Revista CIUTAT #6

Març 2020 Núm. 6 PA LM A : UN A NY DESPRÉS  EN A QUEST NÚM ERO DE CI UTA T La ciutat pandèmica Per Climent Picornell 04 Entrevista amb Marusia López, de Suport Mutu Centre 05 Veus de la pandèmia Experiències des de diferents sectors 07 Un anhel de modernitat: projecció i construcció del Mercat de l'Olivar Per Matías Mendoza 12 Geografies emocionals Edita: (o com desbaratar l'ordre de la ciutat" Per Cristina Llorente 15 Notícies de Ciutat 16 El futur de Palma: notícies de les entitats www.palmaxxi.com 17 info@palmaxxi.com Ressenya: Contra el olvido de Lourdes Durán 18 Mapes de Ciutat: Ciutat és una publicació independent i plural que defensa la llibertat Com (i on) vàrem celebrar el Nadal de 2020? d'expressió. Les opinions expressades a les seves planes no són assumides necessàriament per Palma XXI, sinó que pertanyen als seus autors i autores, 19 que en són responsables. Portada: Composició amb foto de Marcus Roniger del Banc d'Imatgesde Palma: una ciutat, infinites històriesde la Fundacio Turisme Palma 365. EDI TORI A L ?Palma, un any després?... després de què? En triar el títol per al dossier d?aquest mes ho vàrem tenir clar: aquesta pregunta es responia tota sola. I ho fa perquè la responem cada dia o, millor dit, perquè ens ho demanam cada dia. Hem arribat a un punt que es fa difícil afirmar si aquest any ha passat de pressa o lent. Si hem deixat de viure moltes coses o si n?hem viscut massa. En qualsevol cas, aquí ens trobam, Ciutat i ciutadania, un any després del primer cas positiu a Mallorca i de la declaració de l?estat d?alarma. Un any després de la primera mascareta i del primer gel hidroalcohòlic. Un any després de fer la primera cua al supermercat i desinfectar els productes en arribar a casa. Un any després de la primera videotrucada i de la primera sessió de ioga online. Un any després del primer neguit i de la primera angoixa. Un any després de la primera vegada que ens demanarem ?Què?? En aquestes pàgines xerram de com és la nostra vida passat un any de pandèmia. Així que, encara que sigui un any ?després?, òbviament ens referim a un any ?amb?. Un 2020 i inici de 2021 en el qual hem experimentat moltíssimes emocions i on la nostra vida personal, social i laboral ha anat oscil·lant a mesura que els contagis davallaven o s?incrementaven. Just aquesta setmana en què els esforços conjunts comencen a donar fruits, esperam que gaudiu d?aquest número de la millor manera: a una terrassa de Ciutat. Mantenint, és clar, les precaucions necessàries. Deixam per a un poc més endavant el dossier especial ?Palma, un any sense?. Cuidau-vos.  dossi er LA CI UTA T PA NDÈM I CA Per Cl i ment Pi cornel l M e mir el Born assegut davant el brolladoret de l?obelisc de la plaça de les Tortugues amb un De llavors ençà la ciutat ha aparegut diferent, com Foto: Arxiu diferents ens pareixen les imatges o les pel·lícules Pere Nicolau. café amb llet a la mà que m?han despatxat al Bar en les quals la gent es toca, es besa, o està a un Bosch a través d?una finestreta. La pandèmia, espai públic o privat sense mascareta. Escenes del súbitament, ens ha mostrat una altra ciutat. La pre covid-19, li hem posat nom, i sabem que és una ciutat solitària, silenciosa, atemorida, transgredida epidèmia i una pandèmia, i veiem el que feien els a moments. La ciutat dels cans i les cusses xinesos o els nord-americans comandats passejant amb els seus amos. El xisclar de les respectivament per uns governants autoritaris i oronelles més aclaparador que mai. El consum primmirats, els uns, i els altres per un histrió abusiu de teleconferències i WhatsApps amb negacionista. imatge. Els passos pel passadís de ca nostra. El Ens hem hagut d?avesar a reconèixer la gent pels consum compulsiu d?ordinadors, mòbils i sèries. La seus ulls, o a mirar els ulls amb més deteniment, o compra de queviures amb mascaretes i guants. Els el color i la classes de les mascaretes, a rentar-nos aplaudiments a les vint hores amb les sirenes dels obsessivament amb gel hidroalcohòlic, a vaixells del port incloses. El pujar als terrats a desconfiar dels espais tancats, a resistir en