Ús públic de la Serra de Tramuntana_Anàlisi de reptes i propostes

Ús públ i c de l a Serra de Tramuntana Anàlisi dels reptes i propostes dels diferents actors implicats Edita: Tramuntana XXI Coordinació: Marta Ferriol Redacció: Josep Soler Maquetació: Maria Reyero Foto de portada: Pep Vicens Gener 2023 Amb el suport de Ús públic de la Serra de Tramuntana Índex Int roducció i met odologia 4 Les ent revist es 5 Reptes 6 Idees 8 Administració pública 10 Finançament 13 Participació 16 Conclusions 17 Ús públic de la Serra de Tramuntana 4 Introducció i metodologia La tornada a la normalitat després de la pandèmia de la COVID-19 va implicar un augment sobtat de l'activitat humana a la Serra de Tramuntana. L'eliminació de les restriccions de mobilitat, juntament amb la reactivació de la indústria turística, han suposat que tornin a comparèixer tota una sèrie de conflictes associats a l'ús que es fa d'aquest territori. En molts de casos es donen tota una sèrie d'interessos contradictoris que, si bé aparentment excloents, ens obliguen a cercar solucions col·lectives. Això posa en relleu una vegada més la qüestió de la bona governança de la Serra, que ha constituït un dels principals pilars de les demandes de Tramuntana XXI des de la seva fundació. El paper de TXXI com a entitat que aposta pel consens, així com la seva coneixença i bones relacions amb els agents implicats, fa que sigui una plataforma òptima per a dirigir un procés participatiu amb l'objectiu de redactar un informe de diagnosi i propostes d'acció. Aquest projecte compta amb el suport de Caixa Colonya i el seu programa d'Estalvi Ètic. El procés consta de les següents set etapes: 1a et apa. Anàlisi de context. Recerca i investigació dels diversos usos en conflicte, així com del marc institucional i la normativa vigent. Identificació dels principals actors implicats. Comprensió dels fonaments teòrics que hi ha darrere aquests elements i que orientaran tot el procés. 2a et apa. Selecció de les entitats i planificació de les entrevistes. Redacció en base de preguntes concretes i comparables. 3a et apa. Entrevistes amb les entitats seleccionades. S'identifiquen de forma clara posicionaments, conflictes, interessos i propostes. 4a et apa. Transcripció de les entrevistes i sistematització de les respostes per tal d'obtenir-ne un resum ordenat. 5a et apa. Redacció d'un primer esborrany d'informe de diagnosi i pla d'acció i propostes concretes. 6a et apa. Organització d'una presentació de l'informe i recull de comentaris i observacions. Jornada de treball. 7a et apa. Recull de posicions i redacció de l'informe final. Ús públic de la Serra de Tramuntana 5 Les entrevistes A continuació s'exposen els resultats En segon lloc, es poden identificar aquells obtinguts de la fase d'entrevistes. La agents que en fan ús recreat iu sense ànim informació es mostra seguint l'estructura de de lucre, principalment federacions i clubs la mateixa enquesta, ajuntant a cada de muntanya. Aquestes entitats duen a apartat les visions dels participants segons terme activitats tals com senderisme, afinitats d'interessos i usos. Les entitats travessa de muntanya, carrera de entrevistades han estat les següents: muntanya, barranquisme, escalada, marxa Associació de Caçadors de Cans i Llaç, nòrdica, etc. Tot i que generalment es duen Cooperativa Pagesa de Pollença, Es Coll a terme de forma no competitiva, també Gomar, Grup Excursionista de Mallorca, s'hi ha tractat la qüestió de les curses i Federació Balear de Muntanya i Escalada, lligues de i per muntanya. Alguns dels Federació d'Atletisme, Tramuntanyencs agents entrevistats també fan tasques (podcast), Associació de Tècnics i Guies de d'educació i sensibilització ambiental i Muntanya, Fita a Fita, Editorial Alpina, voluntariat. Associació de Propietaris, GOB, Grup El tercer grup que es pot identificar entre d'Investigació Sostenibilitat i Territori (UIB), els entrevistats són les empreses de Agents de Medi Ambient, Conselleria Medi t urisme act iu, a més de l'Associació de Ambient (GOIB), Cap de Servei del Guies de Munt anya, que promou la Consorci i DI de Territori i Paisatge, Servei formació tècnica i la defensa del col·lectiu de caça del Consell de Mallorca, DI Medi professional. Aquests agents duen a terme Ambient. activitat econòmica que pot estar vinculada Grups ent revist at s segons usos i tant al sector turístic com al local (escoles, int eressos famílies, entitats, etc.). S'hi inclouen també activitats de lectura del paisatge, itineraris Els actors entrevistats es poden agrupar en culturals o educació ambiental, entre cinc grans tipologies segons els usos que d'altres. Cal destacar la importància