Reportatge-4-FVV-Us-public

FORA VILA VERD EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES NUMERO 1.183. DIMECRES 31 DE JULIOL DE 2019 SUPLEMENT D’ECOLOGIA, AGRICULTURA, NATURA, PATRIMONI I CULTURA POPULAR MONGETES. PROCEDENT DEL CONTINENT AMERICÀ, LA MONGETA ÉS UN LLEGUM AMB APARENÇA DE VERDURA QUE ÉS IMPRESCINDIBLE A L’ESTIU XILEL·LA. EP LL AS GCAI EAN TMÍ AF ILCLSOERLCAABAO RPEANR TUI NR MD ’AI MP AA TSGOEBSR EP RLEAS IENSC DI DEÈSNDC’IUANDAEVLI ÓA J. SERRA La finca de Bàlitx d’Avall, una zona de la Serra de Tramuntana on habitualment hi transiten els excursionistes que s’endinsen a la muntanya. LA SERRA, LLOC DE CONVIVÈNCIA USOS DIVERSOS . LA TRAMUNTANA HA ESDEVINGUT EN ELS DARRERS ANYS UN TERRITORI ON HI CONVIUEN ELS PAGESOS I ELS QUE GAUDEIXEN DE L’OCI / ÉS UN ESPAI EMINENTMENT PRIVAT ON ES GENEREN TENSIONS / DIVERSOS AGENTS CERQUEN SOLUCIONS PER PODER COMPARTIR L’ESPAI AMB UN BON RESPECTE 4 FORA VILA VERD
EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES, DIMECRES 31 DE JULIOL DE 2019 CONVIVÈNCIA. A la Serra hi conviuen els usos agrícoles, ramaders i forestals amb multitud d’activitats d’esbarjo: senderisme, escalada, ciclisme. Aquesta realitat crea tensions entre propietaris de finques i usuaris en haver de compartir un mateix espai. Els gestors de la Serra i els visitants comparació amb els centenars de El paisatge de la Serra de milers de visitants. La Serra ha F.V.V. Tramuntana va ser modelat al passat de rebre 5.000 visitants a llarg dels anys pels milers de car- l’any a 50.000. Els motius d’aquest boners, caçadors, pagesos, pas- ràpid augment dels visitants tenen tors, talladors, calciners, nevaters a veure amb una estratègia de pro- i tota mena de treballadors de la moció turística per a un territori muntanya que, juntament amb les considerat complementari a l’ofer- seves famílies, varen gestionar les ta de sol i platja, la importància finques i varen transformar un social que ha adquirit l’hàbit de entorn àrid i dur com són les mun- fer esport i gaudir de temps lliure Susana Llobet, directora del Paratge Natural Serra de Tramuntana, contemplant des de les immediacions de l’escola de Bunyola les m tanyes en un espai productiu. a la natura i l’anomenat efecte Cap als anys cinquanta del Decathlon (en plena societat del segle passat varen tenir lloc dos consum, l’accessibilitat a material fets que varen transformar la rela- de muntanya per a un públic mas- ció humana amb la Serra de siu genera majors índexs d’afluèn- Tramuntana. D’una banda es va cia a la muntanya, fins i tot sense produir una migració de bona part tenir la preparació o sensibilitza- d’aquests gestors de la Serra a ció desitjable sobre l’entorn). indrets i oficis més Aquesta afluèn- còmodes i rendi- La Tramuntana ha cia massiva a la bles, coincidint Tramuntana no ha amb l’aparició dels passat de rebre estat exempta de combustibles fòs- conflictes i proble- sils i la manca en la 5.000 visitants a màtiques, especial- demanda de carbó, ment en la interre- llenya i calç. l’any a 50.000 en lació dels visitants Paral·lelament amb aquells i va començar el molt poc temps aquelles que cui- fenomen de l’ex- den i treballen la cursionisme. Mentre uns davalla- Serra cada dia. Cal recordar que, ven de la muntanya als pobles i tot i el gran ús públic que es fa de Xisco Colom, president de la Federació Balear de Muntanyisme. Miquel Ensenyat, pagès de Son Pou, dalt del seu tractor. ciutats per participar dels avantat- la Serra, més del 97% de la seva ges de la modernitat, els altres superfície protegida és propietat pujaven a la muntanya per gaudir privada. sitants poc curosos, també el seu Llobet, “els fronts oberts són (com curses de bicicletes tot del