ANUARI-2018-_-2019-TRAMUNTANA-XXI_WEB
Text del document
2018/ 2019
A N U A RI
EDITA
Tramuntana XXI
FOTOGRAFIA
Joan Juan
Maria Reyero
Marta Ferriol
Pep Vicens
Sebastià Torrents
M AQUETACIÓ
Tramuntana XXI
AGRAÏM ENTS
Antoni Martínez
Antònia Llabrés
Bruno Entrecanales
Climent Picornell
Jaume Garau
Joan Juan
Joan Mayol
Joe Holles
Luís Berbiela
Maria Cifre
CONTACTE
info@tramuntanaxxi.com
www.tramuntanaxxi.com
facebook.com/TramuntanaXXI
twitter.com/TramuntanaXXI
© Palma XXI, 2019
La Rambla, 13
07003 Palma
Dipòsit legal: PM 1379-2019
CARTA DEL PRESIDENT 4
PRESENTACIÓ TXXI 6
CONTEXT 8
BLOC 1:
Gover n an ça
Pacte per la Serra 18
Suport a entitats ciutadanes 20
Espais de participació a l'administració 24
Espais de participació amb agents implicats 26
Posicionament Llei de Camins 29
BLOC 2:
Respon sabilit at econ òm ica, social i am bien t al
Manual de Gestió Rural 32
Marca Tramuntana 33
Activitats de formació 35
Grup de Treball Repensam 2030 37
BLOC 3:
Divu lgació del con eixem en t
Actes per la Serra 40
Estudi de capacitat de càrrega turística a Valldemossa 44
La Serra de Tramuntana: Un món per descobrir. Mapes de recerca 45
ALIANCES 49
COM UNICACIÓ 51
4 Anuari 2018 / 2019 TXXI
TTRAMUNTANA XXI
Arribam a l?assemblea anual de Tramuntana XXI i volem fer un exercici de balanç del període
2018-2019 però també compartir amb els socis i sòcies, i amb la societat en general, les línies
estratègiques de la nostra feina a mitjà i llarg termini.
Aquest any ha suposat la consolidació de la nostra entitat a diferents nivells: d?incidència, tan
política com amb la societat civil, programàtic i intern.
Tramuntana XXI va néixer amb la vocació de fer incidència sobre les institucions per impulsar un
sistema efectiu de governança i iniciatives en favor de la conservació del patrimoni natural i
sociocultural de la Serra de Tramuntana.
Aquest any hem fet una intensa tasca de relació amb les institucions (reunions amb partits
polítics, amb ajuntaments, conselleries, etc.) que ha donat fruits. Veure els principals partits
polítics asseguts a una mateixa taula, davant una sala plena de públic interessat, per intentar
buscar el consens al voltant del nostre Pacte per la Tramuntana, n?és un.
Enguany hi ha hagut altres importants fites quant a incidència política de Tramuntana XXI: hem
entrat a formar part dins grups de participació permanents de les administracions i hem
consolidat la nostra participació en els que van crear l?any passat. Aquests espais són la clau per
posicionar el nostre pensament i aconseguir una influència efectiva en la presa de decisions.
Però en què es basa el posicionament de Tramuntana XXI? Principalment en els espais de diàleg i
generació de propostes col·lectives amb els agents implicats a la Serra (com per exemple un dels
més importants per nosaltres, el sector primari) i en el suport a les iniciatives de la societat civil
organitzada (com la plataforma MA-10).
A més per nodrir el nostre discurs i formular projectes innovadors, ens formem, investiguem,
generem i difonem coneixement. És vital per nosaltres treballar amb entitats que són una
referència quant a generació de coneixement, com el Cercle d?Economia i el Consell Econòmic i
Social, entre d?altres. Amb ells i altres entitats formam part d?un grup de treball, que acaba de
néixer, amb l?objectiu de fer propostes i repensar el model de les Illes Balears cap a 2030, amb
prestigi i influència.
L?estructura de Tramuntana XXI és avui més forta i estable que fa un any. Amb el suport de la
Fundació Iniciatives del Mediterrani hem pogut assegurar un equip tècnic, que fa operatius els
nostres projectes i iniciatives. Està funcionant el nostre pla operatiu i l?estratègia a llarg termini.
Comptam amb nous socis i sòcies que aporten idees, projectes i il·lusió per transformar la realitat
de la Serra.
Per Tramuntana XXI la clau està a trobar l?equilibri entre un món rural viu i una activitat econòmica
que sostingui el territori sense perjudicar els seus valors naturals i culturals, la vida dels habitants i
la qualitat de l?experiència dels visitants.
La Serra és complexa i amb realitats molt diverses depenent del punt de vista: així volem que la
gent aprengui a mirar-la, de manera integral, lluny de les postals estereotipades. Coneixent la
riquesa però també les múltiples problemàtiques que enfronta la Serra, pensam que podrem
mobilitzar una opinió pública sensibilitzada i activa per fer transformacions.
Anuari 2018 / 2019 TXXI 5
Per això seguirem treballant amb la línia d?incidència política per un
sistema de governança unificat, eficient i participatiu que tingui en
compte les necessitats dels agents implicats a la Serra. Cercarem
canals de participació permanents dintre de les administracions,
generant espais de diàleg amb els principals agents implicats i
acompanyant a la societat civil organitzada per fer propostes
consensuades per fer de la Serra de Tramuntana un espai viu i
amable per tots els seus habitants i visitants.
Cercarem i posarem a la pràctica fórmules innovadores per recuperar
aquells valors culturals i naturals que actualment es troben en risc, a
través de captar finançament i generar aliances amb els principals
sectors, per afavorir un model de desenvolupament del món rural
sostenible per la Serra: a través de recerca de gestió de finques
rurals, recuperació de marges i olivars, reforestacions d?espècies
endèmiques, iniciatives de dinamització del sector primari, etc.
A més, seguirem generant i divulgant el coneixement sobre la Serra
de Tramuntana, amb les principals institucions acadèmiques i centres
de coneixement de les Illes Balears a través de la realització d?estudis,
la publicació d?articles als mitjans i l?organització d?activitats i cursos.
La Serra és un mirall en el qual altres indrets de Mallorca, les Balears
i, perquè no, el món, poden mirar-se: tant les llums (la gran riquesa
mediambiental, el patrimoni cultural únic encara existent, els
productes de la terra i gastronomia, etc.) com les ombres (la
massificació i la gran pressió humana, la pèrdua de biodiversitat i
d?activitat agrícola, la destrucció de patrimoni, etc.).
La Tramuntana pot esdevenir un laboratori per assajar fórmules
innovadores que permetin mantenir els valors d?aquest patrimoni de
la humanitat, revertir la situació d?abandonament del sector primari i
manca de governabilitat i fins i tot millorar la seva realitat, amb
sinergies que sabem serien exitoses com la connexió entre turisme,
comerç i agricultura.
Joe Holles
PRESIDENT DE TRAMUNTANA XXI
6 Anuari 2018 / 2019 TXXI
TTRAMUNTANA XXI
PRESENTACIÓ
Tr am u n t an a XXI
Tramuntana XXI (TXXI) som una associació no lucrativa que vol
crear espais d?encontre i diàleg per a totes les persones i
entitats interessades a col·laborar per un futur sostenible de la
Serra de Tramuntana.