que donen a la Serra de Tramuntana i els tenen aquests agents en qüestió de interessos que els lliguen a aquest espai. seguretat i informació. En primer lloc podem definir l'ús En quart lloc, destaquen aquells agroramader, forest al i cinegèt ic, això és, participants de la societat civil que tot i no la gestió de finques lligada a activitats tenir una relació d'utilitat directa amb la primàries. Els entrevistats d'aquest grup Serra o no tenir com a principal activitat el són principalment pagesos i caçadors seu ús són agents claus en la seva gestió i propietaris de finques, amb més o manco conservació. Aquest grup és el més variat, relació amb cooperatives pageses o incloent des d'entitats ecologistes a entitats associacionisme rural. de custòdia del territori, passant per grups Ús públic de la Serra de Tramuntana 6 d'investigació vinculats a la Universitat de amb la Serra, però tampoc tenen caràcter les Illes Balears.Finalment, destaquen els activista pel que fa a la seva voluntat participants que formen part de conservacionista. La seva actuació es basa l'administració pública, per la qual cosa es en la normativa legal vigent i està limitada situen en un plànol d'actuació diferent dels pels recursos disponibles. altres grups: no tenen una relació utilitària Els reptes Totes les entitats entrevistades han afirmat cinegètica i se'n veuen perjudicades les haver patit conflictes derivats de l'ús públic, modalitats de caça tradicional que s'hi així com problemàtiques generals a la seva anaven practicant secularment i de forma activitat quotidiana. compatible amb els usos i valors ambientals. Pel que fa als gest ors agroramaders, destaquen les disputes de pas, Quant als actors que en fan un ús recreat iu principalment amb agents que en fan ús destaquen els conflictes de pas vinculats a recreatiu com excursionistes, propietaris de camins catalogats com públics en propietat cans o boletaires, és a dir, amb el segon privada, però també hi ha fortes grup. Aquests problemes deriven en reivindicacions al voltant de les zones qüestions tals com l'abocament de residus, d'exclusió i el seu caràcter restrictiu. Per el renou, els cans a lloure en zona ramadera tant, es pot dir que els principals o el fet que es deixin barreres obertes amb problemes identificats pel que fa a ús el que això suposa. Hi ha un sentir general públic són les limitacions amb les quals es que aquestes qüestions en general no es troben aquests usuaris per a dur a terme les donen tant per una mala intencionalitat seves activitats. S'ha de deixar clar que en com per manca de sensibilització, cap moment es posa en dubte la prioritat informació i senyalització. Quant al sector de conservació en el cas de les zones cinegètic, cal diferenciar les activitats d'exclusió, però sí que es critica la seva tradicionals com filats o caça de cans amb arbitrarietat i manca de transparència a llaç. Aquests actors apunten també a una l'hora d'exposar-ne els motius que els contradicció amb l'administració pública, justifiquen. tant pel que fa a la prohibició de l'activitat A banda d'aquesta primera qüestió tots els en finques públiques com a zones actors entrevistats coincideixen en el fet d'exclusió, ja que asseguren que no es té que hi ha un excés de residus abocats en compte la diversitat de la pràctica associat a la massificació i saturació dels Ús públic de la Serra de Tramuntana 7 espais naturals. A més, destaca la qüestió El quart grup destaca, en primer lloc, els de la senyalització, que tots ells consideren impactes negatius que té la massificació del insuficient. Els usuaris recreatius territori sobre el paisatge i el medi natural. consideren, per tant, que existeix manca Alguns dels actors entrevistats destaquen d'informació i sensibilització. També es les causes macro que expliquen el fort destaca el fort renou a les zones pròximes a augment d'ús públic, com el fort procés de la carretera, principalment per trànsit de turistització que ha patit la Serra. Tot i que motocicletes d'alta cilindrada a gran aquest grup és el que més prioritza la velocitat. conservació del medi, s'ha de destacar que en cap cas aquesta tasca es fa incompatible El grup de guiat ge i t urisme act iu també amb l'ús públic. Un exemple clar en són la destaca els conflictes de pas, principalment majoria dels acords de custòdia que duen a amb propietaris privats però també amb terme les entitats de conservació, com el finques públiques. Destaquen la diferència cas paradigmàtic de La Trapa, on el lliure entre propietaris locals, amb entesa dels accés és compatible amb el procés de codis i costums de pas, i els nous recuperació del paisatge i conservació