Revista CIUTAT #7_FINAL

Abril 2021 Núm. 7 LA CI UTA T LI TERÀ RI A  EN A QUEST NÚM ERO DE CI UTA T La ciutat literària Per Carme Castells i Joana Abrines 04 Ciutat, vista per qui escriu 06 Entrevista amb Àlex Volney President del Gremi de Llibreters de Mallorca 10 Palma, ciutat en lletres Edita: Diversos/es autors/es 12 Els refugis antiaeris a Palma: un patrimoni per recuperar Per Tomeu Fiol 18 Notícies de Ciutat www.palmaxxi.com info@palmaxxi.com 22 El futur de Palma: notícies de les entitats 23 Ciutat és una publicació independent i plural que defensa la llibertat Ressenya: d'expressió. Les opinions expressades a les seves planes no són assumides Històriesdel barri de Gabi Beltrán i Bartolomé Seguí necessàriament per Palma XXI, sinó que pertanyen als seus autors i autores, que en són responsables. 24 Portada: Foto de Matías Sanabria. del Banc d'Imatgesde Palma: una ciutat, infinites històriesde la Fundacio Turisme Palma 365. EDI TORI A L ?What is the city but the people??Climent Picornell ens recorda aquestes paraules atribuïdes a Shakespeare, ?la ciutat què és, si no la seva gent??. Podem afegir sense por a equivocar-nos que la ciutat què és, si no les seves lletres? Novel·les, poemes, realitats o ficcions que reflecteixen precisament les experiències de la gent que fa Ciutat i l?evolució de la ciutat mateixa. La literatura és memòria, és actualitat i és futur. Ens permet interpretar la realitat des d?un altre punt de vista, viatjar en el temps o passejar per una ciutat utòpica. Hi ha dos aliats naturals de les lletres: les llibreries i els bars (els llibreters i la tertúlia), i ambdós estan en perill d?extinció. La gentrificació, la turistització i la globalització pretenen arrasar també amb la literatura. La darrera, la comanda de llibres mitjançant apps de servei a domicili. El capital al servei del capital. I la cultura, on queda? La bona notícia és que torna Sant Jordi, com ens conta Àlex Volney a l?entrevista d?aquest mes. Torna adaptat a la coneguda nova normalitat, com no pot ser d?altra manera, però torna als carrers, que és on han de ser els llibres. Un bon moment per fer una passejada històrica ?pel carrer de l?Almudaina. Tot és fosc. L?oratge ha apagat els festers que el Virrei mana encendre tots els horabaixes als soldats de guàrdia?(El darrer blau de Carme Riera). O per enyorar la ciutat coneguda on ?el temps, com un riu invisible, ha anat passant pel centre del passeig, enduent-se silenciosament coses que semblaven indestructibles i traginant-ne altres de noves que, a poc a poc, s'han anat incrustant en aquell lloc i ha arribat a semblar que hi havien estat sempre?(La ciutat esvaïda de Màrius Verdaguer). També potser un bon moment per recordar una ciutat demacrada on ?els americans ens pagaven amb dòlars. Les putes també ens donaven una part per dur-los els marins. I ens canviaven els dòlars per pessetes?(Històriesdel barri de Gabi Beltrán i Bartomeu Seguí). O fins i tot per viure a una ciutat distòpica en la qual ?l?exèrcit ha desplegat les tropes. Al carrer Jaume III un soldat infectat ha pitjat el gallet i ha matat tots els que tenia a prop. Segons fonts oficials, la ràfega ha durat deu segons, fins que el soldat ha deixat caure l?arma a terra i ha dit beeeeee?(Alexandra Schneider und ihr Casiotone de Joan Miquel Oliver). Un bon moment, com sempre, per llegir.  dossi er LA CI UTA T LI TERÀ RI A Per Carme Castel l s i Joana A bri nes Fundaci ó M al l orca Li teràri a El Born. Foto: Toni Font i Tolo Balaguer per WoW Mallorca. L es ciutats són dels seus habitants: això hi inclou, per descomptat, els visitants que hi nien i els escriptors/es que Mendoza? Tan sols són visions singulars de diferents ciutats que són múltiples, malgrat que aquestes visions Foto: Arxiu individuals s?hagin consolidat en l?imaginari de Pere moltsNicolau. dels seus visitants, i també habitants. hi escriuen. En aquest sentit, cal entendre que existeix una ciutat de Palma com a constructe dels autors que han Valorant la perspectiva que les veus literàries escrit a ella i sobre ella: els pretèrits, patrimonials, i els que proporcionen a l?hora de conèixer el territori, on ho continuen fent a dia d?avui. constitueixen una mena de filtre lluminós amb què enfocar una mirada més rica sobre el paisatge que volguem Aquesta ciutat literària ha nascut en forma de paraules observar, vam crear fa més d?un lustre el projecte Walking que descriuen o evoquen, fixant per a sempre les on Words. Mallorca Lit erària, amb voluntat de fer memòries d?allò esdevingut o imaginat. Com una capa accesible la paraula d?un bon nombre d?autors i autores superposada al patrimoni que podem veure, definint la que han escrit a Mallorca i sobre Mallorca. Sota la marca seva fesomia, els seus espais i elements, la seva cultura genèrica de WoW Mallorca, el projecte va generar viva i ritual, Palma és també aquella part de patrimoni diversos recursos i formats per deixar-nos guiar per l?illa invisible que està format per veus, per frases, per en la millor companyia: de la mà d?escriptors de tots temps elaboracions literàries que dialoguen amb els espais i els i procedència, com són Josep Pla, Anaïs Nin, Jorge Luis temps de la ciutat. La literatura és una part del patrimoni Borges, Agatha Christie, Albert Camus, Júlio Cortazar, intangible propi de la nostra ciutat. Les veus dels Martin Amis, Llorenç Villalonga, Ramon Llull, Thomas escriptors i les escriptores que hi han escrit o que s?hi han Berdhardt, Mario Benedetti, l?arxiduc Lluís Salvador o el referit en les seves obres constitueixen un espai de cronista de la Ciutat de Mallorques, Miquel dels Sants crònica, realista o fantasiosa d?aquella mateixa ciutat que, Oliver. per definició és múltiple. En rellegir aquests textos literaris, rellegim en bona manera la ciutat, i aconseguim Palma, ciut at lit erària fer conviure les mirades més diverses, incorporant matisos En aquesta mirada global a Mallorca en clau literària, rics a la visió col·lectiva; connectam historia, present i queda ben evidenciada la densitat de veus que han sorgit futur; també arquitectura, patrimoni, paisatge, tradicions i, referides entorn a Palma, com a ciutat de referència en el que creiem que és més important, expressat a través de tots