Llibre 4 Biografia de Palma_WEB

PALM A la ciu t at en vaïda La biogr af ia de Ciu t at Qu ar t a par t : La ciu t at t u r íst ica De 1975 a 2020 La ciu t at t u r íst ica De 1975 a 2020 4 Colecció Iniciatives XXI Coordinador del projecte: Jaume Garau Coordinador de fotografia: Jaume Gual Secretaria tècnica: Juanjo Suárez Assessorament: Maria Lluïsa Dubon, Dolores Ladaria, Climent Picornell, Pere Rabassa, Maria Gómez, Guillem Aloy, Cristina Llorente. Agraïments: Als revisors i revisores (veure annex), a l'Ajuntament de Palma i a qui ens va cedir fotografies, especialment a l'Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca - ASIM. Dipòsit legal: DL PM 1031-2020 Edita: Palma XXI i Fundació Iniciatives del Mediterrani Primera edició de la quarta part: Desembre 2020. Copyrights: Palma XXI i Fundació Iniciatives del Mediterrani Disseny: C3PO Usa La Fuerza Maquetació: Maria Reyero Impressió: Esment Impremta Foto de portada: Jaime Reina. Amb la col·laboració de: Prohibida la reproducció total o parcial d'aquesta publicació sense autorització de l'entitat editora. Tots els drets reservats. Pr esen t ació Amb aquesta darrera part conclou la biografia de Palma. Una obra que ha ocupat quatre anys d?intens treball, on un ampli col·lectiu de persones, coneixedores totes elles de la realitat passada o present de la nostra ciutat, que han sabut generar un document prou original. La forma que s?ha seguit per a la seva gènesi ha estat innovador i fruit de les essències de la ciutat. L?intercanvi d?idees entre moltes persones que hi viuen i l?estimen genera complicitats que s?han aprofitat per bastir aquesta obra. El mateix títol escollit, ?Biografia de Ciutat?, és ja, en si mateix, una originalitat. Les biografies sempre s?utilitzen per descriure la vida de les persones, en aquest cas s?ha utilitzat per tal que els diversos col·laboradors hagin pogut narrar els distints episodis de la seva història, que s?ha volgut plantejar de forma viva, com si aquesta es volgués mostrar com a un esser viu. La metodologia seguida ha consistit a ordenar les aportacions dels diversos autors, coneixedors d?una o vàries etapes concretes, que han pogut plasmar les seves idees i, posteriorment, altres experts en aquell període han pogut contrastar els continguts, procurant ser fidels a la concepció expressada pels diversos autors. És del tot necessari fer un esment especial a la tasca ingent que ha realitzat, en tot moment, Jaume Garau, que ha estat peça clau en tot aquest procés. Ell ha aconseguit que un ampli col·lectiu de persones es pogués organitzar per tal de narrar els fets més rellevants que han marcat aquesta ciutat al llarg de la seva vida. Esperem que aquesta darrera part, que ara teniu a les vostres mans us agradi. Llu ïsa Du bon Presidenta de Palma XXI Foto: B. Ramon. Diario de Mallorca. 6 Continguts Presentació 07 Introducció: cap a la ciutat totalment turística 10 Palma després de la mort de Franco 22 La ciutat creix malgrat la crisi turística 28 La vida cultural en transició 34 Palma celebra el primer govern d'esquerres des de la Segona República 42 Un nou urbanisme s'obre cami a Ciutat 48 Palma enfronta una nova rehabilitació integral de la ciutat antiga 54 La vida cultura canvia la ciutat 62 Serveis socials al teu costat 68 Les darreres passes del govern socialista a l'Ajuntament de Palma 74 "Desde la terraza" 78 La ciutat comença -inconscientment- una època de crisi i decadència 86 Palma comença el nou mil·leni en un món completament globalitzat 92 Catalina Cirer, la primera batlessa de Palma 96 El creixement econòmic corrupte envaeix la ciutat i l'Ajuntament 102 La crisi financera mundial arriba a Palma mentre Aina Calvo governa 108 La millor ciutat del món per viure? 114 Palma torna a girar cap a l'esquerra, però esclata la COVID 118 Epíleg 124 Annex 128 8 In t r odu cció: cap a la ciu t at t ot alm en t t u r íst ica  Foto: Jaime Reina. om hem vist a la tercera franquista: 1951 reconeixement de C part de la Biografia de Palma, el big bang turístic que començà a la dècada del 1960 expandint-se va anar l?ONU, 1954 conveni d?ajuda econòmica dels EUA, 1956 primera llei del sòl, 1959 pla d?estabilització? Tot plegat, a les illes Balears, va suposar l?inici d?un gran canvi en els sectors econòmics progressivament fins a la hegemònics i, especialment, un canvi primera crisi sistèmica internacional de de paradigma en la forma d?acumular 1973, una crisi que també va afectar el rendes. Es va passar d?una indústria i turisme. Aquest primer impuls turístic i agricultura que produïa per a la urbanístic es va fer en un context demanda interna i l?exportació, a institucional plenament franquista, al cercar la revalorització immobiliària i marge de les mínimes regles pagar, via turisme, les factures que ens democràtiques. arribaven dels nous països amics amb els quals començàvem a tenir A la dècada del 1950, en plena guerra intercanvis econòmics fluids i que ja freda, havia canviat el context tenien experiència del sistema internacional respecte al règim democràtic i capitalista avançat. 10 11  Amb això, a poc a poc, la producció protagonisme mentre que el Foment turística i de rendes immobiliàries del Turisme anava minvant el seu s?anà imposant al model anterior. poder. Palma, lluny de ser l?excepció d?aquest model, fou la porta d?entrada d?aquest L?agitació política era intensa. Encara es nou patró a Mallorca i a la resta de les recorden fets com el tancament a illes Balears. l?església de Sant Miquel d?un col·lectiu d?obrers aturats, o el primer míting de Aquells primers 20 anys de creixement Felipe González (1976) i els posteriors turístic varen posar les bases d?un de Manuel Fraga i Santiago Carrillo, model econòmic que, a poc a poc, ha amb les esquerres omplint la plaça de anat fent aflorar deseconomies, Toros i les dretes el Palau Municipal segregació social i problemes d?Esports. ambientals cada cop més mals d?afrontar. Un model econòmic on el Aquells anys de la transició varen ser turisme s?ha apropiat del territori, del crítics per al turisme, ja que tot el patrimoni i ha arraconat altres sectors model que havia sorgit del franquisme econòmics com l?industrial i l?agrari. es posava en qüestió arran de la crisi Avui ja podem parlar sense embuts de encetada el 1973. Alguna cosa anava monocultiu absolut, només diversificat malament i s?havia de corregir. La en diferents versions i modalitats crítica general contra la destrucció del d?explotació turística. De reivindicar, territori va començar a calar en la durant la transició, diversitat i equilibri ciutadania. Durant aquests anys hi va entre els sectors productius haver moviments socials molt (agricultura, indústria, serveis) hem importants, com el que estava en passat a reclamar diversitat i equilibri contra del pàrquing davant la Seu entre les diferents modalitats (?Parc sí, pàrquing no?) que donaria lloc d?explotació turística (hotels, al parc de la Mar o contra les apartaments, residencies, lloguer urbanitzacions a sa Dragonera i es turístic, etc.). Trenc. La consciència mediambiental irrompia amb força al costat dels Palm a im m er sa en el per íode de la anhels de democràcia i llibertat i es t r an sició dem ocr àt ica mantindria viva i activa fins a l?actualitat. Després de la crisi de 1973 i la mort del dictador el 1975, la ciutat va passar per Al mateix temps es feia una feina un període de t r an sició intens i agitat intensa per recuperar la cultura pròpia en paral·lel al que passava a la resta de amb el Congrés de Cultura Catalana o l?Estat. Apareixien més partits polítics i les Festes de Sant Sebastià que feia 60 sorgien o reviscolaven diferents anys que no es celebraven. Eren els sindicats, alhora que veien la llum anys de ?l?obertura? durant els quals noves entitats empresarials. Entre arribaven pel·lícules que marcarien aquestes, les del petit comerç, la aquella època, com La Naranja PIMEM, la CAEB i les federacions Mecánica o El último tango en París. 