Revista CIUTAT #8

Maig 2021 Núm. 8 LA CI UTA T EN RESI STÈNCI A  EN A QUEST NÚM ERO DE CI UTA T La força de la societat civil Per Jaume Garau 04 Entrevista amb Joan Forteza President de la Federació d'AV de Palma 05 Cartografia de la Revolta Mapes de Ciutat 08 Victòries del moviment social i veïnal a Palma Edita: 09 Lluites en marxa 14 Palma: pionera en l'exigència conservacionista Per Miquel Rayó 18 www.palmaxxi.com info@palmaxxi.com Parc de Ses Veles: el moviment veïnal imprescindible per millorar els barris Ciutat és una publicació independent i plural que defensa la llibertat Per AV Ses Veles d'expressió. Les opinions expressades a les seves planes no són assumides 19 necessàriament per Palma XXI, sinó que pertanyen als seus autors i autores, que en són responsables. Direcció: Maria Reyero i Juanjo Suárez Notícies de Ciutat Consell assessor: Jaume Garau, Lluïsa Dubon i Climent Picornell 21 En aquest número han col·laborat: Jaume Garau, Joan Forteza, Miquel Rayó, AV Ses Veles, Lourdes Durán, Erika Corredor. El futur de Palma: notícies de les entitats 22 Ressenya: Amb el suport de: La ciutat turística de Palma XXI 23 La Ciudad Cuántica: Per Lourdes Durán Portada: Foto de l'arxiu de l'AV Puig de Sant Pere (defensa de la Plaça de la Porta de 23 Santa Catalina o Plaça dels Pins) EDI TORI A L Alice Walker, l?activista i escriptora afroamericana, deia que ?les persones renuncien al seu poder quan pensen que no el tenen?. A milers de quilòmetres, a una petita illa del Mediterrani, molta gent ha cregut durant anys que, si ens organitzam, sí que tenim el poder de canviar les coses i fer d?allà on vivim un lloc millor. Aquest número de Ciutat el volem dedicar a les petites i grans lluites ciutadanes, socials i veïnals que han donat fruits i que han fet que Palma sigui avui una ciutat més inclusiva, més humana i més justa. Des de les reivindicacions pels drets més bàsics que van emprendre les proto-associacions de veïns i veïnes encara durant el franquisme (quan la seva tasca organitzativa era il·legal i perseguida) fins a les lluites contra la turistització i comercialització de la nostra ciutat. Hi ha places, carrers, infraestructures i serveis de Ciutat dels quals avui tots i totes gaudim que varen ser possibles gràcies a les lluites ciutadanes. La nostra llengua i cultura perviu perquè hi va haver gent que va sortir als carrers a defensar-les. Hi ha béns patrimonials que no han sucumbit al pas del temps gràcies als esforços conservacionistes d?un bon grapat d?activistes. Fins i tot la defensa del territori fora de la ciutat (com Es Trenc, la Dragonera o Cabrera) es va gestar a Palma. Les associacions de veïns i veïnes, articulades al voltant de la Federació que avui presideix Joan Forteza, a qui entrevistam per aquest número, varen jugar i juguen un paper fonamental en les reivindicacions ciutadanes. No en va, varen ser ?la primera escola de democràcia?, com deia en Paco Mengod, qui fou president de la Federació entre 1989 i 1992. Però a Palma també van florir entitats i plataformes cíviques, ecologistes i culturals que avui encara segueixen molt actives, com el GOB, Arca, l?Obra Cultural Balear i tantes d?altres. Altres lluites encara estan en marxa i esperam que l?empenta de la societat civil les faci arribar a bon port: la plataforma Zona Zero pel rescat de la plaça Major o la Plataforma contra els Megacreuers són alguns dels exemples que recollim a la nostra ?Cartografia de la Revolta?. Esperam que aquest número de Ciutat serveixi per visibilitzar i reconèixer els esforços de la societat civil per millorar Palma i la vida dels qui hi vivim. Perquè tot està per escriure, som multitud i la nostra força és gran. Endavant!  dossi er LA FORÇA DE LA SOCI ETA T CI V I L Per Jaume Garau L a societat civil és un conjunt molt divers d'entitats que fan feina cada dia per millorar la nostra illa. Entitats grans i amb la llei del Tercer Sector que s'aprovà al Parlament la passada legislatura. Amb la llei aprovada, es consoliden els Foto: Arxiu Pere convenis de col·laboració amb l'administració comNicolau. una cosa normal i especifica, fora del sistema competitiu dels petites, locals i globals, cerquen solucions a petits i grans contractes públics amb empreses privades. problemes que tenim. Són entitats no lucratives que es fonamenten en el compromís d'homes i dones que També és necessari recordar l'estatus especial que tenen estimam Mallorca. les entitats sindicals, empresarials o col·legis professionals, que per la seva reconeguda utilitat pública El ventall d'entitats civils és similar a la gamma d'activats tenen uns instruments de col·laboració i participació en la col·lectives que fem els mallorquins. Hi ha entitats vida publica molt consolidats. esportives, mediambientals, culturals, sanitàries, educatives, empresarials, sindicals i socials. Entre totes Però quina és la relació amb les administracions que tenen elles n'hi ha que destaquen per la seva dedicació a temes les entitats ecologistes, culturals, les que defensen el d'interès general més enllà dels col·lectius amb els quals patrimoni o el dret a la Ciutat? És incerta, ambigua, treballen. Per la seva magnitud i trajectòria històrica cal indefinida, sense estructura, sense suport, ambivalent i en esmentar aquí les més significatives: l'Obra Cultural general molt minsa. Les iniciatives o reformes que Balear, creada els anys 60, la Federació d'AV de Palma, els plantegen les entitats a les administracions públiques anys 70, el GOB, també els anys 70 i ARCA, els anys 80. De sempre vénen determinades pel tarannà de la persona totes elles el GOB és la que té més seguidors i la que més responsable de tal o qual departament, marcades per les influencia ha tengut en la nostra societat, mostra del gran dificultats administratives que impliquen la fórmula de les interès que tenim els mallorquins per la preservació de la subvencions, o la buidor dels convenis. nostra terra, la nostra terra i fauna. Malgrat que hi hagi una quantitat enorme de normativa Aquestes entitats han generat, abans i després de la favorable a la transparència i a la participació de les democràcia, una quantitat enorme d'iniciatives , entitats en els projectes de l'administració, participar propostes, accions, , manifestacions, etc. que sens dubte s'acaba tornant una acció molt complicada, plena han influït decididament a millorar molts àmbits de la d'ambivalència, un «si però no», i en general una mica nostra comunitat. Podem recordar, a títol d'exemples, fites menyspreativa per part d'administració a les entitats de la tan importants com la lluita per a aconseguir el Parc de la societat civil. Mar, salvar la Dragonera, impulsar el Parc Nacional de Quina és la solució? No n'hi una d'única, però una Llei de la Cabrera o la limitació de les places de lloguer vacacional i Societat civil, semblant a la del Tercer Sector, seria un pas hotelera a Palma. Unes iniciatives que, si no haguessin imprescindible. Una llei que confirmés la independència i existit, estaríem en una Illa molt pitjor de la que ara tenim. l'autonomia de la societat civil respecte de Convé assenyalar el camí que han fet les entitats de l'administració´, que reconegués el valor de la societat col·lectius vulnerables, especialment les agrupades en el civil, establís les bases per una col·laboració justa i Tercer