Modelo-Ciutat-Palma-XXI_CAT

La Palma del segle XXI Proposta de Palma XXI pel debat sobre Ciutat i el seu futur A presentar a les principals entitats ciutadanes: Arca, Gob, OCB, Cercle d’Economia, Caeb, Pimem, Sindicats, Fundacions, Cambra Agrària, Ongs, Entitats Financeres, Partits Polítics i institucions públiques com l’Ajuntament, Consell i Govern, Autoritat Aeroportuària i Aena. LA CIUTAT DE PALMA AL SEGLE XXI  (Resum executiu) Gener 2017 Trenta cinc propostes ciutadanes per la ciutat del segle XXI. La metròpoli de Palma en el segle XXI ha de: 1. Decidir i gestionar el seu futur i ONG que actuen sobre Ciutat per tal de defi- nir i gestionar l’estratègia de la ciutat. Palma ha de tenir una estratègia de futur que doni respostes als reptes que té actualment, en Creació Àrea Metropolitana de la Badia de la que participin tots els agents de canvi i els ciu- Palma (AMEBAP), que integrés diferents serveis tadans residents. Volem una ciutat que posi en dels municipis dl litoral de la badia de Palma el centre dels seus objectius als seus ciutadans. (Andratx, Calvià, Palma i Llucmajor Marratxí) Que col·labori en totes les accions importants per tal de donar servis públics bàsics de mane- que fan altres entitats sobre el seu territori, que ra coordinada i integrada a tots els ciutadans i participi en totes les grans decisions que l’afec- visitants de la metròpoli. ten i que tengui en compte el seu entorn local i global. Sense cap dubte ha de participar activa- Potenciar l’actual Consell de Ciutat de l’Ajunta- ment en la gestió del Port i l’Aeroport. ment de Palma per millorar els mecanismes de transparència i de participació ciutadana. Accions Potenciar la figura del Defensor del Ciutadà Creació d’una Fundació pública- privada, con- per supervisar i millorar l’atenció dels serveis formada pels principals agents públics, privats públics als ciutadans de Palma.  2. Avançar cap a la sostenibilitat 3. Planificar i estabilitzar la seva activitat Necessitam una ciutat activa, amb ocupació de qualitat tot l’any, amb innovació tecnolò- Palma ha de seguir essent una ciutat oberta gica i diversificada en la seva economia. No al món, però amb un equilibri entre l’activitat volem ser una ciutat turística sinó una ciutat turística i la vida residencial dels ciutadans. Vo- amb turisme. Atractiva pels visitants i turistes lem una ciutat oberta al mar, més verda, soste- no únicament pel sol i platja, sinó sobretot: per nible, segura i culta. Volem una ciutat en la qual la seva activitat cultural, pel seu paisatge urbà, tot tipus de persones tenguin espais per fer pels seus productes originals i d’alta qualitat, activitats a l’aire lliure. Volem que els ciutadans per una estructura de serveis sanitaris molt de Palma coneguin i estimin la seva història i la bona, fiable i diversa; així com per una bona ac- seva cultura, i que aquesta es doni a conèixer de titud i capacitat d’acollida dels seus residents i manera atractiva també pels visitants. empreses. Accions Accions Hem de convertir el Front Marítim en un espai Reduir les càrregues d’activitat turística en els eminentment públic i per a vianants. punts de la ciutat ja saturats i distribuir el turis- Al Molinar volem el Port petit i també a la resta me cap a zones de la ciutat amb baixa càrrega. de clubs nàutics de la Badia. Regular, controlar més i millorar tota l’activitat S’ha d’avançar una xarxa de corredors paisat- d’allotjament i restauració, perquè no ocupi gístics i ambientals que millorin la qualitat de més lloc públic del que fa ara i perquè sigui vida dels residents, com per exemple el de la una activitat transparent i pagui els imposts Falca Verda. que li toca. Hem de millorar els polígons d’habitatges com Aconseguir que els residents tradicionals de les Corea o Son Gotleu i eliminar d’una vegada per zones sotmeses avui a una forta especulació, se- totes Son Banya. gueixin vivint on ells viuen i volen seguir vivint. És necessari intervenir en el desenvolupament L’activitat immobiliària ha de fer una aporta- de l’Eixample, tant en la rehabilitació de faça- ció econòmica a la ciutat més important que la nes i habitatges, i l’impuls dels eixos cívics com que fa ara. els d’Arxiduc, Ricardo Ortega, etc. Reduir considerablement el turisme de creuers Volem que es millori la protecció patrimonial i els seu impacte mediambiental. i mediambiental dels barris històrics com els del Terreno, Santa Calalina, Son Espanyolet, Es Fitxar el nombre òptim de passatgers del Port i Jonquet, Vivero, Son Rapinya, Soledat, etc. Aeroport de Palma. Proposam un Pla Especial del centre històric Invertir de forma