M ISSIÓ
TXXI treballam a favor de la Serra de Tramuntana tot impulsant
el coneixement i el consens i compromís de persones (en
especial, usuaris i propietaris), entitats, empreses i institucions
per a l?economia sostenible, la qualitat ambiental, el patrimoni
natural i cultural, el benestar dels seus habitants i la qualitat de
l?experiència dels seus visitants.
VISIÓ
La Serra ha de ser un territori viu, tant biològicament com
econòmicament, on la iniciativa privada i les institucions
públiques contribueixin a la conservació i restauració dels seus
valors ambientals, socials i culturals, des de la complicitat i la
governança amb objectius compartits per evitar-ne la
degradació i per millorar-la com a hàbitat humà i natural.
Anuari 2018 / 2019 TXXI 7
Ju n t a Dir ect iva
Joe Holles Joan Ju an
President Vocal
Joan M ayol Jau m e Gar au
Vicepresident Vocal
An t òn ia Llabr és Clim en t Picor n ell
Secretària Vocal
Br u n o En t r ecan ales M ar ia Cif r e
Tresorer Vocal
An t on i M ar t ín ez Lu ís Ber biela
Vocal Vocal
8 Anuari 2018 / 2019 TXXI
TTRAMUNTANA XXI
CONTEXT
La Serra de Tramuntana, és un territori de gairebé 90 km de
longitud, amb 62.400 ha d'extensió i on trobem 20 municipis
amb una població d'aproximadament 134.650 habitants.
A més està inclosa dintre de la figura de protecció europea de
Xarxa Natura 2000 i està declarada com a Paratge Natural des
de l'any 2007 en l'àmbit de la comunitat autònoma de les illes
Balears. Ambdues proteccions reconeixen un alt valor per a la
conservació de la biodiversitat de l'espai natural terrestre amb
major superfície de les Illes Balears, el 93% de la qual pertany a
grans i petits propietaris, dividit en més d'11.000 finques
agroforestals que aporten una multitud de serveis ecosistèmics
intrínsecs cabdals per la conservació de l'entorn i la millora de la
qualitat de vida dels seus habitants i visitants.
L'any 2011 es reconeix el seu valor excepcional i es declara
Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, com a Paisatge
Cultural, principalment per les construccions de pedra en sec i
les obres d'enginyeria hidràulica que hi són presents.
Aquest paisatge és fruit de generacions dedicades a les
activitats tradicionals de la Serra com l'agricultura amb
sistemes de marjades, la ramaderia i els oficis vinculats a
l'explotació forestal, que han equilibrat la conservació de la
biodiversitat i el desenvolupament de la societat rural i han
modelat el paisatge de la Serra.
Anuari 2018 / 2019 TXXI 9
Cal destacar que avui dia la Serra de Tramuntana ha d'afrontar
grans reptes de futur agreujats per la crisi del sector primari
que posa en perill la pervivència de les activitats tradicionals.
D'aquesta manera, l'amenaça per la conservació d'aquest espai
natural és, ara mateix, més real que mai.
Així doncs, a causa del context actual, es fa molt difícil pels
propietaris aconseguir la producció suficient per rendibilitzar el
manteniment i la gestió de les seves finques. TXXI creu que per
aquest motiu calen solucions innovadores i imaginatives que
puguin revertir aquesta situació.
10 Anuari 2018 / 2019 TXXI
TTRAMUNTANA XXI
TXXI identifica les següents problemàtiques relacionades
directament amb el model actual de desenvolupament a
Mallorca.
1. Absèn cia d?u n sist em a de gover n an ça u n if icat i ef ect iu
- Absèn cia de coor din ació entre les nombroses
administracions que tenen competència a la Serra de
Tramuntana.
- Du plicit at s de responsabilitats que dificulten un sistema
coherent i efectiu de gestió de la Serra de Tramuntana.
- In su f icièn cia d?equ ips t ècn ics per gestionar l?espai i
realitzar projectes innovadors a les diferents
administracions, de captar recursos i actualitzar o
redactar els plans de gestió que contempla la normativa
actual.
- Car èn cia d?espais de par t icipació permanents per la
ciutadania (fonamentals per assegurar un sistema de
governança legitimat a un espai 99% privat).
ESCENARI SEGONS TENDÈNCIES ACTUALS: Sistema de governança no efectiu, poca eficiència
dels recursos invertits en gestió pública, impacte negatiu sobre la sostenibilitat social i
ambiental per mala gestió, descontent de la ciutadania per no trobar canals de participació
eficaços per incidir en un territori de propietat majoritàriament privada.
Augment de la complexitat i fragmentació política, funció pública lenta, fragmentada i
descoordinada, participació precària de la societat civil.
Nota: En base a l?escenari tendencial previst a l?Estudi sobre la Prospectiva Econòmica, Social i
Mediambiental de les Societats de les Illes Balears a l?Horitzó 2030 (CES, 2018)
Anuari 2018 / 2019 TXXI 11
2. Econ om ia basada en el m on ocu lt iu t u r íst ic expan siu:
Creixement exponencial, accelerat i sense control de visitants.
Els últims deu anys (coincidint amb la declaració de la UNESCO)
ha augmentat el nombre de visitants un 20% anual, fins a
arribar a més de mig milió de visitants l?any 2016, dels quals el
72%, eren no residents.[1].
- La inexistència de càlcul d?un índex de capacitat de
càrrega es tradueix en greus problemes de sat u r ació
t u r íst ica a les zon es n at u r als i poblades. Per exemple,
actualment l?índex de pressió turística a Valldemossa és
de 154 turistes per cada resident [2]. Aquesta saturació
repercuteix no només en la vida dels residents, sinó en
l?experiència dels visitants.
- Una de les conseqüències d?aquest creixement
exponencial i accelerat és el fenomen de la gen t r if icació:
per exemple a Vallemossa, les places turístiques han
augmentat un 43% del 2012 al 2018 i el 82% dels
comerços tenen especialització turística[3], en detriment
d?habitatge i comerç orientat als residents.
[1] Estimació de COMPASS LEXECON en base a dades de la Conselleria de Innovació, Investigació i Turisme de les Illes Balears, Consell de Mallorca i
Muntanya del Voltor.
[2] Estudi de capacitat de càrrega turística al centre històric de Valldemossa. Fundació Iniciatives del Mediterrani febrer 2019.
[3] Ídem.
12 Anuari 2018 / 2019 TXXI
TTRAMUNTANA XXI
- Pr oblem es d?u s d?in f r aest r u ct u r es: Especialització
d?infraestructures de transport pel turisme i l?oci,
generació de problemes amb el transport privat
(embossos, excés de renou, conducció temerària) en
convivència amb ciclistes, senderistes i autocars. Manca
de transport públic pels residents. Necessitat de
sobredimensionar la infraestructures de serveis: Aigua,
electricitat i residus durant la temporada turística.
- Proliferació d?act ivit at s m assives dintre de l?espai
natural protegit: curses de muntanya, de BTT, triatlons
etc.). La Serra esdevé un parc temàtic, com extensió
d?altres zones de l?illa, on tot està permès.
- No s?ha desenvolupat adequadament l??exper ièn cia
Tr am u n t an a? dif er en cial, ú n ica i am b valor af egit : La
gran afluència de turistes no deixa dividends
proporcionals a la Serra ni als seus habitants. Al contrari,
la falta d?estratègia ha desembocat en l?erosió de la
qualitat de l?experiència dels visitants, a més de la qualitat
de vida dels residents.