Sector Social, com Càritas, EAPN, Amadip, fructífera per ambdues parts i també amb la seva relació Coordinadora, Intress, Plataforma del Voluntariat, Reas, amb les empreses privades. etc., juntes han arribat a aconseguir una cohesió important entre les diverses entitats, culminant la seva organització 4  dossi er ?Un del s grans v al ors del mov i ment v eïnal és l a permanènci a en el temps? Entrev i sta amb Joan Forteza presi dent de l a Federaci ó d'A ssoci aci ons de V eïns i V eïnes de Pal ma E l moviment veïnal a Palma ha estat històricament un dels més actius la central de GESA de Sant Joan de Déu, l?any 1994. De vegades passa, això, que després d?un esforç molt Les dones són majoria, desenvolupen o dirigeixen activitats, però no estan tan presents a les juntes directives de llarg i continuat la gent es va relaxant. les associacions. Hi ha Associacions i reivindicatius d?Espanya. Gran part Vaig començar a ficar-me a molt actives, actives i poc actives, que de les victòries ciutadanes en temes l?associació de veïnats del barri, em només es mobilitzen per qüestions urbanístics, socials o ambientals han varen nomenar president. Fins puntuals. estat liderades o han comptat amb la aleshores el moviment de veïnats, participació de les associacions de Els criteris perquè una associació de sobretot durant els anys 80 i 90, es veïns i veïnes, que estan articulades a veïnats pugui federar-se amb basava molt en reivindicacions de una Federació. Per conèixer un poc nosaltres són pluralitat, diversitat i carrer, ho fèiem sovint. Però no més sobre la història, les fites, els representativitat, així com no estar s?aconseguien els resultats esperats. obstacles i les apostes de futur del vinculada directament a cap partit Quan jo vaig arribar vaig decidir moviment veïnal parlam amb Joan polític. No tenim a cap persona que canviar el model, enfocar-mos més en Forteza, qui presideix des de fa 8 anys mos representi que sigui membre de presentar projectes que fossin una la Federació d?Associacions de Veïns i cap partit polític. Per no complir amb alternativa a allò que proposaven les Veïnes de Palma. aquests criteris rebutjam algunes institucions. Vàrem promoure una entitats quan creiem que no són ni Com et vas començar a vincular amb participació molt més activa, plurals ni representatives ni diverses. el moviment veïnal? encapçalada per la Federació. Assistim amb veu, i de vegades també Abans d?assumir la presidència de la Com funciona la Federació? Qui la amb vot, com és el cas del Consell de Federació no estava tan involucrat conforma i per a què serveix? Gerència d?Urbanisme, al Consell amb temes d?activisme veïnal, era L?any passat la federació va celebrar el d?Administració de totes les empreses executiu d?una entitat bancària. Mals seu 40è aniversari. Avui a la Federació de l?Ajuntament i pràcticament a totes orígens! Quan em vaig jubilar vaig som 49 Associacions de veïnats que les àrees del consistori. També cada entendre que una part dels estan establertes a més del 80% dels mes participam amb intervencions al coneixements els podria revertir a la barris de Palma. Estam parlant ple de l?Ajuntament. societat. Uns companys del meu barri, d?aproximadament unes 15.000 el Coll de?n Rabassa, em varen Explica?ns com varen ser els inicis del persones associades, amb quota al dia. convidar a reactivar l?associació de moviment veïnal a Palma. La majoria, persones d?edat mitjana o veïnats, que havia quedat un poc gran, de 50 anys cap amunt, no hi ha Hi ha un fet que marca un abans i un aturada després d?aconseguir treure una presència significativa de joves. després: el naixement de la 5  dossi er dossi er Fotos: Fanzine parlant de la legalització de les associacions cíviques al 1975 // AV Son Cotoner donant suport a les mobilitzacions per protegir Cabrera i Dragonera // Josep Lliteres (president de la FAVP 1994-96 ) i Rosa Bueno (primera presidenta de la FAVP) al programa "El Correu de S'Arraval" a la Televisió de Son Sardina, que després esdevindria Canal 4 gràcies a l'impuls de la Federació// Festes populars del Rafal Vell organitzades per l'associació de veïns i veïnes. Font: Video de conmemoracio dels 40 anys de la FAVP. democràcia, que va permetre que les Quines eren les primeres lluit es del L?any passat la Federació va celebrar associacions de veïnats fossin visibles, moviment veïnal? el seu 40è aniversari. Quines creus a l?estar inscrites i tenir una que han est at les principals vict òries Les primeres reivindicacions veïnals personalitat jurídica. Durant la del moviment veïnal a Palma? eren molt bàsiques. Faltaven tants de dictadura tot associacionisme era drets i infraestructures! Simplement N?hi ha moltes! Entre les més recents, completament il·legal, però moltes asfaltar un carrer era un motiu de l?any 2017, guanyar el recurs Associacions veïnals es varen crear a reivindicació. Llevat del centre contenciós administratiu que vàrem l?empar del que es coneixia com a històric i el casc antic, molts dels posar en contra l?Ordenança Cívica Associacions de Família, vinculades carrers i places de, la resta de Ciutat que volia implementar el Partit sovint a l?àmbit d?una parròquia. no estaven asfaltats, la situació als Popular, aleshores amb majoria Aquests eren espais molt bons per barris de la perifèria era lamentable. absoluta a l?Ajuntament. Aquesta enganyar al franquisme, en realitat El mateix amb el sistema de ordenança implicava que si un nin eren les proto-associacions de clavegueres o recollida de fems. En jugava amb una pilota a una plaça o veïnats. Va ser el cas, per exemple, de aquell moment no es pensava a carrer, se li imposava una multa de les actuals associacions de veïnats del participar en l?Ajuntament, sinó en 200 euros. Hi havia un criteri en Coll de?n Rabassa, Es Jonquet o Santa reclamar infraestructures bàsiques, contra de l?associació al carrer. Tot Catalina. Moltes vegades la Brigada saludables per a la gent. això afectava drets fonamentals de la Social de la policia franquista ciutadania. Nosaltres amb altres s?infiltrava i s?hi havia d?anar alerta, Un poc més endavant es varen entitats (35 en total) vàrem però amb aquesta fórmula varen començar a reivindicar centres de mobilitzar-mos i la Federació va existir un bon grapat d?entitats que salut, en una segona etapa, cap als presentar el recurs, com a entitat treballaven pels seus barris. Així que anys 85-90. Abans tothom anava a plural, diversa i representativa. durant el franquisme sí que va existir Son Dureta. Així es va anar L?ordenança cívica va ser anul·lada en ja un moviment veïnal encobert. transformant la Ciutat i la mobilitat, ja la seva totalitat. És l?única a tota no ens havíem de desplaçar per Ja en democràcia això va esclatar. El Espanya que va ser anul·lada, i fins assistència sanitària bàsica. Els 1980 es va constituir la Federació, aleshores, l?única vegada a Palma que mitjans de transport que hi havia eren amb 13 associacions de veïnats ja la societat civil ha presentat un recurs molt precaris: poques línies, de curt legalitzades, que ja feia anys que feien d'aquesta magnitud contra recorregut i amb molt baixa feina. Entre els anys 80 i 90 es varen l?administració i l'ha guanyat, i això ho freqüència. crear la majoria d?associacions de va fer el moviment veïnal. A Barcelona veïnats de Palma. també va haver-hi un recurs, i només es varen anul·lar alguns articles. 