GUIA DEL PROFESSORAT – Mapes de recerca

GUIA DEL PROFESSORAT La Serra de Tramuntana: un món per descobrir MAPES DE RECERCA Autors: Antònia Llabrés, Albert Catalán, Elisabet Guasp, Joana Maria Cerdà, Joan Mayol, Marta Ferriol, Miquel Rayó DL: PM-1518-2018 1. Presentació 3 2. Finalitat del projecte 4 3. Descripció dels materials 4 4. Com funciona aquesta guia 5 5. Activitat general 6 6. Activitats per blocs temàtics 7 6.1. Bloc I: Biodiversitat 7 6.2. Bloc II: Aspectes geològics 18 6.3. Bloc III: Elements patrimonials i activitat humana a la Serra 21 6.4. Bloc IV: Personatges destacats, històrics i de llegenda 32 6.5. Bloc V: La conservació de la Serra 37 6.6. Bloc VI: La Serra avui 39 7. Bibliografia complementària 41  1. Presentació Tots estimem ca nostra, la netejam i en tenim cura perquè volem viure-hi el millor possible. I si la casa ha estat de la mateixa família molts d’anys, encara més: la com- partim amb les generacions anteriors. La Serra és la casa de molta gent, tant dels que hi resideixen com dels que hi vénen a treballar, a descansar o gaudir-ne. Per estimar-la se l’ha de conèixer i tan important és la seva cara natural (el relleu, les roques, la flora o els animals) com la històrica i econòmica. Cada un pot fer alguna cosa per tenir cura d’aquesta casa comuna i junts podem fer coses encara més importants. Tramuntana XXI és una associació de persones que estimen la Serra i treballen a favor d’aquest territori, dels qui l’habiten i dels qui el visiten. Un dels seus projectes és aquest material de feina escolar, creat conjuntament per especialistes de la Societat Balear d’Educació Ambiental i Tra- muntana XXI amb l’objectiu que nines i nins de tot Mallorca coneguin i estimin un poc més les seves muntanyes, molt en especial els que tenen la sort de viure en aquest entorn privilegiat. 2. Finalitat del projecte (1) Ajudar a conèixer als nins i nines que viuen a la Serra de Tramuntana la seva gran riquesa natural, cultural, històrica, etc. (2) Promoure un sentiment personal i comunitari d’estimació i de responsabilitat respecte a la Serra i els seus habitants. 3. Descripció dels materials El projecte “La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Mapes de recerca” consta de quatre materials diferents. L’alumnat disposarà d’una carpeta amb tres mapes, una làmina de dibuixos d’elements de la Serra i una altra anomenada “Joies de la Tramuntana”, amb espècies vegetals singulars. El professorat disposarà tam- bé d’una guia d’activitats. • Guia del professorat: Conté tot un conjunt d’orientacions, activitats i recur- sos per ajudar a organitzar la feina dels alumnes. • Mapes: Cada alumne disposa de tres mapes, un per cada sector en què s’ha dividit la Serra de Tramuntana (sud, centre i nord). El conjunt dels tres mapes comprèn tota la Serra i els municipis que la integren. Els mapes tenen dues cares: a una es reflecteixen, en forma d’il·lustracions, elements de tota mena de la Tramuntana. A l’altra, es mostra un mapa topo- gràfic que correspon al mateix sector del mapa il·lustrat. • Làmina “Elements de Tramuntana”: Formada per una sèrie de dibuixos que serviran per completar el contingut dels mapes, en funció de les ac- tivitats que es realitzin. Els elements vénen agrupats segons 7 categories (flora, fauna, fongs, fòssils, elements geològics, activitats, elements patri- monials i impactes) que volen plasmar allò més emblemàtic i característic de la Serra. • Làmina “Joies de la Tramuntana”: Aquesta làmina recull una mostra de la riquesa de la Serra de Tramuntana pel que fa a la seva biodiversitat florística. 4 És un material complementari amb el qual es podran fer diverses activitats. 4. Com funciona aquesta guia Aquesta guia s’adreça especialment al professorat d’educació secundària i educa- dors ambientals. Conté informació sobre distints aspectes de la Serra, propostes d’activitats, eines i recursos per conèixer-la millor i per poder gaudir dels seus va- lors, tot prenent consciència també de les seves fragilitats i problemàtica i fomen- tar així entre els alumnes actituds i comportaments adients per evitar o disminuir accions inadequades. Els materials de base que formen aquest projecte permeten moltes maneres d’uti- litzar-los i també poden inspirar altres possibles activitats. A aquesta guia trobareu propostes que es poden modificar o adaptar segons les característiques o priori- tats de cada grup i de cada centre. Les activitats s’han organitzat al voltant de dos apartats: Un primer apartat de caràcter general que s’anomena Mural col·lectiu “Observa- tori de la Serra” (vegeu punt 5) està pensat perquè es desenvolupi al llarg del curs amb l’objectiu de crear una visió de conjunt de les activitats realitzades i en el qual també es reflecteixin els sentiments d’estima per la Serra. L’altre apartat, que du per títol “Activitats per blocs temàtics” (vegeu punt 6) està dividit en 6 blocs per tal que el professorat pugui treballar els temes que consideri més propers als interessos de la classe. Les activitats estan pensades per assolir uns objectius i per treballar conceptes, procediments i valors/actituds. Els blocs són els següents • Biodiversitat: La gran varietat de vida que es dóna a la Tramuntana és un dels aspectes importants que la fa tan singular. En aquest bloc es prioritzen uns coneixements bàsics sobre la biodiversitat que alberga aquest espai, ja sigui vegetal, animal o d’ecosistemes, per tal que qualsevol nin que visqui a la Serra n’estigui assabentat i pugui contribuir a la seva conservació. • Aspectes geològics: Els processos geològics que es donen i s’han donat durant milers d’anys a la Serra li han conferit un relleu i unes formes molt representatives que tot habitant d’aquest paratge hauria de conèixer. En aquest bloc es pretén que els alumnes coneguin els elements geològics i les formes de relleu principals de la Serra de Tramuntana. • Elements patrimonials i activitat humana a la Serra: Acostar els alum- nes a les activitats humanes d’un passat recent tot apropant-los a les cons- truccions d’aquella època i als antics oficis on les muntanyes i les valls varen ser el centre de feina i un lloc ple de vida. • Personatges destacats, històrics i de llegenda: La Serra de Tramuntana ha estat font d’inspiració i d’admiració per a molts d’artistes illencs i forans. També ha estat un territori protagonista d’esdeveniments històrics impor- tants i de relats captivadors que han passat de generació en generació. És important que els nins i nines que viuen a la Tramuntana coneguin aquestes històries i personatges. • La conservació de la Serra: La Serra és un indret únic i la seva conservació és fonamental per al manteniment de la diversitat biològica, la geodiversitat i els seus recursos naturals i culturals. Per altra banda, en ser un bon exem- ple de simbiosi entre l’acció humana i la naturalesa ha estat nomenada Pa- trimoni de la Humanitat per la UNESCO, en la categoria de Paisatge Cultural. 