FVV-Ajudes-i-Subvencions

FORA VILA VERD EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES NUMERO 1.193. DIMECRES 4 DE DESEMBRE DE 2019 SUPLEMENT D’ECOLOGIA, AGRICULTURA, NATURA, PATRIMONI I CULTURA POPULAR ALVOCATS. MOTIVAT L’AUGE DE LA DEMANDA DE DETERMINADES FRUITES TROPICALS HA QUE ELS PAGESOS INTENTIN CONREAR-ES A LES BALEARS TULIPES. ÉV SO LMEOMMCEONMT PDTEA PRLAAMN TBAURNEJLASRBDUÍ LEBSSP OS INEENR ÓASR RI IABBAURNLDAÓ SP RDIEM AF VL OE RRAS J. SERRA Un olivar de la Serra de Tramuntana, amb una gran quantitat de marges que s’han de conservar i restaurar, generant sobrecost. LA RESPONSABILITAT DE CONSERVAR SERRA DE TRAMUNTANA . CONVERTIT EN PATRIMONI MUNDIAL, AQUEST ESPAI SENTIT PELS MALLORQUINS COM A PATRIMONI COL·LECTIU ÉS PRIVAT EN EL 94% / LA RESPONSABILITAT DE CONSERVAR-HO RECAU SOBRE ELS PROPIETARIS / ELS GESTORS DEMANEN SUPORT DE LES ADMINISTRACIONS PER FER-HO POSSIBLE 4 FORA VILA VERD
EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES, DIMECRES 4 DE DESEMBRE DE 2019 A LA SERRA. Gestionar la massa forestal, les àrees agrícoles i el paisatge de la Serra de Tramuntana que és percebut com un bé comú, és una responsabilitat que recau sobre els propietaris de les finques. Els gestors reclamen ajudes que els siguin útils per seguir la seva tasca. El cost de gestionar una finca La producció agrícola i ramade- La Serra de Tramuntana, tot i ser ra a la Serra de Tramuntana, tot i F.V.V. sentida pels mallorquins com a haver-ne estat l’activitat principal patrimoni col·lectiu, és en un 94% durant segles i fins fa relativament de propietat privada. Més d’11.000 poc, és molt complicada (i per finques de particulars que, per la tant, costosa) per la difícil orogra- complicada orografia i clima, han fia i clima de muntanya. Per això d’invertir molta energia, temps i la Conselleria de Medi Ambient, recursos en gestionar les seves Agricultura i Pesca, a través del propietats. Gestionar les masses Fons de Garantia Agrària i forestals per controlar els incen- Pesquera de les Illes Balears dis; gestionar la terra perquè doni (Fogaiba) preveu unes subven- Acte organitzat el passat mes de novembre per l’Associació Tramuntana XXI destinat a aportar informació sobre les subvencions foresta productes agrícoles i ramaders cions específiques, l’anomenat que, a més d’aportar aliments, “pagament compensatori per a configuren el paisatge únic de la zones de muntanya”. Tramuntana; gestionar els ele- “L’ajuda, pretén evitar l’abando- ments etnològics pels quals la nament de la terra en zones de Serra ostenta la distinció de muntanya, on són necessàries aju- Patrimoni de la Humanitat. Molta des destinades a compensar les responsabilitat per dificultats natu- als gestors de la rals, que indemnit- Serra, un volum zin pels costs addi- Les subvencions ingent de feina i pretenen evitar cionals en els quals molts recursos per incorren els agri- invertir. l’abandonament cultors que hi des- Conscients de la envolupen l’activi- seva responsabili- d’una terra que tat agrària”, expli- tat però també de ca Mateu Morro, les seves limita- costa mantenir gerent del Fogaiba. cions, els propieta- “Així mateix, amb ris de finques de la Tramuntana aquesta mesura es contribueix al demanen coresponsabilitat a la manteniment del paisatge tradi- societat, a través de les institu- cional balear com a part de la seva Mateu Morro, gerent del Fogaiba. Rafel Oliver, de Mallorca Rural. Pep Mora, tècnic agrícola. Sebastià Ordinas, d cions que ens representen. Part riquesa social i natural i al mante- d’aquesta coresponsabilitat es niment d’una comunitat rural via- materialitza en forma de recursos