TXXI-Anuari201617_Online

0 Introducció de Tramuntana XXI 5 1 Conscienciació, incidència política i participació ciutadana 11 2 Impulsar propostes de gestió i conservació 23 3 Divulgació del coneixement 29 4 Mediació de conflictes i governança 37 EDITA Documents 43 Tramuntana XXI FOTOGRAFIA Sebastià Torrents i Gabriel Lacomba, freeqration.com MAQUETACIÓ Departament de màrqueting extern de Tramuntana XXI AGRAÏMENTS Albert Catalán Antònia Llabrés Antoni Martínez Bruno Entrecanales Climent Picornell Jaume Garau Joan Juan Joan Mayol Joe Holles Miquel Rayó © 2017, Tramuntana XXI Can Oliva, 10 07003 Palma Dipòsit legal: PM 1379-2017 0 Introducció de Tramuntana XXI TRAMUNTANA XXI Tramuntana XXI (TXXI) és una associació no lucrativa que vol crear espais d’encontre i diàleg per a totes les persones i entitats interessades a col·laborar per un futur sostenible de la Serra de Tramuntana. MISSIÓ TXXI treballa a favor de la Serra de Tramuntana tot impulsant el coneixement i el consens/compromís de persones (en especial, usuaris i propietaris), entitats, empreses i institucions per a l’economia sostenible, la qualitat ambiental, el patrimoni natural i cultural, el benestar dels seus habitants i la qualitat de l’experiència dels seus visitants. VISIÓ La Serra ha de ser un territori viu, tant biològicament com econòmicament, on la iniciativa privada i les institucions públiques contribueixin a la conservació i restauració dels seus valors ambientals, socials i culturals, des de la complicitat i la governança amb objectius compartits per evitar-ne la degradació i per millorar-la com a hàbitat humà i natural. 5  Fotografia de Sebastià Torrens LA SERRA DE TRAMUNTANA La Serra de Tramuntana, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 2011, és un territori de gairebé 90 km de longitud, amb 62.400 ha d’extensió i on trobam 20 municipis amb una població d’aproximadament 134.650 habitants. EL QUE CONTÉ Una gran biodiversitat, un patrimoni cultural admirable, un paisatge singular creat gràcies a les activitats tradicionals (ramaderia, agricultura, aprofitament de l’aigua, extracció de matèries primeres...) i a una història associada que ha provocat una contínua presència de científics, escriptors, artistes i visitants il·lustres de molt diversa mena. EL QUE ENS APORTA La Serra de Tramuntana ens ofereix uns serveis ecosistèmics impagables (oxigen, aigua, control de l’erosió...), uns productes únics (oli, xots, mel, vi...) i un paisatge excepcional (des de la mar fins als cims, des dels comellars i els torrents fins a les basses, els oliverars o els alzinars). És un llegat que devem a generacions de pagesos, carboners, calciners, margers i altres 6 treballadors de muntanya. Fotografia de Sebastià Torrens  EL QUE L’AMENAÇA TRAMUNTANA XXI ACTUA DES DE 1 Les muntanyes perden població i guanyen visitants, un canvi que no es tradueix en manteniment ni en conservació. La conscienciació, incidència política i participació La Serra de Tramuntana pateix: ciutadana, per tal de recollir i transmetre l’expressió de ABANDONAMENT les preocupacions i necessitats de caràcter ambiental, Les activitats tradicionals ja no es cultural, política i empresarial dels residents de la Serra mantenen. de Tramuntana. 2 PERILL D’INCENDI L’excés de biomassa i l’intens ús públic L'impuls i promoció de projectes i accions mitjançant generen un gran risc de foc en tota el suport actiu a les administracions públiques i a les la Serra de Tramuntana. iniciatives privades (com les de les entitats de custòdia BAIXA RENDIBILITAT ECONÒMICA Els productes de muntanya tenen costos del territori). Projectes i accions que puguin revertir afegits que el mercat no retribueix. l’actual situació de degradació de l’entorn i de manca BANALITZACIÓ DELS USOS de rendibilitat a un espai que anualment és visitat per La Serra de Tramuntana sembla un parc centenars de milers de turistes, sense que generin temàtic on tot està permès. impactes econòmics positius i directes per a les finques MASSIFICACIÓ que conformen el 90% de la superfície de la Tramuntana Concentració excessiva de persones, tant en camins oberts com en els llocs més i que juguen un paper fonamental en la seva conservació. 3 recòndits. La divulgació del coneixement sobre la Serra, com a espai MANCA DE GOVERNANÇA No existeix prou coordinació entre les d’encontre per a la recollida d’informació, creació de diverses entitats de gestió, la qual cosa és debats i eina per a la difusió dels valors i les actuacions probablement el factor més greu, que fa impossible generar el canvi de dinàmica més adequades per al maneig d’un entorn sensible. 4 imprescindible per superar les amenaces esmentades. La mediació de conflictes i recerca d’una eina efectiva de governança, per impulsar iniciatives per tal d’apropar les entitats, usuaris, propietaris i administracions públiques, Per tal de treballar a favor d’aquest valuós espai natural i cultural, l’any 2016 es va crear Tramuntana XXI, una associació que reuneix i fer un front comú per arribar a mesures consensuades persones decidides a actuar per a la conservació dels valors de la Serra de Tramuntana i la seva dinamització social i econòmica que ajudin a consolidar un model de gestió adequat per 8 al segle XXI. a totes les parts. 9 1 Conscienciació, incidència política i participació ciutadana 1.1. ACTES A LA SERRA TXXI treballa a favor de la Serra de Tramuntana tot impulsant el coneixement i el consens/compromís de tots els agents implicats en el territori. Per això organitza trobades mensuals als diferents pobles de la Serra, amb l’objectiu de trobar aquest espai d’encontre i debat en temes concrets en els indrets que hi estan més relacionats. El primer acte va ser la presentació de l’entitat, a Raixa, el mes de setembre de 2016, a la qual assistiren més de 200 persones, inclosos els batles de quasi tots els municipis, membres del Consell de Mallorca i membres del Govern. Diversos parlaments, del president i el secretari de Tramuntana XXI i de persones molt relacionades amb els usos i pressions de la Serra, varen ser seguits amb atenció i interès pels assistents en un indret especialment significatiu i simbòlic. 11  Durant el curs 2016/2017, s’han celebrat 9 actes més a 8 pobles diferents de la Serra de la Tramuntana i un a la UIB, on han assistit aproximadament 700 persones: DE LA UTOPIA ECOLOGISTA A LA GESTIÓ MUNICIPAL I PRESENTACIÓ DE TXXI Pollença, 15 octubre, 2016 LA GESTIÓ DELS CAMINS PÚBLICS Tramuntana XXI va organitzar a Pollença l’acte A LA SERRA DE TRAMUNTANA Valldemossa, 16 desembre, 2016 “De la utopia ecologista a l’acció municipal” que va comptar amb devers cinquanta assistents. Tramuntana XXI va organitzar una taula A la ponència va intervenir el batle Miquel rodona a la sala de plens de l’Ajuntament Àngel March per parlar de la gestió municipal de Valldemossa per parlar de la gestió dels des de la perspectiva de l’ecologisme, el camins públics a la Serra de Tramuntana. turisme i l’urbanisme, mobilitat, impostos, Hi varen intervenir Antoni Colom, regidor de camins. Medi Ambient de l’Ajuntament de Valldemossa i redactor de la nova normativa sobre camins de En acabar la seva intervenció es va obrir el titularitat municipal i Josep Manchado, director micròfon per al debat. insular de Medi Ambient. El resum d’aquest acte es troba a la pàgina 47 del document d'aquest anuari. El resum d’aquest acte es troba a la pàgina 54 del document d'aquest anuari. L’OLI DE MALLORCA, POBLES DORMITORI O PERIFÈRIA ENTRE LA HISTÒRIA I EL FUTUR METROPOLITANA? LES DINÀMIQUES DELS Caimari, 17 novembre, 2016 NUCLIS PROPERS A PALMA Esporles, 21 gener, 2017 Tramuntana XXI va celebrar a Caimari una taula rodona on Sebastià Solivellas, president Tramuntana XXI va celebrar la conferència del Consell Regulador de la denominació “Pobles dormitori o perifèria metropolitana? d’origen Oli de Mallorca, Josep Cifre, professor Les dinàmiques dels nuclis propers a Palma” d’enginyeria tècnica agrícola de la UIB i a la sala d’actes de Sa Fàbrica d’Esporles. El Carles Manera, catedràtic d’Història Econòmica catedràtic de Geografia de la UIB, Onofre de la UIB van parlar sobre la història del cultiu Rullan, en va ser el ponent, i una vegada de l’oli a Mallorca i de les oportunitats d’aquest acabada la seva intervenció es va obrir el producte en el futur. micròfon per al debat. 