5  En aquest bloc es presenten activitats per fer conscients els alumnes dels valors més importants de la Serra i fer-los reflexionar i establir pautes per garantir la seva conservació. • La Serra avui: Són molts els canvis que es produeixen a la Serra, per això aquest bloc tracta de la identificació i la reflexió sobre els problemes i els impactes que es produeixen sobre aquest territori i els éssers vius que hi habiten, a causa sobretot de les activitats humanes inadequades. Així, és important conèixer com ha evolucionat la Serra fins avui en dia, quin és ara el nostre paper en aquest entorn i com hem d’actuar per conservar-lo, a més de gaudir-ne. Les activitats desenvolupades a cada bloc s’estructuren de la forma següent: A cada activitat es presenta una taula amb les seves característiques generals: objectius, conceptes clau, durada, materials necessaris i organització del grup. Per altra banda, les passes per dur a terme un bon desenvolupament de l’activitat es presenten a partir de diversos apartats: • Descripció de l’activitat: Pautes generals de la tasca a realitzar. • Metodologia: Pautes específiques aproximades per realitzar la tasca. En alguns casos es proposaran extensions a l’activitat descrita que es podran realitzar, o no, segons decideixi el professorat. • Recursos necessaris: Informació bàsica de la qual el professorat ha de dis- posar i ha conèixer per poder guiar els alumnes durant el desenvolupament de l’activitat. • Per saber-ne més: Conjunt de recursos addicionals que tant poden servir per augmentar els coneixements del professorat sobre el tema, com per proposar als alumnes la seva consulta. Totes aquestes anotacions són propostes i idees que poden ser sempre modifica- des, adaptades, ampliades, etc. segon convingui. A més, cada una de les activitats descrites es podrien complementar amb una sortida, abans, durant o després del treball realitzat a classe, en funció de com s’hagi organitzat l’activitat. Al final del document, també al punt 7. “Bibliografia com- plementària”, es fa una proposta de llocs on poder consultar itineraris i sortides. 5. Activitat general. Mural col·lectiu: “Observatori de la Serra” Com a activitat general es proposa, a cada grup de classe que participi en aquest projecte, la confecció d’un mapa realitzat de forma col·lectiva per tot el grup, en el qual es reflecteixin els treballs i les activitats realitzades així com les experiències o expressions artístiques que s’hagin pogut generar durant el seu desenvolupament. L’activitat general comença amb la penjada a una paret de la classe dels tres ma- pes amb il·lustracions, de forma consecutiva, de manera que es pugi apreciar el conjunt de la Serra de Tramuntana. Es recomana aferrar aquests mapes sobre una base, per tal de poder moure el mural una vegada estigui acabat (per exemple damunt unes cartolines o un tros de paper continu, una post, etc.). Durant el desenvolupament de les activitats per blocs temàtics s’aniran fent pro- 6 postes de com completar aquest mural, tot i que sempre seran ben rebudes la imaginació i les idees de professors i alumnes. Així, al mural s’hi podran penjar fotografies, dibuixos i elements com ara fulles, etc. Tramuntana XXI muntarà, a les dates que es comunicaran oportunament, una ex- posició dels materials elaborats pels diversos grups d’alumnes participants al pro- jecte, la realització de la qual estarà condicionada només a una participació sufici- ent dels diversos grups i centres. Una vegada es doni per conclòs el projecte a un determinat grup, la professora o professor corresponent comunicarà a Tramun- tana XXI la voluntat de la classe de participar a l’exposició i es posarà en contacte amb la secretaria de l’entitat per concretar els aspectes tècnics que convingui. 6. Activitats per blocs temàtics 6.1 Bloc I: Biodiversitat ACTIVITAT 1: Botànics per una estona (Flora) Descripció: Identificació de les plantes més representatives de la flora de la Serra. Recerca d’al- tres noms populars i d’alguna característica representativa de cadascuna d’elles (mida, color, hàbitat, etc.). 1. Conèixer una part de la biodiversitat vegetal autòcto- na de la Serra de Tramuntana 2. Ser conscients de la gran biodiversitat de la Serra 3. Comprendre el concepte “vegetació autòctona” Objectius 4. Conèixer la diversitat de noms populars d’algunes plantes 5. Observar les característiques de les plantes i la seva possible explicació • Nomenclatura científica • Flora autòctona Conceptes clau • Biodiversitat • Espècie • Gènere Durada aprox. • Una sessió • Làmina dibuixos • Ordinador Material • Material d’escriptura recomanat • Tisores i cola o altre material per poder aferrar les respostes al mural col·lectiu Organització • Petit grup (3-4 persones) participants 7  Metodologia: 1. S’organitzen els alumnes en petits grups de 3 o 4 persones segons convin- gui i s’explica l’objectiu i la finalitat de la tasca, a més dels conceptes que necessiten conèixer per desenvolupar-la. Una vegada els alumnes estan organitzats, es reparteix un nombre igual de les plantes que surten a la làmina entre els grups. Cada grup treballarà amb plantes diferents. Durant aquesta fase els alumnes poden, segons el criteri del professorat: Retallar les plantes de les làmines que els han tocat al grup o bé dibuixar aquestes plantes a un full a part per no haver de retallar les làmines. 2. Per continuar, els alumnes cerquen altres noms populars de les plantes pro- posades i una característica distintiva de cada una. La informació obtinguda s’escriu a la part de darrera de la planta prèviament retallada de la làmina o bé dibuixada per ells mateixos. Si escau, també es pot aferrar el dibuix a una targeta, a la qual hi quedi prou espai per escriure-hi la informació. Per fer la recerca del nom i les característiques es proposa utilitzar la web “Herbari Virtual de la Mediterrània Occidental”, després d’explicar el seu fun- cionament, si cal. En el cas que el nom científic de la planta serveixi per saber la seva utilitat o en doni indicis, es pot comentar (per exemple Rosmarinus officinalis). 3. Finalment cada grup col·loca al mapa col·lectiu “Observatori de la Serra” de la classe les espècies que li han tocat. Es proposa que cada grup expliqui molt breument amb quines espècies ha treballat i quina característica troba més identificadora de cada planta. *PROPOSTA D’EXTENSIÓ 1: Completar l’activitat amb una sortida al camp, per recor- dar in situ les espècies que s’han treballat. Així, es poden col·locar al mapa col·lectiu “Observatori de la Serra” fotos o dibuixos de les espècies en el lloc on s’han vist. *PROPOSTA D’EXTENSIÓ 2: A més de treballar amb característiques físiques de les plantes, es proposa completar l’activitat amb la recerca de les característiques d’ús (si en tenen) d’algunes d’elles (cuina, medicina, cosmètica, construcció, eines, etc.) i dedicar una sessió a experimentar amb aquestes utilitats, per exemple: fer una colònia amb el romaní, fer una recepta culinària amb fonoll marí, etc. *PROPOSTA D’EXTENSIÓ 3: En algun moment del desenvolupament de l’activitat – abans, durant o després- es pot visitar el Jardí Botànic de Sóller, on poden obser- var una magnífica col·lecció de plantes de la Serra (i d’altres indrets), la recerca en aquest camp i la conservació d’espècies mitjançant, per exemple, el banc de germoplasma i recollir-ne informació. La informació recollida, una vegada seleccio- nada a classe, es pot incorporar al mural general de la classe. Recursos necessaris: És important que el professorat disposi d’informació bàsica per dur a terme l’acti- vitat, com ara: • Poder explicar els conceptes claus que apareixen a la taula. • Tenir coneixements sobre les principals espècies vegetals de la Serra i po- 8 der distingir-les amb facilitat.  • Conèixer fonts i mètodes de recerca com ara “ l’Herbari Virtual de la Medi- terrània Occidental”: http://herbarivirtual.uib.es Per saber-ne més: Llibres: Bonner, A. (1976). Plantes de les Balears. Manuals d’introducció a la natura, 1. Ed: Editorial Moll. Edició 10 (2004). Palau, PC. (1954). Les plantes medicinals baleàriques. Manual d’introducció a la naturalesa, 4. Ed: Editorial Moll. Edició 6 (2005). Manual: D.A. (2018). Manual de gestió rural de la Serra de Tramuntana. Ed: Tramuntana XXI, Palma. (fitxa 4.4). Web: Servei de Protecció d’Espècies: http://www.caib.es/sites/proteccioespecies/ca/por- tada-46282/?campa=yes ACTIVITAT 2: Joies de la Tramuntana (Flora) Descripció: Es tracta d’identificar a la làmina de “Joies de la Tramuntana” algunes espècies que són endèmiques, relictes, rares o singulars per alguna raó i entendre el significat d’aquests conceptes. 1. Conèixer nous conceptes relacionats amb la biodiversitat 2. Conèixer aspectes relacionats amb l’estat de con- servació de les espècies Objectius 3. Adquirir consciència sobre la riquesa florística de la Serra de Tramuntana 4. Observar característiques de les plantes • Endemisme • Espècie relicta • Espècie rara Conceptes clau • Espècie singular • Conservació • Perill d’extinció • Vulnerabilitat Durada aprox. • Una o dues sessions • Làmina ”Joies de la Tramuntana” • Ordinador Material recomanat • Material d’escriptura • Colors Organització • Petit grup (2-3 persones) participants 9  Metodologia: 1. S’explica als alumnes en què consistirà l’activitat i els objectius que es de- senvoluparan. Es fan grups de dos o tres, segons convingui i s’adjudiquen les dues plantes que es treballaran per grup. 2. Explicació breu dels conceptes que s’utilitzaran: endemisme, espècie relicta, estat de conservació, etc. perquè els participants puguin començar la seva recerca amb coneixements bàsics del tema. 3. Els alumnes comencen a treballar per grups amb les espècies que se’ls han assignat. Per a cada una de les espècies poden fer una fitxa tot indicant-hi les seves característiques i el seu estat de conservació. A mesura que fan les recerques de les plantes poden pintar a la làmina aquella espècie que els ha tocat amb els colors reals de cada una. Es proposa utilitzar l’eina in- formàtica “Herbari Virtual de la Mediterrània Occidental” com a base per fer les recerques. 4. Si hi ha temps a la mateixa sessió, i si no a la següent, cada grup farà una breu explicació d’aquelles espècies que ha treballat. A mesura que es vagin donant les explicacions, es pot mostrar una fotografia real de cada una de les plantes perquè la resta de companys puguin pintar els individus a la seva làmina “Elements de Tramuntana”. Recursos necessaris: És important que el professorat disposi d’informació bàsica per dur a terme l’acti- vitat, com ara: • Conèixer els conceptes descrits a la taula. • Conèixer i saber utilitzar l’Herbari Virtual de la Mediterrània Occidental: http://herbarivirtual.uib.es, a més d’altres fonts que puguin ser d’utilitat. Per saber-ne més: Llibres: Bonner, A. (1976). Plantes de les Balears. Manuals d’introducció a la natura, 1. Ed: Editorial Moll. Edició 10 (2004). Llibre vermell de la flora vascular: disponible a la web del Servei de Protecció d’es- pècies: http://www.caib.es/sites/proteccioespecies/ca/portada-46282/?campa=yes Manual: D.A. (2018). Manual de gestió rural de la Serra de Tramuntana. Ed: Tramuntana XXI, Palma. (fitxa 4.4). Pàgina web: Servei de Protecció d’Espècies: http://www.caib.es/sites/proteccioespecies/ca/portada-46282/?campa=yes 10 ACTIVITAT 3: Mots encreuats (Fauna) Descripció : Es pretén millorar el coneixement de la fauna autòctona que tenim a la Serra de Tramuntana mitjançant un joc en grup. Aquesta activitat consisteix a resoldre uns mots encreuats, mitjançant noms científics i una característica per descobrir part de la fauna més representativa de la Serra de Tramuntana. 1. Conèixer la fauna més representativa de la Serra de Tramuntana 2. Augmentar la motivació, a través de la recerca, per Objectius conèixer els elements més representatius de la Serra 3. Adquirir valors de conservació i de respecte cap a les espècies animals 4. Introduir-se en la nomenclatura científica • Fauna autòctona • Endemisme Conceptes clau • Pol·linitzador • Ocell rapinyaire Durada aprox. • 30 minuts Material recomanat • Exemple de mots encreuats • Bolígraf o llapis Organització • Petit grup (3-4 persones) participants Metodologia: 1. Per començar aquesta activitat el professor introduirà breument la impor- tància de la biodiversitat a la natura i es revisaran els conceptes bàsics amb els alumnes perquè puguin entendre l’activitat que es presenta. 2. Llavors es faran grups de quatre alumnes i es repartiran els mots encreuats perquè els resolguin juntament amb els mapes, que els serviran de base per poder identificar les espècies que hauran de cercar. A continuació, l’exem- ple resolt i per resoldre: 11  2 1 A B E L L A P N I 3 C A R A G O L D E S E R P N L 4 S I 6 F A L C O M A R I E 5 R R 9 E C 12 7 R A S T E B A 8 V O L T O R N E G R E R A G T 10 M A R T U N G 11 V I R O T A A N A 1. Apis mellifera.Pol·linitzador essencial que fabrica mel. 2. Fringilla coelebs. Ocell cantaire. 3. Xerocrassa claudinae. Caragol que sols es troba a la Serra. 4. Alytes muletensis. Petit granotet endèmic. 5. Milvus milvus. Ocell rapinyaire que té la coa en forma de “V”. 6. Falco eleonorae. Ocell rapinyaire que cria als penya-segats. 7. Testudo hermanni. Rèptil amb closca que hiberna. 8. Aegypius monachus. Ocell més gran que tenim a la Serra. 9. Capra hircus. Animal de quatre potes que s’enfila per les penyes i que perjudica molt la vegetació i els boscos 10. Martes martes. Petit mamífer que viu als boscos. 11. Puffinus mauretanicus. Ocell marí endèmic en perill d’extinció. 12. Podarcis lifordi. Rèptil endèmic amb coa i extremitats i enfiladís. Només viu 12 als illots. (Nota: El nom de l’animal pot contenir dues o més paraules, que s’hauran d’escriure seguides, sense espais). 3. Una vegada resolts els mots encreuats a tots els grups, es posarà en comú l’activitat amb l’ajuda del professor. En aquest moment es podran reforçar els conceptes clau que hi han sortit. *PROPOSTA D’EXTENSIÓ 1: Es proposa ampliar la llista d’espècies a treballar així com poder fer una distinció clara de les que són endèmiques i les que no. Treballar amb els conceptes de “endemisme” i “perill d’extinció”. Es recomana en aquesta activitat per ampliar-la, fer una recerca de totes les espècies animals que es troben en perill d’extinció a les Illes. * PROPOSTA D’EXTENSIÓ 2: Una vegada resolt el mots encreuats es proposa fer una fitxa de cada espècie, amb les seves característiques més representatives amb una imatge o dibuix. Després es pot ubicar a les zones on es pot trobar de la Serra mitjançant el mural proposat com a activitat global en aquest dossier. *PROPOSTA D’EXTENSIÓ 3: Preparació, per part de cada grup, d’un joc de mots encreuats, que haurà de resoldre un altre grup amb altres espècies d’animals que habiten a la Serra. *PROPOSTA D’EXTENSIÓ 4: Realitzar la mateixa activitat però treballant amb les es- pècies de fauna invasora, com ara l’ós rentador o el coatí. Recursos necessaris: Per a la realització d’aquesta activitat és necessari que el professorat tingui conei- xement de: • La fauna de la Serra i de les seves característiques. • Coneixement de l’estat de conservació de les espècies a treballar. Per saber-ne més: Llibres: Alcover, J.A. (1989). Els mamífers de les Balears. Manuals d’introducció a la natura, 3. Ed: Editorial Moll. Manual: D.A. (2018). Manual de gestió rural de la Serra de Tramuntana. Ed: Tramuntana XXI, Palma. (fitxes 4.1, 4.2, 4.3, 4.6). Pàgina web: Servei de Protecció d’Espècies: http://www.caib.es/sites/proteccioespecies/ca/portada-46282/?campa=yes ACTIVITAT 4: Endevina qui és: cada cap un barret (Bolets) Descripció: Observació i recerca de diferents tipus de bolets. Els fongs són un important grup d’és- sers vius, distints dels animals i de les plantes. En aquesta activitat els grups d’alumnes triaran tres espècies de bolets i cercaran una característica de cada un per a després intercanviar-ho amb la resta del grup i endevinar entre tots de quina espècie es tracta. 