els períodes històrics: ciutat de trobada, ciutat de la paraula com a element mínim del codi literari: la trànsit, ciutat d?arribada, ciutat de vida. La selecció de humanitat que l?habita. textos literaris referits a Palma és ben àmplia i diversa, i Hi ha tantes Palma com imatges que aquesta ciutat, o tenint en compte que el projecte no persegueix algún dels seus racons, ha vessat en la literatura -talment l?exhaustivitat sinó la representativitat, és ben obvi que la hi ha múltiples Lisboa, entre elles les de Pessoa i Tabucci; gamma de literatures que habiten la ciutat de Palma és tan diversos Trieste, de Joyce, de Magris i molts altres; nodrida que ens ha obligat a créixer en fites identificades diferents Buenos Aires, com les de Julio Cortázar i Borges; per tal de mostrar la riquesa d?aquest ventall. Hi trobam mil-i-un París, Roma, Londres, Belfast; i fins i tot la ciutat una Palma medieval, barroca, noucentista, moderna i de ciutats en l?art, designada per Addington Symonds com contemporània: a través de la paraula viatjam a moments ?el Shakespeare de les ciutats?, recorrent presencia en art i tan diferents com el naixement del turisme a principis del literatura basada en les imatges i vivències que ofereix la XX o l?expansió ja imparable de l?era globalitzada a ciutat de Venècia. Quin era el Londres de Dickens, el Berlin principis del XXI; el call jueu, el foc de la inquisició, la de Thomas Mann, el París de Proust, la Barcelona de Rambla de la guerra civil, la visió idíl·lica d?una ciutat 4  dossi er Plaça Major. Foto: Toni Font i Tolo Balaguer per WoW Mallorca. secular on malgrat tot perdura una condició insular que li atorga aïllament, protecció. Posam en contacte lectures patrimonials, d?autors de tantes èpoques anteriors a l?actual, amb lectures en clau ben present com les de José Carlos Llop, Carme Riera, Guillem Frontera, Angelika Schrobsdorff, Thomas Berdhardt, Sebastià Perelló. Incloem la poesia Joan Alcover, Bartomeu Fiol, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, i també Àngel Terron, Biel Mesquida, Andreu Vidal, Margalida Pons. Llegim els seus textos en veu alta i en traducció a diversos idiomes, per tal de fer accessible aquest llegat invisible a residents i visitants de diversa procedència. Conviuen en els textos d?aquesta Palma literària històries d?amor, desamor, fascinació i guerra, carregant els espais on s?ubiquen aquests textos d?un nou significat -la nova riquesa d?una herència reconeguda i que ens pertany a tots, com la ciutat mateixa. Les fites de Palma literària seleccionades en el projecte La Misericòrdia. Foto: Toni Font i Tolo Balaguer per WoW Mallorca. WoW Mallorca ens duen a indrets de molt diversa mena: carrers, places, jardins, barris i carrerons. Transitam pels carrers de l?entramat urbà, deixant que en la mesura que alçam la veu d?aquests autors apareixin davant dels nostres ulls noves visions de cada lloc: ni la reproducció 3D o la realitat augmentada més puntera no aconseguirien mostrar-nos amb tal vivesa les diferents Palma que ens evoquen aquests textos. Visitam la Seu, que per a Borges és com un vaixell de pedra; el Born descrit per Josep Pla com una delícia urbana, un saló acabat; amb Llorenç Villalonga respiram les ombres d?un temps que s?esmuny -i que tanmateix roman, perdura, en els carrerons a l?ombra de la Seu; a la Plaça Major recordam una ciutat medieval, on va néixer Ramon Llull, el primer poeta en llengua catalana, a més de savi, filòsof i lingüista; al Claustre de Sant Francesc, alenam aquella pau d?esperit que va inspirar Gran Hotel. Foto: Toni Font i Tolo Balaguer per WoW Mallorca. l?existencialista Albert Camus; a El Terreno, on temps enrere s?hi prenien cocktails endiablats i les dones fumaven, hi trobam els ressons certíssims d?aquella renovació artística que va niar durant el passat segle, des de Gertrude Stein i Robert Graves a Camilo José Cela. I lluny del brogit del centre històric i de l?eixample, en els barris perifèrics, també hi descobrim veus encara latents, com la del francès Jean Giono a Son Sardina, on escrivia sobre la joia de viure l?illa en un entorn rural, descobrint l?essència mateixa del viatge: ?Vols viatjar? És així com es fa el viatge: amb els dos peus i els cinc sentits. Vols viatjar? És ara que fas realment el viatge, sobre els teus dos peus amb els cinc sentits... És així que hom s?assabenta que el viatge no és un mitjà sinó una finalitat...?. És amb aquest esperit que us convidam a iniciar un nou viatge per la ciutat de Palma, caminant amb les paraules com a guia, de la mà dels escriptors i escriptores que ens El Terreno. Foto: Toni Font i Tolo Balaguer per WoW Mallorca. han llegat els relats i poemes d?una ciutat literària. Hi veniu? 5  dossi er CI UTA T, V I STA PER QUI ESCRI U Per fer aquest número especial sobre la ciutat literària, ens vàrem posar en contacte amb alguns dels escriptors i escriptores de les nostres lletres per saber com Palma havia influït o inspirat la seva obra. Carme Ri era Palma és una presència constant a quasi tots els meus llibres. Tal vegada perquè la tenc sempre present encara que sigui enfora. La zona que més m?ha inspirat sempre és el barri vell, tots els carrers que surten a Dins el darrer blau. Carl os Garri do Jo no percebo la ciutat de Palma com un escenari molt literari. Més aviat m'inspira motius històrics i llegendaris. De totes maneres, la ciutat està molt present a la major part del que he escrit, sobretot en periodisme. I he de dir que, quasi 50 anys després de començar, encara tinc la sensacióque moltes coses se m'escapen. Palma és una dona literària una mica esquiva, crec jo. La ciutat ha estat molt present a la meva obra periodística, que a causa dels anys que porto a la professió és forçosament extensa. Darrerament, he deixat una mica l'activitat escrita per l'oralitat. En forma de passejades o activitats presencials. I en aquest sentit sí que Palma ha ocupat un paper molt central. Malgrat els canvis que està experimentant, Palma és una ciutat amb un potencial de mite i ànima molt notable. 