guia del docent – SIMFONIES DE LA TRAMUNTANA

Edita: Fundació Iniciatives del Mediterrani amb la col·laboració de Tramuntana XXI Autor: Jaume Reus Maquetació i disseny: Fundació Iniciatives del Mediterrani Octubre 2021 www.tramuntanaXXI.com info@tramuntanaXXI.com Amb el suport de: La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. Ín dex PRESENTACIÓ 4 INTRODUCCIÓ 5 OBJECTIUS GENERALS DEL CURRÍCULUM D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA 6 MARC TEÒRIC 27 Paisatge sonor 27 Ecologia del paisatge sonor 28 Bioacústica i comunicació animal: ocells 29 Bioacústica i comunicació animal: insectes 31 Sonogrames 32 Paisatge sonor i educació 33 ACTIVITATS 34 APARTAT 1 - PAISATGE SONOR: ELS SONS QUE ENS ENVOLTEN 36 ACTIVITAT A. Què és el paisatge sonor? 37 ACTIVITAT B. Llistat de sons dins l?aula 39 ACTIVITAT C. Classificam sons 41 ACTIVITAT D. Endevinam paisatges a través del so 43 APARTAT 2 - EL PAISATGE SONOR DE LA SERRA DE TRAMUNTANA 45 ACTIVITAT E. Com sona la Serra de Tramuntana? 46 ACTIVITAT F. Els músics de la Serra de Tramuntana 51 ACTIVITAT G. L?orquestra animal de la Serra de Tramuntana 55 ACTIVITAT H. Recream un paisatge sonor a l?aula 58 BIBLIOGRAFIA 60 3 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. PRESENTACIÓ Tots estimem ca nostra, la netejam i en tenim cura perquè volem viure-hi el millor possible. I si la casa ha estat de la mateixa família molts d?anys, encara més: la compartim amb les generacions anteriors. La Serra és la casa de molta gent, tant dels que hi resideixen com dels que hi vénen a treballar, a descansar o gaudir-ne. Per estimar-la se l?ha de conèixer i tan important és la seva cara natural (el relleu, les roques, la flora o els animals) com la històrica i econòmica. Cada un pot fer alguna cosa per tenir cura d?aquesta casa comuna i junts podem fer coses encara més importants. Tramuntana XXI és una associació de persones que estimen la Serra i treballen a favor d?aquest territori, dels qui l?habiten i dels qui el visiten. Un dels seus projectes és aquest material de feina escolar, dissenyat amb l?objectiu que nines i nins de tot Mallorca coneguin i estimin un poc més les seves muntanyes, molt en especial els que tenen la sort de viure en aquest entorn privilegiat. ?Les sim f on ies de la Tr am u n t an a? és una unitat didàctica que forma part del projecte d'educació ambiental de Tramuntana XXI "La Serra de Tramuntana: un món per descobrir ". Aquest projecte té com a finalitats ajudar a conèixer l'alumnat la gran riquesa natural, cultural, històrica, etc. de la Serra de Tramuntana i promoure un sentiment personal i comunitari d?estimació i de responsabilitat respecte a la Serra. D'aquesta manera s'espera sensibilitzar l?alumnat sobre l?alt valor i la fragilitat d?aquest espai, i sobre la necessitat de col·laborar en el seu coneixement i protecció. 4 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. INTRODUCCIÓ El so és un dels principals descriptors del paisatge. És un element constant i essencial als ecosistemes, tant pel seu vessant ecològic ? la comunicació sonora té una gran importància en la major part de grups faunístics? , com pels aspectes que el relacionen amb l'activitat humana i la contaminació acústica. Això no obstant, quan parlam de "paisatge" acostumam a fer referència a la seva representació (imatge) i, normalment, ignoram el fet que també el componen un conjunt de sons. Diverses experiències demostren que, durant l'aprenentatge escolar, el desenvolupament d'estratègies que tenguin en compte el paisatge sonor contribueix a complir objectius pedagògics fonamentals com: el desenvolupament de l'hàbit de l'escolta, l'apreciació de la qualitat sonora en els espais quotidians, l'apropament sensorial a l'entorn, el desenvolupament de la creativitat, i el respecte i l'interès pel patrimoni sonor o la creació sonora. El material didàctic i les activitats d'aquesta unitat utilitzen el paisatge sonor com a fil conductor i element principal, per tal de conèixer els ecosistemes del parc natural de la serra de Tramuntana i les principals espècies d'animals que l'habiten. Alhora, es desenvolupen diversos continguts relacionats amb la biologia, l'ecologia, la música i les noves tecnologies, inclosos al currículum educatiu de les assignatures de Ciències naturals i Educació artística dels cicles d'Educació Primària. Aquest material es complementa perfectament amb els altres mapes de recerca i vol servir per introduir diversos conceptes teòrics a través d'un seguit d'activitats que ampliaran l'abast i l'aprofitament d'una posterior visita al paratge natural de la Serra de Tramuntana. Les característiques generals de les activitats proposades són les següents: - Treballen objectius i continguts del currículum educatiu de primària. - La unitat segueix un ordre de continguts, però cadascun d'aquests és independent, per tal que seleccioneu els més adients segons el nivell o el moment del curs. - Es poden treballar individualment o de manera grupal. - Són activitats obertes que plantegen diferents nivells de consecució, per tal de poder atendre a la diversitat de tot l'alumnat. A banda d'objectius i contingut curricular relacionats amb les assignatures de ciències naturals i educació artística, aquesta unitat didàctica està pensada perquè els alumnes de primària puguin conèixer i apreciar la riquesa sonora dels espais naturals de manera que, al final, identifiquin el paisatge sonor com un recurs natural i patrimonial, amb tots els beneficis i valors associats que comporta. 5 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. Object iu s i con t in gu t cu r r icu lar dels cicles edu cat iu s d'edu cació pr im àr ia Tenint en compte els Annexos del Decret 32/2014, de 18 de juliol, pel qual s'estableix el currículum de l'educació primària a les Illes Balears, s'han recollit un seguit d'objectius i continguts que han de desenvolupar els alumnes d'aquest cicle i on la introducció i l'estudi del paisatge sonor pot afavorir aquestes adquisicions: - Desenvolupar hàbits de treball individual i d?equip, d?esforç i de responsabilitat en l?estudi, així com actituds de confiança en si mateixos, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interès i creativitat en l?aprenentatge i esperit de superació i emprenedor. - Iniciar-se en la utilització per a l?aprenentatge de les tecnologies de la informació i la comunicació i per a desenvolupar un esperit crític davant els missatges que reben i elaboren. - Utilitzar diferents representacions i expressions artístiques i iniciar-se en la construcció de propostes visuals i audiovisuals. - Conèixer i valorar els animals més propers a l?ésser humà i adoptar formes de comportament que n?afavoreixin la cura. Les activitats d?aquesta unitat estan dissenyades per a poder treballar objectius i continguts específics del currículum corresponent a les àrees de Ciències naturals i Educació artística a les Illes Balears. La taula següent relaciona els apartats i les activitats d?aquesta unitat didàctica amb els objectius i continguts de les àrees abans anomenades. La nomenclatura i numeració utilitzada és la corresponent al Currículum de les Illes Balears. Per cada una de les activitats s?especifica el següent: - L?àrea o àrees del cicle de primària que es treballaran. - Objectius específics de l?