Reportatge-1-FVV-patrimoni-i-construccions

2 FORA VILA VERD
EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES, DIMECRES 24 D’ABRIL DE 2019 SERRA DE TRAMUNTANA. La pagesia a la Serra de Tramuntana és més complexa que a altres indrets de les Illes Balears amb major accessibilitat i la possibilitat d’emprar maquinària pesada. El Barranc de Biniaraix és el paradigma de zona complicada, però alhora molt bella. Només aquells pagesos més compromesos pot resistir la precarietat que suposa tenir un olivar al Barranc de Biniaraix. Barranquers, compromís i precarietat Les dificultats que troben els propietaris per cuidar el paisatge agrícola són paradigmàtiques de la Serra “El barranc de Biniaraix és la Ca- F.V.V. pella Sixtina de la pedra en sec”, diu Toni Font, biòleg, activista eco- logista i propietari d’un petit olivar a aquest canó càrstic situat al terme municipal de Sóller i prote- git amb la declaració de Bé d’Inte- rès Cultural, precisament per la complexitat del seu sistema de marjades. Certament, el camí del Barranc és un exemple de la inte- gració de les construccions de pe- dra en sec a la natura. També és constatable que cada cop més es troben parets esbuca- des i construccions tradicionals en estat ruïnós. “El problema aquí és GABRIEL MERCÈ El camí de pedra que travessa la concorreguda zona. que les parets cauen per l’abando- nament o perquè les tomen les arrels dels pins”, explica Font, “a una discussió entre un marge i un pi, guanya el pi”. “S’hauria de fer un pla de gestió del Bé d’Interès Cultural perquè no es degradi més, i considerar també el seu entorn: només el camí és públic, la resta del Barranc és privat i això no s’ha tingut en compte”, explica Font.  Restauració. Toni Font ha aconseguit restaurar 500 metres de marjades de la seva finca, des- prés de vint anys i a base de molt d’esforç, feina i recursos propis i J. SERRA G.M. Toni Font, un pagès que s’ha dedicat a restaurar marges al Barranc. El conjunt del Barranc, amb la ciutat de Sóller al fons. de l’administració. Però no només les marjades s’esbuquen al Ba- rranc. “Si la teulada del porxo tra- En demanda d’infraestructures per poder cuidar l’espai dicional d’una finca a la Tramun- tana cau és molt difícil aconseguir “D’igual manera, no po- cies per l’habilitació d’in- ministració pública des- cuidada i mantinguda, un no fa falta mortificar- l’autorització per arreglar-la”, ex- dem pretendre que el pa- fraestructures que per- tini recursos per subsi- propietari normal tot sol nos”, es lamenta Font. “Si plica Font. “Hi ha tal superposició gès de muntanya hagi de metin la conservació del diar una part d’un equip no pot pagar el que costa jo fos l’administració fa- de normes que a la pràctica re- gestionar de manera pre- paisatge agrícola”. d’experts, gent formada mantenir una finca a la ria mamballetes de tenir sulta gairebé impossible”, co- cària el seu ramat, que no Toni Font critica la que pugui fer feines com Serra”. gestors com nosaltres menta. “Cada barranquer s’apro- pugui disposar d’unes “manca de creativitat” de abans, de temporada: po- La majoria de barran- amb voluntat de protegir xima al barranc d’una manera di- instal·lacions adequades l’administració pública dar i cremar, restaurar quers no treuen benefici el territori”, conclou. ferent, però tenim en comú per a la transformació per donar solucions a les marges i altres construc- dels olivars, els cuiden El Barranc és un exem- aquesta cura en mantenir les pa- dels productes o que la seves demandes. “Tro- cions.” D’aquesta ma- per vocació i compromís ple de la construcció de rets i recuperar les zones de cul- seva maquinària hagi de bam a faltar un tarannà nera, repartint despeses i amb la protecció del terri- marges en indrets gai- tiu”, afegeix Font. romandre davall d’un ga- més proactiu i no tant responsabilitats entre el tori, i hi inverteixen molt rebé impossibles, de l’a- Un altre petit propietari barran- rrover”, assevera l’inte- prohibitiu per part de les sector públic i els propie- temps i recursos propis. profitament de l’espai per quer és Miquel Martorell, taujà grant de Tramuntana institucions”, manifesta. taris privats, “sentiríem “La gent que compram a l’explotació agrària. Un d’origen i pagès per vocació. Té XXI Joan Juan, “cal agili- Ell mateix té propostes que la societat vol una finques al Barranc sabem lloc on no és possible fer- dos trossos de terra al Barranc. tar la concessió de llicèn- innovadores: “Que l’ad- Serra de Tramuntana que és un lloc difícil però hi negoci. “Mai no m’havia plantejat comprar res, però un moment donat vaig pensar que m’agradaria contribuir bres. L’últim el presenta el mes de neració d’actuals barranquers que saltres el que demanam és que o no de la infraestructura necessà- a la recuperació d’aquest territori, maig i porta per títol “100 porxos, han contribuït enormement a cui- ens deixin arreglar-ho com estava ria pot ser el fet diferenciador a l’- per on passava molt sovint d’ex- 100 històries”. dar el paisatge. “Si tens un olivar, fet abans, no fer res nou”, explica hora d’impulsar la recuperació cursió”, explica. El va motivar “la has de caminar molt per arribar- Martorell, “en tot cas un bany d’un espai agrícola que en el seu nostàlgia de que algú va fer molta  Porxos. Per què són tan im- hi, es posa a ploure de camí, etc. ecològic, ens conformam amb co- abandonament pot significar una feina per construir aquest pai- portants aquestes construccions però no pots quedar allà a dormir ses senzilles i respectuoses amb amenaça ambiental en forma de satge, i a mi em fa molta pena que tradicionals pels actuals petits pro- és molt possible que deixis d’a- el paisatge, cap luxe”. plagues forestals, incendis, erosió i les oliveres es morin”. El 2011 va pietaris de finques? “Si no tenim nar”, adverteix. Joan Juan, gestor ambiental i minva al valor paisatgístic”. Per a comprar el primer terreny i ara caseta per fer feines no podem cui- Els porxos que encaren es con- membre de l’associació Tramun- Juan, no és comprensible el greuge passa entre oliveres i marjades dar el territori: necessitam un lloc serven no disposen de dipòsit tana XXI, veu amb preocupació comparatiu entre el suport institu- prop d’un terç de l’any. Aquest per guardar les eines, els sacs d’o- d’aigua, o cisternó, i també re- aquesta situació amb la que es tro- cional per restaurar marges i la contacte directe amb el territori li lives, per dormir”, explica Font. sulta impossible aconseguir l’au- ben els barranquers i que pot ser prohibició constant a recuperar al- ha permès conèixer bé la seva his- Martorell hi coincideix i sap que hi torització per instal·lar un petit paradigmàtica d’altres indrets de tres construccions tradicionals en tòria, pel que ha escrit diversos lli- ha el perill de perdre tota una ge- sistema de provisió d’aigua. “No- la Serra de Tramuntana: “Disposar situació de runa, com els porxos.