6  dossi er Una altra victòria important, el 2017, I les lluit es que no varen arribar a bon mobilització. A mesura que aquesta va ser guanyar la proposta d?iniciativa port ? societat vagi creixent i aquests joves popular en contra del lloguer turístic es vagin implicant, forçaran el canvi. La reconversió de la Platja de Palma, als plurifamiliars. Fins el dia d'avui, Això condicionarà, sense dubte, al per exemple. Teníem posades moltes l'única presentada per una entitat moviment veïnal. Fa 30 anys les esperances al projecte d?esponjament, cívica i la vàrem guanyar. Som l?única reivindicacions eren en base a drets i ara està abandonat. El fet de poder ciutat d?Espanya que ha limitat molt bàsics, crec que la lluita ara està participar en la gestió del Port de aquesta pràctica turística. Varem en augmentar la qualitat de la Palma. Aconseguir una petjada ajuntar més de 6.000 signatures participació de la societat civil, per fer acústica més ampla per poder aconseguides a peu de carrer. respectar els nostres drets i la insonoritzar més cases a Sant Jordi, prevalença del interès general davant Cal destacar la nostra lluita i oposició Can Pastilla o el Coll de?n Rabassa. El els interessos particulars. contra l?aparcament de cotxes al Parc no haver pogut evitar de la Mar, gràcies a la qual avui poden l?enderrocament de tot el barri de la A més, pens que cal una gaudir del Parc. Gerreria. especialització dins el moviment ciutadà, comptar amb perfils tècnics i També hi ha victòries poc conegudes, experts en determinats temes per com el fet que les associacions de Cap a on creus que haurien d?anar les poder fer propostes de qualitat, que veïnats gestionen directament els ent it at s cíviques i veïnals amb el nou estiguin a l?altura de les Casals de Barri. Abans ho feien cont ext ? circumstàncies i tinguin possibilitat empreses externes i això va canviar d?èxit per poder transformar la gràcies a les reivindicacions. El 2014 Per la situació que vivim, la ciutat farà societat. el PP va posar a empreses a gestionar, una transició: la relació entre la amb resultats nefastos: de tenir ciutadania i les institucions canviarà. D?una altra banda, ens haurem Casals de barri deficitaris a tenir-ne Pens que necessàriament s?haurà d?alinear amb el moviment global per ara, amb la gestió de les associacions, d?incrementar la participació i la aconseguir els Objectius de pels quals passen més de 400 transparència, la societat no ho Desenvolupament Sostenible, amb persones setmanals a fer activitats, admetrà d?una altra manera. La l?Agenda 2030. I demostrar el nostre Així les associacions han contribuït a Defensora de la Ciutadania, Anna comportament ètic. Crec que aquests incidir directament en el que ens Moilanen, recentment va presentar seran els pilars del moviment cívic i interessa: la dinamització del barri i les seves recomanacions, fent una veïnal del futur: participació, interrelacionar les classes socials i crítica ferotge als baixos nivells de sostenibilitat i ètica. identitats culturals que participació activa i al poc impuls que Per què és import ant el moviment inevitablement es produeixen. l?Ajuntament de Palma dóna a les veïnal? polítiques de participació. Hauria de I ja en temps de Covid, un èxit va ser ser tot el contrari perquè això figura El moviment veïnal sempre té vida, aconseguir que es tanquessin les als Acords de Govern, a més de ser un aquest és un dels seus grans valors: la platges l?any passat per evitar dret de la ciutadania, contemplat a permanència. És com una planta, que contagis, una sol·licitud de la lleis i ordenances. de vegades pot semblar que està Federació. Això va ser assumit per morta, però no, les seves arrels estan l?Ajuntament i pel Govern Balear. Part de la joventut accepta el bevent. A un moment donat, li pegarà compromís de la participació i la el sol i tornaran a sortir les flors. 7  dossi er M apes de Ci utat CA RTOGRA FI A DE LA REV OLTA Molts racons de Ciutat amaguen lluites cíviques o veïnals. Algunes van acabar en victòries ciutadanes i d'altres són reivindicacions en marxa. Gran part de la ciutadania no coneix que, rere millores urbanístiques, socials o culturals, en definitiva, millores en la qualitat de vida dels palmesans i palmesanes, hi ha l'empenta del moviment social i veïnal. En aquest número especial de Ciutat volem visibilitzar algunes de les victòries ciutadanes (n'hi ha moltes més!), algunes emblemàtiques, d'altres més desconegudes fora dels seus barris, i les lluites encara en marxa per fer de Palma un lloc millor. Vos deixam amb aquesta "Cartografia de la Revolta", com diria l'arquitecta Itziar González Virós. 8  dossi er V I CTÒRI ES DEL M OV I M ENT SOCI A L I V EÏ NA L A PA LM A 1. Dav i d contra Gol i at: A l M ol i nar, Port Peti t Al barri d'Es Molinar hi ha un petit port amb gairebé 100 anys d'història. El port es va anar degradant i, des de l'entitat que el tenia la concessió, el Club Molinar de Llevant, es va proposar fer un port esportiu gran, que multiplicava per 7 les dimensions del port petit, passant de 10.000 m² a més de 70.000, endinsant-se al mar més de 300 metres. El projecte incloïa pista de tenis, piscina, aparcaments, etc. Un port que eliminava qualsevol vestigi de l'anterior, inclòs l'històric edifici del club, una de les imatges més representatives del barri. Davant d'aquesta situació, veïns i veïnes es varen mobilitzar i varen llençar la campanya "Al Molinar, Port Petit". "Un grup de persones i organitzacions vàrem entendre que aquell port gran, tan lluny de l'escala del barri i de la costa suposaria un canvi dràstic i una pèrdua irreparable per a Palma i per a Mallorca. Una pèrdua que no ens podíem permetre", recorden els impulsors de la campanya. Varen recollir més de 10.000 signatures i organitzaren nombroses activitats informatives i lúdiques. Varen comptar amb el suport d'altres entitats ciutadanes i ecologistes, com Amics de la Terra, el GOB, Greenpeace, ARCA i de la mateixa associació de veïns del barri, Vogar i Ciar. Aconseguiren comprometre a tots els partits polítics. Finalment, després de 7 anys de reivindicació, el projecte d'ampliació del port es va aturar. Avui Es Molinar compta amb un port petit rehabilitat, a la mida del barri i per al gaudi de visitants i residents. 2. Pl aça Encarna V i ñas o l ?acupuntura urb ana La plaça Encarna Viñas, al barri de Pere Garau, és un exemple d?acupuntura urbana aplicada amb encert. El mes de juliol de 2011 s?inaugurava aquest nou espai de trobada, aconseguit a proposta d?ARCA. Aquest punt era un encreuament a la confluència dels carrers Luca de Tena i Antillón, un espai dedicat al cotxe que deixava aïllada una petita illeta la qual no tenia cap ús efectiu. L?arquitecte municipal Federico Climent va dur a terme la remodelació, eliminant un vial per a crear una plaça triangular. Amb aquesta nova plaça es va complir un doble objectiu: aconseguir un nou espai per a la ciutadania i homenejar una de les veïnades il·lustres del barri. Encarna Viñas, que va viure a pocs mestres de la plaça que ara duu el seu nom, fou pedagoga i professora, i fou membre activa del grup que a partir dels anys 50 dinamitzà la vida cultural i literària de Mallorca. 