01-FORA-VILA-VERD-29-GENER-2020_compressed

FORA VILA VERD EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES ☛ NUMERO 1.201. DIMECRES 29 DE GENER DE 2020 SUPLEMENT D’ECOLOGIA, AGRICULTURA, NATURA, PATRIMONI I CULTURA POPULAR OLIVERES. LQUE A MANCOMUNITAT DE LA SÈNIA DONA A CONÈIXER UN PROJECTE REIVINDICA LA PROTECCIÓ DE LES OLIVERES PER LA SEVA EDAT SEMBRA. VOLUNTARIS DE COL·LEGIS I EMPRESES CONTRIBUEIXEN A LA REPOBLACIÓ DE DIVERSOS ESPAIS AFECTATS PER INCENDIS FORESTALS MARIETA DEYÀ La tafona de Can Det, de Sóller, que duu més de 400 anys en funcionament per sucar les olives de la Serra de Tramuntana i convertir-les en oli verjo. OLI A LA TRAMUNTANA PRODUCTORS . A LES POSTALS DE LA SERRA HI SOLEN APARÈIXER OLIVERES CENTENÀRIES / LA PRODUCCIÓ D’OLI VA SER LA PRINCIPAL ACTIVITAT DURANT SEGLES / AVUI EN DIA, EN UNA ILLA ON L’ACTIVITAT AGRÀRIA REPRESENTA NOMÉS L’1% DEL PIB, HI HA QUI ENCARA CONTINUA LA TRADICIÓ DE FER OLI 4 FORA VILA VERD ☛ EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES, DIMECRES 29 DE GENER DE 2020 TRADICIÓ. La Tramuntana és un territori especialment hostil per a l’activitat agrícola per la seva particular orografia. La humanitat ha modelat el paisatge durant segles per fer-lo apte per al cultiu. Al segle XXI encara queden emprenedors que lluiten per fer rendible aquest espai. El compromís de produir oli a la Serra X.C. / F.V.V. Mayol, recentment nomenat pre- “Entre el bullici ardent de la ciutat sident del Consell Regulador de la i l’aigua refrescant de la platja Denominació d’Origen Oli de queda la tercera Mallorca, sovint Mallorca, “i actualment hi ha mar- oblidada per molts i tanmateix ques de la Serra molt prestigioses, màgica: la de les oliveres aprofi- des de Pollença fins a tant cada racó a les marjades de la Valldemossa”. Mayol, biòleg de Serra de Tramuntana”. D’aquesta professió (fins que es va jubilar manera es descriu a la pàgina web l’any passat), analitza les caracte- del Consorci Serra de rístiques específiques del conreu Diversos operaris fan pressió sobre els esportins carregats d’oliva triturada a la tafona de Can Det de Sóller per extreure’n fins a la dar Tramuntana Patrimoni de la d’oliveres a la Serra: “Per motius Humanitat la postal idíl·lica del físics, la mecanització a la Serra paisatge tramuntanyenc, ressal- és més limitada, i per tant, els tant la importància i el valor d’a- costs són més elevats. També es quest arbre centenari. poden presentar dificultats en el Efectivament, els olivars ocu- control de plagues o malalties, ja pen gairebé el 95% de l’àrea mar- que essent un conreu dominant en jada de la Serra. Els fenicis i grecs molt de territori, el pagès es pot van introduir l’olivera a la penín- veure afectat per problemes gene- sula Ibèrica i des rats a finques prò- d’allà va arribar a Els olivars ocupen ximes que no ten- Mallorca. Ja al guin el mateix segle XIII s’expor- gairebé el 95% grau d’atenció”. tava oli de Per aquestes Mallorca cap al de l’àrea marjada dificultats afegides nord d’Àfrica i més a la Tramuntana, endavant ho faria a de la Serra de relacionades amb altres indrets. A la tipologia de les partir del segle Tramuntana explotacions, l’oro- XVI, amb la millo- grafia i el clima, ra del cultiu i de la producció de avui dia cada cop són menys les l’or líquid, l’oli seria la principal finques que es dediquen a la pro- Joan Mayol, president de la DO. Miquel Gual, d’Olis Sóller. Tomeu Deyà, de Can Det. Uta Werner, de Son M font de riquesa de moltes finques ducció d’oli, i cada cop és més fre- de Mallorca, especialment a la qüent trobar-se oliverars abando- Tramuntana. nats, envoltats de marjades esbu- Fornalutx, aquests avantatges co- “Alhora, tenim l’avantatge que te- un descompte per als socis. “Els “Durant moltes generacions, cades. “La Serra té un patrimoni mercials que els ajudin a no aban- nim arbres molt adaptats a perío- socis formen part d’una associació l’oli d’oliva atorgava poder econò- d’un gran valor: la quantitat d’oli- donar els seus conreus per falta de des de sequera, són arbres molt més que centenària on els benefi- mic i social i va condicionar la veres dites mil·lenàries (poques rendibilitat. “El gran repte per a vells que han creat una xarxa reti- cis es reinverteixen en assessora- gent i l’economia dels pobles de la ho són, però sí pluricentenàries i nosaltres és la difícil mecanització cular d’arrels, capaços de sobre- ment tècnic i en la possibilitat d’o- Serra”, explica Carme Garau, doc- en tot