12 El resum d’aquest acte es troba a la pàgina 51 del document d'aquest anuari. El resum d’aquest acte es troba a la pàgina 58 del document d'aquest anuari. 13 TAULA RODONA SOBRE LA XYLELLA FASTIDIOSA Universitat de les Illes Balears, febrer, 2017 Tramuntana XXI va organitzar una taula rodona a l’edifici de Sa Riera de la UIB per parlar sobre la Xylella fastidiosa, bacteri que amenaça els cultius i sistemes naturals de les Illes Balears, així com per debatre quina és la millor estratègia per fer front a aquesta plaga. El resum d’aquest acte es troba a la pàgina 62 del document d'aquest anuari. LA PESCA A LA SERRA DE TRAMUNTANA, PASSAT, PRESENT… I FUTUR? Port d’Andratx, 4 març, 2017 Tramuntana XXI va organitzar aquesta jornada al Club de Vela d’Andratx, sobre la pesca a la Serra de Tramuntana, on Antoni Ma. Grau Jofre i patrons majors d’Andratx, Sóller i Pollença donaren la seva perspectiva sobre aquest sector. El resum d’aquest acte es troba a la pàgina 64 del document d'aquest anuari. SÓLLER POBLE D’EMPRENEDORS Sóller, 25 març, 2017 Tramuntana XXI va celebrar la jornada “Sóller poble d’emprenedors”, on es va visitar la tafona de Can Det, la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu i l’hort ecològic de Sa Vinyassa, a més de la ponència de Plàcid Pérez sobre la història de Sóller dels segles XIX i XX, des de l’òptica d’un poble d’emprenedors. El resum d’aquest acte es troba a la pàgina 65 del document d'aquest anuari. 15  EL PLA FORESTAL DE LES ILLES BALEARS I LA SEVA POSSIBLE APLICACIÓ A LA SERRA DE TRAMUNTANA Bunyola, 2 juny, 2017 Tramuntana XXI va organitzar aquesta trobada, on els dos experts en el Pla forestal de les Illes Balears, Lluís Berbiela i Joan Santana posaren en context la singularitat d’un espai com la Serra de Tramuntana. Fotografia de Sebastià Torrens Així mateix varen introduir el contingut del Pla forestal i les possibilitats i oportunitats que ofereix aquesta eina de gestió forestal per a la Serra. 1.2. NOTES DE PREMSA, DECLARACIONS I ARTICLES D’OPINIÓ SOBRE TEMES D’ACTUALITAT En acabar la seva intervenció es va obrir TXXI elabora documents de posicionament sobre determinats aspectes que el micròfon per al debat. són de rellevància per a la conservació del patrimoni de la Serra. El curs El resum d’aquest acte es troba a la pàgina 67 del document d'aquest anuari. passat s’han elaborat les següents declaracions: Sobre els usos agraris. EL REPTE DE NO MORIR D’ÈXIT. INICIATIVES MUNICIPALS PER A LA GESTIÓ Sobre els camins de la Serra. DE LA MASSIFICACIÓ Decidir sobre les portes de Mallorca. Deià, 28 juny, 2017 Les declaracions es troben al Bloc 2 d’aquest anuari, a les pàgines 75, 76 i 77. Tramuntana XXI va celebrar aquesta taula rodona, dinamitzada pel periodista de la Així mateix, TXXI també ha generat alguns comunicats als principals Cadena SER, Pere Cerón, que tenia com a mitjans sobre l’expressió de les preocupacions: objectiu posar damunt la taula el problema que esdevé la massificació per als municipis de la Serra de Tramuntana i quines són les iniciatives Comunicat a favor de l'Ordenança fiscal reguladora de les que estan impulsant els ajuntaments per taxes l’aparcament dels vehicles turístics a les vies municipals gestionar aquest fenomen. reservades de Valldemossa. Per aquest motiu, Tramuntana XXI va convidar Comunicat “Regular els usos a la Serra”. representants polítics d’ajuntaments de la Comunicat “Festes i incendis”. Serra de Tramuntana que són especialment sensibles en aquesta problemàtica com Deià, Comunicat “Sobre la proposta de la Llei de camins públics del Pollença, Escorca, Valldemossa i Sóller. Consell de Mallorca”. 16 El resum d’aquest acte es troba a la pàgina 70 del document d'aquest anuari. Les declaracions es troben al Bloc 3 d’aquest anuari, a les pàgines 79, 80 i 81. 17  1.3.2. MITJANS DE COMUNICACIÓ S’han publicat articles sobre TXXI 16 vegades als diaris autonòmics (Diari de Mallorca, Última Hora, Ara Balears, Fora Vila Verd, Es Castellet, Sa Veu). Pel que fa a la televisió, a la pàgina web disposeu de tres entrevistes realitzades a la televisió autonòmica IB3. A més, els membres de TXXI, han estat entrevistats 4 vegades a emissores de ràdio per diversos temes (IB3 Ràdio, Cadena Ser, Ona Mediterrània i COPE). 1.3.3. BUTLLETÍ MENSUAL Per tal de mantenir un contacte mensual amb els nostres simpatitzants, amics i socis, TXXI envia per correu electrònic un butlletí mensual. La finalitat d’aquest butlletí és anunciar les trobades i enviar notícies destacades tant de TXXI com d’actualitat. Durant aquest any hem publicat 8 butlletins (de gener a agost), que arriben aproximadament a 400 persones. Per rebre el butlletí de notícies els usuaris han de subscriure’s a través de la pàgina web tramuntanaxxi.com 1.3. DIFUSIÓ DE TRAMUNTANA XXI PER XARXES SOCIALS I MITJANS DE COMUNICACIÓ 1.3.1. XARXES SOCIALS I PÀGINA WEB 1.4. PARTICIPACIÓ A TXXI disposa d’una pàgina de Facebook on es comparteixen notícies PROCESSOS DE CONSULTA vinculades amb la Serra de Tramuntana. PÚBLICA A més, també s’hi publiquen els comunicats i notes de premsa per fer difusió Durant aquest curs 2016/2017, com a associació del pensament de TXXI i s’hi anuncien les activitats i actes prevists. que representa el sector de la societat civil pre- TXXI també disposa d’una pàgina web on es publica tota la informació que ocupat per les necessitats de caràcter ambiental, recull i genera, des d’articles d’opinió dels membres i col·laboradors, els polític i social de la Serra de Tramuntana, TXXI ha resums dels Actes a la Serra, els comunicats i les notes de premsa entre participat en dos processos de consulta pública. altes informacions. 1 Procés de participació del Consorci de la Serra de Tramuntana. WWW.TRAMUNTANAXXI.COM 2 Procés de consulta pública nova Llei de 18 camins públics del Consell de Mallorca. 19  1 Antoni Riera Font 12 Miquel Àngel Miranda Chueca Catedràtic d’Economia Professor de la UIB, Aplicada UIB expert en transmissors de Xylella fastidiosa 2 Josep Bernales Gerent Consorci 13 Miquel Mir de la Tramuntana Director general d’Espais Naturals i Biodiversitat 3 Antoni Solivellas 14 Alfredo Barón Batle d’Escorca Associació de Geòlegs de les Illes Balears 4 Martí Solivellas President Cooperativa 15 Andreu Bujosa Pagesa de Pollença President Mancomunitat de Tramuntana 5 Josep Manchado Director insular 16 Miquel Ensenyat de Medi Ambient President Consell de Mallorca 6 Andreu Juan 17 ICTIB Cap de servei d’Agricultura Xarxa de Custòdia del Govern de les Illes Balears del Territori 1.5. SUPORT PLATAFORMES D’ACCIÓ de les Illes Balears CIUTADANA 7 Ignacio Miranda Gerent de CEMEX 18 IBANAT TXXI dóna suport a una nova iniciativa d’acció ciutadana que ha sorgit aquest any anomenada Plataforma MA10, per fer front al problema comú de les 19 IOT-Labs grans concentracions de motos. 