Resum_taula_rodona
Text del document
Resum de la taula ródona EL REPTE DE NO MORIR D'ÈXIT.
INICIATIVES MUNICIPALS PER LA GESTIÓ DE LA
MASSIFICACIÓ.
Fundació Robert Graves a Deià, el 17 de juny del 2017.
El passat 17 de juliol, l'associació Tramuntana XXI va celebrar la
taula rodona amb el títol: EL REPTE DE NO MORIR D'ÈXIT.
INICIATIVES MUNICIPALS PER LA GESTIÓ DE LA MASSIFICACIÓ.
Aquesta acta, dinamitzat pel periodista de la cadena ser Pere Cerón,
tenia com a objectiu posar damunt la taula, el problema que esdevé
la massificació pels municipis de la Serra de Tramuntana i quines
són les iniciatives que estan impulsant els ajuntaments per
gestionar aquest fenomen.
Per aquest motiu, Tramuntana XXI va convidar a representants
polítics d'ajuntaments de la Serra de Tramuntana que són
especialment sensibles a aquesta problemàtica com Deià, Pollença,
Escorca, Valldemossa i Sóller.
A continuació es presenta la transcripció de l'entrevista.
Participants:
Antoni Solivellas: Batle d'Escorca
Miquel Àngel March: Batle de Pollença
Magdalena López: Batlessa de Deià
Jaume Servera: Batle de Sóller
Jaume Salvà: Regidor de Turisme de Valldemossa
1. Creiem que utilitzar el terme massificació és adequat per
definir el que està passant a Mallorca i concretament a la
Serra de Tramuntana?
- Antoni Solivellas (AS): Depèn de la idea que tenim de
massificació, depèn de la percepció. Per exemple a Escorca, el
problema és que tots ens posem d'acord per anar-hi el cap de
setmana i als mateixos metres quadrats. Si fem una foto de la mar
cap a la platja, a Sa Calobra sortirà ple de gent, però tothom es
troba en els mateixos 30 metres quadrats. És un poc delicat parlar
de massificació, a vegades sí que en pot donar la sensació. Crec que
s'han de donar passes per regular les coses, sobretot els municipis
petits i pensar amb els nostres veïnats que són els que pateixen els
talls de carreteres.
- Miquel Àngel March (MAM): A mi em preocupa més la massificació
difusa, la que no sa veu, la que posa en perill recursos i paisatge. A
Pollença tenim 7000 places a hotels i 20.000 places de lloguer
turístic. Això repercuteix que el mes de març ja hem de comprar
aigua a la dessaladora i per gener i febrer s'incrementa
espectacularment la quantitat de residus. L'increment de turistes i
de passatgers és una evidència, és evident que Mallorca està
massificat i la Serra també. Jo ja penso amb xifres globals. Hi va
haver una època que pensava que la falta de rendibilitat de la
pagesia es podia cobrir amb el turisme, ja no ho tinc tant clar.
Perquè el turisme que comença a tenir la Serra, és el mateix que
comença a tenir tot Mallorca. El que sí que tinc clar, és la necessitat
de posar límits i posar límits aviat. Si no posem límits, no ens en
temerem i tindrem conseqüències irreversibles.
- Magdalena López (ML): Hi ha una massificació, una massificació
puntual. A l'hivern a Deià som 300 i a l'estiu no tenim números,
però som moltíssim més. Hem venut la Serra com un parc temàtic.
Des del Govern Balear i el Consell de Mallorca, s'han gastat una
quantitat gastronòmica en vendre els nostres recursos, però no han
pensat que aquí hi vivia gent i ara ens sentim frustrats, perquè ens
sentim envaïts. És evident que ho hem gestionat malament i ara
que? No tenim recursos per la quantitat de visitants que tenim. La
Serra és un polvorí, les carreteres són un polvorí, necessitem totes
les administracions per donar suport i només posem traves.
L'ajuntament de Deià, ens hem gastat 20.000 euros en fer un
projecte per l’ecotaxa, per fer un dipòsit d'aigua i La Direcció
General de Patrimoni ens demana que el cobrim d'oliveres i la
Direcció General de Sanitat no ens ho permet.
-Jaume Servera (JSe): Sóller és un poble vertaderament ric d'aigua
i l'any passat vam arribar a final de temporada a punt de fer
restriccions i el problema l'anàvem a tenir els sollerics, no els
turistes. Afortunadament va ploure i ara ja no pensem en què
faltava aigua. Sí que hi ha massa turisme, hi ha cotxes que passen
de llarg per Sóller, perquè no podem aparcar i no visiten el poble.
