Revista CIUTAT #9FINAL

Juny 2021 Núm. 9 SER JOV E A PA LM A  EN A QUEST NÚM ERO DE CI UTA T Radiografia d'una generació Conversa amb joves 04 Palma Jove Mapes de Ciutat 08 Joves en partits polítics 09 Associacionisme i activisme juvenil a Palma 14 Edita: Joves de Palma: cap a la dreta? Per Jaume Garau 16 La identitat dels joves immigrants a Palma Per Andreu Mir 17 www.palmaxxi.com Entrevista amb Alberto Rosauro Director general de l'Àrea de Justícia Social de info@palmaxxi.com l'Ajuntament de Palma 18 Ciutat és una publicació independent i plural que defensa la llibertat d'expressió. Les opinions expressades a les seves planes no són assumides necessàriament per Palma XXI, sinó que pertanyen als seus autors i autores, Notícies de Ciutat que en són responsables. 21 Direcció: Maria Reyero i Juanjo Suárez Consell assessor: Jaume Garau, Lluïsa Dubon i Climent Picornell En aquest número han col·laborat: Jaume Garau, Andreu Mir, Denisse, El futur de Palma: Xisco, Erika, Maria, Sofia, Mara, Lourdes Roca, Raquel Sebastián, Gabriel notícies de les entitats Bibiloni, Raúl Bar, Pep Martínez, Pau Emili Muñoz, Pau Roig, Alberto 22 Rosauro, Cristina Llorente i Flavia Gargiulo. Ressenya: Tanmateix, la màgia de Cristina Llorente i Flavia Gargiulo Amb el suport de: 23 La Ciudad Cuántica: Per Lourdes Durán 23 Portada: Foto de Carmen Collado Giner (de l'arxiu de Palma 365) EDI TORI A L A Palma hi ha més de 45.000 joves d'entre 15 i 24 anys. Què fa aquesta generació a la nostra ciutat? A què es dediquen, quins reptes enfronten, en què somnien, que aporten a Palma? Amb aquestes preguntes de partida vàrem engegar aquest número de Ciutat. Perquè dels joves se'n parla molt, però poques vegades se'ls demana directament sobre temes cabdals com els estudis, el futur laboral, l'habitatge o la mobilitat. I, en moltes ocasions, en base a prejudicis, la societat es fa una imatge distorsionada del jovent. Això ha quedat palès durant la crisi de la Covid, quan se'ls ha culpabilitzat de les conductes temeràries i de botar-se les restriccions. Com diu na Maria, jove acabada de graduar, "se?ns ha demanat la màxima responsabilitat, però després en altres coses som els oblidats de tot. Quan ens demanen l?opinió per temes importants?". Ens ho explicava a la xerrada que vàrem organitzar a la seu de Palma XXI amb joves d'entre 17 i 25 anys per parlar de la seva realitat i expectatives de futur. Hi ha joves compromesos amb el bé comú, a través de la militància a partits polítics. Parlam també amb ells per conèixer, des de la seva diversitat ideològica, què els va portar a vincular-se a les seves formacions i posar la paraula de la joventut al centre de les propostes polítiques. El jovent a Palma s'associa i encapçala les reivindicacions socials: des de la promoció de la llengua i la cultura, el feminisme o l'ecologisme, treballen per construir un món millor que el que els han deixat. Analitzarem els diferents moviments associatius i activistes juvenils de Ciutat. Els i les joves immigrants viuen a Palma, bé arrelats a les seves identitats d'origen, bé assumint com a pròpies plenament les de la societat d'acollida, o integrant ambdues. Com viuen ells i elles el fet de ser joves a Palma? Quins reptes específics enfronten? Andreu Mir, doctor en Educació, ens ho explica a un article especial per Ciutat. "Tenim una joventut diversa i molt potent. Som la generació millor preparada de la història. Els joves, les joves, són el futur de la nostra ciutat". Amb aquestes paraules d'Alberto Rosauro, director general de l'Àrea de Justícia Social de l'Ajuntament, a qui també entrevistam, vos convidam a llegir aquest número de Ciutat. Ells i elles tenen la paraula.  dossi er dossi er Radi ograf i a d'una generaci ó Conv ersa amb j ov es q ue v i uen a Pal ma sobre l es sev es ex peri ènci es, ex pectati v es i reptes U n dematí de maig demanam a 5 al·lotes i un al·lot, d?entre 17 i 26 anys que ens acompanyin a la seu de Palma XXI, a l?Estudi General Lul·lià per xerrar sobre el que és ser jove avui a Palma. Al voltant d?un berenar, reflexionen sobre les seves decisions a l?hora d?estudiar, els seus somnis laborals, el somni d?independitzar-se, les afectacions de la Covid-10, l?oci, la mobilitat o l?activisme. Aquesta és la radiografia del jovent de Ciutat. - Mara, 17 anys. Grau Bàsic en Administració. Estudia i viu a Marratxí, fa pràctiques a Palma. - Xisco, 22 anys. És de Manacor, però viu a Palma (Pere Garau). Estudia Biologia a la UIB. - Erika, 21, nascuda a Colòmbia, va arribar fa 12 anys. Abans vivia a Sóller, però per estudis es va traslladar amb la seva família a Palma, a Es Rafal. Cursa el Grau Superior de Guia Turístic i fa pràctiques a Palma. - Sofia, 25 anys. Va estudiar Història de l?Art a la UIB i ara està fent el Grau Superior de Guia Turístic. Viu a Palma, a la zona rural de Sa Indioteria. Fa feina i pràctiques a Ciutat. - Denisse, 22 anys. Manacorina nascuda a Xile. Fa un parell d?anys que viu a Ciutat, pel barri de Foners. Cursa el Grau de Guia Turístic. Treballa esporàdicament, ara fa guies turístiques virtuals. - Maria, 24 anys. Manacorina vivint a Palma (primer a la Calatrava, ara per la plaça de Toros). Va estudiar Història de l?Art a la Universitat de Barcelona. Fa feines puntuals com a guia turística i tallers per infants. ESTUDI S Turisme. Em van dir que ho podia fer FEI NA Per què vàreu decidir est udiar el que des del Grau Superior en Guia Turístic. La meit at dels que est au aquí avui est udiau? M?està encantant, és la primera heu t riat el t urisme per als vost res vegada que gaudesc així d?estudiar. est udis. El t urisme és la base de la Sofia: Vaig fer batxillerat social, un Mara: Jo vaig fer ESO i havia de fer nost ra economia. Fins que va arribar grau en Història de l?Art i ara una alguna altra cosa. Fins als 16 no podia la Covid i ara est à t ot en l?aire. Com formació professional en Guia treballar. vos sent iu amb aquest canvi de Turístic, per professionalitzar-me. Hi perspect ives laborals? ha qui pensi que he fet una passa Xisco: Jo vaig triar Biologia per l?amor enrere, però jo no ho veig així: són que tenc als insectes, sobretot les Denisse: Jo realment vaig triar estudis molt professionals que et papallones. Jo no vaig tenir molt en estudiar turisme perquè a l?ESO donen una eina brutal que no et dóna compte el futur laboral a l?hora de només m?anaven bé els idiomes. Mon una universitat. Una FP et fa triar els estudis, vaig decidir fer el que pare ha estat sempre xòfer, ma mare professional. m?agrada i després ja veurem. A la treballava a hotels. Vaig poder entrar meva família tenim una empresa, al sector com a guia, com a Erika: Jo primer vaig fer un Grau Mitjà moltes vegades la família vol que tu transferista. Jo tenc clar que vull en Administració. No sabia què fer continuïs el que han fet ells, amb mi no seguir estudiant turisme, una doble amb la meva vida, però vull tenir va ser així. Em van donar suport per titulació amb ADE. Per molt que el l?experiència de passar per la fer Biologia. He fet el meu camí. model turístic sembli que s?hagi universitat, vull fer el Grau de 4  dossi er enfonsat, hi ha mil coses a fer. Per termini de les inversions en ciència. A he volgut anar directament a la exemple, ara estic treballant fent altres països no és així: es dóna suport universitat. rutes virtuals. Jo crec que tenint a petites idees i projectes. Hi ha una Sofia: Jo crec que la joventut ara vivim