decidida pel producte de pro- per integrar totes les actuacions i normes que ximitat elaborat a Ciutat i a les Illes li apliquen i constituir un vertader espai cen- tral protegit, on la reforma del Born és un punt Apostar pel sector sanitari i el dels serveis soci- clau. També és important acabar amb la res- als, tan pel seu potencial de diversificació eco- tauració de cases com Can Weyler i Can Serra, nòmica com per la creació de llocs de treball així com dedicar Can Oleo a un Centre d’Estu- de qualitat, per exemple, rehabilitant Son Du- dis de l’Evolució de Palma, part del museu en reta i creant més residències. xarxa de Ciutat. Impulsar la feina en xarxa i la creació d’un Elaborar un Pla de Protecció del Prat de Sant Cluster Cultural, amb les empreses i les institu- Jordi, fomentant també l’agricultura ecològica cions culturals que avui fan feina dins Ciutat. i de proximitat.  4. Ser una ciutat fàcil i accessible 5. Integrar a les persones diferents i ser pels vianants solidària amb els més vulnerables Palma ha de ser una ciutat més neta, amable i Volem una ciutat integradora, sense guetos, saludable, on els vianants recobrin el protago- que dignifiqui les diferents barriades i que els nisme perdut. Volem una ciutat en la qual es eixos cívics siguin les noves artèries de la ciutat. pugui caminar i passejar tranquil·lament per Solidària amb els que menys tenen i inclusiva tot el seu front marítim i altres llocs del seu ter- de totes les minories, oberta a totes les opci- ritori, en la que el transport públic i la bicicleta ons religioses i tolerant amb la convivència de siguin prioritaris. Una ciutat que contribueixi grups diferents. Una ciutat que ofereixi una en la reducció de les emissions de CO2 i aporti vida digna als seus majors. el seu gra d’arena en la lluita contra el canvi cli- màtic global. Accions Accions Fer un pla de control permanent de les màfies i els clans violents que actuen en trets indrets de Volem una ciutat on l’ordre de prioritat en Ciutat. la mobilitat fos la següent: vianants, ciclis- tes, transport públic i, finalment, el vehicle Fer plans especials dels barris on hi ha més privat. concentració de persones en risc de pobresa i recuperar el treball social preventiu als barris Hem d’eliminar el renou del cotxe, i en algunes de la ciutat. zones, dels avions i dels grans vaixells Fer un ample programa d’habitatge social, per Fer un pla de llarg recorregut per impulsar el compra, lloguer o rehabilitació, que faci possi- cotxe elèctric. ble l’habitatge digne per totes les persones que habitam la ciutat. Reconvertir el pàrquing de la Plaça Major en un aparcament majoritàriament per resi- Crear el Fòrum de les Cultures, on estiguin in- dents. Fer accessible els pàrquings de la ciutat tegrades totes les entitats i persones rellevants antiga. que conformen la diversitat cultural i religiosa present a la ciutat. Continuar amb la política de peatonització i li- mitació del tràfic sobretot al centre i als carrers Encarar la revolució de la gent gran en el fu- estrets de l’Eixample i dels barris perifèrics. tur i oferir als majors una oportunitat per una vida social nova i digna després de la seva ju- Estudiar l’aplicació del tramvia elèctric en al- bilació. guns llocs rellevants, com el que feria una volta a la Ciutat Antiga per les Avingudes i el front marítim. Volem que les Avingudes siguin bulevards, fent créixer les voreres amb més zona verda i menys cotxes. Protegir i fomentar el petit comerç tradicional en- front de les grans superfícies, per protegir el patri- moni comercial, per fer trajectes a peu i deixar el cotxe a casa. Es fa imprescindible revisar el projecte del se- gon cinturó, especialment el disseny dels nusos de tràfic. Proposta de Palma XXI principal del canvi experimentat en les darre- res dècades a tot el nostre entorn, i també in- pel debat sobre Ciutat cidirà en totes les dinàmiques urbanes futures. i el seu futur El turisme es va iniciar a principis del segle XX amb unes característiques totalment diferents Introducció de les actuals. A partir dels anys 60 adopta unes noves formes -lligades fonamentalment Durant els passats mesos unes 80 persones a la nova situació social i tecnològica- que pro- ens hem trobat per debatre l’evolució de la Ciu- duiran un canvi de model: el turisme de mas- tat i les repercussions que ha tingut aquesta ses. Aquest canvi arrossegarà a tota l’economia evolució sobre el patrimoni i la mateixa trama i a tota la societat mallorquina. física i urbana de Palma, però també sobre les persones, els grups i les institucions. Des de l’entrada en el nou mil·lenni el turisme