estirar les cames i descobrir els nostres veïnats. La l?exterior malgrat les baixes temperatures o la sortida amb embranzida a passejar pels espais pluja. La fidelitat al nostre cafè amb llet matiner ha urbans que es vetaven als cotxes. La casa, les tengut diverses capes de realitat, modulades pel relacions amb els nostres, de la serenitat a la temps atmosfèric, més present que mai en les histèria. Les notícies alarmants dels contagis i les nostres pobres vides quotidianes. UCI?s plenes de gent. La mort d?un amic ... i més por. I la ciutat deserta a les nits, sense ombres, ni El començament de les vacunacions ens fa desitjar cotxes, ni moixos. L?olor neta sense el fum dels el retorn als nostres locus amoenus, als nostres cotxes i dels extractors dels restaurants. El silenci. espais de felicitat que es dibuixen en l?avenir com si mai haguessin d?arribar, malgrat això vulgui dir El matí podia travessar el Born sense els tornar a la ciutat del bullici i de l?embús, de la impediments de les terrasses dels bars, solitari, tot congestió i el trànsit polucionant, dels estrangers sol enmig del passeig, acollonit per si t?aturava la en ramat, de la ciutat envaïda, venuda, normal als policia, com si estassis fent alguna cosa prohibida, ulls dels qui la comanden i la modulen sense voler malgrat duies davall el braç la bossa de la compra repensar-la, cosa imprescindible tanmateix. al supermercat. Més casa, més passadís. Tot esperant el dia de poder sortir al camp, a reunir-te Qui sap si enyorarem aquell estat de coses, sense amb els familiars i amics, estugós dels teus veïnats pandèmia ni morts, sense pors, la solitud sense no coneguts com si fossin empestats, i en canvi, esgarrifor, la nostra casa com a refugi universal, gens recelosos amb els teus, que eren al cap i a la fi els ulls com expressió màxima del paradís perdut. els qui contagiaven. La família, qui ho hauria dit? era el nucli principal dels virus contaminants. Ai las! 4  ?Suport M utu ens h a aj udat a senti r-mos més comuni tat? Entrev i sta amb M arusi a López, Imatge: Adrià Ramírez per La Directa. membre de Suport M utu M arusia López és veïna de Canamunt i integrant del projecte Suport Mutu Centre. Mexicana de naixement, reconeix la importància de trobar xarxes de solidaritat al territori, especialment quan vens de fora. Ens conta de l?experiència de Suport Mutu i el Rebost Solidari. Què és Suport Mut u? Suport Mutu és l?expressió d?una confluència d?iniciatives diverses. Va ser la plataforma on vàrem poder coincidir persones i col·lectius preocupades pel que estava passant durant el confinament i de les necessitats que vèiem que començaven a emergir i que nosaltres mateixes teníem. Des de Foto: CIMAC Noticias. necessitats de tipus econòmic per tota la precarietat laboral que es va dels pisos de Sa Gerreria, que ja col·locar aquestes preocupacions i incrementar i aguditzar, però també venien fent front a una situació molt necessitats. Es va organitzant la les necessitats emocionals i de difícil de violència immobiliària. La plataforma i la gent de cada territori, construir una comunitat en mig de majoria eren famílies migrants. dels pobles, dels barris, que volia l?aïllament tan fort al que ens vàrem Vàrem començar a donar-lis suport aportar, es va anar sumant. Es varen haver de sotmetre. molt puntualment: amb un petit anar configurant grups: de suport rebost, assabentant-mos de com legal, suport emocional o psicològic, Un dels nodes més act ius d?aquest a funcionaven els ajuts especials, etc. suport amb aliments, etc. xarxa de Suport Mut u a Mallorca és Sembla que sigui una ajuda el que opera al cent re, del que A Canamunt hem pogut aprofitar unidireccional, però nosaltres també formes part . Com vos vau començar per a Suport Mutu el teixit teníem molta necessitat de a organit zar? organitzatiu que ja existia al barri, connectar-mos i sentir que no com l?Associació de Veïnes. A Canamunt, inicialment vàrem estàvem soles. començar a organitzar-mos Amb quins rept es vos heu t robat ? Més endevant diverses companyes que ja ens coneixíem de organitzacions i col·lectius van La idea era