara trobam a faltar, i que pot arribar a transformar-se -especialment els nuclis històrics de la badia- en una ciutat que viu d’esquena als residents, morta per a la vida social normal, convertida en una plataforma de negoci turístic, urbanístic i co- mercial internacional. En aquesta primera part han participat, fins ara, les següents persones (excepte error o omissió). Equip de Redacció. Membres de la Junta de Palma XXI. Mª Lluïsa Dubon, Miguel Eek, Miquela Forteza, Pere Fullana, Jaume Garau, Jaume Gual, Marian Ibars, Dolores Ladaira, Climent Picornell i Pere Rebassa. Primera Part: De la ciutat romana a la ciutat moderna. Ponents del debat sobre la primera part: Pere Fullana, Manolo Oliver, Carlos Garcia Delgado, Climent Picornell, Perico Montaner i Martin Lucena. Participants en el debat sobre la primera part: Jaume Gual, Toni Juncosa, Biel Lacomba, Maida Quiroga, Toni Roig, Bruno Entrecanales, Joe Holles, Miquela Forteza, Pere Ferrer, Jesús Gonzalez, Pere Rebassa, Miguel EeK, Jordi Bayona, Toni Gomila, Jaume Garau, Marian Ibars, Mª Lluissa Dubon, Dolores Ladaira, Jose Carlos Llop, Guillem Mudoy i Lluissa Dubon. Revisors dels continguts de la primera part: Pedro de Montaner, Carlos G. Delgado, Magdalena Riera, Maria Barceló, Jorge Maiz, Antoni Ortega, Ricard Urgell, Miquel Deyà, Roberto Fernandez Egido, Aina Pascual, Jaume Llabres, Toni Planas, Pere Fullana, Climent Picornell, Antoni Marimon, Toni Capella, Sebastià Serra, Carles Manera i Damià Pons. Jaume Garau Col.lecció: Iniciatives XXI President de Palma XXI. Dipòsit legal: PM 385-2017 Edita: Palma XXI Primera Edició de la primera part: Abril 2017 Copyrights: Palma XXI Disseny: C3PO USALAFUERZA Director de fotografia: Jaume Gual Coordinador del projecte: Jaume Garau Prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació sense autorit- 2 zació de l’empresa editora. Tots els drets reservats. 3  Continguts Pròleg Palma, una ciutat envaïda 7 De la ciutat emmurallada a la ciutat metropolitana 8 La ciutat actual 9 Un creixement insostenible 10 Propostes per un futur millor 11 Primera part: Evolució de Palma fins al segle XX Introducció: de la ciutat romana a la ciutat moderna 14 La ciutat romana gairebé desapareguda 16 La ciutat islàmica encara present 20 La ciutat es fa “eterna” de la mà dels catalans 22 El Call jueu de Jafudà Cresques 24 El port de Palma sempre obert al món 26 El món medieval de la Ciutat de Mallorca 30 Palma construeix la gran murada 34 Palma, envoltada de Possessions 38 Palma, construeix la ciutat dels patis 42 Palma ciutat conventual 46 Palma canvia el sistema de govern 50 El segle XIX inicia el procés modernitzador de la ciutat 54 La reforma liberal transforma Palma 58 Palma vista pels viatgers del segle XIX 62 La ciutat de Palma, republicana per primera vegada 64 La vida política a finals de segle, una ciutat marcada pel Maurisme 70 L’economia de Ciutat a finals del segle XIX i el desastre de Cuba 72 El projecte modernista de Ciutat a 1900 76 4 Annex 80 5 Pròleg Port de Palma (c 1945). Arxiu fotogràfic del Cronista de la Ciutat. Palma, una ciutat envaïda E L TÍTOL D’AQUEST LLIBRE NO ES ÚNICAMENT grans edificis emblemàtics de Palma, com la Seu, el un joc de paraules i un gest de reconeixe- Palau Episcopal, el Palau de l’Almudaina, la Llotja o el ment al llibre de Marius Verdaguer “La Castell de Bellver. Ciutat Esvaïda”, sinó també l’expressió d’un convenciment. A lo llarg de la seva història també hi ha hagut altres fets de gran calat que han deixat una forta emprem- Palma ha crescut –sobretot- per la gran influència ta a la ciutat. Ens referim a fets històrics com la Gue- que han tengut les successives invasions de pobles rra de Successió que va deixar Ciutat fora de la Co- i grups al llarg de la seva història i per determinats rona d’Aragó amb el Decret de Nova Planta en 1714; fenòmens polítics externs a la dinàmica pròpia de la la Guerra de la Independència en 1808 i les diferents ciutat. desamortitzacions des de 1836. La història de Palma ha estat marcada per la seva Ja en el segle XX, Palma, ha viscut diferents guerres ubicació estratègica en el mediterrani occidental. contemporànies: les Guerres Colonials del 98, la Aquesta posició estratègica ha estat un pol d’atracció Primera Guerra Mundial de 1914, la Guerra Civil al de molta gent que venguda de fora han anat forjant 1936 i la Segona Guerra Mundial de 1940. Totes elles la seva fisonomia i la societat actual. tendran també un gran impacte sobre la ciutadania, especialment la Guerra Civil. Desprès de la romanització de l’Illa de la qual que- den pocs restes, la Ciutat va seguir tenint invasions Tots aquests grans fenòmens històrics varen desen- d’altres pobles, de les quals la conquesta per part del cadenar una multitud de canvis urbans i socials que califat de Córdoba l’any 902 i la conquesta Catalana han deixat unes marques a la ciutat que encara per- de 1229, són les que més impacte tendran sobre la duren. Vestigis en els edificis, en la trama urbana, en forma i la societat que configura la Palma actual. la memòria dels ciutadans que s’ha anat transmetent generació rere generació, així com en la memòria Fruit d’aquestes invasions i reconversions poblacio- guardada en els arxius de les institucions pùbliques 6 nals, sorgeixen els diferents recintes murallats i els i en arxius privats. 7 Palma des del castell de Sant Carles. JG. Via de cintura de Palma. JG. De la ciutat emmurallada La ciutat actual a la ciutat metropolitana L L ES SUCCESSIVES TRANSFORMACIONS DE LA El boom turístic dels anys 50 creà una nova força A CIUTAT ACTUAL ÉS -EN BONA PART- EL FRUIT Una altre vegada potents forces externes a Ciutat, ciutat àrab fins a la ciutat emmurallada i la econòmica de la mà dels operadors turístics estran- d’una aliança entre l’economia del turisme que han controlat el creixement de l’aeroport i el seva relativa conservació, fan de Palma la gers i provocà uns canvis radicals en la fisonomia de de masses, l’especulació immobiliària i la co- port, influiran de manera decisiva en els grans pro- ciutat històrica més gran d’Espanya i una de la ciutat. Serà el desenvolupament turístic, que amb rrupció política. cessos de creixement de la ciutat. Si a 1960 arriba- les més importants de la Mediterrània. les ampliacions de l’aeroport i del port, posarà en pe- ven a Mallorca 360.000 turistes, en 1985 n’arribaren rill la seva sostenibilitat, la qualitat de vida dels ciuta- Del nou creixement de la ciutat iniciat els anys 50, 5 milions i el 2015, 10 milions. Ja sigui pel seu traçat viari de places i carrers d’origen dans i la personalitat històrica de Palma. sorgirà una segona “murada” que envolta actualment islàmic, pel seu contingut monumental extraordinari la ciutat antiga i la nova, consistent en un anell d’au- La crisis econòmica del 2008 va deixar ben clar que realitzat per la Corona d’Aragó, com per la riquesa de El creixement que provocà l’esclat turístic dels anys topistes, que va començar els anys 50 en el Passeig molta gent invertia en comprar cases sense necessi- les més de 200 cases amb patis i l’important nombre 50, va implicar una corrent migratòria -tant de part Marítim i continuà amb l’autovia de Llevant passant tar-les per viure, ho feia com inversió especulativa. El fe- d’edificis religiosos, Palma te encara un enorme pa- forana com de la península- que va fer passar la po- per davant la Seu als anys 70. nómen va implicar a tanta gent que es va acceptar com trimoni que s’ha de protegir. blació de Palma de 136.814 habitants l’any 1950 a una mena de loteria en la que si volies podies jugar. 