de masses està patint nous canvis. D’una ban- De tot aquest debat se n’ha pres nota i se da Internet i nous hàbits socials estan generant n’han fet resums; la finalitat d’aquestes troba- un nou perfil de turista. D’altra banda, la nova des i de la documentació que s’està generant conjuntura geopolítica que afecta el món àrab és posar-la a l’abast de les persones. De fet ja mediterrani ha implicat un increment no pre- s’està fent mitjançant una pàgina web, creada vist de visitants, que amb les possibilitats que expressament: www.palmaXXI.com, que està a obre internet, ha permès que hi trobin acomod. la disposició de tothom. Malgrat tots els conflictes actuals, el fenomen turístic mundial continua creixent i sembla que També, en base en aquests debats, a una recer- seguirà en el futur, com es pot veure en quadre ca bibliogràfica i a la inestimable col·laboració següent sobre el creixement de passatgers al desinteressada de nombrosos experts, hem nostre aeroport que en 10 anys han augmen- iniciat una Autobiografia de Ciutat que també tat en 5 milions el nombre de passatgers, un anam publicant periòdicament a la nostra web augment que ens podria dur als 50 milions de i que s’ha de veure complementada en l’edició passatgers l’any 2050. futura d’un llibre sobre l’evolució de Palma. El turisme, que evidentment ha aportat coses Des d’un principi vàrem dir que el nostre objec- molt positives, també té actualment alguns tiu principal no era únicament estudiar el pas- trets preocupants pel desenvolupament equi- sat sinó proposar idees pel futur de la ciutat, librat de la ciutat: saturació de visitants, sobre- però també hem mantingut que sense conèi- càrrega dels serveis públics, encariment del xer les dinàmiques del passat és molt probable mercat de l’habitatge, etc. que les propostes de futur estiguin abocades al fracàs. Noves dinàmiques que van sorgint i que reper- cuteixen en la vida quotidiana dels ciutadans Palma té una herència antiga i moderna molt de moltes maneres, provocant un procés de important que s’ha de conservar, i també una gentrificació alarmant en els barris sobrecar- herència passada i actual no tan positiva que regats de turisme i d’especulació immobiliària. s’ha de corregir i transformar. Aquest procés no passa únicament a Palma, a Una qüestió primordial per entendre l’evolució ciutats com per exemple Venècia, Dubrovnik, experimentada per la ciutat i que està determi- Praga o Brujas ja no tenen marxa enrere: són nant el seu present i el seu futur, és el turisme. ciutats turístiques al cent per cent. Altres ciu- Per aquest motiu tractarem aquesta activitat tats com París, Amsterdam, Barcelona, Viena, amb especial atenció, ja que ha estat el motor Florència, Roma, Nova York, o la nostra, són ciutats que es troben amenaçades a conver- Espanyol; a les polítiques turístiques, sanità- tir-se en totalment turístiques. ries, educatives i de treball, dependents prin- cipalment del Govern Balear; i a les polítiques Nosaltres volem una ciutat que miri al futur, culturals, d’ordenació territorial, de serveis so- que tengui en compte el seu creixement me- cials i de carreteres, dependents del Consell de tropolità i que equilibri els diferents barris de Mallorca. ciutat, que prioritzi la cultura en totes les seves vessants, que tengui en compte els valors del És per això que volem que totes les grans deci- passat i que prepari als ciutadans pels reptes sions que afecten Palma i que puguin prendre de futur. Volem una ciutat que se’n cuidi de tots altres administracions amb motiu de l’exercici els ciutadans per igual, integradora i solidària. de les seves competències, han de poder ser debatudes i decidides amb la participació de A partir de tot un seguit de reflexions presen- tots els implicats. Es fa necessari crear noves tam unes primeres propostes per iniciar el visions i nous instruments que integrin les po- debat, que volem que estigui obert a tothom. lítiques i els recursos que operen damunt el D’aquest debat sorgirà un document que di- territori metropolità si volem fer una estratègia vulgarem i convidarem a signar a tots els ciuta- pel futur de Ciutat. dans i a totes les entitats de Palma. Hi ha moltes intervencions que es desconeixen, es troben mal coordinades o descuidades, per tant un esforç de planificació estratègica seria molt gran, però és el que es necessita. Hi ha 1. PALMA HA DE DECIDIR I GESTIONAR EL SEU d’haver una planificació de projectes munici- FUTUR pals i supramunicipals sostinguda en el temps, vinculada a l’estratègia general de la ciutat, “ Volem una ciutat que tengui una estratè- gia de futur que doni