tenir una xarxa de Ciutat per a qui l?habita i l?Associació llençar la crida a Suport Mutu, i això solidaritat entre veïnes i no només de Veïnes, per a respondre a va ser important per a nosaltres, ja un treball assistencial que ja estàven sol·licituds molt puntuals, de veïnes teníem una plataforma més ampla on fent altres entitats. Hem après que 5  dossi er construir això té un procés, una no Explica?ns una mica sobre la iniciat iva A quant a gent arribau? s?organitza i articula per decret. S?ha del Rebost Solidari. No som una entitat com a Càritas o de construir confiança, una visió És una iniciativa de recol·lecta Creu Roja, no podem arribar a tothom. comuna, anar a la pràctica. Ens vàrem d?aliments i productes bàsics per Per això vàrem decidir atendre a grups adonar que sobretot a Palma hi havia entregar a gent amb necessitats. Hem tancats, perquè la intenció és crear poc vincle amb la gent que estava fet tres grups: el més gran és el de les capacitats de suport solidari al barri tenint necessitats més urgents de companyes treballadores socials del amb les possibilitats que tenim, que suport. Els impactes socials de la barri, el de les persones que ens han són limitades, i el que volem és crear pandèmia i el confinament es veien a remès serveis socials i el de les veïnes. un vincle amb aquestes persones. les notícies, però no hi havia contacte Cada setmana toca un grup. Només el Veure-les cada setmana, saber com més directe, la gent no sabia que temps i energia d?aconseguir els estan, compartir l?estoneta que venen estava passant amb els seus veïns i productes frescos i no peribles i al Rebost Solidari. Actualment veïnes. A la ciutat la gent està molt organitzar-mos com a grup per a obrir arribam a prop de 200 persones. El desconnectada, sobretot d?aquells el dissabte, ja és molta feina. 95% són dones i migrants. col·lectius que estan patint una major explotació i marginació. Recollim els productes de persones Com és la relació que s?est à t eixint solidàries els dissabtes de 10 a 12h al amb aquest es persones? En acabar el desconfinament , com ha local de l?Associació de Veïnes de seguit el project e de Suport Mut u? Estam fent una consulta per a saber la Canamunt, al carrer Socors, els dijous situació econòmica i socials de les Ja desconfinades totes i cada poble i de 18 a 20h a l?Ateneu Popular persones que accedeixen al Rebost barri funcionant a la seva manera es va L?Elèctrica, a la plaça del Quadrado i Solidari, però també per a saber quins desinflar un poc el procés, no tots els tres caps de setmana que hem estat al són els seus sabers i coneixements. barris varen seguir. La tornada al Mercat de l?Olivar, on instal·lam una Estam identificant a gent que són treball més presencial i la diferent taula i recolim aliments. A diferència súper bones per a reparacions, oficis, gestió del temps també va afectar. Als dels intents amb supermercats i grans etc. Per exemple, jo he après molt de la pobles s?ha mantingut molt més, el superfícies, amb el Mercat hi ha hagut situació política d?un munt de països teixit associatiu està més fort, hi ha un suport total, amb la difusió, per de xerrar amb dones migrants que més possibilitats de saber què està exemple. Cada vegada que hem anat a venen, i m?he adonat que coneixen passant, quines necessitats tenen les l?Olivar hem omplert el rebost per moltíssim el barri! Elles mateixes ens veïnes, etc. A Canamunt hem dues setmanes. També hi ha hagut informen d?altres persones que tenen mantingut la xarxa activa, també moltes col·laboracions individuals i necessitats, han fet una cadena i ens gràcies a altres entitats que treballen resposta a crides específiques van avisant. Ens sentim més al barri i han estat molt importants per d?emergència. Per exemple, una comunitat. Poder anar pel barri i a acostar-mos a les veïnes i veïns que família amb cinc infants amb una saludar la gent és molt important per tenen necessitats, des de Serveis situació molt difícil, que estava cuinant la gent que venim de fora: és una Socials de l?Ajuntament o el Casal Petit amb un càmping gas, i un veí va qüestió d?arrelament amb el territori. per a dones víctimes de violència. aportar amb la compra d?una cuina. Flyer, Rebost Solidari al local de l'AV Canamunt i taula de recollida d'aliments al Mercat de l'Olivar. Imatges cedides per Suport Mutu Centre. 