fVV-lleicamins

6 FORA VILA VERD
EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES, DIUMENGE 2 DE JULIOL DE 2017 TRIBUNA / TRAMUNTANA XXI L A R E L L A La junta directiva de la novella associació que vetlla per la conservació de la Serra de Tramuntana dóna el seu punt de Formació a Can vista sobre la recent proposta del Consell de Mallorca. Marroig de Formentera BARTOMEU MARTÍNEZ OLIVER Sobre la proposta de la Preservar el nostre patrimoni també un de parcial d’activitats Llei de Camins Públics natural i rural és una de les fi- tes més importants per mante- nir l’essència de la nostra cul- auxiliars en conservació i mi- llora de monts. En el projecte hi participen un director de su- tura balear més antropològica. port pedagògic, un director tèc- És en aquest sentit que necessi- nic, una docent relacionada Des de Tramuntana XXI valoram tam persones qualificades i ben amb el món de la construcció, la iniciativa legislativa de camins formades per conservar el bell un docent del sector forestal i públics del Consell de Mallorca, patrimoni arquitectònic i pai- deu alumnes. compartim part dels principis que satgístic que ens rodeja. La posada en marxa d'aquest la inspiren i esperam que contri- L’Institut Balear de la Natura projecte és una combinació bueixi a ordenar la creixent (Ibanat) va posar en marxa perfecte per la protecció del afluència a la Serra, encara que quatre nous projectes mixts nostre patrimoni tant natural creiem que l’esborrany no inclou d’ocupació i formació per a com cultural i la formació. De tots els punts de vista que deuria. persones desocupades de més les actuacions que es desenvo- Coincidim que una xarxa de de 30 anys. Els projectes, que lupen en el marc del projecte, camins extensa i de qualitat és tenen una durada de deu me- destaquen la reparació i la re- imprescindible per a una ordena- sos, es duen a terme a les fin- habilitació dels aljubs, la sínia i ció territorial cohesionada i equi- ques públiques de Menut, Son les sèquies per aprofitar el sis- librada, però difícilment s’acon- Real i Can Marroig i a la finca tema de regadiu i preservar el seguiran tals objectius si no s’im- Son Orlandis. La finca de Can patrimoni, la reparació de murs plica a tots els actors (ajunta- Marroig, ubicada a Sant Fran- i la creació de tancats i de co- ments, propietaris i usuaris) en la cesc de Formentera, és on l'e- bertes d’altres elements estruc- redacció de la norma i en la seva quip pedagògic del projecte turals que pertanyen a la finca. aplicació. Creiem que només amb està realitzant la feina en matè- Els alumnes també aprenen les la col·laboració i l’enteniment ria de recuperació de marjades. tècniques de retirada d’ele- podrem generar el consens que Els alumnes tenen l’oportunitat ments constructius i de mate- asseguri la viabilitat del text en el d’obtenir certificats de profes- rials que no són propis de l’edi- seu desenvolupament pràctic. sionalitat de construcció i de ficació original, de manteni- Cal qüestionar inicialment si la treballs forestals d’operacions ment de les faixes auxiliars llei ha de ser només d’àmbit auxiliars de picapedrer de fà- existents i d’esbrossat dels late- mallorquí, o ser aplicable, com briques i cobertes, d’opera- rals dels camins interiors. sembla oportú, en tot l’arxipèlag, cions auxiliars de revestiments Aquesta és una gran notícia la qual cosa implicaria una via continus a la construcció i que marida patrimoni i treball. diferent de tramitació. Els camins, públics, veïnals o privats, s’han creat al llarg del temps a partir dels usos i necessi- T R I B U N A tats dels habitants de la Serra i de la seva economia. L’auge de nous usos enfocats al gaudi del mitjà natural, suposa una gran oportu- A l’estiu, fruita nitat per a la conservació de la Tramuntana, però és necessari CATI AINA OLIVER