12 hoteleres, que agafaren més  Via de Cintura. Foto: Jaume Gual. La ciu t at gir a cap a l?esqu er r a novetats coincidiren en l?urbanisme espanyol i, per extensió, en el de Després del referèndum de la Palma: l?urbanisme democràtic per un Constitució, vengueren les eleccions costat i, per l?altre, la irrupció dels nous generals que guanyà la UCD de Suárez. vents neoliberals globals -impulsats a Però a les primeres eleccions Europa per Margaret Thatcher des del municipals democràtiques 1979 i als USA per Ronald Reagan des postfranquistes (1979), la ciutadania de del 1981- que tant afectarien Palma va elegir Ramon Aguiló, un dels l?urbanisme de les ciutats vinculades a batles més joves del país que l?economia capitalista. governaria 12 anys, fins al 1991. Hi havia nous partits i nous governants i, El nou urbanisme democràtic s?obria amb ells, les noves idees sobre camí per donar solucions a nous i vells urbanisme, sobre el paper de la dona i problemes gràcies a un altre model de sobre la cultura, varen sortir a la llum ciutat que l?esquerra intentarà amb ganes de fer-se realitat. implementar des dels consistoris. Un nou urbanisme que s?havia forjat entre Tot just després de les eleccions els quadres de l?oposició antifranquista municipals de 1979, a la dècada del i que, en gran part, arribava gràcies a 1980, passat el mal son del cop d?Estat la influència dels urbanistes italians de Tejero (1981), es va obrir un període d?esquerres. El nou model de ciutat era socialdemòcrata de 12 anys amb canvis per una part, una ciutat amb importants per a la ciutat. Dues 12 13  equipaments de tota classe (benestar MOPU ja havia incorporat al pla de social, sanitaris, educatius, esportius, 1973, una xarxa a la qual les autopistes etc.) i per a tots els barris; i per una metropolitanes tenien via lliure. altra la rehabilitació del centre històric renunciant a les polítiques de cirurgia Tot i que l?urbanisme del primer urbana com les que ja s?havien ajuntament democràtic bevia de executat anteriorment a Jaume III amb l?urbanisme d?esquerres de la dècada el Pla Alomar de 1943. Aquests seran del 1970, al final de l?època dos dels eixos més importants del nou socialdemòcrata es van adoptar projecte socialdemòcrata per a la algunes decisions que ja anunciaven els ciutat, que agafarà cos amb l?aprovació nous temps neoliberals. Una d?elles, en del PGOU de 1985 i que estarà vigent desacord amb la filosofia originària del durant 13 anys, fins al 1998. pla, va ser la decisió d?ubicar el campus de la UIB al km 7,5 de la carretera de El PGOU de 1985 també dibuixava Valldemossa, enfront de l?alternativa, altres idees transcendents per a la inicialment plantejada a l?avanç del pla ciutat, com per exemple la proposta de (1983), d?un campus integrat dins la conversió de sis carrers del dens trama de la ciutat. eixample palmesà en zona de vianants per convertir-los en eixos cívics. Una Una altra mesura ja d?inequívoc encuny proposta pensada per contrarestar la neoliberal que adoptà el consistori manca d?espais centrals que d?esquerres, ara ja amb pacte amb UM, articulessin el barris de l?eixample que fou la seva modificació puntual, pocs no veuria la llum fins anys més tard, i anys després de la seva aprovació només per a dos dels sis eixos cívics definitiva, per tal de permetre la proposats. instal·lació a Palma de grans superfícies comercials com El Corte Inglés o el Per una altra part, el pla de 1985 tornà centre comercial de Porto Pi. Dues a les densitats originals de l?eixample grans superfícies que obtindran la del pla Calvet de 1901 que havien estat llicència més tard, ja sota el mandat del modificades a l?alça pels plans de 1963 conservador Joan Fageda. Aquestes i, en menor mesura, pel de 1973. mesures adoptades per l?ajuntament Actuacions puntuals com la d?esquerres encetaven el meló d?un rehabilitació de l?Escorxador, al final de tipus de polítiques urbanes que serien l?eix cívic de Blanquerna, intentaven habituals alguns anys després també qualificar el desarticulat impulsades pels governs conservadors. eixample. La recuperació de la ciutat antiga va Pel que fa a nova urbanització, el PGOU anar cobrant protagonisme amb els del 85 no va desclassificar sòl plans especials del Puig de Sant Pere urbanitzable, va mantenir les (1977) i de la Calatrava (1989) com a previsions de nova urbanització del pla bucs insígnia d?un urbanisme de 1973, malgrat en modifiqués alguns d?esquerres. És el context on neix amb dels seus aprofitaments. També manté força una nova entitat social que serà 14 el traçat de la xarxa arterial que el cabdal per al futur de la ciutat:  Imatge: El 15M a la plaça d?Espanya. Ultima Hora. l?Associació per a la Revitalització dels Consell Insular de Mallorca; i Ramon Centres Antics ARCA. Aguiló del PSOE, a l?Ajuntament de Palma. El pla del Puig de Sant Pere adoptà decidides mesures per al manteniment Des de l?Ajuntament de Palma es va de la població resident malgrat la desplegar una política que va capgirar revalorització que suposava la reforma els grisos referents culturals urbana. Per contra, el de la Calatrava, franquistes amb festivals anuals molt modificat pels conservadors l?any 1993, populars com el de Teatre i el de Jazz, la ja s?executà en plena fase neoliberal, recuperació de la Rua per les festes de essent un dels més clars exemples de carnaval o el concurs Pop Rock. Són plans de reforma interior que anys d?un fort dinamisme ciutadà, com impulsarien la gen t r if icació. mostren les exposicions d?Antoni Tàpies o de Henry Moore, així com una La vida cultural de Palma a la dècada maduresa de la nostra cultura com del 1980 es dóna en un nou context palesaren els premis de les lletres polític i institucional en el qual, a catalanes a Carme Riera o a Aina Moll. diferents escales administratives, han També són anys en el que el temps de coexistir tres polítics molt diferents: passa per a personatges de renom: ens Gabriel Cañellas d?Aliança Popular, al deixen Robert Graves, Joan Miró i Govern de la Comunitat Autònoma; Llorenç Villalonga. Jeroni Albertí d?Unió Mallorquina, al14 15  Palm a s?in t egr a a l?