CAT-Biografia-breu-de-Ciutat

Biogr af ia br eu de Ciu t at Palm a, la ciu t at en vaïda Col·lecció: Iniciatives XXI Coordinador del projecte: Jaume Garau Coordinador de fotografia: Jaume Gual Secretaria tècnica: Juanjo Suárez Assessors: Maria Lluïsa Dubon, Dolores Ladaria, Climent Picornell, Pere Rabassa, Maria Gómez, Guillem Aloy, Cristina Llorente. Revisors de les introduccions: Pere de Montaner (De la ciutat romana a la ciutat moderna), Tomeu Bestard (Del somni modernitzador al malson de la guerra civil), Manel Santana (La ciutat sobreviu malgrat el franquisme) i Onofre Rullan (Cap a la ciutat totalment turística). Agraïments: Als revisors i revisores, a l'Ajuntament de Palma i a qui ens cediren fotografies, especialment a l'Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca - ASIM. Dipòsit legal: DL PM 1093-2019 Edita: Palma XXI i Fundació Iniciatives del Mediterrani Copyrights: Palma XXI i Fundació Iniciatives del Mediterrani Maquetació: Maria Reyero Fotos de portada: Quadre de Miquel Bestard, principis del segle XVII, col·lecció particular; Antoni Gelabert. La murada i la Seu. c.1905. Oli sobre tela; postal de Palma (ASIM); vista de la Seu, Jaume Gual. Desembre 2019 Prohibida la reproducció total o parcial d'aquesta publicació sense autorització de l'entitat editora. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és un resum del projecte editorial "Biografia de Ciutat", de Palma XXI, que ha estat publicat en tres volums. El quart volum serà publicat el 2020. En aquesta breu publicació hem volgut compilar les introduccions dels quatre toms de la Biografia, per oferir al lector/a una aproximació ràpida a la història de Palma, des de la seva fundació a l'actualitat. Es poden consultar tots els capítols de la Biografia de Ciutat a la web w w w.palm axxi.com 2  Palm a, u n a ciu t at en vaïda El títol d?aquest llibre no és únicament un joc de paraules i un gest de reconeixement al llibre de Màrius Verdaguer ?La Ciutat Esvaïda?, sinó també l?expressió d?un convenciment. Palma ha crescut ?sobretot- per la gran influència que han tingut les successives invasions de pobles i grups al llarg de la seva història i per determinats fenòmens polítics externs a la dinàmica pròpia de la ciutat. La història de Palma ha estat marcada per la seva ubicació estratègica en el Mediterrani occidental. Aquesta posició estratègica ha estat un pol d?atracció de molta gent que, arribada de fora, ha anat forjant la seva fisonomia i la societat actual. Després de la romanització de l?illa de la qual queden poques restes, la ciutat va seguir tenint invasions d?altres pobles. La conquesta per part del califat de Córdoba l?any 902 i la conquesta catalana de 1229, són les que més impacte tindran sobre la forma i la societat que configuren Palma en l?actualitat. Fruit d?aquestes invasions i reconversions poblacionals, sorgeixen els diferents recintes emmurallats i els grans edificis emblemàtics de Palma, com la Seu, el Palau Episcopal, el Palau de l?Almudaina, la Llotja o el Castell de Bellver. Al llarg de la seva història també han tingut lloc altres fets de gran importància que han deixat una forta empremta a la ciutat. Ens referim a fets històrics com la Guerra de Successió que va deixar Ciutat fora de la Corona d?Aragó amb el Decret de Nova Planta el 1714; la Guerra de la Independència el 1808 i les diferents desamortitzacions des de 1836. Ja en el segle XX, Palma ha viscut diferents guerres contemporànies: les guerres colonials del 98, la Primera Guerra Mundial de 1914, la Guerra Civil el 1936 i la Segona Guerra Mundial de 1939. Totes elles tindran 4 també un gran impacte sobre la ciutadania, especialment la Guerra Civil.  Port de Palma (c. 1945). Arxiu fotogràfic del Cronista de la ciutat. Aquests grans fenòmens històrics varen desencadenar una multitud de canvis urbans i socials que han deixat unes marques a la ciutat que encara perduren. Ja siguin vestigis en els edificis, en la trama urbana, en la memòria dels ciutadans que s?ha anat transmetent generació rere generació; com memòria integrada en els arxius de les institucions i en arxius privats. Es fa imprescindible analitzar aquest passat i pensar que hem de fer pel futur de Palma. Moltes ciutats europees com Venècia, Florència, Viena, Berlín, Amsterdam, Praga o Barcelona, de diferent mida i característiques, però totes amb molt èxit de demanda turística, estan pensant i actuant en com lidiar amb el turisme de masses que les fa insostenibles. Com fer perquè els residents dels centres històrics no abandonin la ciutat? En aquestes ciutats i altres d?arreu el món, estan sorgint moviments socials que diuen prou al creixement descontrolat del turisme de masses i les seves conseqüències per a les poblacions autòctones. Palma XXI vol aportar el seu gra d?arena per fer perdurar la ciutat de Palma i no convertir-la en un museu turístic. Per acabar aquesta introducció, dir que el llibre està organitzat en quatre parts. La primera explica l?evolució de Palma fins al segle XX, és molt general i serveix com a introducció a les altres tres. La segona part explica el creixement i l?evolució de la ciutat des de 1900 fins a la guerra civil. La tercera, va des de la guerra civil de 1936 fins a la mort de Franco el 1975. La quarta i darrera part, va des de 1975 fins a l?actualitat. 4 5  123 a. C. - 1900 De la ciu t at r om an a a la ciu t at m oder n a Oli anònim (s. XVII). Ajuntament de Palma. En aquesta primera part de la biografia Després de la fundació de Palma pels de Palma volem fer un ràpid recorregut romans ens trobem amb alguns segles per aquelles etapes per les quals ha foscos sobre els quals hi ha poca passat la ciutat ?des que la fundà el informació. El que si sabem amb cònsol romà Quint Cecili Metel l?any certesa, és que Palma ja tenia en 123 aC fins a arribar al segle XX-, i per l?època musulmana una semblança aquells fets que han deixat una molt fàcil de reconèixer avui. El empremta rellevant que avui encara principal llegat dels musulmans a la podem veure o constatar. ciutat va ser el tramat dels seus carrers i places, que formen avui encara un En aquest recorregut es posarà de dels principals atractius i encants de manifest una cosa que és òbvia: com Palma. més ens acostem al segle XX més informació tenim sobre fets històrics, Ara bé, la gran obra que marcarà per carrers, edificis, etc., sigui perquè sempre la ciutat la va impulsar Jaume II encara perviuen, o perquè tenim molta i els seus successors, amb les grans 6 documentació sobre ells. construccions que constitueixen la seva imatge més internacional: el Castell de carrers i es creen noves places que avui Bellver, La Llotja, la Seu, el Palau formen part d?un paisatge urbà molt Episcopal i l?Almudaina. conegut, com, per exemple, el carrer Conqueridor o la plaça Major. Durant els segles XVI, XVII i XVIII, trobem dues grans obres, tant per la El procés irreversible de modernitzar la seva funció, com per la seva durada i ciutat s?intensificarà a la fi del segle XIX l?impacte que tindrien sobre la ciutat: amb l?enderrocament de la muralla reconduir el llit de Sa Riera del centre a davant la Llotja. Aquest seria un primer fora de la ciutat, i construir la muralla pas que conclouria a principis del XX renaixentista, obra aquesta que duraria amb l?enderrocament gairebé total de més de 200 anys. la muralla que tant va costar construir. Tot i la revolució agermanada i les La majoria de vegades aquestes grans lluites intestines com les de Canamunt i transformacions de la ciutat eren fruit Canavall, en aquesta època convulsa es de lluites entre diferents forces i van emprendre altres obres de gran interessos d?