respostes als reptes que coneguda i transparent, més enllà de les con- vocatòries electorals de cada 4 anys. té actualment i que prengui part en totes les Per fer això possible proposam la creació d’una ” grans decisions que l’afecten. fundació pública-privada, conformada pels prin- Palma és el nucli central d’una àrea urbanitzada cipals agents públics, privats i ONG que actuen continua que transcorre dins dels municipis de sobre Ciutat: Ajuntament, Aeroport, Port, Con- Palma, Marratxí, Calvià i Llucmajor, encara que sell, Govern, Caeb, Pimem, Cambra de Comerç, té un ample impacte respecte a la mobilitat la- Sindicats, Col·legis Professionals, entitats ciuta- boral i altres elements, a molts altres municipis danes rellevants com Aca, Gob, OCB i altres. del seu entorn, com Andratx, Puigpunyent, San- Aquesta fundació, tendria dues funcions: ta Maria, Consell, Algaida, etc. Definir, impulsar, donar a conèixer i fer el se- Si bé l’extensió de l’àrea urbana de Palma no guiment i l’avaluació de l’estratègia de ciutat. sembla que creixi més sinó que es consolidi, la quantitat d’administracions públiques de dife- La participació dins altres xarxes similars a ni- rents nivells i empreses privades de diferent vell, insular, nacional i internacional format i grandària i origen que operen dins el seu territori, fa necessari una gestió adequada Per una altra part, proposam la creació d’un de la seva realitat metropolitana. consorci públic que es podria anomenar Àrea Metropolitana de la Badia de Palma (AMEBAP), Per tant, la gestió del futur de Palma no es pot que integrés diferents serveis dels municipis fer únicament des del seu ajuntament, ja que hi perifèrics de Palma per tal de donar servis pú- ha importants intervencions que afecten el seu blics bàsics de manera coordinada i integrada present i afectaran el seu futur que no es troba a tots els ciutadans i visitants de la metròpolis. sota el poder municipal. Ens referim, entre d’al- tres i de manera molt resumida, a les polítiques L’ÀMEBAP podria assumir les competències de l’Aeroport i del Port, dependents de l’Estat d’una manera progressiva, del planejament urbanístic, de les infraestructures metropolita- tadans, així com millorada de manera contínua nes, espai públic i seguretat. També les de mo- amb la vigilància del defensor del ciutadà. bilitat, i serveis de transport públic. Medi ambi- ent i sostenibilitat, aigua, sanejament, residus, educació per a la sostenibilitat. Promoció d’ha- bitatges públics i gestió patrimonial. Desenvo- lupament econòmic, turisme, ocupació, indús- 2. AVANÇAR CAP A LA SOSTENIBILITAT. tria, marca i promoció econòmica. Al costat d’aquestes dues noves entitats que “Volem una ciutat activa, amb ocupació de qualitat, amb innovació s’haurien d’anar creant, és necessari estudiar la tecnològica i diversificada en la seva fórmula per motivar i organitzar la participació ciutadana en el procés estratègic de gestió de economia. ” la ciutat. Potser s’hauria de potenciar l’actual Consell de Ciutat de l’Ajuntament de Palma. L’economia de Palma és el motor de l’economia de les Illes Balears perquè genera el 50% del Per un altre costat volem una ciutat neta de seu PIB, té el 38% de les empreses i el 36% de la corrupció política. Per tant els mecanismes població, i per tant està indissolublement mar- de transparència i de participació ciutadana cada per l’activitat turística que és el monocul- hauran d’estar al dia, incorporant les innova- tiu econòmic de totes les Illes. cions tecnològiques per assegurar als ciuta- dans que els seus diners i els seus drets no Però essent així, Palma té algunes característi- es fan mal bé. ques particulars: Paral·lelament a la transparència i a la participa- Sorprenentment, la primera font de riquesa de ció volem una administració fàcil pels ciutadans la ciutat és l’activitat immobiliària (14,4% del i uns funcionaris disposats a donar-los un bon PIB), seguida per les activitats d’allotjament i servei. La bona gestió administrativa també ha restauració, amb un pes de l’11,9% del PIB, des- de ser transparent i avaluada per a tots els ciu- prés ve seguida del comerç i reparacions amb un 11,7% i la Sanitat amb un 11,2%. (Font: Fun- ria turística a la Ciutat de Palma com més aviat dació Impulsa). millor, per: Per tant, el futur sostenible de la ciutat haurà Reduir les càrregues d’activitat turística en els de comptar necessàriament amb aquestes ac- punts de la ciutat ja saturats i distribuir més tivitats ja molt consolidades però amb els can- el turisme cap a zones de la ciutat amb baixa vis necessaris per corregir la tendència actual. càrrega, cuidant