òr bit a n eoliber al afectar el batle Fageda i, pocs anys qu e dom in a a Eu r opa després, el cas Túnel de Sóller va causar la caiguda política de Gabriel Amb la victòria conservadora de 1991 Cañellas (1995). Aquests casos l?Ajuntament tornà a ser governat per marcaran el punt de sortida de molts la dreta de la ciutat amb Joan Fageda i altres, protagonitzats la majoria per Catalina Cirer a la batllia, un domini Jaume Matas com a President de la conservador que durarà 16 anys, fins al Comunitat Autònoma en la legislatura 2007, i que fins aleshores ja es donava 2003-2007. a les institucions insulars i autonòmiques. Amb aquesta Mentrestant Palma aprovava el nou conjuntura la ciutat comença un llarg PGOU conservador (1998) de marcat període decididament marcat pel signe neoliberal, especialment per mor context internacional neoliberal, ja de la seva modificació de 2006, que prou hegemònic al món occidental. reemplaçà el pla de 1985. Es feien els S?abandonava així l?ideari de l?etapa canvis normatius necessaris per anterior socialdemòcrata que afavorir la revalorització urbana no proposava una ciutat heterogènia amb productiva i l?aclaparador domini del integració i mescla d?usos, enfront de negoci turístic i immobiliari. Són els les propostes d?articular la ciutat sobre anys del pla Mirall i d?una gran inversió grans polígons monofuncionals econòmica, amb importants fons formalment homogenis que retornaven europeus, que aterren especialment al a les propostes dels plans anteriors. centre històric. Polítics conservadors com José María Rodríguez i Javier El nou cicle polític conservador, amb el Rodrigo de Santos tingueren un seu nou rumb econòmic, generarà protagonisme clau en aquesta etapa. importants casos de corrupció. El cas del cementeri Bon Sosec (1992) va Imatge: Palau de Congressos de Palma. palmacongresscenter.com 16 Si amb el pla especial del Puig de Sant especialment, la de l?Aeroport del 1997 Pere, a poc a poc, les cases es (hub d?Air Berlin des del 1998) que rehabilitaven i els veïns que volien dugué a terme l?administració estatal. podien quedar a viure al barri amb Això va fer possible incrementar lloguers adequats a la seva situació l?afluència de visitants la qual cosa va econòmica, amb el pla especial de la augmentar força la pressió Calatrava (modificat el 1993), el de la demogràfica i ambiental sobre la ciutat. Gerreria (1995) i les actuacions L?estratègia no era ni és altra que dur el vinculades al pla Urban (1997-99), màxim de turistes possible, tant via l?efecte social sobre les poblacions dels aeroport com via creuers, i donar el respectius barris van ser de signe molt màxim de cobertura als vaixells diferent. comercials que havien d?abastir de béns i mercaderies la renovada Dos problemes afloraren amb aquestes indústria turística. Tot plegat va fer que actuacions: per un costat, el poc Palma entrés definitivament en el respecte a la trama medieval de la circuit internacional del negoci Gerreria denunciat per ARCA; i, per immobiliari i de turisme urbà. Les l?altre, el desplaçament dels veïnats que noves tendències dels inversors, amb no pogueren assumir els nous preus, els ulls especialment posats als centres tant de compra com de lloguer, que les històrics, fan que el turisme urbà agafi reformes urbanes implicaven. A una gran volada. diferència del pla del Puig de Sant Pere, els veïnats dels barris no varen estar En la mateixa línia, però ara en zona protegits del desplaçament (expulsióde turística, cal esmentar la posada en facto) que suposava l?entrada marxa (2005) del Consorci de la Platja d?inversors àvids de rendes urbanes. de Palma per a la reforma del principal complex turístic de la ciutat, un També són els anys durant els quals es organisme que implementarà diferents construiran grans equipaments com estratègies segons els actors i l?hospital de Son Llàtzer, la nova presó i, paradigmes polítics dominants. Les més tard, l?hospital de Son Espases. primeres propostes eren més tendents També s?intensificarà el dinamisme a la intervenció pública amb promeses cultural i es rehabilitaran espais de fortes inversions estatals; mentre abandonats per fer-hi iniciatives que les finalment imposades, un cop culturals com Es Baluard, l?Escorxador, assumida l?agenda de l?austeritat a el Gran Hotel, Can Bordils o Ca n?Oleo. partir de 2010, han estat de signe Altres s?estrenaran, com el nou neoliberal amb la incentivació de la conservatori o la Fundació Pilar i Joan inversió privada com a principal Miró (1992) que, des del 1981, havia estendard. cedit obra a l?Ajuntament per crear-la. Durant aquest període, la ciutat de En consonància amb els grans Palma fa un canvi quantitatiu, passa de projectes d?encuny neoliberal de ser una ciutat mitjana a ser una ciutat l?època, cal esmentar les reformes i gran, perdent bona part del seu encant ampliacions del port de Palma i,16com a ciutat moderna i alhora 17  cosmopolita per passar a ser una El 2008, com és conegut, esclata la ciutat postmoderna i global. Durant bombolla hipotecària i urbanística amb aquells anys ens deixen persones que especial virulència als països que havien estat protagonistes culturals del havien apostat per la revalorització passat com Camilo José Cela, Francesc urbana com forma d?acumulació de de Borja Moll, Joan Bonet, Remígia rendes. L?esclat va provocar la crisi Caubet, Josep Ma Llompart o Guillem econòmica més profunda que ha viscut d?Efack. També ens deixen persones Palma en el període democràtic. La molt rellevants per les seves idees com crisi deixa molt atur a la ciutat, molts Gabriel Alomar o Andreu Ferret i immigrants tornen als seus llocs persones animadores de la vida de d?origen i Palma viu una frenada del Palma com Bonet de San Pedro, Xesc sector de la construcció paral·lelament Forteza i Catalina Valls. a la disminució del turisme. Palm a cau de ple en la cr isi El mateix 2008 el Govern progressista im m obiliàr ia i f in an cer a posa el marxa una llei d?actuacions urgents, l?anomenada llei Carbonero, A la legislatura 2007-2011 l?esquerra per a promoure sòl per a habitatge (amb UM) torna a governar la ciutat, tant públic com privat i que, en el cas amb Aina Calvo de batllessa. Un nou de Palma, genera el projecte govern d?esquerres després de 16 anys d?urbanització de Son Bordoi, a segona de governs de dretes tot coincidint amb línia del Molinar que ha de possibilitar l?inici de la crisi econòmica (2007/08) i la construcció de 750 habitatges. Un les retallades. Malgrat això, hi ha uns projecte no absent de crítiques primers intents de mesures ecologistes i veïnals. keynesianes, com les vinculades al pla E del govern central, que s?abandonaran Amb la crisi augmenten les desigualtats ràpidament a partir del 2010 quan des entre classes, la fragmentació social i d?Europa s?imposaren les polítiques molta gent perd l?habitatge per d?austeritat. La ruptura amb UM pels desnonaments hipotecaris o de seus casos de corrupció deixen al lloguer. També esclaten una gran govern d?Aina Calvo en minoria i, el quantitat de casos de corrupció que 2011, en context d?austeritat neoliberal, afectaran les institucions. Això provocà, perdrà les eleccions enfront de Mateu entre d?altres, la desaparició d?UM. És Isern del PP. Segurament l?actuació més quan irrompen nous moviments socials important del govern d?Aina Calvo fou com el 15M i nous partits polítics com el projecte i posada en marxa de l?eix Podemos que marcaran tota la dècada. cívic de Blanquerna, avui en dia Podemos ocuparà un lloc rellevant a plenament consolidat. Un dels sis eixos l?esquerra del PSOE i de MÉS amb els cívics proposats pel pla de 1985 però quals compartirà, des del 2015, el que fins a la seva legislatura gairebé no poder a Cort, al Consell de Mallorca i al havien passat de la fase de proposta. Govern Balear. El multipartidisme Els primers carrils bici de la ciutat arriba a tota Espanya i la dreta i també daten de l?etapa de la batllia l?esquerra se n?aniran recomponent 18 d?Aina Calvo. respecte als espais que acopaven fins aleshores. L?estratègia de sortida de la crisi va ser Tanmateix, el turisme com principal imposada pel sistema financer sector econòmic sembla que ningú, o europeu a partir de 2010, quan el molt pocs, el vulguin