àmbit europeu o espanyol, importància. Entre les reformes que que involucraven als ciutadans de van canviar la ciutat, i que avui Palma creant aliances i divisions. Molt admirem, cal destacar les poques vegades eren motivades transformacions de les façanes i els únicament per les nostres pròpies patis de les grans cases, mostra de necessitats locals. Això demostra que l?augment de la riquesa de la ciutat a Palma sempre va estar connectada al causa de l?èxit en el comerç seu entorn espanyol i internacional. mediterrani. Veurem totes aquestes Ja entrats en el segle XIX, comença a transformacions i explicarem el context prendre força la modernització de la social i polític en què es van produir i ciutat i, fruit de la revolució econòmica quines eren les principals motivacions, que suposen les desamortitzacions, els seus protagonistes i els guanys i tornem a veure com a la ciutat pèrdues que van suposar per a Palma. s?esbuquen molts edificis, s?obren Passeig del Born. Bartomeu Reus. 6 7  1900 - 1936 Del som n i m oder n it zador al m alson de la gu er r a civil Antoni Gelabert. La murada i la Seu. c. 1905. Oli sobre tela. Palma es modernitzava Palma va viure un primer terç de segle L?última part del segle XIX va servir per apassionant. L?energia creativa es va posar els fonaments del projecte desenvolupar de forma contínua en liberal per modernitzar la ciutat a múltiples activitats que van convertir la través d?un nou urbanisme que ajudés ciutat en una de les més modernes a créixer la indústria i iniciar l?activitat d?Europa amb comparació amb altres turística. Tot i la crisi colonial del 98, la de semblants dimensions. recuperació econòmica va ser relativament ràpida i no va Malauradament tot va acabar comprometre les aspiracions a la malament. En un context europeu cada modernització de la ciutat. vegada més bel·licós, l?Espanya dels dos bàndols va acabar enfrontant-se Per a moltes ciutats espanyoles i en una guerra que va arrossegar a tots europees, l?eliminació de les muralles i de la qual Palma no va sortir suposà el debut del seu 8 indemne. desenvolupament urbanístic, econòmic i social. Cal recordar que la dels seixanta-cinc mil habitants del modernització de les grans ciutats com municipi de Palma vivia a la ciutat Barcelona, ??Madrid, París o Viena, històrica ?dins murades?. s?havia iniciat a mitjans del segle XIX o fins i tot abans; en canvi, capitals més La construcció de la muralla de Palma petites amb centres històrics havia estat lenta i havia afectat moltes emmurallats com Lleó, Pamplona, generacions, amb el consegüent esforç Cadis o Palma, anaven més en inversió pública. Al seu torn, també endarrerides. ho va ser tant la seva demolició com les posteriors actuacions de Pel que fa a la demografia, el 1900 la rehabilitació de les muralles població del municipi de Palma conservades, especialment el front arribava a les seixanta-cinc mil marítim de la ciutat, les quals s?han persones, mentre que el 1936 ja havia allargat fins al segle XXI, tal com assolit les cent mil. La capital veurem al llarg del llibre. A més de continuava amb la tendència, iniciada l?enderrocament de les muralles, els al segle XIX, d?absorbir el flux migratori ciutadans de Palma van impulsar interior. Així, doncs, si el 1900 la ciutat moltes altres obres i iniciatives de tota acollia el vint-i-cinc per cent de la mena. Algunes molt lentes i costoses població de l?illa, el 1936 arribava al com les de l?Eixample i d?altres molt trenta-cinc per cent. Per altra part, a més ràpides, com fou la del Passeig de principis del segle XX, la gran majoria Sagrera que gairebé es féu amb un dia. Porta de Santa Catalina. Aquarel·la de Bartomeu Ferrà. Ajuntament de Palma. 8 9  Palma era una ciutat en obres Podem dir que durant el primer terç L?activitat privada impulsada per homes del segle XX, Palma va ser una ciutat en de negocis, com Alzamora, Sureda, obres. Gràcies a les fotografies de Palmer, Tous, Pensabene, Casasayas, l?època, podem constatar la quantitat Corbella i tants d?altres, va ser molt d?obres que es van fer a la ciutat, entre intensa. També el sector públic va les quals destaquen els nombrosos manifestar una important activitat com edificis de Gaspar Bennàzar, Lluís el sanejament del clavegueram i la Domènech i Montaner, Jaume Alenyar, conducció d?aigües, el transport públic, Francesc Roca o Guillem Reynés, així la millora dels habitatges, la millora de com les reformes de la Catedral les carreteres amb els pobles de l?illa, dirigides per Antoni Gaudi, gràcies a la l?ampliació del port, la creació d?escoles iniciativa i embranzida del bisbe i centres de salut, etc. Campins. Palma vivia els conflictes polítics espanyols Aquesta obra física anava En el món de l?economia i el treball, el acompanyada d?altres activitats procés d?industrialització va crear polítiques i socials com fomentar la noves relacions laborals i noves laïcitat, incorporar la dona en la vida situacions de conflicte social que social, laboral i política, modernitzar la impregnaren la vida ciutadana de vida cultural, impulsar Palma i de moltes altres ciutats l?associacionisme, impulsar el europees. L?oligarquia observava amb regionalisme polític amb la consegüent creixent preocupació com un voluntat de descentralitzar el poder, moviment obrer cada vegada més fort i etc. Totes aquestes qüestions reivindicatiu, reclamava la seva quota esdevingueren clau per al procés de de participació i de poder, deixant molt modernització, procés que tingué una clar que no acceptaria quedar fora dels trajectòria irregular i no poc beneficis del procés modernitzador. accidentada. 10 Central elèctrica davant la mar. Arxiu Andreu Muntaner. A Espanya, i també a Palma, el per a molts liberals i conservadors un bipartidisme pactat anà perdent pes en avís important de que la intolerància i favor d?altres actors polítics la repressió dels moviments obrers (republicans, regionalistes, socialistes, radicals podia acabar amb el seu món comunistes i anarquistes, els quals econòmic i religiós. Els successos de la tingueren cada cop més protagonisme Setmana Tràgica van ser molt sentits a social i polític). D?aquesta manera, la Palma. Concretament, la imatge del vella política va anar deixant pas -de polític Antoni Maura va sortir molt mala gana- a la nova. perjudicada i, al seu torn, la classe dirigent de Palma va començar a Alguns esdeveniments a Espanya van pensar que en el procés de la marcar també la vida ciutadana de modernització podia conduir a Palma, sembrant dubtes sobre el situacions perjudicials per als seus procés modernitzador. Un d?aquests interessos, situacions que, ara ho esdeveniments va ser la Setmana veien, no havien calculat. Tràgica de Barcelona, que va suposar Joan March entra en joc Detall de la façana de la Banca March al carrer de Sant Miquel de Palma. Foto: Jaume Gual. En aquest esperançador i de vegades En un principi, March volgué controlar dramàtic escenari, un mallorquí de la a republicans, socialistes i ?part forana? ? Joan March- anà regionalistes, emperò finalment, a adquirint un paper protagonista, tant a l?acceptar la impossibilitat de controlar Mallorca com a Espanya. Entrà a la vida aquestes forces, decidí fer un gir en la econòmica i social de Ciutat sense seva estratègia, donant un suport demanar permís a les classes dirigents decisiu a la dreta i al seu braç armat, el i la seva irrupció significà la ruptura del sector més reaccionari de l?exèrcit, consens entre les forces desembocant tot plegat en conservadores, en aquells moments l?aixecament. afeblides per la crisi del Maurisme. 