9  dossi er 3. No al pàrq ui ng a sa Ri era! Sa Riera forma part del conjunt conservat del gran recinte de murades de la ciutat. Pel seu propi caràcter d?accident geogràfic i per causa d?esser producte d?un espai monumental des del començament del segle XVII, ha implicat una trajectòria urbanística important. Al 1988 l'empresa Eurotrasa va voler cobrir el llit del torrent entre la plaça Porta de Santa Catalina i el Velòdrom de Tirador, fent així un nou aparcament soterrani amb un bulevard en superfície. El nivell inferior es reservaria per la llera, mentre que els altres dos pisos es destinarien a 1.300 places d'estacionament. A la part superior se situaria l'espai d'ús públic ?amb abundant vegetació?. La ciutadania s?hi va oposar a aquest projecte, amb un manifest promogut per ARCA en el qual no només s?expressava la total oposició a la construcció de l?aparcament sinó la declaració de tot el conjunt de Sa Riera com a Bé d?Interès Cultural. 4. Def ensant el patri moni : l a l l ui ta contra el pàrq ui ng soterrat de l a Ll otj a A principis de 2018 va sorgir un nou projecte que suposava una amenaça al patrimoni de Ciutat, així com una afectació a la mobilitat en repetir models obsolets. Des d?Autoritat Portuària de Balears, amb el vistiplau de l?Ajuntament, es projectà la construcció d?un aparcament soterrat davant la Llotja. Aquest pàrquing, que va arribar a sortir a licitació, tindria una extensió d?11.000 m2, amb més de 250 m de llarg i una capacitat superior a 500 places. El COAIB, el Grup d?Opinió d?Arquitectes, ARCA, Joves Arquitectes de Mallorca i Palma XXI es varen oposar a aquest projecte. El mes de maig de 2018 les cinc entitats varen emetre un manifest conjunt en el qual exposaven la seva oposició argumentant que aquest nou aparcament al centre de Ciutat tindria repercussions negatives en la mobilitat (per crear un nou punt d?atracció al vehicle privat en un lloc sensible); pel seu impacte ambiental i paisatgístic (pel que fa a la creació d?infraestructures com accessos i ascensors o l?eliminació de l?arbrat existent); així com per la seva potencial destrucció del patrimoni (afectant l?escala Reial i generant modificacions al subsòl amb un risc potencial en la conservació d?edificis com la Llotja). En aquest cas, la suma d?esforços de diferents entitats de la societat civil va aconseguir aturar aquest projecte. 10  dossi er 5. En def ensa del s pi ns al Pui g de Sant Pere A principis dels 2000 amb el lema "Pins si, pàrquing no!", els veïns i veïnes del Puig de Sant Pere es van organitzar per aturar la construcció d'un aparcament soterrani al parc de la Porta de Santa Catalina, a l'única plaça que té el barri, i l'única del centre històric que està sobre terra. "M'enrecord d'una nit que varen venir tres al·lots corrents a dir-mos que hi havia màquines que estaven arrabassant els pins de la plaça", explica Maria Bonnín, que fou durant molts anys veïna del barri i va participar activament a la campanya. L'endemà, veïns i veïnes es varen posar davant les màquines per evitar que continuessin amb les obres. A partir d'aquí, varen impulsar moltes accions: apadrinaments de pins, instal·lació de pancartes als balcons i a la plaça, concentracions i casserolades a Cort. Finalment, varen aconseguir aturar el projecte de pàrquing i rehabilitar la plaça, deixant els seus elements més significatius: la terra i els pins. Es varen instal·lar bancs per a convertir-la en un espai de trobada pel barri. Aconseguir aturar el projecte de pàrquing i rehabilitar la plaça, deixant els seus elements més significatius: la terra i els pins. Es varen instal·lar bancs per a convertir-la en un espai de trobada pel barri. 6. La cul tura, tamb é al s b arri s! El cas d'Es Raf al V el l La plaça des Rafal Vell és un dels principals punts de trobada del barri i els veïnats han reivindicat històricament el seu bon ús i manteniment. L?any 1991, per exemple, els veïnats demanaren la creació d'un espai adequat per a actes culturals. Un any després van aconseguir la instal·lació d'una tarima al parc que realitzaria aquesta funció. Més recentment, el 2018, l'associació de Veïns del Rafal Vell proposà homenatjar l'escriptor mallorquí Josep Maria Llompart, en un barri on la llengua predominant és el castellà. Mitjançant un projecte seleccionat als pressupostos participatius, es dissenyà un conjunt escultòric amb una inscripció del sonet ?Mandràgora?on l'autor es descriu a si mateix: "I em faig envant, enllà de negre i blanc, Ànima endinsenarborant bandera: Damunt el groc ditadesd'aspra sang" El batle de Palma reivindicà a la inauguració que "som una ciutat que vol tenir memòria i per això dedicam un espai de la nostra ciutat a un dels nostres millors escriptors gràcies als nostres veïnats". L?AV Es Molí des Rafal - Vivero va rebre l?any 2020 el premi Rosa Bueno, que reconeix els projectes d'associacions ciutadanes. 11  dossi er 7. Ob ra Cul tural Bal ear: l a l l ui ta per l a l l engua i l a cul tura L'Obra Cultural Balear es va fundar el 31 de desembre de 1962, data en què es commemora l'entrada del rei Jaume I a la ciutat de Palma. L'OCB va aixoplugar les forces de resistència política i cultural al franquisme durant els últims anys de la dècada de 1960. Durant la Transició, va vetllar pel reconeixement oficial del català i de la seva cultura, va organitzar cursos de llengua i cultura catalanes i va patrocinar la gran manifestació per l'autonomia del 29 d'octubre de 1977, la concentració pública autonomista més gran feta a Mallorca. L'OCB ha impulsat nombroses iniciatives que han tingut Ciutat com a escenari. El 1991 l?OCB va promoure i va coordinar la plataforma ?Volem comandar a ca nostra? que va reunir, per primera vegada des de la Segona República Espanyola, en el Teatre Principal, tota la societat civil a favor del reconeixement de les Balears com a nacionalitat històrica. La iniciativa va aconseguir agrupar entitats empresarials, sindicals, socials, mediambientals, universitàries, religioses i culturals, i va formar un bloc civil que es manté i es renova des de llavors per a totes les manifestacions per la llengua i l'autogovern. El 1995 va tenir lloc la primera Diada per la Llengua i l'Autogovern, que des de llavors es va celebrar cada mes de maig (fins el 2004) per a reclamar una política lingüística ferma i decidida de les institucions, i principalment del Govern Balear, que té el mandat estatutari de protegir la llengua catalana. El 1995 es va fer una cadena humana amb la participació de 30.000 manifestants. A l'any següent, el 1996, la plaça Major de Palma es va omplir formant un immens mosaic humà amb la llegenda ?Som Comunitat Històrica?. L'arribada al poder de Jaume Matas, del Partit Popular, va comportar una reculada en les conquestes del català. En 2003 el govern balear va tancar Som Ràdio i va retallar pressupostos de normalització lingüística. Es va promulgar el Decret Fiol per a l'ensenyament i l?OCB va impulsar, com a resposta, la plataforma Som i Serem Ràdio (2003) i l?Assemblea per la Llengua (2004). L'any 2007, dia 5 de maig, la festa va reunir unes 30.000 persones aproximadament, les quals van ajudar a compondre un altre mosaic humà semblant al d'onze anys enrere. En aquesta ocasió, la llegenda va ser ?El futur és nostre?. Tot el treball de l?OCB durant gairebé 60 anys ha contribuït enormement a la sensibilització sobre la identitat de les Illes Balears i la preservació del català. 