SEGON-DEBAT-28-novembre

La Palma del segle XXI . Text pel segon debat. Continuem el debat sobre Ciutat i el seu futur . El proper dia 28 de novembre al Col·legi d’Arquitectes a les 18h. Ponents per ordre d’intervenció. Jorge Martin Jiménez . Jefe de Calidad e Innovación de la Autoridad Portuaria de Baleares. Ingeniero de Caminos, Canales y Puertos. Especialidad de Transportes (Promoción 1996).Master en Gestión de la Innovación. AENOR .Programa de formación de directores y jefes de sistemas de gestión de la calidad. AENOR . Master en INGENIERÍA Y GESTIÓN PORTUARIA por la UPC.Ha desarrollado su actividad profesional en la Autoridad Portuaria como Jefe del Departamento de Proyectos y Obras, Jefe de Área de Explotación y desde 2013 como Jefe de Calidad e Innovación. También ha sido Jefe de Área de Servicios Portuarios de Puertos del Estado y Jefe del Departamento de Puertos y Costas de la empresa Técnicas Reunidas. Francisco Ducrós Salvá. Es Coordinador general del Àrea de Turisme, Comerç i Treball a l’Ajuntament de Palma. Llicenciat en Dret , ha treballat en els gabinets del BUFETE MARTÍN SALVÁ ABOGADOS, RDG Abogados, i a Garrigues Advocats. Ivan Murray Mass, és doctor en Geografia per la UIB i MsC en Environmental Sustainability de la Universitat de Edinburgh. És professor associat del Departament de Ciències de la Terra on ha impartit l'assignatura Geografia d'Amèrica (2002-2011); Geografia del Turisme (2011-2014); i en l'assignatura de màster, Indicadors de Sostenibilitat (2013-2014). És membre del GIST (Grup d'Investigació en Sostenibilitat i Territori) de la UIB i del grup de recerca GINTrans2 (Grup de Recerca Transdisciplinar sobre transicions socioecològiques) de la UAM. Expert en l’Aeroport de Palma, a definir mes endavant. 1 1. Gestionar el seu futur: Palma ha de tenir una estratègia de futur que doni respostes als reptes que te actualment , en la que participin tots els agents de canvi i els ciutadans residents. Volem una ciutat que posa en el centre dels seus objectius als seus ciutadans. Que col·labora en totes les accions que fan altres sobre el seu territori, que participi en totes les grans decisions que li afecten i que té en compte el seu entorn local i global . Ha de co-gestionar el Port i l’Aeroport. 2. Aconseguir una economia sostenible. Necessitam una ciutat activa, amb ocupació de qualitat, amb innovació tecnològica i diversificada en la seva economia. Atractiva pels visitants i turistes de llarga estada per la seva activitat cultural, pel seu paisatge urbà, pels seus productes originals i d’alta qualitat, per una estructura de serveis sanitaris molt bona, fiable i diversa; així com per una bona actitud i capacitat d’acollida dels seus residents i empreses . 3. Planificar i equilibrar la seva activitat. Palma ha de seguir essent una ciutat oberta al món, però amb un equilibri entre l’activitat turística visitants i la vida residencial dels ciutadans. No volem ser una ciutat turística sinó una ciutat amb turisme . Volem una ciutat oberta al mar, més verda, sostenible, segura i culta. Volem una ciutat en la que tot tipus de persones tenguin espais per fer activitats a l’aire lliure . Volem que els ciutadans de Palma coneguin i estimin la seva història i la seva cultura , i que es doni a conèixer de manera atractiva també pels visitants. 4. Ser una ciutat fàcil pels vianants Palma ha de ser una ciutat més neta, amable i saludable, on els vianants recobrin el protagonisme perdut. Volem una ciutat en la que es pugui caminar i passejar tranquil·lament per tot el seu front marítim i altres llocs del seu territori, en la que el transport públic i la bicicleta siguin prioritaris. Una ciutat que contribueixi en la reducció de les emissions de CO2 i aporti el seu gra d’arena en la lluita contra el canvi climàtic global 5. Integrar als diferents i ser solidaria amb els mes vulnerables Volem una ciutat integradora, que dignifiqui les diferents barriades i que els eixos cívics siguin les noves artèries de la ciutat. Solidària amb els que menys tenen i inclusiva de totes les minories, oberta a totes les opcions religioses i tolerant amb la convivència de grups diferents. Una ciutat que ofereixi una vida digna als seus majors. 