10 11  La filosofia econòmica i política de Joan Durant tot el primer terç del segle XX, March era oposada al de la burgesia les idees regionalistes i nacionalistes industrial de Palma. A ell no li anaren creixent paral·lelament a interessava fer indústria o turisme per l?augment de la cultura local i la força modernitzar la ciutat, sinó guanyar econòmica de la ciutat i l?illa de diners de la manera més ràpida i Mallorca, influenciats sens dubte pel menys costosa. Per això va fer en tot que passava a Catalunya. El moment el que més el convenia, duent regionalisme va veure com una endavant els negocis més rendibles oportunitat l?arribada de la Segona que estiguessin al seu abast, fossin República, el 1931, tot i que després es legals o il·legals. Amb aquesta actitud va decebre quan les seves expectatives esdevingué protagonista indiscutible de veure un Estatut d?Autonomia de la ciutat abans i després de la aprovat per les corts espanyoles no Guerra Civil. foren satisfetes. El fracàs de la política porta a la Dictadura de Primo de Rivera i després a la Guerra Civil Fàbrica de tapissos Hermanos Fernández. Publicat a l'Abans Palma, recull gràfic 1860 - 1970. Ed. Efadós. Les dificultats de tot el procés El fracàs dels partits polítics per sortir modernitzador i les noves idees que de la crisi social i institucional, passà l?encapçalaren en un entorn europeu, per la dictadura de Primo de Rivera, radicalitzat amb el triomf de la que, si bé en un principi podia semblar Revolució Russa, feren créixer també la a molts un mal menor, en realitat força de la resistència de les idees suposà una embranzida que acabaria tradicionals i immobilistes. La ineficàcia en l?enfrontament armat. La promesa en els intents per part de la monarquia de regeneracionisme i provisionalitat, d?arbitrar entre els dos blocs, cada cop no van ser autèntiques i en poc temps més allunyats entre sí, va provocar una Primo de Rivera va eliminar els partits bretxa social i la política que polítics convencionals per, a irremeiablement desembocà continuació, organitzar-se mitjançant 12 tràgicament a la Guerra Civil. un nou partit polític, Unió Patriòtica,  Emili Darder al balcó de l'Ajuntament el 20 de febrer de 1936. Fons Rul·lan. ASIM. que en el cas concret de Palma va congeniar, però no hem de voler jutjar donar cabuda a membres procedents al proïsme. Bastant tindrem algun dia, del Maurisme. Des del 1923 fins a la amb donar compte a Déu dels nostres caiguda de la dictadura el 1930, Palma propis actes?. va tenir cinc batlles, escollits ?a dit? entre els membres del partit La vida cultural i associativa de Palma governamental. va seguir les pautes de molts anys enrere. L?afició dels palmesans per Tot i la dinàmica política passejar, pel teatre, els toros, el futbol, autodestructiva que regnava a ?? les bicicletes i els cavalls, varen anar Espanya, la vida social de Ciutat es va generant nous espais, com ara el anar obrint a altres formes i costums, velòdrom del ?Tirador ? amb una sobretot a causa del creixent nombre cabuda de dues mil persones, el Teatre d?estrangers que la visitaven i dels que Lírico, el Passeig Sagrera, el Passeig de s?hi quedaven a viure, especialment en la Riba, el canòdrom, el frontó balear, el barri del Terreno. la plaça de toros de 1929, o el cinema Born de 1931. La Segona República va Tal com retrata Llorenç Villalonga en la arribar sense avisar. A Palma ho feu seva novel·la Mort de Dama, publicada amb les alegries i amb recels de la el 1931, Palma s?havia convertit en una gent, sense l?entusiasme d?altres ciutat en la qual convivien el món capitals. cosmopolita, de costums molt liberals, i el món tradicional, conservador d?arrels Després de moltes iniciatives positives culturals centenàries. Un dels seus en el camp de l?urbanisme, la política, personatges -Donya Maria Antònia- la sanitat i l?ensenyament, exponent de la bona educació encapçalades entre d?altres per ciutadana, diu referint-se a la ?colònia persones com Alexandre Jaume i Emili estrangera?: ?Hem de viure a part de Darder, el somni de la modernitat es certes persones, perquè tenen soterrà definitivament i començà un costums diferents i no podríem12 malson que duraria molts anys. 13  1936 - 1975 La ciu t at sobr eviu m algr at el f r an qu ism e Construcció de nous hotels al Passeig Maríitim. A finals dels anys 50 la ciutat ha représ el projecte de modernització. Arxiu Escalas. La guerra civil trasbalsa la ciutat Amb la guerra civil, Palma queda ferida La guerra civil va ser el canvi més dur i i aïllada. Entre la sospita i la sorpresa, radical de la ciutat durant el segle XX. Ciutat es va despertar aquell 18 de Va trasbalsar la manera de viure de juliol de 1936 amb una sensació que tots els ciutadans, vencedors i vençuts, alguna cosa greu estava passant. La amb la mort, la presó, la por i el silenci. República i la democràcia s?enfonsaven. Abans de la guerra Palma era una Ningú no es podia imaginar que el cop ciutat dinàmica, amb una activitat d?estat derivaria en una guerra socioeconòmica privada i publica fratricida la qual donaria lloc a una important. El projecte modernitzador dictadura que duraria 40 anys i que la de la ciutat s?havia iniciat i donava els monarquia tornaria després. Joan seus fruits. Sobretot des del punt de March, amb el seu suport a Franco vista urbanístic, sanitari i educatiu. (primer al cop d?estat i durant la guerra Aquesta dinàmica es tallà de cop quan 14 després), fou determinant. el 18 de Juliol el General Goded jurà fidelitat davant el Governador i magatzems de Can Mir a les l?endemà va trair les autoritats Avingudes. També és rellevant el cas de democràticament electes i declarà Jaume Garcias i Obrador, president de l?estat de guerra. la Diputació Provincial, detingut el juliol del 36 i afusellat, després d?un consell Entre les primeres víctimes de guerra, el 4 d?agost del 1939. políticament significades podem esmentar Ateu Martí (estiu de 1936) i Dins aquesta petita mostra del que va Aurora Picornell (gener de 1937), suposar aquella repressió hem de executats sense cap tràmit judicial. Els destacar també el suïcidi el 1942 de esdeveniments es precipitaren. Palma Matilde Landa a la presó de Can Sales, és bombardejada intensament i, després d?una pressió carcerària sobretot, seguí la maquinària permanent i implacable. A més, es acusatòria que portà moltes produïren evasions i emigracions de ciutadanes i ciutadans a la presó i a moltes persones identificades amb la penes capitals. Però també els segrests República. Els principals destins foren i tretes de les presons que portà a la Menorca republicana i Barcelona. assassinats sense cap mena de judici i que omplí de cadàvers voreres de La propaganda franquista fou molt carreteres i cementiris. intensa. La ideologia dels revoltants, i ben especialment falangista, impregnà De fet, al cementiri de Palma hi hagué una part importantíssima de la vida les fosses comunes més grans de social i cultural. Alguns exemples: als Mallorca, on s?enterraren com a mínim cinemes es projectaren noticiaris 448 persones assassinades. Podem italians de l?Instituto Luce amb destacar-ne alguns com els propaganda feixista i el 1941, ja a la afusellaments el febrer d?aquell 1937, postguerra, s?estrena al cine Born la d?Alexandre Jaume, Emili Darder, pel·lícula ?Raza?, sobre un argument Antoni Ques i Antoni Mateu; i la creació del mateix Franco. Un any després de la famosa presó habilitada als s?estrenà ?