350.000 l’any 2000. Aquest anell de cotxes va anar paral·lel al creixement La incipient indústria turística dels “forasteros” pro- del port, que acabarà amb el paisatge urbà de la mi- El fenomen d’especulació urbanística ha tengut im- posada per Miquel S. Oliver a 1891, es va fer rea- En els anys 50 totes les institucions estaven governa- llor badia de la Mediterrànea i el més simbòlic de la pactes negatius sobre la ciutat i molts de ciutadans. litat al llarg del primer terç del segle XX. Totes les des per persones vinculades a la dictadura franquista nostra ciutat, aquell que tant fascinà a l’Arxiduc quan Entre ells, la gentrificació, ha estat un dels més im- transformacions modernes que la ciutat impulsà sense capacitat ni ganes de planificar correctament va arribar a Palma en 1867. portants. Com be diu S. Vives: “A Palma, doncs, s’han en aquell temps -especialment l’esbucament de la aquest creixement. A l’Eixample, que fins llavors s’ha- generat espais per a adinerats i per a la inversió, i espais murada i la construcció de l’Eixample- es veuran via desenvolupat tan sols a l’entorn de la primera co- El creixement va anar continuant i fent gran la te- per als endeutats, així com espais per aquells que no frenades per la Guerra Civil i per la Segona Guerra rona de les avingudes, va deixar de costat les regles ranyina urbana fins arribar a antics nuclis disper- tenen ni capacitat d’endeutament”. [1] Mundial. dels plans urbanístics de Calvet i d’Alomar i va créixer sos i integrar-los dins una nova ciutat multicultural de manera anàrquica, amb baixa qualitat constructiva. com la Palma que és avui. En 100 anys, Palma haurà En aquest període recent de la nostra ciutat s’ha produït Vint anys més tard, quan les ferides de la Segona passat d’una ciutat emmurallada, a una ciutat l’etapa de corrupció política més important de la demo- Guerra Mundial es van tancant a Europa, una nova Amb el creixement de Can Pastilla i s’Arenal de Pal- expandida. D’una població “bicutural” catalana i cràcia, amb dotzenes de casos que han ocasionat un gran classe política i econòmica sorgeix a Ciutat, que ma, es transformaren les xarxes viaries de Ciutat que castellana, a una multicultural de mes de 40 na- desencís de bona part de la població i una transformació -aliada amb els interessos del règim franquista per poc a poc van constituint la metròpoli de la badia de cionalitats. de la dinàmica política de la ciutat que encara continua. trencar l’aïllament internacional- impulsarà un nou Palma que ara coneixem. Una metròpoli que agru- 8 creixement. pa el 65% dels habitants de Mallorca. 9 Barri de Sta Catalina. JG. Façana marítima de Palma. JG. Un creixement insostenible Propostes per un futur millor L E ’EVOLUCIÓ DEL TURISME MUNDIAL -SE- cera generació”- turisme que combina els S FA IMPRESCINDIBLE PENSAR QUE HEM Palma fins al segle XX GONS estimacions de la OIT- haurà passat de paquets de tur operadors, els creuers i els de fer pel futur de Palma. Moltes ciutats eu- 25 milions de turistes que hi havia l’any 1950, a viatjers que van pel seu compte– està gene- ropees com Venècia, Florència, Viena, Ber- n Els grans moments de la ciutat abans de la mo- 1000 milions aquest any 2016, i es preveu que rant a Palma el fenomen conegut com la “Síndro- lín, Amsterdam, Praga o Barcelona, de dife- dernització. poden arribar als 2.000 milions de turistes l’any 2030. me de Venècia”, síndrome que descriu com les rent mida i característiques, però totes amb molt n El projecte liberal per modernitzar Ciutat es posa ciutats neoliberals acaben essent plataformes ur- èxit de demanda turística, estan pensant i actuant en marxa. Si aquest creixement mundial es dona proporcio- banes al servei exclusivament de multinacionals en com lidiar amb el turisme de masses que les fa nalment a Palma, podem anar cap els 500.000 habi- del turisme i deixant la vida residencial pels es- insostenibles. La ciutat liberal i moderna. 1900-1936 tants i els 15 milions de turistes d’aquí 15 anys. De- trangers i uns pocs ciutadans que no poden – o gut a la recuperació econòmica dels països emissors no volen- fugir. En aquestes ciutats i altres d’arreu del món, estan n El projecte modernitzador s’intensifica. 1900-1910 de turisme i al problema del terrorisme als països del sorgint moviments socials que diuen basta al creixe- n El projecte liberal comença a decaure. 1910-1923 nord d’Àfrica, s’ha retornat al creixement turístic i a La mort de la diversitat econòmica es l’inici de la ment descontrolat del turisme de masses i les seves n La modernització de Ciutat es col·lapsa amb la l’especulació immobiliaria. mort d’un barri o una ciutat, com diu Jane Jacobs, en conseqüències per a les poblacions autòctones. guerra civil. 1923-1936 el seu famós llibre “Muerte y vida de las grandes Aquesta perspectiva genera una gran inquietud a ciudades”. Nosaltres no volem que Palma acabi És per tot això que en la darrera part del llibre farem La ciutat franquista. 1936-1979 molta gent, que veiem com una ciutat feta a escala essent una plataforma turística multinacional i que un conjunt de propostes per encaminar la Ciutat de humana, es va fent cada vegada més gran i més in- els seus habitants s’hagin de desplaçar del seu barri Palma cap a un altre escenari més positiu, diferent n La ciutat queda ferida i aïllada. 1936-1950 governable, amb dinàmiques que fan pensar en un habitual a altres barris o pobles de Mallorca, com ja del que ara sembla està predestinada. n Esclata el boom turístic i urbanístic. 1950-1973 possible col·lapse de la ciutat que hem conegut i que està passant ara. La dinàmica inversora especulati- n La ciutat camina cap a la democràcia. 1973-1979 encara conserva part de la seva ànima. va te molta força ja que es combina amb la compli- Un conjunt de propostes que seran coherents amb citat dels ciutadans que no volen deixar passar una la història recent, història amb encerts i fracassos La ciutat turística i neoliberal. 1979-2016 El model econòmic i social actual, ja completa- oportunitat per vendre o llogar la seva casa i anar- que hem de conèixer per no repetir-los. ment orientat al turisme de masses de “ter- se’n a un altre lloc. n La democràcia municipal impulsa el model social- Per acabar aquesta introducció, dir que el llibre està demòcrata de Ciutat. 1980-1990 organitzat amb quatre parts. La primera explica n Palma s’integra amb “èxit” al projecte neoliberal l’evolució de Palma fins al segle XX, és molt general i de ciutat. 1990-2007 serveix com a introducció a les altres tres. n La crisi de la ciutat. 2007-2016 n Les propostes de futur. 2016-2030 La segona part explica el creixement i l’evolució de la ciutat des de 1900 fins a la guerra civil. La tercera, va des de 1936 fins al canvi democràtic municipal de 1979. La quarta i darrera part va des de 1979 fins ara. Aquí teniu un índex provisional que anirem 10 tancant a mesura que el llibre progressi. 