àrea/es que es treballaran. - El blocs de l?àrea i els continguts específics que es treballaran segons el cicle educatiu. 6 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. APARTAT 1. PAISATGE SONOR: ELS SONS QUE ENS ENVOLTEN BLOCS + CONTINGUTS BLOCS + CONTINGUTS ACTIVITAT ÀREA OBJECTIUS ESPECÍFICS Del pr im er al t er cer cu r s Del qu ar t al sisè cu r s Observar els éssers vius i la Bloc 3: Els éssers vius Bloc 3: Els éssers vius seva relació amb el medi. - Diferenciació entre éssers - Éssers vius, éssers inerts. vius i inerts. Diferenciació. Cièn cies n at u r als - Característiques d?alguns - Característiques i ecosistemes propers. components d?un ecosistema. - Interès per l?observació i l?estudi dels éssers vius. Indagar i experimentar les Bloc 1: Escolta Bloc 1: Escolta A. Qu è és el paisat ge possibilitats del so, la imatge i - Qualitats del so: timbre, - Qualitats del so: timbre, el moviment com a elements son or ? altura, intensitat i durada. altura, intensitat i durada. de representació i comunicació, i utilitzar-les per - Iniciació en el reconeixement - Curiositat per descobrir, expressar amb visual i auditiu gaudir i comentar audicions Edu cació ar t íst ica autonomia vivències, idees i musicals breus, de diferents sentiments. estils i cultures, en especial de les Illes Balears, i fer servir-les com a marc de referència per a les creacions pròpies. 7 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. BLOCS + CONTINGUTS BLOCS + CONTINGUTS ACTIVITAT ÀREA OBJECTIUS ESPECÍFICS Del pr im er al t er cer cu r s Del qu ar t al sisè cu r s Bloc 3: Els éssers vius Bloc 1: Iniciació a l?activitat científica - Diferenciació entre éssers vius i inerts. - Aproximació experimental a algunes qüestions. - Els éssers vius i les seves característiques - Utilització de diverses fonts d?informació. - Característiques d?alguns ecosistemes propers. - Tècniques d?estudi i de feina. - Interès per l?observació i - Desenvolupament d?hàbits l?estudi dels éssers vius. de treball, esforç i - Iniciar l?activitat científica, responsabilitat. utilitzant les diferents fonts - Hàbits de respecte i cura cap d?informació com a als éssers vius. B. Llist at de son s instruments per aprendre i Bloc 3: Els éssers vius Cièn cies n at u r als compartir coneixements i din s l?au la presentar conclusions. - Éssers vius, éssers inerts. Diferenciació. - Observar els éssers vius i la seva relació amb el medi. - Els éssers vius: característiques, classificació i tipus. - Característiques i components d?un ecosistema. - Interès per l?observació i l?estudi rigorós de tots els éssers vius. - Hàbits de respecte i cura cap als éssers vius. 8 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. BLOCS + CONTINGUTS BLOCS + CONTINGUTS ACTIVITAT ÀREA OBJECTIUS ESPECÍFICS Del pr im er al t er cer cu r s Del qu ar t al sisè cu r s Indagar i experimentar les Bloc 1: Escolta Bloc 1: Escolta possibilitats del so, la imatge i - Qualitats del so: timbre, - Qualitats del so: timbre, el moviment com a elements altura, intensitat i durada. altura, intensitat i durada. de representació i comunicació, i utilitzar-les per - Actitud atenta i silenciosa i - Curiositat per descobrir, expressar amb respecte per les normes de gaudir i comentar audicions autonomia vivències, idees i comportament durant musicals breus , de diferents B. Llist at de son s sentiments. l'audició musical. estils i cultures, en especial de Edu cació ar t íst ica din s l?au la - Iniciació en el reconeixement les Illes Balears, i fer servir-les com a marc de referència per visual i auditiu. a les creacions pròpies. - Actitud atenta i silenciosa i respecte per les normes de comportament durant l'audició musical. 9 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. BLOCS + CONTINGUTS BLOCS + CONTINGUTS ACTIVITAT ÀREA OBJECTIUS ESPECÍFICS Del pr im er al t er cer cu r s Del qu ar t al sisè cu r s Bloc 3: Els éssers vius Bloc 1: Iniciació a l?activitat científica - Diferenciació entre éssers vius i inerts. - Aproximació experimental a algunes qüestions. - Observació de múltiples formes de vida. - Utilització de diverses fonts d?informació. - Els éssers vius i les seves - Iniciar l?activitat científica, característiques - Tècniques d?estudi i de feina. utilitzant les diferents fonts - Característiques d?alguns - Desenvolupament d?hàbits d?informació com a ecosistemes propers. de treball, esforç i instruments per aprendre i responsabilitat. compartir coneixements i - Interès per l?observació i presentar conclusions. l?estudi dels éssers vius. C. Classif icam son s Cièn cies n at u r als - Observar els éssers vius i la - Hàbits de respecte i cura cap seva relació amb el medi. als éssers vius. - Analitzar la intervenció Bloc 3: Els éssers vius humana en el medi fent una - Éssers vius, éssers inerts. valoració crítica i fomentant Diferenciació. actituds de protecció i conservació de l?entorn. - Els éssers vius: característiques, classificació i tipus. - Característiques i components d?un ecosistema. - Hàbits de respecte i cura cap als éssers vius. 10 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. BLOCS + CONTINGUTS BLOCS + CONTINGUTS ACTIVITAT ÀREA OBJECTIUS ESPECÍFICS Del pr im er al t er cer cu r s Del qu ar t al sisè cu r s Indagar i experimentar les Bloc 1: Escolta Bloc 1: Escolta possibilitats del so, la imatge i - Qualitats del so: timbre, - Qualitats del so: timbre, el moviment com a elements altura, intensitat i durada. altura, intensitat i durada. de representació i comunicació, i utilitzar-les per - Iniciació en el reconeixement - Curiositat per descobrir, expressar amb visual i auditiu. gaudir i comentar audicions C. Classif icam son s Edu cació ar t íst ica autonomia vivències, idees i musicals breus , de diferents sentiments. estils i cultures, en especial de les Illes Balears, i fer servir-les com a marc de referència per a les creacions pròpies. 11 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. BLOCS + CONTINGUTS BLOCS + CONTINGUTS ACTIVITAT ÀREA OBJECTIUS ESPECÍFICS Del pr im er al t er cer cu r s Del qu ar t al sisè cu r s Bloc 3: Els éssers vius Bloc 1: Iniciació a l?activitat científica - Els éssers vius i les seves característiques - Aproximació experimental a algunes qüestions. - Característiques d?alguns - Iniciar l?activitat científica, ecosistemes propers. - Utilització de diverses fonts utilitzant les diferents fonts d?informació. d?informació com a - Ús de mitjans tecnològics per instruments per aprendre i estudiar els éssers vius - Tècniques d?estudi i de feina. compartir coneixements i - Hàbits de respecte i cura cap presentar conclusions. als éssers vius. - Observar els éssers vius i la D. En devin am seva relació amb el medi. paisat ges a t r avés Cièn cies n at u r als -Analitzar els beneficis i riscs del so de les tecnologies i la ciència valorant la seva contribució a la millora de les condicions de vida de les persones. - Analitzar la intervenció humana en el medi fent una Bloc 3: Els éssers vius valoració crítica i fomentant Característiques i components actituds de protecció i d?un ecosistema. conservació de l?entorn. La biosfera, diferents hàbitats dels éssers vius. Hàbits de respecte i cura cap als éssers vius. 12 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. BLOCS + CONTINGUTS BLOCS + CONTINGUTS ACTIVITAT ÀREA OBJECTIUS ESPECÍFICS Del pr im er al t er cer cu r s Del qu ar t al sisè cu r s Indagar i experimentar les Bloc 1: Escolta Bloc 1: Escolta possibilitats del so, la imatge i - Qualitats del so: timbre, - Qualitats del so: timbre, el moviment com a elements altura, intensitat i durada. altura, intensitat i durada. de representació i D. En devin am comunicació, i utilitzar-les per - Curiositat per descobrir i - Curiositat per descobrir, expressar amb gaudir d'audicions musicals gaudir i comentar audicions paisat ges a t r avés Edu cació ar t íst ica autonomia vivències, idees i breus. musicals breus , de diferents del so sentiments. estils i cultures, en especial de - Iniciació en el reconeixement les Illes Balears, i fer servir-les visual i auditiu. com a marc de referència per a les creacions pròpies. 