6  dossi er V eus de l a pandèmi a: FEI NA A NNA A LBURQUERQUE Treb al l av a a una agènci a de v i ates, af ectada per ERTO A nna Alburquerque va néixer a Rio de Janeiro, porta Anna està sola aquí, no té família. Diu que el que pitjor és la incertesa: ?no sé si tornaré a però fa més de 20 anys que viu a Espanya. Des de treballar, en quines condicions. Entenc que no hi fa 7 resideix a Mallorca, on treballava a una haurà temporada com a tal, no arribarà a estar agència de viatges? fins que va arribar la tothom vacunat. És difícil gestionar aquestes pandèmia. ?He fet de tot: vaig viure a Canàries on emocions?. Malgrat tot, ha decidit no quedar-se vaig treballar com a cambrera de pisos, aturada i reinventar-se. ?Amb la pandèmia m?he recepcionista, atenció al client? Vaig anar replantejat tot, estic cercant la meva pau interior i ascendint?, explica, ?tot i que la meva formació era equilibri. Per la meva formació anterior, en a ciències socials, aquí vaig estudiar turisme, un ciències socials, tenc una mirada crítica i voluntat màster en Direcció, màrqueting i gestió comercial, d?ajudar els altres?, reflexiona, ?per això, estic alemany?. Diu que ara és el moment de la seva vida començant a formar-me en agricultura orgànica i on porta més temps sense treballar. A l?empresa descobrint la meva passió per la terra?. on estava feia cinc anys que tenia un contracte fixe. Aquest procès l?ha portat a impulsar un projecte de reintegració de dones desfavorides a través ?El 14 de març de 2020 ens van enviar a tothom a d?un projecte productiu a Palma, per al qual està casa, i em vaig acollir a un ERTO?, explica, ?però a buscant finançament. ?Les dones són un col·lectiu l?octubre van canviar la manera de pagar i vam amb el qual sempre havia volgut treballar?, quedar desprotegits un mes, amb el trastorn que explica, ?són les més afectades per la crisi, això suposa: afrontar pagaments i sobretot a Mallorca, tot i que somFoto: lesWikipedia. més responsabilitats, començar a acumular comptes preparades. Hem de cercar un nou model endarrerits? per sort tenia estalvis, però d?economia?. s?esgoten?. Per ella, aquest any es resumeix en dues paraules: ?sempre positiva?. Foto: Manu Cecilio (Hoy.es) 7 7 dossi er dossi er V eus de l a pandèmi a: TURI SM E URBÀ TONI ORELL Recepci oni sta a l 'Hotel Nou Bal eares, a l a pl aça de l es Col umnes El Nou Baleares és un hotel urbà situat a la plaça del Nou Baleares per un treball de tot l?any li va caure cel. Ell, a diferència de molts dels seus Francesc Orell, a l?entrada del popular barri de companys, ha pogut mantenir la feina tot l?any, Pere Garau. Antigament, va albergar la fàbrica fent una mica de tot. ?A mesura que han anat Can Boira, dedicada a la indústria de rajoles endurint-se les restriccions hem hagut de donar el hidràuliques. Com expliquen a la seva plana web millor de nosaltres i treballar més que mai?. ?després d?una reforma completa, l?antic Hostal Baleares ha tingut una reencarnació 30 anys Per ara, arriben a cobrir despeses, gràcies després. Els passadissos d?aquest característic i sobretot al turisme de negocis. ?El fet d?estar tan singular edifici tornen a bullir d?activitat, tot cèntrics fa que molts clients ens triïn, són sobretot respectant fermament el seu patrimoni i els seus comercials que fan estances curtes però mèrits històrics i arquitectònics?. Amb 45 periòdiques, venen assíduament?, explica, ?ens habitacions, havia d?obrir les seves portes, després hem mantingut amb una ocupació d?un 30%, d?una reforma que va començar a finals de 2017, l?agost passat vàrem arribar al 55%, tot un èxit el mes de març de 2020. Però la Covid va canviar donades les circumstàncies?. els seus plans, com els de tothom. Per en Toni, les paraules que descriuen aquest any Xerram amb en Toni, recepcionista, qui parla de són ?subsistència??per afrontar la temporada amb l?hotel al qual treballa com ?una joia al centre de tot l?optimisme que puguem? i ?solidaritat?, ja que Palma?. Ens explica que ?finalment els primers són un equip petit però molt unit. hostes van allotjar-se el 15 de juliol, vam obrir amb molta valentia, però també molta incertesa, just quan va acabar l?estat d?alarma?. Ell portava anys treballant per temporada a altres hotels, que no van obrir el 2020. Quan el van telefonar del 8 Foto: Web Nou Baleares.  