11 Primera part: Evolució de Palma fins al segle XX 12 13  Oli anònim (s. XVII). Ajuntament de Palma. Introducció: E N AQUESTA PRIMERA PART DE LA BIOGRAFIA Tot i la revolució agermanada i les lluites intestines de Palma volem fer un ràpid recorregut per com les de Canamunt i Canavall, en aquesta èpo- de la ciutat aquelles etapes per les quals ha passat la ca convulsa es van escometre altres obres de gran ciutat –des de que la fundà el cònsol romà importància. Entre les reformes que van canviar la Quinto Cecilio Metelo l’any 123 a.c. fins arribar al se- ciutat, i que avui admirem, cal destacar les transfor- gle XX-, i per aquells fets que han deixat una empre- macions de les façanes i els patis de les grans cases, romana mta rellevant que avui encara podem veure o cons- mostra de l’augment de la riquesa de la ciutat degut tatar. a l’èxit en el comerç mediterrani. En aquest recorregut es posarà de manifest una Ja entrats en el segle XIX, comença a prendre força cosa que és òbvia, que com més ens acostem al Se- la modernització de la ciutat, i fruit de la revolució a la ciutat gle XX més informació tenim sobre fets històrics, ca- econòmica que suposen les desamortitzacions tor- rrers, edificis, etc. ja sigui perquè encara perviuen, o nem a veure com a la ciutat s’esbuquen molts edifi- perquè tenim molta documentació sobre ells. cis, s’obren carrers i es creen noves places que avui formen part d’un paisatge urbà molt conegut, com moderna Després de la fundació de Palma pels romans ens per exemple el carrer Conqueridor i la plaça Major. trobem amb alguns segles foscos sobre els quals hi ha poca informació. El que si sabem amb certesa es El procés irreversible de modernitzar la ciutat s’in- que Palma ja tenia en l’època musulmana una sem- tensificarà a la fi del segle XIX amb l’enderroc de la blança molt fàcil de reconèixer avui. El principal llegat muralla davant la Llotja, un primer pas del que serà dels musulmans a la ciutat va ser el tramat dels seus a principis del XX l’enderrocament gairebé total de la carrers i places, que formen avui encara un dels prin- muralla que tant va costar construir. cipals atractius i encants de Palma. La majoria de vegades aquestes grans transforma- Ara bé, la gran obra que marcarà per sempre la ciutat cions de la ciutat eren fruit de lluites entre diferents la va impulsar Jaume II i els seus successors, amb les forces i interessos d’àmbit europeu o espanyol, que grans construccions que constitueixen la seva imat- involucraven als ciutadans de Palma creant aliances ge més internacional: El Castell de Bellver, La Llotja, i divisions. Molt poques vegades eren motivades úni- la Seu, el Palau Episcopal i l’Almudaina. cament per les nostres pròpies necessitats locals. Això demostra que Palma sempre va estar connecta- Durant els segles XVI, XVII i XVIII, tornam a trobar els da al seu entorn espanyol i internacional. ciutadans de Palma fent dues grans obres de consi- deració, tant per la seva funció, com per la seva du- Veurem totes aquestes transformacions i explicarem rada i el seu impacte que tendrien sobre la ciutat: re- el context social i polític de quan es van fer i quines conduir el llit de Sa Riera del centre a fora de la ciutat, eren les principals motivacions, els seus protagonis- i construir la muralla renaixentista, obra aquesta que tes, així com els guanys i pèrdues que suposaven per 12 14 duraria més de 200 anys. a Palma. 15 La ciutat romana gairebé desapareguda Figura 1.- Reconstrucció de la primera muralla romana sobre una fotografia actual del Centre Històric de Palma (Autor C.G.Delgado). L ES CIUTATS DE PALMA I POLLENTIA VAN que el primer recinte emmurallat romà es trobava ser fundades immediatament després de la a la part alta de l’actual ciutat, envoltant a l’actual conquesta de Mallorca per Quintus Cecilius catedral com es pot veure a la figura 1, a l’apartat Metelus, al 123 aC. Fins a 1976 es va qües- de ‘Documents consultats‘, al final d’aquesta pàgi- tionar l’emplaçament de la Palma romana; però avui na. Segons Gabriel Bibiloni li van posar el nom de hi ha pocs dubtes: les restes arqueològiques troba- Palma perquè per als romans la palma simbolitzava 12 16 des i la seva geometria en planta permeten afirmar l’objecte del triomf. 17  Els límits de la primitiva ciutadella es poden obser- (carrer Sant Roc), a l’extrem de del cardus, la porta var a la figura 2. La Vora Oest (K-D) de la ciutat co- donava accés a un camí de sortida que es bifurcava rrespon a l’alineació de la façana principal del castell en dos: un, l’actual carrer Sindicat, anava cap a Po- de l’Almudaina, on encara es poden veure les bases llentia, i l’altre, l’actual carrer Sant Miquel, es dirigia a de diverses torres que probablement conserven les la serralada (fig. 6). pedres originals de la muralla romana. El sòl on mil anys després es va construir l’Almudaina era un talús La ciutat original va poder ampliar-se pels romans, en fort pendent cap a la desembocadura del torrent mitjançant altres zones urbanitzades extramurs i el mar. Es va aprofitar l’antiga muralla romana per -veure la figura 6- com va passar en tantes altres ciu- tancar la seva façana Est. Les quatre torres originals tats de províncies. Dues possibles ampliacions sem- de la façana de l’Almudaina apareixen ben definides blen deduir-se de les característiques geomètriques en el pla de Ballester de 1760 (fig. 3). del traçat de carrers paral·lels separades per uns 100 peus romans: una zona, a l’Est del carrer Sant Jaume La Vora Sud de la ciutat és el mur de contenció que (lletra N), i una altra, la zona de carrers paral·lels a queia sobre el mar i encara es pot veure salvant un Sant Nicolau (Berga, etc.) properes al teatre romà, on fort desnivell. Aquesta vora estava en origen proba- hi ha restes del teatre que estan embeguts a l’illa de Figura 4.- Detall de l’àrea en la qual es va assentar la ciutat romana blement reforçat per torres quadrades similars a les l’actual Bar Bosch. (oli anònim, s. XVII) . Es mantenen dues torres a la muralla del mar que de la façana de l’Almudaina, que segurament van ser podrien ser permanències de les romanes. abatudes pel mar. Ens queda una: la de la cantonada més exposada -assenyalada en el plànol amb la lletra D. De les restants, l’última que es va mantenir en peu (lletra E) apareix en l’oli anònim (s. XVII) de la ciutat (fig. 4). Un tram d’aquest mur proper al Palau Epis- copal es va desplomar al segle XVII -encara estava Figura 2.- Traçat hipotètic de les primeres muralles romanes (KDD’HK) i exposat als temporals perquè no s’havia construït la la seva possible ampliació (HLNK) sobre el pla viari actual. Les corbes de muralla renaixentista al front marí- i la seva recons- nivell corresponen a la topografia original. (Autor C.G.Delgado) trucció va donar lloc a la reculada que avui es pot veure (fig. 2). La Vora Est de la ciutat romana se situa seguint l’ali- neació del carrer Miramar i paral·lel a la façana ac- tual del castell de l’Almudaina. Hi ha les restes d’una torre al jardí episcopal (fig. 2, lletra A). Aquesta torre és la bessona de l’assenyalada amb la lletra A, a la façana de l’Almudaina, que va ser enderrocada. Una altra torre (c’) ha pogut ser localitzada, embeguda en Sabem que en 1114 existia ja una ampliació de la Figura 5.