13  1. Identificar alguns dels bolets més representatius dels boscos de la Serra 2. Fomentar la curiositat pel coneixement de l’en- torn Objectius 3. Introduir els alumnes en el complex funciona- ment del bosc i que siguin conscients de les importants funcions ecològiques que hi desenvo- lupen els fongs • Biodiversitat • Fong Conceptes clau • Funcions ecològiques dels fongs • Sapròfit, simbiòtic o paràsit Durada aprox. • 45 minuts Material recomanat • Cartolines de colors Organització • Petit grup (3-4 persones) participants Metodologia: 1. Per començar l’activitat es recomana que el professor faci una breu intro- ducció on parlarà dels conceptes clau i introduirà l’activitat que es durà a terme. 2. Després els alumnes s’agruparan en equips de 3 o 4 membres cada un, que disposaran d’una cartolina d’un color diferent. Cada equip triarà tres espècies de bolets. La tria de les espècies es pot fer de forma lliure o bé el professor pot acotar-la, tot donant les indicacions perquè cada grup triï espècies diferents. 3. Una vegada que els alumnes hagin triat les espècies, hauran de posar a cadascuna una característica representativa i cercar el tipus de comunitat vegetal on creixen. Aquesta és la que escriuran a la cartolina, que hauran dividit en quatre parts. En el seu revers podran posar el nom comú i/o el nom científic. 4. Una vegada acabada aquesta tasca s’intercanviaran les cartolines entre grups. Hi haurà un temps perquè els grups intentin endevinar de quines espècies es tracta. Llavors es farà la posada en comú entre tota la classe. *PROPOSTA D’EXTENSIÓ 1: Per poder ampliar aquesta activitat, es proposa la recer- ca de característiques de cada un dels fongs. En cas que siguin comestibles es pot aportar una recepta. *PROPOSTA D’EXTENSIÓ 2: Les fitxes que es realitzin es poden complementar amb un dibuix de cada un i es poden incorporar al mapa col·lectiu “Observatori de Tra- muntana”, tot ubicant-los als boscos on es poden trobar. Recursos necessaris: Per a la realització d’aquesta activitat és necessari tenir coneixement sobre: 14 • Els bolets més comuns de la Serra de Tramuntana.  • Les característiques principals d’aquests bolets. • La biologia i ecologia dels bolets. Per saber-ne més: Llibre: Constantino, C., Siquier J.L. (1996). Els Bolets de Balears. Ed: Micobalear. Web: Museu Balear de Ciències Naturals i Universitat de les Illes Balears. (2007). Bolets de les Illes Balears. Recuperat de: http://bolets.uib.es/cat/index.html ACTIVITAT 5: Els boscos de Tramuntana Descripció: Aquesta activitat pretén destacar els tipus de boscos que es poden trobar a la Serra, així com les espècies vegetals més característiques que els formen. A través d’una sopa de lletres, els alumnes, dividits en 6 grups, hauran de cercar els con- ceptes característics de cada un d’ells. Llavors es treballaran les característiques de cada un en grup. 1. Conèixer els diferents tipus de boscos que es poden trobar a la Serra 2. Identificar la biodiversitat diferent que es troba a Objectius cada un d’ells 3. Entendre les relacions entre les espècies que es donen i que fan que siguin ecosistemes diferents • Bosc • Alzinar • Pinar • Garriga Conceptes clau • Vegetació culminar • Clima mediterrani • Plaga • Plantes medicinals • Importància i funcions dels boscos Durada aprox. • 45 minuts Material • Full amb la sopa de lletres recomanat • Mapes • Bolígraf o llapis de colors Organització • 6 grups d’alumnes participants Metodologia: 1. Per començar l’activitat es recomana que el professor faci una breu introduc- ció on parlarà dels conceptes clau i introduirà l’activitat que es durà a terme. 15  2. Després de la introducció es faran devers sis grups amb els alumnes i cada un d’ells tindrà una sopa de lletres diferent (seran 3 models, dos grups la tindran repetida) que representarà cada un dels boscos. 3. Per a aquesta activitat es proposen els següents conceptes per treballar cada una de les comunitats vegetals que podem trobar a la Serra. Una ve- gada els alumnes hagin descobert les 7 paraules amagades, per grups es posarà en comú i s’explicaran les característiques de cada un. Paraules que s’han de cercar a la sopa de lletres: (A) Alzinar Alzina Humitat Mediterrani Falguera Picornell Banyarriquer Molsa A D M C U S J B G J L B D V A N E F Y U A F S R A A V B B E D E N Y U B O T S N R A T A I S A L Z I N A S Y P I I H T G J J A S A T G A S U L Y E X D G E D G I J R U B M D R A M O L S A M L R A R Y F R C B K D M A U H I A O T U A B V N S N N H N Q F J P H N F A L G U E R A U R O L P I C O R N E L L A E A T I X A E Y U H J J A B R Z R K (B) Pinar Pi Garballó Mata Mediterrani Incendis Processionària Esclata-sang B A M T I L P O A U R E F T I F E F R I O H G L J S F M A H D E S M O L A F S C N Y U N I G A R B A L L O L D F J M T A X V H T Y N K A J A I A E E R T C N L I A T M E I P R O C E S S I O N A R I A A R F G R Y T P I V S N R A A A R B T U U J L M A L K T R N D A G M A T A N N V A M 16 T I N C E N D I S A G R T N (C) Garriga Murta Estepa Mata Garballó Mediterrani Ullastre Romaní C C R R G S T N E L P U O A S M O A H I L D S R J L F O T A M S D J A S T A T L T J U T A M E D I T E R R A N I L O N A T J A G P Y Z S A J L L I P E H O G A A S T M B I S M A T A I N M R I R U N S D D E Y P U B A T D E R L A G E A U N A I D X D U T O P J G A R B A L L O I K A E T M V A R Y J N D N U M C A G 4. Una vegada vistes les característiques de cada un, amb els mapes cada grup marcarà de color les zones on es troben cada un d’ells. *PROPOSTA D’EXTENSIÓ 1: Per poder ampliar aquesta activitat es proposa la recer- ca sobre la importància dels boscos i els impactes que els poden posar en perill. *PROPOSTA D’EXTENSIÓ 2: Tota la feina de recerca es pot complementar amb una sortida a la Serra on cada grup hagi d’identificar els tipus de boscos així com fer una fotografia de cada espècie que en forma part i adjuntar-la al mapa general de la Serra de Tramuntana. Recursos necessaris: Per a la realització d’aquesta activitat és necessari que el professorat conegui: • Tipus de vegetació de la Serra de Tramuntana. • Principals formacions boscoses i característiques. • Localització de les principals formacions boscoses. Per saber-ne més: Llibre: Govern de les Illes Balears. (2011). Arbres i boscos de les Illes Balears. Galeria balear d’espècies. Web: Servei de Protecció d’Espècies: http://www.caib.es/sites/proteccioespecies/ca/porta- da-46282/?campa=yes Herbari Virtual de la Mediterrània Occidental: http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/ index.html Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl: forestal.caib.es 17  6.2 Bloc II: Aspectes físics i geològics ACTIVITAT 6: Que m’expliquen els mapes? (Relleu i toponímia) Descripció: En aquesta activitat es pot treballar la localització als mapes d’elements repre- sentats relacionats amb formes de relleu (puigs, valls, torrents, espadats...) i iden- tificació d’aquestes formes al mapa topogràfic del revers. També es pot abordar l’estudi i la coneixença dels elements característics dels mapes topogràfics (orien- tació, corbes de nivell, escala, etc.) i de les principals formes de relleu de la Serra de Tramuntana. 