Miquel Martorell
Pagès i petit propietari al Barranc de Biniaraix, Sóller
Som taujà d’origen i pagés de la Serra per vocació. Mai no m’havia plantejat comprar res, però un moment donat vaig pensar que m’agradaria contribuir a la recuperació d’aquest territori, per on passava molt sovint d’excursió. L’any 2001 vaig comprar dos bocinets de terra al barranc de Biniaraix. La meva motivació és la nostàlgia, pensar que algú va fer molta feina per construir aquest paisatge, i a mi em fa molta pena que les oliveres es morin. Encara som a temps per recuperar allò que els nostres pares o padrins abandonaren, com són els marges, les oliveres, els porxos i cisternons, etc., en definitiva qualsevol element etnològic en perill de desaparició. Aquesta dedicació m’ha aportat pau.
Pas un terç de l’any entre oliveres i marjades. Aquest contacte directe amb el territori m’ha permès conèixer bé la història del barranc, pel que he escrit diversos llibres. L’últim porta per títol “Cent porxos, cent històries”. En el rescat la història d’aquestes construccions tradicionals, vestigi del nostre patrimoni etnològic, que avui dia resulta tan difícil restaurar per tots els tràmits que s’han de fer, i que a poc a poc s’esbuquen.
Estim la Serra perquè és un espai únic, encara amb racons verges, en valor el seu paisatge i l’enginy de la feina feta per homes i dones per modelar-lo.