Llibre Sa Riera_HQ_compressed
Text del document
El t or r en t de sa Rier a, ah ir i avu i
Evolució del cabal històric, urbanístic i cultural de l?eix vertebrador de Ciutat
M on ogr af ies de Ciu t at / 2
2
Passeig melancòlic, llarg passeig amic com
una avinguda de dibuix antic,
com una alameda de litografia,
plena de silencis i de poesia,
plena de pedrissos i de soledat...
Ja passa una vella, ja passa un soldat.
Els arbres segueixen el llit d?un torrent
vorejat de tàpies i hortes de convent:
¡oh passeig benigne per llegir el diari,
per resar les hores amb un breviari,
per fondre en ensomnis i meditació
o fer una admirable bona digestió
tot sentint que toquen vespres o matines així
les Tereses com les Caputxines!
Del poema ?Ramba vella?
Miquel dels Sants Oliver
4
Col·lecció Monografies de Ciutat / 1
Autor: Juanjo Suárez
Amb la col·laboració de: Jaume Garau, Jaume Gual i Climent Picornell.
Agraïments:
Volem agrair a les següents persones el suport, comentaris i pistes
facilitades sobre la vella i la nova Riera: Cristina Llorente, Sebastián
Trenado, Toni Capó, Maria Cifre, Joan Juan, Antoni Martínez, Pere
Rabassa, Lluïsa Dubon, Maria Reyero i Alejandro Maestro.
A totes les persones que col·laboren amb Palma XXI. A la Fundació
Iniciatives del Mediterrani per contribuir a conèixer el passat de Ciutat.
Gràcies també a la Biblioteca de Cort, pel seu suport en la recerca de
bibliografia; i al Consell de Mallorca, per la subvenció que ha fet
possible l?elaboració d?aquest llibre.
Primera edició: Desembre 2020.
Dipòsit legal: DL PM 00141-2021
Edita: Fundació Iniciatives del Mediterrani i Palma XXI.
Disseny i maquetació: Fundació Iniciatives del Mediterrani
Impressió: Esment Impremta
Portada: "Es Born", Pere Joan.
Amb el suport de:
Prohibida la reproducció total o parcial d'aquesta publicació sense
autorització de l'entitat editora.
Tots els drets reservats.
Pr esen t ació 09
Palm a n eix al cost at de sa Rier a 10
Des dels Puntals de Planícia fins a la badia de Palma 11
Dels orígens de Palma fins al primer recinte emmurallat romà 15
De sa Rier a ?vella? a sa Rier a ?n ova? 18
El món medieval de la Ciutat de Mallorca (any 900-1400) 19
Sa Riera el dia de la gran inundació: 14 d?octubre de 1403 21
Palma construeix la gran murada i desvia sa Riera per fora de la ciutat (any 1613) 23
A sa Rier a com en ça la m oder n it zació de Ciu t at 28
El segle XIX inicia el procés modernitzador de la ciutat (any 1800) 29
La Primera República toma un tros de la murada del mar (any 1873) 36
El projecte modernista de Ciutat a 1900 38
Gaspar Bennazar consolida la revolució arquitectònica i urbanística (any 1930) 40
La transformació en temps del franquisme: la construcció del Palau March (1940),
la creació de s?Hort del Rei (1968) i el parc de la Mar (1973) 42
Les gr an s r ef or m es u r ban íst iqu es en t or n de sa Rier a n ova 47
Els nous ponts de sa Riera 48
Sa Riera nova atreu la nova arquitectura 50
Alomar urbanitza s?Hort d?en Moranta (any 1950) 53
Sa Rier a n ova a l'act u alit at : de la vict òr ia ciu t adan a al pr oject e in acabat 56
El trasllat a llevant, una proposta frustrada 57
La ciutadania defensa el patrimoni històric 58
Palma vol ser més natural 59
Sa Rier a vella a l'act u alit at : del passeig ciu t adà al passeig pr ivat it zat 62
Palma vota en referèndum: terrasses sí o no? 63
L'anhel d'un Born per a la ciutadania (any 2020) 65
Bibliogr af ia 6 68
Font: SITIBSA..
Pr esen t ació
O
bservant la fotografia aèria, veiem com
s?endinsa al cor de Ciutat una línia de
bosc travessant el centre històric i
arribant a desembocar a la mar. El
passeig de la Rambla i el jardí botànic, la
plaça del Mercat, el passeig des Born, els jardins de
la plaça de la Reina, s?Hort des Rei... Temps enrere,
per aquest corredor baixaven les aigües que ara
veiem en ziga-zaga uns metres més enllà,
desviades en paral·lel a les antigues murades,
directes cap a la mar.
Aquestes pàgines xerren de sa Riera que
coneixem, la nova, i de la que vàrem conèixer, la
vella. Com si del rift de Palma es tractàs, la fissura
des de la qual ha anat brollant la història de Ciutat
des dels seus inicis fins a l?actualitat.
El torrent, primer; el pla, després; i el passeig, a
l?actualitat, han actuat com a espai de generació de
la història de Palma. Sa Riera va ser una de les
raons per a la ubicació de la ciutat romana, l?espai
de cohesió de la ciutat medieval, l?eix social i
cultural de la ciutat moderna, i el lloc de trobada
de ciutadans i turistes a la ciutat actual.
Funcionant com a eix gravitacional, sa Riera atreu i
distribueix a parts iguals la vida social i cultural. És,
en definitiva, on la vida de Palma neix.
8 9
Palm a n eix al
cost at de sa
Rier a
"Roca sagrada" de la Beata, a la plaça del Mercat. Conglomerat de torrent propi de ventalls
al·luvials. Foto: Jaume Gual.
Des dels Pu n t als de Plan ícia f in s a la badia de Palm a
P
er a entendre el perquè de com hem dit, al port a la seva
la ubicació de Ciutat en desembocadura com als seus atributs
aquest punt de l?illa i del geomorfològics (amb el seus
seu tramat urbà, ens hem característics meandres).
de fixar en diversos
factors. Per exemple: la La toponímia ens dóna alguns indicis
morfologia de la badia, la zona planera sobre el recorregut antic de sa Riera
elevada i suficientment extensa (nomenada Exequin o al-Wadi pels
(Canamunt), la proximitat al port musulmans). Per exemple, ?rambla?,
natural de Portopí, la localització de que prové de l?àrab ramla (?arenal?), es
canteres de marès accessibles, el port defineix segons el diccionari
a la desembocadura de sa Riera... Alcover-Moll com el ?Llit de riu o de
torrent cobert d'arena o de pedres
Una ràpida ullada a l?evolució de la procedents de les avingudes?; una
ciutat a través dels mapes de la ?Carta altra accepció indica que és un ?Camí o
històrica de Palma XXI? ens donarà les carrer destinat a passeig, generalment
primeres pistes sobre la rellevància del obert damunt un antic llit de riu o de
torrent de sa Riera en la ubicació i la torrent?. El recorregut de sa Riera
configuració de Ciutat, tant pel que fa, 10 seguia la separació entre la Palma alta 11
Noms de carrers de Palma coneguts com "Costa de...". Aquests carrers salven el desnivell entre
la Palma alta i la baixa, i aboquen directament a l'antiga Riera. Font: Elaboració pròpia.
i la baixa, el que podem comprovar el topònim ?mar petita?, amb el qual es
caminant per les ?costes? que uneixen designava la riba dreta de la
les dues zones amb l?actual eix La desembocadura de sa Riera
Rambla ? c/ de la Riera ? c/ Unió ? Born (Escanelles, 2020), a l?actual Avinguda
? Av. Antoni Maura. Antoni Maura. Aquesta avinguda temps
enrere fou el carrer de la Marina, tal
Hi ha altres elements que a priori com queda reflectit al plànol de
poden pasar desapercebuts, però que Brockaus de 1882, i és paral·lela al
són molt il·lustratius. És el cas de la carrer de la Mar del barri de la Llotja.
roca del mur de Sant Nicolau, on,
segons es indica la placa, "Sobre esta Hi ha diversitat d?hipòtesis pel que fa a
piedra que distaba 25 varas de este l?extensió del braç de mar. En el segle
punto es tradición estuvo sentada la XVII, l?historiador Vicenç Mut i
Beata Catalina Tomás, al avisarla de su Armengol la duia fins al pla del Carme.