cas, venerables!), amb un a finques de la Tramuntana”, ex- viure”, explica Gual. brir mercat i millorar les condi- tora en enginyeria agrònoma, valor paisatgístic i patrimonial plica Miquel Gual, president de la Per fer front a les condicions cions dels pagesos”, explica el dient que “l’oliverar ha estat el immens. Cal un esforç perquè Cooperativa. “L’altre dia vàrem especialment difícils de producció president. A més, compten amb causant de l’existència de milers aquest valor sigui també un avan- estar collint olives cinc persones, agrícola a la Serra, Miquel Gual dues tafones, a les que el pagès de metres de marges de muntanya tatge comercial”, afegeix Mayol. vàrem aconseguir 4 tones en cinc lidera un projecte que reivindica pot accedir per premsar les seves que varen robar terreny als boscs dies; al Pla de Mallorca, en un dia el cooperativisme com a fórmula pròpies olives i endur-se l’oli, o la de la Tramuntana i que constituei- ● Cooperativisme. La Coo- es poden collir de 15 a 18 tones per a la supervivència: ofereixen Cooperativa també ofereix enva- xen avui un paisatge emblemàtic i perativa Sant Bartomeu de Sóller amb les mateixes persones”. La formació continua, assessorament sar o afegir les olives a les seves característic d’aquest patrimoni”. fa més de 120 anys que treballa peculiar orografia de la Serra tècnic (compten amb el suport de marques d’oli: Sa Tafona, Olis “Els olivars més extensos són per oferir als seus associats, petits complica qualsevol pràctica agrí- dos enginyers agrònoms), i la Sóller i Sóller 1999 i una línia eco- els de la Serra”, explica Joan pagesos principalment de Sóller i cola: cultivar, abonar, regar, collir. compra de materials pel cultiu té lògica.  FORA VILA VERD ☛ EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES, DIMECRES 29 DE GENER DE 2020 5 VISITANT I ALIAT. “Creiem que el visitant que coneix i aprecia l’entorn és el millor aliat per a la seva pre- servació i per això ens esfor- cem a compartir el que fem i donar a conèixer les bondats dels productes de la nostra terra”, explica Uta Werner des de Son Moragues. GESTORS. “Un entorn antròpic i cultural, com és el nostre, que s’ha modelat al llarg dels segles gràcies a la intervenció de per- sones que van habitar i van esculpir les seves terres, només pot conservar-se amb la complicitat de qui l’habiti i la transiti, per això, tots nosal- tres, els nous habitants de la Serra, si volem continuar gau- dint-la durant molts anys, hem de complir el nostre paper com a gestors de les seves terres, consumidors dels seus produc- tes i defensors de les seves bondats”, conclou Werner. CONSUMIR OLI. “Si l’activitat agrària no és ren- dible es produeix el seu aban- donament, amb efectes molt negatius tant des del punt de vista ambiental com social: s’empobreix la biodiversitat, es degrada el paisatge, hi ha més risc d’incendis i es perd la cul- tura centenària de la producció agrària”, reflexiona Joan Mayol. RESPONSABILITAT. rrera gota d’oli en un procés ancestral que es duu a terme a Mallorca des de fa mil·lenis. El procés de destiar l’oli de l’aigua. REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE MARIETA DEYÀ I J. SERRA Pensa que la societat té una responsabilitat col·lectiva que pot revertir aquesta dinàmica: Tomeu Deyà és el propietari de rars, pagesos de cap de setmana”, ducció d’oli ecològic. A la seva pà- moderna agricultura ecològica i el “comprar i consumir oli de la tafona de Can Det, a Sóller, on la explica Deyà, “i no els mou un gina web trobam part de la seva paper d’aquests, els veritables Mallorca és saludable per a les seva família fa més de 400 anys interès econòmic, per desgràcia història: “Fundada per la família coneixedors i custodis d’aquest persones i positiu per al medi que produeix oli de forma tradicio- fer oli a la Serra és difícil que sigui Moragues allà pel segle XIV i ha- entorn, hauria de protegir-se i ambient i l’economia”. nal. “Aquesta és l’última de les cen- rendible, ho fan més per un tema bitada al seu moment per figures valorar-se cada vegada més”. tenars de tafones que van existir a cultural, per assegurar-se una tan il·lustres com l’Arxiduc Lluís No es tracta d’un projecte pura- VALORACIÓ. la Serra”, explica, “i estam orgullo- quantitat d’oli per autoconsum”. Salvador, ha estat un dels epicen- ment comercial: el projecte de Des de la Cooperativa de sos d’haver-la conservat”. L’oli, diu Tomeu Deyà és un apassionat tres de la vida agrí- Son Moragues té Sóller fan una crida