totes les zones que tenen in- Aquests canvis haurien de passar al nostre en- terès pel visitant i creant una xarxa d’itineraris tendre per: interessants. Garantir que l’activitat immobiliària no forçarà als Regular i controlar més i millor tota l’activitat residents a l’abandó de la ciutat, especialment d’allotjament i restauració perquè no ocupi més als que viuen a les zones costaneres i històri- lloc públic del que fa ara i perquè sigui una acti- ques de la Ciutat. O sigui, hem d’aconseguir que vitat transparent i pagui els imposts que li toca. els residents tradicionals de les zones sotmeses avui a una forta especulació, segueixin vivint on Reduir considerablement el turisme de creuers ells viuen i volen seguir vivint. Per una altra part, i el seu impacte mediambiental. aquesta activitat immobiliària -que ocupa molt poques persones- hauria de fer una aportació a Estudiar i definir el nombre òptim de passat- la ciutat més important que la que fa ara. gers del Port i Aeroport de Palma que en tot cas no haurien de sobrepassar els 25 m. de Estudiar la conveniència d’aprovar una moratò- mitjana anual, intentant baixar l’estiu i pujar  un poc els mesos d’hivern. SEVA ACTIVITAT. Invertir de forma decidida en el comerç de pro- ximitat, de qualitat i amb una forta presència “un Volem una ciutat oberta al món, però amb equilibri entre la vida econòmica del turis- del producte elaborat a la ciutat i a les illes Ba- lears, preservant al màxim el comerç tradicio- me i la vida residencial dels ciutadans. ” nal i centenari. Els problemes que ja hi havia entre els drets dels residents, dels comerciants i dels visitants Apostar per la qualitat dels nostres serveis s’han anat complicant. Els drets del resident sanitaris, tant públics com privats, per tal que de la ciutat s’han de fer valer com a primera puguin ser un sector en creixement pel seu po- prioritat i, per tant, exigim que s’apliqui sen- tencial de diversificació econòmica. En aquest se demora la legislació actual que protegeix sentit hem d’invertir més amb serveis gerià- als residents en matèria de mobilitat, accés trics, creant més residències (públiques i priva- als serveis públics, habitatge, renous, ocupa- des) i rehabilitar el complex de Son Dureta per ció dels espais públics, etc., així com la creació desenvolupar aquestes activitats. d’una nova normativa que intensifiqui la seva protecció. Proposam una revolució en el nostre sector cul- tural perquè sigui una línia de creixement econò- “ Volem una ciutat oberta al mar, més verda, mic del futur de la ciutat. Impulsant les empre- ses i les institucions culturals i els seus mitjans sostenible, segura i culta. ” Hem de convertir el Front Marítim en un espai de preservació i divulgació, com els arxius, els eminentment públic i per a vianants. Es tracta museus, les biblioteques, els centres culturals, de calmar el trànsit: minvar-lo i reduir la veloci- les sales d’exposicions, així com l’indústria au- tat. Això ens permet convertir el front marítim diovisual vinculada a la cultura, constituint un en el gran espai lliure de la ciutat el qual, amb “Cluster Cultural”. el seu altíssim valor paisatgístic, pot ser clau per Apostar decididament per un turisme cultural a la millora de la qualitat de vida dels residents aprofitant la connectivitat amb la resta d’Euro- i, també, incrementar l’atractiu turístic amb pro- pa, la personalitat històrica de la nostra Ciutat, cediments que persegueixen la regeneració del la seva condició marítima i el seu clima. El mo- territori. Al Molinar volem el Port petit, i també la viment ciutadà que s’observa a la Nit de l’Art, resta de clubs nàutics de la Badia. s’ha de prolongar tot l’any en diferents formats. S’ha d’avançar cap al desenvolupament d’una És necessari que els grans edificis importants xarxa de corredors paisatgístics i ambientals de la Ciutat, com Bellver, Sa Llotja, l’Almudaina, que millorin la qualitat de vida dels residents. la Seu i el Baluard, així com alguns casals grans Aquestes accions s’han de definir en el plane- com, el Palau Solleric, Can Balaguer, Can Serra, jament de la ciutat. Es tracta de fugir de la idea Can Weyler, Can Oleo i les Torres del Temple tradicional dels parcs tancats, per evolucionar articulin un museu en xarxa sobre la història a espais més continus i corredors verds que de Ciutat. vagin articulant la ciutat mitjançant els espais lliures públics i, a més a més, que estiguin ben Per una altra part les institucions de caràcter mantinguts. Volem que els barris perifèrics, cultural més especialitzades han de reorientar mitjançant els nous corredors