idiomes et pots menjar el món. Ara educació científica a la societat que més al dia. Jo he estat un any súper mateix, com que aquí no hi ha feina, reconeix la importància de la recerca. angoixada perquè sentia que no tenia me?n vaig dos mesos i mig a Itàlia. Jo esper i crec que podré fer de biòleg sortida el que havia decidit estudiar a Mallorca, m?agradaria acabar Sofia: En el meu cas, quan vaig decidir (Història de l?Art), em preguntava què treballant a la universitat, transmetre fer el Grau en Guia, no va ser molt havia fet malament? Som una coneixements a les noves generacions. vocacional, en el sentit que no estic generació súper preparada, no aturam molt d?acord amb el model turístic que I les alt res? Vos plant ejau sort ir de de formar-mos. tenim. No entenc com encara vivim Mallorca per cont inuar formant -vos? Xisco: Si, ara tot és botar d?una feina a d?aquest tipus de turisme. A mi Denisse: Jo ho trob essencial. Viatjar una altra, no saps mai què passarà m?interessa més l?oferta de difusió et fa créixer com a persona: conèixer demà. Així com canvies de parella turística a grups més petits I locals, o altres cultures, idiomes. Una bona canvies de feina. Duim una forma de escoles. opció pot ser fer d?au-pair. vida molt al dia, de lloguer, feines Denisse: Jo tampoc crec que la Covid inestables, etc. Erika: Jo vaig tenir l?experiència de ser canviï la dinàmica, espremeran l?illa al au-pair, a Anglaterra. M?ho planteig no Maria: Això em crea molta ansietat, no màxim. Al contrari, ara estan perquè tant per estudiar sinó per viure noves sé si tendré feina aquest estiu. Cada torni el turisme d?abans, si als creuers, experiències o aprendre idiomes, mes cobr una cosa diferent, com hem sí a tot. aprendre a administrar-te. Més com a de llogar un pis així? Em crea una Sofia: O SOS Turisme. La gent té desenvolupament personal que com a sensació d?estar tot el dia mirant com moltes ganes de viatjar ara, amb més creixement laboral. cercar-te la vida. ansietat. Això és un poc perillós. La generació dels nost res pares i Denisse: Potser en ser immigrant jo ho Fa uns anys la t endència és que els mares varen t enir la possibilit at , en veig diferent. Vàrem arribar de Xile joves que han est udiat carreres més molt s casos, de t enir una única feina, quan jo tenia 4 anys, en unes cient ífiques es veuen obligat s a fins i t ot a una única empresa. condicions, que no teníem matalàs per emigrar, ja que aquí no t roben Vosalt res pensau que aquest a serà la dormir ni menjar. Sempre he pensat oport unit at s per a la invest igació i la vost ra experiència? que pitjor que això no estaré mai. En recerca. Com ho veis això? sortirem d?aquesta. Denisse: A mi no m?agradaria treballar Xisco: Crec que el problema és que es tota la vida en la mateixa cosa, vull Ja diuen que serem la primera prioritza massa la rendibilitat a curt viure altres experiències. Per això no generació que viurà pit jor que els nost res pares. La t endència hist òrica 5  dossi er era anar millorant en t ermes temps puc mantenir-me. que són 10 minuts de trajecte, em d?est abilit at laboral, accés a cobren 3 euros per viatge! Per venir a Maria: Jo visc ara la plaça de Toros habit at ge, et c. i des del 2008 això ja Palma m?han de dur. Per això faig més amb amigues, a un pis familiar que em no és així. A un art icle a El País se?ns vida a Marratxí. deixen. descrivia com la generació dels Xisco: Jo procur que el pis estigui amb ?mat riculat s en l?eufòria - perquè I on voldríeu viure? una bona connexió amb el metro de la vàrem començar la Universit at en ple Denisse: Jo a foravila, odiï Ciutat! UIB. Per moure'm per Palma també boom de la const rucció - i llicenciat s Molt d?edifici, molt de cotxe, molta utilitz el bus. en el desast re?. Això s?ha repet it ara, gent, molt d?estrès? La gent viu molt no? Denisse: Jo em moc amb patinet accelerada, sempre amb presses. elèctric. Vaig provar Bicipalma, però Erika: Sí. Vas a buscar curro i et diuen Xisco: A mi també m?agradaria viure al no em va anar molt bé. ?però quina experiència tens??. Les camp. Mentre m?estigui formant, viuré pràctiques et donaven aquesta Sofia: Jo com que visc a una zona molt a Palma. M?encanta Palma, possibilitat, però no està passant a mal connectada sí que venc amb passejar-me per aquests carrers tan moltes formacions, ni el Grau ni la FP cotxe, he d?aparcar per Gesa i després estrets, però enyor la terra, vull tornar són garantia de feina. camin. A mi el transport públic no em a les arrels. funciona gens bé. Maria: Mira, jo tenia bastant clar que Erika: A mi m?agrada viure a Palma. no volia ser profe, i al final m?he Erika: I falten carrils bici. Per exemple, Estic acostumada a adaptar-me allà on apuntat al Màster en formació per a a vies principals que connecten barris visc, que ha anat marcat per les professorat per fer-lo l?any que ve. com el carrer Aragó o 31 de desembre necessitats de cada moment. Vaig Necessitam aquesta estabilitat. Un no n?hi ha! néixer a Colòmbia i ens vàrem dels nostres principals problemes és la traslladar a Barcelona pel treball dels precarietat econòmica. Pel tipus de meus pares, el mateix va passar quan OCI feines que feia jo, durant el ens vàrem instal·lar a Sóller. A Palma confinament no vaig cobrar res, m?han Què vos agrada fer en el vost re ens vàrem mudar pels meus estudis. ajudat els meus pares. t emps lliure? Per mi és molt còmode viure aquí, Heu t ingut ja experiències laborals? perquè sé el que és estudiar a Palma i Erika: A mi m?encanta anar d?excursió! viure lluny. Però és cert que és molt A la Serra o al Pla. Xisco: Feines d?estiu. car. Amb la meva parella ho hem Denisse: Sí, i alguna feineta puntual. xerrat, però som realistes i és molt Denisse: A Palma sempre hi ha coses difícil. No veig que en un futur pugui culturals a fer: concerts, exposicions, Maria: Jo faig feines puntuals també. etc. A Can Balaguer o al Museu tenir una casa aquí. En general, els joves accedim a feines Krekovic, que ningú sap que existeix! molt desestructurades i esporàdiques, Maria: Vaig viure a la Calatrava i no sense un horari fixe ni estabilitat. em va agradar. Havia viscut sempre a On vos t robau els i les joves a Palma? Manacor. Quan vaig tornar de Denisse: Depèn dels joves! No a totes Barcelona vaig decidir provar a Palma, ens interessa el mateix. Jo, per HA BI TA TGE que és on es fan coses. No sortia del exemple, pas molt temps a l?Ateneu Viviu sols o amb els vost res pares? centre per res. La Calatrava és molt Obrer, al Casal de Dones, al club Veis possibilit at s guapo, però vivíem a un pis molt petit, d?assaig? O quedam a casa amb els d?independit zar-vos? era molt incòmode: les galeres amb els amics. cavalls, turistes amb les maletes, no Denisse: Amb la meva família. Jo no pots entrar amb el cotxe, els pocs Maria: De vegades al Marítim, a Sa veig possibilitat d?independitzar-me supermercats que hi ha són molt Possessió. Però clar aquí, o agafes tota sola. Tenc un company, que cars? Ara per la plaça de Toros faig cotxe, o taxi. També m?agraden alguns també treballa al sector turístic. molta més vida de barri, a les botigues bars de tota la vida, com Guirigall o Fèiem comptes que, si tot anava bé, em coneixen, tot és més econòmic. Lorien. ens donaria per anar a viure plegats. Xisco: A mi m?agrada Blanquerna, hi ha Ara mateix no podem. Els preus aquí molta diversitat de llocs on prendre són impossibles, té molt a veure el M OBI LI