Entrevista Joe Holles FVV 15042020

FORA VILA VERD
EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES, DIMECRES 15 D’ABRIL DE 2020 7 Assenyala que el romanticisme és el motor que manté en vida el sector agrari a la Serra de Tramuntana.  “Hem de consolidar els nous hàbits de consum i l’augment de l’interès pel producte local que veim aquests dies”.  Exigeix una economia més diversificada “El temps de crisi és temps d’experimentació per reconstruir un model més sostenible” responsable i equilibrada perquè JOE HOLLES Joe Holles, anglès de naixement i X.C./F.V.V. mallorquí d’adopció, és el presi- dent de l’associació Tramuntana els locals ens poguem permetre comprar producte local de qualitat i perquè la despesa dels visitants XXI. Format en filosofia i lletres, (quan tornin) reverteixi cada PRESIDENT DE TRAMUNTANA XXI treballa en el món de l’empresa vegada més en la nostra agricultu- connectant medi ambient, tecno- ra i el nostre entorn. logia i societat. Fa anys que inves- tiga, des de la finca Son Moragues P.- Quines accions o mesures a Valldemossa, que dirigeix, i des creu que haurien de realitzar els d’entitats ciutadanes i empresa- productors o les empreses i orga- rials com Tramuntana XXI o el nitzacions agrícoles i ramaderes Cercle d’Economia (on coordina un cop acabi l’estat d’alarma, per la Comissió d’Innovació), per tro- millorar la situació? bar fórmules que connectin el sec- R.- S’han d’aprofitar les bones tor primari i el turisme, amb una tendències que hem vist aquests mirada basada en la sostenibilitat, dies, com l’augment d’interès en la justícia social i la resiliència. producte local per part de la ciuta- dania i l’agilitat en la resposta que Pregunta.- Quina era la situació han mostrat productors, cooperati- del sector, concretament a la ves. Hem de consolidar aquests Serra de Tramuntana, abans de la nous hàbits de consum amb declaració de l’estat d’alarma? menys intermediaris i més cons- Resposta.- La Serra de ciència de la qualitat i la procedèn- Tramuntana és un entorn amb un cia. Els temps de crisi forçosament sector agrícola en avançat estat de són temps d’experimentació. Hem desaparició, a pesar d’estar reco- de ser hàbils per quedar-nos amb negut per la Unesco com a els aspectes bons per reconstruir Paisatge Cultural gràcies a la seva un model molt més sostenible, just agricultura. Si aquesta agricultura i resilient. Necessitam una econo- es resisteix a desaparèixer, és per mia més diversificada basada en la pur romanticisme. En primer lloc col·laboració entre sectors. El el de pagesos i propietaris que, turisme haurà de connectar-se per orgull i dedicació, mantenen millor amb l’agricultura i l’agricul- productius els seus olivars per a tura haurà de seguir aprenent de consum propi, de familiars i les necessitats i els gustos nous. Si amics. En segon lloc, el romanti- som capaços de fer que pesin més cisme d’un grapat d’explotacions la creativitat i la perseverança que comercials que amb un enorme la desídia i la visió a curt termini, esforç econòmic i de màrqueting construirem un model millor. connecten amb un tercer perfil de romàntic que és el consumidor P.- Com es podrien implicar les final, que està disposat a pagar un institucions, la ciutadania i les plus per a un producte per la seva organitzacions per contribuir a procedència i valor cultural, millorar la situació del sector? mediambiental o emocional. El R.- Crec que la ciutadania con- producte de la Serra és molt més F.V.V. tribuirà cada vegada més a millo- car que el d’altres llocs, ja que el rar la situació del sector primari Joe Holles, a la finca de Son Marroig de gestiona al municipi de Valldemossa. terreny no permet la mecanització local si té els recursos per fer-ho. i la intensificació. A la resta de l’i- Cada vegada es té més conscièn- lla la situació no és tan crítica, La crisi qüestiona la nostra forma de menjar cia de la importància de la bona però tot i així, si comparam amb alimentació. La qüestió és que ens altres parts d’Espanya o del món, P.- Quines lliçons hem lar els mateixos fona- més ampla de la qual en la línia estratègica puguem permetre consumir pro- trobam que tampoc és tan diferent après durant aquesta ments filosòfics d’un forma part: la crisi de l’enfortiment del ducte local de qualitat per damunt del que succeeix a la Serra. situació i com creu que ordre mundial basat en mediambiental. sector primari, la crea- d’altres opcions més barates. Per podem aprofitar aquest la depredació de la ció d’una comissió de això l’administració ha de posar P.- Com ha afectat la crisi al sec- aprenentatge? naturalesa. Tot indica P.- Com Tramuntana seguiment de l’agricul- les facilitats i els incentius neces- tor primari? R.- A les Illes Balears que la mateixa mutació XXI es planteja aquest tura que impulsi el pro- saris perquè hi pugui haver un R.- A primera vista pot semblar ha quedat demostrat del SARS-CoV-2 que nou escenari? ducte local i ecològic a sector primari cada vegada més que l’impacte d’aquesta crisi serà que la diversificació de permet infectar perso- R.- La nostra inten- Mallorca. També segui- robust en un context d’una econo- positiva per al sector primari l’economia no és un nes té a veure amb la ció és redoblar els nos- rem treballant per estu- mia sanejada. L’administració ha mallorquí: hi ha hagut un aug- luxe sinó una necessi- pressió humana sobre tres esforços a conti- diar i establir capaci- de ser capaç d’alinear els interes- ment importantíssim en la deman- tat, a nivell mundial una naturalesa cada nuar treballant per una tats de càrrega en acti- sos dels diferents sectors perquè da de producte local amb entrega s’ha demostrat que la vegada més sotmesa i societat i un entorn vitats que són contami- compensi més col·laborar i crear a domicili. Però hem de tenir en sanitat universal tam- confinada. S’han posat més just, més pròsper i nants, potencialment sinergies que no fer-ho. compte que al mateix temps hi ha poc ha de ser un luxe de manifest la insoste- més resilient, que ara perjudicials per a la Necessitam un pla estratègic molta incertesa amb les exporta- sinó que és imprescin- nibilitat de tants aspec- s’ha evidenciat com a salut pública o que ambiciós per reconstruir la nostra cions i s’ha suprimit el consum a dible. La crisi ha qües- tes de la nostra vida més necessari que mai. tenen un impacte sobre economia des de la diversificació i restaurants i hotels. Crec que hem tionat la nostra forma que ara és fonamental Algunes accions con- els recursos i els eco- la resiliència, d’acord amb els de pensar com reconstruïm el nos- de menjar, comprar i encaixar les lliçons en cretes en les quals con- sistemes naturals, com principis de sostenibilitat tre model productiu d’una manera treballar i ha fet tremo- una altra crisi encara tinuarem treballant són el turisme. mediambiental.