- No hi ha una planificació del model de desenvolupament
turístic que tengui en compte l?escenari global de can vi
clim àt ic: L?augment de pressió humana sobretot durant
els mesos d?estiu com a conseqüència de
l?estacionalització turística té importants impactes
mediambientals que es veuen agreujats pel canvi
climàtic.
Anuari 2018 / 2019 TXXI 13
ESCENARI SEGONS TENDÈNCIES ACTUALS:
Impactes negatius a nivell mediambiental, econòmic i social a causa del desequilibri entre
oferta i demanda turística (la primera creix sense planificació segons els moviments expansius
de la segona) :
- Alta pressió humana i saturació d?infraestructures a l?estiu.
- Dependència del sector turisme (50% PIB, tendència al decreixement respecte Europa).
Augmenta:
- Relació turista/resident (la més alta d?Europa).
- Estacionalització crònica.
- Places turístiques en habitatges plurifamiliars i oferta il·legal creixent però estancament de les
places a hotels de tres estrelles.
- Emissions de CO2.
- Generació de residus.
- Consum de recursos hídrics i energia elèctrica provinent de fons contaminants.
- Consum de territori.
- Abocaments al medi aquàtic.
Disminueix:
- Temps d?estança mínima decreixent.
- Qualitat ambiental dels sistemes naturals i qualitat de vida dels residents.
- Riquesa de la població local.
Nota: Escenari tendencial previst a l?Estudi sobre la Prospectiva Econòmica, Social i Mediambiental de les
Societats de les Illes Balears a l?Horitzó 2030 (CES, 2018)
14 Anuari 2018 / 2019 TXXI
TTRAMUNTANA XXI
3. El sect or pr im ar i de la Ser r a est à desapar eixen t . Els espais
margenats a la Serra sumen una superfície aproximada de 207
km², equivalents a un 20% de la seva superfície total. D?aquests,
més de la meitat han perdut la seva funció agrícola i actualment
estan ocupats per espècies forestals[1].
- In capacit at de capt ar r ecu r sos pel sect or pr im ar i de
la Ser r a: Tot i ser un dels principals reclams turístics, els
visitants de la Serra no contribueixen amb l?economia
local. La despesa diària d?un visitant a la Tramuntana en
béns i serveis consumits (excloent transport i allotjament)
és de 8? persona/dia, mentre que a la resta de l?illa
ascendeix de 36? [2], gairebé 5 vegades més. Això és
degut al m odel de daytriping i una f alt a d?est r at ègia
per im pu lsar el con su m del pr odu ct e local com a par t
del branding de la Ser r a.
- Aban don am en t de les m asses f or est als a cau sa de la
m an ca de r en dibilit at del sect or , au gm en t an t el r isc
d?in cen dis i de plagu es: Quasi el 70% de la superfície de
la Serra de Tramuntana és forestal. Només el 33% de la
llenya que es consumeix a Mallorca prové de la Serra,
representant llavors tan sols el 0,08 de PIB de les Illes
Balears[3].
[1] Marjades: un passat agrícola, un present forestal i un futur incert. Joan Bauzà
[2] Estimació de COMPASS LEXECON en base a dades de l?institut de turisme balear i Muntanya del Voltor
[3] Servei de gestió forestal i del sòl del Govern de les Illes Balears.
Anuari 2018 / 2019 TXXI 15
- No h i h a u n a plan if icació del m odel de
desen volu pam en t del sect or pr im ar i qu e t en gu i en
com pt e l?escen ar i global de can vi clim àt ic: El
decreixement de les àrees cultivades disminueix la
capacitat d?infiltració d?aigua, augmenta l?erosió del sòl i
representa una pèrdua d?aportament com a embornals
naturals de carboni.
- El 94% de la Serra de Tramuntana està dividia en 11.000
finques forestals o agroforestals de propietat privada. El
manteniment dels camins i paisatge agrícola margenat i
la gestió forestal recau amb els propietaris. Aquests són
els principals gestors de la Serra de Tramuntana i n o
disposen d?aju des n i d?espais de diàleg su f icien t s per
sostenir aquesta situació.
ESCENARI SEGONS TENDÈNCIES ACTUALS: Sector agrari decreixent (0,4% i baixant),
superfície cultivada decreixent.
Si es continua amb la mateixa tendència es preveu pel 2030 que el sector primari a les
Illes Balears representi sols un 0,7% de la població ocupada, posant en evidència
l?especialització de mercat laboral del sector comerç, hostaleria i transport que
representarà un 40%.
Nota: En base a l?escenari tendencial previst a l?Estudi sobre la Prospectiva Econòmica, Social i
Mediambiental de les Societats de les Illes Balears a l?Horitzó 2030 (CES, 2018)
Anuari 2018 / 2019 TXXI 17
1
Governança
Tramuntana és avui un paratge natural i cultural d'una
extrema bellesa, molt atractiu per als seus habitants i
per al seu gran nombre de visitants. Els seus valors i
atractius ens plantegen uns reptes molt grans si volem
evitar la seva pèrdua. Respondre a aquests reptes
implica, sens dubte, construir una nova arquitectura
institucional per a la governança de la Serra. Només
amb una nova forma de governança podrem afrontar
la problemàtica mediambiental, econòmica i social que
afecta la Tramuntana, amb l'imprescindible consens i
implicació de la ciutadania en general, les entitats, les
empreses, els usuaris, els propietaris i les institucions.
A TXXI entenem la governança com el conjunt de
processos i institucions legals i polítiques que,
incloent-hi normes i valors, permet que la ciutadania
en general i els agents implicats del territori en
particular, articulin els seus interessos, resolguin les
seves diferències i exerceixin els seus drets i
obligacions en relació a la gestió i ús del territori.
18 Anuari 2018 / 2019 TXXI
TTRAMUNTANA XXI
Pacte per la Serra
Durant 2019 TXXI ens hem reunit amb els diferents partits amb
representació parlamentària per donar a conèixer el Pacte per
la Serra. Aquests encontres formen part de les accions
d?incidència que la nostra entitat duu a terme com a compromís
adquirit a través del ?Manifest per la Tramuntana?, document al
qual es van adherir 41 entitats el juliol del 2018.
El Pacte pretén ser un acord entre els partits polítics per
consensuar una sèrie de punts comuns per a la futura
legislatura, cercant el compromís moral i polític d?aquests
partits per impulsar mesures positives concretes per a la Serra
a les institucions.
Podeu consultar el Manifest i el Pacte per la Serra a la nostra
pàgina web.
Reunions amb Més, PSIB-PSOE, El Pi i Podem.
Anuari 2018 / 2019 TXXI 19
El dia 4 d?abril TXXI vam organitzar a Ca?n Oleo el debat
polític ?Un pacte per la Serra?? amb representants de les
diferents formacions polítiques.
Els participants al debat van ser:
? Vicenç Vidal, Conseller de Medi Ambient, Agricultura i
Pesca del Govern de les Illes Balears, en representació de
Més per Mallorca.
? Mercedes Garrido, Consellera de Territori i
Infraestructures del Consell de Mallorca, en representació
del PSIB/PSOE.
? Jaume Font, president d?El Pi.
? Moisés López, candidat al Parlament, en representació
de Podem Mallorca.
? Antoni Solivellas, batle d?Escorca, en representació del
Partit Popular.