TA T alguna cosa. lloguer turístic que ha inflat els preus. Com vos moveu per Palma? Què Mara: Jo em passeig per la murada, el Mara: A mi m?agradaria molt t robau de la mobilit at ? parc de la Mar, plaça Espanya i es anar-me?n de casa l?abans possible! Born. La gent de la meva edat està tot Maria: En bici o a peu. Tenc un cotxe Però no ho veig possible per ara. el dia per es Born, s?asseuen als bancs i perquè és familiar, però no l?utilitz Xisco: Jo visc de lloguer amb el suport molt, fóra de l?estiu. El tren va molt bé, es passen allà l?horabaixa. A Ses dels meus pares. Sé que no però el TIB va molt malament. Estacions no, s?ajunta la gent a fumar, m?independitzaré fins que tengui una no hi ha bon ambient. Mara: Si he pujar en TIB des d?El estabilitat, quan sàpiga que durant un Figueral a Pòrtol per agafar el tren, 6  dossi er JOV ES I COV I D-19 Com heu viscut el confinament i t ot a la sit uació generada per la Covid? Xisco: Ens ha afectat a la salut mental, et passa factura. Tot I que jo vaig estar molt bé, perquè el vaig passar a foravila, cultivant-me a mi mateix. Vaig aprendre molt. Però és cert que després m?ha costat molt, he tengut ansietat, no em basta la pantalleta, necessit veure la gent. Denisse: A mi, en canvi, m?està costant molt veure tanta gent. Em fa paranoia. Crec que als joves, juntament amb la gent gran, és a qui més ens ha afectat aquesta situació. Maria: A mi el que m?ha salvat ha estat viure amb amigues i no amb els pares. Maria: Jo no m?he sentit mai limitada Denisse: També a Xile l?aixecament Què t robau de la percepció que t é el pel fet de ser dona, però és cert que social va ser liderat per joves, que van conjunt de la societ at cap als joves? visc a una bombolla. Ahir mateix vaig dir ?ja n?hi ha prou!?. Sofia: Hi ha una idea general que els sentir la conversa dels dos joves de Erika: Res s?ha aconseguit fàcilment, joves passen de tot. devora al tren i vaig pensar, mare això ho tenim clar. meva! Xisco: Se?ns critica molt per vagos. Maria: Jo a Manacor form part del Denisse: Queda molt per fer. Hi ha Maria: A mi m?ha fet molta ràbia com col·lectiu Xítxeros amb Empenta. joves que encara t?amollen ?vés-te?n a s?ha tractat al col·lectiu de joves, se?ns Treballam sobre la llengua i el la cuina!?. Hi ha molta desinformació. ha demanat la màxima responsabilitat, territori. Organitzam jornades a la però després en altres coses som els Trapa, per exemple. oblidats de tot. Quan ens demanen A CTI V I SM E Xisco: Jo col·labor a la revista Es l?opinió per temes importants? A Busqueret, del GOB. Valor molt Formau part d?alguna associació o veure què trobam sobre política, com aquestes entitats que donen un servei moviment polít ic? s?ha de fer una plaça o com ha de ser el social que l?administració no fa. servei de bus. Si mai ens han donat Denisse: Jo sóc portaveu del Representen un col·lectiu molt gran l?espai per expressar-mos sobre Moviment Feminista de Mallorca i a de gent. La meva forma d?aportar és aquests temes, és molt injust que ara ateneus llibertaris. fer-ho des de la mateixa universitat, se?ns demani un comportament fent educació ambiental, activitats a Xisco: Crec que hi ha un bot impecable. parcs naturals, etc. generacional enorme. Els joves feim Denisse: I quan mos demanen la activisme d?una forma diferent. La Maria: Entre el màster, fer un poc de nostra paraula no val! Per exemple, gent més gran pensa que aquestes feina per subsistir, una mica de vida últimament, em demanen molt si lluites és com fer retxes dins l?aigua. social? no ens dóna la vida per voldré ser mare. Jo dic que no i em També perquè nosaltres ho hem vincular-mos a res més. Tothom està diuen ?bah, ja creixeràs!?. Per què tengut més fàcil en alguns aspectes i com amb ansietat últimament. No menysprees la meva resposta? Potser ens hi podem dedicar a reivindicar tenim el cap per assemblees i el poc no canviaré d?idea. certes coses. temps que tenim ens estimam més Sofia: Si, és cert, hi ha com la pressió Erika: Estic pensant en el que està utilitzar-lo en veure els amics. que tots hem de seguir un mateix passant al meu país, Colòmbia. Els I el moviment veïnal? Hi estau camí: estudiar, treballar, ser mare? I joves són els que ara han aixecat la vinculats? potser no és el que volem! veu dient que les coses no estan bé i s?han de canviar. Els nostres pares i Denisse: No, jo només conec a padrins potser pensen que l?important Canamunt. DONES JOV ES és treballar i no canviar les coses. La Maria: Jo a Flipau amb Pere Garau. Pensau que ho heu t ingut més difícil nostra generació s?ha adonat que cal lluitar i fer-mos valdre. Xisco: He passat per la seu d?alguna les dones joves? associació de veïns, però no sé molt del que fan. 7  dossi er M apes de Ci utat PA LM A JOV E On es troba i per a fer què el jovent de Ciutat, d'entre 16 i 25 anys? Aquesta pregunta ens vàrem fer des de Palma XXI. Amb un poc d'observació i recollint els comentaris dels entrevistats a les pàgines anteriors vàrem ubicar aquests punts d'encontre, identificats com a propis pels joves: espais per practicar algun esport (com l'skate), prendre alguna cosa, anar de festa (quan es podia) o simplement trobar-se per xerrar. 8  dossi er JOV ES EN POLÍ TI CA M OTI V A CI ONS, REFLEX I ONS I PROPOSTES DE TOT COLOR Que mou a un o una jove a ficar-se a un partit polític? Que el motiva a invertir part important del seu temps a defensar els drets d?altres joves? Quins són els problemes i propostes per als joves que veuen les diferents formacions polítiques de Palma? Preguntam a integrants de les juventuds dels partits polítics. Lourdes Roca Presi denta de Nov es Generaci ons del Parti t Popul ar a Pal ma Quan i perquè vas decidir vincular-t e a la polít ica? Em vaig afiliar al Partit Popular a l'octubre de 2014 i vaig decidir fer-ho perquè des dels 16 anys m'havia atret l'acció política. Una de les raons per la qual vaig voler fer el pas va ser perquè en aquests moments jo era atleta d'alt nivell i hi havia moltes qüestions per resoldre en general pel que la idea d'intentar aportar i canviar alguna cosa en l'esport ja em motivava a fer-ho. També en viure en un barri de Palma, veia que hi havia bastantes deficiències i vaig pensar que estaria bé que algú els pogués representar, ja no sols a nivell de societat civil en una associació de veïns, sinó en un partit polític. Quins creus que són els principals problemes que enfront en els joves de Palma? La cerca d'ocupació. Ja no sols amb la situació actual, sinó des de fa un parell d'anys, els joves en acabar els estudis intenten trobar una ocupació i en molts casos no és possible, ja sigui per no tenir experiència o perquè no interessa a l'empresa. També amb els graduats el problema augmenta ja que en molts casos alguns si poden trobar treball però no és gens relacionat amb el que ha estudiat. Un altre dels problemes és les dificultats per emancipar-se. En entrar en el mercat laboral tard, els joves no tenen suficients diners per a poder llogar o comprar un habitatge, a no ser que comparteixin pis. I finalment, la mobilitat en transport públic és una de les majors preocupacions que tenim els joves. Ens trobem que l'empresa de transport municipal és mal gestionada i no és eficient ni econòmic. Les freqüències són insuficients, a més cal sumar-li el caos circulatori per Palma, en hores punta totalment col·lapsada. I amb el canvi de línies molts joves s'han quedat sense transport públic per a anar al col·legi, institut o universitat. Quines són les t eves propost es per a millorar la sit uació dels joves de Palma? Pens que una solució a l'atur juvenil podria ser el d'incentivar a les empreses amb un avantatge fiscal per a reduir la seva càrrega impositiva. D'aquesta manera aconseguiríem que les empreses obtinguessin un benefici fiscal i els joves aconseguirien tenir una experiència que en la majoria de casos és el que t'exigeixen per a contractar-te. En el cas relacionat amb l'habitatge, lloguer o compra, és més complicat ja que el mercat és lliure i es regula per si mateix. No obstant això, es podria intentar ajudar als joves mitjançant el finançament. I quant a la mobilitat, crec que una solució viable seria augmentar la flota d'autobusos d'aquesta manera aconseguiríem millorar les freqüències i intentar modificar les línies perquè arribessin al màxim de llocs d'interès per als joves. 