verds, prenguin la seva feina per ser capaces de jugar un paper una nova fisonomia, creant un nou paisatge actiu dins l’estratègia general de Palma. Insti- urbà que s’anirà regenerant de forma progres- tucions com l’Arxiu Municipal, l’Arxiu del Regne siva. de Mallorca, el Museu de Mallorca, la Misericòr- dia, el Museu Krakovic, la Fundació Joan Miró, Hem de definir els diversos corredors prioritaris i etc. han de repensar el seu paper i destinataris, els camins que haurien d’anar articulant i traves- per impulsar un nou projecte cultural especia- sant les zones verdes contigües, com per exem- litzat en la ciutat. ple el del Torrent Gros, on ja es perfila la idea d’itinerari. S’han d’impulsar la redacció i la realit- 3. PALMA HA DE PANIFICAR I ESTABILITZAR LA zació d’actuacions concretes, algunes ja iniciades, però que requereixen un plantejament més am- actuacions i normes que apliquen, per tal de pli. També els corredors de la Falca Verda i Lluís constituir un vertader Pla Especial del Centre Sitjar, del Parc de les Vies, del Torrent Gros -que històric, per millorar el catàleg actual de pro- implica a dos municipis- i Sant Magí. També s’ha tecció del patrimoni. Elaborar un catàleg de de treballar i optimitzar l’entorn de Bellver i l’en- “bones pràctiques” sobre el paisatge urbà i torn del Front Marítim. evitar l’ocupació inadequada de l’espai públic, com per exemple en el Born, al Molinar o el “ Volem rehabilitar els barris degradats i millorar tot l’urbanisme de la ciutat amb una que va passar a la fortalesa del Castell de San Carles. important aportació de la taxa turística. ” Hem d’evitar l’excessiva concentració de lo- cals d’oci i d’infraestructures turístiques per Moltes de les actuacions que presentam en aquest apartat tenen un potencial de diversifi- evitar noves massificacions i esponjar els llocs cació econòmica i també turística. Per tant, és ja saturats. Regenerar aquests indrets on els imprescindible comprometre part de la taxa tu- locals d’aquesta tipologia han proliferat de rística per fer aquesta tasca, ja que sinó, no es tal manera que banalitzen la ciutat, com ha farà. passat en el Terreno. La reforma del Born és un punt clau. Pensam que es Born s’ha d’en- Hem de millorar els polígons d’habitatges i em- tendre com una gran plataforma peatonal en prendre la renovació urbana dels espais degra- la que puguin passar cotxes però de manera dats. Hem de fer una rehabilitació per evitar el molt restrictiva. desplaçament de la població resident. Es va co- mençar amb Corea, volem que continuï i se’n re- Altres intervencions que consideram impor- habilitin d’altres com Son Gotleu i eliminar d’una tants en el Centre Històric són la rehabilitació vegada per totes Son Banya. Intervenir en els de les Torres del Temple, els edificis extraordi- habitatges obsolets, com els de Platja de Palma naris de Can Weyler i de Can Serra, així com la i Cala Major. També rehabilitar les zones degra- posta en funcionament de Can Oleo, ja total- dades d’ús residencial. Necessitam reciclar edifi- ment rehabilitada, on proposam la creació del cis que ara es troben en desús i provoquen una Centre d’Estudis de l’Evolució de Palma, part inquietud social important, com el cas de Son del Museu de Ciutat. Dureta i Gesa. Per una altra part, s’ha d’anar cosint millor la És necessari intervenir en el desenvolupament ciutat i evitar nous creixements en sòl rústic, de l’Eixample. La gran solució, donada la man- protegint el sòl d’interès agrari i d’interès na- cança d’espais lliures i públics, és intervenir en tural, elaborant un pla de protecció del Prat de els carrers que van del centre a la perifèria. S’ha Sant Jordi i fomentant també l’agricultura eco- començat amb Blanquerna que ha transformat lògica i de proximitat. totalment un sector de Ciutat. S’ha de fer el ma- teix en altres eixos cívics com General Ricardo Ortega que arriba fins a La Soledat, passant pel Polígon de Llevant. El de l’Arxiduc, que ja s’ha començat, i després hem de continuar amb el del carrer Marti Mora a Son Cotoner i el carrer 4. PALMA HA DE SER UNA CIUTAT FÀCIL I AC- Fabrica fins Son Espanyolet. També és necessari CESSIBLE PELS VIANANTS tornar a impulsar la rehabilitació dels habitatges i les façanes. “ Volem una ciutat més neta, amable i salu- dable, on els vianants recobrin el protagonis- “Volem que es millori la protecció patrimonial i mediambiental dels barris me perdut des de la invasió del cotxe. ” històrics com els del Terreno, Santa Catalina, Son Espanyolet, Es Jonquet, Vivero, Hem de tractar el silenci com a un bé ambiental ” Son Rapinya, Soledat, etc. que s’ha de preservar