Els representants varen coincidir en la importància de
trobar mecanismes per evitar l?excessiva burocràcia pels
tràmits per ajudes i subvencions i en fer més
protagonistes els actors del territori en totes les
decisions. Encara hi ha punts en els quals s?ha de
continuar parlant per buscar un consens, com el tema
dels usos de la Serra. Tots els representants es van
comprometre a tornar-se a seure després del període
electoral amb la voluntat d?arribar a acords significatius
que permetin signar un pacte de consens entre totes les
formacions i així garantir la protecció i promoció de la
Serra de Tramuntana i la seva gent.
"El principal compromís que com a TXXI vam adquirir al Manifest de la
Tramuntana va ser fer la incidència necessària per fer que passés
precisament el que avui està passant aquí: partitsde diferentscolors
assegutsa una mateixa taula amb la voluntat de cercar el consensi fer
acordspel futur de la Serra de Tramuntana"
Joe Holles, president de TXXI
20 Anuari 2018 / 2019 TXXI
TTRAMUNTANA XXI
Suport i acompanyament a
entitats ciutadanes de la Serra
TXXI, amb vocació d?esdevenir una entitat que acompanya a les
plataformes ciutadanes de la Serra en el seu diàleg amb les
institucions, ha portat a terme diverses accions per impulsar la
recerca de solucions a diferents problemes que pateixen els
habitants dels municipis de la Tramuntana.
- Pr oblem a dels r en ou s i per illosit at per les m ales
pr àct iqu es viàr ies a la car r et er a M a-10.
TXXI vàrem sol·licitar una reunió amb la delegada de Govern,
Rosario Sánchez, amb el president de la Mancomunitat de la
Tramuntana, Jaume Bujosa, i el representant de la Plataforma
veïnal Ma-10, José Ángel Jimenez, per parlar dels problemes de
la carretera Ma-10.
Les entitats representants de la societat civil vàrem compartir
amb la delegada de govern les preocupacions sobre els
impactes d?aquest fenomen a la vida dels residents i a
l?experiència dels visitants al paratge natural i paisatge cultural i
declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
A més d?abordar el tema de la perillositat a la carretera per
l?excés de velocitat i la conducció temerària, la reunió es va
centrar a posar en evidència la contaminació acústica generada
per aquestes pràctiques. Segons una enquesta realitzada per la
Plataforma Ma-10, un 40% dels veïns i veïnes enquestades
opinen que els forts renous produïts per les motos cada cap de
setmana són un problema greu.
Anuari 2018 / 2019 TXXI 21
Reunió amb la delegada de Govern, Rosario Sánchez, un representant de la Plataforma Veïnal Ma-10, el
batle de Bunyola i president de la Mancomunitat de la Tramuntana i el president i directora tècnica de TXXI.
Fruït d?aquesta interlocució, la delegació de govern va posar en
marxa un sistema de controls a la carretera a través de la
Direcció General de Tràfic.
El president de TXXI, Joe Holles, va escriure l?article d?opinió
?Perill a la carretera, renou i contaminació: Una realitat
impròpia d'un paratge natural? al Diario de Mallorca per deixar
palesa la postura de l?entitat al respecte i esbossar possibles
línies d?actuació per resoldre el problema.
"Ésespecialment paradoxal i preocupant que aquesta situació
tengui lloc a un paratge natural, declarat patrimoni de la
humanitat, categoria atorgada a indretsque han de ser protegits"
Joe Holles, president de TXXI
22 Anuari 2018 / 2019 TXXI
TTRAMUNTANA XXI
- Com issió pels pr oblem es de sor oll a cau sa de la r u t a
aèr ia sobr e la Ser r a.
TXXI va organitzar una reunió amb diferents experts i afectats,
atenint-nos a la petició dels veïns de la Vall d'Orient, els quals
manifestaven el seu malestar ocasionat per l'aparició de soroll
causat pel tràfic aeri sobre la Serra de Tramuntana.
A la reunió hi van assistir el president de la Mancomunitat
Jaume Bujosa, Raúl Cabello de l'Associació professional de
controladors aeris, Ramón Ferrer d'Air Consultors Aeronàutics i
Damià Llopis, president de l'associació de veïns d'Orient.
Així es va resoldre que la ruta que sobrevola la Serra de
Tramuntana està operativa des de fa dos anys, compleix totes
les condicions de les normatives europees i els avions volen a
una altura adequada.
Es contempla la possibilitat que el soroll es degui a l'orografia
de la vall d'Orient, ja que es va verificar que altres municipis la
Serra no patien aquest problema.
Malauradament, la vall d'Orient no és considerada com a zona
d'aproximació a l'aeroport i no s'hi preveuen controls de renou.
- TXXI, GOB i Am ics de la Ter r a sol·licit en an u l·lació de
l'at or gam en t d'u n qu iosc-bar a Cala Tu en t
A petició de l?Associació de veïns de cala Tuent, les entitats
Amics de la Terra, TXXI i GOB vam sol·licitar l?anul·lació de
l?atorgament d?un Quiosc-Bar a Cala Tuent.
La Cala de Tuent, una de les cales verges més valuoses de la
Serra de Tramuntana, pateix una intensa massificació durant els
mesos d?estiu. Vinculada a aquesta pressió turística i ús
intensiu, alguns visitants duen a terme pràctiques
irresponsables o incíviques com fondejos irregulars, festes
nocturnes a la platja, encesa de fogueres i abandonament de
fems, que tenen un impacte ambiental sobre la cala.
Anuari 2018 / 2019 TXXI 23
La delegació de Costes va registrar una petició per a la
instal·lació d?un quiosc a la Platja de Tuent. Les entitats signants
vam presentar al·legacions a aquesta petició i esperam que
sigui denegada, així com ho preveu la Llei de Costes i al Pla
d?Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Tramuntana
(PORN).
Des de TXXI pensam que no s?han d?autoritzar aquest tipus
d?activitats de caràcter purament econòmic lligades a l?oci i
sense cap relació vinculada a les activitats tradicionals d?un lloc
amb un alt valor natural, tant en l?àmbit paisatgístic com
ecològic.
24 Anuari 2018 / 2019 TXXI
TTRAMUNTANA XXI
Impuls i inclusió a espais de participació
ciutadana de l'administració
A TXXI creiem que perquè hi hagi un model efectiu de
governança és necessari que la societat civil organitzada estigui
present en els espais de participació de les administracions
públiques competents.
Perquè aquests espais de participació siguin efectius han de ser
de règim permanent i s'hi han de veure representats tots els
actors implicats al territori.
- SET de t u r ism e act iu i ecot u r ism e
TXXI vam ser convidats a sumar-mos als Segments Estratègics
de Turisme, específicament al d'ecoturisme i al de turisme actiu
de l'Agència d'Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB).
Els Segments Estratègics de Turisme són grups de treball que
conjuntament amb diferents empreses, entitats i institucions,
pretenen estructurar, crear, comercialitzar i posicionar les Illes
Balears com una de les principals destinacions relacionades
amb turisme actiu i ecoturisme.
Anuari 2018 / 2019 TXXI 25
Constitució de la Mesa Permanent de la Serra de Tramuntana, presidida per la
Consellera de Territori i Infraestructures. Raixa, juliol 2018.
- M esa Per m an en t Con sor ci Ser r a de Tr am u n t an a
Des dels inicis de TXXI hem tingut la preocupació de millorar la
governança a la Serra així com d?introduir dins els òrgans de
gestió una representació de les principals associacions no
governamentals que tenen activitat o interès a la Serra. Per
això, TXXI va promoure, la conformació del Consell Consultiu
del Consorci de la Serra de Tramuntana.