9  dossi er Raq uel Sebasti án Responsab l e de Jov entut de Podem I l l es Bal ears Quan i perquè vas decidir vincular-t e a polít ica? Fa tres anys vaig començar la carrera d'infermeria en la UIB i això em va ajudar a obrir els meus horitzons i percepció del món. Assignatures com a Determinants Socials de la Salut o Ètica i Legislació sumades al context polític del moment, on es començava a entrellucar un gran canvi social derivat del fastig i esgotament de la gent sota el govern de Rajoy, em van fer reflexionar sobre l'impacte que té la col·lectivitat. Un dia en el sofà de ca meva, cansada d'escoltar els testimonis de precarietat en el meu entorn vaig decidir que havia d'involucrar-me en alguna cosa per a canviar les coses. Per això em vaig acostar al cercle Podem Mallorca Jove (ara Rebel·lia Balears)? i fins al dia d'avui. Quins creus que són els principals problemes que enfront en els joves de Palma? L'encariment dels preus de l'habitatge fa que sigui pràcticament impossible l'emancipació juvenil dins de la nostra ciutat. Aquesta emancipació inassolible no és més que l'efecte d'una precarietat laboral subordinada al model productiu de monocultiu turístic que no ens ofereix res més enllà que encadenar uns contractes temporals que ens lliguen a la incertesa. En aquesta realitat ens veiem obligats a posposar el nostre projecte vital. Les problemàtiques juvenils cada vegada són més prolongades en el temps de manera que el sentir-se jove no serà només un sentiment sinó una crua realitat en la qual en els 35 anys seguirem com als 22 somiant amb abandonar el nucli familiar. Quines són les t eves propost es per a millorar la sit uació dels joves de Palma? La primera mesura i que s'ha de resoldre amb més immediatesa és la baixada i regularització dels preus del lloguer seguit d'un augment d'habitatges protegits i serveis de lloguer social; que a més és una mesura que no sols beneficiaria als joves sinó també als altres els col·lectius vulnerables. Seguidament parlaríem de continuar apostant per les inspeccions laborals que s'han posat en marxa tant per part del Govern dels Illes Balears com i sobretot per part de la vicepresidenta Yolanda Díaz. Per citar un exemple, les inspeccions en el sector agrícola van destapar que 7/10 explotacions agrícoles presentaven irregularitats. Per això s'ha de continuar apostant en tots els sectors productius. 10  dossi er Gabri el Bi bi l oni Secretari d'Organi tzaci ó de M al l orca Nov a, organi tzaci ó j uv eni l ref erent de M és per M al l orca Quan i perquè vas decidir vincular-t e a polít ica? Vaig prendre consciència política a l?institut participant del moviment estudiantil durant la convulsa legislatura de Bauzá. Als 17 anys (2012) m?afilii als Joves d?Esquerra Nacionalista (JEN) i en tenir la majoria d?edat al Partit Socialista de Mallorca (PSM). Eren moments de crisi, canvi, renovació i plantejament de noves formes d?entendre i fer política. Va coincidir en el meu cas amb el sorgiment de MÉS per Mallorca. Pel que fa a militància juvenil el desembre passat va néixer Mallorca Nova: un projecte innovador, engrescador, i d?una nova generació on esperam tenir una trajectòria perllongada i esdevenir referents pel jovent illenc. Quins creus que són els principals problemes que enfront a els jovent de Palma? A Ciutat, com a la resta de Mallorca, els joves ens trobam amb una realitat precària i un horitzó pessimista. Les dificultats per trobar una feina ben remunerada, de llarga duració i de l?àmbit on ens hem format, hem fet voluntariat, pràctiques o treballat anteriorment posen fre a la nostra emancipació. Si amb aquestes condicions independitzar-se ja és un repte s?hi afegeix la situació de l?accés a la vivenda, un dret del qual ens veim privats per la situació del mercat immobiliari, on el lloguer o la compra no són opcions que ens puguem plantejar la gran majoria de joves, a no ser que sigui entre un parell (mallorquí, habitualment). De cara a l?emancipació una situació prèvia que la determina n?és la formació rebuda i és que a Palma segueix existint una carència en l?oferta educativa post-obligatòria, tot i la progressiu creixement de la UIB i de la formació professional són massa els joves que han de partir perque no poden estudiar aquí el que volen o fer-ho en unes condicions equiparables a les de fora. El funcionament d?una societat que permet que els seus joves treballadors no puguin permetre?s mudar-se a una casa de lloguer o pròpia perquè els seus salaris no ho permeten posa en risc la seva mateixa existència; i de seguir així podem dir adeu a Palma tal com la coneixem i l?hem coneguda sempre. Si els joves que volem seguir vivint al municipi no podem, a la llarga s?aniran buidant els barris i pobles del terme on hem crescut i proliferaran les àrees de ciutat-dormitori. Quines són les t eves propost es per a millorar la sit uació del jovent de Palma? Són tantes les coses que s?haurien de millorar amb el sistema actual que pensam que hem d?anar a les arrels dels problemes per trobar-hi solucions. Cal que els joves prenguem consciència col·lectiva i reivindiquem des de tots els espais on som presents una Ciutat que aposti pel seu jovent. Un començament podria ser que l?Ajuntament oferís un programa d?inserció laboral propi per a joves del municipi perquè fessin pràctiques o feina correctament remunerades a un servei municipal o una empresa mitjançant conveni dins el mateix terme; com existeix a altres llocs de Mallorca i Europa. De fet, pensant en altres indrets és el moment de plantejar-nos una renda bàsica pels joves. Pel que fa a l?habitatge la solució ha de ser combinada: més vivenda pública amb una estratègia definida i un programa d?inversions que permeti crear un gran parc d?habitatge i reservar-ne una part important pels joves. D?altra banda, s?ha de legislar per posar fre a la intervenció especulativa al mercat immobiliari, on destaca la dels grans tenidors. Respecte els projectes urbanístics recents rebutjam iniciatives com ?Mallorca Vivienda Joven,?pur marketing i zero solucions; també la urbanització de Son Fila Nou o Son Gual, al ser un despropòsit mediambiental. Sí veim com una bona oportunitat la reconversió de l?antic quarter de Son Busquets, zona on per cert, es podria ubicar la segona residència universitària que tant reivindicam els estudiants de la UIB. Sobre aquesta qüestió és hora de posar fil a l?agulla, triar el lloc idoni, i posar-la en funcionament; estam cansats de veure que les distintes parts duen anys de reunions i encara no s?han posat d?acord ni en el model de residència ni on es situarà. Nosaltres ho tenim clar, residència pública i dins la ciutat. Finalment, si volem que Palma sigui una ciutat amb vida estudiantil, l?alumnat ha de tenir al seu abast més recursos com sales d?estudi i amb equipaments informàtics moderns; biblioteques grans de referència; més facultats i centres de formació. Però també aquest mode de vida inclou l?esbarjo, l?oci, l?esport, l?associacionisme, l?activisme i per tant resulta inherent parlar d?espais de descans, de reunió, d?esport, d?entorn natural? connectat amb un transport públic que ha de tenir bonificacions per joves a les seves tarifes, àmplies connexions i ràpides. Fem de Palma una ciutat on puguem gaudir de viure. 