8 Rafel Company Observatori President AMADIP de la Tramuntana 9 Antoni Bosquets 20 Fundació Marilles Investigador UIB 1.6. REUNIONS PER A LA DIFUSIÓ DEL PENSAMENT DE TRAMUNTANA XXI I CERCA 21 Jaume Gual 10 Hipólito Medrano Promotor Observatori Fotogràfic D’ALIANCES. Cap INAGEA, UIB de la Tramuntana Per tal d’establir aliances així com debatre sobre problemàtiques de la Serra i impulsar iniciatives, la Junta Directiva de Tramuntana XXI, durant el seu primer any 11 Jaume Jaume 22 Vicenç Vidal de vida ha organitzat reunions periòdicament amb diferents persones. Veterinari de Semilla Conseller de Medi Ambient, 20 Concretament s’han celebrat 21 reunions per debatre aspectes de la Serra: i professor associat a la UIB Agricultura i Pesca  2 Impulsar propostes de gestió i conservació 2.1. FULLETÓ BONES PRÀCTIQUES A LA MUNTANYA TXXI ha dissenyat aquest fulletó, amb l’objectiu de conscienciar els visitants de la Serra de quines són les pautes de comportament adequades, per tal de conservar el patrimoni natural i cultural, així com per no destorbar els seus habitants. El seu contingut ha estat consensuat entre diversos agents implicats a la Serra, com l’Associació de Propietaris de Finques Rústiques de Balears, la Federació de Muntanya i Escalada i excursionistes de reconegut prestigi. TXXI també vol agrair la col·laboració del Govern de les Illes Balears i del Consorci de la Tramuntana pel seu suport en l’edició i distribució del fulletó en quatre idiomes. Per tal que a més d’esdevenir una eina de conscienciació, el fulletó esdevingui una eina de participació ciutadana, s’hi anuncia un compte de correu electrònic “participa@ tramuntanaxxi.com”, en la qual TXXI podrà atendre els suggeriments, comentaris i reclamacions dels visitants. Així mateix, es promouran noves edicions amb empreses i administracions que estiguin interessades a difondre aquesta eina d’educació ambiental. Cal destacar el treball de l’equip de Melicotó S.L, en el disseny 22 de les il·lustracions i maquetació del fulletó. 23 2.2. SUPORT A L’ORDENANÇA DE VALLDEMOSSA A causa de la massificació de visitants que pateix la vila de Valldemossa durant la temporada turística, especialment durant l’horari de matí, l’Ajuntament de Valldemossa va prendre la iniciativa de regular l’accés de vehicles turístics a través del cobrament d’una taxa d’aparcament amb quotes i reserves. TXXI va donar suport tant tècnic a l’elaboració de l’ordenança, com mediàtic, a través dels mitjans de comunicació amb l’emissió d’un comunicat. El comunicat es troba a la pàgina 79 de l’Annex 3 d’aquesta memòria. 2.3. ÀREES RECREATIVES Cada any, milers de persones visiten la Serra de Tramuntana per fer ús de les àrees recreatives de les quals disposa. Aquestes àrees es troben en indrets amb valor ecològic i paisatgístic, sovint saturades d’usuaris, cotxes i residus. TXXI es planteja com a mesura per descongestionar la Serra de Tramuntana, impulsar la creació de noves àrees recreatives a altres indrets menys sensibles, on es pugui oferir el mateix servei als usuaris, així com la recuperació d’espais degradats. Amb aquest objectiu, TXXI es va reunir amb l’IBANAT, l’empresa CEMEX (propietària d’alguns indrets potencialment útils) i AMADIP com a potencial gestor privat. L’any vinent, es preveu seguir treballant en aquest projecte. 25  2.4. PARTICIPACIÓ EN EL DOCUMENT DE CONTENCIÓ DE LA XYLELLA FASTIDIOSA El passat novembre de 2016 es va declarar la plaga de la Xyllela fastidiosa a les Illes Balears. La Comissió Europea té establert un protocol automàtic d’eradicació per a la gestió de la plaga, que implica una destrucció massiva La seva bellesa espectacular, de la vegetació d’àrees molt extenses. de la mar fins als cimals Nombrosos col·lectius implicats al territori de tots els sectors, així com el La seva riquesa ecològica Govern de les Illes Balears es van preocupar per aquesta determinació, ja Acollidora per a la gent que podria tenir un greu impacte tant en l’àmbit del sector primari com a que l’habita i per a qui la visita nivell paisatgístic, i no ser efectiva en una situació com la nostra. Els recursos i productes que ens dóna Per aquest motiu TXXI va participar en l’elaboració d’un manifest, amb altres Una història mil·lenària entitats, que ha rebut un suport general i va ser aprovat pel Parlament de les Illes Balears com a declaració institucional unànime. Aquest manifest es Generacions que hi construïren possessions, marjades i camins va presentar el passat mes de març de 2017 al comissari europeu de Salut i Seguretat Alimentària Vytenis Andriukaitis, per demanar a la Comissió Europea la contentació de la Xylella fastidiosa a Balears amb tècniques ESTIMAM LA SERRA menys agressives. La carta amb el manifest es troba a la pàgina 83 de l’Annex 4 d’aquesta memòria. Així mateix, el febrer de 2017, TXXI i la UIB organitzaren una sessió pública per tal d’informar la societat sobre la problemàtica de la Xylella fastidiosa a les 26 Balears, en especial des del punt de vista científic. 3 Divulgació del coneixement 3.1. PUBLICACIÓ D’ARTICLES I DOCUMENTS PROPIS O DE COL·LABORADORS 3.1.1. DOCUMENTS AL BLOC Per tal de donar a conèixer l’opinió de TXXI i els seus col·laboradors sobre els principals àmbits que afecten la Serra, periòdicament s’han publicat articles al bloc de la nostra pàgina web: ARTICLES DELS MEMBRES TOTS SOM ASSENYATS PERQUÈ NINGÚ FA RES Joe Holles de Peyer FEB. 2017 A LA RECERCA DEL CONSENS, DISCURS DE PRESENTACIÓ Joe Holles de Peyer SET. 2016 LA SERRA, UN MÓN DE CONTRASTS I UN REPTE DE FUTUR Joan Mayol AG. 2016 29  DESTIL·LAT DEL PUNT DE VISTA D’UN PROPIETARI DE LA SERRA Bruno Entrecanales AG. 2016 PALMA, FILLA PREDILECTA DE LA TRAMUNTANA Jaume Garau JUL. 2016 LA SERRA I L’ESCRIPTURA Miquel Rayó JUNY 2016 Fotografia de Sebastià Torrens LA SERRA DE TRAMUNTANA, UN ESPAI PER A L’EDUCACIÓ AMBIENTAL 3.1.2. RESUMS DELS ACTES A LA SERRA Albert Catalán Amb la intenció de reproduir el coneixement, així com el debat que es JUNY 2016 genera als Actes a la Serra que TXXI organitza, s’elaboren resums, els quals estan disponibles a la nostra pàgina web i a l’annex 1 d’aquesta memòria. ARTICLES DE COL·LABORADORS RESUMS ACTES DE LA SERRA De la utopia ecologista a la gestió municipal CAMINA, CAMINARÀS i presentació de TXXI (LA LLEI DE CAMINS QUE VOLEM) Antoni Colom L’oli de Mallorca, entre la història i el futur JUL. 2017 La gestió dels camins públics a la Serra de Tramuntana Pobles dormitori o perifèria metropolitana? Les dinàmiques dels nuclis propers a Palma CAMINA, CAMINARÀS... Antoni Colom Taula rodona sobre la Xylella fastidiosa NOV. 2016 La pesca a la Serra de Tramuntana, passat, present ... i futur? Sóller, poble d’emprenedors LA VISIÓ D’UN EXCURSIONISTA El Pla Forestal de les Illes Balears i la seva possible aplicació a AMB PEDIGRÍ la Serra de Tramuntana Joan Carles Palos i Nadal Taula rodona: El repte de no morir d’èxit. Iniciatives AG. 2016 municipals per a la gestió de la massificació 30 Els articles del bloc es troben a l’Annex 5 d’aquesta memòria, des de la pàgina 87 a la 103. Els resums dels Actes a la Serra es troben a l’Annex 1 d’aquesta memòria, des de la pàgina 47 a la 70. 