admisión en el Convento de Santa En canvi, Pere d?Alcàntara Penya
Magdalena?. Aquest element cultural, és proposava el 1897 que l?entrada de
un testimoni geològic, ja que es tracta mar hauria arribat en època romana
d?un conglomerat de torrent propi de fins a la zona del Teatre Principal
ventalls al·luvials. (Vallori, 2019). Alguns estudis geològics
puntuals associats a la construcció
Seguint amb les pistes toponímiques, d?aparcaments subterranis o edificis,
12 trobam documentat al segle XVII i XVIII on han aflorat nivells de còdols i sorres,
així com troballes accidentals com la de Puntals de Planícia.
l?àncora de la font de les Tortugues (de
la qual en parlarem més endavant), Sa Riera és un curs d?aigua relativament
s?han volgut interpretar com la curt, d?uns 23,5 km si prenem el torrent
confirmació d?algunes teories. Això no des puig de ses Parres com la branca
obstant, segons l?historiador Bartomeu afluent de referència. Això no obstant,
Vallori, aquestes hipòtesis i troballes no segons l?anàlisi del doctor en Geografia
deixen de ser indicis, i es necessiten Miquel Grimalt, el torrent té certes
estudis geomorfològics complets i característiques que afavoreixen les
rigorosos. gran revingudes, com:
En qualsevol cas, per conèixer i ·Té una xarxa de cursos d?aigua molt
comprendre el torrent de sa Riera hem desenvolupada, amb una longitud en
de fer zoom out i analitzar el seu conjunt de 143,5 km. Això ajuda a una
context a una escala més gran. L?àrea ràpida concentració de l?escorrentia
de la ciutat de Palma és drenada per després d?una precipitació intensa.
quatre torrents: Mal Pas, Sant Magí, na
Bàrbara, Gros i sa Riera; a més de la ·La relació de bifurcació mitjana és
síquia de Sant Jordi i el torrent dels relativament baixa, afavorint que
Jueus, a la part de llevant del municipi. l?aigua dreni lentament al principi de la
El torrent de sa Riera, el cas que ens precipitació i descarregui més tard,
ocupa, té una conca hidrogràfica amb força i de manera sobtada.
d?aproximadament 59,2 km2 que
·El pendent del torrent, com és
s?estén entre els termes municipals de
habitual, és més pronunciat a prop de
Puigpunyent, Esporles, Calvià i Palma.
la capçalera, però manté valors
Neix a Puigpunyent, a prop de la
considerables al llarg del curs mitjà i
possessió de Son Fortesa, de manera
baix. Això afavoreix que l?escorrentia hi
que a la badia de Palma arriben a
pugui dur una velocitat elevada.
desembocar aigües de la serra des
Ubicació general i detall de la
conca hidrogràfica de sa Riera a la
seva entrada a Ciutat.
Font: GOIB (panell instal·lat al
12 pont del passeig Marítim). 13
Pel que fa a les seves característiques Riera nova (la que coneixem avui dia,
històriques, en el darrer tram, ja dins seguint l?actual passeig Mallorca).
Ciutat, pel seu llit natural abans del
desviament, sa Riera hauria tingut un Ses Quatre Campanes és considerat el
ample de 9 metres a l?entrada per la primer passeig públic de Ciutat. Partia
porta Plegadissa, d?entre 10 i 16 metres de la Rambla i arribava fins al convent
durant el seu curs pel nucli urbà i de de Jesús (actualment, l'Hospital
21,8 m a la desembocadura (Picornell Psiquiàtric). Va ser promogut el 1740
et al. 1989; Tous, 2019). per José de Vallejo, un destacat militar
a la Guerra de Successió. El 1784, ara a
Una vegada coneixem millor el ?nostre? iniciativa del capità general Galcerán de
torrent, a partir d?aquest punt el llibre Villalba i amb la col·laboració del
prendrà com a referències de l?àmbit cardenal Despuig, va ser arbrat i
d?estudi la zona compresa entre ?ses condicionat. Aquest lloc allunyat de la
Quatre Campanes? i la mar. Ses Quatre ciutat d?aquell temps, enjardinat, amb
Campanes es troba a l?encreuament bancs de pedra i hídries col·locades
entre el carrer de Jesús i el carrer de sobre sòcols (conegudes popularment
Lluís Vives, a l?alçada de l?edifici de las com ?campanes?, d?aquí el seu nom),
Hermanitas de los Pobres. En aquesta era freqüentat per passejants i emprat
zona va ser, precisament, on s?hi pels carruatges per a voltar (Ferrà,
executà el desviament del torrent de sa 2003). L?any 2009, l?Ajuntament de
Riera abans de la seva entrada a Ciutat Palma va escometre la rehabilitació
i és, per tant, allà on es bifurquen sa d?aquest espai, realitzada per
Riera vella (el curs antic, el natural) i sa l?arquitecte Federico Climent.
Passeig de ses Quatre Campanes als anys 20. Imatge: Fons Bartomeu Reus.
14
Dels or ígen s de Palm a f in s al pr im er r ecin t e
em m u r allat r om à
om hem dit, el torrent de esquerra (?Canamunt?), més alta i
sa Riera és un dels protegida. A la riba dreta (?Canavall?) la
C principals trets físics que
motivaren i condicionaren
la ubicació de Ciutat en
aquest punt del territori.
cota màxima assoleix els 9 msnm, de
manera que quedava molt exposada a
les torrentades i als processos d?erosió i
sedimentació. Segons les investigacions
Segons les hipòtesis més de l?historiador Bartomeu Vallori,
acceptades, la ciutat romana es situà l?única resta atribuïble amb seguretat a
en un primer moment a la part alta, a l?època romana que s?ha trobat en
la riba esquerra de la desembocadura aquesta riba del torrent es va descobrir
del torrent, una ubicació més segura en al número 25 del passeig des Born.
termes defensius.
Gràcies a la trobada de restes tan
Com calia esperar, a l?eix de sa Riera antigues s?ha pogut intuir el traçat
vella s?han trobat abundants restes original del torrent així com fins a quin
d?època romana. A conseqüència dels punt arribava el braç de la mar. Per
processos naturals associats a la exemple, les troballes a la zona de Sant
dinàmica del torrent, la major part de Nicolau fan intuir que el plantejament
les restes s?han trobat a la riba de Pere d?Alcàntara Penya de situar
Hipotètica ubicació de la ciutat romana cap a l'any 400 dC (en vermell).
Font: Carta històrica de Palma XXI.
14
Àncora romana trobada a la plaça de les Tortugues.
16 Exposada actualment a la Cambra de Comerç. Foto: Jaume Gual.
aquí un barri portuari podria ser arquitectures exemplars.
correcte (Vallori, 2019). La toponímia
ens tornaria a donar una pista amb el Arribant a la desembocadura de sa
carrer del Port Fangós. Riera vella, el jaciment de l?avinguda
Antoni Maura seria el més important.
A més de 500 metres de l?actual línia de Malauradament, es va destruir l?any
costa es trobà a principis del segle XIX, 2004 durant les obres de l?aparcament
durant la construcció de la font de les subterrani. Un exhaustiu treball
Tortugues, una àncora romana del arqueològic i unes tasques de
segle II aC de 380 kg de pes (Vallori, restauració i conservació respectuoses
2019; Escanelles, 2020). Aquesta àncora haurien servit per donar llum al
està exposada al pati de la seu de la desenvolupament de Palma des dels
Cambra de Comerç de Mallorca, al primers assentaments, a més d?haver
carrer Estudi General núm. 7. dotat a la ciutat d?un patrimoni cultural
de valor incalculable.