del propietaris estrangers, amb una visió molt medi. Per altra banda, des del Grup més restrictiva de la propietat de d'Investigació en Sostenibilitat i Territori muntanya. També es denuncia la brutor s'adverteix del perill que el model de amb la qual es troben a la muntanya, així custòdia sigui una fórmula de privatització com la saturació de les zones més de la Serra contrària a l'ús públic. Una via accessibles, la qual cosa empitjora per evitar que això es doni és que els considerablement l'experiència turística. acords de custòdia hagin d'incloure Aquest grup considera que existeix una necessàriament un compromís amb el dret manca de comprensió pel que fa a la d'ús d'aquell espai en cas de ser possible, importància de l'activitat de guiatge, ja que sempre que aquest sigui compatible amb implica la presència sobre el terreny de els objectius de conservació. Això persones amb elevats coneixements del implicaria una major transparència i terreny i formades també en qüestions de justificació dels projectes de custòdia de primers auxilis, reduint considerablement cara a la societat civil. les taxes de sinistralitat a la Serra. Això Finalment, els entrevistats que formen part connecta amb la forta denúncia que fa de l'administ ració pública destaquen la aquest grup a l'intrusisme laboral que importància de diferenciar les zones pateixen, reivindicant una major inspecció i massificades de les que no ho són. S'afirma sobretot reconeixement als professionals que hi ha llocs concrets de la Serra molt acreditats. tensionats, però que la majoria d'espais no Ús públic de la Serra de Tramuntana 8 tenen un problema recurrent de incidència que en el cas de la manca de massificació. Així mateix, recalquen les senyalització el factor del vandalisme és limitacions de recursos del sector públic rellevant, ja que es troben amb moltes com la principal restricció per abordar les senyals destrossades. problemàtiques detectades. També es fa Idees El sect or agroramader i cinegèt ic troben en un espai que és el substrat vital coincideix en assenyalar les arrels de pagesos i famílies, i fer-ho de forma estructurals i històriques on s'enfonsa la positiva. qüestió de l'ús públic a la Serra, que ha El segon grup d'entrevistats, que engloba estat des de fa segles un espai habitat, les act ivit at s recreat ives, destaca la treballat i transformat per l'ésser humà, importància d'avançar cap a una major arribant a un equilibri ecosistèmic. Aquest entesa amb propietaris, tant privats com equilibri desapareix en unes poques administració pública. S'evidencia una bona dècades incorporant el territori agrari de la voluntat per col·laborar i regular l'ús públic, Serra a una lògica de rendibilitat sempre que aquest no es prohibeixi sense econòmica i competència amb altres raons de pes. Hi ha certa consciència que la sectors com el turístic o l'immobiliari. majoria de conflictes s'han donat per una L'abandonament de les finques i els usos manca d'espais de comunicació i diàleg tradicionals ha fet avançar una noció de amb la propietat. Es defensa el fet d'estar conservació allunyada de la realitat federat com una certa garantia de d'aquests espais. Per contra, el sector seguretat, ordre i consciència ambiental, a defensa que la millor forma de conservar el més del fet que un club o la Federació en medi ambient és l'aposta pel sector primari pot respondre com a responsable. És per i la gestió del territori. això que es reivindica que el Pel que fa a qüestions més concretes, es reconeixement de la federació com a un reivindica una major informació i distintiu a tenir en compte a l'hora de dur a senyalització a les zones amb activitat terme aquesta regulació. agrària o ramadera, destacant la A banda d'aquestes qüestions més importància de fermar els cans i respectar generals, a aquest grup hi ha un sentir les tanques i barreres, entre altres general que la conservació o és integral i qüestions. Una opció seria instal·lar panells s'hi tenen en compte totes les variables o informatius a aquest tipus d'àrees o no té sentit. Això té a veure amb el fet que començament de camins. És important moltes vegades hi ha molta restricció de les sensibilitzar els visitants en el fet que es Ús públic de la Serra de Tramuntana 9 activitats al terreny i molt poca amb altres molt que s'aposti pel producte local la activitats que poden tenir un impacte major venda de la terra per usos immobiliaris i al medi. Per exemple: una zona d'exclusió especulatius perpetuarà la dinàmica de per excursionistes on hi passen party boats despossessió de la pagesia a la Serra. És amb música a tot volum. per això que s'hauria de fer una aposta clara per