FVV El camp fa de la crisi una oportunitat

FORA VILA VERD EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES NUMERO 1.212. DIMECRES 15 D’ABRIL DE 2020 SUPLEMENT D’ECOLOGIA, AGRICULTURA, NATURA, PATRIMONI I CULTURA POPULAR HORT. HA RO RR ITBAAL IESLS EMS OQMUEENETL MPÉRSO PI DE RO NEIS PT EI UR ETSRTAASRPALNA NA TPAURN TA PLEARTCEORNRSAU ML EI RS JOE HOLLES. EL PRESIDENT DE TRAMUNTANA XXI ADVOCA PER APROFITAR EL TEMPS DE CRISI PER TRANSITAR CAP A UN MODEL MÉS SOSTENIBLE J. SERRA Una mostra dels productes agroalimentaris que es poden trobar a la botiga de la Cooperativa Agrícola de Sóller. CRISI I OPORTUNITAT REINVENTATS . COOPERATIVES AGRORAMADERES, DISTRIBUÏDORS DE PRODUCTE LOCAL I PETITS PAGESOS ES REINVENTEN EN EL MARC DE LA CRISI GENERADA PEL COVID-19 / DEMOSTREN EL SEU ROL COM A SERVEI ESSENCIAL / VOLEN AVANÇAR CAP A MODELS DE DESENVOLUPAMENT QUE POSIN EL SECTOR PRIMARI AL CENTRE 4 FORA VILA VERD
EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES, DIMECRES 15 D’ABRIL DE 2020 ESSENCIALS. Cooperatives agroramaderes, distribuïdors de producte local i petits productors es reinventen aquests dies i es reivindiquen com a essencials, per avançar cap a models de desenvolupament que posin el sector primari en el veritable centre. El camp fa de la crisi una oportunitat la resposta ha estat molt positiva: Na Carme acaba d’arribar a casa, hem distribuït 10.000 paneres i X.C./F.V.V. al centre de Palma, de la guàrdia a ara tenim dotze vehicles (alguns l’hospital Son Llàtzer on és met- propis, altres d’autònoms que gessa. Són dies difícils. Sona el hem hagut de contractar), hi ha timbre: li duen la panera de pro- pagesos que quan tornen de fer ductes de joves cooperativistes feina al camp deixen comandes de agroramaders. Li ha arribat en 24 camí a ca seva. Tothom està fent hores amb el servei de reparti- molta feina”. ment a domicili que fa uns dies ha engegat la cooperativa Camp  A domicili. Un centenar de Mallorquí. “Per la meva professió, pagesos i ramaders han trobat a La botiga de la Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu, de Sóller, que dona sortida a un elevat nombre de productes agroalimentaris prov sempre he pensat que l’atenció través d’aquesta iniciativa sortida sanitària és el servei més impor- a la seva producció. La seva da- tant que hem de garantir com a rrera proposta vol donar sortida a societat”, explica na Carme, productes dels Joves Cooperati- “aquests dies me n’adon també de vistes, set joves pagesos i pageses, la importància de comptar amb que amb quatre cistelles variades subministrament de productes ali- per escollir (carn de me, làctics, mentaris, de proxi- ingredients per un mitat i saludables”. pa amb oli, i una Com a consumido- que conté tot allò Pagesos i ra valora molt ramaders donen que es necessita positivament que per a fer panades). el camp mallorquí sortida als Altres cooperati- s’hagi organitzat ves s’han posat en per donar servei productes repartint marxa també per durant aquests donar resposta a la dies tan difícils. a domicili situació de crisi Miquel Gual és generada per la el president de Camp Mallorquí i Covid-19. És el cas de la també de la Cooperativa Sant Cooperativa Pagesa de Pollença, Bartomeu de Sóller. Quan va que presideix Martí Solivellas. “En començar la crisi van decidir orga- un primer moment ens vàrem Miquel Gual, de Camp Mallorquí. Martí Solivellas, de Pollença. Franz Kraus, de Fet a Sóller. Jerònima Bonafè, nitzar-se amb dos objectius: donar espantar molt per l’impacte que la suport a la ciutadania, apropant a crisi tindria sobre els nostres Distribueixen unes cent comandes cord la plataforma www.mercat- així garanteixen que el producte domicili els productes agrorama- socis”, explica. “El nostre horitzó setmanals. Reconeixen que els ha mallorca.es. “És una nova eina arriba molt fresc al consumidor. ders, i als pagesos, per donar sor- era la temporada turística que ajudat el fet que les grans superfí- creada la setmana passada amb la Això ha estat possible per la in- tida a l’excedent que perillava per estava a punt de començar, ja que cies hagin deixat de repartir a qual distribuïm a Mallorca pro- fraestructura amb la qual ja l’aturada en sec de demanda per el 90% dels nostres productes es domicili. Ara es plantegen comen- ductes de l’illa, amb una gamma comptaven per fer el repartiment part d’hotels i restaurants, que destinen al sector hoteler i de çar a donar servei a municipis molt àmplia: vi, fruita, verdura, de la Fàbrica de Gelats, empresa han tancat per orde del reial sobte tot va quedar aturat”. Però la limítrofes. Senten que amb aques- pa, ous i gelats, entre d’altres”, ex- creada també per Kraus i asso- decret de l’estat d’alarma. “No cooperativa no es va aturar: ta iniciativa han aconseguit que plica Franz Kraus, fundador de ciada a Fet a Sóller: deu furgone- teníem infraestructura, però