13 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. APARTAT 2. EL PAISATGE SONOR DE LA SERRA DE TRAM UNTANA BLOCS + CONTINGUTS BLOCS + CONTINGUTS ACTIVITAT ÀREA OBJECTIUS ESPECÍFICS Del pr im er al t er cer cu r s Del qu ar t al sisè cu r s - Iniciar l?activitat científica, Bloc 3: Els éssers vius Bloc 1: Iniciació a l?activitat utilitzant les diferents fonts científica - Observació de múltiples d?informació com a formes de vida. - Aproximació experimental a instruments per aprendre i algunes qüestions. compartir coneixements i - Els éssers vius i les seves presentar conclusions. característiques - Utilització de diverses fonts d?informació. - Observar els éssers vius i la -Descobriment dels principals seva relació amb el medi. animals i plantes de l?entorn i - Tècniques d?estudi i de feina. les funcions de nutrició, E. Com son a la Ser r a - Analitzar els beneficis i riscs relació i reproducció Cièn cies n at u r als de les tecnologies i la ciència de Tr am u n t an a? valorant la seva contribució a - Característiques d?alguns ecosistemes propers. la millora de les condicions de vida de les persones. - Interès per l?observació i l?estudi dels éssers vius. - Analitzar la intervenció humana en el medi fent una - Ús de mitjans tecnològics per valoració crítica i fomentant estudiar els éssers vius actituds de protecció i - Hàbits de respecte i cura cap conservació de l?entorn. als éssers vius. 14 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. BLOCS + CONTINGUTS BLOCS + CONTINGUTS ACTIVITAT ÀREA OBJECTIUS ESPECÍFICS Del pr im er al t er cer cu r s Del qu ar t al sisè cu r s - Iniciar l?activitat científica, Bloc 3: Els éssers vius utilitzant les diferents fonts - Els éssers vius: característiques, d?informació com a classificació i tipus. instruments per aprendre i compartir coneixements i - Les relacions entre els éssers presentar conclusions. vius. Cadenes alimentàries. Poblacions, comunitats i - Observar els éssers vius i la ecosistemes. seva relació amb el medi. - Característiques i components - Analitzar els beneficis i riscs d?un ecosistema. Ecosistemes de les tecnologies i la ciència propers (pradera, bassa, bosc, valorant la seva contribució a litoral i ciutat) i els éssers vius. E. Com son a la Ser r a la millora de les condicions de Parcs naturals de les Illes. Cièn cies n at u r als vida de les persones. de Tr am u n t an a? Animals autòctons. Espècies - Analitzar la intervenció protegides d?animals. humana en el medi fent una - La biosfera, diferents hàbitats valoració crítica i fomentant dels éssers vius. actituds de protecció i conservació de l?entorn. - Interès per l?observació i l?estudi rigorós de tots els éssers vius. - Hàbits de respecte i cura cap als éssers vius. - Ús de mitjans tecnològics per estudiar els éssers vius. 15 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. BLOCS + CONTINGUTS BLOCS + CONTINGUTS ACTIVITAT ÀREA OBJECTIUS ESPECÍFICS Del pr im er al t er cer cu r s Del qu ar t al sisè cu r s Indagar i experimentar les Bloc 1: Escolta Bloc 1: Escolta possibilitats del so, la imatge i - Qualitats del so: timbre, - Qualitats del so: timbre, el moviment com a elements altura, intensitat i durada. altura, intensitat i durada. de representació i comunicació, i utilitzar-les per - Curiositat per descobrir i - Curiositat per descobrir, expressar amb gaudir d'audicions musicals gaudir i comentar audicions autonomia vivències, idees i breus. musicals breus , de diferents E. Com son a la Ser r a sentiments. estils i cultures, en especial de Edu cació ar t íst ica - Actitud atenta i silenciosa i de Tr am u n t an a? respecte per les normes de les Illes Balears, i fer servir-les com a marc de referència per comportament durant a les creacions pròpies. l?audició musical. - Actitud atenta i silenciosa i - Iniciació en el reconeixement respecte per les normes de visual i auditiu. comportament durant l'audició musical. 16 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. BLOCS + CONTINGUTS BLOCS + CONTINGUTS ACTIVITAT ÀREA OBJECTIUS ESPECÍFICS Del pr im er al t er cer cu r s Del qu ar t al sisè cu r s - Iniciar l?activitat científica, Bloc 3: Els éssers vius Bloc 1: Iniciació a l?activitat utilitzant les diferents fonts científica - Observació de múltiples d?informació com a formes de vida. - Aproximació experimental a instruments per aprendre i algunes qüestions. compartir coneixements i - Els éssers vius i les seves presentar conclusions. característiques - Utilització de diverses fonts d?informació. - Observar els éssers vius i la -Descobriment dels principals seva relació amb el medi. animals i plantes de l?entorn i - Tècniques d?estudi i de feina. F. Els m ú sics de la - Analitzar els beneficis i riscs les funcions de nutrició, - Desenvolupament d?hàbits relació i reproducció Ser r a de Cièn cies n at u r als de les tecnologies i la ciència - Característiques d?alguns de treball, esforç i valorant la seva contribució a responsabilitat. Tr am u n t an a ecosistemes propers. la millora de les condicions de vida de les persones. - Interès per l?observació i l?estudi dels éssers vius. - Analitzar la intervenció humana en el medi fent una - Ús de mitjans tecnològics per valoració crítica i fomentant estudiar els éssers vius actituds de protecció i - Hàbits de respecte i cura cap conservació de l?entorn. als éssers vius. 17 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. BLOCS + CONTINGUTS BLOCS + CONTINGUTS ACTIVITAT ÀREA OBJECTIUS ESPECÍFICS Del pr im er al t er cer cu r s Del qu ar t al sisè cu r s - Iniciar l?activitat científica, Bloc 3: Els éssers vius utilitzant les diferents fonts - Els éssers vius: característiques, d?informació com a classificació i tipus. instruments per aprendre i compartir coneixements i - Les relacions entre els éssers presentar conclusions. vius. Cadenes alimentàries. Poblacions, comunitats i - Observar els éssers vius i la ecosistemes. seva relació amb el medi. - Característiques i components - Analitzar els beneficis i riscs d?un ecosistema. Ecosistemes de les tecnologies i la ciència propers (pradera, bassa, bosc, valorant la seva contribució a F. Els m ú sics de la la millora de les condicions de litoral i ciutat) i els éssers vius. Parcs naturals de les Illes. Ser r a de Cièn cies n at u r als vida de les persones. Animals autòctons. Espècies Tr am u n t an a - Analitzar la intervenció protegides d?animals. humana en el medi fent una - La biosfera, diferents hàbitats valoració crítica i fomentant dels éssers vius. actituds de protecció i conservació de l?entorn. - Interès per l?observació i l?estudi rigorós de tots els éssers vius. - Hàbits de respecte i cura cap als éssers vius. - Ús de mitjans tecnològics per estudiar els éssers vius. 18 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. BLOCS + CONTINGUTS BLOCS + CONTINGUTS ACTIVITAT ÀREA OBJECTIUS ESPECÍFICS Del pr im er al t er cer cu r s Del qu ar t al sisè cu r s Indagar i experimentar les Bloc 1: Escolta Bloc 1: Escolta possibilitats del so, la imatge i - Qualitats del so: timbre, - Qualitats del so: timbre, el moviment com a elements altura, intensitat i durada. altura, intensitat i durada. de representació i comunicació, i utilitzar-les per - Curiositat per descobrir i - Curiositat per descobrir, expressar amb gaudir d'audicions musicals gaudir i comentar audicions F. Els m ú sics de la autonomia vivències, idees i breus. musicals breus , de diferents sentiments. estils i cultures, en especial de Ser r a de Edu cació ar t íst ica - Actitud atenta i silenciosa i les Illes Balears, i fer servir-les respecte per les normes de Tr am u n t an a com a marc de referència per comportament durant a les creacions pròpies. l?audició musical. - Actitud atenta i silenciosa i - Iniciació en el reconeixement respecte per les normes de visual i auditiu. comportament durant l'audició musical. 19 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. BLOCS + CONTINGUTS BLOCS + CONTINGUTS ACTIVITAT ÀREA OBJECTIUS ESPECÍFICS Del pr im er al t er cer cu r s Del qu ar t al sisè cu r s - Iniciar l?activitat científica, Bloc 3: Els éssers vius Bloc 1: Iniciació a l?activitat utilitzant les diferents fonts científica - Observació de múltiples d?informació com a formes de vida. - Aproximació experimental a instruments per aprendre i algunes qüestions. compartir coneixements i - Els éssers vius i les seves presentar conclusions. característiques - Utilització de diverses fonts d?informació. - Observar els éssers vius i la -Descobriment dels principals seva relació amb el medi. animals i plantes de l?entorn i - Tècniques d?estudi i de feina. G. L?or qu est r a - Analitzar els beneficis i riscs les funcions de nutrició, - Desenvolupament d?hàbits relació i reproducció an im al de la Ser r a Cièn cies n at u r als de les tecnologies i la ciència - Característiques d?alguns de treball, esforç i valorant la seva contribució a responsabilitat. de Tr am u n t an a ecosistemes propers. la millora de les condicions de vida de les persones. - Interès per l?observació i l?estudi dels éssers vius. - Analitzar la intervenció humana en el medi fent una - Ús de mitjans tecnològics per valoració crítica i fomentant estudiar els éssers vius actituds de protecció i - Hàbits de respecte i cura cap conservació de l?entorn. als éssers vius. 20 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. BLOCS + CONTINGUTS BLOCS + CONTINGUTS ACTIVITAT ÀREA OBJECTIUS ESPECÍFICS Del pr im er al t er cer cu r s Del qu ar t al sisè cu r s - Iniciar l?activitat científica, Bloc 3: Els éssers vius utilitzant les diferents fonts - Els éssers vius: característiques, d?informació com a classificació i tipus. instruments per aprendre i compartir coneixements i - Les relacions entre els éssers presentar conclusions. vius. Cadenes alimentàries. Poblacions, comunitats i - Observar els éssers vius i la ecosistemes. seva relació amb el medi. - Característiques i components - Analitzar els beneficis i riscs d?un ecosistema. Ecosistemes de les tecnologies i la ciència propers (pradera, bassa, bosc, valorant la seva contribució a G. L?or qu est r a la millora de les condicions de litoral i ciutat) i els éssers vius. Parcs naturals de les Illes. an im al de la Ser r a Cièn cies n at u r als vida de les persones. Animals autòctons. Espècies de Tr am u n t an a - Analitzar la intervenció protegides d?animals. humana en el medi fent una - La biosfera, diferents hàbitats valoració crítica i fomentant dels éssers vius. actituds de protecció i conservació de l?entorn. - Interès per l?observació i l?estudi rigorós de tots els éssers vius. - Hàbits de respecte i cura cap als éssers vius. - Ús de mitjans tecnològics per estudiar els éssers vius. 21 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. BLOCS + CONTINGUTS BLOCS + CONTINGUTS ACTIVITAT ÀREA OBJECTIUS ESPECÍFICS Del pr im er al t er cer cu r s Del qu ar t al sisè cu r s Indagar i experimentar les Bloc 1: Escolta Bloc 1: Escolta possibilitats del so, la imatge i - Qualitats del so: timbre, - Qualitats del so: timbre, el moviment com a elements altura, intensitat i durada. altura, intensitat i durada. de representació i comunicació, i utilitzar-les per - Curiositat per descobrir i - Curiositat per descobrir, expressar amb gaudir d'audicions musicals gaudir i comentar audicions G. L?or qu est r a autonomia vivències, idees i breus. musicals breus , de diferents sentiments. estils i cultures, en especial de an im al de la Ser r a Edu cació ar t íst ica - Actitud atenta i silenciosa i les Illes Balears, i fer servir-les respecte per les normes de de Tr am u n t an a com a marc de referència per comportament durant a les creacions pròpies. l?audició musical. - Actitud atenta i silenciosa i - Iniciació en el reconeixement respecte per les normes de visual i auditiu. comportament durant l'audició musical. 22 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. BLOCS + CONTINGUTS BLOCS + CONTINGUTS ACTIVITAT ÀREA OBJECTIUS ESPECÍFICS Del pr im er al t er cer cu r s Del qu ar t al sisè cu r s Bloc 3: Els éssers vius Bloc 1: Iniciació a l?activitat científica - Els éssers vius i les seves característiques - Aproximació experimental a algunes qüestions. - Descobriment dels principals animals i plantes de l?entorn i les funcions de nutrició, relació i - Observar els éssers vius i la reproducció. seva relació amb el medi. - Característiques d?alguns ecosistemes propers. - Analitzar els beneficis i riscs de - Interès per l?observació i les tecnologies i la ciència l?estudi dels éssers vius. H. Recr eam u n valorant la seva contribució a la paisat ge son or a Cièn cies n at u r als millora de les condicions de vida - Hàbits de respecte i cura cap de les persones. als éssers vius. l?au la - Analitzar la intervenció humana Bloc 3: Els éssers vius en el medi fent una valoració - Els éssers vius: característiques, crítica i fomentant actituds de classificació i tipus. protecció i conservació de l?entorn. - Característiques i components d?un ecosistema. Ecosistemes propers (pradera, bassa, bosc, litoral i ciutat) i els éssers vius. - La biosfera, diferents hàbitats dels éssers vius.