Sóller-poble-demprenedors-2

SÓLLER POBLE D’EMPRENEDORS L’historiador Plàcid Pérez, espedfialista en Història Medieval i en la història de Sóller, va mostrar al públic assistent al Centre Capvespre de Sóller el dinamisme de la societat d’aquest municipi mallorquí entre els segles XIX i XX, afermat en una base fonamentada a finals del segle XVIII i principis del XIX, mitjançant la producció i exportació de cítrics, i la creació de circuits comercials de temporada o permanents, que permeteren la puixança de noves companyies navilieres. Els trets i les fites principals de l’activitat econòmica, i del seu lògic correlat social de gran dinamisme entre 1840 i 1936, es troba descrit en el següent enllaç, que l’autor ens cedeix amb amabilitat, i que va ser la base de la seva conferència a n’aquest enllaç. Acabada la Guerra del 36, explicà el senyor Plàcid Pérez, Sóller es va veure limitat logicament per les mateixes restriccions que patí l’illa i l’Estat sencer: limitacions a la producció i al consum, estancament econòmic, dificultats de les comunicacions, manca de matèries primeres, etc. L’estraperlo i la fabricació de teles per a l’exèrcit permeteren, no obstant, una certa activitat econòmica. L’any 1950, aproximadament, es produí una crisi motivada entre d’altres factors per l’obsolescència de la maquinària, la manca d’inversió, la minva d’ingressos provinents dels emigrants, l’alça del cost de la producció i el desviament d’inversions a altres secctors econòmics. Aparegueren nous productes competidors (tergal, plàstic, etc.), es tancaren moltes fàbriques i s’inicia lentament una derivació cap al turisme i produció d’energia. La crisi del petroli, però, causà la definitiva conversió del sistema econòmic cap a la inversió immobiliària i el turisme. Miquel Gual, per la seva banda, explicà les característiques i objectius de la Cooperativa de Sóller, que presideix, centrats en l’assoliment de rendibilitats per a la producció dels productes garacterístics de l’agricultura de la Vall, especialment oliva i cítrics, ara amb importants innovacions i accions de millora (ressembra, puja de preus per als cooperativistes, nova comercialització, etc.). També parlà de la iniciativa Clúster de Sóller, basada en la col.laboració entre diferents sectors socials i econòmics, i institucionals arrelats al municipi, i en la convicció que l’economia és un tema transversal, que exigeix complicitats i acords. Depèn naturalment d’iniciatives personals, però també del context i l’entorn, i de la qualitat de la gestió. Allò que beneficia un sector o una empresa pot beneficiar altres sectors o altres empreses. El profit comú es pot obtenir de les complicitats id e les accions conjuntes. Tant la cooperativa com el clúster, ara en procés de reviscolament, pretenen crear il.lusió, crear nova capacitat econòmica, innovar, recuperar l’activitat econòmica tradicional sollerica (amb alternatives complementàries al sector turístic), perquè aquesta és qui sosté el paisatge de la Vall, i impulsar la cerca de valor afegit als productes i serveis locals. Cal fer productes bons, productes nous, i cercar mercats nous per a aquests productes. D’aquí a necessitat d’identificadors de qualitat per a la producció local de Sóller (oli, oliva, ítrics, principalment, i derivats). Hom no ha de témer, segons el senyor Gual, que augmenti el nombre de marques ni que augmenti la competència en aquestes produccions. Són indicadores de renovació i de revitalització dels sectors econòmics tradicionals. Durant la jornada es feren visites informatives als següents establiments: tafona de Can Det (carrer Ozonas, 8), amb guiatge del senyor Tomeu Deyà, organitzador principal de la diada; la Cooperativa Sant Bartomeu de Sóller, amb guiatge del senyor Miquel Gual; i l’hort ecològic de cítrics Sa Vinyassa.