6  dossi er José Carl os Ll op A partir del segle XIX la novel·la es fa ciutat i la ciutat novel·la. És l'esplendor de la novel·la burgesa ?de Dickens a Balzac? que culmina en el luxós tapís de La Recherche de Proust. La gran novel·la americana del segle XX no la deixarà de banda i avui podem dir, amb ironia o no, que som incapaços d'entendre la ciutat sense les novel·les. La meva narrativa entra de ple en aquest mapa i dins ell es desenvolupa, des de El informe Stein o La cámara de ámbar fins El mensajero de Argel o En la ciudad sumergida. Pens que les millors novel·les de Palma ?aquelles on la veu de Palma és el personatge principal? són Mort de dama i Miss Giacomini, de Llorenç i Miguel Villalonga respectivament. Cap de posterior les ha superades. I pens també que cap poema superarà com a ànima de Ciutat, Auca de Roselló?Pòrcel. Quant a la Palma dels meus llibres, a les seves pàgines s'amaguen altres ciutats en un joc de miralls on és tota la Mediterrània. Mai he sabut veure i sentir Palma sinó com el retrat d'una dama que ens obri les portes de ca seva, que són les de la memòria i la història, del pecat i de les virtuts, de la llum i de la foscor, de la veritat i la seva negació... Hi ha tot un univers al darrere: amb saber mirar és suficient. Jaume Ol i v er Al meu llibre, Crònica desordenada de Ciutat Antiga (Pagès editors, 2019) Palma és, en el fons, la gran protagonista. A la novel·la, vaig imaginar un diluvi mundial i interromput de 114 dies que ve seguit d'una pandèmia letal. L'única ciutat que en sobreviu, a tot el món, és Ciutat Antiga (Palma). Aquestes catàstrofes em serveixen per explicar la idiosincràsia d'una ciutat i de la seva gent que sempre s'ha cregut el centre del món. Un sentiment, de vegades un poc innocent, que casa molt amb la identitat insular i que ha fet d'aquesta ciutat bressol del millor i del pitjor: de grans talents i de grans enveges. Podríem dir que el meu llibre està a mig camí entre la utopia i la distopia. Intentant explicar per què serà l'única que sobreviurà al desastre mundial, faig un recorregut per tota la seva història. Des de la fundació romana fins a la gentrificació. A través de personatges històrics i d'altres inventats vaig filant tota la trama fins a arribar a l'única conclusió possible, aquesta és el joc literari que propòs: que, en el fons, aquesta ciutat serà sempre inconquerible, una mica com aquella aldea de la Gàl·lia. Sí, em sap greu per tota la resta, sobreviurem contra tot pronòstic. 7 dossi er Lourdes Durán Somos el lugar que habitamos y éste puede ser un espacio concreto o un territorio mental. O todo a la vez. Durante muchos años escribí crónicas de Palma, la ciudad dónde he nacido y en la que he pasado la mayor parte de mi vida. Así sigue siendo ahora, solo que ya no son crónicas concretas, de espacios concretos, de personas concretas. Desde hace un tiempo, hice un hatillo porque con los años es mejor viajar ligeros de equipaje, para no molestar a los huesos ni a las articulaciones, y me mudé a una ciudad que me he inventado, La Ciudad Cuántica. En ella lo minúsculo cobra vida porque está hecha de partículas entrelazadas. Palma XXI me pide un texto para hablar de mi relación literaria y la ciudad o a la inversa, que no es lo mismo pero es igual. Y tras cavilar un poco, aventuro que mis recuerdos me llevan a una ciudad costera, que huele a salitre y a alquitrán, donde veo el llaüt de mi padre arribando al Portitxol, donde juego entre piedras y restos que aporta el mar con las que fueron mis primeras amigas. Con los años, nos mudamos de barrio y el mar quedó fijado como territorio al que acudo siempre siempre, vaya dónde vaya. Me hicieron inquilina de la periferia y eso me convirtió en viajera del mundo. En ella aprendí que si en el casco antiguo de Palma la comunicación era entre líneas, en el extrarradio era más directa. Mi ciudad se hizo a partir de entonces de palabras volanderas. Me gusta viajar agarrada a ellas como quien se sienta en el gran escenario de un banco en un parque público, desde donde miro, escucho, callo, sonrío, lloro y saludo. Desde esas atalayas construyo mi ciudad que hoy está en Palma pero que se ha movido en el mapa porque la ciudad que habito y me habita soy yo y mi circunstancia. Y como para todos, ha cambiado. Eduardo Jordà En realidad no sé decir si Palma me ha inspirado o no. Lo único que puedo decir es que nada de lo que he escrito -nada, repito- habría sido posible si no hubiera nacido en Palma y no me hubiera formado como escritor en Palma. Siempre ha estado ahí, al fondo, como una puesta de sol o la primera luz del amanecer. Aunque estés dormido, aunque no prestes atención, esa luz está ahí, lo quieras o no. Tú no la ves, pero ella sí te está viendo a ti. Y te está alumbrando, te está permitiendo ser el que eres, te está mostrando un camino (que uno lo quiera seguir o no, eso ya es otra historia). Llevo viviendo más de treinta años lejos de Palma, pero Palma nunca se ha ido. Sigue ahí. Y seguirá ahí mientras siga escribiendo. A Palma le dediqué un libro que salió hace justamente veinte años, en 2001, y que se llama La ciudad perdida porque hablaba de una ciudad que ya no existía: la ciudad de mi infancia y juventud, la ciudad del Terreno y Porto Pi donde viví los mejores años de mi vida. Por eso la llamé ?La ciudad perdida?, usando un título que Scott Fitzgerald usó también para hablar de la ciudad de Nueva York de su juventud que también era para él otra ciudad irremisiblemente perdida. A Palma le dediqué también el pregón de la Festa de l´Estandart de 2011, que titulé ?Ciutat de Palmes?, en el que hablaba de esa ciudad dual -provinciana y cosmopolita, bilingüe y escéptica, encerrada en sí misma y abierta al exterior- que siempre me ha parecido una de las mejores ciudades del mundo. Crecí viendo barcos que entraban y salían del puerto y viendo cómo la barcaza del práctico hacía zigzag en la bahía de Palma. Ahí había una enseñanza: los barcos llegan y se van, nada queda, nada permanece, y no somos nada más que observadores que ven cómo las cosas llegan y se van. Esa imagen está presente en muchos de mis poemas (?Tres días de 1965?, ?Palma, un día de agosto?, ?Paseo Marítimo?, ?Morralla?) y también está presente en el trasfondo de la memoria de muchos de mis personajes. Aunque esos personajes no lo digan, aunque quizá ya no se acuerden, yo sí me acuerdo. Y sé que ese recuerdo, algún día, aflorará en su mente cuando menos se lo esperen. Y eso es Palma: ese recuerdo que jamás desaparecerá, esa luz que nunca sabemos desde dónde nos llega. 