- - Hàbits de respecte i cura cap als éssers vius. 23 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. BLOCS + CONTINGUTS BLOCS + CONTINGUTS ACTIVITAT ÀREA OBJECTIUS ESPECÍFICS Del pr im er al t er cer cu r s Del qu ar t al sisè cu r s - Viure amb les diferents Bloc 1: Escolta Bloc 1: Escolta produccions artístiques i - Qualitats del so: timbre, - Qualitats del so: timbre, gaudir-ne. altura, intensitat i durada. altura, intensitat i durada. - Conèixer, valorar, gaudir i - Curiositat per descobrir i - Curiositat per descobrir, respectar les diferents gaudir d'audicions musicals gaudir i comentar audicions manifestacions artístiques del breus. musicals breus , de diferents patrimoni cultural propi de les estils i cultures, en especial de Illes Balears i d?altres indrets - Iniciació en el reconeixement les Illes Balears, i fer servir-les del món. visual i auditiu. com a marc de referència per - Indagar i experimentar les a les creacions pròpies. possibilitats del so, la imatge i H. Recr eam u n - Respecte i valoració de les el moviment com a elements pròpies produccions musicals i paisat ge son or a Edu cació ar t íst ica de representació i de les dels altres, així com del comunicació, i utilitzar-les per l?au la expressar amb autonomia patrimoni cultural i musical, principalment de les Illes vivències, idees i sentiments. Balears. - Explorar i conèixer materials i instruments diversos, i adquirir tècniques i codis específics dels diferents llenguatges artístics per utilitzar-los amb finalitats expressives i comunicatives, lúdiques i creatives. 24 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. BLOCS + CONTINGUTS BLOCS + CONTINGUTS ACTIVITAT ÀREA OBJECTIUS ESPECÍFICS Del pr im er al t er cer cu r s Del qu ar t al sisè cu r s - Viure amb les diferents Bloc 2 Interpretació musical Bloc 2 Interpretació musical produccions artístiques i - Notació musical convencional - Notació musical convencional gaudir-ne. i no convencional. i no convencional. - Conèixer, valorar, gaudir i - Assumpció de - Assumpció de respectar les diferents responsabilitats en la responsabilitats en la manifestacions artístiques del interpretació individual i en interpretació individual i en patrimoni cultural propi de les grup i respecte per les grup i respecte per les Illes Balears i d?altres indrets aportacions pròpies i les dels aportacions pròpies i les dels del món. altres. altres. - Indagar i experimentar les - Exploració de les possibilitats - Exploració de les possibilitats possibilitats del so, la imatge i H. Recr eam u n sonores de la veu i d?alguns sonores de la veu i d?alguns el moviment com a elements instruments de l?orquestra i instruments de l?orquestra i paisat ge son or a Edu cació ar t íst ica de representació i del folklore, de la música del folklore, de la música comunicació, i utilitzar-les per l?au la expressar amb autonomia popular de les Illes Balears i popular de les Illes Balears i d?altres cultures. d?altres cultures. vivències, idees i sentiments. - Utilització de mitjans - Explorar i conèixer materials audiovisuals i recursos i instruments diversos, i informàtics per crear peces adquirir tècniques i codis musicals sobre situacions i específics dels diferents paisatges sonors i per llenguatges artístics per sonoritzar imatges i utilitzar-los amb finalitats representacions dramàtiques, expressives i comunicatives, a partir de la combinació de lúdiques i creatives. patrons rítmics i melòdics. 25 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. BLOCS + CONTINGUTS BLOCS + CONTINGUTS ACTIVITAT ÀREA OBJECTIUS ESPECÍFICS Del pr im er al t er cer cu r s Del qu ar t al sisè cu r s - Viure amb les diferents Bloc 3. La música, el moviment i Bloc 3. La música, el moviment i la produccions artístiques i la dansa. dansa. gaudir-ne. Utilització de la veu, la percussió Utilització de la veu, la percussió - Conèixer, valorar, gaudir i corporal i els instruments com a corporal i els instruments com a respectar les diferents recursos per acompanyar textos recursos per acompanyar textos manifestacions artístiques recitats, cançons i danses. recitats, cançons i danses. del patrimoni cultural Pràctica de tècniques bàsiques Pràctica de tècniques bàsiques del propi de les Illes Balears i del moviment i jocs motors, moviment i jocs motors, acompanyats d?altres indrets del món. acompanyats de seqüències de seqüències sonores, cançons i peces - Indagar i experimentar sonores, cançons i peces musicals, i interpretació de danses les possibilitats del so, la musicals, i interpretació de senzilles. imatge i el moviment com danses senzilles. H. Recr eam u n a elements de Improvisació vocal, instrumental i Improvisació vocal, instrumental corporal en resposta a estímuls paisat ge son or a Edu cació ar t íst ica representació i i corporal en resposta a estímuls musicals i extramusicals. l?au la comunicació, i utilitzar-les musicals i extramusicals. per expressar amb Realització de moviments fixats o autonomia vivències, Realització de moviments fixats o inventats emprant diferents tipus idees i sentiments. inventats emprant diferents d?estímuls: visuals, verbals, sonors i tipus d?estímuls: visuals, verbals, musicals. - Explorar i conèixer sonors i musicals. materials i instruments Invenció i muntatge de coreografies per diversos, i adquirir Invenció i muntatge de a cançons i peces musicals de diferents tècniques i codis específics coreografies per a cançons i estils relacionades amb l?entorn més dels diferents llenguatges peces musicals de diferents estils proper als infants, com a interiorització artístics per utilitzar-los relacionades amb l?entorn més de la forma de la música. amb finalitats expressives proper als infants, com a i comunicatives, lúdiques i interiorització de la forma de la creatives. música. 26 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. M ARC TEÒRIC Amb la finalitat de proporcionar la informació necessària per al correcte desenvolupament de la unitat didàctica, es presenten un seguit de definicions i conceptes teòrics: Paraules Clau: Paisatge sonor · Ecologia del paisatge sonor · Biofonia · Geofonia · Antropofonia · Bioacústica · Ecologia acústica · Conservació del paisatge sonor · Paisat ge son or : apr oxim ació al con cept e a par t ir de diver sos au t or s El planificador urbanístic Michael Southworth empra el concepte de "paisat ge son or " per primer cop, el 1969, per fer referència a les propietats acústiques de les ciutats que afavoreixen la relació dels seus habitants amb espais concrets d'aquestes. Southword va estudiar, per exemple, com les persones invidents utilitzaven el so per formar una "identitat sonora" de determinades àrees de la ciutat de Boston, als EUA. Més endavant, Murray Shaffer formalitza el terme "paisatge sonor " (soundscape) i el defineix com "les propietats auditorials dels paisatges", al seu llibre "Afinant el món" (Tunning the world, 1977). A Shaffer, músic i productor, la contaminació acústica de les ciutats ja el preocupava aleshores, i va alertar d'un dels seus impactes: l'allunyament dels habitants d'una comunitat del mateix entorn sonor natural. Shaffer fa una distinció entre els sons creats per la geografia i el clima, i introdueix el concepte de "marca sonora" (soundmark): cadascun dels elements sonors característics d'un lloc específic. Aquestes marques sonores defineixen la identitat comunitària d'un paisatge sonor en particular, ja que són destacables o identificables pels habitants d'una mateixa comunitat o zona geogràfica (p. ex. les campanes d'un poble). El biòleg i productor musical Bernie Krause enregistra paisatges sonors naturals d'arreu del món, per al cinema i per a documentals de natura, des de fa més de 40 anys. Després d'haver escoltat i analitzat milers de paisatges sonors naturals, ha descobert que les espècies animals que conviuen al mateix hàbitat es reparteixen l'espectre