qüestionar. L?antic govern central presidit per Zapatero objectiu d?aconseguir un major opera un canvi de rumb en la política equilibri entre els sectors econòmics, econòmica cap a l?austeritat. Aquest està completament oblidat i ara ja canvi ho simbolitza la modificació el només es discuteix sobre quin tipus de 2011 de l?article 135 de la Constitució turisme pot ser més interessant. (consensuat pel PP i PSOE) que L?exemple del Palau de Congressos prioritza pagar els deutes de il·lustra perfectament el que deim. l?administració pública amb la banca Iniciat el projecte pels conservadors el enfront d?altres despeses. Tot plegat es 2004, ha vist com tot l?arc polític i des desenvolupa en paral·lel al rescat de la de diferents institucions l?han tengut banca i a la reforma laboral de 2012 sobre la taula, però en cap moment directament vinculada als interessos s?ha vist seriosament qüestionat. Un empresarials. projecte del qual se?n desmarca la inicial inversió privada i que, finalment, A partir dels anys 2010-2012 el nou ha d?assumir l?administració pública rumb de la inversió ha generat un amb un cost d?uns 130 milions d?euros, creixement intens del turisme en tot plegat en un moment en el qual els diverses modalitats. Esgotada la desnonaments de gran part de la possibilitat d?extracció de rendes via població de les seves llars s?accelera hipoteques, serà el lloguer el nou dramàticament. jaciment a explotar tant en versió residencial com turística. El lloguer Palm a, la ciu t at t u r íst ica qu e en t r a turístic es dispara gràcies a l?impuls de en cr isi les noves plataformes intermediàries que operen a través d?Internet, com Des del 2015 hi torna a haver govern Airbnb i altres. d?esquerres a l?Ajuntament de Palma però les mesures estructurals estatals El govern conservador de Cort de la com la famosa Llei Montoro (2013) i la legislatura 2011-2015 ?a través de la reforma laboral (2012), segueixen Fundació Turisme Palma de Mallorca plenament vigents, cosa que provoca 365? posa en marxa la campanya de que les polítiques progressistes topin promoció turística ?Passion f or amb barreres males de saltar. Fruit Palm a? per tal d?afavorir el negoci d?aquesta batalla, l?Ajuntament de turístic i dóna via lliure a l?ocupació dels Palma pren mesures contundents com espais públics per a activitats de la prohibició de lloguer turístic a tots restauració, com s?esdevingué amb el els plurifamiliars, la restricció de noves passeig del Born. obertures d?hotels urbans o la posada en marxa de la revisió del nou pla El turisme de creuers també augmenta urbanístic de la ciutat. S?intenta donar entre d?altres gràcies a l?ampliació la imatge d?una nova política però d?infraestructures portuàries i de la sense renunciar al turisme massiu: del grandària dels anomenats18?Passion f or Palm a? dels 19 megacreuers.  Acció de la Plataforma contra els megacreuers al Port de Palma. Foto: Jaume Garau. conservadors es passa al ?Ben vin gu t des del centre històric i Santa Catalina, Tu r ism e Sost en ible? (2016) impulsada cap a parts de l?eixample com Pere des del nou govern progressista de la Garau. L?Ajuntament té serioses CAIB. dificultats per a contenir el problema i bona part d?elles són causades pels La sortida de la crisi es fa amb un impactes en l?organització municipal augment de la intensitat turística de l?elevat nombre de casos de sobre la costa de la badia de Palma i corrupció de la policia local i altres bona part del seu centre històric. El funcionaris vinculats, sobretot, al cas tsunami immobiliari, amb el seu Cursach. La pressió demogràfica torna corol·lari de desnonaments a reviscolar, ja que torna a pujar 20 hipotecaris i de llogaters, s?expandeix l?afluència turística i la necessària immigració per poder donar serveis al creixement del turisme en les seves diferents i noves modalitats. L?increment de la intensitat turística genera una renovada crítica que reclama un nou model econòmic, ja que es constata clarament que més turisme no genera forçosament més benestar. Els brots de turismofòbia s?expliquen en part des d?aquesta nova perspectiva crítica. La manca de progrés social i laboral fan que la suposada sortida de la crisi no arribi a gran part de la població. Palma es troba saturada, ferida per la corrupció i amb dificultats socials en molts barris, és l?altra cara de la moneda del creixement econòmic/acumulació de rendes que es duu a terme de la mà de la doctrina neoliberal. Palma lluita per no morir d?èxit des de molts fronts públics i privats, també a través de diferents plataformes socials, que es coordinen amb altres moviments d?altres ciutats europees, amb l?esperança de canviar el rumb que ens marca la globalització neoliberal. 20 21 Palm a despr és de la m or t de Fr an co Manifestació al carrer dels Oms, amb Ramon Aguiló, Fèlix Pons, Gori Mir i Josep Zaforteza, entre d?altres. Fons Rul·lan. Arxiu del So i de la Ia Imatge de Mallorca. A ntes de dar lectura de las actas En segundo lugar, como homenaje y anteriores, el Sr. Alcalde dice adhesión al nuevo Jefe del Estado S.M. que este pleno es el primero Don Juan Carlos I, pido a todos vosotros que se celebra después del gritéis conmigo: ¡Viva el Rey! ¡Arriba cambio histórico registrado en España! ¡Viva España! (Estos gritos han la Jefatura del Estado. Por sido contestados con verdadero tanto cree que está en el ánimo de todos entusiasmo).? el que figure, con toda solemnidad, en el * Acta del Ple de l?Ajuntament de Palma acta, hecho tan transcendental para la del 24 de novembre de 1975. Presideix, vida de todos los españoles. En l?alcalde Rafael de la Rosa. consecuencia, puestos en pie, demos solemnidad al inicio de este pleno. En Aquest inici del Ple de l?Ajuntament ens primer lugar en memoria, recuerdo y dóna una idea fidedigna de quin era descanso eterno de Francisco Franco, l?ambient institucional just després de recemos un padrenuestro. (Se reza el la mort de Franco. Es plorava la seva padrenuestro). A continuación se da el mort a la manera falangista, mesclant grito ?¡¡¡Francisco Franco!!! ¡¡¡Presente!!! política i religió, al mateix temps que 22 23  es donava per bona la successió amb el de resoldre molts problemes en un Rei perquè no hi hagués cap desordre escenari polític canviant, incert i molt social o polític, amb l?esperança que el tens. Segons les enquestes del moment llegat de Franco no s?extingís fàcilment. els principals problemes percebuts També aquell dia va ser important per eren: l?atur, la crisi turística, la la història de la ciutat, ja que reivindicació d?un estatut d?autonomia i l?Ajuntament va prendre dos acords la creació de la Universitat. per unanimitat. El primer va ser oferir al Rei l?