8  dossi er Cl i ment Pi cornel l Ciutat ha estat i és protagonista i escenari dels meus escrits fins el punt de què Palma és la protagonista d?un llibre meu: Palma, crònica sentimental, on surten d?una manera o d?altra tots els escenaris urbans que he viscut, des del meu naixement, infantesa, jovenesa i senectut. Del passeig Marítim al barri del Pont del Tren, de l? Institut Ramon Llull a la ciutat antiga i, sobretot, on visc des de fa més de trenta anys, la plaça de la Llotja i tot el barri del Raval de Mar. M?han interessant les microgeografies urbanes i els seus personatges peculiars, entre ells, particularment, els dels cafès i bars als que he anat més sovint: el Bosch, el Martí, el Central, el bar sa Llonja... i alguns de desapareguts, amb gran esment pel Niza i el Líric. M?ha agradat passejar sense massa nord, fer de flâneur, perdrem pels carrerons del barri de la Seu o pels carrers de l?Eixample, molt més enllà d?estudiar la ciutat com si fos un professor de geografia urbana, que ho he estat. En aquest darrer sentit som membre de Palma XXI que m?ajuda en tots els meus anhels de conèixer Palma des dels vessants més històrics i socials. Però de totes maneres, ho he de dir, una branca de la geografia m?ha interessat en aquest sentit, la geografia del subjecte o les geografies personals, anomenades per altres psicogeografies, que es preocupen de com les emocions del lloc ens influeixen i al revés. Palma ens apareix aleshores amb els seus llocs viscuts, llocs visitats, els llocs allunyats, estimats, temuts, odiats... en definitiva un espai personal. I un poc a l?inrevés, Ciutat mediatitzada per les nostres emocions, Palma matisada per l?experiència, la creença, els valors, la personalitat pròpia. Els anomenats geògrafs humanistes en fan un punt més: l?espai percebut, per ells és el món viscut, l?espai és converteix en lloc, a la percepció s?hi afegeix la vivència. ?What is the city but the people?? La ciutat que és? Sinó la seva gent... , ho deia Shakespeare, i és veritat, la gent fa Ciutat, i com ha canviat la gent de Palma! Això és el que es reflecteix en les converses que escolt i transcric, i modific, i invent, dels ciutadans d?avui. M?agrada molt la cita d?Albert Camus: ?L?amor compartit amb una ciutat és, sovint, un amor secret?. És ben certa però alguns traïm aquest amor secret i el feim públic d?una manera brusca i sensual per compartir-lo, per mostrar-lo impúdicament. És cert que la meva mirada sobre Palma és per esbrinar el que queda de la ciutat d?abans i en què s?ha convertit la ciutat d?ara, però sense estar travat per un excés d?enyorament. 9  dossi er dossi er " La l i teratura és un al i ment i mportant per a l ?àni ma" Entrev i sta amb À l ex V ol ney, presi dent del Gremi de Ll i breters Què t eniu previst per enguany a no-Sant Jordi com dic jo, que vàrem Àlex Volney és el propietari de Ciut at ? fer l?any passat el 23 de juliol, una horabaixa. Va tenir molt bona Llibres Ramon Llull, als Geranis, i, des El primer que tenim és Sant Jordi, el del passat mes de febrer presideix el valoració. La nostra voluntat és sortir Dia del Llibre, 23 d?abril. No serà com Gremi de Llibreters de Mallorca, el màxim al carrer. altres anys, però esperam poder fer entitat constituïda l?any 1975,i que alguna cosa més que ara fa un any, on La Setmana del Llibre en Català se sol treballa pel foment i la visibilitat de la no hi va haver res perquè estàvem fer el novembre, l?any passat, ja en lectura i les llibreries. confinats. Encara estam pendents de situació de pandèmia es va realitzar al Parlam amb ell sobre els plans de les com evoluciona la situació, esperam pati de la Misericòrdia amb totes les llibreries de Palma per aquest 2021, no haver de viure un altre Sant Jordi mesures sanitàries. com els ha afectat la pandèmia i com virtual. En principi, hi haurà firmes a De Sant Jordi a Sant Jordi. Quin s?han adaptat. I, és clar, com veu ell la totes les llibreries, amb una ruta lineal, balanç fas de l?any? Com ha afect at ciutat literària. esponjada, per complir amb les aquest a sit uació a les llibreries de directrius sanitàries. La capçalera o Des de quan et dediques als llibres? Ciut at ? tema principal seran els 500 anys de Des de petit m'agrada escriure, per Germanies. Estam en una situació Abans de la pandèmia les llibreries de això em vaig ficar al món del llibre. El molt delicada, però som optimistes i Palma estaven a plena activitat. 2014 vaig obrir Llibres Ramon Llull. conscients que s?ha de fer així. Havien esdevingut petits centres Tenia una visió romàntica de les culturals, no només un lloc on la gent La fira del llibre normalment era un llibreries, després veus que hi ha una comprava llibres. Les llibreries són un esdeveniment de deu dies al Born, on realitat, que tot i ser engrescadora lloc d'interacció entre llibreters i les llibreries instal·laven les seves perquè et trobes amb reptes diaris, no clients i entre clients. Aquesta casetes. Solia començar el darrer cap s?ajusta al que t?havies imaginat. Així i dinàmica es va aturar amb la Covid. de setmana de maig, amb un tema tot he de dir que és un negoci Hem tengut una pèrdua de facturació central. Estam veient com es farà, i fascinant. al voltant del 30% aquest any, el també si podrem repetir l?edició de trimestre més decisiu per als Llibreries a la Fresca, el nostre 10 llibreters, el segon, es va perdre. Això dossi er ha repercutit a tot el sector del llibre, als escriptors i escriptores, les editorials, etc. Hi ha molta angoixa al sector. El món del llibre sempre ha estat precari, per sort, estam en transformació constant. Algunes editorials han aprofitat per fer el bot " A b ans de l a pandèmi a l es l l i b reri es de Ci utat al digital, les llibreries han enfortit les h av i en esdev i ngut peti ts centres cul tural s" seves botigues online, etc. Com ha respost la client ela? Una resposta brutal. Molta solidaritat i aposta pel petit comerç. La gent " La resposta de l a cl i entel a h a estat b rutal : lectora es va reafirmar. Qui més i qui mol ta sol i dari tat i aposta pel peti t comerç" menys s?ha aferrat al cine, la música i la literatura durant el confinament i la pandèmia en general. Han canviat els hàbit s lit eraris de la " La pèrdua de b ars i caf ès de Pal ma h a suposat gent ? tamb é perdre punts de trob ada entre el s Hi ha hagut de tot. Hi havia gent que escri ptors i escri ptores" venia a cercar coses més light, però jo també he notat un retorn als clàssics, he venut molt Tolstoi, Camus, Dostoievski, Steiner? M?ha recordat al moment que vàrem viure el 2001 quan van caure les Torres Bessones, també record que la gent va cercar llibres més profunds. La literatura és un aliment important per a l?