sonor, a través de nínxols (hipòtesi del "nínxol acústic"), de la mateixa manera que es reparteixen els altres recursos naturals, com el territori o l'aliment ("nínxol ecològic"). Krause va encara més enllà i demostra que, en els ambients naturals indestorbats, les criatures vocalitzen i s'afinen les unes en relació amb les altres, d'una manera molt similar a la dels instruments en una orquestra (Krause 2002). Del resultat d'aquesta adaptació acústica entre espècies, en sorgeix allò que anomenarem biof on ia: una simfonia de creació natural, que permet als animals de mantenir una comunicació activa. "Aquesta biofonia, o cor animal, serveix d'indicador vital de la salut d'un hàbitat. Però, alhora, proporciona dades sobre la seva edat, els nivells d'estrès; i ens pot oferir una gran quantitat d'altres informacions valuoses, com els motius i mètodes pels quals les criatures, tant animals com humanes, hem après a cantar i ballar." (Krause 2002) 27 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. A partir d'aquest concepte, es defineixen les 3 capes que formen el paisatge sonor: - BIOFONIA: So provinent dels éssers vius (animals). - GEOFONIA : So provinent d'elements naturals i geoatmosfèrics (elements del cicle de l'aigua, vent, geomorfologia, geodinàmica...) - ANTROPOFONIA : So provinent de l'activitat humana (mitjans de transport, indústria, aparells elèctrics o motoritzats...) L'anàlisi de la interacció biofonia - geofonia - antropofonia serveix d'indicador de l'estat de salut ambiental d'un hàbitat, i recull les bases d'una nova ciència anomenada "Ecologia del paisat ge son or " (soundscape ecology). Per fonamentar teòricament aquesta unitat didàctica, partim de la següent definició científica de paisatge sonor: "Paisatge sonor és la col·lecció de sons biològics, geofísics i antropogènics que emanen d'un paisatge, la variació espacial i temporal dels quals reflecteix importants processos ecosistèmics i activitats humanes" (Pijanowski et al. 2011). Ens interessa perquè emfatitza en la naturalesa de les diverses fonts emissores del so, i també fa referència al so com a variable capaç de reflectir activitats naturals i humanes; per tant, com a font d'informació per a l'estudi i la gestió dels ecosistemes i les interaccions natura-humanitat que s'hi produeixen. A l'hora d'exposar el concepte de paisatge sonor a l'alumnat de primària, podem utilitzar la següent definició: " Paisat ge son or és el con ju n t de son s qu e es pr odu eixen en u n lloc o àr ea det er m in ada" . Ecologia del paisat ge son or : l'est u di dels ecosist em es a t r avés del seu paisat ge son or L'ecologia del paisatge sonor és la ciència que estudia els ecosistemes a través dels so. Aquesta ciència treballa per comprendre de quina manera els sons que emeten fonts diverses (biològica, geofísica i antropogènica) es poden emprar per entendre les relacions dinàmiques entre l'ésser humà i la natura, a través del temps i de l'espai. "Els paisatges sonors es poden fer servir per detectar patrons i canvis en el comportament dels animals, per estudiar la biodiversitat i conèixer les condicions ambientals d'un hàbitat natural. Afecten la comunicació i el comportament dels animals i també són sensibles a l'acció i a la contaminació humana." (Pijanowski et al. 2011) Els ecosistemes es poden investigar de manera profunda (i molt poc invasiva), mitjançant l'enregistrament i l'anàlisi de la composició i la complexitat del seu paisatge sonor. L'ecologia del paisatge sonor fa servir el so com a font d'obtenció de dades i, malgrat que es consideri un camp d'investigació molt nou, ja s'ha presentat com una eina aplicable a una gran quantitat d'estudis d'ecologia i biologia; per exemple: el monitoratge de dinàmiques de poblacions animals (Pijanowski et al. 2011), la mesura de nivells de biodiversitat (Gasc et al. 2013), o la gestió de les fonts de contaminació acústica antropogènica (Botteldooren et al. 2006). 28 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. Les tècniques que proposa l'ecologia del paisatge sonor també poden servir per investigar i entendre més profundament les pertorbacions susceptibles d'afectar un ecosistema, així com els canvis d'ús del sòl o els efectes del canvi climàtic sobre les poblacions animals (Liu et al. 2007; Pijanowski et al. 2011) L'ecologia del paisatge sonor és una ciència transversal que es nodreix de metodologies i d'eines d'altres disciplines científiques, com la biologia, l'ecologia, l'ecologia del paisatge, l'ecologia acústica, la bioacústica, la zoosemiòtica o la música, entre d'altres. Bioacú st ica i com u n icació an im al: OCELLS Origen: els primers ocells vivien en ambients forestals, eren diürns i s'havien adaptat a moure's entre la vegetació. Així s'endevina en l'Archaeopteryx, ocell fòssil de finals del juràssic (fa uns 150 milions d'anys), si ens fixem en la mida dels ulls i en la presència d'urpes en el marge anterior de les ales. De fet, la majoria d'espècies actuals són també forestals. Aquest tipus de vida requereix una bona apreciació espacial de l'entorn, i el sentit més adequat per proporcionar-la és la vista: se sap que els ocells tenen (gairebé sense excepció) una vista excel·lent. Paradoxalment, el mateix ambient que propicia una bona vista també imposa restriccions importants per a l'ús d'aquest sentit. Com més espès és el medi forestal, més escurçada queda la visibilitat, de manera que el so esdevé una eina molt pràctica per a la comunicació entre els diferents individus. No és casualitat, doncs, que molts dels millors cantaires siguin espècies de bosc (rossinyol, mèrlera, etc.). La veu, com a mètode per mantenir el contacte entre individus gregaris, amb la finalitat d'evitar la dispersió d'un estol, esdevé insubstituïble quan el grup vola de nit, moment en el qual no poden refiar-se de la vista. Aquesta no és pas una situació infreqüent, donat que moltes espècies diürnes (ulls de bou, busquetes, busquerets...) migren durant la nit. Per als individus joves que fan el viatge per primer cop, sense experiència prèvia, és especialment important mantenir-se en el grup. En medis molt oberts que no limiten la visibilitat, com ara la mar, hi trobam una bona quantitat d'espècies força silencioses. El cas dels virots i les nonetes (famílies Procellariidae i Hydrobatidae, respectivament) és molt il·lustratiu, perquè al mar són ocells diürns i gairebé sempre silenciosos, però quan entren i surten dels caus on nidifiquen (sobretot de nit), es tornen bastant sorollosos. Tipus de senyal: En el camp acústic, podríem definir 5 t ipu s bàsics de sen yal: 1. Alar m a: Sons dirigits a coespecífics per avisar d'un perill imminent, generalment d'un predador. 2. Def en sa: Sons dirigits a predadors, per tal que desisteixin del seu atac. 3. Ter r it or ials: Cants que s'utilitzen per marcar el territori enfront d'altres individus de la mateixa espècie i, freqüentment, del mateix sexe. 4. Sexu als: Sons dirigits a individus del sexe contrari, per facilitar la còpula. 5. Agr egació i sen yalit zació: Trucades per atraure altres individus de la mateixa població. Emprades per assenyalar un punt amb aliment, un lloc per al refugi, o per identificar-se i mantenir el vincle dins una comunitat (funció relacional). 