1. Conèixer les principals formes de relleu de la Serra de Tramuntana 2. Aprendre el significat de cada forma de relleu Objectius 3. Aprendre a utilitzar un mapa 4. Conèixer les característiques principals del mapes topogràfics • Relleu • Puig • Vall • Torrent • Espadat Conceptes clau • Topografia • Vessant • Coll • Orientació • Escala • Corba de nivell Durada aprox. • 30 – 40 minuts Material • Mapes dels tres sectors recomanat • Ordinadors • Mapes topogràfics Organització • Individual participants • Grup classe Metodologia: 1. S’explicarà als alumnes en què consistirà l’activitat i els objectius que es volen aconseguir. 2. Durant la segona fase s’explicarà als alumnes tot allò que necessitin saber per treballar amb un mapa: les principals formes de relleu, les corbes de ni- vell i altres signes convencionals. Aquestes explicacions es poden completar a mesura que es realitzi l’activitat. 3. Seguidament, de forma individual, els alumnes es fixen en el mapa il·lustrat i 18 marquen les formes de relleu que hi veuen. Cada un les marcarà al seu mapa.  4. A continuació un voluntari surt a la pissarra per apuntar els elements i topò- nims que li diran a mà alçada els seus companys. Es farà una llista d’aquests elements a la pissarra que seran els que hauran de cercar al mapa topogrà- fic del revers de les làmines. Aquesta llista es pot complementar amb formes de relleu que no surtin representades en aquest mapa d’element. 5. Una altra vegada de forma individual, els alumnes cerquen els elements en el mapa topogràfic del revers i es fixen en els conceptes comentats durant la sessió i en les característiques del mapa, prèviament introduïdes pel pro- fessor. Si escau, es poden marcar les formes de relleu més representatives al mapa general. Cal dir que en aquest mapa topogràfic hi ha una representació bàsica del relleu, el traçat dels torrents, poblacions, carreteres, etc., però pot faltar in- dicar determinats llocs (muntanyes, possessions, ermites, pedreres, coves, camins, etc.). Poden també faltar alguns topònims o no ser prou correctes (sovint aquest és un aspecte discutit entre els experts i els mateixos resi- dents a la Serra). Per millorar i completar la informació, l’alumnat pot utilitzar, si escau, carto- grafia publicada, informació a internet, entrevistes a persones que treballen i/o coneixen la zona, etc. * PROPOSTA d’EXTENSIÓ 1: L’activitat es pot completar amb la recerca, per cada un dels participants, d’una ruta per la Serra, tot fixant-se en quins elements de relleu hi surten representats. Aquestes rutes es poden marcar al mural col·lectiu. *PROPOSTA D’EXTENSIÓ 2: L’activitat també es pot complementar tot relacionant les formes de relleu apreses amb la seva forma real, ja sigui a partir de fotografies extretes de llibres o d’internet o bé a partir d’una sortida de camp. Recursos necessaris: Per dur a terme l’activitat el professorat ha de tenir: • Coneixement dels conceptes descrits a la taula. • Coneixement de les principals formes de relleu de la Serra de Tramuntana i d’algunes de les seves característiques destacades. • Coneixement de les principals formes de relleu del municipi, tot fent especial incidència en aquelles amb què els alumnes puguin tenir, per alguna raó, una relació més directa. Per saber-ne més: Web: Institut Geogràfic Nacional: http://www.ign.es/web/ign/portal/cbg-area-cartografia Material: Mapes Alpina o de tipus similar. 19  ACTIVITAT 7: A la Serra de Tramuntana, hi ha fòssils? Descripció: Aquesta és una activitat de recerca on els alumnes investigaran què és un fòssil i quins exemples se’n poden trobar a la Serra de Tramuntana. 1. Conèixer que és un fòssil i quins són alguns dels que s’han trobat a la Serra Objectius 2. Identificar els tipus de fòssil que s’han trobat i la seva història geològica i evolutiva • Fòssil • Fossilització Conceptes clau • Escala dels temps geològics • Roca sedimentària Durada aprox. • 50 minuts • Mapes de la Serra de Tramuntana • Mapa geològic de la Serra Material recomanat • Imatge en A4 dels fòssils dibuixats • Ordinadors per fer la recerca Organització participants • Petit grup (3-4 persones) Metodologia: 1. Per començar l’activitat es recomana que el professor o professora doni una ex- plicació on parlarà dels conceptes clau i introduirà l’activitat que es durà a terme. 2. A continuació el professor repartirà per grups unes peces de trencaclos- ques (a cada grup un de diferent). Aquests s’hauran de muntar i donaran a cada grup la pista del fòssil sobre el qual hauran d’investigar. Per fer aquest trencaclosques el professor disposarà de les imatges que hi ha presents al mapa general de la Serra de Tramuntana. 3. Una vegada que cada grup tingui el seu fòssil, es farà una activitat de recerca per ordinador on s’hauran de cercar els següents ítems: Nom científic, grup taxonòmic al qual pertany, característiques biològiques de l’espècie i motiu d’extinció o teories que hi ha vigents. 4. Una vegada feta la recerca, cada grup farà una petita presentació a la resta i penjarà la informació al mapa general. *PROPOSTA D’EXTENSIÓ 1: Per poder ampliar aquesta activitat, es proposa la visita guiada a qualque jaciment de fòssils a la Serra, i/o una recerca a internet sobre fòssils a diverses parts de Mallorca, així com alguns dels més representatius de la Península ibèrica. *PROPOSTA D’EXTENSIÓ 2: Les activitats a l’aula es poden complementar amb una visita al Museu de Ciències de Sóller, on es pot veure una extensa i documentada col·lecció de fòssils de Mallorca i de la Serra. Els alumnes poden visitar tot el museu i, tot seguit, per equips, recollir informació sobre determinats fòssils trobats a Tra- muntana; posteriorment, a classe, poden reunir aquestes informacions, gràfiques i 20 escrites, i incorporar-les al mural col·lectiu. Recursos necessaris: Per a la realització d’aquesta activitat és necessari que el professorat disposi d’in- formació sobre: • Processos de fossilització. • Principals eres i períodes representats a la Serra i les seves característiques bàsiques. • Situació d’alguns jaciments de fòssils a la Serra i a Mallorca. • Exemples de fòssils corresponents a les principals eres i períodes geològics representats a la Serra de Tramuntana. Per saber-ne més: Webs: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. El temps geològic. Recuperat de: http://www.icgc.cat/Ciutada/Explora-Catalunya/Atles2/Atles-geologic-de-Catalunya/ El-Temps-geologic Deyà, M., Moreiro, M., Soler, A. (2001). Geologia de Mallorca en imatges. Recuperat de: http://weib.caib.es/Recursos/geologia_mallorca/geoimatges/index.html 6.3 Bloc III: Elements patrimonials i activitat humana a la Serra ACTIVITAT 8: Aprofitant l’espai (Marjades) Descripció: Amb aquesta activitat es pretén aprendre què són les marjades i la seva utilitat, obser- var en quin estat es troben i si hi ha diferències respecte a com estaven en el passat. També s’identificaran algunes de les espècies vegetals que hi creixen i s’identificaran en el mapa col·lectiu les marjades en bon estat i els cultius que s’hi fan actualment. 