GESTIÓ FORESTAL, LA SOLUCIÓ

FORA VILA VERD EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES NUMERO 1.178. DIMECRES 26 DE JUNY DE MAIG DE 2019 SUPLEMENT D’ECOLOGIA, AGRICULTURA, NATURA, PATRIMONI I CULTURA POPULAR CEREALS. LP EAR DCUADMAP AGNR YÀAC I EDSEALLS T ECME RP SE ATLESM PNEOR A TE SDTEÀL PEANSGSUAAT NMYE SDDEEL MTAOI GT CONSUM. DELS UNA ENQUESTA SOBRE HÀBITS ALIMENTARIS AVALA LA SIMPLIFICACIÓ MENJARS I LA PRESÈNCIA D’AMANIDA DE TOMÀTIGA ALS MENJARS J. SERRA Joan Juan, el responsable d’un pla de gestió forestal per a un grapat de finques del terme municipal de Valldemossa. GESTIÓ PER SALVAR EL BOSC TRAMUNTANA . LA MEITAT DE LA SUPERFÍCIE FORESTAL DE MALLORCA ES TROBA A LA SERRA / GRANS EXTENSIONS D’ARBRES I TOTA MENA DE VEGETACIÓ QUE EN EL PASSAT VAREN TENIR UTILITAT RESTEN AVUI ABANDONADES / AMB UNA CORRECTA GESTIÓ ES POT CONSERVAR LA BIODIVERSITAT I REDUIR EL RISC DE FOC 4 FORA VILA VERD
EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES, DIMECRES 26 DE JUNY DE 2019 SERRA DE TRAMUNTANA. La meitat de la superfície forestal de Mallorca és a la Serra i amb una bona gestió es podria minvar el risc d’incendis, conservar la biodiversitat i, fins i tot, esdevenir un sector de creixement econòmic. Moltes extensions es troben avui abandonades. Gestió forestal, la solució “Massa sovint ens vanagloriem Administració, propietaris parti- de tenir més superfície forestal F.V.V. culars i gestors ambientals cer- que mai”, explica Joan Juan, qui quen fórmules per gestionar grans dirigeix el projecte Muntanya del superfícies forestals. Els últims Voltor a Valldemossa, amb un cinquanta anys ha augmentat la important component de gestió superfície forestal de les Illes forestal. “Entre l’abandonament Balears un 26%. Gairebé la meitat de les finques, l’avanç de les garri- de la superfície forestal de gues a espais agrícoles, la manca Mallorca es troba a la Serra de de rendibilitat de l’explotació Tramuntana. Dos terços d’aquesta forestal i la pèrdua de bosc i sota- Una de les 20.000 o 30.000 cabres que es poden localitzar a la Serra de Tramuntana i que representen, per als enginyers forestals, una imponent serralada declarada bosc per part de les cabres orades, patrimoni de la Humanitat i parat- tenim entre les mans una bomba ge natural està composta per bosc de biomassa que cal gestionar de i sotabosc, el que conforma la manera acurada”. Joan Juan superfície forestal. també és membre de la junta Les finques de la Serra de directiva de Tramuntana XXI, Tramuntana són tradicionalment associació que promou la cerca agroforestals. La part agrícola ali- d’acords sobre la gestió sostenible mentava el nucli de la Serra de familiar i la part Tramuntana des forestal servia com d’un punt de vista “No hi ha res més a refugi de bestiar i allunyat de la integral, també per proveir la llen- incorporant la ges- ya amb la qual es conservació que tió forestal. cuinava i s’enca- “No hi ha res lentien les cases. l’abandonament”, més allunyat de la El territori de la conservació que Serra no es pot diu Joan Juan l’abandonament. Si entendre sense abandonam una aquests dos vessants, per això és finca està condemnada un dia o un important mantenir aquesta altre a que es cremi o s’hi propagui Neus Obrador, tècnica forestal responsable de la finca de Planícia. Andreu Bujosa, batle de Bunyola i president de la Mancom estructura de mosaic agroforestal. alguna plaga. Aquest és el proble- “Aquest és un espai que un ma que tenim amb les masses el foc”, explica Santana. Per meixen principalment els gestors sobre el paisatge, que tardarà temps es trobava llaurat, el que forestals de Mallorca, concentra- aquest enginyer forestal compro- de la