¡A mi legión!?. Arconovaldo Bonacorsi (Conde Rossi) i el tinent coronel Luis García Ruiz (esquerra i dreta, respectivament) el dia de la celebració de la victòria de les tropes ?nacionals?el 6 de setembre de 1936. La imatge, de Ribas de Duran, i que pertany a l?arxiu de Miquel Font, està publicada al llibre de Xavier del Hoyo i Arnau Company ?Palma 1936-1983. 14 L?evolució de la ciutat a través de la imatge?. 15  Després de la guerra, la fam arriba a Ciutat Francesc de Borja Moll. Arxiu UH. Els primers deu anys del franquisme a segle que arraconava la dona un altre Palma es caracteritzen per la fam que cop a casa seva, o a les funcions socials va passar molta gent, fruit d?una de beneficència i als moviments política econòmica basada en franquistes com els de l?auxilio social. l?autarquia que propicià el racionament dels productes de primera necessitat i, El nacionalcatolicisme fou un altre dels com a conseqüència, l?existència d?un trets essencials per entendre aquest mercat negre. període. És interessant llegir la Carta colectiva de los obispos españoles a los Durant aquests anys, Palma pateix la obispos de todo el mundo con motivo crisi econòmica més greu del segle XX i de la guerra en España, publicada a el nivell de vida va recular l?estiu de 1937 i signada pel bisbe considerablement. Per tapar les causes Miralles, escrit en el qual es donava de la crisi, el règim franquista va suport al cop d?estat i la guerra de fabricar un relat fals que encara Franco. En tot aquest nou escenari segueix vigent: ?la fam va ser causada l?Església recuperà privilegis. La clara pel caos de la República i l?aïllament de aposta pel franquisme li va donar la guerra civil causat pels enemics resultats positius, ja que va ser d?Espanya, després el franquisme considerada com un puntal del nou impulsaria el turisme i ens trauria règim, la qual cosa li aportà beneficis definitivament de la pobresa?. La amples i diversos. Amb la victòria del situació de crisi econòmica greu tornà bàndol nacional, l?Església tingué un a posar tristament de moda la guerra protagonisme important, dins una de les subsistències per fer-se amb estratègia de recristianització de la productes de primera necessitat. societat mitjançant actes multitudinaris d?exaltació religiosa, el control de la Una altra característica important moral pública i privada i un paper d?aquests anys va ser el retrocés que importantíssim en el món de varen experimentar els drets de la l?ensenyament. 16 dona. Tornà un discurs de principis de El turisme apuntala el règim franquista i reviscola la ciutat Des d?un començament, la relació entre dirigit als recents casats per passar la el règim franquista i el lluna de mel a Mallorca. Aquest desenvolupament del turisme a Palma turisme mutarà d?un turisme selecte i i a Mallorca va ser estratègica. Als inicis minoritari que hi havia abans de la del decenni dels cinquanta, es varen guerra, fonamentat en la figura del crear les Juntas Provinciales de viatger, a un altre popular i massiu els Turismo, que eren les que dirigien anys 50. l?estratègia. A Mallorca es feia en estreta col·laboració amb el Foment de A poc a poc Europa es recupera, es Turisme, entitat que encapçalava la comencen a pagar les vacances als gestió i nomenava Soci d?Honor a tots treballadors i hi ha un traspàs de els governadors civils que passaven l?aviació de guerra a la civil. Amb tot, a per l?illa. mitjans del 50 i fins al 73, es produeix l?arribada massiva ininterrompuda de El turisme, activitat en expansió abans turistes, així com l?expansió urbanística del juliol del 1936, es veié col·lapsada i econòmica sobre el territori. pels fets de la guerra i la situació de crisis de la postguerra. El Gran Hotel es Palma torna a recuperar el projecte transformà el 1941 en la seu de modernitzador i liberal amb un nou l?Institut Nacional de Previsió. cosmopolitisme. La plaça Gomila lidera el nou turisme d?oci de la nit. Passam El turisme es començà a recuperar de 400.000 turistes dels anys 60, a progressivament a finals dels 40 amb 3.500.000 el 73. De 21.300 places a un programa nacional de molt èxit, 222.000. Palma ja té 260.000 habitants. Cartell "Luna16 de miel en Mallorca", 1950. Foment de Turisme. 17  La transformació urbana recomença Fotografia dels anys 50 de l?asfalt de l?avinguda Jaume III. Font: Arxiu Municipal de Palma. El projecte modernitzador de la arquitecte predilecte. Pocs anys transformació urbana de la ciutat es després, el 1962, mor Joan March a torna a posar en marxa amb les Madrid, víctima d?un accident, a 81 reformes de Gabriel Alomar. El Pla de anys. reforma interior de Palma és aprovat el 1943. És el temps en que Joan March La ciutat moderna avança no sempre construeix el seu palau de la mà de en la bona direcció, com és la Gutiérrez Soto i Gabriel Alomar. Ho fa substitució l?any 1953 dels tramvies just devora el Círculo Mallorquín, pels famosos autobusos pegasos i el institució que li havia barrat l?entrada cotxe utilitari s?anirà fent amb els uns anys abans. carrers de Ciutat a costa dels vianants, els carros, les galeres i les bicicletes. Respecte a l?arquitectura, el regionalisme va desapareixent i també Fruit del fort creixement econòmic, es el modernisme. Dominarà produeix una revolució migratòria a l?arquitectura racionalista, sobretot en tota Espanya. Des de 1960 fins ara hi grans edificis militars i cases familiars. ha hagut 20 milions de desplaçaments Més tard, apareixerà una arquitectura interiors. Alguns d?aquests contemporània, de la mà d?arquitectes desplaçaments varen ser molt intensos com Ferragut amb l?edifici de GESA i als anys 60 i part d?ells varen tenir com l?església de la Porciúncula. Algunes a destí la ciutat de Palma i, més tard, fites d?aquesta etapa són la construcció tot Mallorca. del Mercat de l?Olivar i la compra per El més rellevant pel creixement de la part de l?Ajuntament de Palma del solar ciutat va ser la immigració peninsular, de S?Hort del Rei com a primera passa encara que també cal destacar la per a la reforma posterior d?Alomar. immigració interior de la Mallorca Comencen les obres de Jaume III el rural. Inca i Manacor no perden 1952, amb la participació de Joan població, però la zona més rural March i sota la direcció de Gabriel d?interior sí, així com la Tramuntana, a 18 Alomar, ara considerat el seu excepció de Sóller. Aquesta època serà també la del acció molt consensuada però vista des creixement de les infraestructures i de d?ara equivocada, es comet l?error de l?automòbil. Es crea el Passeig marítim, crear un altre cinturó, més potent uns dels grans projectes encara que les mateixes murades: un modernitzadors dels anys 20, que anell de carreteres que suporta un després enllaçà amb l?autopista de tràfic excessiu i que torna a aïllar el Llevant. Aquest és segurament l?error centre