ús del qualsevol dels Palaus de Les forces polítiques estaven Palma per les seves activitats estivals, desorganitzades i fragmentades. La de manera que es consolidava, ara mort de Franco va dividir els com a Rei, la seva estada estival al franquistes entre immobilistes i Palau de Marivent, com veurem més aperturistes, com bé ens explica endavant. Miquel Payeras al seu detallat llibre sobre la transició política. Els El segon acord va ser modificar el immobilistes no volien canviar res per projecte del Parc del Mar per tal de no trair la memòria de Franco. Els suprimir l?aparcament que tanta aperturistes havien de fer un canvi o contestació social havia tengut. córrer el risc de desaparèixer del mapa S?obriria així un nou projecte, -del que polític, arrasats per les esquerres. Per parlarem en el capítol següent- que les esquerres la línia divisòria estava tendria com a president del Jurat a entre els pragmàtics -liderats pel l?arquitecte Sert amb el suport de Miró. PSOE-, que volien optar per una reforma democràtica moderada, i Els 262.000 ciutadans que tenia Palma altres que havien lluitat molts d?anys en el 1976 vivien la situació política com a la clandestinitat, que volien una tota Espanya, amb una mescla intensa ruptura liderada pel PCE. d?emocions. Per molts era incertesa i alegria, per altres tristor i nostàlgia. Es El dia 1 de gener el batle Rafael de la veia que el canvi democràtic era Rosa anuncià per sorpresa que no necessari i imprescindible, però que no seria candidat a les eleccions internes seria gens fàcil. Si miram en que s?havien de produir. Paulino perspectiva històrica, el canvi es va fer Buchens el va substituir guanyant la a una gran velocitat. Des de la mort de votació interna dels regidors. Encara Franco el novembre de 1975, fins a les que Buchens era el Cap de Falange, va primeres eleccions municipals varen ser considerada una victòria dels passar quatre anys i mig. Però abans, aperturistes. No va ser el cas de la havien de passar una gimcana política Diputació, ja que aquí varen perdre a plena d?incidències greus. mans de Fulgencio Coll de San Simon, i qualificat d?immobilista. Seguint el A Palma la vocació política es va costum franquista va jurar el càrrec desbordar. Les manifestacions eren agenollat. freqüents, així com els mítings, la proliferació de partits i les càrregues El primer problema seriós que es va 24 policials. Com mai, la gent era tot el dia trobar el nou batle va ser el tancament al carrer. La ciutadania de Palma havia de treballadors aturats a l?església de  Acte del Partit Comunista. Fons Rul·lan. Arxiu del So i de la Ia Imatge de Mallorca. Sant Miquel. Es varen tancar convocats Cura per reivindicar l?amnistia pels per CCOO amb la tolerància per part presos polítics, les llibertats del bisbe, ja que el dia anterior varen d?associació política i sindical, el dret ser desallotjats violentament de l?edifici d?autodeterminació dels pobles del Sindicat Vertical. Tot d?una es va d?Espanya i la realització d?un Congrés desencadenar una acció de solidaritat de Cultura Catalana per impulsar la per part de molts ciutadans, cooficialitat de la llengua catalana. promoguda per la Junta Democràtica En aquells moments, l?Assemblea que presidia el metge Manuel Mora, Democràtica de Mallorca aglutinava que passaren tota la nit davant tots els partits i sindicats de l?oposició l?església, on hi havia la majoria de democràtica, amb els avantatges i militants dels partits i sindicats que problemes que això suposava. Així formaven la Junta Democràtica. mateix, la resistència cultural es feia Finalment la policia també els va notar a favor de la llengua catalana, i desallotjar amb violència a les ordres entorn del Congrés de Cultura del Governador Civil feixista Carlos de Catalana. Meer. El juliol de 1976 el Rei Joan Carles També el gener de 1976 les forces nomenà a Adolfo Suárez President del democràtiques de les Illes, les de Govern, un desconegut per la gran Catalunya i la de València, es reunien a24majoria de ciutadans. En aquells 25  moments era Secretario General del l?Estatut tornava a ser una realitat Movimiento i va substituir a Arias després de 40 anys, del temps de la Navarro, un franquista radical contrari República. Ara pareixia que la a qualsevol canvi. Tot i així, Suárez va reivindicació era més popular, ja que el ser considerat una passa enrere per la 29 d?octubre hi va haver la manifestació majoria de l?oposició. a la Plaça Major de més de 20.000 persones. La Plaça Major anava agafant Poc a poc el nou president s?obria camí. el protagonisme a les grans El desembre del 76 Suárez va manifestacions. Cort quedava més com aconseguir el seu primer triomf, a lloc d?actes institucionals. aprovant la llei de Reforma Política per legitimar les futures eleccions Durant el 1978 es va redactar la nova democràtiques. Poc després, el 10 Constitució amb un consens molt abril, feia una segona passa: legalitzar ample i es va dur a referèndum el el Partit Comunista. Per un altre costat, desembre del 1978. El maig del 1979 una enquesta del 15 de maig deia que es varen celebrar les eleccions el 79% d?espanyols aprovava a Suárez. municipals. A Palma seria batle Ramon Aguiló, a Barcelona Narcís Serra i a El juny del 77 es varen realitzar les Madrid Enrique Tierno Galván. Tota la primeres eleccions generals intensa transformació política es democràtiques des de la República, donava en un escenari de crisi sense incidents greus i amb la econòmica i de crisi turística important, participació del Partit Comunista. Els com veurem en el capítol següent. resultats foren molt favorables a la UCD que va treure 163.536 vots i 4 diputats, i pel PSOE que en va treure 73.534 vots y 2 diputats. En canvi, varen ser decebedors pel Partit Comunista que va treure 14.046 vots i cap diputat. Per la UCD foren escollits pel Congrés, Raimundo Clar Garau, Santiago Rodríguez-Miranda Gómez,, Miquel Duran Pastor i Francesc Garí Mir. Pel Senat Jeroni Albertí i Ramiro Pérez-Maura Herrera. Pel PSOE varen ser elegits pel Congrés Felix Pons Marques i Emilio Alonso Sarmiento i pel Senat Manuel Mora Esteva. Tots eren homes i la majoria de Ciutat, cosa que aniria canviant amb el temps. Poc després, el 31 de juliol, es constituïa l?Assemblea de parlamentaris per iniciar la redacció de 26 l?Estatut d?Autonomia. L?aspiració a La ciu t at cr eix m algr at la cr isi t u r íst ica  Pàrquing del Parc de la Mar. Imatge cedida per Pere Nicolau Bover. E l Parc de la Mar va ser un Aquest aparcament havia estat previst fenomen polític i urbanístic per la Jefatura de Carreteras del MOP de primera magnitud. al solar que era fruit sobretot de les Políticament va ser la primera obres de l?autopista davant la Seu, el conquista ciutadana contra pitjor atemptat de la ciutat Moderna l?ajuntament franquista, ja que la sobre l?Antiga. Personalitats pressió al carrer i als mitjans de importants i rellevants com Josep comunicació va fer anul·lar la Melià, Camilo J. Cela, Gabriel Alomar, i concessió adjudicada l?agost de 1973 a fins i tot el regidor de Cultura de PARK MAR S.A., representada pel seu l?Ajuntament Miquel Duran, així com president Joan Torres Llodrà essent Sert i Miró, institucions i col·lectius com alcalde accidental de Ciutat Miquel el Col·legi d?Arquitectes i molts de Àngel Llauger Llull, per fer un mitjans de comunicació, es varen aparcament públic de 600 places en posicionar públicament en contra de superfície. les obres en curs de l?aparcament. 