2 Introducció Durant els passats mesos un bon nombre de persones ens hem trobat per debatre l’evolució de la Ciutat i les repercussions que ha tingut aquesta evolució sobre el patrimoni i la mateixa trama física i urbana de Palma, però també sobre les persones, els grups i les institucions. De tot aquest debat se n’ha pres nota i se n’han fet resums; la finalitat d’aquestes trobades i de la documentació que s’està generant és posar-la a l’abast de les persones. De fet ja s’està fent mitjançant una pàgina web, creada expressament: www.palma XXI.com, que està a la disposició de tothom. També, en base en aquests debats, a una recerca bibliogràfica i a la inestimable col·laboració desinteressada de nombrosos experts, hem iniciat una Autobiografia de Ciutat que també anam publicant periòdicament a la nostra web i que s’ha de veure complementada en l’edició futura d’un llibre sobre l’evolució de Palma. Des d’un principi vàrem dir que el nostre objectiu principal no era únicament estudiar el passat sinó proposar idees pel futur de la ciutat, però també hem mantingut que sense conèixer les dinàmiques del passat és molt probable que les propostes de futur estiguin abocades al fracàs. Palma té una herència antiga i moderna molt important que s’ha de conservar, i també una herència passada i actual no tan positiva que s’ha de corregir i transformar. Una qüestió primordial per entendre l’evolució experimentada per la ciutat i que està determinant el seu present i el seu futur és el turisme. Per aquest motiu tractarem aquesta activitat amb especial atenció, ja que ha estat el motor principal del canvi experimentat en les darreres dècades a tot el nostre entorn, i també incidirà en tots els vessants de les dinàmiques urbanes futures. 3 El turisme es va iniciar a principis del segle XX amb unes característiques totalment diferents a les actuals . A partir dels anys 60 adopta unes noves formes, lligades fonamentalment a la nova situació social i tecnològica, que produiran un canvi de model: el turisme de masses. Aquest canvi arrossegarà a tota l’economia i a tota la societat mallorquina. Des de l’entrada en el nou mil·lenni el turisme de masses està patint nous canvis. D’una banda Internet i nous hàbits socials estan generant un nou perfil de turista. D’altra banda, la nova conjuntura geopolítica que afecta al mon àrab mediterrani ha implicat un increment no previst de visitants, que amb les possibilitats que obre internet, ha permès que hi trobin acomodo. Malgrat tots es conflictes actuals ,el fenomen turístic mundial continua creixent i sembla que seguirà en el futur (Fig. 1: tràfic de passatgers de l´Aeroport de Palma dels darrers 10 anys) ( Font Aena) 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Media Enero 791.386 802.581 779.811 795.070 730.726 697.997 682.869 614.269 558.674 550.027 564.697 613.548 681.805 Febrero 890.760 887.792 894.643 936.468 812.430 779.619 729.270 666.292 608.489 589.216 625.445 709.046 760.789 Marzo 1.256.926 1.186.419 1.286.504 1.329.133 1.110.938 1.110.312 1.038.297 1.023.931 1.048.944 886.955 950.680 1.199.459 1.119.042 Abril 1.413.432 1.646.618 1.648.240 1.566.731 1.590.764 1.333.062 1.647.850 1.632.276 1.612.943 1.700.412 1.740.867 1.801.447 1.611.220 Mayo 2.157.429 2.279.121 2.353.956 2.482.086 2.216.018 2.190.852 2.338.694 2.354.598 2.495.199 2.498.703 2.626.570 2.924.082 2.409.776 Junio 2.432.508 2.696.404 2.792.357 2.722.034 2.590.222 2.534.662 2.837.211 2.915.187 2.954.258 3.041.737 3.028.293 3.360.448 2.825.443 Julio 2.892.245 3.057.452 3.187.101 3.123.745 2.979.479 3.041.947 3.401.360 3.432.876 3.388.914 3.450.800 3.502.065 3.952.191 3.284.181 Agosto 3.011.837 3.158.739 3.282.121 3.333.952 3.059.293 3.201.302 3.461.296 