- Vista hipotètica del recinte emmurallat del primer campament un edifici d’habitatge. Es correspon mil·limètricament muralla de la ciutadella cap al Nord (KNH), segura- romà de Palma. (Autor C.G.Delgado) amb la torre C de la façana de l’Almudaina. ment posterior a la dominació romana. Aquesta ciu- tadella ampliada va ser reforçada, potser en època La Vora Nord és el que ha patit més deformacions, bizantina, amb una barbacana exterior en els trams sens dubte perquè era el més vulnerable en un assalt de terra (Nord i Est). El carrer Morey es deia Carrer des de terra. Probablement la vora original correspo- de la Barbacana. D’aquesta ciutadella queden restes nia en origen a l’alineació KH (fig. 2), paral·lela al carrer embeguts en el teixit edificat actual, tant de les torres Estudi General. L’ampliació KNH, en la qual se situa la i llenços de la muralla com de la barbacana. En l’èpo- Porta de l’Almudaina és sens dubte posterior. ca de la conquesta catalana de 1229 aquest recinte va rebre el nom d’Almudaina Major i va ser demolida, Figura 3.- Detall del plànol de Ballester (1760) en el qual s’aprecia la Les dimensions de la ciutat primitiva -un campa- gairebé íntegrament, després d’aquesta data. ubicació de les 4 torres a la façana del castell de l’Almudaina. ment militar-eren de 214 x 160 metres, amb una superfície interior d’unes 3,42 hectàrees, capaç d’al- bergar a unes 2000 persones (fig. 5). Els dos eixos principals eren probablement aquests: el decuma- nus, d’Est a Oest (1-2 en fig. 2), connectant dues portes d’entrada, del qual quedaria dos rastres: els carrers Deganat i Sant Pere Nolasc; i el cardús, de Nord a Sud, del que quedaria un rastre al carrer de Sant Roc. Els camins de sortida (fig. 6): El decumanus acabava, cap a l’Oest, en una porta que se situava en Figura 6.- Hipòtesi de la primera ampliació de la ciutat roma- el punt més alt de l’actual Costa de la Seu. Des d’aquí na i els camins de sortida. El camí a Portopí és l’actual carrer arrencava un camí en pendent cap al torrent (fig 5) i Apuntadors . B: Actual costa de la Seu. C: Plaça de Cort. El camí que es perllongava en el camí cap al port de la ciutat cap a la serralada Nord és l’actual carrer Sant Miquel (entrada (Portopí). D’aquest camí queden molts trams: la Cos- del rec) . El carrer Sindicat inicia el camí cap a Pollentia (actual ta de la Seu, Apuntadors, Sant Pere, Sant Magí, Sénia, carrer Aragó). H: Marisma. J: Carrer de connexió amb la ciu- Joan Miró. A l’extrem Est del decumanus hi havia una tat baixa (avui Sant Nicolau). K: possible àrea urbanitzada. L: porta en l’actual tombant de Sant Pere Nolasc (nº 2 Possible ubicació del teatre. Un possible canal interior se situa en el plànol) de la qual es té notícia documental fins sobre el traçat de l’actual carrer Sant Jaume. N: Possible àrea al segle XVI. D’aquí arrencava el camí cap a llevant de urbanitzada. La línia puntejada (I) segueix la vora interior de 18 l’illa (avui carrers Puresa i Sant Alonso). Cap al el Nord les actuals Avingudes. (Autor C.G.Delgado) 19  Arc de l’antic ancoratge als peus de l’Almudaina. JG. La ciutat islàmica L A CIUTAT ISLÀMICA ES VA FUNDAR AL SOLAR encara que havia ocupat l’antiga Palma romana. Com a residència del poder polític/adminis- tratiu va assolir la categoria de madina i es coneixia com Madina Mayurqa, la ciutat de Mallorca. present Com a moltes ciutats islàmiques es va dissenyar amb una xarxa viària radial, amb carrers transversals i ca- rrerons sense sortida. Aquell traçat viari s’ha man- tingut fins a l’actualitat a excepció dels llocs que van La xarxa viària de Palma a l’època islàmica segons C. Garcia patir grans reformes urbanes com Jaume III, carrer Delgado. Del llibre “Las raíces de Palma”. Olañeta 1999. Constitució i Plaça de l’Olivar. Tot i això cal tenir pre- sent que moltes de les zones urbanes eren horts en època islàmica, tal és el cas del barri de la Gerreria, la Calatrava o el Puig de Sant Pere, que foren urbanit- zades posteriorment. Després de la conquesta feudal es va produir una destrucció sistemàtica dels edificis de la ciutat. A l’ac- tualitat sols es conserven els banys àrabs del carrer Serra, part de l’arquitectura del Palau de l’Almudaina i les portes de la murada del Temple i del carrer de la Mar. Sols el subsòl, analitzat amb metodologia ar- queològica, permet un coneixement precís d’aquells temps de la ciutat. En la base del sistema viari es trobava el de distri- bució d’aigües. El pas de les sèquies, que estaven condicionades pel relleu, determinaren la ubicació dels carrers i, en conseqüència, de les cases. El sis- Esquema del mapa del recinte emmurallat de la ciutat tema hidràulic es va mantenir en ús fins a principis 12 20 islàmica de Palma segons M. Riera. del segle XX. 21  R AMON MUNTANER, CRONISTA DE LA CORONA Després de més de 500 anys de la seva construcció, d’Aragó ens diu: “I quant hac presa la dita aquests edificis són encara avui els més admirats pels ciutat i l’illa, ab majors franqueses i llibertats ciutadans i per molts de visitants, incorporats en la in- que ciutat sia al món; perquè hui és una de dústria turística de masses actual, com ho demostra el les nobles ciutats del món i ab majors riqueses, pobla- fet increïble que la Seu de Mallorca i el Museu Diocesà da tota de catalans, tots d’honrat lloc i de bo”. integrat en el Palau Episcopal, es presenti actualment a fires internacionals de turisme i atengui la visita de El 1229, amb la conquesta de Ciutat als musulmans més d’un milió de persones cada any. per part de la Corona d’Aragó, és vertaderament el moment d’inflexió més important per a la història de No podem dir el mateix dels altres dos edificis, la Llo- Palma. Malgrat que ja en l’època dels islàmics Medina tja i Bellver, que ara tenen un ús que moltes vegades Mayurqa és una de les grans ciutats europees, és a no està a l’altura del seu valor arquitectònic i històric. partir de la conquesta que els nous ciutadans crea- Sense cap dubte, aquests dos edificis podrien jugar ran una cultura ben diferent de la islàmica, encara un paper més actiu i present a la vida de Ciutat. que utilitzaran moltes de les seves obres. Els cata- lans crearan noves institucions i edificis que encara A més d’aquests edificis durant aquests dos primers són la imatge icònica de la Ciutat, edificis que confi- segles de gran creixement de la Corona d’Aragó es guren la Palma “eterna”. realitzaren obres tan importants com les de l’església de Santa Eulàlia o el claustre de Sant Francesc. Al principi del segle XIV el rei Jaume II encarregà la construcció o reforma de dos grans edificis, el Castell El mallorquí més universal -Ramon Llull- va néixer a de l’Almudaina sobre l’antic palau islàmic i el Castell Ciutat de Mallorca el 1232, tot just acabada de con- de Bellver, on s’introduiran les tècniques arquitec- querir per Jaume I. Entre les moltes coses impressio- tòniques del gòtic, com a molts altres edificis de la nants que va fer ens agrada citar el Col·legi de Mira- Corona d’Aragó. Després vengueren la construcció mar per formar frares en el domini de la llengua àrab, de la Seu sobre l’antiga mesquita i la Llotja. Els qua- finançat per Jaume II. L’extraordinària relació íntima tre grans edificis, juntament amb el Palau Episcopal, entre la Serra de Tramuntana i Palma començava i simbolitzen l’etapa del poder polític, econòmic i reli- creixeria al llarg dels segles fins ara, conformant una La ciutat es giós més important que ha tengut la ciutat segura- unitat física i espiritual sorprenent, com veurem al ment en tota la seva història. llarg del llibre. fa “eterna” de la mà dels catalans Pere Niçard. Detall de la predel.la del retaule de Sant Jordi (s. XV). Museu Diocesà de Mallorca. 