També en aquesta zona l?arquitecte
Lluís Moranta planteja la hipòtesi de la La investigació de Bartomeu Vallori
ubicació d?un teatre romà, a l?actual conclou que l?assentament romà es
illeta que formen els carrers Jovellanos, trobava a la riba esquerra de la
Guixers, Can Brondo i la mateixa plaça. desembocadura del torrent. El mapa de
Aquest teatre s?intuiria a partir de les dispersió de les restes localitzades que
mitjanceres dels edificis a l?interior de es pot consultar al seu llibre ?La ciutat
la illeta, que formen una estructura romana de Palma. Una topografia
radial, el que seria un ?registre fòssil? arqueològica?, mostra com la major
d?aquest edifici públic romà. Aquesta part de les troballes arqueològiques
ubicació per al teatre aniria lligada a la s?han donat en aquest part de Ciutat.
navegabilitat. Igual que en els nostres Les restes localitzades a la riba dreta
dies construïm edificis ?emblemàtics? a serien més aviat testimonials i més
primera línia de costa, els romans probablement relacionades amb la
també tindrien la intenció dinàmica del torrent i no amb un
d?impressionar els navegants amb assentament romà estable.
Possible registre fòssil del teatre romà de Palma. Font: Google Earth..
16 17
De sa Rier a
" vella" a sa
Rier a "n ova"
Arc i algorfa de la porta de la Gavella de la Sal. Imatge: Jaume Gual.
El m ón m edieval de la Ciu t at de M allor ca (an y 900-1400)
ls segles X, XI i XII varen Porta de la Gavella de la Sal (o Almudi)
estar marcats per la era la porta d?entrada a Ciutat des de la
E presència musulmana. El
902, Issam al-Khawlaní
liderà la conquesta, de
manera que Mallorca fou
mar. Hi havia, llavors, un espai enorme
entre la murada i la mar, ?la Ribera de
Mar ?, que es destinava a operacions
portuàries, activitats marineres i
incorporada a l?Emirat de drassanes, ja que a les ciutats
Còrdova i, més tard, a la Taifa de Dènia. musulmanes les drassanes se situaven
L?illa va ser liderada primer pels extramurs (Bestard, 2011; Tous, 2010).
almoràvits i després pels almohades, Segons Binimelis, Almudi ?es un portal
amb Abu Yahya com a darrer valí. junto a la Boteria y lo demás entre este y
Durant aquesta època, Mallorca rebria Boters era todo aquel territorio hasta la
diversos atacs i, alhora, seria acusada orilla del mar, una grandísima plaza en
de fomentar la pirateria (Tous, 2019). donde se hacían todos los negocios y
comercios de la mar? (Tous, 2010).
En aquell temps, el recinte emmurallat
es va ampliar cap a la zona de Canavall. D?aquesta època és també l?estrep de
La murada, però, no arribaria fins a la pont que es va trobar durant les obres
mar i creuaria el torrent de sa Riera a de l?aparcament subterrani de
18
l?alçada de l?actual plaça de la Reina. La l?Avinguda Antoni Maura, a l?alçada del 19
carrer de Vallseca. Està construïda amb ?diluvi? descrit per Mateu Salzet en el
una tècnica constructiva associada al seu noticiari va suposar una de les
període califal, aproximadament inundacions més catastròfiques de la
entorn de finals del segle X i principis història de Ciutat.
del XI.
Amb l?arribada dels catalans, la Ribera
de Mar es va anar urbanitzant
ràpidament i el llegat mariner va
quedar atresorat a la toponímia dels
nous carrers: carrer de la Mar, carrer
Marina (actual Av. Antoni Maura), c/
dels Remolars, c/ de la Boteria... Cap al
1300, la zona fou tancada per un nou
llenç de murada que, ara sí, arribaria
fins a la mar. La desembocadura de sa
Riera feia un ample de 21,8 m (Tous,
2019) i estava protegida per ?la
pallisada de sa Riera?.
El 1400, aquesta zona es trobava en
plena activitat mercantil i marinera
(Bestard, 2011), però durant la nit del
14 d?octubre de 1403 tot canviaria. El
Estrep de pont conservat a l'interior de l'aparcament subterrani de l'Avinguda Antoni Maura.
Foto: Jaume Gual.
20
Sa Rier a el dia de la gr an in u n dació: 14 d'oct u br e de 1403
"[...] eenderrocha lesarchadasdelstints[...] E totsola major part
delsditstintsabisa edestrui. [...] eper semblant totslosalberchs
qui affrontaven abla dita Riera ahon stavan losparayres. [...] E
aixi mateix ha enderrocat eabatutstotsaquellsalberchsqui eran
al carrer dela Mar finsel Moll, affrontatsabla dita Riera."
A ?La Ciudad de Mallorca. Ensayo histórico-toponímico IV?
de Diego Zaforteza.
a Riera ja s?havia desbordat testimonis que expliquen a la perfecció
S amb anterioritat i Ciutat ja
havia patit diverses
inundacions. El vespre del
14 d?octubre de 1403, però,
com es produí la catàstrofe. Segons
sembla, es produí un embussament a
la sortida del torrent cap a la mar, de
manera que l?aigua es va anar
acumulant fins a assolit alçades
va ser devastador. Segons la majoria de considerables als barris mariners al
cròniques que es conserven, la que voltant de sa Llotja. Les aigües
probablement fou la inundació finalment romperen la murada del moll
medieval amb més quantitat de morts i la gran onada que es formà va
al que avui és l?Estat espanyol, hauria enfonsar cases i arrossegà molts de
afectat unes 1.600 cases i provocat béns i vides cap a la mar.
entre 3.000 i 5.500 víctimes mortals.
El relat que el notari Mateu Salcet va
recollir en el seu diari il·lustra la
Com hem dit a la primera part, les
magnitud del ?diluvi?: ?diumenge que
característiques geomorfològiques i la
comptava tretze del mes d? octubre, a cinc
dinàmica fluvial del torrent propicia
o sis hores de la nit, ocórr a Mallorques
que es puguin generar grans
que per les grans aigües que caigueren el
revingudes. El traçat natural del torrent
dia anterior i la nit d?aquell dia, el dia
conduïa sa Riera pel cor del nucli urbà.
present i la nit d?aquest, ve la Riera tan
Entrava a Ciutat per la porta Plegadissa
poderosa i tan gran, amb arbres i
(la zona de l?actual Via Roma), negant el
branques que no pogueren passar pel
pla del Carme i continuant amb força
pont que està al mur de la ciutat, de
cap a la zona de la plaça del Mercat,
manera que l?aigua enderrocà el mur, i
Sant Nicolau, Born...
sobre el pont caigué i vessà, i va ser tanta
La tragèdia es produí ?després de dos que abans que trencà el mur, muntà
dies i dues nits d?intenses pluges?. El sobre la barbacana més de dues canes
doctor en Geografia Miquel Gelabert [més de tres metres]...?. Segons Salcet,
recull al seu article ?Les inundacions l?aigua arribaria als 7,82 metres a la
històriques de la Riera? (1989) diversos20zona de la plaça del Mercat. El seu relat 21
continua diguent que ?per la dita aigua hi havia tot un seguit d?indústries
són mortes més de cinc mil persones sobretot dedicades al tèxtil, com els
(...).Gran nombre de cossos d?aquells i obradors de tints i els dels paraires (a
aquelles que s?han ofegat han estat la zona del carrer de Paraires).
trobats devers el Coll d?
en Rebassa, altres L?impacte a la ciutat i al conjunt de la
devers Portopí (...).? ciutadania degué ser enorme. En
aquell moment, Palma comptava amb
La inundació del 1403 va afectar uns 40.000 habitants, la qual cosa vol
també greument l?economia. dir que més del 10% de la població de
Recordam que la zona de la Ciutat va morir a la torrentada. Com
desembocadura era on s?ubicaven les hem de suposar, molts més en
drassanes i a la zona de Sant Nicolau sofririen pèrdues materials.
Ciutat a 1300. Font: Carta històrica de Palma XXI.
22
Palm a con st r u eix la gr an m u r ada i desvia sa Rier a per
f or a de la ciu t at (an y 1613)
més del perill d?inundacions II va manar la modificació del llit de sa
i tragèdies com les que hem Riera amb una ordre donada a
A vist, el fet que sa Riera
travessés Ciutat pel seu eix
central generava alguns
inconvenients com la
Perpinyà el 29 de juny de 1303, per tal
que el torrent deixés d?entrar a la
ciutat. Aquesta ordre fa pensar que ja
hi havia hagut problemes amb les
necessitat d'una xarxa de inundacions, tot i que no s?hi ha trobat
ponts que connectés les dues meitats documentació on aquestes quedin
de la ciutat o la vulnerabilitat del reflectides (Grimalt, 1989). També
sistema defensiu, que es veia debilitat resulta curiós la manca de
per haver de deixar pas al torrent. La documentació de cap gran inundació
planificació del seu desviament ja venia entre la de 1444 (la següent gran
d?enrere. Segons diu Josep Maria avinguda després de la de 1403) i 1618,
Quadrado a la ?Memoria sobre las ja amb posterioritat al desviament del
inundaciones de la Riera? (1850), Jaume torrent.