28 29  Amb motiu de la inauguració de la Primera Fase del nou Parc de la Mar el 1984, després de 12 anys de projectes, lluites ciutadanes i mogudes polítiques, Basilio Baltasar escrigué un article al diari El País en el qual deia: ?La cesión administrativa, por concurso, a la empresa Parkmar, SA, en 1974, del proyecto de construcción del Parque del Mar, convirtió al ayuntamiento y al solar Josep Lluís Sert al seu despatx l?any 1969. del mar, en el centro de la conspiración Fotografia de Rene Burrí. democrática mejor urdida y victoriosa de la reciente historia política mallorquina? (El País 10/07/84) El gener del 1978 es va adjudicar el primer premi al projecte del Grup L?accionariat de l?empresa adjudicatària Zócalo, format pels arquitectes comptava amb persones que eren Santiago Bó, Emili Gené, Emili Nadal, propietaris d?Aparcamientos Insulares, Angel Morado i Pere Nicolau i els empresa que ja gestionava enginyers forestals Mateu Castelló i l?aparcament de la plaça Major i de la José Ignacio Cisneros. A més del primer plaça Berenguer i Palou. Per rescindir premi el jurat va atorgar tres accèssits la concessió a Parkmar, estant ja (primer, segon i tercer) encapçalats, construït l?actual aparcament respectivament, pels arquitectes Carlos subterrani, l?Ajuntament ? presidit pel García-Delgado, Pere Rabassa i Josep Batle Buchens ? va haver de pagar 135 Ferragut. milions de pessetes d?indemnització. A l?acta del jurat es diu: ?El trabajo que L?Ajuntament va encarregar un concurs aquí se premia es valorado, ante todo, de projectes que serien avaluats per por plantear una solución en términos de un jurat presidit per Josep Lluís Sert, reivindicación de valores históricos degà durant molts anys de l?Escola interrumpidos y condenados por la d?Arquitectura de Harvard. En el jurat construcción de la Autopista. No se trata, formaren part arquitectes com Oriol en cambio, de una recuperación Bohigas, designat per la Ciutat, i Helio nostálgica: aspectos concretos de uso Piñón, designat pel Col·legi público refuerzan el valor simbólico que, d?Arquitectes de Catalunya i Balears, sin duda, la operación tiene. La Eduardo González, designat per la disposición del paseo, paralelamente a la Dirección General del Patrimonio penetración del agua hasta la propia Artístico, a més de Guillem Rosselló, muralla, hace que esto pierda el carácter Consejero Provincial de Bellas Artes, anecdótico que, a primera vista, podría Lleonard Llorens, per la Sociedad de atribuírsele. No debe verse, por lo tanto, Historia Natural de las Baleares, ahí, la conversión ingeniosa de un representants d?entitats culturals com ?laguito? en un ?trozo de mar?, sinó la Josep Maria Casasayas i Miquel posibilidad de conectar una área 30 Adrover i d?entitats ciutadanes com singular de la Ciudad con el Manel Domènech i Alfred Ximelis. Mediterráneo, por debajo de la Autopista, a través de un Parque cuya i fer-lo passar a Mercapalma. El Frontó denominación ?Parque del Mar? define Balear del Passeig Mallorca ? activitat su vocación y su carácter.? (Acta del esportiva molt popular entre els joves jurat. Arxiu arquitecte Pere Nicolau de ciutat ? s?eliminava per fer-hi Bover). habitatges. En el mig del Passeig Marítim, les drassanes es traslladaven La idea es recollia a la portada del al Mollet deixant un solar que es volia Diario de Mallorca: ?La Seo volverá a per zona verda però finalment s?hi reflejarse en el Mediterráneo? (DM, construïren pisos. Del 1974 al 79 es 08/01/1978). varen fer 16.945 pisos, tots d?iniciativa privada. Palma tenia 50.000 habitants Aquella no era l?única peça urbanística més. que tenia una alta tensió social. No ens hem d?oblidar que el Puig de Sant Pere El creixement urbanístic de la ciutat, estava encara pendent d?un projecte totalment desbocat des dels anys 60, integral de rehabilitació que tanmateix va intentar ordenar-se a través del Pla no es faria realitat fins avançats els de 1973 conegut pel nom del seu anys 80, encara que hi havia un acord autor, el catedràtic d?Urbanisme de verbal entre l?Ajuntament, el Ministerio l?Escola d?Arquitectura de Barcelona de la Vivienda i el Col·legi d?Arquitectes. Manuel Ribas Piera. La intenció d?equilibrar els diferents barris de la Per un altre costat, aquells mesos era ciutat era bona però els resultats no molt debatut el projecte de Campsa, foren els esperats, ja que el pla va consistent en la creació d?un altre dic a esser modificat a l?alça per l?Ajuntament l?est de la ciutat, de 1.700 metres de i la ciutat va continuar creixent de llarg per 30 m d?ample i 4 m d?alt. La manera compulsiva. brillant idea era fer de Palma ?Centro de atracciones del comercio Algunes de les reformes que el Pla mediterráneo?( ABC 8 agost del 1976). Ribas Piera incorporava, com L?Ajuntament i els veïns del Coll d?en l?ampliació del carrer Indústria Rabassa s?havien oposat frontalment al eliminant els molins fariners, eren una projecte de fer una dàrsena a la sortida mostra del fet que el nou instrument del Torrent Gros a Ciutat Jardí, projecte prioritzava la circulació dels vehicles a que com sabem finalment no es va fer. la salvaguarda dels trets identitaris de Tampoc es va arribar a fer el Casino, la ciutat. A la Carta històrica de Palma, que sí era molt demandat per el nostre visor cartogràfic, disponible a l?Ajuntament i pel qual el Batle Paulino la pàgina www.palmaxxi.com , podreu Buchens va amenaçar públicament en veure el gran creixement de Ciutat dimitir perquè Madrid n?havia concedit entre 1956 i el 1984. dos a Balears però cap a Palma. El caos circulatori també era molt Moltes zones de ciutat, com el cau de la comentat en els mitjans de Riera o les estacions del ferrocarril al comunicació,fruit d?anys de creixement costat de la plaça d?Espanya, estaven del parc automobilístic sense ordre ni abandonades, testimoni d?un món30control. Les places del centre històric i 31 industrial que desapareixia a tota els carrers principals, com Sant Miquel velocitat. L?Escorxador es volia esbucar  i els Oms, aguantaven un tràfic El creixement econòmic basat en el permanent que feia inviable la monocultiu turístic començava a convivència entre cotxes, vianants i prendre força i aniria mostrant les comerços. seves contradiccions que es consolidaran al llarg dels anys. El PIB de Sobre la situació del tràfic a Palma, les Illes havia crescut des de 1960 fins Gaspar Sabater dibuixava un a 1973 d?una manera completament panorama que encara que hagin passat desorbitada, a una velocitat mitjana més de quaranta anys, sembla actual: anual d?un 10%. L?atur era pràcticament ?Durante el día el parque automovilístico inexistent el 1973, mentre que el 1978 normal de Palma, ya de por sí elevado, ja rondava el 15%. se incrementa extraordinariamente, convirtiendo en más dificultosa una Si miram el flux de passatgers de Son circulación y un aparcamiento Sant Joan, entendrem millor la congestionados. La penetración se dinàmica de la crisi. El nombre de produce con mayor intensidad por las passatgers, segons dades de carreteras de Inca y Manacor, que l?Ajuntament de Palma, foren el 1974 de recogen respectivamente el tráfico de 6.442.185. Baixaren un poc el 1976 a ambas comarcas, las más pobladas de la 6.367.294, i tornaren a pujar el 1977 als isla (DM 26/02/77).? 