12 22 23  Abraham Cresques. Detall de l’Atlas català. Biblioteca Nacional de França. J AFUDÀ CRESQUES VA SER – TAL VEGADA – EL sició era més activa i tenia la seva seu a la Plaça Major representant més reconegut de l’escola carto- de Ciutat. Malgrat tot, la contribució econòmica, científi- gràfica de Mallorca. El cartògraf jueu fou, jun- ca i cultural a Palma dels jueus i dels seus descendents El Call tament amb el seu pare, Abraham Cresques, ha estat molt important al llarg de la història de la ciu- l’autor del prestigiós Atles Català de 1375. tat, com veurem més endavant. Jafudà va néixer al Call Jueu de Ciutat (veure mapa) Avui en dia, podríem assegurar que a Palma la dis- entorn el 1350. El seu origen familiar encara està per criminació contra els xuetes ja no existeix? Una pre- jueu determinar. Possiblement els seus avantpassats havien gunta difícil de contestar amb seguretat però pos- vengut amb la conquesta catalana, encara que podria siblement, si existeix, és molt reduïda i socialment ser que la seva família visqués ja abans al barri jueu de molt mal vista. la ciutat musulmana. de Jafudà La convivència entre jueus, cristians i musulmans sota el govern del Califat de Còrdova sembla raonablement bona al llarg de diverses èpoques. Emperò aquesta si- Cresques tuació va anar trencant-se a Europa i, al llarg dels segles XIII i – fonamentalment – XIV, la situació esdevingué in- sostenible; la comunitat jueva de la Corona d’Aragó co- mençà a patir una persecució i una marginació creixent a ciutats com Barcelona, València i Palma. Amb l’excusa de l’enfrontament amb les autoritats de Ciutat, grups de cristians (fonamentalment pagesos) varen envair el barri jueu de Palma a principi d’agost de 1391, causant la mort de més de 300 jueus, robant tot el que trobaren, cremant i destruint moltes propietats. Després de 1391, la comunitat jueva va quedar molt marcada, tot i el judici i el càstig als assaltants. La major part de la població jueva va morir, va conver- tir-se al cristianisme o va iniciar el camí de l’exili, la marxa sense retorn. Mapa del Call Jueu de Palma. El Call Maior de Ciutat fou abandonat progressivament i la presència jueva en aquell barri va esvair-se al llarg del temps. Els descendents dels jueus es replegaren a les zones de l’antic Call Minor: carrer del Segell (Jaume II o Bastaixos), Sant Bartomeu i Argenteria, el barri on seguiren vivint els seus descendents conversos, els xuetes, pràcticament fins al segle XX. Des d’aquells fets persistí un tracte discriminatori du- 12 24 rant segles, sobretot a l’època moderna, quan la Inqui- Llegenda del mapa del Call Jueu de Palma. 25 El port de Pere Niçard. Detall del retaule de Sant Jordi (s. XV). Museu Diocesà de Mallorca. Palma sempre obert É S BASTANT EVIDENT QUE ELS HABITANTS desembocadura del torrent de Sa Riera, a la vore- al món de Mallorca arribaren per mar, encara que ra inferior de l’actual Castell de l’Almudaina, on més no tenim proves empíriques. Sabem que els tard els musulmans construirien la formidable dras- fenicis coneixien Eivissa 700 anys aC i que sana reial amb una torre fortificada. Al famós qua- feren una ciutat pròspera de més de 3000 habitants dre del Sant Jordi de Pere Nisart es veu el petit moll sota l’hegemonia de Cartago. Aquesta caurà després que s’havia construït a mitjans del segle XIV a baix sota el domini romà, tot just 23 anys després, Cecili de l’Almudaina i una zona portuària més ordenada a Metel fundà les ciutats de Palma i Pollentia. La nova Portopí. Aquestes dues infraestructures varen anar ciutat de Palma depenia administrativament primer millorant i creixent, ja que en el Mapa de la Ciutat de la nova Cartago i després de Tarraco. Sabem que d’Antoni Garau del segle XVII es veu ja ben format un el comerç marítim seguia essent la funció econòmica moll que va des de la Llotja fins al que serà després, més rellevant de Ciutat. al segle XX, el moll de la Riba. Per tant, quan les naus romanes arribaren a la badia Ja en els temps dels musulmans Portopí comptava de Palma ja era una badia habituada a la navegació amb un far que il·luminava els vaixells que entraven de naus fenícies, en la qual no hi havia cap moll ar- al port. Amb la conquesta catalana/cristiana es va tificial i el lloc que funcionava com a port era la rada continuar utilitzant, i actualment és el segon far més de Portopí. Aquest va continuar essent el port més antic d’Espanya després de la Torre d’Hèrcules a la segur de la ciutat fins a pràcticament el segle XVII. Corunya. Una vegada Palma va començar a agafar força sota La importància del comerç marítim de Palma amb la dominació romana, és molt probable que naus altres ports de la Mediterrània occidental i, fins i tot, 12 26 de petites dimensions poguessin endinsar-se per la de les costes africanes i Canàries, ens ho demostren 27  moltes proves documentals de tot tipus. Existia en- torn a 1350 una escola mallorquina de cartografia de les més importats d’Europa, com hem comentat en el capítol anterior respecte als Cresques. A un d’aquests mapes figura la notícia de l’expedició de Jaume Ferrer, navegant de Palma que va arribar a la costa atlàntica sahariana. Jaume Ferrer té encara una estàtua a la Plaça de les Drassanes on, sense pena ni glòria, veu passar milers de turistes i molts ciutadans que no saben ni qui és. Per un altre costat, no ens hem de quedar amb la idea que els vaixells que navegaven per la Medite- rrània eren petits, ja que algunes de les galeres que anaven a rem i vela eren tripulades per unes 50 per- sones i més de 100 remers feien córrer la nau. La navegació d’aquells temps combinava el rem amb la vela i, com es pot suposar, feien innovacions contí- nues per anar més de pressa, més segurs i més lluny. És ben conegut que bona part de la vida marinera de la ciutat medieval va estar situada al barri de Sa Llotja i d’Es Puig de Sant Pere. Encara podem trobar avui Detalls del quadre de Pere Niçard: el moll de Palma i Portopí. en dia alguns pocs pescadors que es mesclen amb els treballadors nàutics -quasi tots estrangers- que fan feina en els molls esportius que omplen l’antiga badia de Palma. Tota la ciutat baixa, el que són ara els barris de Sa Llotja, Santa Creu i Es Puig de Sant Pere, va ser una ciutat marinera on convivien cases nobles de grans d’armadors i corsaris amb menestrals de tot tipus d’arts, oficis i productes mariners. Tant homes com dones concentraven la seva feina entorn de les dras- sanes. Una de les cases civils més importants de la zona era la del capità Antoni Barceló, almirall de l’armada espanyola en el segle XVII, de qui parlarem més endavant. El barri estava