Toni Colom Guasp
Gestor de la finca pública de Raixa, Bunyola
Sóc llicenciat en Geografia des de l’any 1999, Màster en Paisatge i Postgrau en Sistemes d’Informació Territorial. Des de l’any 1999 vaig fer feina a l’empresa privada realitzant estudis d’impacte ambiental i topografia. Des del 2001 faig feina al Consell de Mallorca, els primers 10 anys com a tècnic de catalogació de patrimoni industrial (molins, tafones i altres elements) i des de fa 8 anys estic al capdavant de la gestió de la finca pública Raixa realitzant tota mena de tasques, des de coordinació, tasques administratives, de gestió, de supervisió de feines i estat de la finca, el funcionament diari, a més de també posar les mans en tasques forestals, agrícoles, de jardineria i algunes de manteniment. Com us podeu imaginar en una finca com aquesta sempre hi ha feines per a fer i mai són suficients les mans.
El fet d’haver nascut a Sóller et fa tenir un vincle intens amb la Serra de Tramuntana. Saber que estàs cuidant un dels elements de més valor que tenim a Mallorca com és Raixa t’omple de motivació i satisfacció per si mateix. En el meu cas aquesta feina té el valor afegit que ho fas com a servei públic i en un espai únic, molt valorat per tots els mallorquins i mallorquines com també pels forans que ens visiten.
També hi ha dificultats per dur a terme la meva activitat, i són diverses i múltiples. Fent feina per l’administració pública el més complicat per mi és poder executar tasques havent de complir amb els requisits legals que s’ha de tenir a l’hora de manejar els doblers públics. Tots els controls a superar fan que els imprevists siguin gairebé impossibles de solucionar i les despeses s’hagin de preveure amb molt de temps i s’hagin de justificar escrupolosament, cosa amb la qual estic d’acord però que alenteix les feines si les comparam amb una gestió privada. Altres dificultats: falta de personal, falta de doblers per recuperar i mantenir espais, consciència i coneixement de la ciutadania de com és la gestió pública dels espais. Públic no vol dir que tothom pugui fer el que vulgui a qualsevol dels llocs, estar de cara al públic i haver de donar explicacions de tot també té la seva dificultat, sembla que sempre estàs sotmès a una avaluació constant, però això a mi també em motiva.
Treballar per conservar però també per a retornar al lloc que tots trobam que es mereix Raixa, és una activitat emocionant i que contribueix a preservar els valors de la Serra. Per mi els jardins són un més dels valors importants d’un paisatge cultural que segur que la UNESCO va tenir en compte a l’hora d’inscriure la Serra de Tramuntana dins el seu llistat de llocs Patrimoni Mundial. Treballar a un lloc tan emblemàtic en aquest sentit com és Raixa i poder preservar els seus majestuosos jardins pens que és una contribució important a conservar aquesta declaració. Dins les poques hectàrees que té Raixa podem trobar comprimits tota la resta de valors culturals i paisatges que trobarem a la Serra: boscos, multitud d’obres realitzades amb la tècnica de pedra en sec, cultura, patrimoni etnològic, paisatge agrari típic, ecosistemes de torrent, obres hidràuliques, obres artístiques, etc. És una gran porta d’entrada o un petit compendi de tot el que podrem trobar repartit per tota la Serra.
Qui, que viu a Mallorca, no estima la Serra? La Serra de Tramuntana és la nostra identitat igual com ho és la mar per una illa. Crec que no hi haurà cap mallorquí que s’imagini Mallorca sense la Serra i tot el que està relacionat amb ella, i de cada vegada més sembla que la gent que ens visita torna a valorar molt la Serra de Tramuntana com ho feien els primers viatgers que s’acostaren a conèixer la nostra illa.
De la Serra m’agrada molt la cultura de muntanya que es respira a la gent dels seus pobles, es nota el gran vincle que existeix amb ella, l’estima que se li té. Valor que encara sigui un poc el nostre reducte per escapar-se a estar en contacte amb llocs més o manco que conserven les seves arrels, amb molt valors i tradició, on s’hi troba molta gent que té un gran esperit de sacrifici per a poder treure profit d’un espai tan complicat i exigent.
Per mi la Serra de Tramuntana és la que marca la meva identitat i sensibilitat amb el medi.