1. Entrar en contacte amb alguns dels elements patrimonials més emblemàtics de la Serra, com ara les marjades 2. Aprendre què són les marjades i la seva funció 3. Conèixer quines espècies s’hi cultivaven i s’hi cultiven actualment Objectius 4. Identificar les espècies que les han colonitzat i el perquè d’aquest fet 5. Reflexionar sobre el canvi de vida del camp a la ciutat i les seves conseqüències • Marjada • Pedra en sec Conceptes • Olivera clau • Element patrimonial • Abandonament rural Durada aprox. • 30 minuts 21  Material • Ordinador recomanat • Mapes elements de Tramuntana Organització • Individual participants Metodologia: 1. Explicar a l’alumnat en què consisteix l’activitat i quina és la seva finalitat. 2. Proposar als alumnes que cerquin a internet tot allò que puguin trobar so- bre les marjades i la seva utilitat. 3. Una vegada cada un tingui informació sobre el tema, el professor escoltarà les troballes dels alumnes voluntaris o bé escollirà a l’atzar qui ha de fer la intervenció i fa un resum a la pissarra sobre la informació obtinguda. Els temes a comentar poden estar relacionats amb: • Materials de construcció i estructura (pedra seca…). • El seu estat de conservació (si estan o no deteriorades/abandonades…). • Per què s’utilitzaven (per augmentar les zones conreables…). • La seva importància (augment de zones conreables en època de necessitat i beneficis ecològics: evitar erosió i arrossegament de sòl, augmentar la in- filtració d’aigua…). • Com ha evolucionat el seu ús (abandonament, canvis de conreus). • Efectes de l’abandonament d’ús d’aquest element patrimonial (augment de zones forestals amb pins, ullastres, esbaldrecs, minva de cabal a fonts de mina…). • Causes d’aquest canvi (pèrdua de valor dels cultius, noves activitats econò- miques més rendibles, migració cap a la ciutat…). 4. Finalment es proposa que els alumnes indiquin en el mapa aquells llocs on han vist o creuen que hi pot haver marjades. *PROPOSTA D’EXTENSIÓ 1: Treballar, amb l’aplicació de la mateixa metodologia, amb altres estructures i elements patrimonials fets de pedra seca, com ara el camí de pedra en sec. *PROPOSTA D’EXTENSIÓ 2: Realitzar una sortida de camp on es puguin apreciar marjades en bon estat de conservació i en mal estat de conservació. Es proposa fer fotografies per penjar-les al mural col·lectiu. Si és possible, xerrar amb qualque pagès, propietari, agent de medi ambient... per recollir informació i opinions sobre la importància de les marjades i de la seva conservació, a més de les alternatives per al seu manteniment. *PROPOSTA D’EXTENSIÓ 3: Convidar al centre un membre del Gremi de Margers de Mallorca perquè faci una conferència sobre els marges de Tramuntana i les característiques, importància i dificultats de l’ofici de marger. Prèviament, és acon- sellable que el grup d’alumnes discuteixi i seleccioni algunes preguntes rellevants per plantejar als margers. 22 Recursos necessaris: El professorat que coordina aquesta activitat hauria de disposar d’informació su- ficient sobre: • Coneixement dels conceptes clau que apareixen a la taula. • Tenir coneixements sobre les característiques generals de les marjades: ma- terials amb què estan fetes, utilitat, importància, estat actual, alternatives per a la seva conservació, etc. • Coneixements de les principals espècies forestals de la Serra i dels cultius que s’han desenvolupat o es fan actualment a les marjades. Per saber-ne més: Articles: Diari ARA Balears: Bauzà, J. (13 de gener de 2017). Marjades: un passat agrícola, un present forestal i un futur incert. Diari Ara Balears. Recuperat de: https://www. arabalears.cat/balears/Marjades-passat-agricola-present-forestal_0_1721827950.html Revista Mètode: Grimalt, M., Rodríguez, R., Alomar, G., Ferrer, I., Reynés, A. (11 de març de 2013). Paisatge i pedra en sec a Mallorca. Mètode. Recuperat de: https:// metode.cat/revistes-metode/monografics/paisatge-i-pedra-sec-a-mallorca.html Manual: D.A. (2018). Manual de gestió rural de la Serra de Tramuntana. Ed: Tramuntana XXI, Palma. (fitxa 6.1). Reportatges: Reportatge IB3 Notícies: IB3 Notícies. (14 maig 2018). Les marjades ajuden a infil- trar l’aigua i a drenar la sobrant entre les pedres. Recuperat de: https://www.youtu- be.com/watch?v=-3Vt_53nHr8 Reportatge IB3: La Serra de Tramuntana. (26 març de 2015). La Serra de Tramun- tana: les construccions de pedra en sec. Recuperat de: https://www.youtube.com/ watch?v=3LMOyMpPi_E Web: Gremi de Margers de Mallorca. Recuperat de: http://margersmallorca.com/ ACTIVITAT 9: L’amo i sa madona (Possessions) Descripció: Triar i estudiar una de les possessions que vénen dibuixades als mapes il·lustrats dels tres sectors de la Serra, a partir de la seva recerca per internet. Fixar-se en la seva estructura i en les activitats principals que s’hi desenvolupaven per aprendre de la vida lligada a la possessió i investigar-ho. 23  1. Conèixer què són les possessions i la seva importància a la cultura mallorquina 2. Estudiar alguna de les principals possessions de la Serra de Tramuntana i les seves Objectius característiques 3. Conèixer les tasques principals que s’hi desenvolupaven 4. Valorar la importància actual de la conservació de les possessions de la Serra • Possessió • Amo • Madona • Amitger • Majoral • Pagès Conceptes clau • Missatges • Senyor • Tafona • Celler • Rotes • Pallisses Durada aprox. • Dues sessions Material • Mapes elements de Tramuntana recomanat • Colors i altres elements per dibuixar Organització participants • Petit grup (3-4 persones) Metodologia: 1. Per iniciar l’activitat s’explica a l’alumnat en què consisteix la tasca i quina és la seva finalitat. 2. A continuació s’organitzen els participants en petits grups de 3 o 4 per- sones, segons convingui, i es procedeix a assignar a cada grup una de les possessions que surten al mapa il·lustrat de Tramuntana. Si és necessari, adjudicar-ne alguna que no hi surti reflectida. 3. Seguidament els alumnes comencen la recerca de les característiques prin- cipals de les possessions, en concret de les que se’ls han adjudicat: estruc- tura de l’element patrimonial, activitats que s’hi desenvolupaven, persones que hi treballaven, etc. 4. Una vegada trobats els elements principals i les característiques de la vida a les possessions, es proposa que cada grup faci a una cartolina un dibuix de la possessió que li ha estat assignada i/o un plànol esquemàtic i que hi plasmi allò que els ha cridat més l’atenció de les activitats que s’hi desenvolupaven. Les cartolines resultants es poden aferrar o adjuntar segons es cregui con- venient al mural col·lectiu de l’aula. 24 Recursos necessaris: Per part del professorat, és important que disposi d’informació bàsica, com ara: • Conèixer i poder explicar els conceptes clau que apareixen a la taula. • Conèixer algunes de les possessions principals de la Serra de Tramuntana, la seva ubicació i importància. • Conèixer quines són les principals activitats que s’hi desenvolupaven. Per saber-ne més: Article: Morey, A., Llabrés, J., Pascual, A. (2010-2011). Les tècniques per l’aprofitament de l’aigua a les possessions mallorquines (segles XVII – XIX). Estudis d’història agrària. N. 23. P 111 – 236. Llibres: Cerdà, M., Vilanova, T., Martorell, T. (2001). Vida i costums a la possessió mallorquina. Ed: El Gall Editor. D.A. (2018). Manual de gestió rural de la Serra de Tramuntana. Ed: Tramuntana XXI, Palma. (fitxa 6.11). Valero, G. (2013). Possessions de la Serra de Tramuntana. Ed: Edicions UIB. Col·lecció: L’illa de la calma. Vallcaneras, L. (2005). Finques públiques de Binifaldó i Menut. Guia de Passeig. Ed: Govern de les Illes Balears. Vallcaneras, L., Esteban, A. (2010). Possessions de Tramuntana: Coma-Sema. Ed: Gorg blau. Mallorca. ACTIVITAT 10: Històries del passat (Oficis tradicionals) Descripció: Aprendre dels oficis tradicionals a la Serra de Tramuntana a partir de la realització d’entrevistes a padrins, padrines i altres persones del poble. 