ensenyorit per l’edifici impressionant de Guillem Sagrera, Sa Llotja, on residia el Consolat de Mar, com a València i Barcelona a finals del segle XIV. Posteriorment es va dotar d’un edifici propi, on ara és la seu del Govern Balear. El Consolat del Mar era la institució que governà el Port de Palma des de 1400 fins a 1800. Ho feia amb un conjunt d’orde- nances que foren instituïdes al segle XIV, semblants a les que operaven a València i Barcelona. El govern del Port estava sotmès a una autoritat important emanada dels Jurats de la Ciutat i finançada amb les taxes que pagaven els vaixells que l’usaven. Tant el go- vernador dels molls de ciutat com el del port de Portopí eren anomenats pel Rei. Aquesta fascinant història del port de Palma i la que seguirem contant més endavant demostren la impor- tància marítima de la ciutat i la gran significació que va tenir, tant en temps de guerra com en temps de pau. El port va ser des dels seus inicis la porta d’entrada i sortida dels productes més importants pel creixement de la ciutat i de la població. Ha estat així fins al domini de la navegació aèria, a mitjans del segle XX, i després amb la construcció dels grans aeroports -Son Bonet i Son Sant Joan- que canviaran radicalment el present i el futur de la nostra ciutat. 28 29  D ES DE LA MORT DE JAUME I EL 1276 FINS Després de la conquesta de Mallorca, entre 1229 i al 1343, any en què Pere el Cerimoniós va 1230, Jaume I li va atorgar la categoria de regne i va reintegrar tots els territoris de la Corona designar un lloctinent reial com a màxima autoritat de Mallorca a la Corona d’Aragó, la Ciutat en el seu nom, un batlle per a l’administració dels de Mallorca -tot i els canvis permanents que va patir drets i les rendes del patrimoni reial i un veguer per la Corona i tota l’illa- va viure amb tota l’autonomia a l’administració de justícia. que permetia el pacte d’infeudació que Jaume II de Mallorca va haver d’acceptar en 1279 del seu germà D’altra banda, la Carta de Franquesa d’1 de març de Pere III d’Aragó, les clàusules del qual van sobrevolar 1231 va establir les bases per a la convivència i el la dinàmica política de la Corona de Mallorca fins a desenvolupament del nou regne. Així, a partir de ju- l’esmentat any de 1343. liol de 1249, Mallorca va gaudir de l’estatut munici- pal atorgat per Jaume I, el qual instaurava 6 Jurats Més tard, amb la unió dinàstica de les corones d’Ara- i un Consell, elegits tots anualment per cooptació a gó i de Castella pels Reis Catòlics en 1469, la Corona càrrec dels sortints. d’Aragó va passar a formar part del que es denomi- naria en els segles XVI i XVII com a Monarquia Hispà- Fins a 1315, la Ciutat de Mallorca i la resta de l’illa van nica. A principis del segle XVIII, en 1715 i després de formar un districte únic. La repoblació de la Part Fora- la Guerra de Successió, el Regne de Mallorca i la seva na i les iniciatives pel que fa a l’ordenació urbanística capital van perdre les institucions pròpies desenvo- de Jaume II a partir de 1300, més les reivindicacions lupades al llarg de la Baixa Edat Mitjana, a mans de la dels mateixos forans, van portar al rei Sancho a pro- nova dinastia borbònica triomfant. mulgar en aquest any de 1315 una sentència arbitral El món medieval Claustre de Sant Francesc. JG. de la Ciutat de Mallorca 12 30 31  que dividia l’antic districte únic en dues institucions: La ciutat va tenir un desenvolupament urbanístic la Universitat de la Ciutat i la Universitat Forana, més lent però important, sempre dins el recinte de la ciu- coneguda com a Sindicat de Fora. El Gran i General tat islàmica, cap als barris de la Calatrava, sa Gerre- Consell es va constituir en l’assemblea representati- ria o el Puig de Sant Pere, que havien estat horts a va dels estaments de la ciutat més els representants la ciutat islàmica. L’existència d’aquestes extensions elegits per les universitats foranes, en proporció de ortogonals en llocs distants del nucli central de la 2/3 i 1/3 respectivament. ciutat denoten una certa metodologia de planificació del desenvolupament urbà medieval. Aquests barris La Ciutat de Mallorca havia consolidat així la seva serien objecte de profundes rehabilitacions a la fi del personalitat institucional, la seva cultura cristiana i la segle XX, amb desiguals filosofies urbanistes i des- llengua catalana com a pròpia. iguals resultats. Des del punt de vista econòmic, en el sector primari Cal tenir en compte que l’Església va ser molt bene- els cultius de regadiu més propis de l’època islàmica ficiada en el repartiment de béns que van aplicar les van donar pas a la trilogia mediterrània de l’olivera, forces conqueridores, ja que pràcticament el 50% de la vinya i els cereals. També es va desenvolupar el les propietats de Palma van anar a parar a mans se- sector manufacturer, sobretot el de teixits, i la vida ves. Caldrà esperar fins a les desamortitzacions del comercial es va ampliar, en el seu moment, gràcies segle XIX per revertir la situació. D’això en parlarem a l’expansió mercantil facilitada tant per la Corona en el seu moment. d’Aragó com per la Corona de Mallorca. Gràcies a aquestes polítiques, i també a la situació geogràfi- L’estil gòtic va ser el que va caracteritzar els grans ca de Mallorca a la Mediterrània occidental, el seu edificis públics de Ciutat, com la Catedral, Bellver, La port, com hem vist al capítol anterior, es va conver- Llotja i l’Almudaina. El mateix estil es va utilitzar en tir en un eix de moltes rutes comercials, de mane- nombrosos edificis religiosos com les parròquies de ra que la intensitat de les relacions va donar lloc a Sant Jaume, Santa Eulàlia, Sant Miquel i Santa Creu; l’establiment de consolats a Mallorca de potències i els convents de Sant Francesc, el desaparegut de com Gènova, i de Mallorca en llocs com el Marroc, Santo Domingo, Santa Margarida, Santa Clara, Santa Alger o Tunísia. Isabel i alguns altres. La vida econòmica no només va estar circumscrita al En l’àmbit privat cal destacar les cases senyorials comerç de béns i serveis, sinó també a la producció com les de Can Weyler, Can Serra o Can Oleo, i edifi- cultural avançada, com mostren activitats com ara cis públics com l’Hospital General, seu durant molts l’escola cartogràfica mallorquina dels segles XIV i XV segles de l’assistència sanitària i social de la ciutat. o l’activitat de la impremta, pioneres a tot Europa. Edificis que estan encara presents avui en la vida de la ciutat, no només pel seu ús i la seva importància Pel que fa al comportament social, les tensions i con- arquitectònica, sinó també per les polèmiques i pro- flictes entre les classes dominants de la ciutat i els jectes públics que els afecten. habitants de les viles mallorquines van anar creixent durant els segles XIV i XV, amb moments de gran Les cases grans tenien unes façanes molt repre- violència com l’assalt al barri jueu el 1391 i la Revolta sentatives d’aquest estil, amb les conegudes fines- Forana de 1450. Aquests moviments van tenir lloc tres coronelles i la teulada pla. A poc a poc van anar en un context de pèrdua demogràfica i, fonamen- transformant-se, substituint aquestes finestres per talment, d’increment de la càrrega fiscal a causa de les més àmplies finestres rectangulars o en creu, l’expansió del deute públic fins a nivells intolerables, d’estil renaixentista i sostres de teulada inclinada, que van conduir a la fallida de les finances en 1405. que recollien l’aigua per dipositar-la en una cisterna Aquestes tensions es mantindrien durant tot el segle normalment al pati de l’edifici. Més tard vendrien les XV i es convertirien en el germen d’un altre moviment reformes interiors dels patis que tant admirem ciu- revolucionari molt important conegut com les Ger- tadans i visitants , tema al que dedicarem un capítol manies al segle XVI. del nostre llibre. 