REPORTATGE-CAÇA-TRADICIONAL

FORA VILA VERD EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES NUMERO 1.205. DIMECRES 26 DE FEBRER DE 2020 SUPLEMENT D’ECOLOGIA, AGRICULTURA, NATURA, PATRIMONI I CULTURA POPULAR CENS. BALEARS EL DARRER RECOMPTE D’AUS A LES ZONES HUMIDES DE LES ILLES DEIXA UN CENS DE 25.000 EXEMPLARS DE 68 ESPÈCIES DIFERENTS CURS. EE ML PGEOLVTEDR’NA MOERTGLALNEIRT,ZVAI NUYNA NI OGUA RCRUORVSE RT EAÒDRRI EC ÇIA PT RAÀ CP RT IOCF EDSES IPOONDAAL SI J. SERRA Un dels caçadors que acudeixen a la Serra de Tramuntana per caçar fent ús de les tècniques més antigues i tradicionals, com la dels filats. 7.500 CAÇADORS TRADICIONALS COMPLEMENT . L’ACTIVITAT CINEGÈTICA ÉS SOVINT UN COMPLEMENT A L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA / UNES 7.500 PERSONES PRACTIQUEN LA CAÇA DE LA MANERA TRADICIONAL A LES ILLES BALEARS / ES TRACTA D’UNA MODALITAT RESPECTUOSA I EN SIMBIOSI AMB L’ECOSISTEMA 4 FORA VILA VERD
EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES, DIMECRES 26 DE FEBRER DE 2020 PRESERVAR. La Llei de caça i pesca fluvial de les Illes Balears reconeix les arts tradicionals de caça, com la caça de tords a coll o de cabres amb cans i llaç, i en proposa la seva preservació i promoció com a activitat tradicional. Més del 25% dels caçadors practica modalitats tradicionals. La tradició de caçar a la Tramuntana caça, també és molt aficionat a la Temps enrere, mitjançant la caça caça de tords a coll. X.C./F.V.V. es controlaven les poblacions sal- La caça de tords a coll, la caça vatges (els tords, els conills, les de conills amb cans eivissencs, la cabres i altres) que competien caça de cabres amb llaç i la caça amb els pagesos per consumir de perdius amb bagues són moda- collites i altres recursos i gràcies a litats de caça tradicionals genuï- aquesta activitat la pagesia incor- nes i exclusives de les Illes de porava amb un cost baix una pro- Balears. També es poden conside- teïna de qualitat necessària a la rar com a tradicionals la falcone- dieta mediterrània, que era gaire- ria (art declarat com a patrimoni bé vegetariana. immaterial de la humanitat per la En aquest context de benefici Unesco), la caça amb fura, la caça recíproc entre pagesia i caça és on amb arc, la caça amb cans llebrers Un caçador, acompanyat del seu ca, situat en un coll amb els seus filats, un sistema de caça tradicional que utilitza una gran xarxa per se situa al llarg de segles i mil·len- i la caça del tord amb reclam nis, el desenvolupament de les bucal a barraca. “A la Serra de arts tradicionals selectives de caça Tramuntana, per nombre de per- reconegudes a la normativa auto- sones practicants i distribució, nòmica vigent, concretament a destaquen la caça del tord a coll i l’article 35 de la la caça de cabres Llei 6/2006 de caça amb llaç, les quals i pesca fluvial, que duen associat un El benefici en proposa la seva recíproc entre important patrimo- preservació i pro- ni que es presenta moció. pagesia i caça fa en forma de cons- Algunes d’a- truccions de pedra questes pràctiques mil·lennis que en sec, tècniques tradicionals de de gestió forestal o caça són gairebé existeix lèxic específic”, úniques al món. explica Antoni “La societat rural que durant Barceló, doctor en Geografia, tèc- generacions sobrevisqueren grà- nic de patrimoni etnològic del cies a una gestió acuradíssima Consell de Mallorca, qui ha dedi- dels recursos disponibles ha defi- cat part de la seva trajectòria aca- nit, d’una banda, l’espai natural dèmica a investigar el valor d’aquesta illa i, de l’altra, la cultu- ambiental, territorial i social de la Antoni Barceló, del Consell. Toni Colom, de Valldemossa. Maria Ignàsia Colom, de Bunyola. Tomeu Colom, de Só ra tradicional i el patrimoni etno- caça i les seves implicacions. lògic de Mallorca, que és també la Segons les seves investigacions, fet el cafè. Teníem tres quarts d’- tenir 12 anys, i després hi vaig fèiem per doblers, era