paisatge i la natura que aban- bestiar ha estat víctima d’atacs molts, el personal i el pressupost terreny), alteració de la fauna pels donaven els primers. Aquests  Incivisme. “L’altre dia vaig dels cans a lloure que els acom- de l’administració limitat i els renous i destrucció d’elements moviments varen suposar un sembrar tarongers, algú va entrar panyen: afirma que cada any els propietaris de les finques no patrimonials, entre d’altres. “Per canvi fonamental en la dinàmica a agafar una taronja i va deixar la cans sense control maten entre poden fer-se càrrec de tot el que aquests motius determinades pro- de la Serra de Tramuntana: els tanca oberta: les cabres van entrar 150 i 200 de les seves ovelles. suposa interaccionar amb visi- pietats han arribat a cansar-se recursos de la muntanya varen i els arbres tots capolats!”, es la- “No tothom que realitza activi- tants diàriament”. dels efectes negatius dels visitants deixar de ser explotats per a ser menta Miquel Oliver, propietari tats a la Serra és respectuós amb Què suposa aquesta interacció en les seves finques”, explica contemplats, com a preludi del de la finca de Bàlitx d’Avall, a For- el medi i amb la propietat privada dels visitants a les finques priva- Susana Llobet, coneixedora de la que avui es coneix com a turisme nalutx. Per la finca d’aquest pagès o pública, ja que existeix la idea des a la Tramuntana? Utilització realitat dels gestors de la Serra. de muntanya. passen cada dia molts visitants: que la muntanya és de tots i que de camins no habilitats per al “Per exemple s’han obert vies Gairebé setanta anys després excursionistes, ciclistes i turistes tot s’hi val”, explica Susana trànsit i que poden ser perillosos, d’escalada a finques privades d’aquesta transformació en els que volen copsar l’essència de la Llobet, directora del Paratge abandonament de fems, cans a sense permís dels propietaris, els usos de la Tramuntana es pot dir Serra amb una passejada. No no- Natural Serra de Tramuntana. lloure, recollida sense autorització excursionistes o ciclistes han dei- que la presència de professionals més la collita d’aquest pagès es “Regular aquest ús públic desme- de fruits i bolets, erosió del xat barreres obertes amb la conse- a la muntanya és minoritària en veu afectada de tant en tant per vi- surat no és fàcil”, continua terreny per activitats d’alt impacte güent fugida del bestiar; s’han  FORA VILA VERD
EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES, DIMECRES 31 DE JULIOL DE 2019 5 metre el pas a determinades zones de setmana de primavera i tardor. massa erosionades. “Aquestes Biel Salom, responsable d’aquesta INVENTARI. actuacions restrictives no són ben finca que fa tretze anys va com- Per a l’associació Tramuntana acceptades per molts dels usua- prar l’Ajuntament de Calvià, ex- XXI és urgent realitzar un ris”, explica Llobet, “però hem de plica com es troben cada dia amb inventari de camins i usos de rompre una llança a favor de totes reixes en terra perquè la gent bota tota la Serra de Tramuntana i les altres persones de diversos a cercar bolets, cans a lloure o compartir aquesta informació col·lectius (escaladors, barran- fems abandonats. “Molta gent en una única plataforma digital quistes, corredors, entitats conser- pensa que públic vol dir de ningú, oficial, custodiada pels princi- vacionistes, finques privades, en comptes que de tots”, explica. pals agents implicats i les guies professionals i altres) que Atribueix els comportaments incí- administracions competents. col·laboren diàriament en la con- vics a la manca d’educació sobre servació d’aquest espai natural el que és una finca pública. CUSTÒDIA. protegit tan valuós i espectacular”. Toni Colom, gestor