29 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. - An àlisi del can t de les au s El cant, en la majoria de les espècies, presenta canvis estacionals o cicles anuals. Moltes aus només cantaran durant l'època reproductiva, mentre que els sons produïts fora d'aquesta època seran crides. Els ocells aprenen a cantar. Es passen els primers mesos de vida "assajant" i produint un cant sense estructura fixa, sense dicció i amb escassa intensitat (subcant). Escolten els adults del seu voltant i, per imitació, van perfeccionant-lo. Això ens fa pensar que algunes parts del cant estan relacionades amb els cicles hormonals, en concret de 2 tipus d'hormona: - Estradiol: S'eleva durant el període d'aprenentatge del cant (primers dos mesos d'edat). - Testosterona: Com més testosterona genera un ocell mascle en certes zones del cervell (les que estan relacionades amb la seva capacitat de cant), més temps dedica als refilets. La relació entre aquesta hormona masculina i la freqüència del cant en els ocells mascle confirma que la testosterona augmenta la motivació de l'au per cantar, tot i que no afecta directament la qualitat de les vocalitzacions. En definitiva, un individu amb més testosterona cantarà més sovint que un que en produeixi menys, però no necessàriament cantarà més bé... També és evident que el cant experimenta variacions diàries; a les primaveres i a les tardors, és més fort, i és més continu durant el matí i al vespre: la freqüència va disminuint al llarg del dia. Hi ha espècies que només canten quan el sol està en el zenit, i n'hi ha d'altres que canten a les darreres hores del dia, la qual cosa demostra la importància del cicle solar a l'hora de cantar. - La sir in ge La siringe és una estructura muscular que tenen la majoria d'aus i és la que els permet d'emetre sons i comunicar-se mitjançant el so. Està situada a la base de la tràquea i connecta amb els bronquis. Presenta dues membranes (una a cada costat) que són les que generen el so en passar-hi l'aire. Les aus poden regular el flux d'aire que passa per les membranes i fer-ho de manera independent, de manera que cada costat de la siringe pot emetre un so diferent: Algunes espècies generen les notes greus amb un costat de la siringe, i les agudes amb l'altre. Altres espècies les poden obrir alhora i emetre dos sons diferents de manera simultània! Sons no vocals: hi ha espècies que utilitzen altres mecanismes per produir so. Les cigonyes es comuniquen entre elles a través de postures i sons semblants als de les castanyoles, que produeixen amb uns moviments ràpids del bec. Els pica-soques es comuniquen mitjançant els sorolls que emeten quan percudeixen els troncs amb el bec. 30 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. Els orvals produeixen sons picant en terra amb les potes. Els tinocòrids (Thinocoridae) mouen bruscament les potes per produir xiulets o cascavellejos, que també empren com a mitjà de comunicació. Bioacú st ica i com u n icació an im al: INSECTES Popularment, direm que "canten", però sabem que en realitat els insectes estridulen: és a dir, que generen el so fregant o percudint diverses parts del seu cos. Aquests sons constitueixen el seu principal mitjà de comunicació i formen un codi molt més específic i complex del que s'havia imaginat fins fa poc: els insectes s'escolten, s'afinen i se sincronitzen entre ells, creant notes i ritmes molt concrets que els permeten de mantenir la comunicació, aparellar-se, defensar un territori o, senzillament, passar gust. El cant del mascle és propi de cada espècie i es pot reconèixer a través de diversos paràmetres acústics; tant és així que, gràcies a l'estudi del seu cant, insectes que s'havien considerat de la mateixa espècie s'han arribat a diferenciar en dues. Això passa perquè algunes espècies d'insecte són idèntiques físicament, i sovint comparteixen hàbitat (p.ex. Cicada orni i Cicada barbara). A simple vista, aquestes cigales són tan iguals que no només les confonem els humans: fins i tot elles mateixes es podrien arribar a equivocar, a l'hora d'aparellar-se, si no fos pel seu cant, que esdevé un recurs imprescindible per trobar una parella de la mateixa espècie i dur a terme la reproducció amb èxit. Val a dir que, tot i que molts altres invertebrats emeten sons mentre desenvolupen les seves activitats, són els grills, els llagosts i les cigales els que emeten sons audibles amb una funció específica; és a dir, sons que detonen una resposta en altres individus de la seva mateixa espècie. M ecan ism es de pr odu cció del so: - Els grills en general (Orthoptera: Ensifera) canten fregant les dues tegmines (primer parell d'ales, més endurides). El so és el resultat del frec d'una vena engruixida, situada en una de les tegmines, contra el marge posterior de la tegmina contrària. - Els llagosts (Orthoptera: Caelifera) produeixen el so fregant la cara interna del fèmur, on trobam una fila de dents minúscules, contra una vena endurida de la tegmina. - Les cigales (Hemiptera: Cicadae i Tibicinidae) tenen dues membranes (timbals) situades a l'abdomen. Uns petits músculs estiren aquestes membranes, fent-les vibrar ràpidament, mentre la cavitat abdominal funciona com una caixa de ressonància. An àlisi del can t dels in sect es Normalment, només canten els mascles, tot i que en alguns ortòpters (sobretot faneropterins i efipigerins) també ho fan les femelles. 31 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. Trobam tres tipus principals de cant: 1. Can t de r eclam : És el que fa el mascle quan està aïllat d'altres individus de la mateixa espècie. És relativament llarg. 2. Can t de r ivalit at : És el que fa el mascle en presència d'altres mascles. Sovint és breu o interromput. 3. Can t de zel: És el que fa el mascle quan es troba a prop d'una femella, i varia molt depenent de l'espècie: de vegades és molt curt i simple, d'altres llarg i complex. A banda d'aquests, també sentirem el cant d'interacció (en presència d'atres individus, siguin mascles o femelles), cants de defensa (per intentar allunyar predadors), sons de còpula o crepitacions (sons emesos durant el vol). En el cas dels grills, el cant intervé activament en diversos aspectes del seu comportament, i utilitzen codis i dinàmiques que van més enllà del simple festeig. Tenen 4 tipus de cant, que l'entomòloga i músic Irene Moon explica així: "Només canten els grills mascles, i es veu que tenen quatre estils de cançó, segons la situació: una cançó molt estrident per mantenir allunyats els intrusos, una de més suau per atreure-les a elles, una que sona a atac boig de gelosia quan un competidor s'acosta massa, i la de Barry White -la que canten just després de consumar." SONOGRAM ES: An àlisi visu al del paisat ge son or De vegades no basta que l'oïda estigui entrenada per distingir les espècies que sentim, i per això ens calen els enregistraments: ens permeten d'analitzar els sons i contrastar els paràmetres sonors (afinació, ritme, intensitat) que defineixen les diferents espècies. Els espect r ogr am es o son ogr am es són l'expressió de l'espectre de freqüències (afinació aguts-greus) respecte del temps, i s'expressen en hertzs (Hz) o kilohertzs (kHz). Són molt importants en l'estudi dels paisatges sonors, ja que permeten d'analitzar de manera visual els elements sonors i les dinàmiques d'un paisatge sonor, fins i tot sense la necessitat d'escoltar-lo... En definitiva, els sonogrames són una r epr esen t ació gr àf ica del so, en la qual l'afinació es troba a l'eix vertical (baix= greu / alt = agut), el temps corre al llarg de l'eix horitzontal (esquerra-dreta) i el volum del so (amplitud) hi apareix representat a través de la intensitat dels colors. Si hi pensam bé, podem trobar un altre tipus de gràfic que representa el so seguint aquests mateixos paràmetres: el pentagrama. En un pentagrama, l'altura també representa el to (a baix = greu / a dalt = agut) i el temps també es representa d'esquerra a dreta. En definitiva podriem dir que un sonograma és un "pentagrama molt precís" on podem veure representades més de 20.000 notes musicals. 