de la ciutat del seu entorn. urbanístic més gran de la història de Aquest anell serà més difícil de tombar ciutat. Després de tomar les murades, que les murades. La cultura pròpia torna de la mà de l'OCB Quant a la cultura pròpia, durant el També és necessari parlar d?altres primer franquisme es toleren algunes artistes dels 50 com Xam, que ajuden a manifestacions minoritàries i discretes fer la transició cultural d?una ciutat entorn fets significatius com la Reunió tancada i franquista, cap a una ciutat del consell Europeu de Cultura Popular, oberta i connectada, amb les seves la presentació de Ruiz Giménez del exposicions als centres de producció projecte cultural per Balears, artística com Nova York, Munic, l?homenatge a Miquel Costa i Llobera i Stuttgart, Frankfurt, Londres, París, Joan Alcover o el condol per la mort de Amsterdam, Barcelona o Madrid Com a Mª Antònia Salvà. Els premis Ciutat de mostra de certa obertura del règim, es Palma reforcen als escriptors en crea a Palma el 31 de desembre de llengua catalana. Es duu a terme a 1962, impulsada per Francesc de Borja Ciutat el IV Congrés de la Corona Moll, l?Obra Cultural Balear. Al cap de d?Aragó. És indubtable que un fet tres anys, el 1965, Raimon faria el seu transcendental per a la cultura de la primer concert a Palma; i Maria del ciutat serà la vinguda de Joan Miró el Mar Bonet s?integraria als Setze Jutges 1956, al mateix temps que estrena el el 1967. La relació íntima entre Palma i taller fet per Josep Lluís Sert. Miró Barcelona, tan important els anys esdevingué un referent intel·lectual de abans de la guerra civil, no es primera magnitud. Així, el 1970 va fer a començarà a recuperar fins a 1960. El la sala Pelaires de Palma la seva regionalisme es recupera. primera exposició individual. Precisament aquesta sala esdevingué un espai protagonista del canvi cultural de la ciutat. Camilo José Cela , Joan Miró i La Chunga. Font: 18 Fons Rul·lan. 19  La vida quotidiana ens dóna algunes Alomar, després de Joan Massanet que novetats, dins un ambient encara havia estat quasi deu anys. Alomar tancat i gris. S?estrena la pel·lícula ?Jack governà la ciutat durant 5 anys, des del el Negro?, filmada a Palma. Arriba al 1963 fins al 68. Entre moltes obres que Port per primera vegada la VI flota impulsa cal recordar l?aprovació del americana. Arturo Pomar és proclamat nou Pla General de 1963 que es campió d?Espanya d?escacs. Josep Tous demostrà poc realista, i la reforma de refunda l?Última Hora i s?organitza una s?Hort del Rei, obra molt controvertida i exposició retrospectiva d?Anglada debatuda, ja que esbucava el Teatre Camarasa. Líric i l?Hotel Alhambra, dues icones de la ciutat. El somni d?una ciutat moderna En aquells anys d'opertura (i també de Miquel dels Sants Oliver es va d?estancament), Palma va tenir un dels complint. batles més famosos, el general Màxim Palma pateix la primera crisi turística La primera crisi turística es produeix a que volia tornar a ressorgir. El primer 1973, al mateix temps que neix a conflicte hoteler és del 73 a l?Hotel Palma l?ecologisme amb la creació del Bellver. La primera vaga d?hostaleria va GOB. Per primera vegada, baixa ser l?any 74, i es varen realitzar moltes l?ocupació hotelera i es critica el model assemblees als hotels de la badia de de creixement basat en el producte de Palma. Lideraven moltes d?aquelles sol i platja. No és casual que el accions un conjunt de capellans crítics naixement del GOB es produís en amb la mateixa església i amb les aquells moments, impulsat per un grup condicions d?explotació dels de ciutadans tant de Palma com treballadors per una patronal d?altres municipis de l?illa. El 1977, es paternalista. Francesc Obrador, Jaume desencadena la lluita per salvar la Santandreu, Carmel Bonnín i d?altres Dragonera de l?amenaça de ser tindrien en el futur un paper rellevant urbanitzada. Els anys 70 i els inicis dels en els moviments socials ciutadans de 80 foren de crisi econòmica. La crisi diferent naturalesa. hotelera va servir per cohesionar el moviment sindical que ja feia uns anys 20 Creix l'esperança per l'arribada de la democràcia Franco i Carmen Polo davant l? Ajuntament de Palma el 10 de maig de 1960. Font: Arxiu de Casa Vila, publicada a ?Palma, 1936-1983?, d? Arnau Company i Xavier del Hoyo. Progressivament, creix l?esperança de pel procés 1001. L?amnistia es va l?arribada de la democràcia. Factors convertir en una demanda nacional i interns i externs necessàriament transversal. Per exemple, va ser havien d?influir en un desig cada demanada pel Col·legi d?Advocats de vegada més majoritari de canvi polític. Balears, per part del seu degà Pep Tothom era conscient que s?entrava en Zaforteza. Hi havia també, dins el una fase de transició que es faria quan Col·legi d?Advocats una ?comissió el dictador morís. El PCE i PSOE, entre d?advocats joves?, molt activa, presidida altres forces polítiques i socials, es per Fèlix Pons. feien cada vegada més presents. El PCE pren protagonisme amb el denominat Franco mor el novembre del 75. Joan ?pacte per la Llibertat?, amb consignes Carles és proclamat Rei d?Espanya. La que inclouran també l?amnistia per als llei de Successió de 1947 s?havia aplicat presos, ja que l?any 1974 tota la al cap de 28 anys. direcció de CCOO estava empresonada 20 21  1975 - act u alit at Cap a la ciu t at t ot alm en t t u r íst ica Vista de la Seu. Jaume Gual. Com hem vist a la tercera part de la plegat, a les illes Balears, va suposar Biografia de Palma, el big bang turístic l?inici d?un gran canvi en els sectors que començà a la dècada del 1960 va econòmics hegemònics i, especialment, anar expandint-se progressivament fins un canvi de paradigma en la forma a la primera crisi sistèmica d?acumular rendes. Es va passar d?una internacional de 1973, una crisi que indústria i agricultura que produïa per també va afectar el turisme. Aquest a la demanda interna i l?exportació, a primer impuls turístic i urbanístic es va cercar la revalorització immobiliària i fer en un context institucional pagar, via turisme, les factures que ens plenament franquista, al marge de les arribaven dels nous països amics amb mínimes regles democràtiques. els quals començàvem a tenir intercanvis econòmics fluids i que ja A la dècada del 1950, en plena guerra tenien experiència del sistema freda, havia canviat el context democràtic i capitalista avançat. internacional respecte al règim franquista: 1951, reconeixement de Amb això, a poc a poc, la producció l?ONU; 1954, conveni d?ajuda turística i de rendes immobiliàries s?anà econòmica dels USA; 1956, primera llei imposant al model anterior. Palma, 22 del sòl; 1959, pla d?estabilització... Tot lluny de ser l?excepció d?aquest model, fou la porta d?entrada d?aquest nou l?agrari. Avui ja podem parlar sense patró a Mallorca i a la resta d?illes embuts de monocultiu absolut, només Balears. diversificat en diferents versions i modalitats d?explotació turística. De Aquells primers 20 anys de creixement reivindicar, durant la transició, turístic varen posar les bases d?un diversitat i equilibri entre els sectors model econòmic que, a poc a poc, ha productius (agricultura, indústria, anat fent aflorar deseconomies, serveis) hem passat a reclamar segregació social i problemes diversitat i equilibri entre les diferents ambientals cada cop més mals modalitats d?explotació turística (hotels, d?afrontar. Un model econòmic on el apartaments, residencies, lloguer turisme s?ha apropiat del territori, del turístic,etc). patrimoni i ha anat arraconant altres sectors econòmics com l?industrial i Palma, immersa en la transició democràtica Després de la crisi de 1973 i la mort del protagonisme mentre que el Foment dictador, la ciutat va passar per un del Turisme anava minvant el seu període de transició intens i agitat, en poder. paral·lel al que passava a la resta de l?Estat. Apareixien més partits polítics i L?agitació política era intensa. Encara es sorgien o reviscolaven diferents recorden fets com el tancament a sindicats, alhora que veien la llum l?Església de Sant Miquel d?un col·lectiu noves entitats empresarials. Entre d?obrers aturats o el primer míting de aquestes, les del petit comerç, la Felipe González (1976) i els posteriors PIMEM, la CAEB i les federacions de Manuel Fraga i Santiago Carrillo, les hoteleres, que agafaren més esquerres omplint la plaça de Toros i les dretes el Palau Municipal d?Esports. Un militant comunista ven exemplars de "Mundo obrero" amb la notícia de la legalització del PCE, a Madrid. Foto: Leonard Freed. 22 23  Aquells anys de la transició varen ser de la Dragonera i del Trenc. La crítics pel turisme, ja que tot el model consciència mediambiental irrompia que havia sorgit del franquisme es amb força al costat dels anhels de posava en qüestió arran de la crisi democràcia i llibertat i es mantindria encetada el 1973. Alguna cosa anava viva i activa fins ara. malament i s?havia de corregir. La crítica general contra la destrucció del Al mateix temps es feia una feina territori va començar a calar en la intensa per recuperar la cultura pròpia ciutadania. Durant aquests anys hi va amb el Congrés de Cultura Catalana o haver moviments socials molt les Festes de Sant Sebastià que feia 60 importants, com el que estava en anys que no es celebraven. Eren els contra el pàrquing davant la Seu (Parc anys de ?l?obertura? en què arribaven sí, pàrquing no) que donaria lloc al parc pel·lícules que marcarien aquella època de la Mar o contra les urbanitzacions com La Naranja Mecánica o El Ultimo Tango en París. La ciutat gira cap a l'esquerra Fotograma del reportatge "Aguiló, la mirada retrospectiva d'un batle", d'IB3 Notícies. Després del referèndum de la amb ells, les noves idees sobre Constitució, vengueren les eleccions urbanisme, sobre el paper de la dona i generals que guanyà la UCD de sobre la cultura, varen sortir a la llum Suárez. Però a les primeres eleccions amb ganes de fer-se realitat. municipals democràtiques postfranquistes (1979), la ciutadania de Tot just després de les eleccions Palma va elegir Ramon Aguiló, un dels municipals de 1979, a la dècada del batles més joves del país que 1980, passat el mal son del cop d?Estat governaria 12 anys, fins el 1991. Hi de Tejero (1981), es va obrir un període havia nous partits i nous governants i, socialdemòcrata de 12 anys amb canvis 24 importants per la ciutat. Dues novetats per Margaret Thatcher des del 1979 i coincidiren en l?urbanisme espanyol i, als USA per Ronald Reagan des de per extensió, en el de Palma: 1981- que tant afectarien l?urbanisme l?urbanisme democràtic per un costat i, de les ciutats vinculades a l?economia per l?altre, la irrupció dels nous vents capitalista. neoliberals globals -impulsats a Europa Creix un nou urbanisme amb la democràcia El nou urbanisme democràtic s'obria El PGOU de 1985 també dibuixava camí per donar solucions a nous i vells altres idees transcendents per a la problemes gràcies a un altre model de ciutat, com per exemple la proposta ciutat que l'esquerra intentarà de conversió en zona de vianants sis implementar des dels consistoris. Un carrers del dens eixample palmesà per nou urbanisme que s'havia forjat entre convertir-los en eixos cívics. Una els quadres de l'oposició antifranquista proposta pensada per contrarestar la i que, en gran part, arribava gràcies a manca d'espais centrals que la influència dels urbanistes italians articulessin el barris de l'eixample, una d'esquerres. El nou model de ciutat era proposta d'eixos cívics que veuria la per una part, una ciutat amb llum anys més tard i només per a dos equipaments de tota mena (benestar dels sis eixos proposats. social, sanitaris, educatius, esportius...) i per a tots els barris; i per una altra la Per una altra part el pla de 1985 tornà rehabilitació del centre històric a les densitats originals de l'eixample renunciant a les polítiques de cirurgia del pla Calvet de 1901 que havien estat urbana com les que ja s'havien modificades a l'alça pels plans de 1963 executat anteriorment a Jaume III amb i, en menor mesura, pel de 1973. el Pla Alomar de 1943. Aquests seran Actuacions puntuals com la dos dels eixos més importants del nou rehabilitació de l'Escorxador, al final projecte socialdemòcrata per a la de l'eix cívic de Blanquerna, intentaven ciutat, que agafarà cos amb l'aprovació també qualificar el desarticulat del PGOU de 1985 i que estarà vigent eixample. durant 13 anys, fins al 1998. 24 25 Carrer Blanquerna, peatonalitzat l'any 2013. Foto: Ara Balears.  Quant a nova urbanització, el PGOU del permetre la instal·lació a Palma de 85 no va desclassificar sòl urbanitzable, grans superfícies comercials com El va mantenir les previsions de nova Corte Inglés o el centre comercial de urbanització del pla de 1973, malgrat Porto Pi. Dues grans superfícies que en modifiqui alguns dels seus obtindran la llicència més tard, ja sota aprofitaments. També manté el traçat el mandat del conservador Joan de la xarxa arterial que el MOPU ja Fageda. Aquestes mesures adoptades havia incorporat al pla de 1973, una per l'ajuntament d'esquerres xarxa en la qual les autopistes encetaven el meló d'un tipus de metropolitanes tenien via lliure. polítiques urbanes que serien habituals alguns anys després, Tot i que l'urbanisme del primer impulsades pels governs ajuntament democràtic bevia de conservadors. l'urbanisme d'esquerres de la dècada La recuperació de la ciutat antiga va del 1970, al final de l'època anar cobrant protagonisme amb els socialdemòcrata, es van adoptar plans especials del Puig de Sant Pere algunes decisions que ja anunciaven els (1977) i de la Calatrava (1989) com a nous temps neoliberals. Una d'elles, en naus insígnia d'un urbanisme desacord amb la filosofia originària del d'esquerres. És el context on neix amb pla, va ser la decisió d'ubicar el campus força una nova entitat social ?ARCA- de la UIB al km 7,5 de la carretera de que serà cabdal pel futur de la ciutat. El Valldemossa, enfront de l'alternativa, Pla del Puig de Sant Pere adoptà inicialment plantejada a l'avanç del pla decidides mesures per al manteniment (1983), d'un campus integrat dins la de la població resident malgrat la trama de la ciutat. revalorització que suposava la reforma Una altra mesura, ja d'inequívoc urbana. Per contra, el de la Calatrava, encuny neoliberal que adoptà el modificat pels conservadors l'any consistori d'esquerres, ara ja amb pacte 1993, ja s'executà en plena fase amb UM, fou la seva modificació neoliberal, essent un dels més clars puntual, pocs anys després de la seva exemples de plans de reforma interior aprovació definitiva, per tal de que impulsarien la gentrificació. 