prioritzar el valor d'ús del territori, El col·lect iu de t urisme act iu reivindica ser tant pel que fa a la producció d'aliments, un interlocutor vàlid amb propietaris, com les externalitats mediambientals entitats turístiques i administració pública. positives o el dret al gaudi del medi natural Es fa molt d'incís amb la forta intrusió per part de la població en general. laboral que pateix aquest grup. Es demanen accions concretes de Com és obvi, el sector públic presenta una conscienciació, però també avançar amb major claredat pel que fa a les solucions. ordenances que puguin regular el mal ús Pel que fa a l'augment de pressió humana de la Serra com l'abocament de fems. Pel sobre la Serra, es destaca que aquesta es que fa a les rutes, es demana una major dona en punts i moments molt concrets, col·laboració entre administració pública i per la qual cosa és clau disposar privada per permetre el trànsit a les rutes d' indicadors precisos per conèixer clàssiques. A més es reivindica la major l' afluència als espais de la Serra. obertura de camins públics amb l'objectiu S'apunten com a possibles propostes a la de reduir la pressió a les finques privades. compra d'informació big data per part de També destaquen la necessitat de millorar l'Observatori de Turisme Sostenible o a la la comunicació entre propietaris i federació instal·lació de sistemes sensors comptadors o grups excursionistes. com els que hi ha a l'Albufera des Grau, a Menorca. Pel que fa al quart grup, la seva visió més global els permet també assenyalar la Per destensionar aquests punts, es remarca necessitat de la recuperació de la gestió de la importància d'ampliar la Xarxa d'Àrees finques i l'activitat agroramadera, en aquest Recreatives, principalment a zones sentit es destaquen com a accions positives periurbanes. Això permetria relocalitzar els el recentment creat Distintiu Serra de usuaris de la Serra segons interessos, Tramuntana Patrimoni Mundial o la reduint l'afluència de visitants a les zones promoció de l'activitat agrària mitjançant més muntanyoses. Les rutes senderistes ja les línies de subvenció del Consorci, tot i impliquen un Pla Especial que n'estudia que s'apunta a la necessitat d'escurçar els l'impacte ambiental i s'actua en seus terminis de pagament. Algunes conseqüència. No pensen que s'hagi entitats apunten la mercantilització de arribat a un punt de massificació com per l'espai com la principal amenaça, ja que per limitar-ne l'ús. Ús públic de la Serra de Tramuntana 10 Administració pública En aquest apartat de l'entrevista s'ha agent de referència, principalment a causa valorat la concepció que tenen els del Consorci Serra de Tramuntana. Aquesta entrevistats del conjunt de les institucions institució es pren com a referència no tant públiques. En primer lloc, es demanava per en qüestions mediambientals com la institució de referència pel que fa a patrimonials o paisatgístiques, molt lligades qüestions relacionades amb ús públic a la a les activitats econòmiques com Serra, mentre que la segona pregunta l'agroramaderia, però també pel fet que el incideix en la valoració que fan els Consell gestiona la Ruta de Pedra en Sec, entrevistats del marc legal de gestió vigent, un dels puntals de les activitats recreatives. centrant-se principalment en el Pla El fet que el Govern assumeixi les tasques d'Ordenació de Recursos Naturals i en la de control i gestió mediambiental fa que hi Llei de Camins. hagi una major percepció del Consell com Referencialit at a institució més conciliadora entre diferents usos. Això es reforça també pel fet que el La pregunta sobre quina és la institució Consorci gestiona moltes línies de pública de referència quan es tracta de subvencions per a la gestió del patrimoni i qüestions relacionades amb la Serra no té desenvolupament econòmic i turístic. una resposta clara. De fet, en aquest punt es mostra la poca claredat a l'hora de Marc legal i normat iu definir quin és l'actor principal quant a La valoració del marc legal ha orbitat governança de la Serra. No hi ha cap grup principalment al voltant del Pla dels entrevistats on s'hagi donat una sola d'Ordenació de Recursos Naturals de la resposta a aquesta pregunta. Per a alguns Serra de Tramuntana i de l'anomenada Llei és el Govern i la Conselleria de Medi de Camins. Ambient, per altres el Consorci o fins i tot els Ajuntaments. Malgrat aquesta Dins el primer grup entrevistat cal desinformació, es pot dir que hi ha una diferenciar en aquest punt els gest ors certa consciència que les qüestions agroramaders del sect or cinegèt ic, ja que relacionades amb la conservació del medi mentre el primer no es veu afectat per les