- Jaume Salvà (JSa): Quina és la causa real de per què hem arribat
a aquest punt? Els paquets turístics estan en la baixa. Tenim un
descontrol total del mercat turístic, estem deixant en mans de
AENA, empresa de la qual un 45% és capital privat, el control del
turisme de les Illes balears. El que nosaltres podem fer és
gestionar uns fluxos que estan totalment descontrolats, com els
cotxes de lloguer, no se sap ni quants de vehicles hi ha. S'ha de
recuperar el control del mercat, si no és molt difícil ser eficaços.
Fins ara el model es mantenia, teníem un creixement moderat,
amb el lloguer vacacional això s'ha descontrolat
.-¿Creuen que s’hauria de prohibir o restringir l’accés a
determinats entorns naturals o, pel contrari, creuen que son
un bé comú que no es pot limitar?
.-En el cas de que la seva resposta sigui afirmativa…Quines
mesures restrictives d’accés a platges i espais naturals estan
aplicant o aplicaran en els seus municipis?
- AS: El Torrent de Pareis és un punt en l'àmbit internacional molt
conegut. Els anys 80 en baixaven 90 autobusos, amb la nova
normativa només en podran baixar 35. A més, hem fet zones de
vianants i hem habilitat zones d'aparcament per residents. Aquesta
ha sigut una mesura que hem intentat consensuar el màxim
possible.
- MAM: Experiències en limitació ja fa temps que n'hi ha. Com per
exemple a Cabrera. Sembla que és un sacrilegi fer una limitació a
un entorn natural o urbà. A Pollença s'han plantejat restriccions al
mirador de la Creueta i el Far de Formentor. La solució serà la
restricció o prohibició de l'accés particular. Aquesta experiència fa
temps que es fa a altres llocs a l'Estat Espanyol i s'aconsegueix més
seguretat.
- ML: Jo no sóc partidària de prohibir, el fet de prohibir ens molesta,
ens enfada. Jo crec que el que haurien de fer les administracions és
tenir xifres, anem a fer un control. Quina quantitat d'autocars
podrien venir sense tenir problemes d'aparcament? Anem a
restringir, no prohibir. Anem a fer-ho bé, anem a tenir xifres damunt
la taula. A Cala Deià tenim problemes, estem condicionant la zona
per millorar l'accessibilitat per la gent.
- JSe: Anem a posar xifres. A Sóller hi ha unes 3.500 places
d'aparcament. El parc automobilístic de Sóller són 10.000, més els
que vénen a través del túnel 40.000. Hem d'ocupar horts per crear
places d'aparcament, finalment haurem de fer aparcaments
subterranis. La massificació hi és i s'ha de regular.
- JSa: A Valldemossa hem tingut que aprovat una normativa. Entre
les 9:00 i les 14:00 rebíem el 80% del turisme que ve a
Valldemossa. Un matí qualsevol d'agost rebien més de 4500
persones, que es concentraven a un 1km de centre històric. En
canvi l'horabaixa teníem una visita més esponjada. Per tant estem
intentant controla un sector que no controlem, que és els autocars.
Respecte a el Port de Valldemossa tenim la intenció de quantificar i
l'any que ve, veure quines mesures hem de prendre.
Vostès són partidaris de mantenir la prohibició del lloguer en
pisos plurifamiliars en els seus respectius municipis?
- JSe : jo em vaig manifestar claríssimament que els habitatges
plurifamiliars haurien de ser il·legals. Crec que és de justícia que la
comunitat decideixi. Són els veïnats els que han de poder decidir si
volen aguantar això.
- AS: jo discrepo totalment, ja que els veïnats no han de tenir la
responsabilitat, que és una de les apostes de la llei de lloguer
turístic. El que s'hauria de restringir és la qualitat. També s'està
passant la pilota els ajuntaments, pel tema de la zonificació. També
es diu que a les zones protegides no es podrà fer i jo em pregunto,
perquè no ho poden fer les possessions? En el nostre cas, un
municipi de 240 a habitants i passen més d'un milió de visitants a
l'any. Per tant tenim una mancança de recursos, policies, serveis...
El que hem de fer és aprofitar el turisme que ens ve per donar
sortida a aquestes finques, les possessions haurien de tenir facilitat
per poder-ho fer. Sempre tenim les exigències que aquestes finques
facin activitats complementàries amb la pagesia, així els donaríem
una sortida.