ble”, afegeix. LEADER, del Programa de ments i la resposta que hem rebut tes empreses de productes agroa- via subvencions, un mecanisme Amb aquesta línia es van abo- Desenvolupament Territorial de ha estat molt positiva”, explica limentaris, i altres. que no sempre funciona ni és sufi- nar el 2018 més d’1’3 milions d’eu- les Illes Balears. El LEADER és un Rafel Oliver, secretari de Mallorca Tot i que hi ha diferents línies cient o prou eficient. ros, repartits entre 166 beneficia- programa de caràcter europeu Rural, “ja que 29 ajuntaments, d’ajudes per dinamitzar el sector ris, amb una mitjana d’ajuda de d’ajudes per incentivar iniciatives tretze dels quals situats a la Serra agrícola i ramader, els pagesos de  Ajudes agrícoles. Sem- 7.743 euros. El 100% de les sub- de foment de l’activitat econòmica de Tramuntana, han presentat les la Serra creuen que moltes vega- pre ens imaginam el paisatge de la vencions, per la seva tipologia, es en el món rural. El programa, que seves propostes d’actuació”. Entre des aquestes convocatòries no s’a- Serra com un mosaic agroforestal: concedeixen a finques de la Serra implica tant les administracions aquests projectes n’hi ha que s’o- dapten a les seves especificitats. zones de muntanya i bosc, però de Tramuntana. públiques com els agents privats, rienten a restaurar elements del Així ho creu Pep Mora, tècnic també àmplies àrees d’oliveres, Una altra possibilitat d’accedir a es gestiona per mitjà d’una entitat patrimoni rural, altres que apun- agrícola que treballa a la vinyes, hortalisses, ovelles pastu- ajudes per desenvolupament social territorial, que en el cas de ten a una millora de la gestió dels Cooperativa de Sant Bartomeu de rant, distribuïdes en les icòniques rural, inclosa l’activitat agrícola i l’illa de Mallorca és l’associació residus, i també n’hi ha que se Sóller per oferir assessorament marjades de pedra en sec. Aquest ramadera, és a través de l’associa- Mallorca Rural. centren en el sector agrícola, con- tècnic als pagesos associats. “La paisatge ja no és tan present a la ció Mallorca Rural, entitat enca- “Hem posat en marxa una línia cretament a l’impuls del cultiu de tipologia d’explotació que s’exi- Tramuntana. rregada de gestionar el programa d’ajudes específica per als ajunta- varietats locals, suport a les peti- geix per rebre una subvenció no  FORA VILA VERD
EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES, DIMECRES 4 DE DESEMBRE DE 2019 5 plotacions (encara que siguin peti- balls de prevenció d’incendis, d’a- tes) que hagin optat per l’especia- profitament forestal, de recupera- ETNOLOGIA. lització en un producte. “Una ció de cultius o de restauració Un altre àmbit per al qual els ajuda ha de servir per generar un dels seus terrenys forestals. La gestors de la Serra de canvi de situació, per augmentar concreció d’aquestes ajudes, es Tramuntana demanen millorar competitivitat”, diu el tècnic agrí- preveu realitzar mitjançant el sistema de subvencions és el cola, “i per ser competitius cal es- mòduls que permetin als matei- que té a veure amb el patrimo- pecialitzar-se en algun producte”. xos gestors de cada finca forestal ni i els seus elements etnolò- Per a Pep Mora, l’objectiu de les la programació, selecció i execu- gics, precisament allò que la va subvencions ha de ser arribar a no ció dels treballs forestals que cre- fer mereixedora del reconeixe- necessitar-les: “regalar doblers guin més convenients per a la ment de la UNESCO. sense incidir en la millora del sis- seva propietat, coneixent per tema agrícola ens fa dependents”. endavant la quantia de l’ajuda i CONSORCI. Per a