11  dossi er Raúl Bar A dj unt autonòmi c de Jov es Ci utadans Quan i perquè vas decidir vincular-t e a polít ica? Encara que soni clixé, des de molt jove sempre em va interessar la política i seguia l'actualitat política llegint diferents mitjans de comunicació. Porto afiliat a Ciutadans des de 2017 perquè és el projecte polític amb el qual més m'identifico. Quins creus que són els principals problemes que enfront en els joves de Palma? Els joves vivim una dramàtica situació a conseqüència de gairebé quaranta anys de reformes i contrareformes educatives del PSOE i del PP, mai han tractat l'educació com el que és, un assumpte d'Estat. Aquesta falta de diàleg per part del bipartidisme ens ha portat a xifres disparades de l'abandó escolar, del qual Balears no és aliena, però no sols això, sinó que els joves que han acabat la seva formació, quan busquen incorporar-se al mercat laboral i aportar el seu talent, es troben amb unes barreres enormes. La taxa d'atur juvenil a Balears frega el 40% i això, també és un problema al qual s'enfronten els joves de les Illes. Finalment, quan ens incorporem al mercat laboral, percebem salaris que no ens permeten emancipar-nos. Els joves hem de destinar més del 85% del nostre salari a pagar el lloguer. Quines són les t eves propost es per a millorar la sit uació dels joves de Palma? A Ciutadans i a Joves Ciutadans creiem que les forces polítiques han de dialogar per a arribar a un consens en matèria d'educació. Les lleis d'educació no poden canviar cada vegada que hi ha un canvi de partit polític en Moncloa, a més, creiem que ha d'apostar-se pels models d'èxit en la formació professional com ho és la formació dual. D'altra banda, creiem que les administracions públiques han d'ajudar als joves al fet que ens emancipem, augmentant l'oferta d'habitatge públic en lloguer i potenciar la col·laboració públic-privada. 12  dossi er Pep M artínez Secretari general de Jov entuts Soci al i stes de Pal ma Quan i perquè vas decidir vincular-t e a polít ica? Em vaig afiliar a Joventuts l'any 2009 arran de les manifestacions contra el Pla Bolonia. Vaig entendre que per canviar el món has de participar de manera activa i constant, i vaig trobar al partit socialista la plataforma més adient per lluitar pels meus valors. Quins creus que són els principals problemes que enfront a els jovent de Palma? Quines són les t eves propost es per a millorar la sit uació del jovent de Palma? Emancipació i estabilitat laboral: La capacitat d'emprendre un projecte vital propi de manera autònoma és una fita cabdal de qualsevol jove. Els lloguers actuals i la carrera d'obstacles per obtenir una hipoteca estan impedint a tota una generació l'emancipació. A aquesta tragèdia s'ha d'afegir la inestabilitat laboral que sofrim el jovent. L'augment històric del salari mínim i la millora dels convenis col·lectius han permès una millor distribució de la riquesa. Quin és el següent repte? Una reforma laboral que acabi amb la contractació temporal com a modus operandi permanent, el pa per avui no es gaudeix tant quan ve amb la incertesa de què hi haurà demà. Respecte al món immobiliari? Crec que la lectura de la gentrificació no dóna més de si. Els estrangers que fan seves barriades de llonguets crec que no encerta en la problemàtica i que només genera un sentiment contrari a qui ve de fora. Tenim un problema amb l'especulació i amb la proporció d'habitatges destinades a terceres i quartes ''habitatge''. La solució no pot passar per no millorar l'espai públic per por de pujar els preus de la zona. S'ha d'augmentar la pressió fiscal a qui empra un immoble com un luxe vs a qui l'empra per viure. Representació El jovent no participa, ni se l'ha format en les dinàmiques de la participació. Com a país necessitem un jovent actiu i estructurat amb capacitat d'alçar la veu, consensuar i articular un diàleg amb els diferents engranatges de la societat civil. Necessitem una educació amb una formació pràctica en la democràcia participativa i òrgans on canalitzar les inquietuds del jovent, hem de recuperar el consell de la joventut de Palma. Espais públics de qualitat Per últim hem de tenir cura de seguir desenvolupant espais públics de qualitat vertebrats per una mobilitat sostenible. L'oci i la mobilitat no poden ser condicionats pel poder adquisitiu i el jovent ha de veure a l'espai comú una solució a les seves demandes. No volia acabar sense fer una menció al feminisme i la sostenibilitat ecològica, dos conceptes que transcendeixen la categoria de problemes o reptes. Al meu parèixer són i han de ser maneres d'entendre la vida i que han d'impregnar totes les nostres accions (privades i col·lectives) No són una carrera, una marató o un esprint, són una manera irrenunciable de fer camí. 13 13  dossi er A SSOCI A CI ONI SM E I A CTI V I SM E JUV ENI L A PA LM A Al llarg del segle XIX, els col·lectius socials i culturals es varen començar a interessar en crear i orientar associacions juvenils amb l?objectiu d?influir en el procés de socialització i de formació dels joves. Així ho recull un estudi dirigit pel doctor Bernat Sureda, del grup d?Estudis d?Història de l?Educació de la UIB, que indica que aquest procés es donà paral·lelament a la conformació social del concepte de joventut, que a partir d?aleshores es convertí en una categoria social. Entre les entitats juvenils sorgides d?aquest moviment, es consolidaren durant el segle XX especialment els agrupament s escolt es. I és que, segons Sureda, ?el contacte amb la natura i la promoció de l'esport i l'activitat física com a hàbit social seran els dos pilars en què es fonamentarà bona part de la pedagogia del lleure durant el segle XX?. En aquest sentit, l?escoltisme assolia un triple Trobada d'entitats de primavera al objectiu: l'activitat física, el contacte amb la natura i el maig de 2019, organitzada per el coneixement del territori. Consell de la Juventut Avui en dia el moviment escolta encara té un pes Des de les institucions públiques també hi ha diverses important en el conjunt de l?associacionisme juvenil. De iniciatives per a fomentar la participació dels joves. fet, més del 12% de les associacions palmesanes ?Dinamo?