natural corresponen al GOIB, potser zones d'exclusió, alguns caçadors sí que perquè d'ell depèn també la gestió de s'hi veuen perjudicats. Defensen que es control, per exemple a través dels Agents tengui en compte la modalitat de caça i la de Medi Ambient. A més, des de la creació temporada, ja que hi ha modalitats de la figura de Patrimoni Mundial ha tradicionals poc renoueres i respectuoses crescut la percepció del Consell com a amb l'entorn que s'haurien de valorar a Ús públic de la Serra de Tramuntana 11 l'hora de delimitar els usos i les zones. de la zonificació que compti amb la Quant a la Llei de Camins hi ha un sentir participació dels agents involucrats i sigui comú que el contingut és bo, però falla la més transparent, obeint només a criteris seva aplicació i complexitat, per la qual tècnics ben fonamentats. També es cosa s'ha de fer més clara i eliminar la demana la redacció del PRUG d'acord amb inseguretat jurídica que suposa per als aquest PORN modificat. Una vegada feta propietaris. Els camins que afecten més a aquesta nova zonificació hi ha sectors que l'activitat agroramadera són aquells que van més enllà i reivindiquen la possibilitat duen a les finques i havien estat de tenir en compte la qüestió temporal, el històricament de pas per ramats. A alguns que s'anomena regulació dinàmica, sempre camins privats s'hi ha restringit l'accés a guiada per criteris tècnics. En cas que això vehicles. Els entrevistats coincideixen que no basti i s'hagi de limitar l'accés, es la llei s'ha de fer més efectiva, per això hi demana fer distinció entre aficionats i ha d'haver més seguiment per part de les federats, ja que aquesta darrera acreditació autoritats. També es comenta la qüestió de funcionaria com a garantia de bones la degradació dels camins. S'haurien de pràctiques i l'existència d'una organització valorar els usos i gradació d'activitats responsable. També es recalca la segons impacte, amb criteri tècnic i importància de transmetre la normativa a la adaptant el know-how tradicional en societat. Pel que fa a la Llei de Camins, és l'actualitat. Establir xarxa de camins clara i el grup que més suport l'hi dona quant a amb categorització de camins clara. S'ha contingut i intenció, tot i que fan una forta d'avançar cap a l'establiment de zones de crítica a la seva manca d'aplicació. També pas a carreteres, que, al cap i a la fi, eren s'apunta a les contradiccions que es donen camins antics. És important deixar clara la entre administració local, Consell i GOIB. crítica frontal de l'Associació de Propietaris Es demana que s'acabi el catàleg de a la Llei de Camins, ja que la conceben camins i que aquest es faci de forma com un atac directe a la propietat privada. unitària entre administracions. Quant als camins privats, més col·laboració entre El grup d' usos recreat ius és un dels més propietaris i federats. crítics amb el PORN. Coincideixen en criticar l'arbitrarietat de la zonificació en El grup de professionals de t urisme act iu casos concrets, així com la falta de coincideix bastant amb els usos recreatius. justificació tècnica o la manca de Destaquen el fet que la tramitació del transparència d'aquesta, en cas de ser-hi. PORN va néixer com a acord al Consell de També s'assenyala el fet que no existeixi el Govern, sense passar pel Parlament. De la PRUG, malgrat que el seu desplegament es Llei de Camins també s'assenyala l'error de recull a l'Article 61 del PORN. És per això situar la responsabilitat última de la seva que les principals propostes són una revisió aplicació en els Ajuntaments, ja que Ús públic de la Serra de Tramuntana 12 aquesta administració és la més pròxima a Els act ors de l' administ ració pública les propietats i això pot induir a entrevistats coincideixen en el fet que la determinants interessos contraposats. Les normativa s'ha de fer més clara i accessible propostes són les mateixes, afegint matisos a la societat civil. Alguns d'ells valoren que com la consideració del senderisme com a el PORN o la LEN presenten deficiències en activitat tradicional o el guiatge de el moment en que no tenen en compte els muntanya com a activitat permesa en gestors rurals, per exemple en el fet que segons quines circumstàncies. La Llei de parcel·les petites amb construccions en Camins ha d'assegurar també que la runes que no es poden reformar. La dotació pressupostària assegura el seu defensa del concepte de zona d'exclusió és desplegament efectiu. unànime, reivindicant el poc territori en percentatge que suposa i el fet que aquest El sect or conservacionist a apunta al fet sigui pràcticament inaccessible. Es comenta que les mancances es troben més en que s'ha