de la finca “Una possible figura per custo- pública de Raixa, ubicada al terme diar aquesta informació que es  Sectors implicats. Xisco de Bunyola, té la mateixa opinió va proposar durant la trobada Colom és el president de la Fede- que el seu company. “Des del de gestors seria la creació ració Balear de Muntanyisme i Es- moment que poses l’adjectiu de d’una Mesa de Camins, un calada, i des del mes passat, també públic la gent entén que pot fer de òrgan de participació ciutada- forma part de la junta directiva de tot: aquí venen a volar drons o a na que tingués com a objectiu l’associació Tra- tallar el pi de vetllar per la bona convivència muntana XXI, que Els excursionistes Nadal”, explica, “i entre els propietaris i els visi- té entre els seus ei- jo sempre pos l’e- tants a la Serra”, explica Marta xos de feina fer in- deixen barreres xemple del carrer, Ferriol, directora tècnica de cidència i acom- que és públic, però Tramuntana XXI. panyar en la reso- obertes i el on hi ha normes, lució de conflictes no pots aparcar el RECIPROCITAT. derivats de l’ús pú- bestiar fuig o cotxe allà on vul- “Nosaltres pensam que la inter- blic de la Serra. Es guis”. No obstant acció entre l’ús públic, el sector descriu a ell mateix envaeix conreus això, els problemes primari i la propietat privada com “trescador de amb els quals de ha d’esdevenir recíprocament la Serra des de ben petit, propie- vegades es troben en la interacció beneficiosa per a totes les tari d’un petit hort i olivar a la vall, amb els visitants, l’essència de parts”, reflexiona Ferriol, “per activista per la conservació de la Raixa és precisament sensibilitzar això es necessita una estratègia Tramuntana i dels seus valors et- a la societat sobre la importància clara que, d’un costat millori nològics, agraris i d’esbarjo”. de la Serra de Tramuntana, els l’experiència dels visitants i, de La seva trajectòria li permet seus valors i oficis tradicionals. l’altre, contribueixi a mantenir entendre la complexa relació Quan el 2010 el Consell de les activitats tradicionals que entre els usos públics i privats de Mallorca va assumir la gestió de generen el paisatge i el mante- la Serra des d’una perspectiva Raixa, es va fixar com a objectiu niment dels camins: la Mesa de integral. “En aquest moment hi ha recuperar una finca emblemàtica Camins en podria ser la plata- més gent que surt a la muntanya de la Tramuntana perquè la gent forma per desenvolupar aques- per oci que no pensant a fer un pogués veure com funcionava. ta estratègia, ja existeixen esport”, explica. “És gent que ve Avui en dia la finca està oberta al experiències similars altres d’un món urbà i reprodueix els públic al matí, es fan visites guia- regions, com la Taula de mateixos comportaments que a la des i se cedeix l’espai per a projec- Camins de l’Alt Pirineu”. REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE J. SERRA ciutat: renous, falta de civisme, tes socials o d’investigació, com untanyes de la Serra d’Alfàbia. dur els cans amollats”, comenta. cursos de formació en jardineria i COMPENSACIONS. Tot i reconèixer aquesta realitat, agricultura per a gent en risc d’ex- Altres propostes dels gestors afirma que és una minoria dels clusió social o per a investigació. de la Serra passen per que l’ad- visitants de la Serra i remarca els “Volem tancar el cercle: que ministració pública reconegui beneficis de rebre visitants: “els aquesta finca torni a revertir a la la seva tasca social i compensi pobles d’on surten les rutes sende- societat els doblers públics que la presència de visitants per les ristes es veuen compensats per les s´hi han invertit”, explica Colom. seves finques. despeses als comerços locals o als