3.491.556 3.546.800 3.740.306 3.774.169 3.982.477 3.420.321 Septiembre 2.585.055 2.787.942 2.946.741 2.760.228 2.510.119 2.630.704 2.940.687 3.030.685 3.013.694 3.059.675 3.114.036 3.406.653 2.898.852 Octubre 2.057.661 2.141.476 2.199.601 2.108.245 1.977.995 2.053.424 2.220.055 2.165.280 2.232.392 2.227.056 2.371.175 2.400.000 2.179.530 Noviembre 911.991 914.806 984.268 877.596 836.112 806.907 751.493 709.896 702.911 727.678 761.259 950.000 827.910 Diciembre 817.391 828.037 854.769 776.738 775.278 719.386 663.125 614.933 593.467 629.519 676.022 800.000 729.055 Total 21.218.621 22.387.387 23.210.112 22.812.026 21.189.374 21.100.174 22.712.207 22.651.779 22.756.685 23.102.084 23.735.278 26.099.351 22.747.923 El turisme, que evidentment ha aportat coses molt positives, també té actualment alguns trets preocupants pel desenvolupament equilibrat de la ciutat: saturació de visitants , sobrecàrrega dels serveis públics, encariment del mercat de l’habitatge , etc, noves iniciatives que van sorgint i que resulten repercuteixen en la vida quotidiana dels ciutadans de moltes maneres, provocant un procés de gentrificació alarmant en els barris sobrecarregats de turisme i d’especulació immobiliària. Aquest procés no passa únicament a Palma. Ciutats com Venècia, Dubrovnik, Praga o Brujas ja no tenen volta enrere: son ciutats turístiques cent per cent. Altres ciutats com Paris, Amsterdam, Barcelona, Viena, Florència, Roma, o Nova York, son ciutats que estan amenaçades a convertir-se en totalment turístiques. Noltros volem una ciutat que miri al futur, que tengui en compte el seu creixement metropolità i que equilibri els diferents barris de ciutat, que prioritzi la cultura en totes les seves vessants, que tengui en compte els valors del passat i que prepari als ciutadans pels reptes de futur. Volem una ciutat que se’n cuidi de tots els ciutadans per igual, integradora i solidària. A partir de tot un seguit de reflexions presentam unes primeres propostes per iniciar el debat, que volem que estigui obert a tothom. D’aquest debat sorgirà un document que divulgarem i convidarem a signar a tots els ciutadans i a totes les entitats de Palma. 4 1.- PALMA HA DE GESTIONAR EL SEU FUTUR Volem una ciutat que tengui una estratègia de futur que doni respostes als reptes que te actualment i que prengui part en totes les grans decisions que li afecten . Palma es el nucli central d’una àrea urbanitzada continua que transcorre dins dels municipis de Palma, Marratxí, Calvià i Llucmajor, encara que te un ample impacte respecte a la mobilitat laboral a molts altres municipis del seu entorn , com Andratx, Puigpunyent, Sta. Maria, Algaida , etc. Si bé l’extensió de l’àrea metropolitana de Palma no sembla que creixi mes sinó que es consolidi, la quantitat d’administracions púbiques de diferents nivells i empreses privades de diferent tamany i origen que operen dins el seu territori, fa necessari una gestió adequada de la seva realitat metropolitana. Per tan, la gestió del futur de Palma no es pot fer únicament des del seu ajuntament, ja que hi ha importants intervencions que afecten el seu present i afectaran el seu futur que no estan sota el poder municipal. Ens referim (entre d’altres i de manera molt resumida) a les polítiques de l’Aeroport i del Port, dependents de l’Estat Espanyol; a les polítiques turístiques, sanitàries, educatives i de treball, dependents del Govern Balear i Consell Insular ; i a les polítiques culturals , d’ordenació territorial, de serveis socials i de carreteres, dependents del Consell de Mallorca. És per això que volem que totes les grans decisions que li afecten i que puguin prendre altres administracions en motiu de l’exercici de les seves competències , han de poder ser debatudes i decidides amb la participació de tots els implicats. Es fa necessari crear noves visions i nous instruments que integrin les polítiques i els recursos que operen damunt el territori metropolità si volem fer una estratègia pel futur de Ciutat. 