31  Fotografia de Sebastià Torrens 3.2. SUPORT A L’OBSERVATORI DE LA TRAMUNTANA L’Observatori de la Tramuntana és una iniciativa impulsada per l’ACTIB (Associació de Ciència i Tecnologia Balear) conjuntament amb la UIB, que té com a principal objectiu instal·lar dispositius a la Serra de Tramuntana per a l’obtenció de dades, per tal de generar informació de domini públic rellevant per a la seva gestió. Per aquest efecte, es definiran una sèrie d’indicadors ambientals, socials i econòmics, que seran mesurats amb dispositius tecnològics adequats. Com a primer projecte s’impulsa la instal·lació de comptadors de vehicles arreu de la Serra de Tramuntana, els quals podran diferenciar tot tipus de vehicles (tant motoritzats com no motoritzats). Aquests comptadors s’instal·laran a diferents accessos i punts clau de la Serra, per part del CIM. Tramuntana XXI considera que aquesta és una iniciativa molt interessant i 32 per això li dóna suport públicament. 33  3.3. CURS D’AGRICULTURA 3.4. PUBLICACIÓ DEL LLIBRE SOBRE HISTÒRIA DE MUNTANYA DEL TURISME DE MIQUELA FORTEZA La supervivència del patrimoni agroramader i cultural depèn de la I EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA viabilitat econòmica de les explotacions, i per això és essencial la base de Amb la intenció de realitzar una activitat de divulgació i conscienciació, TXXI coneixements. publicarà un llibre sobre història del turisme a la Serra de Tramuntana a TXXI constata la necessitat d’una economia rural sostenible,que ofereixi través de la imatge, redactat per la historiadora de l’art Miquela Forteza. feina de qualitat als habitants de la Serra, arrelada en les pràctiques La singularitat d’aquesta publicació és el seu abundant material gràfic, ja tradicionals i a la vegada innovadora per adaptar-se a les condicions actuals que recull imatges i fotografies relacionades amb el turisme a la Serra des de l’economia i la societat insulars. del segle XIX. Per aquest motiu Tramuntana XXI conjuntament amb la UIB, organitzàrem Així mateix, es preveu el muntatge d’una exposició itinerant a l’aire lliure, aquest curs sobre agricultura i ramaderia de muntanya, amb l’objectiu de d’aquesta documentació visual, a diversos pobles de la Tramuntana. formar i motivar joves emprenedors que vulguin desenvolupar aquestes S’espera poder completar aquesta activitat el curs vinent 2017/2018. activitats a Serra de Tramuntana. 34 Els curs s’ha impartit amb èxit el setembre de 2017. 35 4 Mediació de conflictes i governança La mediació de conflictes i recerca d’una eina efectiva de governança, és un dels objectius fundacionals de TXXI. Per això s’ha intentat impulsar iniciatives per tal d’apropar les entitats, usuaris, propietaris i administracions públiques, per fer un front comú per arribar a mesures consensuades que ajudin a consolidar un model de gestió acceptat per totes les parts. 4.1. ADVOCAR PER UNA MILLOR GOVERNANÇA DE LA SERRA DE TRAMUNTANA Per complir aquest objectiu, durant el curs 2016/2017 TXXI ha participat en el procés de consulta que ha organitzat el Consorci de la Serra de Tramuntana sobre el seu pla de gestió. TXXI ha transmès la seva preocupació per la manca de governança a la Serra de Tramuntana i s’han proposat idees per millorar-ne la situació, així com la creació de vincles per a possibles futures col·laboracions. Al darrer acte del curs 2016-2017 organitzat per TXXI ”El repte de no morir d’èxit. Iniciatives municipals per a la gestió de la massificació”, que se celebrà a Deià el juny de 2017, alguns dels batles de la Serra van assumir el repte de treballar amb TXXI en un document d’El Pacte per la Serra, previst per al proper curs. 37 4.2. CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB LA MANCOMUNITAT DE TRAMUNTANA Arran de la reunió que es va celebrar amb el president de la Mancomunitat de Tramuntana, Andreu Bujosa, i part del seu equip, es va decidir crear un protocol de col·laboració entre TXXI i la Mancomunitat de Tramuntana. Gràcies a aquest acord (en fase de redacció formal), fruit de l’interès i de les inquietuds de la mateixa Mancomunitat de Tramuntana, es va organitzar conjuntament la trobada sobre el Pla Forestal de les Illes Balears a Bunyola i s’ha creat un àmbit de treball comú. 39  4.3. MEDIACIÓ DE CONFLICTES ENTRE ELS AGENTS IMPLICATS AL TERRITORI 4.3.1. SUPORT A L’OBERTURA CONTROLADA DEL CAMÍ DE TERNELLES 4.3.3. MEDIACIÓ TAFONA DE CONQUES El contenciós entre la propietat de Ternelles i les administracions per l’ús del camí de l’accés a la cala i al Castell del Rei és crònic. TXXI s’ha involucrat en la mediació del conflicte entre la tafona de Conques, l’Ajuntament de Puigpunyent i el Consell TXXI ha intentat infructuosament que el diàleg i el compromís entre les de Mallorca. parts substitueixen la via judicial. Conques és una finca de Puigpunyent on hi ha una iniciativa Malauradament les diverses reunions i propostes no han tingut èxit i TXXI per tal de recuperar l’antiga tafona. ha hagut de renunciar a la iniciativa que podria ser renovada si la disposició al diàleg es recuperàs. Malauradament hi ha una situació d’il·legalitat urbanística amb l’antiga divisió de la propietat de les cases de la possessió i alguns desacords entre l’associació propietària de la tafona, 4.3.2. MEDIACIÓ CONFLICTE ENTRE ESCORCA I LA CONSELLERIA DE l’Ajuntament de Puigpunyent i el Consell de Mallorca, agreujats per dificultats tècniques complexes i percepcions distintes MEDI AMBIENT del ritme més adient per avançar en el projecte. TXXI ha assistit amb preocupació al conflicte que ha esdevingut entre Per tal de col·laborar en el tema, TXXI ha visitat la tafona de l’Ajuntament d’Escorca i la Conselleria de Medi Ambient, a causa del canvi Conques i s’han celebrat reunions amb Teresa Nieto, directora del model de gestió dels residus del municipi. de l’associació impulsora del projecte de restauració, membres TXXI ha realitzat reunions amb ambdues administracions, així com de l’Ajuntament de Puigpunyent i membres de Patrimoni del l’enviament de cartes per sol·licitar la resolució del conflicte i finalment un Consell de Mallorca. comunicat de premsa. Alguns aspectes del tema han millorat, sense que s’hagi A hores d’ara el conflicte continua, per a descrèdit de les dues administracions arribat a una solució definitiva, tot i la bona disposició de implicades i un inacceptable nivell d’impactes al Torrent de Pareis. totes les parts. 40 Els comunicats es troben a la pàgina 105 de l’Annex 6 d’aquesta memòria. 41  D O C U M E N T S WWW.TRAMUNTANAXXI.COM  BLOC 1: BLOC 4: ACTES DE LA SERRA PROPOSTES DE GESTIÓ De la utopia ecologista a la gestió municipal 47 I CONSERVACIÓ i presentació de TRAMUNTANA XXI Declaració per a la contenció 83 L’oli de Mallorca, entre la història i el futur 51 de Xylella fastidiosa a les Illes Balears La gestió dels camins públics 54 Pobles dormitori o perifèria metropolitana? 58 BLOC 5: Les dinàmiques dels nuclis propers a Palma ARTICLES DEL BLOC Sobre la Xylella fastidiosa 62 Tots som assenyats 87 perquè ningú no fa res La pesca i la serra de Tramuntana 64 A la recerca del consens, 89 Sóller, poble d’emprenedors 65 discurs de presentació El Pla forestal de les Illes Balears 67 La Serra, un món de contrasts 92 i la seva possible aplicació i un repte de futur a la serra de Tramuntana Destil·lat del punt de vista 93 El repte de no morir d’èxit. 70 d’un propietari de la Serra Iniciatives municipals per a la gestió de la massificació Palma, filla predilecta de la Tramuntana 95 La Serra i l’escriptura 97 BLOC 2: La serra de Tramuntana un espai 98 DECLARACIONS per a l’educació ambiental Posició de TRAMUNTANA XXI 75 Camina i caminaràs... 