en el major nombre de llocs possibles de la ciutat. Llevar o minimitzar En el Centre Històric hem d’integrar totes les el renou del cotxe, i en algunes zones, dels avi- ons i dels grans vaixells. Evitar el renou a la ciu- la mobilitat i en la definició de les xarxes cor- tat a les hores de descans és una reivindicació responents fos la següent: vianants, ciclistes, molt sentida per tots els ciutadans de Palma. La transport públic i, finalment, el vehicle privat. pacificació del trànsit hi pot contribuir significa- Per tal d’aconseguir-ho hem de fer una planifi- tivament, així com, el control de l’oci nocturn és cació molt coordinada amb la panificació gene- clau per aconseguir-ho. ral i urbanística de Ciutat. Palma ha superat algunes vegades el màxim Per aconseguir això hem de fer una política permès per l’OMS de contaminació de l’aire i d’aparcaments dissenyada per afavorir els des- també té problemes de contaminació lumíni- plaçaments de vianants. En aquests moments ca. És imprescindible fer un pla de llarg recor- hi ha uns 30.000 cotxes que aparquen al carrer regut per impulsar mitjans de transport no i en molts d’ells l’amplària màxima és molt pe- contaminants, per a la reducció d’emissions tita. Hem de reconvertir el pàrquing de la Plaça de CO2 a l’atmosfera i complir amb els objec- Major en un aparcament majoritàriament per tius de la lluita contra els efectes del canvi cli- residents. Molta gent que viu a ciutat antiga po- màtic. dria optar per un aparcament. La sensibilització i la capacitació dels ciutadans Hem de continuar amb la política de peatonit- i dels futurs ciutadans és un aspecte clau, per zació i limitació del tràfic dirigit a pacificar el això s’han d’introduir mesures eficients de transit i fer més fàcil el passeig dels residents neteja de la ciutat, però s’han de complemen- i visitants, com s’ha fet amb Antoni Maura i el tar amb una educació cívica pel manteniment carrer Blanquerna. d’una ciutat neta a tots els indrets, amb reduc- cions de consum d’energia i béns materials; El transport públic accessible i còmode ha de amb racionalització i estalvi del consum d’ai- ser una prioritat absoluta pel bon funciona- gua; reducció de la producció de fems; reduc- ment de la mobilitat sustentable, que doni ció de contaminació química, acústica i lumí- cobertura també de nit, especialment diri- nica; etc. gits als joves els caps de setmana. Per això caldrà adaptar noves línies de bus i tornar a La tendència del futur és el creixement de la mo- estudiar l’aplicació del tramvia en alguns llocs bilitat compassat amb el creixement de l’econo- rellevants com pugui ser el que passaria per mia. El nombre dels desplaçaments creixerà en la badia de Palma i el que faria un torn a la un 17% i això resultarà en un 20% més de les ciutat per les Avingudes. Hem de recuperar la vies saturades. Necessitem canviar aquesta ten- idea original de les Avingudes perquè siguin dència per tenir més qualitat de vida. uns bulevards interiors de la ciutat, fent créi- xer les voreres, amb més zona verda i menys L‘objectiu és absorbir aquest creixement de cotxes. mobilitat amb la mobilitat sostenible. Crear altres opcions que no sigui l’ús del cotxe. És Com dèiem al primer capítol hem de protegir necessari reforçar el pla municipal actual, pas i fomentar el petit comerç tradicional enfront a pas. La societat actual està molt més consci- de les grans superfícies, combinat amb una pla- enciada en el fet que això és necessari i la res- nificació basada en un urbanisme de proximi- posta és positiva. Les persones han de decidir tat, cercant una combinació d’usos (residència, fer un canvi, així no anem enlloc. Encara que treball i oci) que permeti minvar els desplaça- els desplaçaments a peu són el 39% de tots els ments motoritzats. que fan els ciutadans, la presència del cotxe és encara massa intensa. Es fa imprescindible revisar el projecte del se- gon cinturó, especialment el disseny dels nusos, Hem de tenir una alternativa al cotxe que sigui per simplificar-los i reduir-ne el cost i l’impacte, còmoda i eficient. El 91% dels desplaçaments així com millorar la permeabilitat transversal que es fan a Palma són de menys de 5 km, una dels camins històrics i els corredors territorials bona distancia per anar en bicicleta. entre la ciutat i el seu entorn. Volem una ciutat en què l’ordre de prioritat en 5.