5 Hi ha moltes intervencions que es desconeixen, estan mal coordinades o descuidades, per tant un esforç de planificació estratègica seria molt gros, però és el que es necessita i es pot realitzar a Palma. Hi ha d’haver una planificació de projectes municipals i supramunicipals sostinguda en el temps, vinculada a l’estratègia general de la ciutat, coneguda i transparent, mes enllà de les convocatòries electorals de cada 4 anys. Per fer això possible , proposam la creació d’una Fundació pública- privada, (com fa per exemple l’exitosa gestió estratègica de la ciutat de Màlaga), conformada pels principals agents públics, privats i ONG que actuen sobre Ciutat. Aquesta fundació, tendria dues funcions : a) Definir , impulsar, donar a conèixer i fer el seguiment i l’avaluació de l’ estratègia de ciutat b) La participació dins altres xarxes similars a nivell, insular, nacional i internacional Per una altre part, proposam la creació d’un consorci públic que es podria anomenar Àrea Metropolitana de la Badia de Palma (AMEBAP), que integrés diferents serveis dels municipis perifèrics de Palma per tal de donar servis públics bàsics de manera coordinada i integrada a tots els ciutadans i visitants de la metròpolis. L'ÀMEBAP podria assumir les competències d’una manera progressiva, del planejament urbanístic, de les infraestructures metropolitanes, espai públic i seguretat. També les de mobilitat, i serveis de transport públic. Medi ambient i sostenibilitat, aigua, sanejament, residus, educació per a la sostenibilitat. Promoció d'habitatges públics i gestió patrimonial. Desenvolupament econòmic, turisme, ocupació, indústria, marca i promoció econòmica. Al costat d’aquestes dues noves entitats que s’haurien d’anar creant, es necessari estudiar la fórmula per motivar i organitzar la participació ciutadana en els procés estratègic de gestió de la ciutat. Potser s’hauria de potenciar l’actual Consell de Ciutat de l’Ajuntament de Palma. 6 2.- PALMA HA D’ACONSEGUIR UNA ECONOMIA SOSTENIBLE. Volem una ciutat activa, amb ocupació de qualitat, amb innovació tecnològica i diversificada en la seva economia. L’economia de Palma és el motor de l’economia de les Illes Balears perquè genera el 50% dels seu PIB , el 38% de les empreses i el 36% de la població, i per tan està indissolublement marcada per l’activitat turística del monocultiu econòmic de totes les Illes. Però essent així, Palma té algunes característiques particulars: Sorprenentment , la primera font de riquesa de la ciutat es l’activitat immobiliària ( 14,4% del PIB), seguida per les activitats d’allotjament i restauració, amb un pes de l’11,9% del PIB, desprès ve seguida del comerç i reparacions amb un 11,7% i la sanitat amb un 11,2%. (Font : Fundació Impulsa). Per tan el futur sostenible de la ciutat haurà de comptar necessàriament amb aquestes activitats ja molt consolidades però amb els canvis necessaris per corregir la tendència actual. Aquests canvis haurien de passar per: Garantir que l’activitat immobiliària no forçarà a l’abandó de la ciutat pels seus residents, especialment als que viuen a les zones costaneres i històriques de la Ciutat. O sigui, hem de aconseguir que els residents de les zones sotmeses avui a una forta especulació, segueixin vivint on ells viuen i volen seguir vivint. Per una altre part , aquesta activitat immobiliària , que ocupa a poques persones, hauria de fer una aportació a la ciutat més important que la que té ara. Estudiar la conveniència d’aprovar una moratòria turística a la ciutat de Palma quan abans millor, per:  estudiar la forma de reduir les càrregues d’activitat turística en els punts de la ciutat ja saturats i distribuir mes el turisme cap a zones de la ciutat amb baixa càrrega, cuidant totes les zones que tenen interès pel visitant i creant una xarxa d’itineraris interessants .  Regular i controlar mes i millor tota l’activitat d’allotjament i restauració perquè no ocupi mes lloc públic del que fa ara i perquè sigui una activitat transparent i pagui els imposts que li toca.  