V eus de l a pandèmi a: RESTA URA CI Ó A LBERT I JOA NA I NA Propi etari s del Caf è Ri utort El Riutort és una petita cafeteria a la placeta del Al Riutort s?han hagut d?adaptar a la canviant situació com han pogut. ?Ens hem centrat sobretot Carme. Un lloc molt acollidor on degustar un en el cafè i el menjar per emportar, però també excepcional cafè o unes torrades amb advocat, al hem hagut de reduir la carta i centrar-nos en qual els seus joves amfitrions, n?Albert i na productes més ràpids i pràctics. Tenim sort que el Joanaina t?atenen per fer-te sentir a casa. nostre negoci és essencialment diürn i en general Aquesta casa, on molts funcionaris, personal les restriccions no ens han afectat tant com a sanitari de l?ambulatori del Carme, treballadors i altres bars, cerveseries o restaurants per sopar?. treballadores de la zona acostumaven a berenar, Sobre aquestes diferències substancials al sector, es va tancar, com tot, un 14 de març. Així com reflexionen: ?Tracten els negocis de restauració aturava l?activitat a la Rambla, l?anar i venir de com si fóssim tots iguals i això està mal fet. residents i turistes pel centre de Palma, va aturar Entenem que és impossible estudiar cas per cas, la cafetera exprés del Riutort. ?D?entrada, vam però qui té un negoci i un local especialitzat en haver de sol·licitar un ERTO total per força major, alguna cosa, no pot -ni probablement vol- ja que de cap manera podíem assolir pagar quatre canviar-lo d?un dia per l?altre.? nòmines i les corresponents cotitzacions sense Sobreviure no ha estat gens fàcil: ?La majoria de tenir ingressos?, ens expliquen, ?nosaltres dos, negocis petits anem pràcticament al dia i la com a autònoms, vam rebre una prestació de la capacitat d?estalvi és una il·lusió. Això vol dir que mútua per cessament d?activitat que no arribava deixar de facturar suposa un problema des del als 700 ? per cap. En el nostre cas concret, que no minut 1?. tenim fills ni ningú que depengui de nosaltres, la situació era precària però menys greu que la de Es mostren crítics amb els ajuts per al sector de la tanta altra gent?. restauració: ?Una ajuda de 1.500 ? no salva cap empresa. En el nostre cas, ens ajudaria molt més Van ser uns mesos molt durs fins que el 4 de maig no rebre aquesta ajuda a canvi de poder-nos va començar a reprendre?s, molt a poc a poc, beneficiar de rebaixes significatives (en el lloguer, l?activitat no essencial. ?Obrir en aquell moment en els impostos, etc.). De moment, les opcions que només volia dir poder facturar alguna cosa, fet ofereixen són ajornar pagaments -ajornar el molt diferent de reprendre l?activitat amb una problema- o demanar préstecs ICO?. mínima normalitat. En aquell moment el confinament seguia sent estricte i les restriccions Per n?Albert i na Joanaina, les paraules que eren per tornar-se boig, que si franges horàries, defineixen aquest any són: ?incertesa, fragilitat i grups de risc, mesures higièniques. Estàvem tots supervivència malgrat tot?. desconcertats i sempre expectants; de quina manera?, fins quan?, i haurem de pagar impostos com si res?, i això per què??!?, recorden. Foto: Isaac Buj. 9 9 dossi er V eus de l a pandèmi a: EDUCA CI Ó PA ULA FERRER M estra al CEI P Es M ol i nar i mare de dos i nf ants El sector educatiu ha patit molt directament els heanyaprès ple d?aprenentatges i de creixement personal, a relativitzar, a valorar petits detalls o efectes de la pandèmia: van haver d?aturar situacions, a poder gaudir més dels meus fills, a l?activitat presencial i modificar totalment les dedicar temps a allò que m?agrada, a cuidar-me i, seves metodologies d?un dia per l?altre i establir sobretot, anar a un ritme més tranquil i