ànima de les persones. També ens hem trobat amb molta gent que s?ha bloquejat amb la lectura i ens ho explicaven. Ens ha esclatat a tots el futur a la cara. Hi ha hagut gent que ha seguit amb l?autor que li agradava, altres han vengut a cercar edicions noves de llibres que els van marcar quan eren joves? al final, els llibres serveixen per mirar-te a dins. Creus que Palma és una ciut at lit erària? Palma té molt de ciutat literària. El seu problema és que es mira molt el melic. És cert que hi ha molta gent fent coses interessants, petits editors independents, revistes... La pèrdua de bars i cafès com el Moka, on es reunia el grup Tago, ha suposat també perdre punts de trobada entre els escriptors i escriptores, on es feien tertúlies improvisades. Tothom té la seva Palma literària. La meva, com la de tants, és la de Rosselló-Pòrcel, amb L?Auca, un poema sobre la nostra ciutat amb un punt d?avantguarda. Té una vigència total, Adalt, Llibreries a la Fresca, el 23 de juliol de 2020 (foto: B. Ramon/Diario de Mallorca). va ser premonitori de la Palma que Abaix, presentació de la Setmana del Llibre en Català al pati de la Misericòrdia , el passat havia de venir. mes de novembre(foto: Última Hora). 11  dossi er M apes de Ci utat PA LM A , CI UTA T EN LLETRES Per aquest número de Ciutat vàrem convidar a poetes a enviar els seus textos sobre racons de Palma. Amb les seves paraules hem anat teixint una cartografia de la paraula de Ciutat, traçant un camí de versos que van des del Passeig Mallorca a la plaça d'en Coll, passant per la Llotja, el carrer Oms, la Seu o Santa Eulàlia. Aquests llocs físics han inspirat mirades poètiques, íntimes i subjectives, però que poden resultar universals. Gràcies a tots i totes per compartir les vostres peces. 12  dossi er V ol v ol ar Ningú no hi repara allà dalt, vela de metall i proa negra. L'esvelt gegant que buida el cel, cim d'un xaflà de pedra hissada. De pell calenta, plega el temps, tempta el ruixat, el rostre badat a l'estrella. I amb un cos d'agulla ardent que mai s'enfila, desvesteix déus del mestratge: vol volar. Si sentiu cruixir-ne l'os, l'estirament d'absència humana, no serà més greu que el tro, que el vent que es romp Escultura de Jaume Mir al Passeig Mallorca. Foto: Pep Riera. de cara al mar, d'esquena al setge. Laura Ri era Vuelvo al lugar donde dejaste anidada una sonrisa, calcinado un corazón de algas, prendida a la silla una saeta de luz. Y bajo la catedral un pináculo se alza puerilmente intentando alcanzar nubes y cielo, y pienso: ese soy yo. Bajo la Almudaina unos merletes se alzan inocentes intentando defender a los hombres de los hombres, y digo: ese soy yo. Bajo el cielo encapotado un hombre encorvado, indiferente, sigue su camino deslavazado. Y lloro y grito y te espero: ese también soy yo. Foto: Juan Saez. Emi l i Sánch ez Rub i o Poema inclòs a Pájarosde Fuego 13 13 dossi er Cabezas Cortadas El embat sopla, viene desde el mar ¿Qué invocación de sombras a recorrer los soportales la deja fascinada en Jaume III y arrinconar a un pájaro de isla frente al escaparate Monna Lisa? en el hueco caliente del domingo. Imagina que es la tienda de cabezas cortadas, la exposición macabra de un asesino: Una niña con el TBO en una mano el coleccionista de cabelleras lustrosas. y su padre en la otra pasea por Ciutat. El lunes será el barrio, cuello almidonado, La escoltan cuatro leonas. falda plisada y babero. Pero es domingo y es Ciutat, Es una niña que convierte vermut con gaseosa. en temblor de perros En cine Borne el aullido de los lobos. hay sesión continua, Y bombones de Can Fresquet hoy se estrena Love Story. en naves espaciales. Pi l ar V argas 14  dossi er Foto: Daniel Martínez Pl aza de Santa Eul al i a Trenzan las campanadas su corteza No se esfume del mundo su plumaje, hacia un nido en milagro de infinitos. no cesen las campanas de tañer, no vuelva a oscurecernos el espino, Eclosionan las nubes la piedra, la raíz del sufrimiento, su cruz, e invaden con su chispa la cetrina tras tanta sangre, tanta vida sacrificada plaza de Santa Eulàlia. innecesariamente, pero afín hacia esta incomprensible sensación Breves aves traslúcidas tan próxima a los cielos. despliegan su extensión, caen en picado. La zozobra metálica Que el ave vuele libre y nos libere da un tiempo a la paciencia y un sentido, mientras aún acertemos a escuchar, unifica su especie: solo un pájaro terriblemente vivo y miserable, vuela sobre nosotros ahora mismo. lo que será invisible si mezclamos destino con origen, De tan húmedo pico se condensa, si aún le recordamos tan liviano y sensible como un trueno, su cáscara de nube putrefacta y machaca el mortero de la noche a tan bella criatura con la delicadeza del amor. ajena a todo crimen. Todo aquel que lo advierte decolora su ser, impelido por el eco, Al fin está sonando la última campanada. y así se purifica. Como cualquiera ahora en esta plaza, Qué grata vecindad miro al cielo, me despido del mal. con el ave nocturna y salvadora que ya reconocieron los antiguos. Dani el M artínez Bauzá 15 dossi er Foto: Toni Munar. Pal ma És hivern i vora el port les xarxes fremeixen el barram: abarloat sense viatge refaig l?escenari fred de la Llonja. Born avall, Catedral amunt, les llambordes porten a la Plaça d'en Coll i els indis, asseguts al mur, em recorden que el desemparament refreda la flama. Ho retinc en calent per traçar la nuesa, per congelar el sentit d'una brúixola sense pols. Escric desembre i surto amb el mapa a contra sentit. Tan despullat de tot que em llenço al carrer i la ciutat es perd en mi. Dami à Rotger M i ró 16 16  dossi er Foto: Jaume Rebassa. L'usi