26 Vista de la via de cintura. Foto: Jaume Gual. Palma viu una vida cultural intensa L'escriptora Carme Riera. Foto: El Mundo. La vida cultural de Palma a la dècada franquistes amb festivals anuals molt del 1980 es dóna en un nou context populars com el de Teatre i el de Jazz, polític i institucional en el qual, a la recuperació de la Rua per les festes diferents escales administratives, han de carnaval o el concurs Pop Rock. Són de coexistir tres polítics molt diferents: anys d?un fort dinamisme ciutadà, com Gabriel Canyelles d?Aliança Popular al mostren les exposicions d?Antoni Govern de la Comunitat Autònoma, Tàpies o de Henry Moore, així com una Jeroni Alberti d?Unió Mallorquina al maduresa de la nostra cultura com Consell Insular de Mallorca i Ramon palesaren els premis de les lletres Aguiló del PSOE a l?Ajuntament de catalanes a Carme Riera o a Aina Moll. Palma. Són anys en el que el temps passa Des de l?ajuntament de Palma es va també per personatges de renom: ens desplegar una política que va capgirar deixen Robert Graves, Joan Miró i els grisos referents culturals Llorenç Villalonga. 26 27  Palma s?integra a l?òrbita neoliberal que domina a Europa Cementiri Bon Sosec. Amb la victòria conservadora de 1991 causar la caiguda política de Gabriel l?Ajuntament tornà a ser governat per Canyelles (1995). Aquests casos la dreta de la ciutat amb Joan Fageda i marcaran el punt de sortida de molts Catalina Cirer a la batllia, un domini altres, protagonitzats la majoria per conservador que durarà 16 anys, fins al Jaume Matas com a president de la 2007, i que fins aleshores ja es donava Comunitat Autònoma en la legislatura a les institucions insulars i 2003-2007. autonòmiques. Amb aquesta conjuntura la ciutat comença un llarg Mentrestant Palma aprovava el nou període decididament marcat pel PGOU conservador (1998) de marcat context internacional neoliberal, ja signe neoliberal, especialment per mor prou hegemònic al món occidental. de la seva modificació de 2006, que S?abandonava així l?ideari de l?etapa reemplaçà el pla de 1985. Es feien els anterior socialdemòcrata que canvis normatius necessaris per proposava una ciutat heterogènia amb afavorir la revalorització urbana no integració i mescla d?usos, enfront de productiva i l?aclaparador domini del les propostes d?articular la ciutat sobre negoci turístic i immobiliari. Són els grans polígons monofuncionals anys del pla Mirall i d?una gran inversió formalment homogenis que econòmica, amb importants fons retornaven a les propostes dels plans europeus, que aterren especialment al anteriors. centre històric. Polítics conservadors com José María Rodríguez i Javier El nou cicle polític conservador, amb el Rodrigo de Santos tingueren un seu nou rumb econòmic, generarà protagonisme clau en aquesta etapa. importants casos de corrupció. El cas del cementeri Bon Sosec (1992) va Si amb el pla especial del Puig de Sant afectar el batle Fageda i, pocs anys Pere, a poc a poc les cases es 28 després, el cas Túnel de Sóller va rehabilitaven i els veïns que volien podien quedar a viure al barri amb Baluard, l?Escorxador, el Gran Hotel, lloguers adequats a la seva situació Can Bordils o Can Oléo. Altres econòmica, amb el pla especial de la s?estrenaran, com el nou conservatori o Calatrava (modificat el 1993), el de la la Fundació Pilar i Joan Miró (1992) que, Gerreria (1995) i les actuacions des del 1981, havia cedit obra a vinculades al pla Urban (1997-99), l?Ajuntament per crear-la. En l?efecte social sobre les poblacions dels consonància amb els grans projectes respectius barris van ser de signe molt d?encuny neoliberal de l?època, cal diferent. esmentar les reformes i ampliacions del port de Palma i, especialment, la de Dos problemes afloraren amb l?Aeroport del 1997 (hub d?Air Berlin des aquestes actuacions, per un costat el del 1998) que dugué a terme poc respecte a la trama medieval de la l?administració estatal. Això va fer Gerreria denunciat per l?associació possible incrementar l?afluència de ARCA i, per l?altre, el desplaçament visitants la qual cosa va augmentar dels veïnats que no pogueren assumir força la pressió demogràfica i els nous preus, tant de compra com de ambiental sobre la ciutat. L?estratègia lloguer, que les reformes urbanes no era ni és altra que dur el màxim de implicaven. A diferència del pla del Puig turistes possible, tant via aeroport com de Sant Pere, els veïnats dels barris no via creuers, i donar al màxim de varen estar protegits del desplaçament cobertura als vaixells comercials que (expulsió de fet) que suposava l?entrada havien d?abastir de béns i mercaderies d?inversors àvids de rendes urbanes. la renovada indústria turística. Tot plegat va fer que Palma entrés També són els anys en què es definitivament en el circuit construiran grans equipaments com internacional del negoci immobiliari i els hospitals de Son Llàtzer i Son de turisme urbà. Les noves tendències Espases o la nova presó. També dels inversors, amb els ulls s?intensificarà el dinamisme cultural i especialment posats als centres es rehabilitaran espais abandonats per històrics, fan que el turisme urbà agafi fer-hi iniciatives culturals com Es una gran volada. 28 29 Hospital Son Espases. Web: www.hospitalsonespases.es  La reforma de la Platja de Palma sempre pendent. En la mateixa línia, però ara en zona Durant aquest període, la ciutat de turística, cal esmentar la posada en Palma fa un canvi quantitatiu, passa de marxa (2005) del Consorci de la platja ser una ciutat mitjana a ser una ciutat de Palma per a la reforma del principal gran, perdent bona part del seu encant complex turístic de la ciutat, un com a ciutat moderna i alhora organisme que implementarà diferents cosmopolita per passar a ser una ciutat estratègies segons els actors i postmoderna i global. Durant aquells paradigmes polítics dominants, les anys ens deixen persones que havien primeres eren més tendents a la estat protagonistes culturals del intervenció pública amb promeses de passat, com Camilo José Cela, Francesc fortes inversions estatals, mentre que de Borja Moll, Joan Bonet , Remígia les finalment imposades, un cop Caubet, Josep Ma Llompart o Guillem assumida l?agenda de l?austeritat a d?Efak. També ens deixen persones partir de 2010, han estat de signe molt rellevants per les seves idees com neoliberal amb la incentivació de la Gabriel Alomar o Andreu Ferret i inversió privada com a principal persones animadores de la vida de estendard. Palma com Bonet de San Pedro, Xesc Forteza i Catalina Valls. 