magnificat aquesta qüestió, tant l'aplicació que en la mateixa concepció del per importància real com pel fet que marc legal, malgrat que la mateixa l'exclusió no és total. Asseguren que concepció de Paratge i no Parc Natural ja aquestes zones estan justificades en la és indicatiu de qüestions fonamentalment immensa majoria de casos, tot i que la polítiques que suposaren una gran revisió de la zonificació pot ser positiva, polèmica en el seu moment. Es defensa afegint el fet que des del 2007 han que un espai natural es pot gestionar sense aparegut noves activitats que no estan l'existència de PRUG, i de fet d'11 espais recollides. El PORN s'ha d'adaptar a la només 4 tenen PRUG. Això deixa una gestió amb més marge d'improvisació, fent realitat actual. Quant a la possibilitat que la federació actuï com a garantia que permeti més evident la manca de mitjans de l'accés no es contempla com una proposta l'administració pública per fer front a vàlida ni realista. Pel que fa a la manca de aquesta gestió. S'han millorat les zones PRUG es culpabilitza a la manca de d'exclusió, però es pot anar més enllà en la recursos i personal. seva definició. Es critica també la modificació dels criteris d'accés a aquestes Parlant de la Llei de Camins es critica que zones afegint els interessos culturals, la aquesta dona eines que no s'estan qual cosa evidencia una contradicció entre emprant. El Catàleg de Camins adaptat a la interessos patrimonials i ambientals. Tot i llei ja fa passar els camins a l'inventari de que s'està molt a favor del concepte de béns públics: la llei habilita d'ofici a zona d'exclusió també s'apunta al perill que eliminar barreres i obrir camins. Els aquestes formin part dels interessos de Ajuntaments tenien catàlegs que eren més mercantilització del territori. inventaris. Hi hauria d'haver un inventari Ús públic de la Serra de Tramuntana 13 digital de camins públics recollits al catàleg més, la Llei Serra de Tramuntana avança en de camins, servint d'informació pública. És la qüestió d'una major coordinació entre clau el foment de les rutes senderistes per institucions per tal de millorar la assegurar el passeig de forma segura i governança de la Serra, tot i que en cap controlada. El Consell falla en tant que no cas es planteja una simplificació d'aquesta. potencia la publicació de Catàlegs. Tampoc Pel que fa als catàlegs de camins s'ha muntat la plataforma electrònica. Les municipals es destaca l'ajuda directa per principals propostes quant a marc legal és part del Consell perquè els ajuntaments els avançar cap a una regulació adaptativa o desenvolupessin. També es vol destacar la dinàmica que elimini les limitacions fixes en modificació del Pla Especial GR 221. cas de ser possible amb criteris tècnics. A Finançament Valoració El segon grup (usos recreat ius) coincideix en el fet que manca finançament per la En aquest punt hi ha pràctica coincidència. conservació dels espais i camins, Tots els grups consideren que el senyalització, noves rutes, informadors finançament és insuficient per dur a terme ambientals, caminers, garriguers, etc. Es una correcta gestió del territori. comenta que l'ITS s'hauria de dedicar més Mancances i propost es a la Serra, principalment en la gestió de finques públiques i manteniment de la El grup de gest ors i propiet aris de xarxa de camins. Es critica la brutor de les finques se centren en dos punts. En primer zones més accessibles i massificades, tot i lloc, s'hi troba la qüestió fiscal: es que això és un problema més de prevenció reivindiquen beneficis fiscals lligats al (sensibilització) que d'actuació. S'apunta manteniment de finques i a les externalitats també a la possible col·laboració de positives que això deriva, tant l'administració pública a finques privades a paisatgístiques com mediambientals o canvi de garantir l'ús públic. culturals. Per altra banda, hi ha el finançament públic. Es demana una major Els guies, per la seva banda, destaquen la senzillesa per a l'accés a convocatòries. La diferència entre grans i petits propietaris crítica és que no hi ha cap diferencial quant al flux de finançament, assegurant respecte a la Serra de Tramuntana, mentre que hi ha fortes dificultats dels segons per que aquesta suposa uns costos majors per accedir a ajudes. Destaquen que la a treballar la terra. senyalització és fàcil i barata, més si es Ús públic de la Serra de Tramuntana 14 tenen en compte els beneficis en seguretat externes. Un altre punt on s'evidencia la que suposa. Hi ha l'opinió que la inversió manca de recursos és en la falta no és permanent ni sostinguda en el d'indicadors ni mitjans per avaluar els temps. Es fan grans inversions