MAYOL que es desenvolupin noves nor- mes i consensos, de tal manera El mes de juliol és el moment Cal destacar que la fruita que s’avanci cap a una responsa- en el qual s’ha de fer més més consumida a les Illes Ba- bilitat compartida. J. SERRA feina a l’hort per tenir les lears, segons dades de la Con- plantes ben cuidades i perquè selleria d’Agricultura, és la ta-  Capacitat legal. Convé re- local i turística, per gaudir de la cia dels visitants i el dret a la in- no passin set. De fet, és conve- ronja. En segon lloc es troba la cordar que l’administració ja dis- naturalesa, no hauríem d’apro- timitat dels veïns. nient regar a l’horabaixa per poma, seguida del plàtan, el posa de capacitat legal per super- fundir en els principis de con- Des de Tramuntana XXI opi- així evitar que s’evapori l’ai- meló i la síndria. Els dos da- visar els usos dels camins i per servació i gestió quan parlem nam que aquesta és la millor gua durant el dia. rrers són els fruits per actuar en la conservació del patri- de camins? La llei ha d’incloure manera de garantir el dret cons- Durant aquest mes estarà excel·lència de l’estiu. El seu moni de la Serra, amb el que és consideracions ambientals i titucional de gaudir d’un medi en plena collita l’albergínia, la gran contingut en aigua és prioritari, que s’assignin els re- servir, tant per garantir el gaudi ambient adequat i de qualitat bleda, el carabassó, la ceba, el molt refrescant i apropiat per cursos per exercir les responsabi- de la naturalesa, com per a la pel desenvolupament de les cogombre, el fesol de fava, la combatre la set. Pel que fa a la litats de vigilància i conservació. regeneració de l’entorn natural persones, dret que ha de ser lletuga, la pastanaga, el pebre, síndria, té molt baix valor ca- Així mateix, és necessari que i agrícola, valor real i insubsti- conjugat sempre amb el deure els ravenets, les tomàtigues i lòric i també presenta propie- s’estableixin ja uns principis per tuïble d’aquest paratge. de conservació i utilització del les tomàtigues de ramellet, en- tats depuratives, diürètiques i la futura gestió dels camins, que medi de forma racional. Amb tre d’altres. Pel que fa a la lleugerament laxants. ha de ser sostenible i incloure  Nous acords. També l’esperança de contribuir de fruita, estarem a l’inici de les El meló, per la seva banda, tots els aspectes ambientals, agrí- creiem que una bona llei hauria forma constructiva a la llei hem mores, les pomes i a les acaba- té un contingut en sucre més coles, socials i culturals. El des- de fomentar els acords amb fin- constituït un grup de treball, lles dels albercocs, les cireres, elevat en comparació amb al- envolupament d’aquesta llei és ques privades i facilitar una ambiental i jurídic, i manifes- les llimones, les maduixes i les tres fruites. Això fa que no si- una oportunitat perquè l’adminis- xarxa ampliada, millorada i tam la nostra voluntat de reco- taronges. Les figues, els meli- gui recomanat per a les perso- tració i la societat civil reflexio- consolidada, que delimiti clara- llir les propostes i inquietuds cotons, el meló, la síndria, les nes diabètiques i per a les pro- nin sobre les noves necessitats ment per on està permès passar dels qui desitgin fer-nos-les nectarines, les peres i les pru- penses a trastorns de tipus di- que plantegen la conservació i la i en quines condicions, que tin- arribar, sota el principi de con- nes seran els fruits protago- gestiu. Com la síndria, el meló regeneració de l’entorn. Si els gui en compte la capacitat de ciliació d’interessos del que des nistes en aquests dies tan ca- actua com a laxant amb efec- camins de la Tramuntana són el càrrega de la zona i que con- del seu naixement fa bandera la lorosos. tes diürètics. mitjà que utilitza la població, templi la qualitat de l’experièn- nostra associació.