Serra: propietaris d’11.000 decennis a recuperar-se. Un pai- suposava la infiltració de l’aigua des majoritàriament a la Serra de mès amb la seva feina, la clau està finques forestals i agroforestals, la satge que és el primer que troben per la recàrrega d’aqüífers, que Tramuntana”, explica Joan en la gestió de la massa de boscos majoria de reduïda dimensió, el els turistes quan arriben a l’aero- actuava estabilitzant el substrat, el Santana, enginyer del Servei de i vegetació, enlloc d’invertir tants que en dificulta molt la gestió. port de Palma, i que visiten per que contribuïa a la lluita contra Gestió Forestal i Protecció del Sòl recursos a apagar incendis (heli- Hem de recordar que pràctica- fotografiar milers de visitants l’erosió. Així formava part d’una de la Conselleria de Medi Ambient, còpters, maquinària, personal, et- ment tota la Serra és de titularitat cada dia a diferents punts de la faixa de discontinuïtat agrícola- Agricultura i Pesca. Aquest aban- cètera). “El que volem és que tota privada (el 94%), pel que és sobre Serra. “Què hagués passat amb forestal en forma de tallafocs donament de grans àrees abans aquesta massa forestal no es els particulars que recau tan aquest turisme si l’incendi del naturals, que era part fonamental gestionades per pagesos i propieta- cremi, per això l’hem de tenir en important responsabilitat: condi- 2013 a Andratx hagués continuat del paisatge i principal font de ris de finques de la Tramuntana ha condicions”, argumenta, “al món cionar la massa forestal de la fins a Escorca enlloc d’aturar-se a riquesa de Mallorca”. Així resu- portat dos grans problemes: el foc i mediterrani és impossible reduir Tramuntana per evitar que no es Estellencs? El vent i la manca de meix el valor de la superfície les cabres descontrolades. el risc d’incendis a zero, però po- cremi el principal pulmó verd de faixes de discontinuïtat poden cre- forestal Joan Juan, format en cièn- dem minimitzar-lo”. Mallorca. mar això i més. Quin paisatge visi- cies biològiques i amb més de vint  Els incendis. “L’únic ges- Netejar el bosc de branques A més de l’evident destrossa tarien els nostres turistes? Roques anys de treball com a gestor tor real de la superfície forestal seques i mantenir els tallafocs, és mediambiental que suposa un i cendres? Pensam que podem ambiental. que tenim actualment a la Serra és una feina inesgotable que assu- incendi, provoca repercussions explotar paisatgísticament el bosc  FORA VILA VERD
EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES, DIMECRES 26 DE JUNY DE 2019 5 els pastors gestionaven aquests però també podria ser econòmica; ramats”, explica Domènech, “i es les àrees forestals són sovint un INICIATIVES PILOT. van anar abandonant per la seva maldecap per als gestors de la Dos projectes interessants de manca de rendibilitat”. El proble- Serra. Grans extensions d’arbres, gestió forestals a la ma és que les cabres no mengen herbes, arbusts i tota mena de Tramuntana es duen a terme qualsevol cosa, els agraden els vegetació que tradicionalment amb la vocació de ser iniciati- talls verds, les plantes joves. Per tenien una clara utilitat per als ves pilot que puguin fer-se Oriol Domènech aquesta prefe- pagesos i propietaris de finques extensives a altres regions: una rència herbívora d’un animal que (alimentació del bestiar, proveï- des de fa més deu anys, a la es reprodueix a tal velocitat sense ment de llenya per cuinar o escal- finca pública de Planícia, l’altra control és greu: “S’impedeix el far-se als freds hiverns de la mun- acaba de començar a caminar a relleu generacional de l’ecosiste- tanya, etcètera) avui en dia resten la Comuna de Bunyola. ma forestal, per