Reduir considerablement el turisme de creuers i els seu impacte mediambiental 7   Estudiar i definir en nombre òptim de passatgers del Port i Aeroport de Palma que en tot cas no haurien de sobrepassar els 25 m. de mitjana anual, intentant baixar l’estiu i pujar un poc els mesos d’hivern. Invertir de forma decidida per el comerç de proximitat , d’alta qualitat i amb una forta presència del producte elaborat a la ciutat i a les illes Balears, preservant al màxim el comerç tradicional i centenari. Apostar per l’alta qualitat dels nostres serveis sanitaris, tan públics com privats, per tal de que puguin ser un sector en creixement per el seu potencial de diversificació econòmica. En aquest sentit hem d’invertir mes amb serveis geriàtrics, creant mes residències i rehabilitant el complex de Son Dureta per aquestes activitats. Per un altre costat és necessari una revolució en el nostre sector cultural perquè sigui una línia de creixement econòmic del futur de la ciutat. Impulsant les empreses i les institucions culturals i els seus mitjans de preservació i divulgació, com els arxius, els museus, les biblioteques, els centres culturals, les sales d’exposicions , així com l’industria audiovisual vinculada a la cultura. Apostar decididament per un turisme cultural aprofitant la connectivitat amb la resta d’Europa, la personalitat històrica de la nostra Ciutat, la seva condició marítima i el seu clima. Es necessari que els grans edificis importants de la Ciutat, com Bellver, Sa Llotja, l’Almudaina, la Seu i el Baluart , així com cases grans com, el Palau Solleric, Can Balaguer, Can Serra, Can Weyler, Can Oleo , i les Torres del Temple articulin un museu en xarxa sobre la història de Ciutat. Per una altre part les institucions culturals de caràcter cultural mes especialitzades han de reorientar la seva feina per ser capaces de jugar un paper actiu dins l’estratègia general de Palma . Institucions com l’Arxiu Municipal, l’Arxiu del Regne, EL Museu de Mallorca , la Misericòrdia , el museu Krakovic, la fundació Miró, etc han de repensar el seu paper i destinataris per impulsar un nou projecte cultural especialitzat de Ciutat. 8 3.- PALMA HA DE PANIFICAR I EQUILIBRAR LA SEVA ACTIVITAT. Volem una ciutat oberta al món, però amb un equilibri entre la vida econòmica del turisme i la vida residencial dels ciutadans Els problemes que ja hi havia entre els drets dels residents, dels comerciants i dels visitants s’han anat complicant . Els drets del resident de la ciutat s’han de fer valer com a primera prioritat i, per tant, exigim que s’apliqui sense demora la legislació actual que protegeix als resident en matèria de mobilitat, accés als serveis públics, habitatge, renous, ocupació dels espais públics, etc., així com la creació d’una nova normativa que intensifiqui la seva protecció. Volem una ciutat oberta al mar, més verda, sostenible, segura i culta. Hem de convertir el Front Marítim en un espai eminentment públic i per a vianants. Es tracta de calmar el transit: minvar-lo i reduir la velocitat. Això ens permetria convertí el front marítim en el gran espai lliure de la ciutat el qual, amb el seu altíssim valor paisatgístic, pot ser clau per a la millora de la qualitat de vida dels residents i, també, incrementar l’atractiu turístic amb procediments que persegueixen la regeneració del territori. Al Molinar volem el Port petit, i també a la resta de clubs nàutics de la Badia. S'ha d'avançar cap al desenvolupament d’una xarxa corredors paisatgístics i ambientals que millorin la qualitat de vida dels residents. Aquestes accions s’han de definir en el planejament de la ciutat . Es tractar de fugir de la idea tradicional dels parcs tancats , per anar a espais mes continus i corredors verds que vagin articulant la ciutat mitjançant els espais lliures públics. Que els barris perifèrics , mitjançant els nous corredors verds, prenguin