Aquest òrgan creat el juny del 2018 s?ha dividit en una
organització més executiva, la Mesa permanent, la qual s?ha
convocat cada dos mesos des de la seva creació. TXXI ha
assistit a les 6 reunions que s?han convocat des de llavors, on
s?ha pogut participar en els diferents projectes que actualment
està impulsant el Consorci, així com exposar la nostra visió i
s?ha defensat els interessos dels agents implicats a la Serra de
Tramuntana.
26 Anuari 2018 / 2019 TXXI
TTRAMUNTANA XXI
Creació d'espais de
participació amb agents implicats
Per TXXI és fonamental fomentar la participació dels agents
implicats amb la Serra de Tramuntana, recollir les seves
propostes i escoltar les seves preocupacions i problemàtiques
per tal de poder fer les accions d?incidència necessàries.
Amb aquest esperit durant aquest període hem generat espais
de participació amb dos agents clau per a la gestió de la Serra:
el sector agrícola i ramader i els guies de muntanya. A través
d?aquestes trobades, TXXI, amb la voluntat d?esdevenir una
plataforma de participació ciutadana, vol crear un espai de
diàleg entre tots els actors implicats al territori, aquells que
viuen i treballen a la Serra de Tramuntana.
Anuari 2018 / 2019 TXXI 27
- Debat am b gu ies de m u n t an ya
Al novembre de 2018 va tenir lloc el II Seminari per a Guies de
Muntanya. TXXI, Amics de la Terra Mallorca i l'Associació de
Guies i Tècnics de Muntanya van col·laborar amb el Consorci
Serra de Tramuntana per a la seva organització.
En el marc del curs es va dur a terme una taula rodona que va
servir per recollir la diversitat de punts de vista al voltant del
guiatge de muntanya a la Serra, a la que van participar Carme
Vidal Juan, presidenta del GEM; Eduard Casajuana, tresorer de
l'Associació de Tècnics Esportius i Guies de Muntanya; Tonina
Bergas Torrens, corredora de curses de muntanya i jutgessa de
l'especialitat; Diego Zaforteza, president de l'Asociación
Cultural Patrimonio Histórico del Mediterráneo (Itinerem).
"Ésimportant entrar en contacte amb elsguies de muntanya
perquè són un delscol·lectius que participen en la Serra. Desde
TXXI som conscientsque si no hi ha cooperació entre elsdiferents
agentsamb interessos a la Serra, si no hi ha consenssobre com
habitar i gaudir d'aquest patrimoni de la humanitat, no traurem
endavant el projecte de sostenir elsseus valorsnaturals, culturalsi
patrimonials"
Miquel Rayó, TXXI
28 Anuari 2018 / 2019 TXXI
TTRAMUNTANA XXI
- I Tr obada de Gest or s de la Ser r a de Tr am u n t an a
El mes de gener de 2019 TXXI va organitzar la primera Trobada
de Gestors de la Serra de Tramuntana, a l?agroturisme de Bàlitx
d?Avall (Fornalutx). A l?encontre van participar més de 40
gestors, entre pagesos, petits productors, propietaris i agents
forestals. També van assistir tècnics de diferents organismes
públics, que van participar com a experts en les seves àrees.
La primera Trobada de Gestors de la Serra de Tramuntana va
ser una gran ocasió per conèixer de primera mà quines són les
problemàtiques que afecten el dia a dia dels agents del sector
primari, que treballen i cuiden de la Serra cada dia, a la vegada
d?intentar fer propostes i detectar oportunitats per tal de
transformar l?actual situació de manca de rendibilitat de les
activitats tradicionals de la Tramuntana.
Després d?identificar les principals problemàtiques es va dur a
terme un treball per plantejar propostes de millora sobre cada
àrea (forestal, interacció amb visitants, normativa, ajudes i
subvencions, rendibilitat econòmica, etc.), que van ser
recollides per TXXI per tal de contribuir al seu impuls i
tramitació davant les institucions competents.
Podeu consultar l'Informe de la Trobada de Gestors a la nostra
web.
"Aquesta trobada per mi ha estat molt interessant: a la Tramuntana el que
necessitam éscrear nexes, conèixer-mos, compartir experiències, identificar
aliats. Veure que determinadesidees són compartidesi que podem fer força
perquè siguin una realitat"
Toni Font, pagès i propietari d'una finca al Barranc de BiniaraixI
"La UNESCO ens va declarar Patrimoni per la mà humana a la Serra: al llarg de
segles, vàrem ser capaçosde domesticar un entorn molt àrid i dur com poden
ser lesmuntanyes i convertir-ho en un espai productiu, amb una tenacitat
admirable. Qui el manté són elsgestorsparticulars"
Pep Bernales, Cap de Servei del Consorci Serra de Tramuntana
Anuari 2018 / 2019 TXXI 29
Posicionament sobre la Llei de Camins
Al mes de desembre de 2018 es va aprovar finalment la Llei de
Camins Llei de Camins Públics i Rutes Senderistes de Mallorca i
Menorca. TXXI va acompanyar tot el procés fins a la seva
aprovació, fent esmenes a la Proposta de Llei, reunint-se amb
els sectors implicats, fent incidència a les institucions
competents, etc.
Quan la llei es va aprovar, TXXI vàrem fer un comunicat públic,
assenyalant la seva rellevància històrica en la legislació
d?aspectes que afecten directament a la Serra de Tramuntana.
La llei esdevé la normativa més rellevant que, a partir d?ara,
regirà moltes de les dinàmiques que, tant residents, com
propietaris, turistes i visitants, viuen a la Serra.
Això no obstant, vàrem ser crítics amb els aspectes que
passava per alt la llei i per no haver incorporat algunes de les
esmenes que havíem fet. Ens vàrem reunir amb l?Associació de
Propietaris per fer una lectura conjunta del text i extreure els
seus punts crítics per a futures accions d?incidència.
"Nosaltreshem estat conscientsdurant anysdel potencial i
rellevància de legislar sobre l'accés i úsdels caminsde la Serra de
Tramuntana. Aquesta important tasca, feta des del consensi el
diàleg (senyesd'identitat de la nostra associació), pot suposar un
canvi de paradigma en moltesde lesdinàmiquesde la Serra: la
residència, lesactivitatsagrícoles i l'explotació econòmica, el
senderisme, la promoció i l'experiència turística, etc."
Posicionament de TXXI sobre l'aprovació de la
Llei de Camins Públics i Rutes Senderistes
Anuari 2018 / 2019 TXXI 31
2
Responsabilitat
econòmica, social i
ambiental
Cada dia observam com s?intensifiquen els desequilibris que es
detecten des de fa anys. Les activitats d?oci creixen i generen
nous impactes, al mateix temps que les activitats tradicionals
agràries, ramaderes i forestals que han conformat la singular
fesomia de la Serra desapareixen o es troben en situacio?
crítica, a causa sobretot de la seva manca de rendibilitat. També
veiem com l?administració pública, en els seus diferents nivells i
departaments, no integra adequadament la gestió de les
diferents activitats que afecten la Serra.
Aquesta dinamica, lluny d?alleujar els problemes de la Serra, els
agreuja, ja que no existeix un model general que consideri la
necessària interrelació de la responsabilitat econòmica, social i
ambiental de l?espai.
TXXI creu amb la necessitat de crear una estratègia de
desenvolupament rural a la Serra a llarg termini que ajudi a
diversificar l?activitat econòmica. Tot impulsant les activitats
tradicionals, generant riquesa al territori, conservant els valors
naturals i culturals a través d?activitats de baix impacte.