això trobam una en l’abandonament. majoria d’exem- Hi ha un gran A PLANÍCIA. plars adults enve- potencial d’aprofi- Planícia és una gran finca rús- llits i els hàbitats tament sostenible tica típica de la Tramuntana, Les cabres es esdevenen menys reprodueixen a dels boscos de la ubicada entre Banyalbufar i resilients davant Serra. Però només Estellencs, de titularitat públi- plagues com l’eru- gran velocitat i aporta 0,08% al ca d’ençà que el Govern de les ga peluda o el ban- PIB: és un sector Illes Balears la va comprar yarriquer, seque- sense control són d’irrellevància eco- l’any 2009. Va tenir activitat res o incendis”. nòmica. Només hi econòmica fins als anys vuitan- Per a aquest un problema greu ha 390 treballa- ta, amb la tafona més gran de enginyer forestal dors afiliats a la la Serra. Quan el Govern la va és urgent fer un diagnòstic de la seguretat social sota el règim de comprar, aquesta finca, que superpoblació de cabres, especial- “silvicultura i explotació forestal”. fou motor econòmic de tota la ment saber on són, per prendre Serra de Tramuntana, estava decisions i planificar. “Una pobla-  Aprofitament forestal. abandonada. ció de cabres a un tallafoc d’in- Un d’ells és Toni Veny, propietari cendis fa una funció de neteja”, d’una empresa d’aprofitament fo- RECUPERACIÓ. explica, “el problema és la cabra restal, Sa Forestal. “Ens dedicam A través de l’IBANAT s’han no controlada, amb una bona ges- a fer net el bosc i recuperar cul- anat recuperant algunes parets tió pot ser una eina per controlar tius: tallam pins, aprofitam troncs seques i les zones agrícoles i el foc, per netejar al voltant de la que van a la serradora, produïm el forestals. Neus Obrador és tèc- urbanització com si fos una des- “companantge” que després utilit- nica forestal del departament brossadora: hem de decidir nosal- zen forns de pa i algun restau- d’Espais Naturals i Gestió tres quines herbes mengen, no rant”, explica Toni, que fa més de Forestal de l’IBANAT i està al elles”. 25 anys que es dedica a aprofitar càrrec de la finca de Planícia. La tècnica de fer servir espècies el que dona la superfície forestal. “Hem anat recuperant la part herbívores per la gestió forestal es Troba moltes dificultats: “Costa agrària i la forestal de la finca”, diu silvopascicultura. És una dis- molt generar biomassa i que s’a- explica Obrador, “com a bino- ciplina nova de les ciències natu- profiti, transportar-la i triturar-la. mi necessari per desenvolupar rals forestals que persegueix la El més econòmic és cremar la els diferents usos al territori, integració dels branca”. A la Tra- així la finca és més resilent boscos i les pastu- muntana encara és davant incendis o plagues res de manera que molt difícil que si- forestals”. REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE J. SERRA Hi ha en marxa s'augmenti la pro- gui rendible a plaga que perjudica molt el futur dels boscos. diverses ductivitat i l'efi- aquesta activitat. ELS OLIVARS. ciència de tots dos iniciatives de “És més fàcil A Planícia hi ha un projecte de d'una forma ecolò- treure tones de recuperació d’olivars, “per gica i sostenible. gestió forestal massa forestal al generar discontinuïtat a la G a b r i e l Pla, a la Serra no massa forestal, no esperam Puigserver és un molt interessants surten quantitats, tenir tones d’olives”, segons veterinari i investi- per això surt tan explica la tècnica d’IBANAT. gador que ha estudiat la introduc- car”, explica en Toni. Així i tot, és ció de la vaca mallorquina com a precisament a la Serra on és més A BUNYOLA. “gestora forestal”: les vaques s’ali- necessària la gestió forestal, per El batle de Bunyola i president menten, entre d’altres