Sebastià Ordines, secreta- les seves condicions”. “El Consorci de la Serra de ri general d’Unió de Pagesos, el Tramuntana convoca ajuts sistema d’ajudes actual no con-  Una xerrada. Per tal que el públics per a la conservació templa les particularitats del sec- Servei de Gestió Forestal pogués d’elements etnològics i per a la tor primari a la Serra. “La explicar aquesta nova metodolo- recuperació agrària”, explica Tramuntana hauria de tenir un gia l’associació Tramuntana XXI Pep Bernales, cap de servei del sistema d’ajudes propi”, afirma, va organitzar el passat 15 de no- Consorci, “així, pretén incenti- “per incentivar els vembre a l’Ajunta- var la implicació de la iniciati- pagesos i rama- Unió de Pagesos ment de Mancor va pública i privada en la con- ders a conservar de la Vall la xe- servació i la recuperació del un entorn que és reclama un rrada - debat titu- patrimoni natural i cultural patrimoni de la lada “Subvencions situat dins l’àmbit territorial de humanitat, i a on sistema d’ajudes forestals a la Serra la Serra.” sabem que l’activi- de Tramuntana”. tat del sector pri- propi per a la “Amb aquesta acti- AJUNTAMENTS. mari no és fàcil”. vitat pretenem que Les subvencions del Consorci Per aquesta enti- Tramuntana els gestors de la estan adreçades a particulars, tat, amb trenta Serra, aquells que entitats sense ànim de lucre, anys d’història i que avui és l’orga- tenen cura cada deia de les fin- comunitats de regants i comu- nització agrària majoritària dins el ques agroforestals i forestals, ten- nitats de bens amb una partida món pagès de l’illa, a la zona de la guin tota la informació sobre les pressupostària de 400.000 Serra de Tramuntana, s’haurien pròximes convocatòries i obrir un euros. També hi ha una línia de potenciar les ajudes d’extracció debat per conèixer les seves in- d’ajudes pels ajuntaments de biomassa controlada per tal de quietuds i dialogar sobre la viabili- dotada amb 240.000 euros. Per poder dur a terme actuacions de tat d’aquestes ajudes al territori”, a l’any 2020 s’obrirà una nova neteja de les zones boscoses més ha explicat la directora tècnica de línia adreçada a empreses degradades i també de restauració Tramuntana XXI, Marta Ferriol. d’explotació agrícola per a la de marges. En aquest sentit, A la xerrada hi van assistir més rehabilitació de marjades i veuen amb molts bons ulls que a de cinquanta gestors de diferents recuperació d’espais agrícoles la repartició de l’Impost de municipis de la Tramuntana, que dotada de 100.000 euros. Turisme Sostenible d’enguany hi varen poder exposar els seus pro- hagi una partida per la reparació blemes per fer front als tràmits BINIARAIX. de marjades. que suposen les convocatòries “Arreglar una paret al Barranc d’ajuts per a la gestió forestal. de Biniaraix costa molt més REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE J. SERRA  Ajudes forestals. A la Se- “Tenc tres subvencions aprovades que fer- ho a Pina”, diu Toni als impulsades des del Govern Balear. rra de Tramuntana hi ha més de però cap concedida”, explicava un Font, propietari d’una finca 3.000 finques forestals: 35.700 jove pagès, “si he d’esperar cinc situada en aquest lloc tan inac- hectàrees, el 68% de la superfície anys que em paguin la feina, pot- cessible. “Els propietaris del forestal de les Illes Balears. Es ser me n’afluixar. No tots els Barranc són molt reticents a tracta de massa forestal distri- pagesos tenim milers d’euros per demanar aquestes ajudes, hi ha buïda en gran quantitat de fin- avançar”. “Amb la subvenció no un bagatge històric de descon- ques, la majoria petites: a la zona sobreviurem: si el producte que fiança de l’administració. És de Tramuntana traiem, sigui agrí- molta paperassa, no hi ha (que inclou Cal- L’eficiència dels cola, ramader o exempcions fiscals: l’eficiència vià), hi ha uns forestal, té un del procés no és bona”, afegeix. 