puntuals i impactes derivats de la massificació. No hi després s'abandona, per la qual cosa seria pot haver una gestió de l'ús públic molt millor una inversió ajustada i coherent sense monitoratge. Com ja s'ha permanent centrada en la conservació i el avançat, un punt en el qual coincideixen manteniment en lloc de la renovació. tots els agents és en el potencial d'ampliar També es comenta la qüestió de l'ITS com la Xarxa d'Àrees de Lleure a la Natura a font de finançament. (XALEN), sobretot les periurbanes. Aquestes servirien com a element dissuasiu Les ent it at s ecologist es destaquen que, per a destensionar les zones més visitades tenint en compte el paper clau de la gestió actualment. Una possibilitat per a de finques en la conservació del medi i el l'ampliació de la Xarxa seria la seva fet que aquesta no sigui rendible, aquesta cogestió amb empreses d'Economia Social ha de ser una activitat subvencionada si es i Solidària com AMADIP Esment. tenen en compte els beneficis socials que genera. També es comenta la possibilitat Per la banda del Consorci cal destacar que que l'administració assumeixi directament des de la seva creació s'ha anat amplificant certes tasques no rendibles a partir el pressupost anualment, de forma que han d'empreses i treballadors públics, com és el augmentat en aquest sentit les ajudes cas de la conservació de marges o la gestió directes a ajuntaments, món associatiu i forestal. teixit productiu. Així i tot, existeix el límit de capacitat de gestió d'aquestes partides, L' administ ració pública admet que en el molt vinculada a la manca de personal. seu dia a dia es troben amb manca de També s'ha de destacar que moltes recursos respecte del que seria òptim. d'aquestes actuacions topen amb la manca Aquesta manca de recursos es reflecteix de recursos i capacitat de gestió dels principalment en falta de personal. Aquest ajuntaments. no només fa referència a tasques de vigilància, sinó molt més encara de part Regulació tècnica i d'informació i educació sobre ús Tots els agents entrevistats coincideixen en públic, que haurien de precedir la el fet que s'ha de regular l'ús públic. Quant supervisió. Calen recursos humans i equip a quin ha de ser la institució o entitat fix, sense això els recursos econòmics i encarregada d'aquesta gestió hi ha projectes no es poden desenvolupar. diversitat d'opinions, fins i tot al mateix L'equip s'ha de poder reciclar, formar i grup d'entrevistats. adaptar a les innovacions en l'ús públic. El personal ha de ser propi, no empreses Ús públic de la Serra de Tramuntana 15 Les principals línies de consens o sentits gestió de l'ús públic. Un exemple comuns es poden sintetitzar de la següent d'una entitat semblant i amb un bon manera: funcionament és la mesa permanent del Consorci. - Les tasques de protecció dels espais naturals corresponen a la Conselleria Pel que fa al criteri que guiï aquesta gestió, de Medi Ambient del Govern. A les i entenent que aquest no és més que una entrevistes hem trobat la idea estesa ordenació de prioritats, destaquen els d'aquesta institució com a la més punts següents: conservacionista en aquest sentit, ja - Hi ha un fort consens en el fet que el que és la que compta amb les principal criteri que ha de guiar la principals figures jurídiques de regulació de l'ús públic ha de ser la protecció del medi. conservació del medi natural. - El Consell, per la seva part, és Aquesta conservació s'ha de basar percebut més com una institució de en valoracions tècniques, de les conservació del patrimoni i quals se n'ha de derivar una dinamització econòmica, sobretot legislació coherent. des de la creació de la figura del - Molt lligada a aquesta primera Consorci. qüestió trobam la necessitat de - Els Ajuntaments s'han considerat en conservar el paisatge i les activitats qualque cas com a les entitats que tradicionals que l'han conformat, millor gestionarien els conflictes d'ús principalment la gestió de les públic, tot i que es reconeix la finques a partir d'una activitat manca de recursos i capacitat de productiva agrària, ramadera i coordinació. cinegètica. Per aquest motiu s'ha de - S'han d'evitar duplicitats de fer front als desequilibris econòmics competències i embulls burocràtics. que han provocat el constant Cal avançar cap a un major retrocés d'aquest sector. Un repartiment dels rols i una avantatge que tenim és que els governança més fluida. espais que s'han de destinar a - Tots els actors entrevistats aquests usos ja han estat definits coincideixen en la importància d'una històricament, cal recuperar-los i major participació a l'hora de dur a dotar-los de viabilitat econòmica. terme aquesta