32 Anuari 2018 / 2019 TXXI
TTRAMUNTANA XXI
Manual de Gestió Rural
El mes de setembre va tenir lloc a Costa Nord, Valldemossa,
l?acte de presentació d?una publicació molt important per TXXI:
el Manual de gestió rural de la Serra de Tramuntana.
Aquesta publicació és un document pràctic, perquè els gestors
de finques disposin d?informació útil de les possibles activitats a
la Serra i de referències administratives o empresarials. Per
elaborar-ne el contingut, es van convocar a més de trenta
experts que van aportar les dades essencials de la seva
especialitat per a la seva aplicació a la Tramuntana.
El Manual consta de 6 blocs temàtics amb un total de 46 fitxes,
on cada una resumeix el valor cultural i històric vinculat a cada
activitat amb informació per a la gestió dels diferents àmbits
d?una finca rural, combinant els sabers populars de generacions
de pagesos que han treballat a les nostres muntanyes amb
pràctiques modernes.
"Per mantenir la Serra ésnecessària una presència humana activa,
que gestioni el medi. Amb el Manual volem aportar alguna cosa a la
gestió de la Serra que, a més, té una condició: que sigui rendible".
Joan Mayol , vicepresident de TXXI
Anuari 2018 / 2019 TXXI 33
Marca Tramuntana
Durant el 2018, TXXI coincidint amb la iniciativa del
Consorci Serra de Tramuntana, va desenvolupar un
projecte per crear una marca Serra de Tramuntana.
L?objectiu d?aquest projecte és potenciar el consum de tots
aquells productes i serveis de la Serra de Tramuntana que
contribueixen al manteniment del paisatge, la cultura i la
biodiversitat, valors pels quals va ser declarada Paisatge
Cultural per la UNESCO.
La visió de TXXI respecte a la marca és que el gran repte és
donar suport a empreses regionals i actors locals per
millorar la seva competitivitat de mercat, incentivant als
visitants de la Serra a consumir producte local i a contractar
serveis ?responsables?, tot col·laborant així al manteniment
dels valors ecològics, paisatgístics, històrics i culturals de
l?àrea. No es tracta sols d?una nova etiqueta per als
productes, sinó de crear sinergies entre productors,
comercialitzadors i consumidors, amb la Serra com a
protagonista.
El mes de maig de 2018 el Consorci Serra de Tramuntana va
fer la primera consulta pública per demanar a la societat
com hauria de ser el reglament que reguli la futura Marca
Serra de Tramuntana, on TXXI va aportar la seva visió.
Durant aquest curs 2018/2019 TXXI ha estat treballant
conjuntament amb el Consorci Serra de Tramuntana i la
resta d?entitats que formen part de la Mesa Permanent del
Consell Participatiu, per definir aspectes del reglament que
configuren aquesta marca, que finalment va ser aprovat el
10 de gener del 2019 pel Consell de Mallorca.
TXXI estem especialment satisfets per la inclusió de la
figura d?"Amics de la Serra de Tramuntana?, amb el qual es
reconeixeran no sols productes sinó també empreses, que
amb un fons de responsabilitat social i ambiental, ajudaran
a la comercialització d?aquests productes que es volen
potenciar.
34 Anuari 2018 / 2019 TXXI
TTRAMUNTANA XXI
TXXI per la nostra part, ja hem començat a realitzar
reunions amb representants del món empresarial per
explicar aquest projecte i buscar sinergies i crear aliances
entre el sector primari i el sector del turisme.
Així mateix, des del Consorci s?està treballant amb els plecs
que definiran cada producte que inclourà la Marca Serra de
Tramuntana, dels que se?n preveu la seva publicació dintre
del curs 2019/2020.
En aquest sentit volem destacar la nostra insistència a
protegir els olivars centenaris de la Serra, que tan difícil ho
tenen per a competir amb les noves plantacions d?olivar
que proliferen al Pla. Per això s?ha insistit en què la Marca
tingui un especial reconeixement de l?oli i oliva de taula
provinents d?olivars de secà, empeltats en peu d?ullastre, en
marjades i plantació irregular.
Lamentam que de moment no es reconeixeran productes
ramaders i cinegètics com el xot i el cabrit, degut a les
dificultats que comporta la definició i control de l?àmbit
territorial de les pastures i els escorxadors. Així i tot, és
possible que s?incloguin més endavant i TXXI farà tot el
possible perquè així sigui.
.
Anuari 2018 / 2019 TXXI 35
Activitats de formació
Per TXXI és molt importat impulsar o donar suport a espais de
formació i capacitació en temes que, a través d?aliances
estratègiques amb actors implicats amb el territori, generin
protecció i promoció sostenible de la Serra.
Per aquest motiu durant aquest període hem organitzat dues
formacions, una enfocada en el sector dels guies de muntanya i
l?altre per fer una introducció en una pràctica basada en el
benestar i el respecte per la natura: els banys de bosc.
- II Sem in ar i per a Gu ies de M u n t an ya
El mes de novembre de 2018 es va realitzar el II Seminari per a
Guies de Muntanya. TXXI, Amics de la Terra Mallorca i
l?Associació de Guies i Tècnics de Muntanya varen col·laborar
amb el Consorci Serra de Tramuntana per la seva organització.
El curs, que va comptar amb la participació de 40 persones, es
va desenvolupar al llarg de dues jornades: una, més teòrica, a la
finca Raixa; i l?altra, una sortida de camp, a diversos projectes
agrícoles i empresarials a Valldemossa, Banyalbufar i Sóller.
"Per aquesta segona edició del cursenshem volgut centrar mésen
desenvolupament agrícola i econòmic, que tenen molta relació amb
el paisatge de la Serra".
Sandy Hemingway, Amics de la Terra
"Durant el curshem fet una mirada a la Serra de Tramuntana viva,
no com una postal , un decorat o escenari per anar a passejar".
MIquel Rayó, TXXI
36
Anuari 2018 / 2019 TXXI
TTRAMUNTANA XXI
- For m ació en gu iat ge per boscos t er apèu t ics
Al mes de febrer d?aquest any, TXXI, juntament amb l'associació
catalana Sèlvans, vàrem organitzar la primera jornada
formativa a Mallorca sobre "Guiatge per boscos terapèutics: Els
banys de bosc". El curs va tenir lloc al Santuari de Lluc, que es
va implicar molt activament en la preparació i que va cedir les
seves instal·lacions per al seu desenvolupament.
Al curs, al que es van combinar elements teòrics i pràctics,
varen participar 35 persones. Un grup motor, que ja s?ha reunit
diverses vegades amb l?acompanyament tècnic de TXXI, ha
quedat establert després del curs, amb la idea d?explorar
possibilitats d?introduir aquesta pràctica a Mallorca.
"Per TXXI és important identificar activitats i usos de la Serra que
contribueixin, d'un costat, a la seva protecció i valoració com a
patrimoni natural i cultural, i d'un altre, que puguin esdevenir una
potencial font de recursoseconòmicsalternatiusalsgeneratspel
turisme de masses, que té un alt impacte mediambiental i social"
Joe Holles, president de TXXI
Anuari 2018 / 2019 TXXI 37
Grup de treball Repensam 2030
De l'estratègia a la pràctica
El juny vàrem participar en el primer encontre ?Repensar 2030?
organitzat pel Cercle d?Economia, al qual es va aconseguir una
fita històrica, en reunir per primera vegada als principals
centres de pensament socioeconòmic de les Balears: el Consell
Econòmic i Social, la Fundació Impulsa, la Universitat de les
Illes Balears, el Col·legi d?Economistes, la Fundació Marilles, el
Col·lectiu Alternatives, Palma XXI i TXXI. Amb la participació
especial del Dr. Vicente Liern, de la Reial Acadèmia de les
Ciències Econòmiques i Financeres, l?objectiu de la reunió va
ser l?establiment d?unes bases consensuades per a repensar el
nostre model productiu i la sostenibilitat de les nostres illes.