és el servei de dinamització jove de l?Ajuntament registrades al ?Cens d?entitats juvenils i entitats de Palma. És un servei descentralitzat que té per objectiu prestadores de serveis a la joventut? són agrupacions tenir presència a les barriades. Entre moltes activitats, escoltes. Al Cens hi ha fins a 63 associacions de o per a destaca Dinamo News, un noticiari fet per i per a joves que joves registrades a Palma, amb tipologies ben diverses: s?emet per Youtube. d?esplai, culturals, ecologistes, assistencials... Entres aquestes, hi destaca per la seva trajectòria Joves de D?altra banda, a nivell autonòmic el màxim òrgan de Mallorca per la Llengua, creada el 1994 per la promoció canalització de la participació de les entitats juvenils és el de la llengua catalana, la cultura i la identitat pròpia de Consell de Jovent ut de les Illes Balears (CJIB), com a l?illa. "El nostre objectiu és defensar i promoure la llengua representant de la joventut davant les institucions. Entre catalana entre la gent jove de Mallorca. Som joves d?entre les seves funcions estàn a més, la promoció de 16 i 25 anys i som capaços de montar xerrades, tallers, l?associacionisme juvenil i desenvolupa activitats i concerts, festivals., etc." explica Pau Emili, de 20 anys, projectes. Al CJIB hi trobem en torn a 35 entitats d?àmbits actual president de Joves de Mallorca per la Llengua. completament diferents, des de esplais i escoltes a entitats estudiantils passant per entitats de caire polític. És una estructura feta per als i per joves: l?edat mitjana de la comissió permanents es troba en torn als 22 anys i el plenari té una mitjana que no supera els 25 anys. Amb la pandèmia han vist aturades moltes de les seves activitats, ens diu Pau Roig, vicepresident del Consell de la Joventut. ?Moltes de les nostres forces van haver de centrar-se en trencar la imatge de criminalització que s?estava llançant cap a la Joventut?, explica Roig. Però el CJIB continúa la seva tasca: han recuperat l?Observatori d?Emancipació Juvenil, s?han posat en marxa taules de treball sobre Salut Mental Juvenil, Oci alternatiu i saludable, Gènere i Lleure Educatiu i està participant de manera activa en les lleis de Joves de Mallorca per la Llengua Joventut i Lleure que prepara el Govern de les Illes Balears. 14  dossi er Manifestació de Fridays for Future a Palma. Concentració convocada pel Moviment Feminista de Mallorca. Inauguració de l'Ateneu Popular L'Elèctrica, a la plaça del Quadrado. preocupacions i debats contemporanis. A les M és enl l à del regi stre of i ci al manifestacions i accions públiques del últims anys a Palma cada cop veim dones més joves darrere les pancartes o Tenir interessos comuns, ganes d?aportar a la societat i amb el megàfon. Moltes d'elles han tingut la seva primera contribuir en el nostre entorn no vol dir necessàriament experiència organitzativa al voltant del Moviment associar-se. Tot i les avantatges que pot tenir constituir-se Feminist a de Mallorca. ?Som una coordinadora de legalment, el registre també vol dir encotillar-se en el col.lectius i dones feministes, autogestionades, autònomes sistema burocràtic, possiblement adultcentrista, que no és i independents i per ara no tenim com a motivació condició sine qua non per tenir una voluntat comuna i organitzar-nos en cap tipus d?entitat ?oficial?, la nostra posar esforços en comú per treballar plegats. Molts joves organització és assemblearia i horizontal?, explica Denisse, ho entenen d?aquesta manera i a Palma també hi ha jove de 22 anys i portaveu del MFM. diverses iniciatives d?aquest tipus que funcionen d?una manera molt àgil i activa. Un altre exemple d'activisme eminentment juvenil i autogestionat és l'At eneu Popular L'Elèct rica, a la Per exemple, el moviment ecologista juvenil Fridays for canamuntera plaça del Quadrado. Tot i estar molt Fut ure, que va néixer el març de 2019 a nivell mundial per vinculats a lluites barrials (com la gentrificació o la tal de fer incidència política en l?aplicació de mesures turistificació), també tenen una vocació internacionalista, valentes front la crisi climàtica. A Palma prenen el nom de organitzant activitats en suport del Sàhara o els zapatistes JoventutxClima i es configuren com un moviment que de Mèxic. romp amb l?estructura jeràrquica tradicional. La pressa de decisions es duu a terme en assemblees, establint Tot plegat, sigui de manera oficial o no, l?associacionisme consensos, amb ?un espai en que tothom té la possibilitat juvenil també té la seva manera de fer i les seves prioritats, de participar i té el mateix poder de veu i vot?. La mitjana que poden coincidir o no amb les dels adults. La segregació d?edat és de 18 anys. generacional a les entitats ciutadanes potser és inevitable, per una qüestió d?interessos o de moment vital. El cert, i el Les dones joves han pres el relleu a les lluitadores més important, però, és que les inquietuds grupals i històriques del feminisme, reconeguent i aprenent de les individuals contribueixin a millorar el nostre entorn i a fer batalles guanyades però també aportant noves Ciutat. 15  dossi er JOV ES DE PA LM A : CA P A LA DRETA ? Per Jaume Garau Els joves que ara tenen entre 18 i 24 anys, viuen la està en atur o cerca el primer treball. Culturalment només meravellosa època d'inventar la vida de nou, més enllà del un 15% es declaren com a religiosos mentre el 27% es que diguin els seus pares o avis. Les recents enquestes del diuen ateus. Això contrasta totalment amb els majors de CIS ens mostren una imatge d?aquest col·lectiu que no 65 anys, dels quals només es declaren ateus un 6%. concorda amb les notícies dels mitjans de comunicació. Com es pot imaginar, la situació en la qual viuen avui molts Foto: Arxiu Pere Nicolau. En la situació pandèmica en la qual encara estem s'ha d?aquests i aquestes joves, els fa sentir un profund donat una imatge d'una certa irresponsabilitat per part desinterès pel futur i s'inclinen a viure el dia a dia. La dels joves, que segurament no és certa. Al 90% dels joves majoria segueixen rebent el suport familiar. Fins a un 70% d'aquesta edat els preocupa molt la pandèmia, tant per no té confiança en els líders polítics i en particular un 50% motius de salut com d'economia. Tampoc és veritat que el no té simpatia per cap d'ells. Així i tot, un 32% se sent coronavirus no els hagi tocat de prop, ja que molts d'ells, d'esquerres i un 9% de dretes, la resta es fragmenta en un 35%, han tingut contacte amb els serveis sanitaris, això nombroses identitats ideològiques. sí, tres vegades menys que els majors de 65 anys. Alguns sociòlegs apunten al fet que els joves espanyols es D'aquests que han contactat amb el seu metge o han anat ?dretitzen?, al compàs de tota la societat europea que gira urgències perquè es trobaven malament, un 85% han estat cap a la dreta, ja que són molt pocs els governs diagnosticats de Covid i d'aquests un 40% va resultar d'esquerres. Això semblen dir estudis recents com el de positiu. Javier Llorente, investigador del CIS. És important Traduint aquests números estatals a la ciutat de Palma, remarcar que l'autor també precisa que el concepte uns 7500 joves han estat diagnosticats i uns 3000 haurien d'esquerra i dreta és generacional. La generació de joves passat la Covid amb símptomes molt lleugers, a excepció d'ara no entén l?espectre polític partidista d?igual manera d'un parell de centenars a Palma, que ho haurien passat que els majors de 60 anys. Per això les fronteres entre malament, ingressats a l'hospital. Per tant, és un col·lectiu esquerra i dreta són avui més imprecises i difuminades. que sí que ha viscut de prop la Covid, però amb poca por El fet és que, si prenem com a indicador el comportament perquè l'impacte ha estat lleu, comparat amb el del electoral dels últims mesos, observem que els joves col·lectiu de majors, dels quals un 20% dels contagiats continuen votant majoritàriament a