gestió, sigui millorant - L'ús públic és un dret inalienable de les fórmules actuals o avançant cap a la societat mallorquina, i cal tenir en nous models de governança que compte els seus beneficis en termes incorporin la societat civil i els de salut pública i benestar. Aquest agents implicats en les tasques de Ús públic de la Serra de Tramuntana 16 no és en cap cas incompatible amb els altres dos criteris. Cal definir bé els espais que pertoquen a cada un i les normes de convivència que els harmonitzaran. - Les activitats econòmiques no tradicionals s'han de desenvolupar en la mesura que siguin compatibles amb els altres usos. Participació Com ja s'ha avançat, tots els agents Paratge Natural. Una opció és transformar entrevistats coincideixen en el fet que l'actual Autoritat de Gestió, que no és existeix una manca de participació pel que operativa, en una Junta Assessora efectiva. fa a la gestió de l'ús públic. S'han de També és important avançar en una major millorar i fer efectius els canals legals ja representativitat d'aquests òrgans, per la existents, però sobretot se n'han de crear qual cosa és imprescindible l'organització de nous en cas de ser necessari. En el cas de tots els agents implicats segons els seus del Consorci existeix la mesa permanent, interessos i reivindicacions col·lectives. Un però en el cas del Paratge s'ha de posar en bon exemple en el cas de la gestió de marxa la figura de Junta Assessora que ja camins és la Taula de Camins de l'Alt contempla el Decret de Declaració del Pirineu i Aran. Ús públic de la Serra de Tramuntana 17 Conclusions Una vegada realitzades totes les entrevistes i ordenada la informació és quan podem apuntar algunes idees i conclusions, que es recullen a la taula següent: REPTES - Major suport al sector primari i la seva tasca de gestió ambiental i paisagística - Millorar la informació i senyalització de zones ramaderes, per exemple amb la instal·lació GRUP 1 de panells - Sensibilitzar la societat en la importància d'aquest sector - Millorar la comunicació entre excursionistes i propietaris, ja sia de forma directe com a través de les respectives associacions GRUP 2 - Considerar el fet d'estar federat com a distintiu a tenir en compte a l'hora de regular l'ús públic - Conservació a partir d'una visió integral més enllà de les activitats recreatives - Considerar l'Associació de Guies com a interlocutor vàlid amb propietaris i administració - Combatre la intrussió laboral GRUP 3 - Ordenances municipals sobre ús públic als municipis de la Serra - Suport a les activitats primàries - Considerar la mercantilització i turistificació de l'espai com una amenaça GRUP 4 - Prioritzar el valor d'ús de la Serra - Incloure l?ús públic com un dels vectors dels acords de custòdia GRUP 5 - Millorar els sistemes d'informació amb indicadors precisos i monitoratge - Ampliar la Xarxa d'Àrees Recreatives, principalment a les zones periurbanes M ARC LEGAL I NORM ATIU GRUP 1 - Tenir en compte diferències quant a modalitat de caça - Millor aplicació de la Llei de Camins eliminant la inseguretat jurídica pels propietaris - Valorar els usos segons impacte i capacitat de reposició dels camins - Establir una xarxa de camins clara - Revisió de la zonificació del PORN amb més participació - Major transparència en els criteris i motius de la zonificació GRUP 2 - Avançar cap a una regulació dinàmica o adaptativa - Millorar la transmissió de la normativa a la societat civil - Catàleg de camins únic i unitari entre administracions Ús públic de la Serra de Tramuntana 18 GRUP 3 - Considerar el senderisme com a activitat tradicional - Assegurar dotació pressupostària per fer efectiva la Llei de Camins GRUP 4 - Millorar la definició de les zones d'exclusió - Clarificació de la normativa i difussió pública - Creació d'inventari digital de camins públics i potenciar els catàlegs de camins GRUP 5 - Foment de les rutes senderistes - Major coordinació entre institucions i simplificació de la governança - Modificació Pla Especial Ruta de pedra en sec FINANÇAM ENT GRUP 1 - Beneficis fiscals lligats al manteniment de finques - Simplificar l'accés a convocatòries - Actuacions directes de l'administració pública per a la gestió forestal i conservació del patrimoni GRUP 2 - Millorar senyalització - Millor gestió de finques públiques GRUP 3 - Inversió més centrada en el manteniment que en la renovació GRUP 4 - Actuació directe de l'administració pública GRUP 5 - Monitoratge i indicadors d'afluència - Ampliació de la XALEN PARTICIPACIÓ - Activar la Junta Assessora del Paratge - Crear una Taula de Diàleg com a passa prèvia a la creació d?una Taula de Camins - Millorar la representativitat