tat carrer i el record del mi co Per A i na Ri era Serra Era sens dubte un carrer del centre de la ciutat, però emblemàtics, com la botiga d'espumes i coixins, el semblava més aviat perifèric. No tenia l'aire mateix bar Can Vinagre i el seu propietari, aburgesat, refinat i de mira'm i no em toquis del Born, l'incombustible Mateu Martorell, la drogueria, la plaça del Mercat o Jaume III. Des del segle XIV, se'l l'òptica Lux o la botiga de cortines Quintana. I quan coneixia com a carrer dels Oms perquè aquests eren passaves per la de tatuatges que feia cantonada, i arbres comuns de les zones pròximes a les Rambles i que abans havia estat de joguines i es deia Babelin, a la Riera i també dels horts contigus. D'om, en no podies deixar de recordar el mico de peluix marró realitat, ara ja només en quedava un, eminent, a la que durant anys tothom mirava a través de la vitrina, cruïlla amb el carrer Sant Miquel. mentre feia cabrioles d'acròbata giravoltant entre els seus braços. Un aire de decadència planava en tot el recorregut del vial i a cops, ja no sabies si allò era Palma o En una fotografia de Torrelló, datada de l'abril de Palerm; i no només perquè toponímicament les dues 1983, s'aprecia perfectament com n'era de diferent ciutats s'assemblessin. Compartien una atmosfera de aquest carrer quan hi circulaven cotxes. Més que deixadesa, que també podies trobar al carrer circulaven, hauríem de dir s'hi amuntegaven, perquè Sindicat, però que, en el seu cas s'accentuava per mor mentre uns intentaven fer via i prosseguir la marxa, de les terrasses d'alguns bars i les persones que s'hi els altres aparcaven de qualsevol manera davant asseien. Que no és per generalitzar, però sovint l'establiment que fos per fer les seves feines. I els quedava ben palès la feinada que tenien els vianants, pobres, miraven de sobreviure a la sindicalistes que treballaven a les seus de les seves intoxicació del fum d'aquelles benzines. entitats, localitzades a les travessies d'aquest carrer. Amb el temps, varen aparèixer més bars i A les onze del matí, ja estaven asseguts, amb les restaurants, gelateries i llocs de menjar per seves canes, alguns encara amb jaquetes de llana, endur-se'n, locals amb un públic objectiu clar, que és prenent-se un cafè o un rebentat, mentre arreglaven el del turista, vianant predilecte d'aquesta el món, si és que encara els en quedaven idees. ciutat-postal. Les llambordes verdes i fosques ja Polítics espontanis, funcionaris, jubilats, pallassos tenien els seus anys i les parets d'alguns edificis sense nas, entre altres, completaven el retaule necessitaven una pintada, però l'ambient general es esperpèntic, i a cada cantó del carrer convertit en mantenia diürn, efectiu, proper, amb gent que hi passeig, la gent caminava més lent o més ràpid, transitava per anar a la feina, per tornar a casa, segons els ànims, les presses o el moment. vianants vagarejant, la majoria amb les mans fora de I allò de la deixadesa també perquè en els darrers les butxaques. Es trobava a faltar aquell lloro que anys, havien anat apareixent botigues de productes tenia per costum parlar des de la botiga de la loteria, xinesos, menuderies que ningú no sabia qui al final, tocant a les Rambles. Quan hi passaves, a comprava, i altres establiments de comestibles poc vegades senties un ?Guapa!? que t'alegrava el dia. Els naturals. Parlant clar, cancerígens, la majoria. Per piroposde les aus no fan tanta mandra. sort, encara aguantaven estoicament alguns negocis 17  Galeria del refugi antiaeri del Palau del Consell de Mallorca. ELS REFUGI S A NTI A ERI S A PA LM A : UN PA TRI M ONI PER RECUPERA R Per Tomeu Fi ol * A partir del juliol de 1936 Palma es va convertir en carrer, la solució immediata era situar-se a indrets elevats, a les darreres plantes dels edificis, per exemple. Tanmateix, objectiu freqüent dels bombardeigs de l'aviació aquesta solució estava contraindicada per als atacs amb republicana. La Prefectura de la Defensa Passiva bombes explosives i, per això, finalment es va requerir que Antiaèria, creada el febrer de 1937 per intentar protegir la els refugis subterranis fossin estancs, de manera que es població civil dels riscs associats a aquests bombardeigs, pogués impedir l'entrada d'aire contaminat des de va tenir clar des del primer moment que calia adoptar l'exterior. El problema es va traslladar aleshores a com mesures de protecció per fer front a 3 tipus d'atacs aeris: aconseguir augmentar el temps de permanència a els realitzats amb bombes explosives, incendiàries o de l'interior d'un refugi tancat i ple de gent. La solució, en gasos tòxics. aquest cas, va ser dotar els refugis amb conductes Per a la protecció dels atacs realitzats amb bombes verticals de ventilació cap a l'exterior, que havien de ser explosives, a Palma es varen construir devers 130 refugis tan alts com fos possible, per tal de poder agafar aire de les antiaeris públics i més de 600 de particulars. Els refugis zones elevades, suposadament no contaminat. públics es trobaven normalment situats al subsòl dels Afortunadament, l'eficàcia d'aquest sistema no es va haver carrers i places de la ciutat, i tenien els seus accessos d'experimentar mai en una situació real. ubicats a la via pública. Eren galeries estretes amb sostre Els atacs amb bombes incendiàries eren en realitat els més de mitja volta, que discorrien a profunditats d'entre 6 i 10 temuts, perquè la Defensa Passiva era conscient que era metres, i disposaven sempre d'un mínim de dos accessos, molt més fàcil llançar simultàniament sobre la ciutat 500 per facilitar-ne la sortida en cas que una de les entrades bombes incendiàries, petites i de poc pes, que bombes fos destruïda per un bombardeig. Al seu interior hi havia explosives o de gasos. Per això, es va demanar a la població normalment una petita instal·lació elèctrica, i sols que es retirassin de les plantes superiors dels edificis els ocasionalment disposaven d'excusat i de bancs laterals per materials fàcilment combustibles, i que s'acumulàs aigua i seure. arena per poder apagar ràpidament un eventual incendi. A Per a la protecció enfront dels atacs amb gasos tòxics, i més, es varen organitzar brigades de bombers, i es varen tenint en compte que aquests gasos havien de ser més habilitar i senyalitzar boques de reg antiincendis per tota densos que l'aire per davallar i dipositar-se al nivell del la ciutat. 