8.700 propietaris processos per valor, es gestiona- de finques fores- rà; si no en té, no PAPERASSA. tals i agroforestals. obtenir ajudes no es farà, hem de “Estam treballant per alleuge- Propietaris privats valoritzar el pro- rir la tramitació”, avança Pep responsables de són bones, es ducte”, deia un Bernales des del Consorci, gestionar una po- altre. “som conscients que els tràmits tencial bomba de queixen els gestors Des del Servei per a demanar subvencions biomassa disponi- de Gestió Forestal estan molt burocratitzats”. ble per alimentar els incendis. creuen que el nou sistema contri- “L’administració no és capaç de buirà a agilitzar els tràmits, el TRIBUTACIÓ. ’Unió de Pagesos. Luis Berbiela, de Gestió Forestal. Toni Font, propietari a la Serra. gestionar tota la massa forestal”, ritme dels quals ve molt marcat Per als gestors el tema de la tri- explica Luis Berbiela, cap del per Brussel·les (es tracta d’ajudes butació també és un greuge Servei de Gestió Forestal i concedides per la Unió Europea). comparatiu sobre el que s’ha sol encaixar molt bé a la Serra”, patxos. “La burocràcia és un pro- Protecció del Sol de la Conselleria “Les subvencions duren poc, el d’actuar. “Si de la meitat que explica, “ja que normalment es blema, els terminis de pagament de Medi Ambient, “necessitam que donen és la possibilitat de em donen jo he de donar la concedeixen a pagesos prioritaris molt llargs”, expressa Mora, que molts gestors privats que s’enca- dinamitzar un sector”, va aclarir meitat al govern en forma per tenir propietats més extenses coneix molt bé els procediments rreguin, per això intentam millo- Berbiela a la xerrada a Mancor, “si d’impostos”, es queixa Toni que les que tenim aquí”. administratius, però també els rit- rar el sistema de subvencions”. el sector no sap engranar-se en el Font, “no pot ser que tingui el La majoria de pagesos que for- mes del camp, que no entenen de A través del Pla de mercat, mor, i així haurem fracas- mateix tractament un ajut per men part de la Cooperativa no són papers. “Des de la Cooperativa Desenvolupament Rural, entre la sat amb les subvencions”. cuidar la Tramuntana que el prioritaris, per la qual cosa que- informam els pagesos sobre les Conselleria d’Agricultura, Pesca i “Hem de valorar l’oportunitat que has guanyat a la loteria. den exclosos de moltes convoca- convocatòries i una vegada a la Alimentació (Fogaiba) i la que ens donen: no és el mateix “Això no és un regal”, diu. És tòries. Així i tot, la Cooperativa fa setmana ve la Conselleria a la nos- Conselleria de Medi Ambient i generar dinàmica empresarial una qüestió de coresponsabili- una important tasca de suport als tra oficina per resoldre dubtes i Territori (direcció general amb 2 milions d’euros (pressupost tat entre els gestors que cuiden pagesos en la tramitació de sub- assessorar, així no han de baixar a d’Espais Naturals i Biodiversitat), per la propera convocatòria de cada dia de la Serra de vencions, una feina de mediació Palma”, explica. s’està treballant per consolidar subvencions forestals) que sense Tramuntana i la societat que entre el dia a dia del pagès i la Per a Mora haurien de priorit- una línia d’ajudes a la propietat ells”, afegí el tècnic de la gaudeix d’aquest Patrimoni de complicada burocràcia dels des- zar-se les subvencions per a ex- forestal per donar suport als tre- Conselleria. la Humanitat.