Un factor que pot haver-hi con- allotjaments”. Per tribuït a agreujar PULMÓ VERD. a Colom, aquesta les tensions entre D’aquesta manera, justifiquen afluència a la l’ús públic i privat que es podria dur a terme més Els pobles des Tramuntana també d’on surten les de la Serra és el efectivament la conservació serveix perquè la gran increment de privada d’un territori que fa gent vagi conei- rutes queden plataformes digi- grans aportacions a escala xent-la i “l’acabin tals amb informa- ambiental (és el pulmó verd de estimant i respec- compensats per ció sovint confusa, Mallorca i on es troben les tant: els seus com- sobre els itineraris principals reserves hídriques), portaments can- les visites de rutes i activi- cultural i patrimonial (amb el vien a mesura que tats esportives a la reconeixement de la UNES- freqüenten la zona”. natura, que a vegades no com- CO) i econòmica (per ser un Toni Colom, gestor de la finca de Raixa, propietat del Consell. La Federació Balear de pleixen la normativa de protecció producte de consum turístic). Muntanyisme i Escalada, que o interaccionen negativament Colom representa, és conscient de amb la propietat privada o les VISIÓ URBANITA. produït destrosses a elements cansa el cap de setmana”, es la seva responsabilitat com agent activitats agrícoles i ramaderes. A la Tramuntana el sentiment naturals emblemàtics ”, comenta lamenta. “Cada dilluns hem de implicat amb el dia a dia de la Gràcies a la Llei de camins, del gestor sol ser sempre el alarmada per la situació. pujar a veure quina destrossa ens Serra, pel que fan campanyes de aprovada a finals de l’any passat, mateix: la devoció per la seva Miquel Ensenyat és el pagès trobarem, ovelles que surten, tan- sensibilització amb els seus fede- molts ajuntaments han començat feina i l’estima total pel territori que cuida de la finca de Son Pou: ques destrossades”. rats i s’impliquen en tasques de a realitzar els inventaris munici- que gestiona. La visió urbanita una propietat grossa, de 300 hec- En aquest sentit, l’equip gestor neteja i recuperació de camins pals de camins públics, per la que “la muntanya és de tots” per tàrees. Aquest gestor explica els del Paratge natural ha hagut d’a- que duen a terme els clubs asso- qual cosa s’estan regulant noves fer córrer els cans, fer proves impactes dels visitants a una de plicar restriccions com, per exem- ciats, com el Grup Excursionista rutes i resolent conflictes de titu- esportives, acampar, collir les finques més massificades de la ple, limitar l’escalada o el barran- de Mallorca. laritats, però encara queda molta bolets i d’altres, xoca frontal- Tramuntana. “És especialment quisme en determinades zones o feina per fer. ment amb el dia a dia dels page- problemàtic a la temporada de tar- durant alguns mesos per evitar  Finques públiques. La A més el Consell de Mallorca i sos que reclamen la necessitat dor i hivern, els caps de setmana interferències en la nidificació realitat a les finques públiques de la Conselleria de Medi Ambient, de tranquil·litat pel seu ramat, el hi ha tanta gent aparcada al camí d’espècies protegides o en perill, la Tramuntana no és molt dife- també disposen d’informació a respecte per uns camins pensats que no podem passar amb la com milanes, voltors o ferrerets, rent. La finca de Galatzó, rep en- les seves respectives pàgines web per la gestió agrícola, el reconei- maquinaria agrícola a fer la nostra limitar el nombre de corredors a tre 20.000 i 25.000 visitants cada sobre diferents itineraris sende- xement i valoració de la seva feina, el camp i els animals no des- les curses de muntanya o no per- any, concentrats sobretot els caps ristes, obertes a tothom. feina i per la seva privacitat.