Ponts sobre sa Riera (els marcats
amb un * són els cinc que ja
existíen a l?
època islámica):
A)* Ponte Sobiranum o de la
Porta Plegadissa;
B) d?en Más o del Carme;
C) d'en Tauler;
D) d'en Viabrera o d? en Sala;
E)* d?en Scala o nou del Mercat;
F)* de la carnisseria d?avall, d'en
Morlà, des Born o pont Sobirà;
G)* dels sastres o dels Pellicers;
H)* de na Lluna o de la Costa de
la Seu;
I) de la Palanca o d?abaix.
Font: Tous (2019) a partir de
22 Diego Zaforteza y Musoles. 23
Tanmateix, l?obra no s?arribaria a Cesano levantados en su visita a las
enllestir fins el 1613. El segle XVI havia Baleares en 1551? (2019) la proposta
estat marcat per les lluites de poder a de l?enginyer que va ser enviat a
Europa i el Mediterrani havia tornat a Mallorca per l?emperador Carles V amb
ser escenari central d?aquestes, com l?objectiu d?analitzar la murada i fer la
quedà palès amb l?atac otomà liderat proposta de renovació.
per Barba-rossa a Maó el 1535. Aquest
atac fou un toc d?atenció per a les illes, Hugo de Cesano va projectar el bastió
que veieren la necessitat d?actualitzar del Sitjar, el del Socorredor i el dels
les seves defenses seguint els nous Capellans (bastions que ja s?havien
avanços en artilleria. A Ciutat, l?acció construït quan Calvi va visitar la ciutat
més immediata va ser reconstruir la el 1555), així com els bastions de la
Torre del Cap del Moll i establir les Pintada vell, de Sant Antoni i de la
bases per a adoptar el sistema Porta del Camp. També va projectar
?abaluartat? italià. Juan Tous explica al una fortalesa ubicada a la zona de la
seu llibre ?Los planos de Hugo de porta de Santa Catalina que no es va
arribar a dur a terme (Tous, 2019).
Detall del mapa elaborat per Hugo de Cesano. Font: Tous (2019).
24
La murada medieval tenia dos punts de Cesano i va suggerir dos projectes
dèbils a l?entrada i la desembocadura que haguessin canviat la configuració
de sa Riera. El primer punt el salvava de Ciutat i de sa Riera nova. D?una
amb una àmplia concavitat i amb el banda, en lloc d?ubicar una fortificació a
Pont de la Porta Plegadissa o Pontem la zona de Santa Catalina, com
Sobiranum; mentre que a l?altre extrem, proposava Hugo de Cesano, Calvi volia
de nou la murada descriu un gran arc construir una ciutadella a la Ribera del
deixant a una part l?Almudaina i a l?altre Mar. D?altra banda, Calvi contemplava
el bastió del Moll (amb una porta per a un destí molt diferent per al torrent de
accedir-hi) i el moll, també amb una sa Riera: volia fer-la córrer pel fossat de
porta i amb la Torre al seu extrem. Llevant fins a desembocar a la zona del
Baluard del Príncep.
Segons ens conta Juan Tous al seu
llibre, l?enginyer militar Calvi es va Finalment, però, el torrent seria desviat
mostrar molt crític amb les propostes pel fossat de Ponent seguint el projecte
Mapa d?Antoni Saura. Aquest plànol mostra també un espigó a la desembocadura de sa Riera
nova que finalment no es va realitzar, ja que no surt representat al mapa de Garau de 1644.
Font: Picornell et al. 1989.
24 25
dels Fratín, i cap ciutadella s?arribà a construir una nova porta (l?antiga
fer. El fossat s?havia començat a encara es pot veure tapiada al plànol
excavar el 1601, però no seria fins el de Garau). El Fortí fou acabat de
1613 quan es durien a terme les obres construir el 1670, completant així el
definitives: ?Para ejecución de dicha baluard del Sitjar, tot i estar físicament
mudança abrióse un foso muy hondo separat d?ell per sa Riera nova (Ferrà,
desde detrás de los tintes y por arriba del 2003).
tirador del oficio de los pelaires hasta dar
al valle ó foso del baluarte llamado del Segons ens explica Jaume Llabrés, ja
Sitjar; el cual rompimiento hecho, que es des de la conquista catalana es Born
muy angosto, hízose al principio de él un era com una ?plaçoleta? on es duien a
atajo o reparo que comienza detrás de terme celebracions civils i religioses.
los tintes, para que el agua, en vez de Amb el desviament, sa Riera vella
tomar su primero y ordinario camino esdevingué ?una mena de descampat
discurriese por el nuevo valle de la que s?enfangava quan plovia?. Així i tot,
fortificación hasta el pié del baluarte de era un lloc idoni molt gaudit per la
Santa Catalina?. ciutadania. La nova gran esplanada des
Born es va convertir en el lloc de
Com queda reflectit a les cròniques celebracions relaciones amb les
recollides per Climent Picornell (et al. pomposes festes barroques (Bestard,
1989), després de la reconducció, sa 2011). El mapa de Garau ens la mostra
Riera encara provocaria alguna molt activa i ja podem veure tot un
inundació, com la del 28 de setembre seguit de cavallers desfilant o bornant,
de 1618, en rompre el dic de la nova pràctica de la qual hauria pres nom es
obertura ?por ser muy estrecha y ?Born?, definit com ?Combat a cavall en
necessitar doble anchura para traer el camp clos entre cavallers? o ?Lloc on
agua hasta el mar de Santa Catalina, y tenien lloc els tornejos?. Es Born va
como no ha podido pasar por la abertura reviure aquestes justes i jocs medievals
antedicha, levatándose ácia arriba se ha el 1998 i el 1999, amb diversos actes
estendido de tal manera [...] que l?aigua que es varen celebrar el Dia de les Illes
?llegó hasta la Puerta de Jesús, llenó su Balears.
foso y pasó por encima del puente á
cerca de dos canas de altura rompiò El cap de moro al cantó del carrer de
ambas puertas exteriores, que era nuevas Jovellanos (lligat, segons la llegenda, al
y muy recias, é hizo cuatro pedaços la mateix protagonista del carrer de la mà
interior, [...] se llevo la tierra con que se del moro), ens recorda les execucions
estaba cegando la Riera vieja desde el públiques que allà es realitzaven.
llano del Cármen hasta el Borne, el cual
inundó de parte á parte, [...] duró la Tot i que el desviament de sa Riera
corriente cerca de 5 horas. Encara es aconseguí millorar les condicions de
repetirien aquests episodis els anys brutícia i mals olors, la dignificació de
1620, 1635, 1683, 1734, 1750 o el 1850, l?espai guanyat al torrent encara no
la darrera vegada que sa Riera va havia arribat. D?aquesta època daten
recuperar el seu llit natural (Grimalt, cròniques d?abocaments al que,
1989). Al mapa d?Antoni Saura de 1613 imaginam, no devia ser un espai del tot
es detallen les característiques de la salubre. De fet, les cases en aquell
murada i les actuacions a realitzar per temps es construïen d?esquenes al seu
al desviament del torrent (Picornell et antic curs, amb la porta principal al
al., 1989; Tous, 2002). Entre d?altres, costat oposat. Hauríem d?esperar al
s?hagué de remodelar el baluard de segle XIX per a la seva gran
26 Sant Pere (o de Santa Catalina) i transformació.
26 27
A sa Rier a
com en ça la
m oder n it zació
de Ciu t at
Les Tortugues, fetes en bronze pel mestre fonedor Francesc Cardell,
a la font dedicada "a la jura de la princesa Isabel Luisa". Foto: Jaume Gual.
El segle XIX in icia el pr océs m oder n it zador de la ciu t at
(an y 1800)
A
1800 sa Riera vella era Carme, amb la sòbria arquitectura
encara una esplanada de característica dels edificis militars.
terra, però ja havia començat També hi donaven les tàpies de
a despertar interès. Ja el l?Hospital General i del Reial.