32 33 Palma Miquel Bestard. Vista de la Ciutat de Mallorca des del mar (s. XVII). Col.lecció Sa Nostra. construeix la gran murada E L SEGLE XVI COMENÇÀ MALAMENT PELS A més, el perill nord-africà – singularment argelià- ja habitants de Palma. La tensió entre la part molt important abans de les Germanies, es va veu- forana i la ciutat anirà creixent i donarà peu re augmentat des d’aleshores. Es començà un debat a la revolució més important fins llavors co- entre els partidaris de reformar porcions concretes neguda. A remolc de les Germanies, que també es de les murades i els partidaris d’aixecar-ne de noves. produeixen a València, i de les Comunidades de Cas- Es pot afirmar que fins a l’abdicació de Carles I (1555) tilla, Mallorca coneixerà uns fets dramàtics, una au- s’optà per reformes concretes i posteriorment per tèntica guerra civil que durarà quasi bé tres anys, de altres de més volada que inserissin el sistema defen- 1520 a 1523. siu de Ciutat i de les Balears dins un més global que incloïa el Llevant espanyol, Catalunya i les posses- La revolució agermanada, finalment capitanejada pel sions italianes de la Monarquia Hispànica menestral Joanot Colom, va ser sufocada amb la in- tervenció de l’exèrcit imperial de Carles V i va produir La construcció de la murada renaixentista és se- a Ciutat un estat quasi de runa ja que també va coin- gurament l’obra mes colossal de la història de cidir amb una epidèmia de pesta molt important. Palma. Una obra que durarà més de 200 anys. Co- Més de dos centenars de persones foren condem- mençà per la Porta de Santa Catalina en 1574 i acabà nades a mort o a galeres, a més de les execucions amb el front de la mar entorn a 1800. sumaríssimes sense judici. L’obra va ser inicialment dirigida pel conegut engin- Malgrat el tamany de la ciutat les murades eren ja yer italià Giovan Giacomo Palearo, anomenat Fratin, inoperatives a la segona meitat del segle xv. Carac- i, posteriorment, durant mes de 30 anys per Antonio teritzades per la seva altura i amples cortines, eren Saura i després per Vicente Mut. Va ser finançada al 12 34 un blanc perfecte davant els avanços de l’artilleria. 50% per la corona i per la ciutat. La demolició que co- 35  mençarà a 1873 amb la primera república, acabarà a 1930. Així i tot serà una obra polèmica durant tota la seva construcció i també la seva demolició. Una vegada acabada aquesta, serà objecte de nombro- ses intervencions que marcaran bona part de l’his- toria de l’urbanisme de Palma. Relacionat amb la construcció de la muralla, durant el període comprès entre l’any 1613 i el 1618, en època de Felip III i de l’inici de la llarga decadència del imperi espanyol, es durà a terme una de les transformacions que marcarà una fita dins l’histo- ria de la ciutat: el desviament del cau de la riera fora murada. Aquest desviament va donar segure- tat a la població de Palma, ja que de tant en tant provocava inundacions i de vegades molt greus com les de 1403 i 1444 amb milers de víctimes mortals. El desviament va ser també molt important perquè la ciutat guanyarà un espai públic que la vertebrarà i acabarà essent el més popular de Ciutat: el passeig de les Rambles, la plaça del Mercat i el Born. Una mostra de que les antigues edificacions i trans- formacions de ciutat prenen de vegades una inusi- tada actualitat, són projectes com el que hi va haver el 1988 de cobrir la Riera per fer-hi un aparcament subterrani o el debat sobre les terrasses del Born que hem tingut fa poc. Durant el mateix regnat de Felip III també es va construir el Castell de San Carles, la primera fase del qual data dels anys 1610-1612. Posteriorment es dugueren a terme altres iniciatives per a la mo- Font: Arxiu de la Corona de Aragón.  Autor: Antoni Verger. - dernització de la defensa de ciutat com ara, entre Escala gráfica de 170 canas [=6,6 cm], [escala numérica 1:4.000]. [Mallorca, 15 de septiembre de 1596]. d’altres, la reforma gairebé integral de la Torre d’en Citado en LA EVOLUCIÓN URBANA DE PALMA, UNA VISIÓN ICONOGRÁFICA. Pau a l’altre costat de la badia, i altres elements que http://www.ub.edu/geocrit/b3w-518.htm conformaren el sistema defensiu de la ciutat. La Rambla, la Plaça del Mercat i el Born: espai públic guanyat a la Riera. Oli anònim (s. XVII). Ajuntament de Palma. Esquema del projecte fallit de l’aparcament sobre Sa Riera. 36 37  L A MAJOR PART DE LES EXPLOTACIONS rafals —com a denominació— encara pervisqueren, agràries a la Mallorca del segle XIII, tant du- però buits del significat que degueren tenir durant la rant l’època musulmana com durant la co- dominació àrab. A més a més, amb el pas del temps, lonització catalana, eren classificades com a la paraula ‘rafal’ fou progressivament substituïda pel alqueries i rafals. Poc temps després de la Conques- mot castellà predio, del llatí praedium. Tant els rafals ta, aquelles propietats d’origen àrab perderen el seu com les alqueries han perviscut únicament fossilit- sentit originari quan començaren a esser dividides o zats en els topònims. Un exemple paradigmàtic de annexionades a d’altres. Palma és el Rafal Vell. Sembla que algunes propietats rústiques de Palma El terme de la ciutat era un territori molt fragmen- nasqueren o es desenvoluparen a partir d’antigues tat ja des dels inicis de la dominació catalana, la qual alqueries musulmanes, com així ho testimonien cosa explica la ràpida pèrdua de les antigues deno- alguns topònims que ha conservat la documenta- minacions àrabs d’alqueries i rafals. Aquestes pro- ció. És el cas, per exemple, de Can Granada (Ha- pietats de major o menor superfície convivien amb nino o Hamior), l’Aranjassa (Alenjassa o Alienjassa importants latifundis d’extensió considerable, con- Zoboach), Son Bibiloni (Afata), Son Gual de Pocafa- centrats sobretot a les zones limítrofs amb municipis rina (Ulaxamen), Son Pont de la Terra (Alfaquim o veïnats, com ara Son Sunyer, Son Santjoan, Xorrigo, Alhaquim) o Son Sureda (Albusadech i Algost). Des- Son Ametler, Son Fuster, Son Vida i Son Quint, entre coneixem si eren explotacions agrícoles o si consti- d’altres. tuïen nuclis de població. Se situaven a l’anomenat al-ahwaz, l’antic districte dels ravals que enrevolta- Que el terme de Palma estava molt fragmentat que- va la Madina Mayurqa. da palès als estims o cadastres de 1578 i 1685, que inventarien respectivament unes 600 i 700 propie- Tanmateix, l’arribada a Mallorca del rei Jaume I su- tats, entre horts, peces de terra, rafals, possessions i posà una ruptura amb l’estructura anterior i s’im- molins. I això sense comptar Establiments, que ales- posà, de mica en mica, el