vam “Havíem de donar resposta, cada els ramaders no hi perdin. Fet a Sóller, “amb l’objectiu de tes, tota una xarxa pròpia d’en- muntar en uns dies un sistema de dia que passa els mens es fan gros- subministrar a la gent que no pot trega, amb la que es distribueixen distribució de paneres de produc- sos i perden valor, i vàrem decidir  Plataforma. A l’altra banda sortir de ca seva i donar un altre els productes d’uns mil produc- tes del camp, verdura, fruita, for- fer venda a domicili a Pollença”. de la Tramuntana, l’empresa Fet a camí als productes del sector pri- tors, a través majoritàriament de matges, embotits, carn, llet, a preu Varen penjar un anunci a les seves Sóller també ha buscat maneres mari”. Si les comandes es fan les cooperatives amb les qual tre- únic”, explica Gual. “En dues set- xarxes socials i, fins avui, el telè- per reinventar-se amb la crisi. Per abans de les onze del matí, s’asse- balla Fet a Sóller a la seva plata- manes no hem parat de treballar, fon no ha deixat de sonar. això, han muntat en un temps rè- gura el lliurament el mateix dia i forma. “La resposta de la ciutada-  FORA VILA VERD
EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES, DIMECRES 15 D’ABRIL DE 2020 5 per la comunitat són principis L’organització que representa ha cooperatius que amb aquesta llançat aquests dies la campanya NOU ESQUEMA. situació s’ha vist que no són “Tu a casa, nosaltres t’omplim el “La crisi de moment ens ha paraules buides”, explica rebost” i han contactat amb grans canviat l’esquema de valors Jerònima Bonafè, presidenta de superfícies perquè absorbeixin les com a societat, on l’essencial Cooperatives Agroalimenàries de produccions que es van acumu- passa a ser la sanitat en primer Balears i de l’Associació de Dones lant aquí i perquè no importin més lloc i després l’alimentació”, de Cooperatives Agroalimentàries producte de fora. diu Jerònima Bonafè. “També d’Espanya. Bonafè remarca que hem après que hem de ser soli- els repartiments són de franc per  Preus justos. “Els pagesos daris, propers i hem de valorar al client. “La resposta ha estat duien molt de temps reclamant el que tenim devora i ens massiva”, diu satisfeta, “crec que uns preus justos i la implicació de envolta. Això és el nostre la crisi ha servit perquè molta gent les administracions a nivell euro- entorn, social i físic, és la famí- posi en valor el producte local. Les peu en la futura nova PAC, dema- lia i les amistats, és el medi cooperatives hem facilitat l’accés naven una atenció al sector que no ambient, és fora vila”, diu. al producte quilòmetre zero a s’estava donant”, afegeix Jerò- preus competitius, però si no hi nima Bonafè. ECOLÒGICA. hagués hagut demanda, no hauria “El model agroalimentari globa- Per a Aina Calafat la crisi pot funcionat. El consumidor s’ha litzat basat en polítiques agràries representar una oportunitat pronunciat”. que afavoreixen la concentració per transformar els sistemes de “La preocupació de la gestió de les producció i consum, i anar principal dels Aquesta crisi està terres de cultiu en virant cap a l’agricultura ecolò- pagesos va ser la poques mans, l’es- gica. “Si els consumidors es d’abastir la pobla- servint perquè peculació amb els comprometen a consumir ció d’aliments, preus dels ali- localment i a donar suport a la aconseguint que es molta gent posi ments i la pèrdua pagesia i a la producció agrària poguessin celebrar de cultura alimen- local, el sector agrari ha de pro- els mercats setma- en valor el tària, ens ha duit a duir de manera més ecològica i nals només amb considerar l’ali- sostenible, més organitzada i productors de pro- producte local mentació com un prescindir de l’ús d’agrotòxics ductes agroalimen- commodity més, al que acaben als nostres aqüí- taris, la segona va ser la de posar que el preu o la moda són els fac- fers, als nostres sols, a l’aire a disposició dels ajuntaments tota tors principals que condicionen el que respiram, als aliments i ens la maquinària d’aplicació de pro- consum”, analitza Aina Calafat. fan perdre biodiversitat i capa- ductes fitosanitaris per desinfec- Per a Calafat, abans de la decla- citat de resiliència davant el tar els pobles”, explica Sebastià ració de l’estat d’alarma sols canvi climàtic”, afirma. Ordines, secretari general d’Unió alguns consumidors eren cons- de Pagesos. A més, les cooperati- cients de la necessitat i urgència TRANSFORMACIÓ. ves que tenen en estoc guants, de comptar amb un sistema ali- “Crec que aquesta crisi repre- mascaretes, EPI i altres materials mentari local, sostenible i ecolò- senta un canvi de paradigma els han posat a disposició dels gic: “No ha ajudat que les admi- en molts sentits: la forma de centres de salut i la Guàrdia Civil. nistracions s’hagin dedicat a faci- viure, de comprar i consumir Per a Ordines, aquesta resignifica- litar la instal·lació de grans