12  dossi er 8. L'oposi ci ó v eïnal atura el centre comerci al a Es Jonq uet Es Jonquet, declarat BIC i Conjunt Històric el 2009, és un dels barris tradicionals de Palma format per petites cases de mariners i pescadors que vivien a ran de mar. Els seus molins fariners són una de les imatges més emblemàtiques de la zona, identificats ja a mapes del s. XVII. Fa set anys es va proposar la construcció d'un centre comercial amb pàrquing subterrani a la zona del "Mar i Terra", situats darrere del talús, així com l'edificació de blocs d?habitatges. Després de moltes negociacions i reivindicacions de plataformes com "Salvem Es Jonquet" integrada pels veïns de barri, a finals de l'any 2020 es va aprovar el nou Pla Especial de Protecció, el qual permet "crear una plaça en la primera línia, suprimeix el centre comercial i l?aparcament subterrani i elimina l'ús dels molins com a discoteca, permetent situar un restaurants o habitatges". 9. Contra l a turi sti tzaci ó de l a ci utat: Federaci ó d?A ssoci aci ons de V eïns i V eïnes i Ci utat per a q ui l ?h abi ta Per començar a donar resposta a la turistització de Ciutat, han anat sorgint iniciatives procedents de diferents moviments socials i veïnals, totes amb un mateix objectiu: recuperar la Ciutat per als seus habitants. L?abril de 2018 l'Ajuntament de Palma va prohibir el lloguer turístic a pisos, convertint-se en la primera ciutat de l?estat que limitava aquesta pràctica, que estava generant molts problemes de gentrificació especialment als centres històrics. La nova zonificació que va permetre aquesta prohibició es va fer per iniciativa popular de la Federació d'Associació de Veïns de Palma, que va demanar que la ciutat fos declarada zona única i no es permetés el lloguer vacacional en habitatges plurifamiliars. Un altre col·lectiu, Ciutat per a qui l?habita, també ha lluitat amb força els últims anys per fer front a la turistització de la ciutat, exigint entre altres coses una moratòria de noves places turístiques hoteleres i altres tipus d?establiments turístics a Palma. El 2018 l?Ajuntament de Palma va anunciar la prohibició de nous hotels en el centre històric de la ciutat i la conversió dels edificis d'habitatge en hotel. A més, a Nou Llevant només es podrà destinar un 10% del sòl a hotels. Les mesures van entrar en vigor el 2019. 13 13  dossi er LLUI TES EN M A RX A 10. Enti tats al rescat de l a pl aça M aj or En els anys setanta van transformar radicalment una antiga Plaça Major plena de vida, amb vegetació i fonts, en una altra completament sense naturalesa. Aquest canvi es va produir per la invasió de vehicles particulars i la massificació turística que va conduir a la construcció de l'aparcament subterrani. El gener de 2020 l'ajuntament volia iniciar, després de la finalització de la concessió, un projecte de construcció de nous aparcaments a les galeries que durant molt de temps van acollir a petits locals. La societat civil va respondre amb el "Manifest pel rescat de la plaça Major", promogut per la plataforma Zona Zero pel rescat de la plaça Major. Gràcies a les reivindicacions ciutadanes es va aconseguir rebutjar el projecte de pàrquing i es posaren les bases per a reinventar una plaça i unes galeries amb ús ciutadà. Ja s?ha dut a terme un procés participatiu per a definir els futurs usos i gestió. En l?actualitat s?està a l?espera de la convocatòria del concurs d?idees per a la remodelació arquitectònica del conjunt. 11. Pl ataf orma contra el s megacreuers En els darrers anys s?han intensificat els impactes negatius del turisme de megacreuers a Palma. Els efectes perjudicials afecten la nostra econòmica i paisatge comercial, la salut pública, el medi ambient i fins i tot la mateixa activitat turística. Des de la Plataforma contra els megacreuers, formada per una vintena d?entitats socials, ecologistes i associacions de veïnats, es reivindica des de l?any 2019 la regulació d?aquesta tipologia de turisme. El mateix 2019, què Palma va ser situada com la segona ciutat d?Europa més contaminada pels creuers. Des de la Plataforma es va proposar una moratòria per limitar la contractació de megacreuers al port de Palma i per regular la visita de creueristes al centre de la ciutat. La crisi sanitària ha provocat que el port de Palma no rebi cap creuer des de fa més d?un any. Malgrat això, no s?ha aprofitat l?ocasió per a dur a terme els estudis adients per a establir la capacitat de càrrega turística de la ciutat o fer els informes necessaris relatius a la contaminació o l?impacte econòmic real. Les navilieres ja estan pressionant per a reiniciar l?activitat de manera unilateral i la ciutadania corr el risc, una vegada més, de no poder decidir sobre el que passa a la seva ciutat. 14  dossi er 12. Nuredduna amb parti ci paci ó La proposta de vertebrar la ciutat amb eixos cívics ja es va deixar projectada al PGOU de 1985. Això no obstant, només s?han executat, amb solucions diferents, el de Fàbrica i el de Blanquerna (que ara sembla que tindrà continuïtat amb el carrer Cotlliure). L?eix de Nuredduna és el següent que s?ha proposat dur a terme Cort. Amb una actuació promoguda per la regidoria d?Infraestructures, es preveu convertir el carrer en zona per a vianants, eliminant el trànsit rodat, pacificant la meitat de la plaça de les Columnes i ubicant una línia central de vegetació a manera de jardí lineal. La proposta està sent molt qüestionada per diverses entitats per diferents motius. La plataforma ?Pere Garau, molt més que Nuredduna? (liderada per Flipau amb Pere Garau i ARCA) ha dut a terme en els darrers mesos una campanya d?oposició al projecte en considerar que accentua les desigualtats al barri i dificulta la mobilitat en eliminar el trànsit rodat. Altres entitats, com Palma XXI, reivindiquen una major transparència i processos efectius de participació ciutadana en projectes urbanístics tan rellevants com aquest. 13. No a l a ?peatonal i tzaci ó? de carrers al Centre sense parti ci paci ó Aquest any, set associacions de veïns del centre de la ciutat s'han oposat i han presentat al·legacions a la proposta de l'equip de govern de convertir en zona de vianants els carrers Peraires, Fideus, Pes des Formatge i Minyones. Es tracta de les associacions de veïns de la Seu, Sant Nicolau, sa Calatrava, Banc de s'Oli, Sa Calatrava-Montision Santa Clara, Sant Pere-la Llotja i Santa Creu i sa Llonja és Born. En un escrit conjunt presentat a l'Ajuntament demanen que s'acordi denegar la proposta de conversió en zona de vianants promoguda per la regidoria de Participació Ciutadana i Govern Interior i tramitada per Mobilitat, perquè, entre altres raons, a més de no haver estat consensuada amb els veïns afectats "no aporta cap benefici a la ciutat", ja que en la situació actual ja es pot passejar tranquil·lament per aquests carrers. Els veïns temen que aquesta proposta serà "el primer pas -indispensable- per a facilitar automàticament la instal·lació de més terrasses de bars i restaurants" i, en conseqüència, "disminuir l'espai públic". Demanen "un pla seriós que abordi les necessitats de configuració d'aquesta zona de la ciutat, a més d'un pla d'actuació marc que inclogui totes les intervencions previstes". 