7.055.818. El 1978 ja eren molt importants, fins als 7.865.253, any en el Per un altre costat teníem, per primera qual es donava per acabada la crisi vegada, una crisi turística provocada turística. De fet, el ministre de Comerç i per la crisi internacional de la pujada Turisme García Díez, el mes de maig dels preus del petroli. Els símptomes del 1978 en una visita que va fer a eren molt preocupants, ja que Palma, va dir:? No me he encontrado augmentaven els preus dels queviures, con problemas dramáticos? (DM pujaven les tarifes aèries i es disparava 30/05/78) l?atur. 32 Carrer dels Oms, 1985, abans de ser només per a vianants. Foto: Jaume Gual. El que va passar realment va ser una Per trobar mesures contra la crisi, el frenada al creixement desbocat. mes de gener del 79 es va convocar un Aquesta frenada i lleugera baixada de Congrés de Turisme coordinat per la demanda era molt difícil de l?economista Esteve Bardolet, en el gestionar, ja que segons Antoni Sastre qual va participar tot el sector la dependència de la nostra indústria empresarial i l?administració pública. turística dels turoperadors estrangers, Els participants varen arribar a unes afegit a la dificultat d?accedir a crèdits conclusions sentides i consensuades: bancaris per fer front a la baixada de més qualitat, més conservació de la turistes, va fer que tanquessin 257 natura, estabilitat en la creació de hotels i moltes empreses de places turístiques, més formació construcció, pujant molt l?atur. professional i més desestacionalització. L?Ajuntament ja demanava aquells anys Com ara sabem, després de quaranta al Govern de Madrid que es anys, els temes fonamentals segueixen compensessin els costos d?insularitat, sense resoldre. mentre els controladors aeris es posaven en vaga. Al temps que es donaven aquestes vagues hoteleres que movien a 35.000 Així i tot, durant aquells anys de la treballadors i treballadores, el juliol del transició es varen desencadenar 77, un grup ample de militants vagues laborals importants que ecologistes de l?entitat palmesana demostraven que les organitzacions anomenada Talaiot Corcat, varen obreres eren més fortes que mai i ocupar la illa Dragonera per salvar-la aconseguien més resultats. Un líder de la urbanització. Però d?aquest indiscutible d?aquelles vagues fou Paco fenomen en parlarem en el capítol Obrador. A unes declaracions al diari El següent. País, denunciava les condicions injustes a les quals estaven sotmesos els treballadors: «Los trabajadores», añade, «sabían cuando entraban, pero no cuándo salían; no había salario fijo, ni seguridad social; se dormía en pabellones subterráneos colectivos; se provocó la creación de núcleos urbanos sin ningún tipo de equipamientos. Una triste historia de una larga y dura explotación». Les vagues es varen aturar amb un acord signat per la Federació Hotelera que en els seus primers anys estava encapçalada per Miquel Codolà, recolzat amb un lideratge molt fort de Josep Forteza Rey. 32 33 La vida cu lt u r al en t r an sició  La família Reial a Marivent. Font: Del llibre ?Palma un altre temps?, de Joan Llompart Torrelló. L a foto d?en Torrelló dels Reis a Marivent ens mostra a una família aparentment representació de l?ideal que molts espanyols volien per feliç, Galaxia, en la qual hi participava el tinent coronel Tejero. Quan sortí a la llum, fou minimitzada pel ministre de torn i als colpistes només els varen sentenciar a sis mesos de presó. Més Espanya, un país feliç que arribaria tard, el 1981, es faria realitat amb la després de la transició. Com sabem irrupció de Tejero al Congrés de aquella família es va trencar algun dia, Diputats. L?entorn estatal era molt com també la idea d?una Espanya incert, de crisi permanent, en la que reconciliada i feliç. ETA provocava la intervenció de l?Exèrcit amb freqüents atemptats a La lluita del Rei per imposar a poc a poc militars. la democràcia que el poble volia, anava creant-li enemics, que, ben aviat, el Palma estava embolicada en una feina 1978, organitzaren tímidament un cop intensa per recuperar la cultura pròpia d?estat, l?anomenada Oper ación amb el Congrés de Cultura Catalana, 34 35  presidit a la par per Joan Miró i aquella època, com La Naranja Francesc de Borja Moll. El Congrés va Mecánica o El último tango en París. comptar amb moltes persones que Cines com el Rivoli i l?Augusta encara l?impulsaren, especialment Antoni sobreviuen avui. Altres han Serra, Josep Maria Llompart, Llorenç desaparegut convertits en magatzems Capellà, Joana Serra de Gaieta, Gabriel de roba i regals, com el cine Born o el Janer Manila, Miquel López Crespí, Rialto. Molts altres s?han transformat Pere Morey i l?OCB, entre altres. en entitats bancàries, comerços de barri o bé estan tancats, com l?Astoria, També es recuperaven les Festes de els Chaplin, l?Avenida, el Novedades, el Sant Sebastià que feia seixanta anys Capitol, el Moderno, etc. que no se celebraven. En la recuperació de les festes i la seva extensió a tota la Les galeries d?art estaven molt actives, ciutat va contribuir decisivament el recordem a les Pelaires, Bearn, Quatre moviment veïnal que va anar creixent Gats, Oliver Maneu, i altres, on al llarg de la transició democràtica fins començaven carrera gent que havia avui. De la mà de persones com Paco nascut a inicis dels cinquanta o finals Mengod, Paco Murcia, Jaume Obrador, dels quaranta, com Ramon Canet, Rosa Bueno, Joan Font, Joan Lliteres? Mateu Bauzà, Damià Jaume, i molts fins a l?actual president de la FAVV de d?altres. Les llibreries, de les quals ja Palma Joan Forteza, han defensat la hem parlat en un capítol anterior, independència política per recolzar les seguien estant molt vives com a lloc reivindicacions dels veïns. d?encontres i de conferències. La cultura catalana s?obria pas per De dia hi havia vida diürna molt molts camins, com fent ondejar la intensa. Bars i cafeteries on els bandera mallorquina a Cort i obrint ciutadans anaven a prendre cafè, a l?escola Mata de Jonc, la primera berenar i veure als amics. D?aquells escoleta en català. En general, la bars encara en queden alguns com el cultura i el món de l?art a Mallorca? a Modern, el Martí o el Bosch. Molts finals dels setanta i principis dels vuitanta altres han perdut la batalla de la és una enorme explosió de creació, tal supervivència: el Formentor, la Granja volta única a tot Europa?, segons el Reus , la Granja Royal, el Riskal, poeta i professor de Química de la UIB l?Antonio, el Miami, el Moka, el Cristal, Àngel Terrón. el Niza, el Güell i tants altres; sense oblidar dos llocs diferents però Els ciutadans de Palma tenien una institucionals, com Ca?n Joan de S?aigo i gamma àmplia i diversa de el Circulo: un sobreviu i ha crescut, possibilitats culturals com anar al cine, mentre l?altre s?ha transfigurat. activitat molt popular en aquells anys, ja que no hi havia l?oferta televisiva La vida nocturna seguia intensa, d?ara. Eren els anys de ?l?obertura? i principalment entorn del Terreno, però arribaven pel·lícules que marcarien ja no era l?únic lloc especial com a la 36  Xesc Forteza. Font: discogs.com dècada dels seixanta. Ara els ciutadans Pel que fa a la vida literària i artística, de Palma freqüentaven àmpliament les Camilo José Cela seguia essent discoteques que abans eren més protagonista freqüent dels mitjans de turístiques. Les discoteques més comunicació, ja fos per haver afamades eren Babel?s, Flamingo, Jack aconseguit el cinturó negre de judoka o el Negro, Sg. Pepper 's, Trui, Zhivago, perquè era proposat pel Premi Nobel, Casa Vallés, Zorbas, Es Fogueró, premi que finalment obtindria el 1989. Tagomago, Tito?s i el Club de Mar, entre En Tòfol Serra s?endinsava en una altres. profunda comparació de Ramon Llull entre la càbala cristiana i la càbala La vida esportiva no era massa diversa i àrab, i Xesc Forteza tocava més de peus sobretot estava molt dirigida als en terra i estrenava una obra amb un homes. Als que els hi agradava el futbol títol divertit: ?Pr ou de sexe, som de podien anar a veure el Mallorca al Lluís dr et es?. Xesc Forteza va ser un dels Sitjar o al Baleares a l?Estadi Balear. Els principals animadors de la vida cultural amants de les corregudes de bous de Palma en els 60 i 80. La seva anaven a la Plaça que havia fet el 1929 popularitat va fer que l?Ajuntament de l?arquitecte Bennazar. Els fanàtics de les Palma li dedicà el 2003 el nom del apostes i dels cavalls podien anar teatre que està al barri de la Calatrava. encara a l?Hipòdrom, i si eren amants La de Xesc Forteza va ser tota una vida de les curses de cans al Canòdrom. dedicada al teatre, en la que va Alguns encara anaven al Velòdrom i al escriure 33 obres fins a la seva mort Frontó. l?any 1999. 