30 Guillem d'Efak. Foto: Ara Balears Palma, de ple en la crisi financera L'epicentre de les movilitzacions del 15M a Palma va ser Plaça Espanya. Foto: Última Hora. A la legislatura 2007-2011 l'esquerra també daten de l'etapa de la batllia (amb UM) torna a governar la ciutat, d'Aina Calvo. amb Aina Calvo de batllessa. Un nou govern d'esquerres després de 16 anys El 2008, com és conegut, esclata la de governs de dretes tot coincidint bombolla hipotecària i urbanística amb amb l'inici de la crisi econòmica especial virulència als països que (2007-208) i les retallades. Malgrat havien apostat per la revalorització això, hi ha uns primers intents de urbana com forma d'acumulació de mesures keynesianes, com les rendes. L'esclat va provocar la crisi vinculades al pla E del govern central, econòmica més profunda que ha viscut que s'abandonaran ràpidament a Palma en el període democràtic. La partir del 2010 quan des d'Europa crisi deixa molt atur a la ciutat, molts s'imposaren les polítiques d'austeritat. immigrants tornen als seus llocs d'origen i Palma viu una frenada del La ruptura amb UM pels seus casos de sector de la construcció paral·lelament corrupció deixen al govern d'Aina Calvo a la disminució del turisme. en minoria i, el 2011, en context d'austeritat neoliberal, perdrà les El mateix 2008 el Govern progressista eleccions enfront de Mateu Isern del posa en marxa una llei d'actuacions PP. Segurament l'actuació més urgents, l'anomenada llei Carbonero, important del govern d'Aina Calvo fou per a promoure sòl per a habitatge el projecte i posada en marxa de l'eix tant públic com privat i que, en el cas cívic de Blanquerna avui en dia de Palma, genera el projecte plenament consolidat. Un dels sis eixos d'urbanització de Son Bordoi, a segona cívics proposats pel pla de 1985 però línia del Molinar que ha de possibilitar que fins a la seva legislatura gairebé no la construcció de 750 habitatges. Un havien passat de la fase de proposta. projecte no absent de crítiques Els primers carrils bici de la ciutat ecologistes i veïnals. 30 31  Palau de Congressos de Palma. Font: palmacongresscenter.com Amb la crisi augmenten les (consensuat pel PP i PSOE) que desigualtats entre classes, la prioritza pagar els deutes de fragmentació social i molta gent perd l'administració pública amb la banca l'habitatge per desnonaments enfront de altres despeses. Tot plegat es hipotecaris o de lloguer. També desenvolupa en paral·lel al rescat de la esclaten una gran quantitat de casos banca i a la reforma laboral de 2012 de corrupció que afectaran les directament vinculada als interessos institucions. Això provocà, entre empresarials. d'altres, la desaparició d'UM. És quan A partir dels anys 2010-2012 el nou irrompen nous moviments socials com rumb de la inversió ha generat un el 15M i nous partits polítics com creixement intens del turisme en Podemos que marcaran tota la dècada. diverses modalitats. Esgotada la Podemos ocuparà un lloc rellevant a possibilitat d'extracció de rendes via l'esquerra del PSOE i de Ms amb els hipoteques, serà el lloguer el nou quals compartirà, des del 2015, el jaciment a explotar tant en versió poder a Cort, Consell i al Govern. El residencial com turística. El lloguer multipartidisme arriba a tota Espanya i turístic es dispara gràcies a l'impuls de la dreta i l'esquerra s'en aniran les noves plataformes intermediàries recomponent respecte als espais que que operen a través d'Internet, com copaven fins aleshores. Airbnb i altres. L'estratègia de sortida de la crisi va ser El govern conservador de Cort de la imposada pel sistema financer legislatura 2011-2015 -a través de la europeu a partir de 2010, i és quan el Fundació Turisme Palma de Mallorca govern central presidit per Zapatero 365- posa en marxa la campanya de opera un canvi de rumb en la política promoció turística "Passion for Palma" econòmica cap a l'austeritat. Aquest per tal d'afavorir el negoci turístic i canvi ho simbolitza la modificació de dóna via lliure a l'ocupació dels espais 32 2011 de l'article 135 de la Constitució públics per activitats de restauració, com s'esdevingué amb el passeig del L'exemple del Palau de Congressos Born. El turisme de creuers també il·lustra perfectament el que diem. augmenta entre d'altres gràcies a Iniciat el projecte pels conservadors el l'ampliació d'infraestructures 2004, ha vist com tot l'arc polític i des portuàries i de la grandària dels de diferents institucions l'han tingut anomenats megacreuers. sobre la taula, però en cap moment s'ha vist seriosament qüestionat. Un Tanmateix, el turisme com principal projecte del qual se'n desmarca la sector econòmic sembla que ningú, o inicial inversió privada i que, finalment, molt pocs, el vulguin qüestionar. L'antic ha d'assumir l'administració pública objectiu d'aconseguir un major amb un cost d'uns 130 milions d'euros, equilibri entre els sectors econòmics, tot plegat en un moment que els està completament oblidat i ara ja desnonaments de gran part de la només es discuteix sobre quin tipus de població de les seves llars s'accelera turisme pot ser més interessant. dramàticament. Palma, la ciutat turística que entra en crisi Des del 2015 hi torna a haver govern els plurifamiliars, la restricció de noves d'esquerres a l'ajuntament de Palma obertures d'hotels urbans o la posada però les mesures estructurals estatals en marxa de la revisió del nou pla com la famosa Llei Montoro (2013) i la urbanístic de la ciutat. S'intenta donar reforma laboral (2012), segueixen la imatge d'una nova política però plenament vigents, el que provoca que sense renunciar al turisme massiu, del les polítiques progressistes topin amb "Passion for Palma" dels conservadors barreres males de saltar. Fruit es passa al "Benvingut Turisme d'aquesta batalla, l'Ajuntament de Sostenible" (2016) impulsada des del Palma pren mesures contundents com nou govern progressista de la CAIB. la prohibició de lloguer turístic a tots 32 33 La sortida de la crisi es fa amb un reclama un nou model econòmic, ja augment de la intensitat turística que es constata clarament que més sobre la costa de la badia de Palma i turisme no genera forçosament més bona part del seu centre històric. El benestar. Els brots de turismofòbia tsunami immobiliari, amb el seu s'expliquen en part des d'aquesta nova corol·lari de desnonaments perspectiva crítica. La manca de hipotecaris i de llogaters, s'expandeix progrés social i laboral fan que la des del centre històric i Santa Catalina, suposada sortida de la crisi no arribi a cap a parts de l'eixample com Pere gran part de la població. Palma es Garau. L'ajuntament té serioses troba saturada, ferida per la corrupció i dificultats per contenir el problema i amb dificultats socials en molts barris, bona part d'elles són causades pels és l'altra cara de la moneda del impactes en l'organització municipal de creixement econòmic/acumulació de l'elevat nombre de casos de corrupció rendes que es du a terme de la mà de de la policia local i altres funcionaris la doctrina neoliberal. vinculats, sobretot, al cas Cursach. La pressió demogràfica torna a reviscolar, Palma lluita per no morir d'èxit des de ja que torna a pujar l'afluència turística molts fronts públics i privats, també a i la necessària immigració per poder través de diferents plataformes socials donar serveis al creixement del turisme que es coordinen amb altres en les seves diferents i noves moviments d'altres ciutats europees, modalitats. amb l'esperança de canviar el rumb L'increment de la intensitat turística que ens marca la globalització genera una renovada crítica que neoliberal. Acció de la Plataforma contra els megacreuers per demanar a les insitucions una moratòria en la contractació de nous creuers. Foto: Plataforma contra els Megacreuers. 34 PALMA XXI és una entitat ciutadana sense ànim de lucre, independent i oberta. Un observatori sobre el passat, el present i el futur de la ciutat des del qual reflexionar i dissenyar el futur de Palma. Un dels projectes que realitza la nostra entitat és "La Biografia de Ciutat": un llibre col.lectiu amb la col.laboració dels millors especialistes sobre la història de la nostra ciutat, obert a la participació de tots els palmesans i palmesanes. Consulta aquest llibre complet a la nostra pàgina web www.palmaxxi.com . 34