18 Amb la col·laboració "voluntària" de gairebé tots els enginyers i arquitectes de la ciutat, la Defensa Passiva va 1. Entrada del refugi antiaeri del treballar incansablement per intentar donar una resposta Mirador de la Seu. És la més ben ràpida i eficaç a tots aquests perills. Es varen haver de conservada de Palma. superar moltes dificultats i, evidentment, el finançament 2. Entrada d'un refugi antiaeri al econòmic va ser un dels problemes més importants. Amb Palau de l'Almudaina, situada a tot, Mallorca va arribar a tenir un sistema de defensa davall la Torre dels Caps. passiva que va ser motiu d'orgull per als seus màxims 3. Entrada del refugi antiaeri del responsables. Passeig Sagrera. Tanmateix, finalitzada la Guerra Civil, els refugis varen 4. Entrada del refugi antiaeri de la Plaça de l'Hospital, situada al deixar de ser necessaris i es varen haver de tapiar, per carrer Jard Botnic. evitar que es convertissin en racons bruts i en amagatalls per cometre actes incívics. Més tard, en acabar la II Guerra Mundial, es varen eliminar per complet les entrades encara existents a les vies públiques, per mor de les molèsties que ocasionaven en la vida normal de la ciutat. L'oblit sobre l'existència d'aquells refugis i sobre l'esforç que va suposar construir-los seria sols qüestió de temps. Els vest igis de l'obra de la Defensa Passiva a Palma Transcorreguts més de 75 anys, es conserven encara alguns vestigis visibles de l'obra realitzada a Palma per a la protecció de la seva població civil davant dels atacs aeris. Lamentablement, la major part d'aquests vestigis són completament desconeguts i passen desapercebuts a la immensa majoria de la gent. A més, no tenen cap mena de protecció per part de les institucions, fet que fa que, a poc a poc, vagin desapareixent sense cap control. De fet, durant els darrers anys n'han desaparegut molts, alguns d'ells en obres promogudes pel mateix Ajuntament de Palma. Un primer grup de vestigis són els antics accessos als refugis antiaeris. Tots els situats a les voravies varen ser eliminats, i ocasionalment són descoberts durant les obres d'excavació de síquies a la via pública, i tornats a tapar. Es conserven, en canvi, alguns accessos visibles situats als murs de contenció de zones amb un fort desnivell, com les murades o la costa de la Sang. Tanmateix, el seu estat és lamentable. En alguns casos han estat aprofitats per a ubicar-hi instal·lacions elèctriques o d'aigua. En altres ocasions, romanen completament ignorats, i la seva existència és desconeguda fins i tot per les persones que hi passen cada dia per davant. El segon grup de vestigis el conformen els tubs de ventilació dels refugis. Encara que hi havia conductes en forma de columna aïllada, la major part eren tubs adossats a les façanes dels edificis propers, normalment d'altures molt reduïdes. A hores d'ara se'n conserven encara alguns, que fins i tot semblen ben cuidats per part dels propietaris de les façanes a les quals estan adossats. Tanmateix, en els darrers anys n'han desaparegut molts d'altres, sense cap control i probablement sense ni tan sols saber què eren aquells tubs. 19  5. Tubs de ventilació al carrer Fàbrica, ja desaparegut. Tenia una alçada de devers 10 metres. 6. Tubs de ventilació al carrer Fàbrica, encara conservat. 7. Tub de ventilació d'un refugi al carrer del Marquès de la Sènia, molt ben conservat. 8. Tub de ventilació al carrer de Bartomeu Torres, molt ben conservat. 9 i 10. Tubs de ventilació en forma de columna aïllada del refugi de la plaça rodona (Plaça de ses Columnes). N'hi havia en total 4, i tots ells varen ser eliminats durant les obres del Pla Mirall. El tercer grup és el de les senyalitzacions de les boques de ràpidament la ubicació de les boques antiincendis. reg antiincendis. Eren unes curioses marques en forma de Novament, se'n conserven encara algunes, amb els seus diana, pintades directament a les façanes, a l'altura de la colors ja molt esvaïts, a distintes façanes de la ciutat, vista, amb una fletxa inferior que indicava la direcció on es mentre que moltes altres han desaparegut en els darrers trobava la tapa de la boca de reg. Eren unes marques molt anys amb una simple pintada de la façana. visibles, de color vermell i blanc, que permetien localitzar 11.Marca de boca de reg antiincendis al carrer de la Posada de Lluc, recentment desapareguda. Era una de les més ben conservades. 12. Marca de boca de reg antiincendis. Observau que la fletxa apunta a una boca de reg encara existent al paviment del carrer. 13. Marca de boca de reg antiincendis a la plaça de Santa Eulàlia, a la façana de l'antiga casa de Socors, avui entrada a oficines municipals. Encara conservada. 20 Tanmateix, el grup de vestigis més important és el que no es veu: els refugis. La majoria d'ells encara existeixen, invisibles i inaccessibles, sota els carrers i places que trepitjam cada dia, i estan sorprenentment ben conservats. Bé valdria la pena que es poguessin visitar i que qualsevol persona interessada pogués experimentar les sensacions que varen viure els nostres pares i padrins al seu interior. Com a conclusió, una reivindicació Palma conserva encara un considerable nombre de vestigis de les mesures que es varen adoptar per protegir la seva població dels bombardeigs durant la Guerra Civil. La major part són vestigis completament desconeguts i que no tenen cap mena de protecció, situació que permet la seva progressiva desaparició sense cap control. És ben hora de posar en valor aquest patrimoni, i de preservar-ho i donar-ho a conèixer, abans que no desaparegui per complet. Moltes altres ciutats ja ho han fet, i mostren els seus refugis antiaeris al públic amb finalitats educatives, culturals o, fins i tot, turístiques. A Palma, segueix pendent. * Tomeu Fiol Coll és autor del llibre Els refugis antiaeris de Palma i la defensa passiva a Mallorca durant la Guerra Civil (1936-1939), coeditat per Lleonard Muntaner Editor i per l'Ajuntament de 14. Escala del refugi del carrer de la Confraria de Sant Miquel, amb arrambador a Palma. la dreta en el sentit de baixada. 