15  dossi er 14. La l l ui ta de Ponent-Potent contra l a urbani tzaci ó: Son Qui nt / Son Pui gdorf i l a Son Quint és una de les darreres grans finques del ponent de Palma que fins ara ha aconseguit deslliurar-se del moviment especulador. Ja l'any 1982 es va donar la primera amenaça, amb un projecte que preveia la urbanització de 350 Ha. La pressió ciutadana, liderada en aquell moment per l'Associació de Veïns de Son Rapinya, va aconseguir aturar el projecte. En els darrers 30 anys s'han desenvolupat diversos projectes urbanitzadors que han afectat parcialment aquesta finca i altres com Son Muntaner, Son Xigala, propietat de la mateixa promotora. La insistència de l'AV de Son Rapinya va propiciar la signatura d'un conveni a tres bandes, amb l'Ajuntament i l'empresa promotora, per a la preservació de la major part del terreny. La plataforma Ponent-Potent desenvolupa actualment una tasca important en la conservació d'aquest espai com a pulmó verd de Ciutat, així com en les reivindicacions de Son Fila o del Camí Real de Puigpunyent. 15. M onòl i t de Sa Fei x i na: catal ogaci ó o esb ucament? L?any 1947 s?inaugurava al parc de sa Feixina el monòlit en record dels tripulants del Creuer Baleares, en un acte al qual hi va assistir el mateix Franco. En els darrers anys s?ha plantejat tant la seva catalogació com el seu esbucament, amb opinions oposades tant a les institucions públiques com a la societat civil. L?any 2010, l?Ajuntament va optar per contextualitzar-ho retirant els elements d?exaltació franquista, en aplicació de la Llei de Memòria Històrica. Així, la llegenda ?Mallorca a los héroes del crucero Baleares. Gloria a la Marina Nacional. Viva España?, es va suprimir i es fa afegir la inscripció ?És per a la ciutat símbol de la voluntat democràtica no oblidar mai els horrors de les guerres i les dictadures?. El 2015 el Consell de Mallorca es va posicionar en contra de catalogar el monument i el 2016 es va aprovar el projecte de demolició. Tant el Consell com l?ajuntament de Palma, amb el suport de l?associació per a la Memòria Històrica, s?han mostrat en els darrers anys partidaris d?esbucar el monòlit per la manca de valor artístic. En canvi, l?associació de veïns i amics de Santa Catalina i ARCA defensen el valor històric i arquitectònic del monument i estan a favor de mantenir-ho. La decisió de l?esbucament o la protecció continua avui als jutjats i sembla no tenir una solució propera. 16 16  dossi er 16. La Ll otj a: l a l l ui ta contra el s renous i l a def ensa del descans Una de les problemàtiques més importants al barri de la Llotja, per ser una zona residencial a la qual es dóna un ús turístic i comercial, és la relacionada amb el renou. Amb l?objectiu de posar fi a la situació de contaminació acústica mantinguda, els veïnats de la Llotja s?han mobilitzat de manera constant des de fa més de 20 anys. El renou ha estat i continua essent un motiu d?enfrontament entre veïnats i restauradors/comerciants. Ja el 1995 la Llotja va ser declarada Zona Acústicament Contaminada (ZAC). Això no obstant, aquesta i les posteriors declaracions no han aconseguit donar una solució al conflicte i el renou continua minvant el descans i la qualitat de vida dels residents. Un dels darrers episodis ha estat l?anul·lació de la restricció horària establerta el 2019, que avançava l?horari de tancament a les 23:00 h. L?associació de veïnats de la Llotja-Es Born continua encapçalant la reivindicació en favor de la vida de barri. 17. Ca'n Weyl er: patri moni recuperat? L'edifici de Can Weyler, un antic casal gòtic situat al carrer de la Pau declarat Bé d'Interès Cultural l?any 1993, és considerat un dels exemples més destacats de l?arquitectura domèstica medieval a Mallorca. Gràcies a la iniciativa de l'Associació per la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) es va posar en marxa el projecte que comença l?any 2010, moment en què va ser adquirit pel Consell de Mallorca per utilitzar-lo com un punt d'informació turística així com un centre dinamitzador i d'interpretació turística. L'any 2011 es va descobrir que el casal alberga uns banys àrabs que van haver de funcionar fins al segle XVI. ARCA, que l'any 2007 va tenir la seva seu a Can Weyler, en el 2012 exigeix al Consell que s'ocupi del manteniment de l?edifici. Avui dia, després de diversos estudis i informes tècnics, encara no hi ha una data prevista per la reforma ni un ús definitiu per l?edifici. 17  dossi er Pal ma: pi onera en l ?ex i gènci a conserv aci oni sta Per M i q uel Rayó D ragonera, Cabrera, la platja i sistema dunar i de conferim a aquest concepte). A Palma hi ha les institucions polítiques que tenen poder de decisió sobre l?ordenació territorial, i les seus de la basses d?Es Trenc... Aquests nomes evoquen espais representació democràtica. És a Palma, doncs, on singulars de la geografia de Mallorca. En ells hi ha s?havia de fer expressió pública i multitudinària del sargantanes i aucells, plantes comuns o endèmiques, desig col.lectiu concentrat en aquests lemes: ?Salvem ecosistemes fràgils i de gran interés científic pel fet Es Trenc!?, ?Dragonera pels dragons!?, ?Cabrera, parc de ser llocs d?encontre entre mar i terra o territoris nacional!?. Als carrers de Palma es feren les grans aïllats de relativament petita dimensió. Contenen manifestacions cíviques per a la protecció d?aquells també elements d?interés etnològic, històric o llocs. Encara que a Dragonera, a Es Trenc o a Cabrera econòmic que no cal decantar del conjunt. Pesca, es produissin fets reivindicatius puntuals: l?ocupació salines, caça, mollets, fars, camins, mites, zones de la primera (1977), els boicots a les maniobres marines de pesca..., i des de no fa massa temps, un militars a l?arxipèlag caprerenc, el tall de camins cap a indiscutible caràcter simbòlic. les dunes d?Es Trenc, i tants d?altres. Per a una Aquests noms i espais són ara emblemàtics: societat relativament petita com la insular, i encara representen moments essencials de la reivindicació provinciana com la de Palma, les manifestacions que social que afavorí la seva conservació. I no oblidem ompliren els carrers de la capital els anys setanta, que s?han convertit en patrimoni per a una ciutadania vuitanta i noranta, per a evitar usos d?aquells espais que aprecia valors paisatgístics i ambientals incompatibles amb la seva condició de patrimoni irrenunciables. La societat mallorquina, i la balear en natural, foren una sorpresa i alhora significaren un el seu conjunt, i d?arreu, va fer una passa de gegant punt d?inflexió exemplar arreu de l?Estat i d?Europa. cap a la modernitat quan va exigir ?des dels anys Pancartes, lectures de manifestos, articles de setanta del passat segle sobretot- la preservació premsa, convocatòries successives i tenaces de d?aquests espais i de tants d?altres: les albuferes de col.lectius com Talaiot Corcat, Terra i Llibertat, el Mallorca i Menorca, les salines pitiüses, cala Comité per a la Defensa de Dragonera, el GOB, les Montdragó, la Serra de Tramuntana, els Amunts, les accions directes seves a les que cal afegir les de platges del migjorn menorquí... Greenpeace... El suport d?intel.lectuals i d?artistes Té una certa lògica que Palma concentràs les com Josep Maria LLompart, Anthony Bonner, Maria principals manifestacions socials que portaren a la del Mar Bonet o Joan Miró, entre moltíssims d?altres, protecció d?aquests espais (com Ciutadella o Maó o la reforçava un anhel popular creixent, l?interés social Vila d?Eivissa, en les illes respectives). Però, Palma és de la Conservació. D?aquestes manifestacions ?i la capital de l?illa, diguem-ne, administrativa i política també d?altres que es comentaran en futurs articles- de les Illes Balears (sigui quin sigui el pes que Ciutat en pot presumir. N?ha estat pionera. 