1. Conèixer els oficis antics de la Serra de Tramuntana Objectius 2. Apropar els alumnes a una realitat diferent de la que es viu avui en dia a la Serra Conceptes clau • Els que apareixen al bloc “d’activitats” de la “làmina d’elements de la Serra “ Dues parts: Durada aprox. • A l’aula, una sessió • A l’exterior: en funció de cada grup • Làmina de dibuixos Material recomanat • Quadern • Gravadora o mòbil en el casos que sigui possible Organització participants • Petit grup (2-3 persones) 25  Metodologia: Es recomana que es dugui a terme l’activitat en dues parts. Una primera part a l’aula: 1. Iniciar l’activitat tot explicant a l’alumnat en què consisteix la tasca a realitzar i quina és la seva finalitat. 2. A continuació s’organitzen els participants en petits grups de 2 o 4 perso- nes, segons convingui. Per poder dur a terme la tasca el primer que han de fer els alumnes és fixar-se en el bloc “d’activitats” de la làmina d’elements de Tramuntana. Es proposa que els alumnes, de forma voluntària, expliquin a la resta de companys en què consistien aquestes activitats. Aquelles tasques desconegudes per la majoria poden ser investigades per internet. 3. Una vegada s’ha introduït els participats en el tema a tractar, se’ls demana que pensin en una persona coneguda (padrí, padrina, veïnat, veïnada…) a la qual podrien fer una entrevista perquè els parli de la seva professió (intentar que sigui una persona que tingui una professió relacionada amb la Serra de Tramuntana, com ara: missatge de possessió, pastor, pagès, carboner, etc.). 4. Escollit el personatge a entrevistar, es recomana que els alumnes comencin a desenvolupar les preguntes de l’entrevista. Ja acabada la sessió de preparació de l’entrevista, els alumnes han de passar a desenvolupar la segona part de l’activitat: 1. L’entrevista pot ser o bé apuntada a una llibreta, gravada amb una grava- dora o amb un telèfon mòbil. Aquesta part de l’activitat es pot fer tant dins l’horari lectiu com a les hores lliures dels alumnes. *PROPOSTA EXTENSIÓ 1: L’activitat es pot completar amb l’exposició de cada en- trevista a la resta de grups de la classe, tot utilitzant el mitjà que es consideri més adient: una cartolina, power point, un vídeo curt si l’entrevista s’ha gravat, etc. *PROPOSTA D’EXTENSIÓ 2: En aquells municipis on es tingui un lligam important amb la mar, es proposa dedicar part de les entrevistes a indagar en aquells oficis tradicionals relacionats amb aquest medi (ofici de faroler, pescador, entre d’altres) i en activitats com la de contrabandista. Seria interessant visitar algun port de la Serra per completar l’activitat. Recursos necessaris: Convé que el professorat que coordina l’activitat disposi d’informació com aquesta: • Conèixer les professions i altres activitats que es reflecteixen a la “làmina d’elements de la Serra de Tramuntana”. • Tenir nocions sobre disseny d’una entrevista i poder explicar als alumnes quines passes han de seguir per a la seva realització. ACTIVITAT 11: L’alzinar, font de recursos (Carboners) Descripció: En aquesta activitat es proposa conèixer i valorar la feina dels carboners a la Serra de Tramuntana, la importància que va tenir el carbó vegetal com a combustible fins a mitjans del segle XX i el valor patrimonial de les restes materials que ens han 26 quedat com a testimoni d’aquesta tasca.  1. Identificar i descriure el conjunt d’elements (construccions, eines, etc.) relacionats amb la fabri- cació tradicional de carbó a la Serra 2. Conèixer la tècnica i el procés de fabricació del carbó Objectius 3. Valorar els aspectes econòmics, socials i ambien- tals d’aquesta activitat 4. Copsar el valor de les construccions que testimo- nien l’activitat de carboneig a la Serra i la importàn- cia de protegir-les • Carboner • Sitger • Rotlle de sitja, sitja • Barraques de carboner i altres construccions i infraestructures relacionades (forns, abeuradors, carregadors, camins...) Conceptes clau • Eines de carboner (destral, verduc, càvec, etc.) • Vegetals relacionats amb el carboneig (alzina, pi, càrritx, etc.) • Carbonització • Carbó Durada aprox. • 2 hores Material • Mapes dels tres sectors de Tramuntana recomanat • Càmera fotogràfica (optatiu) Organització • Individual participants • Petit grup (3/4 persones) • Grup - classe Metodologia: 1. L’activitat comença amb una breu explicació de la proposta de treball, dels objectius que es pretén assolir, l’organització i els recursos disponibles. Es formen equips de feina de 3-4 persones. 2. Els alumnes, individualment, fan una breu recerca d’informació relativa al procés tradicional de fabricació de carbó i les característiques de la feina dels carboners a la Serra de Tramuntana (construcció dels rotlles i les sitges, eines, fusta emprada, període de feina, etc.) i marquen damunt els mapes els elements que es relacionen, d’alguna forma, amb el procés de fabricació del carbó. Tot seguit, l’equip reuneix, selecciona i ordena la informació reco- llida pels seus membres. 3. Se cerquen, en equip, dades i informacions sobre diversos aspectes relaci- onats amb la producció de carbó a la Serra. La concreció d’aquestes dades dependrà del nivell del grup i de com es vulgui incidir en el tema. 4. Cada equip elabora un pòster on resumeix la feina recollida i a continuació s’exposa, juntament amb els de la resta d’equips, a un espai accessible, pre- ferentment, per al conjunt d’alumnes del centre. 27  * PROPOSTA D’EXTENSIÓ 1: Realitzar una sortida a la Serra que inclogui la visita a rotlles de sitja, barraques de carboner, etc. Els alumnes poden recollir informació fotogràfica, esquemes, mesures, etc. que posteriorment s’afegiran al treball fet a classe. Un aspecte rellevant és observar la xarxa de comunicacions (camins de car- ro, camins de ferradura, etc. relacionats amb les sitges). Tota aquesta informació, que pot incloure eventualment una maqueta senzilla d’una sitja i una barraca de carboner, es pot afegir a l’exposició abans proposada. *PROPOSTA D’EXTENSIÓ 2: Reproduir de forma senzilla i a petita escala, el pro- cés de carbonització, si hom disposa d’un espai adient i d’alguna persona (als pobles de Tramuntana encara se n’hi poden trobar) que pugui dirigir el procés. També es poden realitzar algunes experiències senzilles al laboratori del centre sobre aspectes com ara la transformació de fusta en carbó, el poder calòric per kg d’aquests dos combustibles, etc. Aquestes experiències es poden adreçar al conjunt del grup. *PROPOSTA D’EXTENSIÓ 3: Localitzar, si es donen les circumstàncies adients, un breu itinerari a prop del poble que permeti visitar un parell de rotlles de sitja, barraques, etc. Realitzar, per