1784, en temps del capità
general Galcerán de Villalba, s?havia fet Aquesta zona es començaria a renovar
el passeig central i les arbrades laterals. el 1827, quan el capità Josep Ma. d?Alòs
El paisatge però encara estava dominat el reformà. Es va crear el jardí botànic,
pels alts murs perimetrals dels es sembraren més arbres i s?instal·là la
convents de les Teresetes (Santa Teresa font de brollador i safareig circular,
de Jesús), de Santa Magdalena i el del obra de Jacint Mateu i Sureda, que
Carme, desamortitzat el 1835 i originalment tenia una estàtua de la
reemplaçat pel Quarter d?Infanteria del Fidelitat (Ferrà, 2003; Tous, 2009).
28 29
Cap a la zona del Teatre trobam altres històricament cases senceres a la riba
cases senyorials com Can Brondo, Can dreta del torrent a l?alçada des Born.
Berga o Cal Marquès de Reguer. El Això va conduir a la compra de solars
músic Josep Balaguer donà aquest per construir cases senyorials (Bestard,
casal (avui més conegut com Can 2009) com les de Can Sureda
Balaguer) a l?Ajuntament amb la (desapareguda, actualment Can
condició que s?instal·làs el Cercle de Alomar, construïda el 1880), Can
Belles Arts de Palma. L?edifici va ser Zaforteza (a la cantonada del carrer
construït el 1699 a iniciativa de la Sant Feliu), Can Thomàs des Pedrís des
família Gual-Sanglada, amb la darrera Born, Can Quint, Can Debrull
reforma finalitzada el 2016. La tasca (desapareguda, al seu solar es construí
d?investigació del Grup d?Estudis de el Cine Born el 1928), Can Morell, Can
Recerca Medieval de la UIB permetrà Espanyol... Totes aquestes cases, com
observar les restes medievals de hem dit a l?anterior capítol, donaven
l?edifici. l?esquena a l?antic torrent, i tenien
l?entrada principal pels carrers Sant
Les grans torrentades havien arrasat Feliu o Sant Gaietà. El paisatge urbà
La plaça del Mercat a una il·lustració del ?Panorama óptico, histórico, artístico de las islas
Baleares?d?Antoni Furió (mitjans segle XIX, c 1840).
30
des Born es completava amb les cases
humils dels artesans a la vorera
oposada. Entre les cases senyorials en
destacarem Can Morell, per la seva
història i el seu present com a edifici
públic municipal. Va ser construïda el
1764 a iniciativa de Miquel Vallès i
Orlandis, el primer marquès de Solleric,
obra de l?arquitecte Gaspar Palmer.
Aquest edifici ja forma part de la
iniciativa pública i privada que volia
començar a canviar el paisatge de sa
Riera vella. Això no obstant, com tantes
altres cases senyorials construïdes
abans de la reforma des Born, la façana
de l?entrada principal es troba
d?esquenes, en aquest cas al carrer
Sant Gaietà. El 1975 l?edifici va ser
adquirit per l?Ajuntament de Palma i el
1985 s?inaugura el ?Palau Solleric? com
a centre d?art contemporani.
Oliver Wrinckler cobreix la façana del Palau
Solleric amb un teló de 600 m2, abans de la
?Sólo por el triste estado de la Península seva inauguració el 1985. El varen realitzar:
podía haberse presentado un profesor de Alfons Sard, Pere Joan, Mercedes laguens,
tan sobresaliente mérito en esta Ciudad, Thierry Job i Menéndez Rojas (que no apareix
en donde a la simple inspección de los a la fotografia).
Foto: Oscar Pikin, publicada a la tercera part
edificios... se advierte el mucho atraso y el de la "Biografia de Ciutat".
ningún gusto que hay en la arquitectura?.
Amb aquest informe del Real Acuerdo
s?acceptava la sol·licitud de l?arquitecte
Isidro González Velázquez pel seu ubicant diversos monuments al llarg
nomenament com a arquitecte del recorregut.
municipal el 1811. Segons indica la
Tot i que el projecte no s?arribà a dur a
historiadora Catalina Cantarellas,
terme, sembla que sí va tenir certa
encara que la estada de Velázquez a
influència en la remodelació que es
Ciutat fou curta, va ser intensa en la
faria més tard, per exemple pel que fa
redacció de projectes. Per exemple el
a la font-obelisc a l?inici del passeig.
de la reforma del passeig des Born de
Segons el cronista de la ciutat
1812, que va presentar a un concurs
Bartomeu Bestard, el 1822 començaria
convocat per a commemorar la nova
realment a construir-se el que després
etapa constitucional i cometre el seu
es coneixeria com ?passeig des Born?.
?eixamplat i regularització?.
Amb projecte de Tomàs Abrines, es
L?avantprojecte de Velázquez plantejava
faria el projecte de passeig amb dues
enllaçar es Born amb el Moll i el Teatre,
30fileres d?arbres amb bancs de pedra i 31
respatller de ferro. El 1833 es carrer central passejarien les classes
materialitza la reforma des Born a altes, per un lateral la gent gran i per
iniciativa del regidor Manuel Santander, l?altre la gent humil. En aquest moment
amb Tomàs Abrines de nou a càrrec de es col·locarenles esfinxs, ?ses Lleones?,
les obres. Es faria ja un passeig a mode tallades en pedra de Santanyí per Jacint
de saló de tres carrers marcats amb Mateu. Les lleones varen ser retirades
quatre fileres d?acàcies (Tous, 2009). el 1863 amb motiu de l?allargament des
Bestard ens diu que al projecte original Born, com veurem més endavant. En
es feia constar, literalment, que pel recol·locar-se l?any 1895, els seus pits
s?havien reduït i les lleones havien per part dels palmesans. La col·locació
tornat un poc més pudoroses. El de la primera pedra fou un acte
mateix any 1833 s?aixecà la font de les multitudinari que va comptar amb la
Tortugues o Saló de la Princesa, en participació de ?todas las tropas
commemoració del jurament com a disponibles: Acompañado del
princesa d'Astúries de la futura reina Ayuntamiento, descendió el Capitán
Isabel II. Per a costejar les obres es va general Sr. Monet al depósito que debía
obrir una subscripció popular, segons contener el agua para la fuente. En
les cròniques, amb una gran acollida bandeja de plata le fue presentada la
medalla acuñada para perpetuar el acto.
Esta, de plata también, llevaba dos
leyendas: ?A la Jura de la Serma. Señora
Princesa Doña María Isabel Luisa de
Borbón. La ciudad de Palma.? en el
anverso, y en el reverso: ?Reinando el Sr.
Don Fernando VII. Mallorca 1833.?. Un
notario leyó el acta en pergamino, que el
Capitán general encerró en una botella,
dando un viva al Rey, que fue contestado
por las tropas y el pueblo, y encerrado
todo en un cajón de plomo, sellado con
cuatro sellos de lacre, lo colocó en un
nicho abierto bajo la primera piedra,
bajado que hubo a los cimientos, y se
vitoreó a la Reina y a la Princesa, y se
dispararon cinco cañonazos a cada uno
de los tres vivas. [? ] Se iluminó el paseo
ésta y las dos noches siguientes, donde
hubo baile y mascarada? (Zaforteza,
1954).
Tot i que els obeliscs com a monument
són relativament comuns, no n?hi ha
molts que tenguin les tortugues com a
?portadores?. Només en coneixem dues
similars, ambdues a Florència: l?obelisc
de Santa Maria Novella i l?obelisc de
Boboli al Palazzo Pitti. A més de la
madrilenya ?Fuente de los Galápagos?,
també erigida en homenatge a Isabel II,
tot i que en aquest cas les tortugues no
han de suportar el pes de l?obelisc.
La font de les Tortugues a unail·lustració del
?Panorama óptico, histórico, artístico de las
32islas Baleares?d? Antoni Furió (mitjans segle XIX,
33
c 1840).