-MAM: Els habitatges plurifamiliars és un tema molt complicat. A
Pollença el lloguer turístic és la primera activitat econòmica. Això ha
representat una distribució de la riquesa brutal, però també ha
tingut unes repercussions. Ha incrementat moltíssim el consum
d'aigua, el volum de residus. Ens hem de plantejar posar límits.
Alguns pobles aquesta llei arriba tard. Pollença té 16000 habitants i
en agost té 40 000 habitants. El lloguer turístic s'ha de regular de
forma restrictiva. Una conseqüència del lloguer turístic ha sigut
l'expulsió de la població local. Ara a Pollença tenim una política de
facilitar lloguer a la població local.
- ML: Les realitats són molt diferents, el lloguer turístic ens va fugir
de les mans en el moment de la crisi, era una manera de tirar un
poc del carro. El lloguer turístic ha aportat molts de doblers. Aquí
teníem turistes vacacionals des del temps d'en Robert Graves.
L'administració ha de fer unes lleis on estiguem tots defensats, que
els que tenen necessitat ho puguin llogar.
- JSa: És un tema mundial, hem vist el cas de Barcelona,
Amsterdam, Londres, Nova York... Cada localitat fa el que pot com
pot. Aquí es genera el debat, rendiment econòmic versus població
local... El lloguer turístic ha mostrat la feblesa del lloguer
tradicional. S'han de prendre mesures. En el cas de Valldemossa
tenim 1004 places turístiques per 2000 habitants. Veurem com
avança la llei turística.
.-Mallorca ha d’acollir proves esportives com la Mallorca 312,
que en la darrera edició ha aplegat més de 6.500
cicloturistes de tot el món?
- JSe: La 312 és un exemple molt clar del patiment de la Serra de
Tramuntana amb l'explotació turística. No demanem res, només que
ens deixin tranquils. Aquest any a Sóller ens van tancar 3 hores el
port. Jo sóc defensor de les curses d'"ultra", són una gent que solen
deixar la Serra com l'has trobada, però quan massifiques, ja no van
a fer esport sinó a guanyar dobles. Un altre tema és que tots els
batles vam firmar un manifest en contra de les curses de motos,
amb accidents mortals i no es prenen mesures.
- AS: L'any passat va ser un desastre, jo entenc que tenim un
atractiu. Hem lluitat molts d'anys per desestacionalitzar la
temporada turística. Nosaltres comencem la temporada turística a
mitjans febrer i depenen de l’any l’allargam fins novembre. S'ha de
millorar moltíssim. L'any passat vam contar 30 anys de dies amb
talls de carreteres. Darrerament s'ha millorat però així i tot sempre
petin les molèsties els mateixos.
- ML: Només podem fer un informe desfavorable, a Deià ens vam
tancar la carretera 6 hores. Nosaltres estem en contra d'aquestes
carreres. Necessitem solucions.
- MAM: Les curses de muntanya organitzades per empreses
privades, s'han de qüestionar. S'han de reduir el nombre de
participants i passar només per camins públics sense cap tipus de
protecció i sense generar residus. La Federació de Muntanya i
Escalda, està impulsant solucions.
- JSa: L'ajuntament de Valldemossa pensa que és una aberració. La
"ultra trail" té 2000 inscrits cada any i la promoció turística
irresponsable... Des de l’Associació Muntanya del Voltar ens donen
xifres alarmants, 50 000 persones passant a les muntanyes. Val la
pena fer la reflexió de fins on podem explotar la serra com a
producte.
Seria possible un pacte polític per la serra per presentar la
serra amb mesures concretes?
- ML: Tenim molt clar que ens hem de moure, però hem de fer
feina. La gent vol que en seguem. Anem asseure-mos tots i cercar
solucions.
- JSe: Tots el volem. Quan ens vam reunir per les motos, ens vam
asseure i ja estàvem tots de cord. Amb la serra hi haurà voluntat de
consensuar.
- AS: podrem arribar a acords, tractem tema a tema, sobretot un
darrer l'altre, de manera que convidem a les administracions
supramunicipals.
- MAM: És evident que tots volem conservar la serra. Estem a un
moment més que delicat, però hem d'avaluar molt bé les
conseqüències cada vegada que fem una passa.
- JSa: Les diferències polítiques no evidencien el que és un fet, tots
som veïnats de la serra. Estic convençuda que la voluntat de
col·laborar és de tots i Valldemossa tindrà els braços oberts per
col·laborar.