equips, una proposta de senyalització que permeti informar sobre les característiques d’aquests llocs i la importància de respectar-los i mantenir-los. Recursos necessaris: El professorat que coordini aquesta activitat convé que disposi d’informació sobre: • L’activitat de la fabricació del carbó: transformació de la fusta en carbó, uti- litats d’aquest combustible, etc. • Localització d’alguns rotlles de sitja a la Serra, amb vistes a la seva possible visita i estudi. Per saber-ne més: Manual: D.A. (2018). Manual de gestió rural de la Serra de Tramuntana. Ed: Tramuntana XXI, Palma. (fitxa 6.2). Terrassa, B., I Diago, J. (1998): Sitges i carboners. Camp d’aprenentatge d’Orient. http://campsdaprenentatgeib.org/web/orient/wp-content/uploads/sites/7/2015/03/ Quadernet-sitges-i-carboners.pdf Vídeo: Petjades del passat (5 de setembre de 2011). Carboners. Recuperat de: https:// www.youtube.com/watch?v=vmXUXU7cuL0&t=18s ACTIVITAT 12: Els pirates s’acosten! (Talaies i torres de defensa) Descripció: En aquesta activitat es pretén que els alumnes millorin els seus coneixements so- bre les talaies i torres de defensa existents a Mallorca i especialment sobre les existents a la Serra de Tramuntana, així com sobre la importància històrica i patri- monial d’aquestes antigues construccions. 28  1. Conèixer les raons de la construcció, en el seu context històric, de sistemes defensius a Mallorca 2. Conèixer les principals característiques de les talaies i torres de defensa i les diferències bàsiques entre elles Objectius 3. Identificar i localitzar les principals talaies i torres de defensa existents a la Serra de Tramuntana 4. Valorar la importància del coneixement, restauració i conservació d’aquest patrimoni • Talaies • Torres de defensa Conceptes clau • Talaiers • Pirates • Joan Baptista Binimelis Durada aprox. • 3 hores Material • Mapes dels tres sectors de Tramuntana recomanat • Càmera fotogràfica (optatiu) • Ordinador amb software adient • Individual Organització • Parelles participants • Petit grup (3-4 persones) • Grup - classe Metodologia: 1. El professor introdueix l’activitat amb una breu explicació adreçada a tot el grup sobre les característiques i funcions bàsiques de les antigues talaies i torres de defensa que es poden trobar a Mallorca, cinquanta-set, entre les quals una vintena es troben a la Serra de Tramuntana. 2. Els alumnes poden identificar i marcar aquests elements als mapes i discutir sobre diversos aspectes: raons de la seva existència i abandonament poste- rior, característiques dels llocs on s’hi construïen, accessibilitat, sistema de comunicació de senyals, etc. Amb el suport d’internet i de la documentació i/o bibliografia aportada pel professorat, els alumnes poden completar la in- formació sobre el tema, tot incloent, per exemple, personatges històrics, com ara Joan Baptista Binimelis (s. XVI-XVII) qui jugà un gran paper en la planificació de les torres i fou l’autor del sistema de comunicació entre elles. És adient fer aquesta feina en equips de 2-3 alumnes. 3. Per tal de familiaritzar-se amb les característiques d’aquestes construccions, es pot realitzar un exercici en parelles. Un dels membres, a partir d’una imat- ge d’una talaia o torre de defensa, en fa una descripció oral a l’altre membre. Aquest segon ha de fer un dibuix el més fidel possible a la descripció que fa el company o companya. A continuació es compara el dibuix amb l’original i es comenten diferències, característiques dels elements, etc. Tot seguit es repe- teix l’exercici, amb una altra imatge, tot invertint els papers dels participants. 4. Finalment els alumnes, treballant en parelles i amb el suport d’un ordinador, elaboren un diccionari visual sobre les talaies i torres de defensa de Tramun- 29  tana. Els mapes també s’hi poden incorporar com a element visual de refe- rència per situar-les, calcular distàncies entre les diverses torres i respecte a poblacions properes, etc. Cada imatge pot anar acompanyada amb informa- cions escrites o gràfiques, com: nom, tipus de construcció, situació, elements singulars, època probable de construcció, etc. Aquest treball es reuneix i or- dena, amb vistes a publicar-ho a la xarxa. També es pot realitzar en col·labo- ració amb grups d’alumnes d’altres centres. * PROPOSTA D’EXTENSIÓ 1: Elaborar un projecte d’interpretació de les talaies i tor- res de defensa mitjançant una eina de creació de realitat augmentada. Amb la uti- lització d’un software adient, com ara www.layar.com, es pot crear una publicació a la qual, a partir de la imatge d’una talaia com a element inicial, es poden incorporar diverses capes (layers) amb url, fotos, vídeos, carrusel (esquemes, fotos, textos, etc.), sons, etc. Aquest projecte es pot realitzar de forma col·laborativa entre els equips d’alumnes del mateix grup o entre grups de diversos centres. *PROPOSTA D’EXTENSIÓ 2: Realitzar una sortida a la Serra per tal de visitar alguna de les torres de Tramuntana. Els alumnes poden recollir informació fotogràfica, esquemes, mesures, etc. que es poden afegir al treball fet a classe. Convé, a més d’observar les característiques i funcions de les diverses parts de la talaia, posar atenció en l’espai que s’observa de la torre estant i descriure’l, i assenyalar si es distingeix alguna altra torre. La sortida pot incloure una visita al Castell Museu de Sant Carles, a Palma, on hi ha algunes elements expositius interessants relacionats amb les torres de defensa de l’illa. Recursos necessaris: El professorat que coordini aquesta activitat convé que disposi d’informació sobre: • Circumstàncies històriques que motivaren la construcció de talaies i torres de defensa i el seu posterior abandonament. • Característiques bàsiques de les talaies i les torres de defensa de Mallorca. • Situació d’algunes de les torres i talaies més representatives a la Serra. Per saber-ne més: Llibres: Aparicio, A. (2016). L’ofici de torrer. Ed: Lleonard Muntaner. Palma. Archiduque Luis Salvador (1983). Torres y Atalayas de Mallorca. Ed: José J. Olañeta. Palma. De Chaves, J.G. (1996): Fortificaciones costeras de Mallorca. Ed: Colegio Oficial de Arquitectos de Baleares. Palma. Vídeos: Petjades del passat (17 de setembre de 2011). Carboners. Recuperat de: https:// www.youtube.com/watch?v=HiBzPiCP-nI Web: CONSELL DE MALLORCA: Serra de Tramuntana, paisatge cultural. http://histories. serradetramuntana.net/ca/les_torres_de_defensa/ García, F. (2016). Torres i talaies. Recuperat de: http://www.torresitalaies.cat/index.html (conté un mapa complet i documentat de les talaies i torres de defensa de Mallorca 30 i un interessant documental sobre el tema) ACTIVITAT 13: La fabricació de calç a la Serra de Tramuntana Descripció: Mitjançant aquesta activitat es pretén que els alumnes coneguin i valorin una de les tasques que varen tenir més importància a la Serra fins mitjans del segle XX, la pro- ducció de calç, així com els testimonis d‘aquesta activitat a la Serra de Tramuntana. 1. Identificar i descriure els elements relacionats amb la fabricació tradicional de calç a la Serra 2. Conèixer la tècnica i els processos físics i químics Objectius implicats en la fabricació de calç 3. Valorar la importància i la utilitat d’aquesta tasca, i el valor dels testimonis que es conserven • Calciner • Forn de calç Conceptes clau • Calcària (pedra viva) • Carbonat càlcic • Calcinació • Calç (viva) Durada aprox. • 2 hores