Bitàcola XXI

Tramuntana XXIDocument

ACT-8

Obre el PDF Descarrega

Text del document

La Serra de Tramuntana: Un món per descobrir.. Mapes de recerca. Pr im àr ia i secu n dàr ia Cièn cies n at u r als i biologia Hist òr ia Act ivit at 8: Aprofitant l?espai (Marjades) Descr ipció: Amb aquesta activitat es pretén aprendre què són les marjades i la seva utilitat, observar en quin estat es troben i si hi ha diferències respecte a com estaven en el passat. També s?identificaran algunes de les espècies vegetals que hi creixen i s?identificaran en el mapa col·lectiu les marjades en bon estat i els cultius que s?hi fan actualment. Object iu s - Entrar en contacte amb alguns dels elements patrimonials més emblemàtics de la Serra, com ara les marjades - Aprendre què són les marjades i la seva funció - Conèixer quines espècies s?hi cultivaven i s?hi cultiven actualment - Identificar les espècies que les han colonitzat i el perquè d?aquest fet - Reflexionar sobre el canvi de vida del camp a la ciutat i les seves conseqüències Con cept es clau - Marjada - Pedra en sec - Olivera - Element patrimonial - Abandonament rural Du r ada apr ox. Una sessió M at er ial r ecom an at - Ordinador - Mapes elements de Tramuntana Or gan it zació par t icipan t s Individual 1 La Serra de Tramuntana: Un món per descobrir.. Mapes de recerca. M et odologia 1. Explicar a l?alumnat en què consisteix l?activitat i quina és la seva finalitat. 2. Proposar als alumnes que cerquin a internet tot allò que puguin trobar sobre les marjades i la seva utilitat. 3. Una vegada cada un tingui informació sobre el tema, el professor escoltarà les troballes dels alumnes voluntaris o bé escollirà a l?atzar qui ha de fer la intervenció i fa un resum a la pissarra sobre la informació obtinguda. Els temes a comentar poden estar relacionats amb: - Materials de construcció i estructura (pedra seca? ). - El seu estat de conservació (si estan o no deteriorades/abandonades? ). - Per què s?utilitzaven (per augmentar les zones conreables? ). - La seva importància (augment de zones conreables en època de necessitat i beneficis ecològics: evitar erosió i arrossegament de sòl, augmentar la in- filtració d?aigua? ). - Com ha evolucionat el seu ús (abandonament, canvis de conreus). Efectes de l?abandonament d?ús d?aquest element patrimonial (augment de zones forestals amb pins, ullastres, esbaldrecs, minva de cabal a fonts de mina? ). - Causes d?aquest canvi (pèrdua de valor dels cultius, noves activitats econòmiques més rendibles, migració cap a la ciutat? ). 4. Finalment es proposa que els alumnes indiquin en el mapa aquells llocs on han vist o creuen que hi pot haver marjades. 2 La Serra de Tramuntana: Un món per descobrir.. Mapes de recerca. Per apr of u n dir PROPOSTA D'EXTENSIÓ 1: Treballar, amb l?aplicació de la mateixa metodologia, amb altres estructures i elements patrimonials fets de pedra seca, com ara el camí de pedra en sec. PROPOSTA D'EXTENSIÓ 2: Realitzar una sortida de camp on es puguin apreciar marjades en bon estat de conservació i en mal estat de conservació. Es proposa fer fotografies per penjar-les al mural col·lectiu. Si és possible, xerrar amb qualque pagès, propietari, agent de medi ambient, etc. per recollir informació i opinions sobre la importància de les marjades i de la seva conservació, a més de les alternatives per al seu manteniment. PROPOSTA D'EXTENSIÓ 3: Convidar al centre un membre del Gremi de Margers de Mallorca perquè faci una conferència sobre els marges de Tramuntana i les característiques, importància i dificultats de l?ofici de marger. Prèviament, és aconsellable que el grup d?alumnes discuteixi i seleccioni algunes preguntes rellevants per plantejar als margers. Recu r sos n ecessar is Per a la realització d?aquesta activitat és necessari tenir coneixement sobre: - Coneixement dels conceptes clau que apareixen a la taula. - Tenir coneixements sobre les característiques generals de les marjades: materials amb què estan fetes, utilitat, importància, estat actual, alternatives per a la seva conservació, etc. - Coneixements de les principals espècies forestals de la Serra i dels cultius que s?han desenvolupat o es fan actualment a les marjades. Per saber -n e m és: Ar t icles Diari ARA Balears: Bauzà, J. (13 de gener de 2017). Marjades: un passat agrícola, un present forestal i un futur incert. Diari Ara Balears. Recuperat de: https://www. arabalears.cat/balears/Marjades-passat-agricola-present-forestal_0_1721827950.html Revista Mètode: Grimalt, M., Rodríguez, R., Alomar, G., Ferrer, I., Reynés, A. (11 de març de 2013). Paisatge i pedra en sec a Mallorca. Mètode. Recuperat de: https:// metode.cat/revistes-metode/monografics/paisatge-i-pedra-sec-a-mallorca.htm M an u al D.A. (2018). Manual de gestió rural de la Serra de Tramuntana. Ed: Tramuntana XXI, Palma. (fitxa 6.1). Repor t at ges: Reportatge IB3 Notícies: IB3 Notícies. (14 maig 2018). Les marjades ajuden a infiltrar l?aigua i a drenar la sobrant entre les pedres. Recuperat de: https://www.youtu- be.com/watch?v=-3Vt_53nHr8 Reportatge IB3: La Serra de Tramuntana. (26 març de 2015). La Serra de Tramuntana: les construccions de pedra en sec. Recuperat de: https://www.youtube.com/ watch?v=3LMOyMpPi_E 3