TRAMUNTANA-XXI_Normativa

4 FORA VILA VERD
EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES, DIMECRES 30 D’OCTUBRE DE 2019 EN CONFLICTE. Espais com la Serra de Tramuntana s’han convertit en un terreny afectat per un complex entramat normatiu, pensat per protegir aquest valuós espai, però que paradoxalment a vegades entra en conflicte amb les veritables necessitats de pagesos i ramaders. La Serra, territori normatiu dic espanyol que persegueix ade- Com fer compatible la normativa quar la gestió dels recursos, en F.V.V. existent per protegir el territori i especial dels espais naturals i de l’activitat dels gestors agrorama- les espècies a protegir. Una reivin- ders i forestals que tenen cura dicació dels gestors de la cada dia de les explotacions de la Tramuntana és que, a més, aques- Serra de Tramuntana? La respos- tes directrius es concretin en un ta a aquesta pregunta podria sem- Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG), blar de sentit comú, però la reali- tal com ho tenen altres zones pro- tat ens mostra que no sempre tegides com l’Albufera i Cabrera. resulta tant senzill. “El fet que hi hagi un PRUG Miquel Martorell, autor d’un llibre sobre el Barranc de Biniaraix i els seus porxos, acompanyat de Toni Font i Miquel Vadell, durant un “Resulta un poc desencoratja- farà que les regulacions de deter- dor de vegades tanta complicació minades activitats siguin més con- a nivell administratiu”, explica cretes i s’agilitaran alguns tràmits Toni Font, biòleg i propietari d’un burocràtics”, opina Susana Llobet, petit olivar al Barranc de directora del Paratge Natural Biniaraix. “D’una banda, això vol Serra de Tramuntana. “És evident dir que hi ha molta voluntat de que per a la bona gestió d’un espai preservar la Tramuntana, les protegit, el PRUG és una eina qüestions patrimo- fonamental. Però nials, forestals, tenir un PRUG no urbanístiques… vol dir barra lliure, Toni Font: però tenim la sen- “Resulta un poc sinó que també ha sació que tot és d’incloure les res- molt complicat. Es desencoratjador triccions o limita- crea una espècie cions per a actua- de xarxa normati- tanta complicació cions que suposin va que a vegades un impacte per al es contradiu i administrativa” medi natural a fi impedeix arribar d’afavorir la con- de manera àgil a uns resultats i servació dels valors naturals i cul- això desanima als gestors”, assen- turals que han donat lloc a la pro- Toni Font, propietari del barranc de Biniaraix. Miquel Vadell, director general del Consell. Martí Solivellas, d yala Font. tecció de l’espai”, diu. A més, existeixen les restriccions  Diversitat. A un territori tan generals que s’estableixen en la Un aspecte molt important (i multitud de finques de la especial tenacitat i dedicació, te- protegit pel seu valor ambiental, matriu d’usos per les Àrees amb especial impacte sobre la rea- Tramuntana. En aquests casos, el nen petites finques i explotacions patrimonial i paisatgístic com la Naturals d’Especial Interès (ANEI) litat dels gestors) és la catalogació gestor es troba amb un problema: agrícoles al Barranc de Biniaraix. Serra de Tramuntana s’hi apli- i les Àrees Rurals d’Interès d’elements patrimonials a dins de la llei no li permet restaurar el Finques de difícil accés a les quen normatives diverses, que te- Paisatgístic (ARIP), i el Pla la delimitació de la Serra, contem- porxo, aljub, safareig o l’element quals, a un territori molt escarpat i nen a veure amb sol rústic, patri- Territorial de Mallorca té un capítol plat al Pla Territorial. Aquests ele- etnològic que sigui, i veu com difícil, es fa imprescindible el sis- moni, paisatge, activitat agrícola, especial per a la Serra de ments poden estar integrats al aquest es va degradant fins a con- tema de marjades per assegurar usos. En què consisteix aquest en- Tramuntana. “És la única part de Registre Insular de Béns d’Interès vertir-se en runa. A més de la pèr- l’activitat agrícola (que d’altra tramat normatiu? Mallorca amb capítol específic geo- Cultural (BIC) i al Catàleg Insular dua patrimonial que això implica, banda és l’essència del mateix te- A escala autonòmica, la Serra referenciat”, explica Miquel Vadell, de Patrimoni Històric, o també als molts d’aquests elements encara rritori i paisatge, a l’anomenada de Tramuntana està declarada director general de Territori i catàlegs municipals. Si un element avui podrien complir alguna fun- Capella Sixtina de la pedra en sec) Paratge Natural, i actualment es Paisatge del Consell de Mallorca, “i patrimonial, amb un elevat índex ció lligada a les activitats tradicio- i els porxos. Aquests últims són regeix pel seu Pla d’Ordenació de això és perquè es tracta d’un sector de degradació, està en algun d’a- nals (agrícoles, ramaderes o fores- senzilles construccions on tradi- Recursos Naturals (PORN), un agrari amb especificitats, a on es quests catàlegs, la normativa per- tals), si estan en condicions. cionalment els pagesos guardaven instrument de planejament terri- combinen a més elements d’ús met restaurar-lo. El problema és Amb aquesta complexa realitat les eines, la collita i quedaven a torial recollit a l’ordenament jurí- públic i de conservació”. quan no ho estan, com passa a es troben els particulars que, amb dormir, tenint en compte la difi-  FORA VILA VERD
EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES, DIMECRES 30 D’OCTUBRE DE 2019 5 cions agrícoles, també en els no és la llei en si mateixa, sinó la casos de restauració de construc- manca d’eines per interpretar-la o NORMES. cions tradicionals: “Començar a aplicar-la a la pràctica. La multiplicitat d’usos i valors construir casetes d’eines no és la La modificació de la Política que té la Serra de Tramuntana imatge que volem donar de la Agrària Comuna (PAC), que afec- està regulada per una gran Serra de Tramuntana”. El director ta tota la Unió Europea, ha revertit profusió de normes de caràcter insular fa èmfasi en la necessitat en molts casos en un perjudici per internacional, nacional, auto- de registrar tots els elements etno- als ramaders de la Tramuntana. nòmic, insular i municipal. lògics a un catàleg, però és clar, “Les normatives a nivell europeu “no tot hi cap”. es fan a un despatx, no es coneix NORMATIVA. Toni Font està d’acord en la la realitat de la Serra”, explica “A la Serra, a més de les nor- importància de “fer les coses ben Martí Solivellas, president de la mes lligades als minvats usos fetes” i conforme uns criteris clars Cooperativa Pagesa de Pollença. agroforestals tradicionals i a la i estandarditzats, Solivellas es quei- seva protecció, s’incorporen però reconeix que xa de la cataloga- aquelles relacionades amb “l’única manera de ció de “bosc pastu- nous usos recreatius, turístics, Martí Solivellas que el Barranc denuncia rable” que imposa educatius, científics i d’altres”, comenci a florir és la normativa euro- explica Luís Berbiela, cap de que la gent pugui desconeixement pea, molt estricta a Gestió forestal de la conselle- arreglar les casetes l’hora de concedir ria de Medi Ambient i membre necessàries per per part dels que s u b v e n c i o n s . de la Junta Directiva de l’asso- tornar a l’activitat “Hem perdut mol- ciació Tramuntana XXI. agrícola, nosaltres fan normativa tes hectàrees sub- no volem fer vencionables per la CONDICIONANT. xalets, sinó restaurar les construc- PAC perquè no es contemplen Per a Berbiela aquesta norma- cions existents com es feien tradi- com a zona pasturable els alzinars tiva “condiciona de forma cionalment”. Pels gestors, la clau o les àrees amb càrritx, que són la directa la gestió de la és restaurar el patrimoni que ha base del pastoratge tradicional de Tramuntana, la seva ordenació estat mereixedor del reconeixe- la Tramuntana: els porcs mengen i gestió forestal, amb criteris ment per part de la Unesco. aglans i les cabres i vaques que sovint són més propers a A una zona tan protegida com càrritx”, explica. les necessitats urbanes que a la Tramuntana, la llei, aplicada D’una altra banda, també la les del món rural”. estrictament per garantir la con- normativa existent dificulta la servació del territori davant possi- caça de cabres assilvestrades, en CONTRADICCIÓ. bles excessos urbanístics, parado- situació de sobrepoblació a la Berbiela veu una clara contra- xalment no deixa escletxes que Tramuntana, i n’impedeix la dicció i enfrontament entre la permetin als gestors desenvolupar comercialització de la seva carn, quantitat de normativa aplica- la seva activitat en condicions, que reivindicació històrica d’un sector ble a la Serra i la voluntat de també es tradueix en protecció del dels gestors de la Serra. “Sempre protegir el territori per part dels territori. hem demanat que la llei ens per- gestors: “L’actual profusió de meti vendre el cabrit directament regulacions europees, nacio-  Massa papers. “La nor- als restaurants, complint unes nals i autonòmiques, gairebé mativa genera un consum d’ho- normes sanitàries”, diu Solivellas. sempre dictades sense la parti- res que els pagesos, sobretot els Toni Colom, a més de ser pagès cipació del món rural, en comp- petits, no tenen”, a Valldemossa, va tes de promocionar i fomentar explica Toni Co- ser regidor de la persistència dels agents REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE J. SERRA Toni Colom lom, pagès aficio- Medi Ambient a locals que havien aconseguit acte organitzat per Tramuntana XXI. nat i vocacional de proposa l’Ajuntament de mantenir el territori en les posi- Valldemossa, “o Valldemossa tives i equilibrades condicions ets al sementer o simplificar la durant la passada naturals i culturals que justifi- al despatx fent pa- legislatura i coneix caven la seva protecció, s’han pers”. Per a ell legislació que molt bé la legisla- traduït en directives i lleis que l’administració ció referent als en multitud de situacions con- hauria de facilitar afecta la Serra usos de la Serra, dicionen o compliquen inneces- la gestió adminis- especialment la sàriament la gestió tradicional trativa i la comprensió de la nor- que regula l’ús públic. “Pens que d’aquests espais protegits”. mativa existent. la nova Llei de camins i rutes sen- Coincideix amb ell Miquel deristes (aprovada a finals de PRESERVAR. Oliver, propietari de la finca de l’any passat) no ha considerat “Contradictòriament es contro- Bàlitx d’Avall, a Fornalutx, a més prou que els espais naturals són a len i limiten excepcionalment de pagès i ramader. “Hi ha massa la vegada espais agropecuaris i aquells usos i aprofitaments paper entre el pagès i la feina que forestals, no hi ha hagut sensibili- que precisament varen definir i hem de fer”, es queixa, “si aquí hi tat davant aquesta realitat”, van conformar aquells paisat- ha una gotera pot passar un any expressa. Opina que aquesta inte- ges culturals que es desitgen per tenir el permís, i quan arriba gració dels usos és “una assigna- preservar”, opina Berbiela. pot ser tard”. tura pendent al desenvolupament Aquesta manca d’adequació de la llei”, ja que el “cercar la com- SIMPLIFICAR. de la Cooperativa de Pollença. Toni Colom, pagès i exregidor de Valldemossa. entre la normativa i la realitat patibilitat dels usos ha de ser la Per tot això, opinen els gestors, agroramadera a la Serra no prioritat absoluta”. Per la seva convindria revisar en profundi- només afecta les finques privades, experiència, proposa que la inter- tat i simplificar al màxim possi- cultat de tornar al poble per la per part de la UNESCO, veuen fins i tot les públiques en poden acció entre l’ús privat i públic de la ble el conjunt de normes que seva ubicació remota. Avui cada vegada més difícil la seva sortir-ne perjudicades. “De vega- Serra no hauria de ser un proble- jurídicament i administrativa- aquests porxos es van esbucant tasca. des el problema és que ens hem ma, sempre que es faci en el marc ment condicionen el dia a dia poc a poc. “Som conscients que, per la d’ajustar a la normativa que ens d’acords bilaterals, el que ell ano- dels que encara avui s’afanyen declaració de Béns d’Interès ve marcada fins i tot des d’Europa, mena “convenis de col·laboració de manera real, sobre el  Complicació. Com moltes Cultural al paratge pintoresc de la que per a nosaltres és com dir l’in- amb contraprestacions”. terreny, en el camp i la muntan- d’aquestes edificacions, molt bàsi- Serra de Tramuntana, de vegades finit”, afirma Toni Colom, gestor A més, Colom es mostra crític ya, a sobreviure i mantenir els ques i austeres, no estan registra- els tràmits són excessius”, reco- de la finca pública de Raixa, a amb la principal normativa relati- espais protegits, com la Serra. des als catàlegs ni insulars ni mu- neix Miquel Vadell. “Ara tenim Bunyola. “Moltes coses ens venen va a l’ús públic de la Serra, la Llei nicipals per no considerar-se pa- aquesta discussió amb el Consorci regulades, i això pot ser molt de camins, ja que considera que CONFIAR. trimoni, la llei no permet rehabili- Serra de Tramuntana, sabem que ferragós. Fa falta intentar simplifi- deixa a l’aire dues qüestions cru- Com diu Berbiela: “És necessari tar-les. Els particulars que inten- és necessari simplificar els proce- car o al menys ajudar per enten- cials: la funció d’inspecció i tutela donar un marge de confiança ten recuperar l’activitat agrícola al diments per a la restauració de dre tota aquesta legislació”, per part de l’administració i l’esta- als gestors del medi rural, per- Barranc, i amb ella el paisatge que marjades”, comenta. Ara bé, es comenta. El que afirmen molts bliment d’un sistema de finança- què puguin dur a terme la seva ha fet a la Serra mereixedora de la mostra crític en la simplificació de dels gestors, privats o públics, és ment pel manteniment dels adaptació al canvi climàtic, distinció de Patrimoni Mundial la normativa pel cas de les edifica- que moltes vegades el problema camins. social i econòmic que s’apropa”.