cade- s’està transformant”, reflexio- ció dels pagesos com a servidors nes de supermercats i de grans na Franz Kraus. En un escena- públics ha estat clau perquè la superfícies a les illes”. Calafat afe- ri en el qual no es preveu una seva imatge hagi millorat. “Ara es geix que “davant això, el sector recuperació a curt termini de veu el pagès com un heroi”, agrari ha fet tot el que ha sabut i l’activitat turística, cal reinven- REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE J. SERRA comenta. més per poder concentrar l’oferta, tar-se per a un “renaixement inents de l’illa de Mallorca. Herois sense capa, però que per abastir a aquests nous canals del sector agro-ramader”, com han demostrat tenir súperpoders, de comercialització, per poder ho defineix Kraus. “Durant organitzant-se molt ràpidament comptar amb indicacions protegi- molt temps el camp ha estat davant una situació inesperada. des de qualitat per diferenciar el oblidat, aquesta crisi ha per- “La pagesia de petites explota- producte, però així i tot al sector li mès tornar a donar valor al cions familiars que produeixen costa tirar endavant perquè de sector agro-ramader, al mateix per abastir principalment el mer- cada cop se li exigeix més i se li nivell de la sanitat”, pensa el cat local s’ha vist dona menys”. fundador de Fet a Sóller. afectada per haver Tot i que l’èxit de donar resposta de totes aquestes Demanen que les SENSE TURISME. a les necessitats de grans superfícies iniciatives del sec- Per a Martí Solivellas el futur és la ciutadania, han tor primari ha incert. Tot passa per la resposta hagut de reorganit- no importin estat possible al de la ciutadania quan s’aixequi zar els seus siste- seu dinamisme i l’estat d’alarma. “No podem mes de comercia- productes que iniciativa pròpia, dependre de la indústria turísti- lització i continuar les agrupacions ca, sabem que no hi podem gestionant els con- aquí ja hi són agràries i ramade- comptar enguany”, diu. “Qui reus tot i les res- res valoren positi- donarà sortida als nostres pro- triccions de moviment i amb la vament les passes que va fent, ductes és la nostra gent”, diu. sobrecàrrega que ha suposat el més lentament, l’administració. canvi de model de comercialitza- La Conselleria d’Agricultura, PAGESOS ESSENCIALS. ció”, resumeix Aina Calafat, tècni- Pesca i Alimentació va convocar Per a Miquel Gual, la crisi ha cooperativista. Sebastià Ordines, Unió de Pagesos. La tècnica Aina Calafat. ca de la Sociedad Española de de seguida a una reunió el sector servit per posar de manifest un nia ha estat espectacular, s’ha fet han hagut d’acollir a un ERTO, la Agricultura Ecológica. agro-alimentari de les Illes fet que ells ja tenien clar: el possible el que semblava impossi- resta segueixen treballant més Balears. “Vàrem lliurar-los un sector primari és una activitat ble”, explica satisfet Kraus. Dià- que mai.  Positiu. L’èxit d’aquestes document amb les nostres propos- essencial i un servei social, riament estan enviant unes 2.000 Aquest és un altre resultat posi- iniciatives impulsades per les coo- tes i el pla de xoc presentat pel com la sanitat o l’educació. caixes de productes, sobretot tiu de la reinvenció del sector peratives i productors arran de la Govern en recull algunes”, explica “Esperam que quan s’acabi el fruita, a tota Europa, incloent-hi agro-ramader i alimentari de les crisi generada per la Covid-19 és Jerònima Bonafè, “però queda confinament la gent no pari de les comandes per Mallorca. illes durant la crisi: haver permès encara més lloable pel context de molt per fer”. comprar producte local, és Per assegurar el servei per l’alta que no es destruïssin llocs de feina precarietat que viu el sector des de Per a Sebastià Ordines l’admi- moment de pensar que, si demanda que estan rebent perquè, al contrari, les cooperati- fa anys. “Fa escassament un mes nistració hauria de posar en volem tornar a ser autosufi- aquests dies, Fet a Sóller està ves que aquests dies estan pres- ens vàrem manifestar les organit- marxa tres línies: la promoció del cients, no ens hem de carregar comprant als productors un 130% tant servei a domicili han hagut de zacions agràries baix el lema “pa- producte local, incentius a les l’agricultura i la indústria”, més de verdura, fruita i oli que contractar més gent per garantir gesos i ramaders al límit” perquè grans superfícies perquè no pensa Gual. “El camp de abans de la crisi. Només una pe- el subministrament. ja no es pot seguir amb el model importin més producte de fora cap Mallorca seguirà existint si els tita part dels seus treballadors, els “Solidaritat, interès comú per agroeconòmic que portàvem fins a les illes si en poden trobar aquí i mallorquins i mallorquines ho que feien feina a les gelateries, s’- damunt de l’individual i interès ara”, recorda Sebastià Ordines. una de compra pública. volen”, conclou.