En principi, aquests elements podien referència a la poesia "La relíquia" de
ser símbol de longevitat, en un desig al 1909, on el poeta recorda els jardins de
regnat d?Isabel II. L?aigua es relaciona Can Alcover:
amb la fecunditat i el monument d?inici
també tenia quatre dofins amb ales Somni semblaria
d?on brollava l?aigua, símbol el temps que ha volat
d?intel·ligència, saviesa i prudència... de la vida mia,
però que foren substituïts per quatre sense les ferides que al cor ha deixat;
caps de lleó. sense les ferides que es tornen a obrir
quan veig que no vessa
Conten que Robert Graves va fer una ni canta ni plora, la font del jardí.
interpretació alternativa de la font, Trenta anys de ma vida volaren depressa,
explicant que reflectia la societat i encara no manca,
mallorquina d?inici de segle XX: una penjat a la branca,
societat lenta, tancada, que no avança un tros de la corda de l'engronsadora,
(per les tortugues); jerarquitzada de com trista penyora,
dalt a baix (el monòlit); i presidida per despulla podrida d'un món esbucat...
l?obscurantisme i la por (per la
ratapinyada). Faune mutilat
brollador eixut,
Sigui com sigui, a nosaltres ens agrada jardí desolat
pensar que aquestes tortugues varen de ma joventut.
arribar al Saló de la Princesa seguint les
El Bellaombra centenari que es trobava
aigües de sa Riera vella des del ?pla de
en aquests jardins ens va abandonar a
ses Tortuguetes?, ubicat a Puigpunyent principis de 2020.
molt a prop del naixement del torrent.
Amb els diferents homenatges a
A l?altre extrem del passeig des Born, la Isabel II s?ampliaria el passeig des Born.
desamortització del convent de Sant El 1833 fins al Saló de la Princesa i el
Francesc de Paula el 1837 va donar pas 1863 fins al peu del monument de la
a l?actual plaça de la Reina. Allà, el 1860, plaça de la Reina. La prolongació del 63
la mateixa Isabel II col·locaria la va aixecar certa polèmica, per la
primera pedra del seu monument, una dificultat que presentava el desnivell i
escultura en marbre de 2,7 metres la necessitat d?alinear façanes dels
d?alçada, que seria inaugurada el 1863. habitatges existents. El batle va decidir
Romandria en aquest emplaçament actuar i accelerar la reforma el vespre
només cinc anys, fins l?1 d?octubre de del 18 de març. Per això es recordaria
1868, quan els ciutadans li fermaren amb la famosa dita ?s?alcalde Billón, que
una soga i la tombaren. en un vespre ha allargat es Born?. Amb
posteriors reformes, el passeig
En aquesta plaça també hi trobaríem la s?ampliaria i s?escurçaria (fins i tot la
Casa Lladó (1865, Antoni Sureda) i la font de les Tortugues es desplaçaria el
Casa Sitjar (Bartomeu Ferrà, 1892). 1956, per a alinear-se amb la nova
També el ?Jardí de la Princesa?, avinguda Jaume III).
dissenyat per Josep Frontera el 1863. El
1928 s?hi inaugurà la font homenatge a En aquell moment, Palma començava a
Joan Alcover. El conjunt és obra de intentar convertir-se en una ciutat
Guillem Forteza, amb la col·laboració europea.
de Joan Pons i Marqués. El monument,
34
construït a subscripció popular, fa
Escultura d'Esteve Monegal
34 al monument homenatge a Joan Alcover. 35
Foto: Alejandro Maestro.
La Pr im er a Repú blica t om a u n t r os de la m u r ada del
m ar (an y 1873)
Arxiduc Lluís Salvador a l?espessor del mateix [...] duu ara al
L'
descriu al seu Die damunt de la murada [...], proveïda de
Balearen una ciutat belles plantes i coberta d?una fina arena
amb un recinte de marès?.
emmurallat que ?s? obri
per sis portes, una de Ja el 1868 s?havia demanat formalment
les quals és la porta del Moll, esbucada l?esbucament de les murades.
al construir el mur de fortificació front la Finalment, després de les disputes
mar, que constitueix l? entrada principal amb l?exèrcit, que s?oposava a
de la ciutat?. La part de la murada que l?enderrocament, el president de la
dóna a la badia des de el baluard de República Estanislao Figueras autoritzà
Sant Pere, continua s?Arxiduc, ?va ser l?enderrocament d?una part de la
esbucada, de manera que ara els edificis murada de mar. Corria l?any 1873.
mercantils de la Llotja i de la Junta de Aquesta actuació afectaria el tram
Comerç de la Mar són visibles des de la comprès entre el quarter de Cavalleria
mar?. Val a dir que per s?Arxiduc el i el baluard de les Drassanes i tenia
passeig per la murada en el punt on se l?objectiu de permetre el
situava la porta del Moll ?constitueix un desenvolupament del port (March,
dels millors passeigs de la ciutat, [...] el 2002). A l?espai alliberat es faria, anys
mur està trencat i una escala practicada més tard, el passeig Sagrera.
L?anunci de l?enderrocament es va de tanto aparato militar?. Es varen
rebre amb molta acceptació per part rebre tots els permisos i, finalment,
de la ciutadania, ja que s?entenia com ?Sobre las 11 un gentío inmenso
un indicador de progrés i inici de la portando banderas [? ] y acompañado
construcció de la Palma moderna. de dos bandas de música se puso hacia
L?acte inaugural d?esbucament, tot i la Lonja y comenzó enseguida la
que multitudinari, no va estar exempt proyectada demolición, arrojando al
de tensió, com queda recollit al suelo la primera piedra el Alcalde
?Noticias y Relaciones históricas de [Gabriel Oliver Morey]?. ?Durante la
Mallorca (1871-1880)? de Juan Llabrés tarde numerosos jornaleros consiguieron
Bernal: ?como faltaba el consentimiento destruir un pequeño trozo de la parte
del ramo de Guerra Único competente superior del muro inmediato al cuartel
para todo lo relativo a fortificaciones?, la de la Lonja, lo que presenció un
Capitanía General ?se opuso a que se extraordinario gentío? ?.
destruyera parte alguna de la defensa de
Palma y sigilosamente situó en la La porta des Moll va ser traslladada al
madrugada las tropas de la guarnición pati entre el Consolat de Mar i l?edifici
con objeto de impedir el derribo, así es de la Llotja, formant part del conjunt
que apareció buena parte de la ciudad monumental i emprat ara com a espai
ocupada militarmente?. ?Toda la fuerza institucional del Govern de les Illes
de Palma estaba en la calle mientras Balears.
nada ocurría entre el pueblo asombrado
Dibuix de l'enderrocament de la primera pedra de la cortina que unia les portes del Moll i de les
Drassanes, a 15 de febrer de 1873. Font: Tous, 2009.
36
El pr oject e m oder n ist a de Ciu t at a 1900
"Oh, Born beneït, quin remei ets per a tots els que estan cansats de
córrer sense anar enlloc! Déu te conservi el teu repòs, per a consol
dels desesperats del brogit de civilitat! Déu ens hi doni una cadira en
aquest temple del seure!?.
L?illa de la calma, Santiago Russiñol (1905)
a darrera part del Com podem llegir a les pàgines de la
L segle XIX va servir per
posar els fonaments
del projecte liberal per
segona part de la ?Biografia de Ciutat?
de Palma XXI, a finals de segle XIX
Palma era encara una
encotillada, amb alguns nuclis de
ciutat
modernitzar la ciutat a
població dispersos que havien sorgit
través d?un nou urbanisme que ajudàs extramurs, però amb unes murades
a créixer la indústria i a iniciar l?activitat que eren el símbol d?allò que ens
turística. Tot i la crisi colonial del 98, la allunyava de les ciutats modernes.
recuperació econòmica va ser Dins una illa agrària, Palma era una
relativament ràpida i no va ciutat de primer nivell implicada en un
comprometre les aspiracions a la procés de canvi important. Així, el
modernització de la ciutat. segle XX comença amb dues
Ciutat a 1900 (en vermell) i proposta d'eixample del Pla Calvet.
Font: Carta històrica de Palma XXI.