99 sobre els usos agraris (La llei de camins que volem) Posició de TRAMUNTANA XXI 76 Camina i caminaràs... 101 sobre els camins de la Serra La visió d’un excursionista amb pedigrí 103 Decidir sobre les portes de Mallorca 77 BLOC 6: BLOC 3: MEDIACIÓ DE CONFLICTES COMUNICATS I GOVERNANÇA Ordenança fiscal reguladora 79 La tafona de Conques de Puigpunyent 105 de les taxes d’aparcament dels vehicles turístics a les vies municipals reservades de Valldemossa Regular els usos de la serra de Tramuntana 80 BLOC 7: Festes i incendis 80 Proposta de criteris tècnics per a activitats 107 al territori que puguin afectar les zones Nota preliminar de Tramuntana XXI sobre la Proposta 81 de nidificació de voltor negre de llei de camins públics del Consell de Mallorca o altres grans rapinyaires a Balears  Bloc 1: Actes de la Serra PRESENTACIÓ DE TRAMUNTANA XXI A POLLENÇA, 15 D'OCTUBRE DE 2016 DE LA UTOPIA ECOLOGISTA A LA GESTIÓ MUNICIPAL I PRESENTACIÓ DE TXX Martí SOLIVELLAS ESTIMAM LA SERRA President de la Cooperativa Pagesa de Pollença Miquel ÀNGEL MARCH Batle de Pollença Miquel RAYÓ Membre fundador i de la Junta de Tramuntana XXI ________________________________________________ VISITA A LA COOPERATIVA PAGESA DE POLLENÇA L'associació Tramuntana XXI ha organitzat un programa d'actes que es desenvoluparan mensualment a diversos pobles de la Serra al llarg del present curs. El primer d'ells va tenir lloc el passat dissabte 15 d'octubre, a Pollença, amb prop de cinquanta assistents. En primer lloc es realitzà una visita a la Cooperativa Pagesa de Pollença, on el seu presi- dent, Martí Solivellas, va explicar el funcionament del Centre de Tipificació de xots, on, mitjançant un procés d'engreix controlat i de selecció i classificació dels xots aportats pels socis cooperativistes, es pretén oferir un producte de gran qualitat i identificable amb el seu origen a les terres de Tramuntana. Parlà també de les dificultats de la comer- cialització i de la necessitat de suport, des de les institucions, a la promoció d'aquesta mena de productes. A continuació es va fer una breu visita a la botiga annexa de la Cooperativa, que ofereix una molt extensa gamma de productes. 47  EL BATLE PARLÀ SOBRE MEDI AMBIENT I GESTIÓ MUNICIPAL pisos i cases de devers 27.000 o 28.000 places. És a dir, un 75% de places escassament o nul·lament regulades que l'ajuntament té molt poca capacitat per controlar. El fenomen A continuació, els assistents es reuniren a la sala d'actes del Club Pollença, on Miquel del lloguer vacacional comporta, sens dubte, la millora de la renda i un repartiment més Rayó, -escriptor, professor, naturalista i membre de la Junta gestora de Tramuntana XXI- equitatiu de la riquesa per a moltes famílies, però, al mateix temps, implica un increment va presentar l'associació, creada amb l'objectiu fonamental de promoure un millor conei- de la demanda d'aigua (amb el ja esmentat augment de la dessalació i dels costos que xement dels valors i la problemàtica de la Serra, i de crear espais de debat on es faciliti se'n deriven, que necessiten ser compensats en part amb noves taxes); més producció la comunicació i els acords entre els diversos actors relacionats amb l'ús i la conservació de residus (amb un deteriorament de la imatge dels espais públics); saturació del trànsit, d'aquest espai privilegiat. de les platges, etc. Gràficament, el batle March es referí a l'actuació de l'ajuntament com Tot seguit, Miquel Àngel March, batle de Pollença, reconegut especialment per la seva un "tapar forats", sota el condicionament de demandes creixents, recursos limitats i una llarga experiència anterior com a líder ecologista, pronuncià una conferència sota el títol gran dificultat per influir en les polítiques autonòmiques en aquest respecte. També al·ludí "De la utopia ecologista a la gestió municipal". March va articular la seva intervenció a a les actuacions adreçades a la "desestacionalització", tot recordant que, a diferència partir d'una idea de fons: no entenc una política municipal sense uns fonaments ambien- del descans que hom concedeix al camp anualment, el "descans" hivernal en l'activitat tals profunds. Contra l'aparent contradicció que podria suggerir el títol de la xerrada, va turística no és socialment desitjat. afirmar la possibilitat i la voluntat de fer compatibles, malgrat les dificultats, la perspectiva La reflexió sobre el fet turístic en els moments actuals duu inevitablement a parlar d'ur- ecologista i la gestió municipal. Va subratllar també el fet evident que la política banisme. En aquest sentit, Miquel Àngel March recordà alguns dels principis orientadors municipal es veu limitada externament -quant a despesa (al marge de la recaptació d'un urbanisme més sostenible, com ara plantejar possibilitats de decreixement, rehabili- que es produesqui), contractació, competències (incloses les anomenades "impròpies", tar, afavorir la compactació dels nuclis, etc., que topen amb les realitats de planificacions que els ajuntaments assumeixen per respondre a necessitats evidents i no satisfetes), ja fetes, de normatives condicionants, com ara el Pla Territorial de Mallorca o les llicències etc.- per normatives d'àmbit superior, com ara l'estatal i l'europeu. Aquests límits, digué, reglades que encotillen el marge de decisió dels consistoris. En tot cas, advocà per evi- provoquen una pressió cap a la privatització de la gestió. No obstant això, va emfatitzar tar el creixement incontrolat, limitar la construcció a primera línia de la costa, autoritzar també, la flexibilitat que s'hi pot introduir, així com la proximitat als ciutadans i el necessari només reformes interiors als hotels i evitar, en general, malmetre l'entorn. Es referí en protagonisme d'aquests per afrontar els problemes i participar en les solucions. concret a zones, com ara La Font, on proposà dotar-les amb serveis i limitar l'edificació a partir de cert nivell topogràfic; o Formentor, on considera que no s'ha d'edificar més. LA GESTIÓ DE L'AIGUA I ELS RESIDUS DES DE L'AJUNTAMENT Tot seguint aquest fil de reflexió, el batle va seleccionar diversos temes importants, a MOBILITAT, IMPOSTOS, CAMINS... escala municipal, i d'especial dificultat quant al seu tractament, com ara l'aigua, els resi- Un aspecte de primer ordre a la gestió de qualsevol municipi de Mallorca és el de la mobi- dus, el turisme, l'urbanisme, la mobilitat, la fiscalitat o l'ús públic de camins. En cada cas, litat, el trànsit i l'aparcament, condicionats també pels aspectes demogràfics i urbanístics esbossà els trets d'allò que seria desitjable des d'un enfocament ecologista i sostenible abans esmentats. En aquest sentit, la preocupació ambiental duu a intentar promoure el de la gestió, front als diversos obstacles que s'hi oposen. transport públic, l'increment de les zones per a vianants i, en general, la pacificació del Així, respecte a l'aigua, March recordà que des de la perspectiva ecologista caldria pro- trànsit. Unes polítiques orientades a la millora de la qualitat de l'entorn i de la vida dels moure'n un ús racional, la gestió de la demanda i la reducció de fuites, entre d'altres residents, però que s'enfronta sovint amb demandes socials de més aparcaments, així