RUTA PEDRA EN SEC. GR221 (info)

Material de suport – La Serra de Tramuntana, un món per descobrir. RUTA DE PEDRA EN SEC. GR221 Diapositiva 1: En aquesta activitat que forma part del projecte “La Serra de Tramuntana, un món per descobrir” de l’entitat Tramuntana XXI parlarem en línies generals sobre la ruta de pedra en sec de la Serra i el GR221. Diapositiva 2: L’objectiu d’aquest projecte és que coneguem i estimem un poc més la Serra de Tramuntana, les seves muntanyes i tot allò que aporta, ja sigui natural o cultural. Allò que coneixem, ho estimam i cuidam. Diapositiva 3: La Serra de Tramuntana ocupa el nord-oest de Mallorca. S’estén al llarg d’uns 90 km, amb una amplada màxima de 15 km. Ocupa el 30% del territori de l’Illa. Són 19 els municipis que formen part de la Serra. Els més grans són Pollença, Calvià i Escorca. En total, hi viu una població de 40000 persones. Diversos cims que conformen la Serra superen els 1.000 m d’altura. Destaca el Puig Major (1.443), el Puig de Massanella (1.348), la Serra d’Alfàbia (1.069 m), es Teix (1.064) i Es Galatzó (1.026 m). La Serra de Tramuntana va ser declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO en la categoria de Paisatge Cultural. Aquest reconeixement posa en valor la relació que hi ha hagut durant segles entre natura i societat a la Serra, i la forma en la que s’ha produït aquesta unió integrant-se completament en el paisatge de la Serra. Ja no podem imaginar la Serra sense margades, camins de ferradura, o sitges de carbones, entre altres. Material de suport – La Serra de Tramuntana, un món per descobrir. Diapositiva 4: En aquesta diapositiva apareixen una sèrie d’exemples de la diversitat d’elements i de paisatges de la Serra. A la primera imatge podem veure un de tants dels elements patrimonials que hi ha a la Serra. En aquest cas, una barraca de carboner construïda amb la tècnica de pedra en sec (tècnica de construcció on no s’utilitza cap tipus de material per aferrar les pedres) i una sitja. A la imatge central, veiem una vista general de d’algunes muntanyes. La muntanya que millor es veu a la fotografia és el Puig Major, la muntanya més alta de les Illes Balears. La Serra de Tramuntana proporciona un paisatge impressionant. També hi podem trobar molta biodiversitat, tant d’animals, plantes, fongs, etc. La imatge que surt a la fotografia és un endemisme de la Serra. És a dir, és una espècie que només creix en un lloc concret de les muntanyes de la Serra i en cap altra banda del món. És per això que és molt important protegir la biodiversitat única de la Serra. A més hem de tenir en compte que a la Serra també hi viu gent. Selva, Alaró, Sóller, etc. són pobles de la Serra de Tramuntana. El de la foto és el poble de Valldemossa. Finalment, també és important i curiós remarcar que hi ha un illot de les Balears que forma part de la Serra de Tramuntana: Sa Dragonera. A Sa Dragonera hi viu una espècie molt característica: la sargantana. Diapositiva 5: Com hem dit, la Serra de Tramuntana s’estén des de Sa Dragonera, fins al Cap de Formentor, passant per tot un conjunt de pobles, en total 19, els qual podem veure a la fotografia. Diapositiva 6: Per poder recórrer a peu la Serra de Tramuntana hi ha molts de camins, alguns senyalitzats i d’altres més amagats. És important sempre estar ben informat abans d’anar a la muntanya, i sempre s’han de seguir els camins. Material de suport – La Serra de Tramuntana, un món per descobrir. Una bona manera de recórrer la Serra és fer-ho a través de la ruta de Pedra en Sec, englobada dins la GR221 (Rutes de Gran Recorregut). La Gran Ruta 221 travessa la Serra de Tramuntana al llarg de 167 km de camins i caminois oberts i senyalitzats i permet conèixer el patrimoni natural i cultural de la Serra Diapositiva 7: Perquè se diu ruta de la “Pedra en Sec”? Perquè moltes de les construccions tradicionals que trobarem al llarg del recorregut estan construïdes amb aquesta antiga i perfeccionada tècnica: la tècnica de la pedra en sec. La major característica d’aquesta tècnica de construcció tradicional és que per unir les pedres calcàries (molt abundants a la Serra), no s’utilitza cap tipus de ciment ni argamassa, si no que les pedres s’aguanten gràcies a la seva disposició i a la tècnica dels margers (les persones que realitzen la feina). Diapositiva 8: Al llarg del camí podem trobar diverses construccions tradicionals fetes amb aquesta tècnica, per exemple: Les parets seques i elements associats. És molt curiós trobar aquestes parets a 1000 metres d’altitud, a cims com ara el Massanella. Les barraques de