una nova fisonomia, creant un nou paisatge urbà que s’anirà regenerant de forma progressiva. Definir diversos corredors: el del Torrent Gros, on ja es perfila la idea d’itinerari i un camí hauria d’anar articulant i travessant les zones verdes contigües. S’han d’impulsar la redacció i la realització d’actuacions concretes, algunes ja iniciades, però que requereixen un plantejament més ampli. També els corredors de la Falca Verda i Lluís Sitjar, del Parc de les Vies, del Torrent Gros -que implica a dos municipis- i Sant Magí. També s’ha de treballar i optimitzar l’entorn de Bellver i l’entorn del Front Marítim. 9 Volem rehabilitar els barris degradats i millorar tot l’urbanisme de la ciutat, amb una important aportació de la taxa turística. Moltes de les actuacions que presentam en aquest apartat tenen un potencial de diversificació econòmica i també turística. Per tan, es imprescindible comprometre part de la taxa turística en els poper 10 anys per fer aquesta tasca, ja que si no , no es farà. Hem de millorar els poligons d’habitatges i emprendre la renovació urbana dels espais degradats- Hem de fer una rehabilitació per evita el desplaçament de la població resident. Es va començar amb Corea , volem que continuï i se’n rehabilitin d’altres com son Gotleu. Intervenir en els habitatges obsolets , com els de Platja de Palma i Cala major i intervenció per rehabilitar les zones degradades d’us residencial. Necessitam reciclar edificis que ara estan en desús i provoquen una inquietud social important , com els de Son Dureta i Gesa. Es necessari intervenir en el desenvolupament de l’Eixample. La gran solució, donada la mancança d’espais lliures i públics, es intervenir en els carrers. S’ha començat amb Blanquerna que ha transformat totalment un sector de Ciutat. S’ha de fer el mateix en altres eixos cívics com General Ricardo Ortega que arriba fins la Soledat passant pel Polígon de Llevant. El de l’Arxiduc que ja s’ha començat i després hem de continuar del carrer Marti Mora a Son Cotoner i del carrer Fabrica fins Son Espanyolet. També es necessari fer impulsar la rehabilitació dels habitatges i les façanes. Volem que es millori la protecció patrimonial i mediambiental dels barris històrics com els del Terreno, Sta Calalina, Son Espanyolet, Es Jonquet, Vivero, Son Rapinya, Soledat, etc. En es Jonquet proposam el Pla Especial per evitar sa pèrdua d’identitat total d’un barri històric de Palma. 10 En el Centre Històric hem de integrar totes les actuacions i normes que l‘apliqen en un Pla Especial del Centre històric per millorar el catàleg actual de patrimoni, elaborar un catàleg d’impactes negatius sobre el paisatge urbà i evitar la ocupació inadequada del espai públic, com per exemple en el Born, o lo que passa en el Molinar o lo que va passar a la fortalesa del castell de San Carles. Hem d’evitar d’excessiva concentració de locals d’oci i als llocs ja saturats. Regenerar aquests indrets on els locals d’aquesta tipologia han proliferat de tal manera que banalitzen la ciutat.La reforma del Born es un punt clau. Pensam que es Born s’ha d’entendre com una gran plataforma en la que puguin passar cotxes però de manera molt suau Altres temes que consideram importants en el Centre Històric son la rehabilitació de les torres del Temple , la de Can Weyler i de Can Serra, així com la posta en funcionament de Can Oleo ja totalment rehabilitada , on proposam la creació del Centre d’Estudis de l’Evolució de Palma . Per una altre part, s’ha d’anar cosint millor la ciutat i evitar nous creixements en sòl rústic, protegint el sòl d’interès agrari i d’interès natural, elaborant un Pla de protecció del Prat de Sant Jordi i fomentant també l’agricultura ecològica i de proximitat. 11 4.