32 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. Paisat ge son or i edu cació Durant els darrers anys, amb l'aparició de les noves tecnologies, la societat ha canviat dràsticament la manera de comunicar-se. Entre moltes altres coses, aquest canvi s'acompanya d'un augment dels estímuls (inputs) visuals i una modificació del fet mateix de l'escolta; l'ésser humà ja no és conscient del sons que l'envolten i sovint tampoc no ho és dels que produeix. La vista és el principal sentit que empram, a l'hora de captar i desenvolupar la informació que rebem del món que ens envolta, i això fa que altres sentits, com l'oïda, s'oblidin i passin a un segon terme (Matos, 2013). Batalla (2016) afirma que el so ha perdut el seu valor social i, fins i tot, educatiu. Les persones vivim en una saturació visual, generada per l'enorme quantitat d'imatges i d'estímuls visuals que ens trobam en la quotidianitat, i això provoca el menysteniment dels altres sentits. De fet, autors com Clalexa (2010) parlen de l'impacte negatiu de la vista, en relació als altres sentits, com un dels grans problemes del segle XXI, i l'inclouen dins la contaminació visual. Matos continua explicant que, a l'escola, així com en cor at jam els i les alu m n es a saber m ir ar , t am bé h em d'est im u lar -los a saber escolt ar . És a dir, a desen volu par la m ir ada i l'escolt a cr ít ica, per tal que creïn espais propers a la no-imatge o al silenci. Des d'aquests espais, podran reflexionar, desenvolupar anàlisis i opinions i actuar, amb l'objectiu d'integrar-se en la societat de la manera més òptima possible, i cooperar en el continu desenvolupament d'aquesta, en el paper de ciutadania activa. No es tracta que l'escolta, reprimida més o menys al llarg del temps, substitueixi la visió, sinó que s'emprin totes dues. L'escolta existeix des de sempre, i tanmateix s'ha utilitzat amb menys consciència que la visió. Aqu est a u n it at didàct ica em pr a el so i el paisat ge son or com a eix ver t ebr ador , am b la in t en ció d'af avor ir i desen volu par l'h àbit de l'escolt a act iva en t r e els alu m n es de pr im àr ia, d'af avor ir la cu r iosit at i el r espect e ver s els espais n at u r als i, alh or a, de desen volu par diver sos con cept es r elacion at s am b l'àr ea de cièn cies n at u r als i/ o d'edu cació ar t íst ica. 33 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. DECRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS ?Les sim f on ies de la Tr am u n t an a? és una unitat didàctica dividida en dos apartats d?activitats. APARTAT 1 - PAISATGE SONOR: ELS SONS QUE ENS ENVOLTEN El primer apartat d'activitats servirà per a presentar el sentit de l'oïda com a protagonista i eix vertebrador de la unitat didàctica. És important preparar l'alumnat, ja que el silenci i l'escolta activa seran dos factors molt importants a l'hora de desenvolupar aquestes activitats, tant a l'aula com a l'aire lliure. Es proposen 4 activitats destinades a treballar l'escolta activa i definir els conceptes de paisatge sonor, so natural, so artificial i contaminació acústica. - A. Qu è és el paisat ge son or ? A través de diverses preguntes clau destacarem els elements sensorials d'una visita a la Serra de Tramuntana i presentarem el concepte de "paisatge sonor ". - B. Llist at de son s din s l'au la. L'objectiu d'aquesta activitat és treballar l'escolta activa i prendre consciència que és una activitat que requereix concentració, així com apropar l'alumnat al seu propi entorn sonor. - C. Classif icam son s. L'objectiu d'aquesta activitat és introduir els diferents elements que formen el paisatge sonor, aprendre a discriminar sons (sons naturals vs sons artificials) i introduir del concepte de "contaminació acústica". - D. En devin am paisat ges a t r avés del so. L'objectiu d'aquesta activitat és desenvolupar els coneixements sobre els elements que formen el paisatge sonor; desenvolupar el concepte de contaminació acústica i introduir els conceptes de paisatge sonor urbà i paisatge sonor natural. APARTAT 2: - EL PAISATGE SONOR DE LA SERRA DE TRAM UNTANA L'apartat 2 se centra en l'escolta de diversos paisatges sonors enregistrats. Durant el desenvolupament d'aquestes activitats s'aprofitaran elements concrets d'aquests paisatges sonors per a parlar de les característiques i components dels ecosistemes de la Serra de Tramuntana així com de les principals espècies que hi podem trobar o les principals ésser humà-natura. - E. Com son a la ser r a de Tr am u n t an a? L'objectiu d'aquesta activitat és introduir els diferents hàbitats i ecosistemes que podem trobar a la Serra de Tramuntana a través dels seus paisatges sonors. - F. Els m ú sics de la Ser r a de Tr am u n t an a. L'objectiu d'aquesta activitat és presentar els grans grups animals que viuen a la serra de Tramuntana a través dels seus sons. També coneixerem algunes de les espècies més representatives i explicarem com generen el so i amb quins objectius el fan servir. 34 La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. - G. L'or qu est r a an im al de la Ser r a de Tr am u n t an a. L'objectiu d'aquesta activitat és presentar els paisatges sonors naturals com a "simfonies naturals" o "biofonies" creades per una "orquestra animal" i, a la vegada, associar una major riquesa i diversitat sonora amb una major biodiversitat i un millor estat de salut ambiental dels ecosistemes. - H. Recr eam u n paisat ge son or a l'au la. Es proposa una aproximació musical al paisatge sonor natural a través d'una activitat grupal participativa que consisteix en la interpretació coral d'una biofonia a l'aula. 35  1 Paisat ge son or : els son s qu e en s en volt en La Serra de Tramuntana: un món per descobrir. Simfonies de la Tramuntana. Act ivit at A: Qu è és el paisat ge son or ? Descr ipció: A través de diverses preguntes clau destacarem els elements sensorials d?una visita a la Serra de Tramuntana i presentarem el concepte de ?paisatge sonor ?. Object iu s - Introduïr i fer entendre l'alumnat el concepte de ?paisatge sonor ?. - Apropar l?alumnat al seu propi entorn sonor. Con cept es clau Paisatge. So. Paisatge sonor. Escolta activa. Silenci. Renou. Du r ada apr oxim ada 5 - 10 minuts M at er ial r ecom an at Guia didàctica ?Les simfonies de la Serra?. Or gan it zació par t icipan t s En grup M et odologia 1. A través de diverses preguntes clau identificarem els diversos elements que trobam / recordam quan visitam la Serra de Tramuntana Pr egu n t a a) Heu estat mai a la Serra de Tramunana? Què és el que més recordau de les vostr