carboner i les sitges també se varen construir amb aquesta tècnica. A les sitges, els carboners produïen el carbó que més tard s’utilitzaria al poble per cuinar, per exemple. Els carboners anaven a fer la feina als boscos de la Serra, principalment als alzinars, on hi estaven una sèrie de setmanes per assegurar la bona producció del carbó, que feien a partir de la fusta que recollien dels arbres del voltant. Pel camí de Pedra en Sec també podrem trobar les marjades, obres impressionats amb les qual s’augmenta la superfície conreable en terrenys inclinats com els de les muntanyes. Així, gràcies als marges construïts pels margers, es creen una espècie de terrasses a les quals serà molt més senzill i òptim cultivar en zones muntanyoses. Les cases de neu de la Serra també formem part del patrimoni cultural construït a partir de pedra en sec. Les cases de neu se situen a les zones més altes de la muntanya mallorquina i les utilitzaven els nevaters per anar acumulant la neu que posteriorment baixarien al poble per distribuir, tant per usos hospitalaris com culinaris en un temps on no hi havia geleres ni congeladors. Material de suport – La Serra de Tramuntana, un món per descobrir. Finalment, entre d’altres estructures, també trobarem camins com el dels Barranc de Biniaraix o les Voltetes den Galileu, bé d’interès cultural, on la pedra calcària i la construcció de pedra en sec és ben present durant tots dos recorreguts. Diapositiva 9: Per altra banda, durant el camí de pedra en sec, podem gaudir també de tota la biodiversitat de la Serra. La Serra té una gran diversitat d’espècies animals i vegetals, de les quals algunes nomes viuen en aquest lloc: els endemismes. Diapositiva 10: En aquesta diapositiva veiem una sèrie d’animals que viuen a la Serra de Tramuntana. Voltor negre. És l’au més gran que tenim a les nostres illes. Amb les ales obertes, pot arribar a fer dos metres d’amplada. És una espècie protegida tot i que actualment la seva població ha millorat i hi ha més parelles reproductores. És una espècie carronyera, és a dir, s’alimenta de restes d’altres animals morts. El pinsà. És una petita au característica dels boscos i bona de identificar per la seva coloració de les ales. És bastant sociable i fàcil de veure pels camins de la Serra, si fem silenci. El corb. És una au caracteritzada per la seva coloració totalment obscura. La podem reconèixer perquè es de mida mitjana – grossa i pel seu característic cant. Diuen que les parelles dels corbs són per sempre, com alguns pingüins. Els corbs són omnívors, és a dir, mengen de tot. L’eriçó. És un animal mamífer que podem trobar tant als boscos com als camps de l’Illa. Té tot el cos cobert de pues excepte el ventre, i com a curiositat, no tenen coll. La dieta de l’eriçó és omnívora i s’activa durant la nit. Té un olfacte molt desenvolupat. El mart o marta. És un mamífer molt ràpid i esquiu. És mal de veure. A vegades si que n’hi ha d’atropellats a la carretera. Viu principalment a zones forestals i sobretot està actiu durant la nit. La seva alimentació és molt variada, i va des de petits animalons a fruits, com ara les arboces. La rata cellarda. És un rosegador d’orelles grosses, i el tret més distintiu és les dues línies de color negre del rostre. Viu Material de suport – La Serra de Tramuntana, un món per descobrir. principalment a zones arbrades i a camps. És un animal nocturn. Diapositiva 11: En aquesta diapositiva es presenten una sèrie d’exemples de la vegetació més comú a la Serra de Tramuntana. El Pi: El pi és un arbre molt abundant als nostres boscos. Té les fulles en forma d’agulla i produeix pinyes. Creix a tot tipus d’ambients, des de la costa fins al les muntanyes de la Serra i s’adapta molt bé als canvis. L’alzina: És un altre arbre molt abundant a la nostra Illa. Sobretot creix a les zones més humides, i es especialment abundant a la Serra de Tramuntana. El fruit són els aglans. Entre els animals que s’alimenten dels aglans hi trobem per exemple, els porcs. No hi ha esquirols a les nostres illes. El romaní: El romaní es una espècie molt abundant a les nostres illes. El podem trobar des de a zones properes a la mar fins als cims de les muntanyes de la Serra. Se caracteritza perquè les seves fulles fan molt bona olor: és una espècie aromàtica, que s’utilitza en l’alimentació, cosmètica, etc. L’arbocera: És un arbre comú de les zones més humides i ombrívoles. El podem trobar a molts de llocs de la Serra de Tramuntana. El seu fruit, de color vermell, és l’arboça. Diuen que menjar moltes arboces engata. Durant la tardor fa el fruit. El