18 dossi er dossi er PA RC DE SES V ELES: EL M OV I M ENT V EÏ NA L, I M PRESCI NDI BLE PER M I LLORA R ELS BA RRI S Per l a Junta Di recti v a de l 'A V Ses V el es E l barri de Foners és un barri de l'eixample pròxim al Començava un llarg, i difícil, camí. No tots els veïns pensaven el mateix, ni tampoc l'Associació de Veïns de Foners, l'única existent, no s'oposava al projecte: centre històric i al Nou Llevant. És un barri administratiu pensaven, de la mateixa manera que molts de comerços, on estan ubicades diverses oficines administratives que aquests nous habitatges durien riquesa al barri. autonòmiques i municipals. Els límits territorials del barri són: Avingudes, c/ Manacor, Manuel Azaña, Joan Maragall. Els que rebutjàvem les intencions de l'Ajuntament ens reunírem amb veïns i duguérem a terme tota mena d'actes És un barri massificat d'aproximadament 15000 habitants, reivindicatius, com una penjada de pancartes a finestres i amb un disseny urbanístic de plantes baixes i edificis de balcons, torrades al mateix solar o recollides de signatures moltes plantes d'altura i cap zona verda ni esportiva, per (obtinguérem 1.091 firmes). El 17 de març de 1995, un tant per gaudir d'aquestes zones s'ha d'expropiar. Vàrem centenar de veïns acudírem al ple municipal amb veure l'oportunitat de tenir una zona verda quan el solar pancartes contra la construcció dels habitatges i on s'ubicava la fàbrica CIMSA, actualment el Parc de Ses reivindicant la zona verda en el solar. Davant aquesta Veles, el PGOU del 1985 ho destinava a zona verda. pressió veïnal, tots els grups municipals s'avingueren a Però l'any 1994 aquest solar es requalificava per iniciar una negociació amb les parts interessades per permetre-hi la construcció d'un edifici de sis plantes per proposar "que dicho solar serà destinado a zona verde y part d'una empresa, que també edificaria, a canvi, la seu de equipamientos". També es va deixar sense efecte el la Gerència d'Urbanisme. concurs convocat per Cort per comprar un edifici d'oficines per a la Gerència d'Urbanisme, el pagament del Atenent que aquesta transacció suposava la pèrdua de qual es destinava al solar. l'únic solar públic que quedava al barri, un grup de veïns ens ajuntàrem per oposar-nos-hi i demanar que no Donat el rebuig de l'AV foners, de defensar la zona verda, s'edifiqués , sinó que aquest es convertís en una zona els veïns que dugueren aquesta lluita van decidir constituir verda, tal com ho contemplava el PGOU de 1985, entenien una altra associació de veïns, ja que no es podia perdre que es podia perdre l'oportunitat de reivindicar que el l'oportunitat de tenir una zona verda al barri. solar fos un parc amb espais públics per la ciutadania i no un edifici. 19  Finalment, el 14 de gener de 1999 es va inaugurar el parc, amb la presència del batle Joan Fageda i d'un gran nombre de veïns que assistiren a la festa organitzada per a l'ocasió, que comptà amb foguerons i actuacions musicals. Amb una inversió total de 64 milions de pessetes (384.647,75 ?), el parc comptava amb deu espècies diferents d'arbres, arbusts i plantes de temporada, jocs infantils, bancs, etc. Cal destacar que, en una de les entrades, es va conservar la porta de l'antiga fàbrica CIMSA, que es va decidir protegir. Aquest arc, actualment, és tot un símbol del barri. Però la nostra lluita no va acabar aquí: l'equip de govern volia batejar la plaça amb el nom de Gabriel Alzamora, i nosaltres reivindicàvem el de Ses Veles, el topònim amb què es coneixia la zona, que prenia de l'antiga possessió a la qual pertanyia el solar, com constava en el registre de la propietat. Com a acte reivindicatiu, col·locàrem una placa amb el nom que defensàvem a l'arc del parc, en el marc de les festes de la barriada. Finalment, després d'aportar nombroses proves gràfiques sobre el topònim, el govern municipal ens donà la raó, i anomenà la plaça, definitivament, com a Parc de Ses Veles. Fotoscedides per l'Associació de Veïnsi Veïnes SesVeles 20  NOTÍ CI ES DE CI UTA T Pere Garau, mol t més q ue Nuredduna cri ti ca el tal ante " i mposi ti v o" de Cort y l a ausenci a de un Pl an de M ov i l i dad públ i co Diario de Mallorca, 10/04/2021.- representantes de Flipau amb Pere Garau, Pimeco y la Asociación de Comerciantes del Mercado de Pere Garau presentaron a los regidores las "incongruencias" que para ellos implica su proyecto para Nuredduna. Hi l a def i ende " l a mej ora" q ue supondrá el ej e cív i co de Nuredduna ante l a degradaci ón de Pere Garau Diario de Mallorca, 15/04/2021.- Ha reiterado que el proyecto de Nuredduna se hará y supondrá ?una mejora espectacular? para Pere Garau. Además, ha considerado que será ?una mejora que dará vida a un barrio que estaba en proceso de degradación? Pal ma i ncrementa en un 168,95%l as ayudas a f ami l i as v ul nerabl es por l a pandemi a Europa Press, 15/04/21.- El Ayuntamiento de Palma, a través del área de Bienestar Social, destinó en 2020 hasta 11 millones de euros en ayudas que llegaron al nueve por ciento de la población. Pal ma ya ti ene en march a más de 200 nuev as v i v i endas de protecci ón of i ci al Diario de Mallorca, 20/04/2021.- LEstas VPO estarán finalizadas en julio de 2022 y sus inquilinos pagarán el 30% de sus ingresos como máximo El A yuntami ento conv ocará de nuev o a f i nal es de año l os presupuestos parti ci pati v os Diario de Mallorca, 18/04/2021.- Las siguientes votaciones se aplazarán hasta 2022 Gran acol l i da del pri mer parc i nf anti l i ncl usi u de Pal ma IB3 Notícies, 18/04/2021.- L?objectiu, el de fer que sigui més inclusiu, s?aconsegueix amb l?oportunitat que permet d?aprofitar-lo amb tots els sentits. Centre Hi stòri c av al a l a ref orma del Parc de l a M ar y l a i l umi naci ón de l a Seu Última Hora, 21/04/2021.- La aprobación de la reforma del Parc de la Mar se realizó sin que el equipo de Gobierno haya aceptado la catalogación y protección de este espacio, como reclama Arca. Pal ma conv erti rá un v i ej o cuartel en un nuev o barri o La Vanguàrdia, 23/04/2021.- La nueva área urbana de Son Busquets, inspirada en las supermanzanas de Barcelona, tendrá 900 viviendas Jarab o rech aza prorrogar l a ampl i aci ón de l as terrazas en cal zadas h asta f i nal de año Última Hora, 23/04/2021.- El concejal de Participació Ciutadana i Govern Interior, Alberto Jarabo, consideró que «hay que ser más cautos, es mejor ir ampliando el plazo trimestralmente». Di me dónde v i v es y te di ré de q ué v i v es: Un anál i si s de l as desi gual dades en l a f uente de i ngresos de l os v eci nos de Pal ma Passesperdudes, 15/04/2021.-En este análisis se usarán los datos ofrecidos por La Vanguardia en su artículo ?¿De qué viven tus vecinos??para hacer un breve radiografía de la situación de Palma. 