15. Escala del refugi del carrer dels Frares, amb arrambador a la dreta en el sentit de baixada. 16. Galeria del refugi antiaeri del carrer Palau Reial. 17. Restes de la instal·lació elèctrica del refugi dels carrers d'en Mora i de Can Espanya. 21  NOTÍ CI ES DE CI UTA T V eci nos de Pes del Formatge rech azan l a peatonal i zaci ón de esta cal l e del centro Diario de Mallorca, 03/03/2021.- Alegan que es el primer paso "para facilitar automáticamente la instalaciónde más terrazas de bares y restaurantes" en una vía que, en la práctica, ya es peatonal. Un j utj at anul ·l a el tancament del s bars de l a Ll otj a de Pal ma a l es 23 h ores IB3 Notícies, 05/03/2021.- Restauració CAEB diu que aquesta decisió suposarà "importants indemnitzacions a favor dels establiments afectats" Los v eci nos ex i gen q ue l as terrazas de sa Ll onj aci erren a l as 23.00 h oras Diario de Mallorca, 12/02/21.- Califican de «chapuza» el decreto y recuerdan que ya avisaron de que no era el procedimiento. Les ob res perq uè el carrer de Nuredduna de Pal ma si gui per a v i anants començaran al setemb re Ara Balears, 10/03/2021.- L'actuació obligarà a desviar les línies 4 ,5 i 16 de l'EMT, que hauran d'incrementar la freqüència per compensar que el recorregut sigui més llarg M arx ants d'art q ue i mpul sen l a gentri f i caci ó Ara Balears, 12/03/2021.- Un nou concepte de galeries d'art irromp a la plaça de Chopin de Palma, seguint l'estela dels locals de Gerhardt Braun al carrer de Sant Feliu El mercado payés de M ercapal ma recl ama ayuda al ayuntami ento de Pal ma ante el pel i gro de desaparecer Diario de Mallorca, 15/03/2021.- También pide la implicación de la dirección general de Soberanía Alimentaria del Govern Pol èmi ca pel canv i de noms de carrers de Pal ma amb ori gen f ranq ui sta IB3 Notícies, 23/03/2021.- El PP ho qualifica de "gran error" i considera que això reflecteix "que s'està avantposant la ideologia d'uns pocs davant la voluntat de la majoria" Cort i nv i ta al mi ni stro Á b al os a conocer l a « cruda real i dad» de l a v i v i enda en Pal ma Última Hora, 23/03/2021.- La regidora de Modelo de Ciudad, Neus Truyol, realizó públicamente este martes una invitación al ministro de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana,José Luis Ábalos, que el próximo viernes estará en Palma, a visitar la Oficina Antidesahucios «para que pueda conocer cuál es la cruda realidad de la mayoría de vecinos y vecinas que viven en Palma y que tienen dificultades económicas para acceder a una vivienda». Cort « rev i tal i za» el Patronat de l ?Habi tatge para af rontar l a « brutal » demanda de v i v i enda Diario de Mallorca, 04/04/2021.- Desde principios del presente siglo el parque de vivienda pública municipal de alquiler para colectivos vulnerables apenas ha experimentado variaciones, situación que ahora se quiere revertir 22  El Fòrum de l a Soci etat Ci v i l es reunei x amb el consel l er de Fons Europeus Des del Fòrum de la Societat Civil han reiterat en nombroses ocasions la necessitat que l?adjudicació dels recursos extraordinaris de la Unió Europea en resposta a la crisi generada per la Covid-19, vagi encaminada a la transició de model econòmic, social i ecològic a les illes Balears. PA LM A X X I col ·l abora en l a I I I Jornada d'Estratègi a de Pai satge: Parc A grari L?àrea de Model de Ciutat de l?Ajuntament de Palma, la Universitat de les Illes Balears i Palma XXI han presentat els detalls de lesIII Jornades d?Estratègia de Paisatge: Parc Agrari, amb un programa molt complet que inclou una visita de camp i tres conferències en torn al projecte del Parc Agrari. A RCA demana una protecci ó el ev ada del Parc de l a M ar L'entitat ha comptat amb l'ajuda d?un dels autors del projecte, l?arquitecte Pere Nicolau per a poder presentar una proposta completa de fitxa de catàleg per a ser inclosa al catàleg municipal d?elements protegits. 23  RESSENYA Hi stòri es del barri de Gabi Beltrán i Bartomeu Seguí Sovint les obres literàries sorgeixen fruit de les pròpies fotografia documental ?Adéu barrio chino, adéu? de vivències, experiències personals que agafen la forma Xisco Bonnín. El Pla també va incloure la construcció de relat, de vers, potser mesclant ficció i realitat, o d?habitatges de protecció oficial i equipaments contant realitats que semblen ficcions. Viure per municipals, així com la construcció d?un centre de dia o escriure. Tot i que de vegades no basta amb viure, sinó d?un casal de barri. El canvi de segle i les dinàmiques que és necessari sobreviure. globals varen ser més fortes, i canviaren per complet el barri (i Ciutat): el procés de gentrificació, la Els Premis Ciutat de Palma inauguraren la categoria de turistització, l?especulació immobiliària... ?Històries del còmic l?any 2010 precisament amb aquesta novel·la barri? ens mostra una història, una ciutat i uns gràfica. A ?Històries del barri? Gabi Beltrán (Palma, habitants que ja no existeixen, d?aquí també el seu 1966) fa un recorregut per les seves memòries valor per a la memòria. d?adolescència, amb vinyetes il·lustrades per Bartomeu Seguí (Palma, 1962). Com apunta Óscar Palmer al Aquest relat és una reivindicació dels barris des dels pròleg del llibre, l?important en aquest cas no és que barris. En paraules de Palmer, els carrers i les Gabi Beltrán nasqués per escriure les seves vivències, situacions que es descriuen exerceixen sovint una sinó que sobrevisqué per explicar-les. El barri no ho va ?poderosa atracció? sobre artistes i bohemis, que en el fer. fons actuen com a espectadors d?un món que tenen la seguretat d?abandonar ?si les coses es posen Quan es va publicar aquest còmic feia només un parell veritablement lletges?. No ho poden fer així els d?anys que s?havia completat el PERI de Sa Gerreria, protagonistes del llibre, com en Benjamí, que ?vivia el actuació envoltada de polèmica entre altres coses per seu propi malson que duraria al llarg dels següents l?esbucament d?1,2 hectàrees de les 8 que va abastar el quinze anys, fins a la nit que el trobaren mort d?una Pla Especial. Una part del barri que no va sobreviure, sobredosi als lavabos del pàrquing de la plaça d?en però que encara podem recordar al treball de Coll?. Sobreviure. 24