per la lla- nostra particular manera de “es pot dir que sobre un 40% de hora de caminar per arribar als anar cada any, cada temporada. El driola”. sobreviure i d’entendre el món, les persones titulars de llicència colls”, explica Maria Ignàsia Co- dematí anàvem a Son Nasi, a les 8 La caça del tord a coll i la caça gairebé ha desaparegut a conse- de caça a Mallorca, practica lom, bunyolina de 96 anys. Quan ja havien sortit els tords a menjar amb lloses de pedra eren els siste- qüència de la pèrdua de rendibili- modalitats tradicionals. Aquestes se li demana qui la va ensenyar a les olives. El capvespre de vega- mes tradicionals de les finques de tat del sector primari que la soste- xifres són superiors a la Serra de caçar amb filats, contesta: “Crec des hi anàvem també, amb el meu muntanya a Mallorca per reduir la nia”, explica Toni Colom, pagès Tramuntana”. que ho dúiem dins la sang, de germà gran, que ja havia fet el jor- competència dels tords sobre la de vocació i caçador valldemossí, veure-ho, de petites, acompanyà- nal. Anàvem damunt d’un coll collita d’olives i possibilitaven, membre de l’associació  Tords a coll. “Pel novem- vem els nostres pares o els ger- molt alt i els esperàvem que sor- sense produir residus ni contami- Tramuntana XXI i secretari de bre començaven a venir els tords, mans”. tien, volaven amb una velocitat! nació o risc per a les persones, l’a- l’Associació de Caçadors de fins febrer. Cadascú tenia el seu Colom continua el seu relat, Anaven als baixos a menjar olives. portació de proteïna animal més Cabrits amb Cans i Llaç. A més coll. A les sis del dematí ens aixe- recordant cada detall: “La primera Nosaltres els agafàvem i els matà- popular de la tardor i hivern a la d’aquesta pràctica tradicional de càvem, el meu germà ja ens havia vegada que jo vaig caçar devia vem, i després els veníem. Ho dieta de la Serra i el Llevant. Els  FORA VILA VERD
EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES, DIMECRES 26 DE FEBRER DE 2020 5 més”, afegeix, “conservam una motiva a practicar aquest tipus de activitat tradicional que si no es caça, i el seu respecte cap aquests EL FUTUR. perdria. El tord és molt preuat, hi animals: “Abans de capturar un Per a Toni Colom, la supervi- ha moltes receptes antigues que animal que està enrocat, pots vència de les activitats tradicio- es fan amb aquest aucell”. mirar-lo als ulls. En la mirada d’a- nals de caça passa per l’orga- quests animals, fets a la muntanya nització i la sensibilització,  Cabrits amb cans i llaç. com cap altre, lliures a la muntan- tant cap a dins del col·lectiu de La captura de la cabra salvatge a ya com cap altre, que no entenen caçadors com cap a la societat la Serra de Tramuntana, amb l’a- de límits ni d’imposicions, et reco- en el seu conjunt. juda de cans, és una pràctica an- neixes a tu mateix. La llibertat cestral, amb arrels que es perden antiga d’agafar viu el gran boc, REIVINDICACIÓ. fa milers d’anys. Des de l’arribada mirar-ho als ulls i, des de la humi- “Ens hem de reivindicar com a de les poblacions caprines, intro- litat, deixar-ho anar”, diu Colom. ús matriu del paisatge que tots duïdes pels humans originaris de volem preservar i ho hem de les illes, s’hi ha dut a terme algun  Dones caçadores. La continuar fent: hem de conèi- tipus de gestió, ja que es repro- caça és practicada majoritària- xer les pràctiques ancestrals i dueixen amb molta facilitat. D’a- ment per homes. Les dones caça- de recuperar l’ús dels mate- questa manera, històricament, s’- dores a Mallorca suposen l’1,64% rials tradicionals per a les ins- han capturat els exemplars joves del total de persones que practi- tal·lacions de caça, no hem de vius per aprofitar la seva carn quen la caça. “Un tret a considerar produir cap residu a les nos- però sense tenir el és que un terç de tres eixides de caça, hem de problema del seu les dones amb lli- promoure la cuina de caça -la trasllat i