ACT-8
Text del document
La Serra de Tramuntana: Un món per descobrir.. Mapes de recerca.
Pr im àr ia i secu n dàr ia Cièn cies n at u r als i biologia Hist òr ia
Act ivit at 8: Aprofitant l?espai
(Marjades)
Descr ipció:
Amb aquesta activitat es pretén aprendre què són les marjades i la seva utilitat,
observar en quin estat es troben i si hi ha diferències respecte a com estaven
en el passat. També s?identificaran algunes de les espècies vegetals que hi
creixen i s?identificaran en el mapa col·lectiu les marjades en bon estat i els
cultius que s?hi fan actualment.
Object iu s - Entrar en contacte amb alguns dels elements patrimonials
més emblemàtics de la Serra, com ara les marjades
- Aprendre què són les marjades i la seva funció
- Conèixer quines espècies s?hi cultivaven i s?hi cultiven
actualment
- Identificar les espècies que les han colonitzat i el perquè
d?aquest fet
- Reflexionar sobre el canvi de vida del camp a la ciutat i les
seves conseqüències
Con cept es clau - Marjada
- Pedra en sec
- Olivera
- Element patrimonial
- Abandonament rural
Du r ada apr ox. Una sessió
M at er ial r ecom an at - Ordinador
- Mapes elements de Tramuntana
Or gan it zació par t icipan t s Individual
1
La Serra de Tramuntana: Un món per descobrir.. Mapes de recerca.
M et odologia
1. Explicar a l?alumnat en què consisteix l?activitat i quina és la seva finalitat.
2. Proposar als alumnes que cerquin a internet tot allò que puguin trobar sobre
les marjades i la seva utilitat.
3. Una vegada cada un tingui informació sobre el tema, el professor escoltarà les
troballes dels alumnes voluntaris o bé escollirà a l?atzar qui ha de fer la intervenció
i fa un resum a la pissarra sobre la informació obtinguda.
Els temes a comentar poden estar relacionats amb:
- Materials de construcció i estructura (pedra seca? ).
- El seu estat de conservació (si estan o no deteriorades/abandonades? ).
- Per què s?utilitzaven (per augmentar les zones conreables? ).
- La seva importància (augment de zones conreables en època de necessitat i
beneficis ecològics: evitar erosió i arrossegament de sòl, augmentar la in- filtració
d?aigua? ).
- Com ha evolucionat el seu ús (abandonament, canvis de conreus).
Efectes de l?abandonament d?ús d?aquest element patrimonial (augment de zones
forestals amb pins, ullastres, esbaldrecs, minva de cabal a fonts de mina? ).
- Causes d?aquest canvi (pèrdua de valor dels cultius, noves activitats econòmiques
més rendibles, migració cap a la ciutat? ).
4. Finalment es proposa que els alumnes indiquin en el mapa aquells llocs on han
vist o creuen que hi pot haver marjades.
2
La Serra de Tramuntana: Un món per descobrir.. Mapes de recerca.
Per apr of u n dir
PROPOSTA D'EXTENSIÓ 1:
Treballar, amb l?aplicació de la mateixa metodologia, amb altres estructures i
elements patrimonials fets de pedra seca, com ara el camí de pedra en sec.
PROPOSTA D'EXTENSIÓ 2:
Realitzar una sortida de camp on es puguin apreciar marjades en bon estat de
conservació i en mal estat de conservació. Es proposa fer fotografies per
penjar-les al mural col·lectiu. Si és possible, xerrar amb qualque pagès, propietari,
agent de medi ambient, etc. per recollir informació i opinions sobre la
importància de les marjades i de la seva conservació, a més de les alternatives per
al seu manteniment.
PROPOSTA D'EXTENSIÓ 3:
Convidar al centre un membre del Gremi de Margers de Mallorca perquè faci una
conferència sobre els marges de Tramuntana i les característiques, importància i
dificultats de l?ofici de marger. Prèviament, és aconsellable que el grup d?alumnes
discuteixi i seleccioni algunes preguntes rellevants per plantejar als margers.
Recu r sos n ecessar is
Per a la realització d?aquesta activitat és necessari tenir coneixement sobre:
- Coneixement dels conceptes clau que apareixen a la taula.
- Tenir coneixements sobre les característiques generals de les marjades:
materials amb què estan fetes, utilitat, importància, estat actual,
alternatives per a la seva conservació, etc.
- Coneixements de les principals espècies forestals de la Serra i dels cultius
que s?han desenvolupat o es fan actualment a les marjades.
Per saber -n e m és:
Ar t icles
Diari ARA Balears: Bauzà, J. (13 de gener de 2017). Marjades: un passat agrícola, un present forestal i un futur
incert. Diari Ara Balears. Recuperat de: https://www.
arabalears.cat/balears/Marjades-passat-agricola-present-forestal_0_1721827950.html
Revista Mètode: Grimalt, M., Rodríguez, R., Alomar, G., Ferrer, I., Reynés, A. (11 de març de 2013). Paisatge i
pedra en sec a Mallorca. Mètode. Recuperat de: https://
metode.cat/revistes-metode/monografics/paisatge-i-pedra-sec-a-mallorca.htm
M an u al
D.A. (2018). Manual de gestió rural de la Serra de Tramuntana. Ed: Tramuntana XXI, Palma. (fitxa 6.1).
Repor t at ges:
Reportatge IB3 Notícies: IB3 Notícies. (14 maig 2018). Les marjades ajuden a infiltrar l?aigua i a drenar la sobrant
entre les pedres. Recuperat de: https://www.youtu- be.com/watch?v=-3Vt_53nHr8
Reportatge IB3: La Serra de Tramuntana. (26 març de 2015). La Serra de Tramuntana: les construccions de pedra
en sec. Recuperat de: https://www.youtube.com/ watch?v=3LMOyMpPi_E
3