garballó. El garballó és un tipus de petita palmera que podem trobar principalment a diversos llocs de la Serra de Tramuntana i la Serra de Llevant. És l’única palmera autòctona de Mallorca, és a dir, que la podem trobar de forma natural i no ha estat introduïda per l’home. Amb les fulles del garballó es fan objectes de llata: capells, cistelles, etc. La mata: És un arbust molt comú. El seu fruit és la llentiscle, que és de color vermell i de color obscur quan madura. És un aliment important per diversos ocells. Càrritx: El càrritx és una espècie herbàcia que podem trobar a molts de llocs de la Serra. És una espècie que s’adapta molt aviat als canvis i colonitza espais molt fàcilment. Com a curiositat es pot dir que les fulles tallen si les agafam d’una en una. Xiprell: És un arbust que fa unes flors petites de color rosa. Les fulles són petites, en forma d’agulla, semblants a les del romaní. Per diferenciar les dues espècies és suficient amb Material de suport – La Serra de Tramuntana, un món per descobrir. ensumar i saber si fa o no bona olor. El xiprell no és una espècie aromàtica. Durant la tardor floreix. Diapositiva 12: Els endemismes, com ja s’ha dit, són espècies que només viuen en un lloc determinat. A la Serra, per les seves característiques, hi ha molts endemismes. Entre ells destaca el Ferreret, un petit amfibi que només viu als gorgs dels torrents de la Serra de Tramuntana. Aquesta espècie està protegida i és objecte d’estudi per investigadors de la universitat. Un altre exemple d’endemisme, en aquest cas vegetal, és l’Euphorbia fontqueriana, una petita lletrera que només creix a un punt concret d’una muntanya de la Serra. Aquesta espècie està en perill d’extinció i també és objecte d’estudi a la universitat. Diapositiva 13: Abans d’acabar... Que posa en perill la Serra i la seva diversitat i patrimoni? Per una banda, les espècies invasores que han arribat d’altres bandes del món. És el cas de l’ós rentador i el coatí. Dues espècies no pròpies del nostre territori que poden ocasionar greus problemes a la fauna i la flora autòctones, ja que poden desplaçar altres espècies, transmetre malalties que aquí no existien, etc. Aquestes espècies exòtiques han arribat a la natura perquè les persones les hi hem amollat. No s’han de tenir aquests animals com a mascotes. La processionària del pi també és una espècie que va venir de fora i ocasiona importants problemes als pins. Els defolia (deixa sense fulles). Moltes vegades els pins es recuperen una vegada passada la temporada, però alguns pins vells o malalts, poden no superar l’impacte de la plaga. També s’han de tenir present aquelles espècies que són pròpies de la nostra illa però que per diversos factors han Material de suport – La Serra de Tramuntana, un món per descobrir. esdevingut una plaga. És el cas de la cabra mallorquina assilvestrada. Era una espècie de la ramaderia mallorquina que amb l’abandonament del món rural ha passat a assilvestrar-se i viure lliurament a l’entorn natural. Les seves poblacions són molt grans, i són un problema per algunes espècies de plantes. No hi ha depredador natural de la cabra que equilibri les poblacions i creixen sense control. Una altra espècie que en els darrers anys dona problemes és el banyarriquer, un escarabat molt gran que afecta a les alzines. Les larves foraden les alzines per dedins i les poden acabar matant. Les alzines dels nostres boscos majoritàriament estan molt envellides i se veuen més afectades pel banyarriquer. També hi ha altres factors que posen en perill la biodiversitat de la Serra, i són ocasionats directament per les persones. Tots sabem que a la natura no hem de cridar, ni fer molt de renou. Hem d’evitar trepitjar intencionadament fauna i flora, com també hem d’evitar arrabassar plantes, etc. Sempre que sigui possible hem de tornar a casa els residus que hem generat a la natura. Moltes vegades a la muntanya ja no hi ha papereres, per tal de no crear punts bruts. I per acabar, hem de seguir les indicacions de les institucions en relació a l’ús del foc, un perill molt important pels nostres boscos. A més, no pintar les pedres, ni sortir dels camins marcats. Respectar el patrimoni i les construccions tradicionals. Diapositiva 14: Així, quan anem a la natura hem de respectar-la i cuidar-la i seguir les indicacions pertinents. Si veiem una espècies invasora, com ara el coatí o l’ós rentador és important que donem avís al COFIB (Centre de Recuperació de Fauna) o bé telefonem a l’112 i ells sabran quines passes seguir. A l’112 també hi podem telefonar per qualsevol emergència.