espera cència de caça gourmet i la casolana-“, refle- La caça va ser prèvia al sacrifici. una necessitat practiquen l’activi- xiona, Colom. La tècnica és tat cinegètica simple, però no familiar per a sense arma de foc, ALIANÇA. senzilla. Els cans destacant la moda- Toni Colom assegura que “hi persegueixen i molta gent de la litat tradicional de ha dues eines que hem de fer arraconen les coll”, explica An- servir les entitats de caça: cabres a un aresta Tramuntana toni Barceló, qui d’una banda, la custòdia del del penya-segat, ha investigat la dis- territori i, de l’altra, l’aliança l’enrocador, mitjançant una estra- tribució territorial i per edats i gè- amb els pagesos de l’entorn. tègia de persecució i immobilitza- neres de l’activitat cinegètica a les Recordem que és en aliança ció a la que col·laboren íntima- Balears. Els municipis amb major amb la pagesia que la caça ha ment els cans i els humans. Un percentatge de dones caçadores perdurat fins als nostres dies”. cop immobilitzada la cabra, el sobre la població femenina són caçador, sense necessitat de tocar municipis localitzats a la serra de TRANSVERSALITAT. directament l’animal ni de fer-li Tramuntana. Per a Antoni Barceló, amb una mal, utilitza una canya amb un “Som un col·lectiu enormement mirada coneixedora i sensible llaç al final, que passa pel coll de masculinitzat”, explica Toni al món cinegètic, però també la cabra. Colom, “quan la caça tradicional amb el rigor de la ciència i la Unes 150 persones practiquen servia per sobreviure, les dones consciència normativa de fer aquesta modalitat a Mallorca, caçaven. He conegut moltes dones feina a l’administració pública, amb la motivació de conservar la que caçaren amb filats i algunes “es tracta d’aprofitar transver- pràctica d’una activitat tradicional eren més enceses que molts de salment els coneixements, les que podria classificar-se, en llen- caçadors”. En Toni és el nebot de eines i el gran potencial d’acció guatge actual, com una activitat na Maria Ignàsia Colom, una d’a- d’un col·lectiu estructurat, d’aventura i risc. A diferència de quelles “enceses caçadores”, així democràtic, intensament regu- la caça de tords a coll, que sol ser que sap del que parla. lat, participatiu i d’àmplia dis- REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE J. SERRA bastant solitària i silenciosa, la En una època en què les possi- tribució territorial per conser- r capturar les peces. tords es capturaven per a l’auto- “Vaig aprendre a caçar amb pràctica de caça a cans i llaços se bilitats de les dones d’accedir a var i millorar l’entorn i la biodi- consum o es comercialitzaven filats als 4 o 5 anys, que acompan- sol fer en grup: és una activitat certa autonomia eren molt limita- versitat”. essent un important ingrés com- yava mon pare”, explica Colom, col·lectiva. A més, hi ha una moti- des, la caça de tords a coll va plementari de les rendes (fins al “després vaig anar a viure a una vació gastronòmica, arrelada a la suposar per a un bon grapat de GESTIÓ CINEGÈTICA. 15% de la renda anual) de les finca a Fornalutx, a Monnàber, i cultura i la tradició de la cuina dones de la Tramuntana l’oportu- Barceló afegeix que “la gestió famílies pageses. allà m’hi vaig afi- mallorquina, que comptava amb nitat de comptar amb alguns cinegètica és una baula estra- La caça al coll cionar molt”. Quan la carn de cabrit entre els seus recursos propis. “Quan jo era tègica i a considerar en un amb filats és un sis- se li demana per ingredients més valorats. fadrina, els tords que caçava, els espai d’alta rellevància La caça al coll tema de captura amb filats és les seves motiva- venia i em quedava els doblers per ambiental i declarada selectiu que consis- cions per practicar  Caràcter ecològic. Toni mi, per si necessitava unes saba- Patrimoni de la Humanitat en teix a sostenir unes selectiu i permet aquesta activitat Colom, qui també practica assí- tes, un vestit...”, explica