concepte de possessió. Els hores pertanyia encara a Esporles. Palma, envoltada de Detall del Mapa general de Mallorca de J. Mascaró Pasarius, 1958. Possessions 12 38 39  Fou en aquells anys quan la noblesa palmesana es A la dècada de 1960, amb el boom del turisme, assis- consolidà com a important grup terratinent. L’acu- tírem a la parcel·lació massiva de finques per tal de mulació massiva de béns immobles per part d’algu- donar cabuda a la mà d’obra procedent de la Penín- nes famílies s’aconseguí mitjançant una calculada es- sula i als nous habitants que volien construir a Ma- tratègia de vincles matrimonials. Endemés, la figura llorca la seva segona residència. del fideïcomís assegurava que l’heretat romangués dins la mateixa família durant generacions. Aquest procés d’expansió urbanística, que s’ha perllon- gat fins als nostres dies, ha tengut conseqüències ne- Tanmateix, la dificultat per a fer rendibles les ex- fastes per al patrimoni. Escarrufa just de pensar en la plotacions, per un cantó, i les enormes despeses quantitat de cases de possessió que Palma ha perdut a què estava obligat l’hereu fideïcomissari —paga- per sempre: el Salt del Ca, l’Aigua Dolça, Son Sabater, ment de llegítimes i llegats—, per l’altre, dugueren Son Catlaret, el Corb Marí, Son Vallori, Son Tous, Son algunes famílies nobles a contreure importants Palerm, Can Vell, Son Ferrer, Son Coll, Son Dureta, la deutes que només podien esser eixugats amb crè- Teulera, Son Moix Blanc, Son Moix Negre, Son Valentí, dit líquid. De vegades, s’intentava fer-hi front mit- Son Santiscle, Ca Dona Aina, Son Massanet, Son Dame- jançant la cessió a favor del creditor de l’explotació to, Son Sametes, Son Oliva, l’Olivera, Son Castelló, Son directa de les terres, però sovint fou necessari des- Rigo, Son Malferit, Son Neo i un llarguíssim etcètera. fer-se de part del patrimoni per a obtenir liquiditat. Això fou possible gràcies a la supressió de la figura Una altra conseqüència ha estat l’abandonament de del fideïcomís en el segle XIX, ja que fins aleshores moltes propietats, sovint ocupades il·legalment per només es podien alienar els anomenats béns lliu- persones que acceleren la seva degradació. res, és a dir, aquells que havia adquirit directament l’hereu fideïcomissari. Afortunadament, es conserven unes poques finques amb una certa dignitat, tot i que buides del seu sentit ori- Paral·lelament, emergí una nova classe social: la bur- ginari, tant pel que fa a l’interior de les cases com l’ús que gesia mallorquina, que sabé treure profit de la revo- se’n dóna: Sarrià, Bunyolí, el Canyar, Son Batle, Son Ber- lució industrial i fer negoci a terres tan llunyanes com ga, Son Berga Nou i Son Pisà en són alguns exemples. Cuba o Puerto Rico. Invertiren part dels seus guanys en l’adquisició de béns immobles. Un exemple pa- Sembla evident que els temps actuals són incompa- radigmàtic és Vicente Juan Rosselló —fundador d’un tibles amb les possessions com a explotacions agro- imperi tèxtil a la segona meitat del segle XIX—, els pecuàries, sobretot a la capital. Però el creixement hereus del qual compraren desenes de propietats urbanístic s’ha de fer amb seny, compaginant el ne- a Palma: Son Puigdorfila, Son Muntaner, Son Moix cessari desenvolupament amb la conservació del pa- Blanc, Son Puig, Son Putxet, Son Cigala, el Salt del Ca, trimoni. És necessari que s’aprovi la revisió del catàleg Son Salvà, Cal Senyor Lluc, etc. de protecció d’edificis realitzada entre 2010-11 i que, inexplicablement, roman amagada a qualque calaix Entre el final del segle XIX i el començament del XX, de l’Ajuntament —aviat serà necessari fer una revisió el terme de Palma experimentà un important pro- de la revisió per obsolescència. S’han de signar con- cés de parcel·lació. Primerament, s’urbanitzaren les venis de col·laboració amb la propietat privada per a propietats situades més a prop del perímetre que rehabilitar patrimoni singular. S’ha d’esser valent des marcaven les antigues murades, donant lloc a les ba- de l’Administració i sancionar aquells propietaris que rriades de l’Eixample. Anteriorment, s’havien establit no fan bé les coses i arribar, si cal, a l’expropiació per de forma aïllada algunes finques, que foren l’embrió negligència. No ens podem permetre el luxe de per- d’antics barris o llogarets extramurs, com Santa Cate- dre més patrimoni, de perdre la nostra identitat, de rina, els Hostalets, la Vileta o Gènova. La Guerra Civil i no tenir referents tangibles per a conèixer el perquè la immediata postguerra aturaren en sec el desenvo- dels topònims dels nostres barris. Quin futur ens es- lupament de la ciutat. pera si desconeixem el passat? 40 41  Palau Solleric. JG. Palma, construeix la ciutat dels patis E S PODRIA IMAGINAR QUE LA TASCA DE construir la gran murada durant els segles XVI, XVII i XVIII, ja era suficient per no fer res que oscil·lava entre els 20.000 i les 30.000 persones. La seva vida econòmica estava concentrada en ac- tivitats mercantils (exportació i importació de pro- més. Idò no, la ciutat en aquest període va ductes agrícoles), manufactures (també per l’expor- fer moltes més coses, entre les que figura en un tació) i comercials (pel mercat interior). Una part de lloc rellevant, la profunda transformació de prop de la població treballava en els horts i a les nombroses dos-cents casals de ciutat. El plànol anònim de 1647 possessions que envoltaven la ciutat i que en el segle mostra una ciutat molt formada i estructurada des XX, com hem vist a la pàgina anterior, anirien morint del punt de vista urbanístic, amb la Riera ja fora Ciu- a poc a poc, afectades primer per la crisi agrícola i, tat: és l’urbs de l’època moderna. més tard, pel procés urbanitzador i especulador que impulsava l’economia turística. El segle XVII va ser en general un segle agitat –a Ciu- tat i a tota l’illa–, ja que a més del fet que continuaren En aquest període es van reformar molts d’edificis les repressions contra els jueus se succeïren ferot- religiosos i se n’aixecaren altres de bell nou. També, ges lluites de clans nobiliaris entre si per qüestions edificis civils del gòtic s’ampliaren i reformaren se- d’honor i poder: un dels més coneguts fou l’anome- gons nous estils arquitectònics, majoritàriament se- nat de Canamunt i Canavall. Al mateix temps, la de- guint models renaixentistes o barrocs. bilitat del poder institucional i les fams endèmiques provocaren l’aparició d’un fenomen molt cruent, el Cal parlar de la seu de la Inquisició, anomenada la bandolerisme, que donarà lloc durant tot el segle a “casa negra” i situada a l’actual Plaça Major, i que una situació de molta inseguretat. fou centre d’una nova onada de repressió contra els jueus conversos de ciutat, anomenats “xuetes”. Entre Durant la major part d’aquests segles, Palma era 1676 i 1691 foren condemnats 86 persones de les 12 42 l’únic centre urbà de Mallorca, amb una població quals 36 foren executades, tres d’elles cremades vi- 43  ves a l’actual plaça Gomila. El tribunal de la Inquisició caders competien amb les reformes i el luxe dels desaparegué definitivament amb la Constitució de aixovars interiors. Cádiz (1812), però l’edifici de Palma, símbol de tanta Com deien, els grans casals de C