38
transformacions considerables per a i d?oci importants, com l?esmentat Gran
Ciutat: l?enderrocament de les Hotel (1903; Lluís Domènech i
murades i l?Eixample del Pla Calvet. Muntaner) o el Teatre Líric (1910,
Bennazar); comercials com el Forn des
Miquel del Sants Oliver somniava a Teatre (1916); i també a altres com
Desde la terraza, el 1891, amb un l?edifici plurifamiliar Can Casassayas
passeig des Born convertit en ?un (1908, Roca i Reynés). D?aquests anys
magnífico boulevard entre cuyos edificios és també l?edifici del Col·legi Notarial,
se cuentan ya tres fondas u hoteles de d?estil neoplateresc (1919, Roca) o la
primera clase?. El primer hotel de luxe, reforma del Círculo Mallorquín (1918,
el Gran Hotel, s?inauguraria el 1903 a Madorell).
sa Riera vella, amb l?aspiració de ser
l?hotel capdavanter del turisme de luxe
a Ciutat (cosa que va aconseguir
durant un temps). Durant el primer
terç del segle XX, Palma va ser
pràcticament una ciutat en obres. Els
arquitectes protagonistes d?aquesta
etapa serien Francesc Roca, Guillem
Reynés, Jaume Alenyar i Gaspar
Bennazar. L?arquitectura modernista
destacà en els primers edificis turístics
Plaça de la Reina a als anys 20 del segle passat. A la imatge, el jardí de la Reina i el quiosc
Mundial, amb un bar a planta baixa i una biblioteca al primer pis. El Mundial (conegut com ?el
xiringuito?) va desaparèixer als anys 40 del segle passat. Font: Fons Bartomeu Reus.
38
Gaspar Ben n azar con solida la r evolu ció ar qu it ect òn ica
i u r ban íst ica de Palm a (an y 1930)
aspar Bennazar va ser Escarrer (1929) i el monument a Antoni
l?arquitecte municipal Maura (1929, amb escultures de
G des de l?any 1901 fins
el 1933. Des d?aquest
càrrec oficial,
compartí amb Jaume
que
Benlliure). Ja al Born, al núm. 16, Can
Ribas (1923) i al 25, el Cinema Born
(1931); i els esmentats Telefònica
(1930) i Can Caubet (1926) al carrer
Alenyar, va ser el Constitució. Al núm. 24 de l?Avinguda
responsable de dissenyar la ciutat del
futur, començant per la gestió de
l?enderrocament de les murades i de
dur endavant el desenvolupament de
l?Eixample de Calvet. A les pàgines de
la segona part de la ?Biografia de
Ciutat? podem llegir sobre el
protagonisme que va tenir en el
projecte modernitzador de Ciutat
durant els més de 35 anys que durà la
seva carrera professional, tant des de
l?àmbit públic com des del seu despatx
privat, amb altres personalitats com
Miquel dels Sants Oliver o Eusebi
Estada.
El conegut com a ?Pla Bennazar ? de
1917 plantejava una ?cirurgia urbana?
fonamentada en els principis aplicats
per Haussmann a París. Per la manca
de recursos i la dificultat per aplicar-lo,
només se?n va executar una petita
part, l?actual carrer Constitució. Aquest
carrer concentra grans edificis, alguns
d?ells obres del mateix Bennazar com
Can Caubet, on als anys 50 hi havia el
bar Formentor, i l?edifici de la
Telefònica. També hi trobam l?edifici de
la Delegació de Govern, de Francesc
Roca. Aquesta concentració d?obres de
Bennazar es repeteix al llarg de l?eix de
sa Riera vella, segurament l?espai on
Bennazar va projectar més edificis, el
que demostra la importància que ja
tenia per als inversos fa cent anys (i de
molt abans, si recordam la ubicació
dels casals senyorials). A la Rambla
trobam Can Rotleu (1923), al número
40 5, i els bancs del passeig (~1906). Als
voltants de la plaça del Mercat, Can
Antoni Maura, Can Mulet (1903); i al edificis ens fan a la idea que es Born
núm. 28., just tocant el Passeig Sagrera era el lloc de moda dels anys 20, amb
(també de Bennazar, 1910), Can Salas l?Hotel, el Teatre i el cafè Líric, el
(1903). Formentor, el Riskal, el Cine Born, el
cinema Rialto...
També foren obra de ?s?Arquitecte?
l?hotel Alhambra i el teatre Líric, Bennazar també va tenir una
ambdós enderrocats el 1966 per important participació a sa Riera nova,
construir els jardins del Rei. Aquests com veurem més endavant.
Can Ribas, al passeig des Born. El rètol ?Paseo del Generalísimo?es va esborrar
de la placa l?any 1979. Foto: Jaume Gual.
40
La t r an sf or m ació en t em ps del f r an qu ism e: la
con st r u cció del Palau M ar ch (1940), la cr eació de
s?Hor t del Rei (1968) i el par c de la M ar (1973)
a Guerra Civil va deixar com a refugi) i el de la Costa de la Seu,
també la seva petjada encara amb la senyalització visible.
L
a sa Riera vella, en També hi hagué un refugi a l?actual
aquest cas amb obres Institut Ramon Llull, que des del centre
?ocultes? de defensa del pati tenia sortida a prop del pont
passiva. Tal i com des Fortí (túnel que passats els anys
queda reflectit a ?Els sembla que va ser emprat pels
refugis antiaeris de Palma? de estudiants per fugir... de les classes!).
Bartomeu Fiol (2019), al llarg de tot
l?eix es trobarien diversos refugis Un altre llegat que destaca Fiol, encara
particulars (com el de Can Quint, a amb més risc d?esvair-se, és el de les
4,20 metres de profunditat i amb marques de senyalització de boques
capacitat per a 135 persones) a més antiincendis que es varen fer per tal de
d?alguns públics, d?entre els quals localitzar-les ràpidament en cas de
destaquen el de la Costa del Teatre (un bombardeig. Es tracta de símbols amb
accés a l?antic túnel del tren, emprat forma de diana amb tres cercles
Entrada al refugi de la costa de la Seu. Foto: Jaume Gual.
42
Seqüència d'imatges que mostren les successives reformes a l'edifici de la Clínica Rotger.
Font: clinicarotger.com
concèntrics de color El topònim de Via Roma encara es
blanc-vermell-blanc. En ser marques conserva per al tram de la Rambla més
pintades, aquestes s?han anat perdent proper a les Avingudes, on es troba la
i esborrant, tot i que encara són clínica Mare Nostrum (des de 1991,
visibles les del Convent de les Clínica Rotger), d?estil racionalista.
Teresetes o la del Col·legi Notarial. Enric Juncosa la projectà el 1936, tot i
que l?obra no es finalitzaria fins el
En temps del franquisme hem de 1942.
xerrar del ?Paseo del Generalísimo? en
referir-nos al Born i de ?Via Roma? per La desamortització de 1835 s?endugué
a la Rambla. En aquesta via es varen el convent de Sant Domingo, deixant
col·locar dues estàtues romanes per un espai que, anys més tard, seria
agrair a les tropes feixistes italianes la ocupat per un dels grans
seva participació a la Guerra Civil. Val a protagonistes de Ciutat. A una part del
dir que aquestes estàtues són còpies solar es va construir el Círculo
d?altres dues que va dur d?Itàlia el Mallorquín, mentre que a l?altra es va
Cardenal Despuig, i que varen ser fer temps després una obra ?de
substituïdes el 1942 per evitar la seva aspecto grandioso?, segons l?arquitecte
degradació. municipal Jaume Alenyar, que signà el
permís d?obres.
Marca de boca antiincendi
al convent de les Teresetes. 42 43
Foto: Jaume Gual.
Costa de Sant Domingo abans de la construcció del Palau March. Font: Fons Rul·lan.