partits d'esquerra al ingressava en un hospital. Amb aquesta situació és nostre país. Potser és perquè la situació espanyola és una comprensible que un 72% consideri necessari vacunar-se mica diferent a la majoria de països europeus del nord. quan els toqui. Com veiem en el contingut d'aquesta revista hi ha joves La situació de la pandèmia els ha afectat en la seva vida molt implicats en la vida social i política de la nostra ciutat. social i econòmica d'una manera rellevant, ja que les seves Segurament menys dels que ens agradaria. Però cal no expectatives de futur - que ja eren dolentes- han oblidar que la participació dels adults en la vida social i empitjorat. Gairebé un 87% dels joves espanyols d'aquesta política no passa del 10%. Per tant, no demonitzem els edat consideren que la situació econòmica a Espanya és joves: són el futur de la nostra ciutat. Tot el contrari, els dolenta o molt dolenta i encara pitjor la consideren els hem d?ajudar a conèixer i estimar la seva ciutat perquè la joves d'una franja d'edat superior, és a dir de 25 a 35 anys. construeixin millor que nosaltres. Els que la viuen malament en la seva pròpia carn ja descendeix fins a un 30%. Per això consideren que la crisi Amb tot això és difícil concloure que el jovent de la nostra econòmica és el primer problema que té Espanya, seguit ciutat s?estigui ?dretitzant?. El que sí ens ha d?alertar és la de la pandèmia, l'atur i la política. situació tan greu en la qual viuen pot empitjorar i això podria ser brou de cultiu per a una dreta que els prometi Aquests joves han passat per diversos processos protecció i camins de futur. formatius, ja que el 55% encara estudia, mentre el 27% 16  LA I DENTI TA T DELS JOV ES I M M I GRA NTS A PA LM A Per A ndreu M i r Doctor en Educaci ó E n l'avanç d'aquestes últimes dècades, Palma s'ha convertit en un escenari de continu canvi social. Des de finals de la dècada A la ciutat de Palma, els perfils identitaris de les poblacions joves immigrants poden conduir-nos a tres escenaris diferents: (1) adolescents identificats amb la proposta cultural de l?origen, es tracta de persones que entenen que la realitat que els envolta no de 1990, i principalment entrat el segle XXI, la immigració és ideal i, per aquest motiu, es plantegen la possibilitat de fugir i exterior s'ha anat normalitzant a Palma, fins a convertir-la en la avançar en el seu projecte vital en un altre indret (que quarta ciutat de l?Estat espanyol amb major quantitat de normalment és el país d?origen). Aquesta insatisfacció amb el residents nascuts a l?estranger (98.491, segons dades de l?IME context, sovint va associada a situacions marcades per la l?any 2020), xifres que sols superen Madrid, Barcelona i València. inseguretat a la qual s?hi afegeixen escenaris personals Tot i que a partir de l?any 2008, s'observà un període de recessió esquitxats per la dificultat. En efecte, l?hostilitat que marca el en les arribades -tot a conseqüència de la crisi financera-, a present normalment provoca que la idealització de l?origen mesura que els indicadors econòmics anaren millorant, s?anaren tendeixi a magnificar-se. recuperant de manera progressiva les arribades de persones procedents de l'estranger. En el transcurs de l'any 2020, Ja en un segon escenari (2), trobam perfils identitaris de joves l'impacte generat per l'epidèmia de la Covid-19, està repercutint segons els quals el sentiment de pertinença no es limita a un únic directament en els processos migratoris en una doble direcció: posicionament i sovint combina la participació de components reduint les arribades pel tancament de fronteres i incrementant de l?origen i del destí migratori (identitats multiculturals). Fins i les arribades irregulars a causa de la creixent precarietat tot, és freqüent que es puguin incorporar elements inherents a econòmica dels països d'origen migratori. terceres cultures. Aquest posicionament permet a l?individu moure?s en entorns marcats per la diversitat cultural amb Atesa la distribució geogràfica d?aquests col·lectius dins la relativa comoditat. Normalment, es tracta de persones obertes a ciutat, s?observen tres àrees amb gran presència de poblacions conèixer realitats noves. nouvingudes: (1) les franges litorals de Palma, tant en el seu vessant oriental (a zones com s?Arenal) com a l?occidental (a Finalment, (3) s?identifiquen joves amb un marc de referència barris com Cala Major) amb una presència majoritària de identitària enfocat a una sola proposta que s?aproxima a la feta poblacions europees a les quals, aquesta darrera dècada, s?hi des de la societat de residència, en aquest cas la viscuda a Palma. han afegit col·lectius extracomunitaris, sobretot a segona i Es produeix una identificació gairebé absoluta amb la cultura tercera línia de costa. Per altra banda, (2) a les barriades del pròpia de la societat d?acollida que normalment s?accentua centre històric de la ciutat on la intensitat dels processos de subratllant una distància amb la proposta identitària de l?origen. gentrificació estan minvant el protagonisme dels col·lectius Els components identitaris que més poden definir, per exemple, extracomunitaris en favor de grups d?estrangers procedents de a un marroquí són rebutjats i sovint criticats com passa amb la la UE. Finalment, (3) observam un tercer focus de poblacions religió musulmana que és entesa com un retràs i fins i tot com estrangeres a l?eixample de Palma on avancen processos de una injustícia. Seguint aquest mateix exemple, no hi ha contacte degradació urbanística lligats a l?arribada de poblacions amb mitjans del Marroc, sovint es desconeix l?àrab, no es fonamentalment extracomunitàries. Curiosament, la presència mantenen contactes fluids amb familiars d?allà ni tampoc hi ha de poblacions estrangeres menors de 30 anys, es limita gairebé a expectatives d?anar-hi a viure. aquestes barriades de l?eixample (Pere Garau, per exemple, Tot això ens situa enfront de processos de construcció compta amb 3.471 joves nouvinguts), sent molt residual la identitària singulars, que poden condicionar activament el futur presència d?aquests col·lectius a àrees més benestants de la d'aquestes persones i, en efecte, també la fisonomia identitària costa o del centre de la ciutat. de la pròpia ciutat de Palma. El fet de conèixer i analitzar els És enmig d'aquesta atmosfera en la qual està creixent una nova elements susceptibles de modificar la identitat d'aquestes noves generació d'adolescents que va teixint el seu perfil identitari generacions, esdevé una eina primordial a l'hora d'avançar entre dues cultures: la pròpia de país d'origen i la de la societat escenaris futurs de convivència. Els episodis recents palmesana. Es tracta de joves que, per una banda, es veuen protagonitzats per segones generacions en ciutats de països pressionats pels familiars perquè mantinguin un compromís amb una major tradició migratòria palmesana, demostren la ètnic amb els seus orígens i, de l'altra, senten la necessitat d'anar importància que poden tenir aquests processos en qüestions tan assumint noves competències culturals que els permetin essencials com l'estabilitat social de l'entorn urbà, la seva salut sobreviure en el context social que els envolta. No és una tasca cultural o el seu futur econòmic. senzilla, ja que ens referim a persones que no només han de fer front a una transició cultural (pròpia de la migració), sinó que també han d'encarar el canvi vital inherent a la pròpia 17adolescència. 