de càrritx, la proporció de bosc i sotabosc. de la Mancomunitat de la espècie molt abundant a la “Hem de posar en valor els Tramuntana, Andreu Bujosa, Tramuntana i altament inflama- recursos forestals”, diu Joan Juan, fa temps que tenia al cap un ble. “La filosofia és que el bestiar “ara que es parla tant dels plàstics projecte que contribuís a ges- boví pugui mantenir la densitat de i els seus efectes sobre el medi, tionar la gran massa forestal sotabosc i que la biomassa sigui el per què no hem de tornar a fer les de la Comuna i que, alhora, més baixa possible per ajudar a capses de fruita i similars amb deixés recursos al municipi: controlar els incendis forestals fusta?”. Per aquest gestor ambien- una caldera de biomassa. sense perdre biodiversitat. A més tal es tracta de trobar fórmules les vaques son espècies comer- que permetin fer una gestió ade- TURISME SOSTENIBLE. cials que, a part de pasturar, se’ls quada, obtenint uns productes “Hem aconseguit el finança- unitat de la Serra El responsable del projecte Muntanya del Voltor, Joan Juan. podria treure un rendiment eco- forestals que es puguin comercia- ment pel projecte de l’Impost sense tenir cura del seu manteni- Juan, “però cal dir a les coses pel nòmic”. litzar adequadament per tal de de Turisme Sostenible i hi par- ment?”, reflexiona Joan Juan. seu nom: una plaga és una plaga. dinamitzar l’economia local. ticipam dos municipis de la L’altre gran enemic de la massa I ara mateix les cabres a la Serra  Custòdia de territori. Hi ha en marxa diverses inicia- Serra: Bunyola i Valldemossa”, forestal a la Serra són les cabres suposen un factor de degradació Puigserver assegura que falta tives que poden servir d’exemple explica el batle, “el projecte salvatges, que es reprodueixen a de primer ordre”. molta inversió en investigació en per a la gestió d’una enorme està pensat com a pilot, si fun- gran velocitat. Hi ha una població Les afectacions que provoquen la gestió forestal amb pastures, superfície forestal que lluny de ciona el replicarem a altres especialment important a sobre la massa forestal no són per poder realitzar aquesta pràc- ser un problema (pels incendis, municipis de la Tramuntana i Llevant que, de homogènies, varien molt d’un lloc tica de manera efectiva i sosteni- plagues, abandonament i altres) Mancomunitat”. forma recurrent i persistent pro- a l’altre. “Els “punts calents” són ble. Remarca que el futur d’a- podria ser font de riquesa voca danys sobre la vegetació. No uns hàbitats determinats: alzinars, questa tècnica són els acords de ambiental i econòmica. ECONOMIA CIRCULAR. hi ha registres oficials, però es cal- zones cremades on rebroten talls custòdia del territori, on hi pugui “Malauradament és cert allò que La idea és que sigui un projec- cula que hi pot haver entre 20.000 verds, o amb especies endèmiques haver agrupacions de finques que els arbres no ens deixen veure el te d’economia circular: la bio- i 30.000 exemplars. i protegides”, explica Oriol facin tancats per a les pastures de bosc”, diu Joan Juan, amb molts massa s’extreu de la Comuna, “El tema de les cabres és com- Domènech, degà del Col·legi vaca mallorquina. anys d’experiència a la s’identifica i forma empreses plex. Més per les sensibilitats d’Enginyers Forestals. La Tramuntana té una riquesa Tramuntana, “cal gestionar, cal locals per fer la feina de gestió humanes que per les problemàti- D’on ve aquesta superpoblació incalculable, des d’un punt de actuar, cal aprofitar i cal dignifi- forestal, i l’energia produïda ques administratives”, diu Joan de cabres no gestionades? “Abans vista mediambiental i paisatgístic, car el sector forestal”. alimenta algun edifici públic.