a valorar en Tomeu, “és la conseqüència del procés de fer oli, com ho va ser cola de Vallde- La tafona de Can un fort compromís els productes de la Serra, no final d’aquest paisatge, forjat per son pare: “Als anys setanta, quan mossa durant els amb el territori i el només pel que són, sinó també assentaments humans amb mar- totes les tafones de la Serra tanca- últims segles”. Des Det, de Sóller, paisatge a on està pel que representen. “La socie- ges i oliveres mil·lenàries”. ven, ell va sentir la responsabilitat de fa uns anys l’ac- ubicat. Per això tat mallorquina ha de fer un de continuar, li sabia greu no tivitat agrícola ha tritura les olives participen de canvi de mentalitat a l’hora de ● Model ancestral. El pro- poder donar servei a tota la gent”. tornat a omplir de manera activa amb consumir”, opina Miquel Gual. cés és gairebé idèntic al que utilit- Ara, amb el seu germà i el seu vida Son Mora- en un molí de el projecte de cus- zaven els seus ancestres: es tritu- nebot (que és enginyer agrònom), gues: avui produei- grans pedres tòdia del territori ESTRUCTURA. ren les olives a un molí de grans li han fet una volta a l’activitat per xen l’oli ecològic de la associació “Tots tenim la responsabilitat i pedres circulars (el trull), la pasta “no perdre la tradició, però tam- d’oliva verge extra Muntanya del el deure de mantenir aquest s’estén als esportins (unes estores poc ancorar-se al passat”: organit- Es Roquissar. Voltor. Juntament amb altres tres patrimoni: el paisatge, l’estruc- Moragues. d’espart) que es premsen. El lí- zen visites turístiques i gastronò- “La nostra filosofia i el nostre finques veïnes, varen iniciar un tura agrícola i social, la gastro- quid resultant es decanta, i per di- miques i estan molt connectats mètode són mesclar tradició i projecte de regeneració mediam- nomia. En sol i platja altres ferència de densitats l’oli puja i a amb la ruta senderista al barranc modernitat”, explica Uta Werner, biental, paisatgística i cultural en destinacions ens podran guan- baix queda el residu. Tot i haver de Biniaraix. “Crec que el mèrit de gerent general de Son Moragues: més de 200 hectàrees entre els yar, en ser com som, no. Hem incorporat algunes innovacions Can Det és contribuir a mantenir “Així és com produïm un oli de municipis de Valldemossa i Deià. de permetre a la pagesia seguir tecnològiques (des dels anys qua- l’activitat al voltant de la sempre en el segle XXI, respec- L’objectiu d’aquest projecte fent la vida que fa”, diu Gual. ranta s’utilitza electricitat per a Tramuntana, no només material tant i contribuint al manteniment consisteix en recuperar un entorn una premsa hidràulica i les centrí- sinó també sentimental: sense la d’un paisatge i unes tradicions d’alt valor, que es trobava degra- UNA JOIA. fugues per decantar l’oli) el mè- producció d’oli, la Serra perdria que si no anem amb compte dat, recuperant elements etnolò- Per al president de la tode ha intentat ser el més fidel molta essència”, opina. podrien perdre’s per sempre”. gics i naturals, duent a terme acti- Cooperativa Agrícola de possible a l’original. No ha estat fàcil. “En un olivar vitats de conscienciació i regulant Sóller, gran productora d’oli, Avui en dia, la tafona de Can ● Oli ecològic. Son Mora- de la Serra, tots els treballs pre- determinats usos. Així, en l’olivera és “una joia única, Det dona servei a molts petits pro- gues, és una clàssica finca agrí- ventius necessaris en la producció col·laboració amb aquest projecte, amb un origen que es perd al pietaris que tenen oliveres i no cola de la Tramuntana als afores ecològica han de realitzar-se de Son Moragues ofereix, a més de la temps: a la Serra tenim tenen capacitat de produir oli, no de Valldemossa. Amb aproxima- manera manual a causa del difícil seva gamma de productes, visites 350.000 arbres únics al món, només de Sóller, sinó de molts dament 50 quilòmetres de marges accés a les oliveres per la particu- guiades i activitats lúdic-pedagò- que no són patrimoni només municipis de la Serra i fins i tot del de pedra en sec, 100 hectàrees lar orografia”, explica Werner, giques tant en els olivars de la del pagès, o de la finca o muni- Pla de Mallorca. “Aquí venen d’olivar i més de 10.000 oliveres “per això, el coneixement ances- finca com en la mateixa muntanya cipi a on tenen les arrels. Són molts propietaris de petits olive- centenàries, aposten per la pro- tral dels pagesos és clau per a la del terme de Valldemossa. patrimoni de tots”.