mesures. Front a aquestes intencions, i davant l'obligació legal de proveir d'aigua a resi- com amb un increment del parc de vehicles i especialment de cotxes de lloguer, reticènci- dents i visitants, ens trobam davant un increment continu de la població que, lògicament, es per part del comerç local, etc. Algunes de les mesures exposades pel batle de Pollença provoca un augment de la demanda i una dependència de la dessaladora (50% del pro- foren, per exemple, la ubicació de les noves estacions d'autobús al port i al poble o la veïment, durant l'estiu), amb els elevats costos econòmics i ambientals que això suposa. reserva per a vianants de la primera línia del port i del centre del poble. Per tal de pal·liar aquesta situació, a Pollença s'ha aconseguit reduir molt les pèrdues a En la part final del seu parlament, March es referí a la fiscalitat, i especialment als imposts la xarxa, s'han establert tarifes progressives, a partir de les 10 Tm de consum d'aigua per de caire ambiental, mitjançant els quals es poden dotar actuacions de millora de l'en- domicili, i es realitzen campanyes de sensibilització. Els residus, un altre dels problemes torn i sostenibilitat, i també orientar determinades conductes amb efecte mediambiental. bàsics en la gestió municipal, caldria tractar-los mitjançant reciclatge, recollida selectiva, També féu esment de l'ús públic de camins, que es defensa des de l'ajuntament, i que reutilització, reducció, etc. Amb el Pla municipal de residus que s'ha elaborat, es preveu considera que pot i ha de ser compatible amb la conservació del patrimoni. passar de l'actual 18% fins a un 60% de recollida selectiva, mitjançant la implantació d'un Per cloure la intervenció, el batle defensà un model d'economia social i la cerca de sorti- sistema porta a porta, la millora de la deixalleria, la reducció de l'ús de bosses de plàstic des alternatives per apropar-s'hi; reivindicà l'ètica com a fonament per apostar per mo- i, per descomptat, campanyes de sensibilització adreçades a la població. dels sostenibles i fer plantejaments amb base ambiental, com ara la lluita contra el canvi climàtic. Recordà que els ajuntaments paguen actualment el preu d'anteriors polítiques que qualificà com "alocades" en relació amb aigua, residus, etc. i defensà unes polítiques TURISME I URBANISME, GRANS TEMES MUNICIPALS basades en la participació, idea que resumí amb una frase: "tot ha de ser públic". I tor- Naturalment, a un municipi com Pollença, no podia faltar l'atenció específica cap al turisme, nant al títol de la seva conferència reiterà, finalment, que a la gestió municipal no hi ha principal condicionant socioeconòmic del poble. Front a les 10.000 places hoteleres d'haver contraposició, sinó al contrari, entre la preocupació ambientalista i les polítiques 48 estabilitzades, el municipi compta, segons va dir el batle, amb una oferta de lloguer a públiques. 49  CONVERSANT AMB EL BATLE TAULA RODONA A CAIMARI, 17 DE NOVEMBRE DE 2016 Ja en el torn de debat, els assistents plantejaren diversos temes. Així, en relació amb L'OLI DE MALLORCA, les limitacions dels municipis per influir en les decisions a nivell autonòmic o insular, es va demanar sobre la situació quant a la coordinació intermunicipal. March informà que ENTRE LA HISTÒRIA I EL FUTUR existeix l'Assemblea de batles i la Federació de municipis, on bàsicament es produeix in- Sebastià SOLIVELLAS tercanvi d'informació, així com la Comunitat de municipis de la serra de Tramuntana, que President del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Oli de Mallorca. pot ajudar a treballar de forma coordinada en aquest àmbit. Josep CIFRE Jaume Salvà, regidor de turisme de Valldemossa, elogià la feina feta a Pollença per mini- Professor d'enginyeria tècnica agrícola de la UIB. mitzar les pèrdues d'aigua a la xarxa municipal i animà a implantar el sistema de recollida Carles MANERA, selectiva de residus porta a porta tot valorant molt positivament la feina feta a Valldemossa, Catedràtic d'Història Econòmica de la UIB. conjuntament amb l'empresa Gram, la qual cosa ha permès arribar a un 74% de classifi- cació de residus. També s'aportaren xifres sobre la permanència dels turistes en les seves Presentada, moderada i resumida per visites, que ha passat d'una mitjana de 104 min a 140 min, i es propugnà la reinversió en J.Mayol, de Tramuntana XXI cultura i medi ambient així com una millora en la interacció entre el turisme i la ciutadania. ________________________________________________ El president de la Cooperativa Pagesa de Pollença denuncià l'escassa atenció institucional a la problemàtica dels pagesos i es demanà, en un altre ordre, què fa el Consorci de la serra de Tramuntana. En relació amb aquest darrer aspecte, el batle de Pollença informà TXXI: L'oli és un producte bàsic de la serra de Tramuntana, que hi ha generat que s'ha reunit només un pic i suggerí la conveniència d'empènyer per fer-lo funcional, riquesa, paisatge i activitat econòmica sostenible al llarg de segles, amb així com unificar la gestió de l'espai i el seu patrimoni natural i cultural en un sol òrgan, cents de milers de jornals que beneficiaven tota l'illa. No podem tornar un propòsit al qual Tramuntana XXI hi podria jugar un paper rellevant. al passat, però n'hem d'aprendre les experiències, i hem volgut tractar monogràficament aquest tema, amb l'hospitalitat de l'Ajuntament de Un aspecte que també fou tractat és el de la massificació, es parlà sobre la possibilitat de Selva, que ens acull a la Fira de l'Oliva de Caimari. controlar el lloguer encara no regulat mitjançant internet, intervenir-hi i establir un sis- tema adient d'impostos que permeti reinvertir en la zona i evitar la generació de doblers no declarats. En aquest aspecte, es posà també de manifest els efectes que té sobre els MANERA: L'oli va representar el 70% de les exportacions de Mallorca durant residents el lloguer turístic i la necessitat de controlar la seva qualitat, protegir el lloguer diversos segles. Era un producte transformat (a diferència d'altres illes tradicional i evitar fenòmens de gentrificació i de "migració" de residents a altres locali- mediterrànies, que exportaven gra), i per tant, va aportar més riquesa, tats per cercar habitatge. En un altre ordre, es formulà una crítica relacionada amb els com ho denota l'arquitectura de les possessions. Era de baixa qualitat, impediments legals i burocràtics que impedeixen o dificulten determinades reparacions i i anava en gran part a les manufactures de sabó de Marsella, però rehabilitacions a la Serra, tot i que, segons sembla, aquesta situació es donaria sobretot també s'enviava a Holanda, Anglaterra, Barcelona i Amèrica. Va suposar quan l'edificació ha perdut l'ús durant un temps llarg. inversions importants en tafones, i emprava molta mà d'obra femenina. La Serra era l'epicentre productiu. EL PAPER DE TRAMUNTANA XXI El declivi en la producció de l'oli pot estar relacionat amb canvis climà- tics, que en varen disminuir la producció a finals del s. XVIII. Davant la pregunta sobre quina seria l'aportació diferencial de Tramuntana XXI. El repre- sentant de l'associació durant l'acte, Miquel Rayó, va exposar que, tot i ser un aspecte El paisatge evolucionà amb els canvis econòmics. que es continua discutint, la voluntat de l'entitat és, potser per primera vegada, tractar de L'economia oleícola era similar a l'actual economia turística, l'oli va ser