21  El Fòrum presenta l '" A genda d'ob j ecti us per a l a reconv ersi ó turísti ca" Aquest mes el Fòrum va presentar al Parlament el primer d?una sèrie de documents que pretenen oferir reflexió i propostes sobre els temes centrals de la nostra realitat, que contribueixin a avançar cap a una societat més equilibrada, sostenible, solidària i inclusiva. A aquest document la plataforma d'entitats advoca per la reconversió de les obsoletes per a usos socials, culturals o sanitaris. EA PN l l ença l a campanya " Per una soci etat més j usta, marcau l a X sol i dàri a" Coincidint amb el Dia Mundial de la Salut, el període per fer la declaració de la renda ha començat un any més i, amb ell, les ONG s?uneixen per presentar la campanya de la «X Solidària» i aconseguir que més persones contribuents marquin la casella 106 d?Activitats d?Interès Social en la seva renda El Cercl e d'Economi a organi tza l a conf erènci a " La ci udad de l os Cui dados" Izaskun Chinchilla, arquitecta madrilenya pionera en projectes arriscats, va explicar en la conferència oferta pel Cercle la seva visió sobre l'arquitectura i urbanisme actuals. 22 RESSENYA La ci utat turísti ca: de 1975 a 2020 Pal ma, l a ci utat env aïda. Bi ograf i a de Ci utat Palma XXI ?El títol d?aquest llibre no és únicament un joc de Sagrera, Aurora Picornell, Josep Tous i Ferrer o paraules i un gest de reconeixement al llibre de Maria del Mar Bonet. La Biografia de Palma és una Màrius Verdaguer La ciutat esvaïda, sinó també història de grans esdeveniments i de noms propis, l?expressió d?un convenciment. Palma ha crescut, però també, i potser sobretot, d?una societat sobretot, per la gran influència que han tingut les col·lectiva i una ciutadania que reclama la seva successives invasions de pobles i grups al llarg de identitat. Així queda de manifest als darrers la seva història i per determinats fenòmens capítols d?aquest quart volum amb el moviment externs a la dinàmica pròpia de la ciutat?. Amb cultural amb El Terreno com a centre neuràlgic, les aquestes paraules donava inici l?any 2016 el reivindicacions ciutadanes com la del parc de la primer volum de ?Palma, la ciutat envaïda. Mar o les lluites dels darrers anys contra Biografia de Ciutat?. Tota una declaració l?especulació urbanística i per una ciutat amb vida d?intencions d?una obra que va sorgir amb la de barri. intenció de convertir-se en una narració Més de setanta persones han participat en la col·lectiva de l?evolució de la ciutat. redacció dels diferents capítols dels quatre El passat 29 d?abril es va presentar a la Biblioteca volums de la Biografia, especialistes en diverses de Cort ?La ciutat turística: de 1975 a 2020?, el disciplines com ara la sociologia, l?arquitectura, darrer volum d?aquest projecte de Palma XXI que l?urbanisme, l?art o la història. ?Palma, la ciutat s?inicià l?any 2016. Coordinada per Jaume Garau i envaïda. Biografia de Ciutat? és una passejada per amb una selecció fotogràfica a cura de Jaume la vida de la ciutat des del seu naixement fins a la Gual, les pàgines de la Biografia fan un recorregut pandèmia, que de ben segur tindrà noves pàgines per Palma des de l?assentament romà fins a la en aquesta nova ciutat en transició. COVID-19, passant per la desviació del torrent de sa Riera, la construcció de la murada renaixentista, l?obertura del Gran Hotel o les tertúlies literàries Versió digital disponible gratuïtament a la web de Palma XXI. Versió impresa, contactar a info@palmaxxi.com dels anys seixanta del segle XX. Una narració amb protagonistes com Jafudà Cresques, Guillem 23  Carpe di em, ¿a q ué preci o? Pienso en este nuevo plano de la ciudad por ver de reconocerme viajera en su día a día y que al igual que el mío, y el de miles de personas, certifico que ha cambiado. No la pienso en este año de vacío y silencio, la recorro de nuevo revuelta, pizpireta, primaveral, alterada, sentada en las terrazas en las franjas de horarios que las normas vuelvan a dictar como quien da migajas de pan a las palomas. Palma se prepara para ponerse el bikini. ¿A qué precio? En la antesala, en el experimento, del festejo del Día del Libro, dos sentimientos se contraponen: la felicidad de que leer vuelve a celebrarse como una fiesta y la preocupación de que en un tris tras nos olvidamos de las cautelas. Liberados de las cárceles de las distancias, asaltamos a degüello los tenderetes, codo a codo con cientos de iguales, a la búsqueda del ejemplar libresco. Olvidamos que el bicho anda suelto y que el ritmo de las vacunas no es el deseado y que tampoco estar pinchados nos garantiza estar libres del ¿Carpe diem para volver a abrirnos de piernas al mismo virus. Claro que, cómo poner numerus clausus entre puestos modelo de crecimiento económico, el turismo como única Il·lustració: Toni Salvà. de libros, tras meses de anclaje al mundo pantalla, sin industria que nos alimente? ¿Carpe diem para un sálvese reconocernos que somos de piel y olemos. quien pueda que está decorando una ciudad de terrazas de Si en el mundo cuántico no hay zona de confort, tampoco lo cartón piedra, donde reina el feísmo y hasta cierto ridículo? hay en las ciudades. Todo se desmonta puesto que somos Hace muchos, muchos años, venía Rosario a limpiar a la casa carne de cambio, átomos inquietos. Hace unos días han sido de mis padres. Era una andaluza reservada, amorosa, que yo publicados los resultados que sitúan a Palma como una de adoraba. No podía dejar de mirar cómo posaba sus manos de las peores ciudades para vivir, concretamente nos colocan Macarena sobre los objetos. Un día me invitó a su casa. ?A en un tercer o segundo puesto, detrás de Madrid y merendar?, me anunció. Yo salivé porque sabía que todo lo Barcelona. La encuesta de la Organización de Consumidores que hacía Rosario sería como para un día de fiesta. Llegamos y Usuarios (OCU) nos suspende en movilidad y en a su piso, y recuerdo el olor y la belleza que emanaban de educación, además de recordar lo caro que resulta pagar lo una cocina alicatada en blanco, conIl·lustració: unos geranios rojos y imprescindible, alimentación y vivienda. Toni Salvà aquella luz prodigiosa que entraba por el ventanuco de la Se les preguntó a los encuestados a finales de 2020 pero si pequeña estancia, de un modesto piso del extrarradio que a retrocedemos en el tiempo, nunca tuvimos unos resultados mí me pareció el cielo. Ni qué decir que la merienda fue un óptimos. En 2019, nos situaron en el quinto puesto, por festín. déficits parecidos. Relato esto porque en cuestiones de estética no solo cuenta ¿Recuerdan cuando nos vendieron como el mejor destino, la el dinero, son otras las escuadras y tiralíneas que construyen mejor ciudad para vivir, y empezaron a subir los alquileres, la belleza. Y a ellas me remito cuando pienso en esta ciudad nos echaron para convertir las viviendas en hoteles o en afeada por una terrible crisis que nos ha sacado de la zona apartamentos camuflados? A zapatazo limpio te sales de la de confort en la que nunca deberíamos habernos instalado. zona de confort. ¡Seámos cuánticos y austeros! Carpe diem, sí, pero no a cualquier precio. ¿Qué ha aprendido esta ciudad, sus gobernantes, sus inquilinos, de esta dichosa pandemia? Creo, superado el año, que de boquilla hemos memorizado unos cuantos eslóganes Nota: La periodista i escriptora Lourdes Durán publica els seus articles cada setmana a la web de Palma XXI, acompanyats per les il·lustracions de Toni como el de vivir al día, que suscribo plenamente aunque me Salvà. gustaría añadirle un poco de sal y pimienta. 24 www.palmaxxi.com info@palmaxxi.com