-PALMA HA DE SER UNA CIUTAT INTEGRADO-  RA I SOLIDÀRIA. mensuals. Aquestes xifres són un clar expo- nent del deteriorament de les condicions soci- “ Volem una ciutat integradora, que dignifi- qui a les persones i a les diferents barriades i als i de les persones que viuen a Palma. que els eixos cívics siguin les noves artèries de L’any 2014, la xarxa d’entitats socials –EAPN– va signar el primer pacte municipal per a la in- la ciutat. ” clusió social, estratègia multidimensional per combatre la pobresa i risc d’exclusió social i Segurament el símptoma més greu que té la contribuir a una societat més justa i cohesio- ciutat, amb tots els problemes que això repre- nada, que sens dubte s’ha de reforçar i sostenir senta, és el de la desigualtat social. Es parla en el temps amb més recursos. més de la sostenibilitat ambiental que la social, i hem de menester un canvi de mentalitat. Volem que es facin plans especials pels barris on hi has més pobresa i per això, hem de recu- L’any 2005, amb una màxima d’ocupació i de perar el treball social preventiu als barris de la creixement, el 20% estava en situació de po- ciutat. Voldríem una ciutat policèntrica, forma- bresa i perill d’exclusió social a les Illes Balears. da a partir de barris ben equipats, amb diversi- L’any 2010, el 37,8% de la població infantil de tat de població i usos, i ben connectats entre si les Illes Balears, es trobava en situació de po- amb carrers de passeig i amb un bon transport bresa infantil. Avui, el 7,7% de la població de públic. les Balears es troba en una situació d’extrema pobresa amb ingressos inferiors a 332 euros Una ciutat amb un programa d’habitatge soci- al, per compra, lloguer o rehabilitació, que faci par de la normativa de participació ciutadana possible l’habitatge digne per totes les perso- de l’Ajuntament de Palma, un Fòrum de les nes que habitam la ciutat. Cultures, on estigui integrada tota la diversitat cultural i religiosa present a la ciutat, així com “ Volem una ciutat oberta a totes les opcions religioses, tolerant, amb garantia d’una totes aquelles entitats culturals que tenen per vocació la reflexió sobre la vida i la societat ac- convivència de grups diferents. “ tual. La globalització, els nous transports interna- D’altra banda no hem de perdre de vista l’evo- cionals, les migracions i les tecnologies de la lució demogràfica cap a l’envelliment de la po- comunicació han configurat una ciutat de mul- blació actual i per tant, cap a un augment de titud de grups i comunitats que practiquen di- la dependència. És necessari fer una acció de- ferents religions i altres activitats de caràcter cidida per millorar l’atenció a cada una de les religiós, filosòfic o cultural. Hi ha ciutats i ciuta- persones dependents i anar adaptant les grans dans que rebutgen aquesta realitat imparable residències com la Bonanova, o equipaments en el segle XXI i tenen polítiques xenofòbiques. sanitaris tancats com Son Dureta. Nosaltres diem no a l’exclusió social. Però la revolució de la gent gran en el futur Consideram aquestes activitats com a una ri- serà la seva capacitat d’actuar en la seva ciu- quesa més de la ciutat, sempre que es fona- tat de múltiples maneres i per tant la ciutat ha mentin en el diàleg, el respecte i l’acceptació d’oferir als majors una oportunitat per una vida de les normes cíviques i culturals de la nostra social nova. ciutat i el seu patrimoni cultural. Per això proposam que es constitueixi, a l’em-  Annex 1 Redacció: Equip de la Junta de Palma XXI. Persones que han participat fins ara, en algun dels diferents debats organitzats per Palma XXI en el Col·legi d’Arquitectes 2015-2016 sobre el passat i el futur de Ciutat. (Excepte error o omissió). Joana Adrover, Magdalena Aguiló, Ramón Aguiló, Antonia Alberto, Josa Arola, Jordi Bayona, Jaume Bestard, Toni Borras, Manolo Cabellos, Amador Calafat, Toni Capella, Cecilia Conde, Luis Corral, Carlos G. Delgado, Mª Lluïsa Dubon, Fran- cisco Ducros, Miguel Eek, Bruno Entrecanales, Pere Ferrer, Joan Ferrer, Miquela Forteza, Toni Forteza, Pere Fullana, Barbara Galmes, Lucia Garau, Jaume Garau, Rosa García, Maria Gomez, Toni Gomila, Jaume Gomila, Jesús Gonzalez, Jau- me Gual, Joe Holles, Biel Horrach, Marian Ibars, Toni Juncosa, Biel Lacomba, Dolores Ladaira, Antonio Leiva, Jose C. Llop, Carles Manera, Feli Marcos, Jorge Martin, Lola Matas, Margalida Mestre, Ramon Molina, Andreu Montaner, Perico Montaner, Catalina Moragues, Guillem Mudoy, Bartomeu Muñoz, Carme Muñoz, Ivan Murray, Edita Navarro, Conxa Obrador, Manolo Oliver, Carmen Orte, José María Pereiro, Climent Picor- nell, Damià Pons i Pons, Maida Quiroga, Pere Re- bassa, Joan Reus, Joan Riera, Antoni Riera, Joana Roca, Toni Roig, Elena Sanchez, Tania Serrano, Xavier Terrassa, Vicenç Thomas, Miquel Vadell, Pere Ventayol, Mitos Vidal, Toni Vilches, Alfons Sard, Manel Suárez, Ismael Yrigoy.