A la reunió es va acordar la necessitat de crear un grup de
treball amb el major nombre d?integrants de diferents entitats
de tots els àmbits i ideologies, per treballar conjuntament en el
canvi del nostre model productiu i socioambiental.
Com a mesura concreta es va proposar crear un índex sintètic
que ens permeti monitorar de manera continuada la
sostenibilitat del nostre model. Un índex sintètic que, de la
mateixa manera que el PIB mesura els ingressos econòmics de
forma global, o l?índex de pressió humana mesura la càrrega
humana sobre un territori, puguem mesurar la sostenibilitat
del nostre model de societat per a entendre el cost del
creixement econòmic sobre el nostre entorn social i natural.
L?ambició és que un índex d?aquestes característiques es pugui
consolidar i esdevenir una eina de conscienciació amb
incidència política real.
Anuari 2018 / 2019 TXXI 39
3
Divulgació del
coneixement
TXXI fomenta la investigacio?i la recollida de dades i
d?informacions significatives i rigoroses sobre la Serra.
D?aquesta manera es disposarà d?una línia de base sobre la qual
fonamentar qualsevol proposta d?intervenció.
Així mateix també considerem de rellevant importància la
transmissio? d?aquest coneixement de la Serra, per tal de
sensibilitzar la ciutadania sobre el seu gran valor natural i
cultural i els reptes que afronta a causa de la situació actual. Per
aquest motiu des de TXXI organitzem actes d?interpretació,
educacio?i formacio?sobre diferents àmbits.
40 Anuari 2018 / 2019 TXXI
TTRAMUNTANA XXI
Actes per la Serra
Donant a conèixer la Tramuntana
Per TXXI és molt important, per tal de generar sentiment de
compromís i protecció de la Serra, sensibilitzar a la ciutadania i
donar a conèixer la Tramuntana i la seva complexitat.
Per això, durant aquest període s?han continuat organitzant
trobades mensuals als diferents pobles de la Serra, amb
l?objectiu de crear aquest espai d?encontre i de debat en temes
concret i sovint desconeguts sobre la realitat de la Tramuntana.
Han estat un total de 5 actes per la Tramuntana durant aquest
període a 4 municipis de la Serra, als que han participat
nombroses persones, tant sòcies com no sòcies de l?entitat.
Anuari 2018 / 2019 TXXI 41
- Pr esen t ació del M an u al de Gest ió r u r al de la Ser r a de
Tr am u n t an a. Costa Nord, Valldemossa, setembre de
2018.
Per presentar el Manual de Gestió Rural de la Serra de Tramuntana,
es va comptar amb un convidat molt especial: el zoòleg i naturalista
Jordi Sargatal, exdirector del parc dels Aiguamolls de l?Empordà i de la
Fundació Territori i Paisatge. També va participar Joan Mayol,
coordinador de la publicació i membre de TXXI.
- Hist òr ia i in iciat ives del sect or agr oalim en t ar i a la
vall de Sóller : el cas de Fet a Sóller . Sóller, octubre de
2018.
En aquesta visita vàrem apropar-mos a la història del seu sector
agroalimentari i conèixer de primera mà una bona pràctica
empresarial utilitzant productes locals: el cas de Fet a Sóller, exitosa
empresa comercialitzadora de productes locals. El seu fundador,
Franz Kraus, i un dels enginyers de l'empresa, Lluc Crespí, van fer la
presentació.
La jornada es va tancar amb un col·loqui amb Ramón Molina de Dios,
professor d?Economia de la Universitat de les Illes Balears, qui ens va
il·lustrar sobre la història econòmica de la vall.
42 Anuari 2018 / 2019 TXXI
TTRAMUNTANA XXI
- Vi, cer vesa, oli: Of icis i sabor s. Puigpunyent i Galilea,
desembre 2018.
Per acabar l?any, vàrem organitzar aquesta visita per apropar a la
ciutadania a projectes emprenedors basats en oficis tradicionals i
productes locals.
L'acte va consistir en una visita guiada per diferents iniciatives
empresarials del sector agroalimentari a la regió: les bodegues Son
Puig a Puigpunyent i l?obrador de Ca?s Cerveser a Galilea. Finalment
el grup va poder conèixer la història i present de la tafona de
Conques de la mà de Teresa Nieto, veïna de Puigpunyent que fa anys
lluita per la seva recuperació i rehabilitació. La defensa de la tafona
de Conques és un exemple d?iniciativa ciutadana per recuperar i
conservar el patrimoni de la Tramuntana.
- M u n t an ya del Volt or : u n a exper ièn cia de cu st òdia
del t er r it or i. Valldemossa, abril 2019.
Per visibilitzar iniciatives que contribueixen a la protecció del territori
i a trobar models de gestió dels visitants respectuoses amb el medi
ambient i el patrimoni, vàrem organitzar un itinerari interpretatiu al
projecte de l?Associació Muntanya del Voltor, una experiència de
custòdia del territori a Valldemossa.
La visita va servir per difondre una experiència concreta de bones
pràctiques a la Tramuntana, amb vocació de vincular la conservació
de la biodiversitat i del patrimoni cultural amb l?ús públic, el turisme i
l?agricultura tradicional.
Anuari 2018 / 2019 TXXI 43
- De la pr eh ist òr ia als dar r er s m u su lm an s a la Ser r a de
Tr am u n t an a. Valldemossa i Deià, maig 2019.
Vàrem començar l'itinerari visitant el jaciment arqueològic de Son
Ferrandell, a Valldemossa. A continuació ens desplaçàrem a Deià on
l?historiador especialitzat amb prehistòria i gestió del patrimoni
cultural Jaume Deyà va oferir una ponència sobre el jaciment
d'Almallutx. Per acabar el matí vàrem fer una visita al museu
arqueològic de Deià.
44 Anuari 2018 / 2019 TXXI
TTRAMUNTANA XXI
Estudi de capacitat de càrrega turística
Valldemossa
Segons l?Organització Mundial del Turisme, la capacitat de
càrrega és "el nombre màxim de persones que poden visitar
una destinació turística alhora, sense causar la destrucció
física, econòmica i sociocultural de l'entorn, així com la
disminució inacceptable de la qualitat en la satisfacció dels
visitants".
És a dir, el nombre de turistes que la ciutat o destinació és
capaç d?acollir sense produir impactes que perjudiquin el
desenvolupament de les activitats quotidianes de les persones
residents, així com la recerca d?instruments per a la millora
d?una planificació i gestió estratègica d?una destinació turística.
TXXI i Palma XXI, amb el suport de la Fundació Iniciatives del
Mediterrani, van presentar al febrer d?aquest any (als mitjans
de comunicació en una roda de premsa i al públic general a un
acte a Costa Nord, Valldemossa) l?estudi de capacitat de càrrega
turística a Valldemossa. L'estudi vol aportar dades empíriques
al debat per tal de comprendre com es manifesta l?alta
intensitat turística al centre històric de Valldemossa, de gran
importància real i simbòlica per a tots els mallorquins i
mallorquines i que pateix d'un procés de transformació que
amenaça amb la seva desaparició com a lloc per viure-hi per a
convertir-se en un centre urbà destinat al monocultiu turístic.