36 37  Sa Dragonera. Foto: Eduard Miralles. La generació de joves nascuda als anys poc. Començava la decadència del 50 a les famílies burgeses o a les que Terreno, que finalment esgotaria el seu anaven progressant econòmicament lideratge de la nocturnitat els anys 80. amb el turisme i la construcció, estudiaven a la Universitat de Pel que fa a la lluita feminista, s?estava Barcelona per l?aventura de sortir de estenent a diferents camps de l?Illa i per una major diversitat i qualitat l?activitat social i laboral i assistíem a dels estudis que la recent creada UIB. Palma a una de les primeres Llogaven pisos entre uns quants amics i manifestacions contra la violència amigues, o bé anaven a una residència masclista. En aquells anys els universitària. Barcelona i Palma moviments feministes d?Espanya ja tornaven a estar lligades per milers de estaven coordinats i demanaven persones i milers d?històries. Com diu accions com suprimir les lleis que José Carlos Llop al seu llibre Reyes de discriminaven a les dones, la Alejandria, pàg. 116: ?Barcelona era un legalització dels anticonceptius o una diorama de luces ficticias, de luces de llei a favor de l?avortament. ficción, però la ficción era la vida. Segurament el més transcendental per Tejerla com un tapiz y después salir de Palma i per Mallorca, des del punt de ese tapiz y empezar otro. Luces de vista de la cultura cívica, va ser l?acció ficción: las lámparas de Zeleste, la contra el desbocat creixement turístic i Cúpula Venus, el Tabú, el Jazz Colón, el urbanístic. Consciència que ja havia London, el Pastís, la Bodega Bohemia tengut el primer èxit amb el Parc de la eran los vagones noctámbulos del Mar, al que seguirien altres dos molt Barcelona Express.? Per a aquells joves importants: Salvar la Dragonera, el que coneixien intensament el 1978, i, l?any següent, Salvar es Trenc. ?Barcelona Express?, al tornar a Palma de vacances el Terreno els hi semblava 38 Com sabem la Dragonera va ser ?Un dia al Bar Bosch vaig exposar la ocupada pacíficament per joves del idea a en Miquel Barceló i s?hi va col·lectiu palmesà Talaiot Corcat, entusiasmar. Li vaig dir que convenia perquè l?illa volia ser urbanitzada per elaborar el projecte en total secret l?empresa Pamesa. Se?n varen anar cap perquè si es filtrava, l?ocupació es faria a Sant Elm i varen trobar gent ja impossible perquè la Guàrdia Civil ens preparada per donar-los suport. estaria esperant i ni tan sols ens L?ocupació va tenir èxit i el col·lectiu deixarien embarcar. (? ) L?ocupació rotatiu d?una seixantena de persones havia d?estar prou organitzada per s?hi va estar uns 15 dies. Personalitats resistir a Sa Dragonera el màxim de de la vida associativa i cultural varen temps possible. Com més llarga fos donar el suport a grups que recolzaven l?ocupació, més informació generaria. aquella acció demanant diners, menjar, (? ) Però en Miquel Barceló s?animà vestits, i feien que els ocupadors tant amb la idea que en comptes de poguessin resistir. preparar l?acció en secret, en va parlar amb els anarquistes de Talaiot És interessant l?anècdota que conta Corcat?. sobre el tema en Damià Ferrà-Ponç, quan se li va ocórrer que s?hauria d?ocupar la Dragonera, ja que el perill d?urbanització era imminent: Ocupació de Sa Dragonera. Foto: Eduard Miralles. 38 39  Manifestació per salvar Es Trenc. Fotografia cedida per Miquel Rayó. Una vegada acabada l?ocupació al cap hoteleres per 6000 persones, ja que la de dues setmanes, també de manera seva economia agrícola no donava per pacífica va continuar la lluita jurídica mantenir les despeses de poble i no liderada pel GOB, fins que el Consell tenien cap urbanització turística. Insular de Mallorca va comprar l?Illa a Aquella iniciativa es va aturar i, una entitat bancària el 1988 i el 1995 després de moltes estires i arronses, el fou declarada Parc Natural. Ara és juny del 2017 va ser declarat el Parc visitada per unes 40.000 persones Natural Maritimoterrestre Es Trenc ? cada any. Salobrar de Campos. Un parc amb una extensió de 1.441 ha terrestres i Una altra lluita molt popular va ser la 2.500 ha marines. de Salvar es Trenc. Una altra vegada es va ocupar la platja per unes 500 Ara Es Trenc i Sa Dragonera són persones, aquest cop impulsades pel territoris protegits però fràgils, ja que GOB, amb persones de l?entorn de sostenen una pressió humana que ha Campos, Santanyí i tota Mallorca. En anat creixent exponencialment any aquells anys el GOB ja es percebia com rere any. L?èxit de les lluites socials per l?entitat ecologista i reivindicativa més preservar el nostre patrimoni (ja sigui forta de l?Illa, el temps en el qual a la ciutat amb el Parc del Mar, Sa Miquel Rayó era el seu president. Dragonera o Es Trenc) han servit també per intensificar l?èxit turístic de La lluita durà mesos, ja que la nostra illa, una paradoxa sobre la l?Ajuntament de Campos insistia a fer qual haurem de reflexionar més 40 un camp de golf i unes instal·lacions endavant. Palm a celebr a el pr im er gover n d'esqu er r es des de la Segon a Repú blica  Ramon Aguiló i Miquela Rovira, dona d?Emili Darder, a la balconada de Cort el dia de la constitució del nou consistori. Font: Diario de Mallorca. L a imatge de la dona d?Emili que també nomia com ell, era regidor Darder, Miquela Rovira, i el nou després de quasi 50 anys. També per Batle de Palma Ramon Aguiló, primera vegada tres dones entraven al junts al balcó de l?Ajuntament el consistori: Catalina Moragues, Matilde dia de la constitució del nou Mulet i Margarita Zanoguera. consistori, expressava moltes coses. Una esperança en el futur de la Degut a la victòria a les generals de l?1 ciutat, però també una reivindicació delde març, la UCD esperava repetir seu passat. victòria també a l?Ajuntament de Palma, però no va ser així. A Palma varen Les primeres eleccions municipals votar 105.380 persones, només un 53% democràtiques de 1979 varen ser una del cens d?electors, una baixa victòria de l?esquerra a les principals participació, cosa que seria habitual en ciutats d?Espanya. Tierno Galván a el futur. Un 44,1% del vot va anar a Madrid va ser el Batle de més edat i l?UCD d?Alfonso Suárez, candidatura Ramon Aguiló, amb 29 anys, va ser el encapçalada per Jeroni Saiz, al que li més jove. També va ser el segon batle correspongueren 13 regidors. Un 34, de Palma socialista en el segle XX. El 9% al Partit Socialista de Felipe primer havia estat Llorenç Bisbal el González, encapçalat per Ramon 1931. Al veterà dirigent de la UGT li Aguiló, amb 11 regidors (encara que, hauria agradat veure que el seu nét,42equivocadament, la web del Ministeri 43  d?Interior li atorga 10 i al PSM 2). El havia mota d?il·lusió, molta de Partit Comunista, encapçalat per Ignasi generositat en la gent del PSOE, i del PCIB Ribas, va obtenir el 8,9% dels vots amb i del PSM. Els interessos partidistes no 2 regidors i el Partit Socialista de eren els que prevalien, i jo vaig poder Mallorca, encapçalat per Jaume gaudir d?un enteniment notable amb Obrador, un 6,4%, amb un regidor. Els Ignasi Ribas, amb Cata Moragues, amb primers dies la UCD volia i