- PALMA HA DE SER UNA CIUTAT FÀCIL PELS VIANANTS Volem una ciutat més neta, amable i saludable , on els vianants recobrin el protagonisme perdut. Pel que fa al mediambient de la ciutat, hem de tractar el silenci com un bé ambiental que s’ha de preservar en el major nombre de llocs possibles de la ciutat. Llevar o minimitzar el renou del cotxe, i en algunes zones, dels avions i dels grans vaixells. Evitar el renou a la ciutat a les hores de descans, és una reivindicació molt sentida per tots els ciutadans de Palma. La pacificació del trànsit hi pot contribuir significativament. Palma ha superat algunes vegades el màxim permès per l’OMS de contaminació de l’aire i també te problemes de contaminació lumínica. Es imprescindible fer un pla de llarg recorregut per impulsar el cotxe elèctric i la reducció d’emissió de CO2 a l’atmosfera, per tal de complir amb els objectius de la lluita contra els efectes del canvi climàtic. S'han d'introduir mesures eficients de neteja de la ciutat, que s’ha de complementar amb una educació cívica per al manteniment d’una ciutat neta a tots els indrets. La tendència del futur es el creixement de la mobilitat compassat amb el creixement de l’economia. El nombre dels desplaçaments creixerà en un 17% i això es redundarà en un 20% més de les vies saturades. Necessitem canviar aquesta tendència per tenir mes qualitat de vida. L‘objectiu es absorbir aquest creixement de mobilitat amb la mobilitat sostenible. Crear altres opcions que no sigui el cotxe. Es necessari reforçar el pla municipal actual, pas a pas. La societat actual esta molt mes conscienciada en que això es necessari i la resposta es positiva. Les persones han de decidir fer un canvi , així no anem enlloc. Encara que els desplaçaments a peu son el 39% de tots els que fan els ciutadans , la presència del cotxe és encara massa intensa. 12 Hem de de tenir una alternativa al cotxe que sigui còmode i eficient. El 91% dels desplaçaments que es fan a Palma son de menys de 5 km, una bona distancia per anar en bicicleta Volem una ciutat en què l’ordre de prioritat en la mobilitat i en la definició de les xarxes corresponents fos la següent: vianants, ciclistes, transport públic i, finalment, el vehicle privat. Per tal d’aconseguir-ho hem de fer na planificació mot coordinada amb la panificació general i urbanística de Ciutat. Per aconseguir això hem de fer una política d’aparcaments dissenyada per afavorir els desplaçaments de vianants. En aquests moments hi ha uns 30.000 cotxes que aparquen al carrer i en molts d’ells l’amplària màxima es molt petita. Hem de reconvertir el pàrquing de la Plaça Major en un aparcament majoritàriament per residents. Molta gent que viu a ciutat antiga podrà optar per un aparcament. Hem de continuar amb la política de peatonització i limitació del tràfic dirigit a pacificar el transit i fer mes fàcil el passeig dels residents i visitants, com s’ha fet amb Antoni Maura i el carrer Blanquerna. El transport públic accessible i còmode ha de ser una prioritat absoluta pel bon funcionament de la mobilitat sustentable. Per això caldrà adaptar noves línies de bus i tornar estudiar l’aplicació del tramvia en alguns llocs rellevants com pugui ser el que passaria per la badia de palma i el que feria un torn a la ciutat per les Avingudes. Hem de recuperar la idea original de les Avingudes perquè siguin uns bulevards interiors de la ciutat, fent créixer les aceres, amb més zona verda i menys cotxes. Com dèiem al primer capítol hem de protegir i fomentar el petit comerç tradicional enfront de les grans superfícies, combinat amb una planificació basada en un urbanisme de proximitat, cercant una combinació d’usos (residència, treball i oci) que permeti minvar els desplaçaments motoritzats. Es fa imprescindible revisar el projecte del 2on cinturó, especialment el disseny dels nusos , per simplificar-los i reduir-ne el cost i l'impacte, així com millorar la permeabilitat transversal dels camins històrics i els corredors territorials entre la ciutat i el seu entorn. 13 5.