Per conèixer els principals resultats de l?estudi, podeu
descarregar l?informe la nostra pàgina web.
Anuari 2018 / 2019 TXXI 45
La Serra de Tramuntana: un món per descobrir
Mapes de recerca
El projecte "La Serra de Tramuntana: un món per descobrir " és
una iniciativa de l'associació TXXI i la Societat Balear d'Educació
Ambiental (Sbea). Ha comptat amb el suport de la Conselleria
de Medi Ambient, Agricultura i Pesca per la impressió del
material, que s'ha fet als tallers del projecte d'inclusió social de
la Fundació Amadip Esment. En total s'han distribuït 3000
carpetes amb el material didàctic, que inclouen làmines en
gran format amb mapes topogràfics per un costat, i per l?altre,
mapes il·lustrats amb elements de flora, fauna, patrimoni i
personatges il·lustres de la Serra A més també s?ha afegit dues
làmines il·lustrades amb informació específica sobre flora i
elements singulars.
El projecte es va desenvolupar en tres fases: presentació al
professorat per part de TXXI i l?Sbea, treball amb els mapes a
l?aula i sortides de camp per posar en pràctica l?après amb el
material.
Un cop finalitzada la primera fase del projecte es va sol·licitar
als representants dels centres que responguessin una
enquesta per avaluar el grau de satisfacció de l?alumnat i el
professorat. Com a conclusions de l?enquesta es destaca que el
professorat ha valorat el material molt positivament i que ha
despertat bastant d?interès entre l?alumnat. Les activitats s?han
aplicat majoritàriament el segon cicle de primària, però també
al primer cicle de secundària.
En aquests moments s'està definint la segona fase del projecte,
de cara al curs vinent. Es volen vincular les activitats amb les
diferents assignatures i dotar el projecte de major interactivitat
amb els centres participants, millorant els canals per compartir
les seves experiències i oferint el material en format digital de
manera més accessible i organitzada segons les seves
necessitats.
46 Anuari 2018 / 2019 TXXI
TTRAMUNTANA XXI
Donant veu als gestors de la Serra
Aliança amb Fora Vila Verd
Aquest 2019 hem establert una aliança estratègica amb
la publicació setmanal Fora Vila Verd, suplement del diari
El Mundo, per anar publicant una sèrie de reportatges
sobre la realitat dels gestors de la Tramuntana. TXXI
col·labora amb aquest mitjà, que arriba cada dimecres
(dia en què es publica el suplement) a més de 30.000
persones, com a part del compromís que vam assumir a
la trobada de gestors: aconseguir espais per visibilitzar
les problemàtiques i propostes de la Serra de
Tramuntana.
Els reportatges es publicaran mensualment i abordarem
les següents àrees: construccions i patrimoni, normativa,
activitat econòmica, interacció amb visitants, forestal i
ajudes i subvencions.
Ja hem publicat tres reportatges: un sobre el compromís
i les dificultats que troben els gestors del Barranc de
Biniaraix, per il·lustrar l?eix de construccions i patrimoni;
un altre sobre la manca de rendibilitat dels productes
agrícoles i ramaders a la Serra de Tramuntana; i l?últim
sobre les dificultats i importància de la gestió forestal.
Difusió de la història del Barranc de Biniaraix
Col·laboració amb el llibre "Cent porxos, cent històries"
Hem donat suport a Miquel Martorell, pagès i propietari d?un
petit olivar al Barranc de Biniaraix, per a la publicació del seu
llibre ?100 porxos, 100 històries?. Al llibre es fa un recorregut
històric per les construccions patrimonials que encara queden
al Barranc i aborda les dificultats que enfronten el
?barranquers? per gestionar un territori complicat i poc
productiu amb molt de compromís, esforç i voluntat d?aportar
a la conservació del patrimoni i el territori.
48 Anuari 2018 / 2019 TXXI
TTRAMUNTANA XXI
ENTITATS AMB LES QUE HEM COL·LABORAT:
INSTITUCIONS
- Conselleria de Medi Ambient de les Illes Balears
- Consell de Mallorca
- Consorci Serra de Tramuntana
- Paratge Serra de Tramuntana
- Mancomunitat Serra de Tramuntana
- Universitat de les Illes Balears
- Agencia de Turisme de les Illes Balears
- Delegació del govern de les Illes Balears
- Servei de gestió forestal i del sòl de Govern balear
- Santuari de Lluc
Aju n t am en t s:
- Valldemossa
- Pollença
- Puigpunyent
- Deià
- Estellencs
- Sóller
Anuari 2018 / 2019 TXXI 49
EM PRESES
- Cas Cervesser
- Son Puig
- Fet a Sóller
ENTITATS SOCIALS
- Associació Guies de Muntanya i Escalada
- Amics de la Terra
- GOB
- Associació Sèlvans
- Societat Balear d?Educació Ambiental - SBEA
- Congrés de Medi Ambient - CONAMA
- Associaci Muntanya del Voltor
- Moviment Ecolocal Mallorquí) - MEM
- Museu Arqueològic de Deià
50 Anuari 2018 / 2019 TXXI
TTRAMUNTANA XXI
COMUNICACIÓ
La plana web www.tramuntanaxxi.com i els perfils a les xarxes
socials Facebook i Twitter esdevenen la nostra línia de contacte
directe amb els socis i simpatitzants, i suposen una eina
d?informació i difusió de les nostres activitats.
Enguany hem incorporat a l?equip de Palma XXI, gràcies al
suport de la Fundació Iniciatives del Mediterrani, una persona
tècnica de comunicació per donar un impuls a l?estratègia
comunicativa de la nostra entitat, tant per difondre les nostres
accions i projectes com per posicionar els missatges clau de
Palma XXI.
La nostra plana w eb compta amb una mitjana de 1000 usuaris
mensuals, un 25% més que el període anterior, amb un nombre
de sessions mensuals en torn de 1500, un 40% més respecte a
l'any passat.
Els seguidors als perfils de xar xes socials van en constant
progressió: al juny de 2019 comptam amb 321 a Twitter (xarxa
que hem reactivat enguany), gairebé un 60% més que al gener
de 2018, i 5739 a Facebook, quasi sis vegades més.
La nostra New slet t er mensual arriba a 755 persones.
Anuari 2018 / 2019 TXXI 51
Durant aquest període TXXI ha esdevingut una font reconeguda pels mitjans de
comunicació, que es posen en contacte amb nosaltres habitualment per
conèixer la nostra opinió sobre temes com la Llei de Camins, l'abandó del sector
primari o el model turístic a la Serra.
Entre gener de 2018 i maig de 2019 hem aparegut mencionats als mitjans de
comunicació més de 100 vegades.
A més tenim una col·laboració mensual amb el suplement Fora Vila Verd del
diari El Mundo, a on es publiquen reportatges a profunditat sobre els diferents
temes d'interés dels gestors de la Serra: visibilitzar les seves problemàtiques i
propostes és un compromís que vàrem adquirir a la I Trobada de Gestors de la
Tramuntana, el mes de gener. Aquests reportatges arriben a les 30.000
persones que compren El Mundo, l'últim dimecres de cada mes.
ANUARI
2018/ 19