Es diu que Joan March, en ser rebutjat L?antiga Porta Ferrissa es trobaria entre
com a soci del Círculo Mallorquín, va el Palau March i s?Hort del Rei, jardins
decidir construir el seu habitatge just que ja conegué Anselm Turmeda a
al costat. Amb Luis Gutiérrez Soto com finals del segle XIV: En cell jardí los
arquitecte, March va fer un sumptuós fruiters / eren de totes maneres: /
casal d?enormes dimensions, posant a dàtils, pomers, presseguers,/ codonys,
més la sortida de les cotxeres aferrada albercocs, cireres,/ massanes, prunes e
a l?entrada principal del Círculo. peres,/ taronges, poncís, llimons,/
Aquesta llegenda urbana ens consta avellanes e lledons,/ raïms moscatells
que no és certa, com tantes altres e figueres.
històries al voltant d'en March. Això no
obstant, el Palau March (1945) és un S?Hort del Rei estava tancat dins
símbol de poder tant per les seves murada. A l?Edat Mitjana, el concepte
dimensions, com per la riquesa dels de jardí estava assimilat al d?hort, per
materials o l?elegància de les tres això es trobava la varietat d?arbres
façanes. fruiters i ornamentals que descrivia
Turmeda, a més dels animals salvatges
Segueix havent-hi moltes preguntes que el rei rebia com a regal: lleons,
entorn del Palau, com per exemple: ossos, llops...
perquè no hi ha cap fotografia de la
44 seva construcció? A finals del segle XIX es va construir a
l?extrem més pròxim a la mar el guanyador del Grup Zócalo, liderat per
quarter de cavalleria de l?Almudaina, Pere Nicolau, va aconseguir un espai
mentre que a l?altre extrem, on encara digne per a la ciutat i la ciutadania, i va
hi havia hort, es varen construir a fer que la Seu es tornés a reflectir a la
principis de segle XX, com hem vist, el mar.
Teatre Líric i l?hotel Alhambra. El Pla
Alomar tornaria a recuperar els solars i Abans de fer-se el projecte de parc que
construir els actuals jardins, dissenyats coneixem avui dia, la zona va passar
pel mateix Gabriel Alomar. per una autèntica catarsi, amb la que
malauradament va ser la
El Parc de la Mar, ja als anys 80, vindria transformació urbana més important
a completar la dignificació d?aquesta dels anys 60: la connexió de l?autopista
franja de Palma. A la quarta part de la de Llevant amb el port per davant la
"Biografia de Ciutat" es conten els Seu. Sembla que només la Societat
detalls del fenomen polític i urbanístic Arqueològica Lul·liana va alçar la veu
de primera magnitud que va esdevenir en contra d?aquella proposta, amb una
el seu projecte. Políticament, va ser la nota de premsa publicada el 1966 a
primera conquesta ciutadana contra Diario de Mallorca on fins i tot feia una
l?ajuntament franquista, en aconseguir crida a la participació ciutadana. En
anul·lar la concessió adjudicada el aquell moment, es va prioritzar el
1973 a Park Mar S.A. per fer un cotxe enfront del vianant i encara avui
aparcament de 600 places. hem de patir l?autopista a la zona més
Urbanísticament, el projecte emblemàtica de Ciutat.
L'esbucament del quarter de cavalleria de l'Almudaina va conduir al descobriment de l'arc de la
drassana reial, d?
època islàmica, la infraestructura portuària més antiga que es conserva a
Palma. Font. Fons Bartomeu Reus.
44 45
Les gr an s
r ef or m es
u r ban íst iqu es
en t or n de sa
Rier a n ova
Imatge de l?
eixamplament del pont des Fortí als anys 70. Font: Col·lecció particular.
Els n ou s pon t s de sa Rier a
l desviament de sa Riera va (Menéndez Pidal, 1963). Això no evità
E conduir a la necessitat
d?una nova infraestructura
associada a la murada
renaixentista. El llit actual
que fos víctima de l?especulació i que
hagués de ser reconstruït després
d?una explosió provocada el 1963 pels
seus nous propietaris, que volien
és una obra de ?fortificació edificar en aquesta zona ocupada per
monumental? caracteritzada pel seu l?antic quarter militar, ja en aquell
recorregut en ziga-zaga (seguint la moment abandonat.
murada) i per l?amplària i la profunditat,
relacionades amb la seva funció El conjunt de sa Riera està catalogat
defensiva (Llabrés, 1988). des del 1988 gràcies a la iniciativa
ciutadana, liderada per ARCA i GOB,
Avui dia, subsisteix tot el traçat des de que va aconseguir la declaració de BIC.
l?anomenat pont des Fortí fins a la La catalogació, però, va arribar tard per
desembocadura al Baluard de Sant al pont des Fortí, malmès per unes
Pere. Un Baluard, recordem, que va obres dels anys 70 quedant el pont
quedar exclòs de l?esbucament de la original avui en dia amagat davall
murada dins el conjunt de la ?Muralla l?eixamplament efectuat per adaptar-lo
del Mar ?, que va ser declarada a les Avingudes. El pont continua
46
Monument històric-artístic a 1942 intacte davall les jàsseres de formigó. 47
Plànol de Scheidnagel de 1871. Font: Tous (2010).
Molt a prop del pont del Fortí s?hi troba Malgrat la reforma (l?actual és més baix
el pont del Tirador, de menors i té quatre arcs en lloc de sis), conserva
dimensions, construït a 1775 entre els el seu caràcter de l?original.
desapareguts Hornabeque i la casa del
Tirador. Aquest pont podria formar El pont d?Andratx (1893) obra d?Eusebi
part de la connexió del camí de ronda Estada, va substituir un preexistent de
sobre sa Riera que veiem al plànol de fusta. Sembla que a principis del segle
Scheidnagel. El pont es conserva en el XIX ja existia un pont o passera de fusta
seu estat original. L?única modificació i que en aquelles dates es va haver de
que va fer l?Ajuntament de Palma, en reconstruir degut a una gran
temps de Federico Climent, va consistir torrentada. A mitjans del segle, el nou
en elevar les parets laterals per pontet ja es trobava en estat ruïnós.
adaptar-les a la normativa vigent. Miquel Àngel Llauger, al seu llibre ?Les
rondes de Ciutat?, ens conta que ni la
Els moderns ponts des Fortí (1916) i Direcció General d?Obres Públiques del
d?en Moranta (1917) són obra de Ministeri, ni el Port de Palma, ni
Gaspar Bennazar i varen ser dissenyats l?Ajuntament, estaven disposats a
per harmonitzar amb l?estètica del pont córrer amb les despeses de l?obra i que
de Santa Catalina. Per la seva banda, el per aquesta raó es va decidir refer un
pont de Santa Catalina, reformat pont de fusta vora la mar i sotmès a les
després de l?esbucament de la porta càrregues variables del tràfic. El pont
contigua, és l?únic pont que existeix del d?Eusebi Estada va estar a punt de
48 recinte de les murades (Llabrés, 1988). desaparèixer a finals dels anys 80, no
pel seu estat de conservació sinó per remodelació recent, la barana va ser
una demolició exigida pel Pla substituïda per una altra que no anava
d?Ordenació de Sa Feixina aprovat el en consonància amb el conjunt
1989. Reforma que, afortunadament monumental. Gràcies a la reivindicació
aquesta vegada, es va acabar corregint. conjunta d?ARCA i Palma XXI, es va
aconseguir instal·lar una nova barana
Encara trobarem un pont més, ja a la adaptada a les mesures de seguretat i
desembocadura, aquest de formigó i amb un disseny més acord a l'entorn
construït amb el desenvolupament del històric-patrimonial.
passeig marítim. Fruit d?una
A l'esquerra, imatges
comparatives de la
barana original i la
barana per la qual va
ser substituïda en un
primer moment.
Foto: Jaume Garau.
Abaix, barana actual.
Foto: Jaume Gual.
48 49
Sa Rier a n ova at r eu la n ova ar qu it ect u r a
l trasllat de sa Riera va L?espai entre les ?dues rieres? va
E generar un nou caràcter en
aquesta zona de Ciutat que
es mantindria una vegada
esbucada la murada.
quedar ocupat per l?Institut Balear o
Institut Ramon Llull i l?Institut Joan
Alcover, ambdós de l?arquitecte Tomás
Gómez Acebo (1912); a més de la plaça
L?atractiu i particularitat del del Tub, reformada el 1983 per Pere
paisatge d?aquest tram pel que fa al Rabassa i Eugenio de la Fuente, amb el
conjunt de Palma va servir com a projecte ?Sólido de contraste?. També
imant al desenvolupament urbanístic. es troben a aquesta zona el velòdrom
A més dels esmentats ponts de Tirador (1898-1903) (amb el xalet
noucentistes, hi ha diversos exemples de Bennazar, afegit el 1918) i el
de grans obres. canòdrom Balear (1932). L?edifici
Casa Salvà, seleccionada com a "obra del mes/23" pel C