Maria la categoria de Paisatge canyes d’entre 5 i 7 tradicional, s’a- duament aquesta modalitat de Ignàsia Colom. Aquesta petita Cultural per la Unesco, com és metres entre les alliberat les rronsa d’espatlles i caça, n’explica el caràcter ecolò- escletxa de llibertat es va acabar el cas de la serra de quals hi ha una contesta: “Hi ha a gic, efectiu i compatible amb al- per a moltes dones en casar-se. Tramuntana”. xarxa de fil i captures qui li agrada sortir tres usos del medi natural: “A més “Ja de casada no vaig poder anar a col·locar-se en un amb la barca i pes- de la captura per a posterior con- caçar quasi mai, tenia feines a lloc estratègic (el coll) de pas entre car, i a mi m’agrada agafar les sum, és la tècnica actualment uti- casa. Enyorava molt anar a dones en quedessin al marge i les zones on dormen i les zones on canyes i anar al coll”. En Tomeu litzada pels gestors cinegètics per caçar!”, recorda. “Teníem una avui són molt poques les dones mengen aquests preuats ocells. explica que a ell el mou l’estima al control en viu d’exemplars, botiga aquí a Bunyola i jo m’hi caçadores”, explica Toni Colom. L’ormeig de caça són els filats. per la muntanya i la natura, la pels investigadors de les pobla- havia de quedar atenent. Però hi Molt actiu en les diferents La temporada de caça de tords voluntat de conservar tradició cions per a recollir mostres biolò- havia dies que deixava la meva associacions i societats de caça- ha acabat a principis de febrer. Els ancestral de la Tramuntana i l’oci. giques, o per al control de pobla- filla, quan ja era grandeta, i nosal- dors i convençut de la feina estra- ller. caçadors arrepleguen les seves “No és per l’afany de matar”, acla- cions de caprins domèstics assil- tres anàvem a caçar, “de gran tègica que han de fer com a canyes i xarxes fins a l’any que ve. reix, “moltes vegades amollam als vestrats en zones sensibles en les dia”, li dèiem, perquè era al mig- col·lectiu, la inclusió de dones, Un dels filaters de tota a vida és aucells que cauen a les xarxes, la quals no és aconsellat l’ús d’ar- dia. Ell caçava i jo matava els així com joves, a la pràctica de la Tomeu Colom, membre de la nostra modalitat de caça és molt mes de foc (àrees periurbanes o al tords. Veníem els tords a un bar caça tradicional, ha de ser una Societat de Caçadors amb Arts selectiva”. costat de rutes transitades). La del poble. De fadrina els doblers línia de treball prioritària diu que Tradicionals de Sóller des de fa 26 Per a ell la caça té un valor com seva projecció com a oferta etno- dels tords eren per a mi, però de “no podem prescindir de la com- anys. Fa quinze anys que és el pre- a element de protecció de l’entorn. lògica d’interès per al turisme ru- casada va ser una altra història! plicitat del 50% de la societat i en sident d’aquesta entitat amb més “Nosaltres arreglam camins de ral i d’aventura es planteja com Tot anava al marit, i ell disposava. fer l’anàlisi de la situació per sal- de 150 socis a Sóller i Fornalutx. muntanya, aixecam alzines caigu- un potencial complement a les Depeníem del querido”. var la caça, aquest ha de ser un Abans també aglutinava els caça- des i cuidam aquelles que ens ser- rendes de les explotacions agríco- “Quan la caça passà de ser una eix que no podem obviar per atu- dors tradicionals de Deià, però veixen per fer el coll, hem restau- les o forestals de les zones menys necessitat familiar, ja fos per a rar aquesta dinàmica d’exclusió. aquests es van integrar a la rat barraques de carboners. Jo productives de muntanya”. l’autoconsum o la venda, a ser una Mentrestant, hem de donar la Societat de Caçadors Tradicionals consider que contribuïm a la con- També en destaca el component activitat d’oci, els mecanismes del màxima visibilitat a les dones que de Valldemossa. servació del paisatge”, explica. “A de connexió amb el medi que el patriarcat aconseguiren que les surten al camp a caçar”.