posar d'acord postures aparentment antagòniques mitjançant la participació de totes les durant diversos segles, salvant les distàncies, el turisme actual. veus, processos de diàleg i de conciliació. Un altre membre de l'associació, Joan Mayol, va Actualment, la producció d'oli està molt atomitzada, situació en desavan- afegir que una de les intencions de TXXI és ser també un àmbit d'aprenentatge, de capta tatge en un món globalitzat: majors costs i menor competitivitat. i de transmissió d'informació per prendre les decisions més raonades en els casos que es vagin presentant. Es percep un increment molt important d'oferta d'oli a tota la Mediterrània, amb un increment de qualitat. Sols podem competir en aquest sector. L'acte es va cloure a migdia, emplaçant tothom a participar a la propera activitat de l'asso- ciació Tramuntana XXI, que tindrà lloc a Caimari, dia 18 de novembre, per debatre sobre SOLIVELLAS: Des de l'any 2002 a l'actualitat, l'oli de denominació d'origen Mallorca el tema "L'oli de la Serra: de la història al futur". ha passat de 25.000 l a 216.000, un creixement del 700%. Ha passat de ser un producte banal a ser valorat amb criteris de qualitat, ha nascut la cultura de l'oli. La D.O. va rompre la dinàmica de producció d'olis de baixa qualitat, tot assumint que un territori limitat com el nostre sols pot competir en 50 qualitat. 51  Per a l'origen de la D.O., la Serra va ser fonamental, s'havia de defensar Avui no es venen productes, es venen sensacions, i la Serra té un gran la producció local d'una gran quantitat d'oli importat que es comercialit- potencial en aquest sentit. zava fraudulentament com a mallorquí. Els olivars de la Serra aporten el prestigi, la imatge i un 30% de la producció, que el Pla complementa per fer viable el conjunt. Els olivars de muntanya estan protegits per la D.O. TXXI Presenta el document de síntesi de la seva posició en relació amb el i paguen una taxa reduïda. sector agrari, i en demana una valoració als ponents. Sols la garantia d'origen que aporta la D.O. fa viable produir oli a l'illa, amb uns costos majors que en el continent. Avui, s'ha de ser molt valent MANERA: És un document de desideràtum teòric perfecte, cap persona sensata hi per dedicar-se a l'agricultura a Mallorca. pot posar objeccions, i ha de ser un punt de partida per posar en pràcti- ca aquestes idees. El paisatge, a diferència del que passava abans, és avui un valor econòmic. Consumir producte local, i la D.O. el garanteix, és ajudar a mantenir el paisatge, el saber fer dels pagesos i la diversitat de l'economia. SOLIVELLAS: La D.O. contribueix activament al manteniment agrícola de la Serra amb les taxes reduïdes als productors de muntanya i el suport a la D.O. de l'Oliva de Mallorca, que sols es pot produir amb oliveres empeltades CIFRE: Els estudis d'agricultura a la UIB són importants perquè avui l'agricultura sobre ullastres i situades a la Serra. No hi pot haver olives de D.O. és una activitat tecnificada, que necessita coneixements tècnics i Mallorca produïdes al Pla. empresarials. A la UIB es creen sinèrgies entre distints camps de coneixement, i CIFRE: Un document excel·lent que ha de generar propostes concretes i l'agricultura es relaciona amb altres enginyeries, amb ciències, amb pràctiques. economia. I que els estudis siguin universitaris contribueix a la valoració i al prestigi social de l'activitat agrària. El sector primari és el més Destacaria la necessitat de major implicació de l'Administració, de la important, ja que és el que alimenta la població. formació empresarial i comercial dels productors, de l'aigua i el paper clau que poden jugar les activitats complementàries (s'entén que turístiques) Vivim un moment de "revival" de l'oli, creixen les plantacions noves, de les explotacions agràries en actiu. s'obren tafones, guanya terreny en el Pla... Ara el sector s'ha de consolidar, ha de madurar, i segurament haurà de passar per una reestructuració, en producció, en comerç i en estructura empresarial. Hem de saber ALTRES INTERVENCIONS. F.Fortuny, M.Rayó, A.Martínez, B.Entrecanales i altres assistents innovar, i passar de l'oli al superoli. que no es presenten intervenen per aportar algunes reflexions complementàries, entre Recentment, uns empresaris japonesos s'han posat en contacte amb el altres les possibilitats de polítiques fiscals en agricultura de muntanya, l'interès turístic de l'oli, els valors tangibles i intangibles del paisatge i l'evidència que el manteniment de departament de química, interessats en olis mallorquins d'alta acidesa les finques depèn de la seva rendibilitat, ja que no és possible sense mitjans econòmics. perquè contenen uns composts d'interès per a la regulació del pes corporal. Aquest és un exemple de la necessitat d'estar oberts a noves possibilitats. El sector, a Mallorca, està limitat per l'estructura productiva i la logística, hi ha reptes nous i molt seriosos, com els que es deriven d'estius cada vegada més llargs i més secs, que limiten la producció i encareixen les tasques de camp. L'oli té un gran mercat europeu per motius de salut, un mercat que ha de madurar i entrar a la cultura de l'oli, al qual sols ens farem lloc amb qualitat i honestedat. No podem pretendre que tots els sectors de l'economia siguin igualment rendibles, s'ha de comptabilitzar l'estimació per la feina i la qualitat de vida, però hi ha un mínim de resultats imprescindibles perquè el pagès pugui viure amb dignitat. Crear una D.O. de l'oli amb el nom de Mallorca va ser un gran encert (que no existeix en el món del vi, per exemple). La marca Mallorca és molt potent, millor fins i tot que la marca Espanya. Ara bé, la dualitat del Pla i la Serra sota la mateixa D.O. és una cohabitació difícil, ja que els costs de producció són molt distints. No podem dir que l'oli de la Serra sigui millor que el del Pla, 52 però sí que són distints, i el de la Serra necessita més suport del que té. 53  TAULA RODONA A VALLDEMOSSA, 16 DE DESEMBRE DE 2016 la figura del caminer/a, la contractació d'un tècnic superior, establir altres instruments de gestió com poden ser convenis amb altres administracions i amb iniciatives privades. LA GESTIÓ DEL CAMINS PÚBLICS També proposa poder cobrar unes taxes per deixar passar pels camins, sense definir Antoni COLOM COLOM encara com ni a qui (bàsicament, a qui n'obté guany econòmic). Altres aspectes continguts Regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Valldemossa en l'ordenança són: la possibilitat d'un canvi temporal de traçats, vigilància i denúncia i redactor de la nova normativa sobre camins de titularitat municipal d'infraccions... Josep MANCHADO Exposà que hi havia un problema per obtenir recursos per cobrir el cost del que Director insular de Medi Ambient l'ordenança proposa. Presentada i moderada per Antoni Colom explicà que s'estableixen tres nivells en la xarxa de camins públics del Joe Holles, secretari de Tramuntana XXI terme, que ha de vincular-se a les necessitats de la comunitat i restar oberta a convenis amb propietaris i/o altres administracions: ________________________________________________ • Camins (carreteres) entre municipis (Esporles, Deià, Banyalbufar i Bunyola), l'ús dels quals ha de ser sempre TRAMUNTANA XXI, d'acord amb la seva agenda anunciada, convocà una taula rodona a lliure i disponible per als ciutadans. Valldemossa, dia 16 de desembre, a les 19 hores, i en la Sala de Plens de l'ajuntament • Camins radials que van des del centre del poble a la d'aquest municipi, sobre gestió dels camins públics a la serra de Tramuntana. Participaren perifèria, la mar, etc. i que han de romandre oberts. en l'acte el Sr. Antoni Colom Colom, regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Valldemossa i redactor de la nova normativa sobre camins de titularitat municipal, • Els camins singulars, no connectats a la xarxa, però que i Josep Manchado, director insular de Medi Ambient. Presentà i moderà la sessió, Joe porten a punts d'interès (torres, miradors, etc.) l'ús dels Holles, secretari de l'associació Tramuntana XXI. Cal dir que la convocatòria va ser un èxit quals depèn de la seva reposició. d'assistència, ja que la sala estava plena i hi va haver gent que va assistir a la sessió des de fora. Segons Colom, és molt important introduir la idea de la "reposició", això vol dir ser Després d'una breu presentació de l'associació Tramuntana XXI, Joe Holles donà la capaços de garantir la pervivència i mateixa qualitat dels camins tal com els hem trobat. paraula al primer intervinent, Colom, el qual exposà resumidament els principals trets Això implica qüestionar en cada cas l'ús que volem donar als camins públics. Parlà d'un ús de l'ordenança sobre camins públics de Valldemossa, impregnada d'una nova forma de òptim per a cada camí, que si s'allunya de l'ús previst, exigirà la imposició de limitacions de pensar sobre l'ús i les funcions dels camins públics, model que podria ser aplicable en pas i de regulacions. Les limitacions podrien referir-se al nombre de persones o de grups, altres municipis de la Serra. de vehicles, a la temporalitat en el pas, etc. Plantejà, finalment, si els 2.000 habitants d'un poble han d'assumir el "cost" de l'ús de més de 70.000 excursionistes o usuaris dels Colom inicià el seu parlament amb la indicació d'antecedents, com ara el de la normativa camins municipals. de Puigpunyent, sempre referits als camins de Valldemossa de titularitat municipal: campanya de neteja de camins amb el SOIB, amb la col·laboració del qual s'han pogut Acabà al seva intervenció tot assenyalant que, de cara al futur, és necessari: aconseguir fer 6 mesos de neteja; col·laboració amb el projecte La Muntanya del Voltor d'iniciativa un finançament finalista, assegurar la sostenibilitat, establir una relació entre la inversió i privada; amb el GEM; amb el Consell de Mallorca sobre el traçat del GR, etc. l'ús, expandir la gestió de la xarxa local a la xarxa insular, cercar l'imprescindible consens entre els agents intervinents i els sectors afectats. Parlà dels possibles acord amb entitats Exposà també algunes dades sobre el turisme al municipi: 1.200.000 visitants/any, dels per a la gestió, per tal de facilitar la neteja o altres tasques; el possible canvi de traçat d'un quals un mínim de 70.000 són senderistes, als quals cal afegir els escaladors i segurament camí, a petició de l'interessat, hauria d'implicar la conservació de l'original i l'habilitació altres caminants no comptats, 35 km de camins públics al terme, dificultat de connexió de l'alternatiu; la necessitat d'establir sistemes de vigilància, a l'estil del que es fa, per d'aquests amb el GR221, Ruta de Pedra en Sec, inseguretat o indefinició del traçat del exemple, a la Muntanya del Voltor, etc. Demanà, també, més implicació del Consell i del tram del GR221 que travessa Valldemossa, el 65% dels visitants/caminants passen per i/o Govern, com a institucions supramunicipals. Igualment, assenyalà que l'Ajuntament de pels voltants de Son Moragues; 2.000 habitants al poble... Valldemossa necessita més pressupost, ja que falta contractar gent si es vol assumir més L'ordenança fa, amb atenció a les dades anteriors, propostes de gestió dels camins feina, i apuntà que necessiten inicialment devers 40.000€ per pagar el caminer/a i les públics, que són eines per assegurar-ne el manteniment, la recuperació i la conservació. primeres feines de recuperació, i que el seu somni és que 1/3 de la despesa es pogués En l'ordenança hi ha: fitxes de cada camí, tot entenent que un catàleg de la xarxa de treure de les taxes imposades per l'ús de certs camins municipals a qui se'n beneficia camins municipals no és un simple inventari, sinó un instrument per definir una xarxa econòmicament. dels camins, de manera que tots estiguin relacionats i comunicats, característiques dels A continuació, va intervenir Josep Manchado amb una exposició prou completa sobre camins, diagnòstic d'usos dels camins, estat de conservació, mesures de manteniment i/o els antecedents, el procés, l'estat i les previsions en relació amb el GR 221 o Ruta de recuperació, i de gestió. Pedra en Sec (RPS), que resumim: 195km oberts, 7 refugis oberts, 15 municipis implicats. L'ajuntament vol, segons Antoni Colom, fer accessible aquesta informació a la web 30 anys de l'Escola de Margers, base de la RPS, 1999 com a data en què s'estableix la institucional del municipi, i proposa, a través de l'ordenança, fer valoracions del cost de primera ruta amb un traçat molt semblant a l'actual. Assenyalà dues estratègies diferents 54 manteniment de la xarxa, de la senyalització, del servei de camins amb la recuperació de per resoldre els GR a Mallorca i a Menorca: 55  a) Consell de Mallorca: via Pla Territorial 2004 (PTI) on creu que això sigui massa preocupant. Argumenta que molta gent que va queda reflectit: 1) la RPS; 2) la ruta Artà- Lluc; 3) Ruta a Valldemossa no fa la RPS. Existeixen dos punts de saturació a la ruta: de les Fonts de Palma. A partir del PTI es desenvolupa Valldemossa i Lluc. En tot cas, no espera cap increment significatiu del el PLA ESPECIAL de 2011 i els ajuntaments mitjançant nombre de caminants al GR, per mor de la consolidació i retolació definitiva el seu planejament municipal també poden actuar en de la ruta i la disponibilitat total dels refugis. temes de camins. J. MANERA, SENDERISTA: com es connectarà Valldemossa amb el resta de b) Consell de Menorca: fa una llei de camins, per fer el municipis? CAMI DE CAVALLS de 180km. BERNADÍ MOREY, SENDERISTA: expressa queixes de gestió i de pas en La primera via té limitacions i per aquest motiu, el 2015 es fa un esforç per realitzar un camins públics interceptats de vegades, segons ell, per abusos de certs PLA ESPECIAL DE CAMINS que permeti avançar en la resolució de problemes com: 1) propietaris. contenciós administratiu a la totalitat del Pla; 2) l'articulat té poca força i no aconsegueix UN ALTRE SENDERISTA: qui ha de recollir i solucionar les anomalies resoldre els conflictes plantejats (no permet actuar amb expropiacions, per exemple, en la ruta? A qui s'ha d'informar? Problemes que provoca que tres quan és necessari com a darrer recurs) i 3) el PTI diu que s'ha d'obrir el camí, però, no administracions tenguin competències sobre el mateix espai. Qui té la és possible amb les eines legals vigents. Existeixen trams que no s'ha aconseguit obrir, informació vertadera? Qui és competent i en què? amb tots els problemes que això genera (Port Andratx-La Trapa; Pla de s'Evangèlica- s'Esclop-Coma d'en Vidal; pas a Valldemossa des d'Esporles; i pas a Deià pels cingles de T. COLL: s'ha de regular la gestió local i la supralocal. Però per a això s'haurà Son Rul·lan). de conèixer el cost. JOSEP MANCHADO DESTACÀ LA REALITAT DEL GR 221: la RPS és un element REPRESENTANT D'IB ACTIVA: les empreses d'aventura treballen amb un dinamitzador i