17  dossi er ?La soci etat h a d?entendre q ue el s j ov es són persones de pl e dret" Entrev i sta amb A l berto Rosauro, di rector general de l ?À rea de Justíci a Soci al , Femi ni smes i LGTBI de l 'A j untament de Pal ma L?Ajuntament de Palma té una Àrea de Joventut, des de la qual es coordinen una sèrie de serveis orientats als joves de Ciutat. Per conèixer més parlam amb Alberto Rosauro, director general de l?Àrea de Justícia Social, Feminismes i LGTBI, àrea de la qual depèn Joventut. Rosauro és un polític jove, ?30 anys acabats de fer?. Com molts altres joves de la seva generació, té una extensa formació: graduat en Dret, màster en advocacia i contractació del sector públic. Fa dos anys que ocupa el càrrec i coneix bé els serveis que s?ofereixen des de la seva àrea als i les joves de Ciutat. Quines són les polít iques de jovent ut informació sobre recursos i activitats Jovent i Atenció a les Sexualitats - que t é en marxa l?Ajunt ament de d?oci, formació, drets i consum, JASE, un programa específic adreçat a Palma? habitatge i sexualitat, entre d?altres; la comunitat LGTBI Jove de Palma. dóna suport a grups i associacions en Ofereix un assessorament tècnic, És important explicar que cada àrea les seves activitats i interessos, i professional i empàtic en matèria de l?Ajuntament integra i executa fomenta activitats de creació artística. d'atenció psicològica i jurídica a les polítiques de joventut específiques persones membres d'aquest col·lectiu per les seves competències. És a dir, El jovent de Ciut at , a quins serveis de Palma. en funció del tema es creen municipals pot accedir? comissions i és molt habitual que ens Un altre servei és el projecte Poden accedir a tots els serveis convidin per veure com integrar la DÍNAMO, amb 15 anys de trajectòria. municipals perquè són ciutadans i perspectiva de joventut. Per exemple, Consisteix en assistència professional ciutadanes. Ara bé, des de l?àrea recentment hem estat participant en als joves directament als barris, per impulsam alguns serveis específics per la redacció del Pla de lluita contra les donar suport a iniciatives de la joventut. El servei més veterà, amb addiccions de l?Ajuntament, que lidera participació juvenil. El projecte 25 anys en funcionament, és Palma l?àrea de Sanitat. permet materialitzar projectes d?oci i Jove. És un servei d?atenció i de desenvolupament personal als Les competències de l?àrea de assessoria integral. Per exemple, es barris de Palma. Joventut són aquelles vinculades amb dóna informació sobre ajudes a l?Àrea de Justícia social, relacionades l?habitatge, inserció laboral, Parlau-mos dels Espais Joves. En què amb oci, temps lliure, dinamització de oposicions, etc. A més hi ha el servei consist eixen i com funcionen? la participació juvenil, orientació ?Sex consulta?, molt conegut entre els L?Ajuntament té cinc Espais Joves a afectivo-sexual i orientació jurídica. joves. També es dóna atenció Palma, als que es duen a terme En aquesta línia, Joventut ofereix psicològica i legal puntual. activitats o tallers, que, o bé formen activitats culturals i lúdiques, i espais Fa un mes vàrem llençar el servei part de la dinamització pròpia que fa per a desenvolupar-les; aporta 18  Imatges d'algunes de les activitats que l'Ajuntament ofereix als joves, dins els seus programes Espais Joves i Dínamo: assessoria, tallers formatius i dinamització d'iniciatives lúdiques o culturals als barris de Palma. l?equip tècnic dels centres, o bé es exemple, el programa Joves l?expansió del virus. Els joves de Palma desenvolupen a través de la fòrmula Qualificats que impulsa Palma Activa, s?han comportat de forma exemplar, de cesió d?espai, quan els joves ho que ha funcionat molt bé. En el tema han respectat les normes. Des de sol·liciten. Es fan tallers de teatre, de l?habitatge també hem vist una l?Ajuntament vàrem fer un esforç rebosteria (tenen cuina pròpia), gran barrera, els preus a Palma són especial per transformar les activitats promoció del talent musical (hi ha prohibitius i els i les joves troben presencials a un format telemàtic i el sales d?assaig), etc. moltes dificultats per jovent ha participat encara més així. independitzar-se. Jo mateix en el seu S?han adaptat molt bé a la virtualitat Quines són les principals moment he arribat a compartir pis perquè ja venien d?aquí. problemàt iques o rept es que heu amb 6 persones. det ect at ent re els i les joves de Quines pensau que són les Palma? Se sol sent ir que el jovent ?passa de aport acions que fan els joves al t ot ?. Vosalt res que parlau amb ells i conjunt de la societ at ? Crec que el rept e és més de la elles cada dia, quins pensau que són societ at : ent endre que els i les joves Aporten moltíssimes capacitats i els seus principals int eressos? són persones de ple dret i amb competències. Els i les joves han capacit at per prendre les seves Els joves volen tenir els seus propis demostrat tenir uns valors decisions de forma aut ònoma. Crec espais, per a poder desenvolupar els impressionants: defensen els drets que hi ha un prejudici molt gran seus talents i habilitats i esser humans, el feminisme, la sostenibilitat davant dels joves. escoltats. Volen espais de participació mediambiental. Tenim una joventut ciutadana. Volen trobar major diversa i molt potent. Som la Ara, clar que tenen problemàtiques! diversitat en l?oci. generació millor preparada de la L?accés al món laboral, per exemple. història. Els joves, les joves, són el Ens trobam que demanden molt La pandèmia els ha afectat futur de la nostra ciutat. polítiques públiques d?inserció laboral. especialment, i a sobre, se?ls ha D?aquesta demanda sorgeix, per criminalitzat com a causants de 19  NOTÍ CI ES DE CI UTA T Cort desoi rá a l os v eci nos y peatonal i zará cuatro cal l es del centro h i stóri co Diario de Mallorca, 03/05/2021.- Solo se admitirá una de las alegaciones presentadas: el mantenimiento de un estacionamiento para bicis. Los v eci nos denunci an q ue l as nuev as peatonal i zaci ones del centro de Pal ma son una puerta ocul ta para más terrazas Última Hora, 27/05/2021. Los v eci nos de Estab l i ments protestan en Cort para dej ar de ser un barri o de segunda Cadena Ser, 08/05/2021.- Se quejan del "mal estado de la iluminación" y la "desaparición" de contenedores, entre otros problemas. Un i nf orme de l a EM T pi de mantener el paso de autobuses por Nuredduna Diario de Mallorca, 10/05/21.- Parte del estudio de movilidad sobre esta peatonalización es posterior a la aprobación del proyecto. Los acci dentes de tráf i co h an di smi nui do un 37%tras l a decl araci ón de ?Pal ma 30? Diario de Mallorca, 11/05/2021.- Las siguientes votaciones se aplazarán hasta 2022Ayer entró en vigor en toda España la limitación de la velocidad a 30 kilómetros por hora en las calles de un solo carril por sentido. La contami naci ón del ai re por el h umo de l os coch es se dupl i ca desde el conf i nami ento Diario de Mallorca 16/05/2021.- Los niveles de dióxido de nitrógeno liberado por los tubos de escape de los vehículos detectados en la estación de Foners de Palma fueron de 12,1 microgramos por metro cúbico de aire y la media anual de este compuesto subió a 24. Las muj eres de Pal ma recl aman una ci udad « cui dadora» Diario de Mallorca, 27/05/2021.- Un estudio sobre urbanismo visto desde el feminismo señala el abandono de espacio