-PALMA HA DE SER UNA CIUTAT INTEGRADORA I SOLIDÀRIA. Segurament el símptoma mes important que té la Ciutat amb tots els problemes que representa , seria el gran problema de la sostenibilitat social. Es parla més de la sostenibilitat ambiental que la social, i hem de menester un canvi de mentalitat. L'any 2005, amb una màxima d'ocupació i de creixement, el 20% estava en situació de pobresa i de perill d'exclusió social a les Illes Balears. L'any 2010, el 37,8% de la població infantil de les Illes Balears, és trobava en situació de pobresa infantil. Avui, el 7,7% de la població de les Balears es troba en una situació d'extrema pobresa amb ingressos inferiors a 332 euros mensuals, sent un clar exponent del deteriorament de les condicions i de les persones que viuen a les Illes. L'any 2014, la xarxa d’entitats socials –EAPN- va signar el primer pacte municipal per a la Inclusió Social, estratègia multidimensional per combatre la pobresa i risc d'exclusió social i contribuir a una societat més justa i cohesionada, que sens dubte s’ha de reforçar i sostenir en el temps amb mes recursos. Volem una ciutat integradora, que dignifiqui a les persones i a les diferents barriades i que els eixos cívics siguin les noves artèries de la ciutat Plans especial de barris marginats. Volem recuperar el treball social preventiu als barris de la ciutat. Voldríem una ciutat policèntrica, formada a partir de barris ben equipats, amb diversitat de població i usos, i ben connectats entre sí amb carrers de passeig i amb un bon transport públic . Amb un programa d’habitatge social, per compra, lloguer o rehabilitació, que faci possible l’habitatge digne per totes les persones que habitam la ciutat. Oberta a totes les opcions religioses, tolerant a la convivència de grups diferents. La globalització, els nous transports internacionals, les migracions i les tecnologies de la comunicació han configurat una multitud de grups i comunitats que practiquen diferents religions i altres activitats de caràcter religiós, filosòfic o cultural. 14 Nosaltres consideram aquestes activitats com a una riquesa més de la ciutat, sempre que es fonamentin amb el diàleg, el respecte i l’acceptació de les normes cíviques i culturals de la nostra ciutat i el seu patrimoni cultural. Per això proposam que es constitueixi, a l’empara de la normativa de participació ciutadana de l’Ajuntament de Palma, un Fòrum de les Cultures, on estigui integrada tota la diversitat cultural i religiosa present a la ciutat, així com totes aquelles entitats culturals que tenen per vocació la reflexió sobre la vida i la societat actual. No hem de perdre de vista l’evolució demogràfica cap a l’envelliment de la població i per tan cap un augment de la dependència. Es necessari fer una acció decidida per millorar l’atenció a cada de les persones dependents i anar adaptant les grans residencies com la Bonanova, o equipaments sanitaris tancats com Son Dureta. 15 Redacció: Equip de Palma XXI (Lluïsa Dubón, Edita Navarro i Jaume Garau) Ponents en el primer debat: Antoni Riera. Margalida Mestre . Miquel Vadell. Josa Arola i Carme Muñoz. Participants en el primer debat: Lola Matas, Elena Sanchez, Joan Ferrer, Rosa García ,Antonia Alberto, Antonio Leiva, Jaume Gual, Lola Ladaria, Pere Rebassa, Climent Picornell, Edita Navarro, Lluisa Dubon, Jaume Garau, Feli Marcos, Pere Ventayol, Carlos G. Degado, Ismael Yrigoi, Manolo Cabellos, Pere Ferrer, Magdalena Aguiló, Joan Reus, Joana Roca, Biel Horrach, Andreu Montaner, Joan Riera, Toni Forteza i Jaume Bestard. Documents de consulta general . 1.-Llei de Capitalitat de Palma: http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=NTCS058116ZI174271&id=17 4271 2.-Pla Estratègic Ajuntament de Palma: http://www.palma.cat/portal/PALMA/contenedor1.jsp?seccion=s_fdes_d4_v1.jsp&c odbusqueda=2605&codResi=1&codMenuPN=1810&codMenuSN=2406&codMenuTN =2422&codMenu=2427&language=es 3.-Propostes del Grup Opinió Arquitectes 2015: https://grupdopinioarquitectes.wordpress.com/que-es-grup-dopinio-arquitectes/ 4.-Documents de debat de Palma XXI: 1900-2016: http://iniciativesxxi.com/es/palma-xxi/el-futur-de-palma/ 16