això rigorosos protocols per tornar a les aules el m?encanta.? setembre passat. Les paraules que triaria na Paula per descriure Així ho recorda na Paula: ?L?inici de la pandèmia va aquest any són: ?Resiliència, desigualtat i reflexió?. ser dur tant a nivell personal com professional. No m?esperava tot el que va venir i, en qüestió de dies, ?Resiliència perquè hem sabut (al manco intentat) vàrem haver de repensar i refer l?escola i crec que tirar la nostra feina endavant mantenint la nostra ens varem ensortir prou bé. Tot i que em faltava el manera de fer a l?escola malgrat les adversitats. contacte amb els meus alumnes i la feina en equip Desigualtat perquè, durant el confinament, va amb les meves companyes. Les reunions virtuals quedar palès les desigualtats entre l?alumnat i les no poden suplir/substituir les vivències i relacions famílies. No tohom disposava ni de les eines ni de que succeeixen a l?escola?. la competència digital per a poder realitzar les Creu que el seu gremi amb molta capacitat propostes que feiem des de l?escola, així com d?adaptació, i això els ha ajudat: ?Què feim tampoc totes les famílies varen poder acompanyar ?teletreball? i escola a distància, idò ho feim; que els seus fills a viure aquesta situació, ja fos per he de fer classe de música i d?educació física (que falta de temps, de coneixement? .Molts infants no són les meves especialitats), idò ho feim! I els varen estar molt desconnectats. infants sí que tenen capacitat d?adaptació, són els Reflexió perquè consider que, aquesta situació, ens que millor ho duen, fan un gran esforç i sempre tan ha de fer aturar i reflexionar sobre l?escola que contents?.Així i tot, reconeix que comparteix amb tenim i l?escola què volem. Per normativa hem la majoria de companys i companyes un sentiment baixat les ràtios a l?aula, esper que, una vegada d?esgotament físic i mental. superada la crisi, poguem mantenir aquestes Fent balanç de l?any, na Paula intenta quedar-se ràtios, ja que permeten una educació més amb el que li ha deixat de positiu: ?El confinament individualitzada i de més qualitat. Des d?aquí m?ha servit per aturar, reflexionar i prendre convid a reflexionar sobre l?educació què volem consciència de moltes coses. Crec que ha estat un tant a la comunitat educativa com als polítics.? 10  dossi er V eus de l a pandèmi a: CULTURA TI NA CODI NA Di rectora general de Cul tura i Comuni tat de l 'A j untament de Pal ma A na Tina Codina la pandèmia la va agafar Per a Codina, les polítiques en aquests moments han de ser les d'acompanyar al sector: ?escoltar les treballant a Tres Serveis Culturals, la seva necessitats i posar a l'abast mesures molt empresa de gestió cultural, i un any després, des pactades i pensades conjuntament?. del passat mes de desembre, dirigeix l?àrea de Cultura de l?ajuntament de Palma. ?A temps L'any passat l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de complicats, decisions valentes i en el meu cas he Palma va realitzar un Pla de xoc amb 10 punts que passat a treballar al sector privat a treballar a la anaven des de convocatòries específiques per institució", explica, ?ha estat una decisió molt pal·liar els efectes econòmics de la covid fins a pensada: crec que aquesta situació ens ha duit a obrir un diàleg amb el sector per anar avaluant cuidar tot allò que ens és comú i pens que des totes les mesures. Ara mateix s'està treballant en d'aquí és on puc contribuir i aportar en aquests actualitzar aquest pla de xoc i afegir tot un paquet moments complicats.? de mesures fruit del diàleg constant amb el sector, amb el que es va avaluant la situació i es van La cultura és potser un dels sectors més valorats treballant les passes a seguir. durant aquesta crisi (per l?ús massiu de continguts cultuals digitals que hem fet sobretot durant el ?Crec que la cultura ara mateix té un paper confinament), juntament amb la sanitat. En el cas fonamental?, afirma, ?necessitam explorar el que de la cultura, és, alhora, un sector que ha patit està passant (i el que ens passa a cada un com a moltíssim les restriccions, per la qual cosa la persones individuals) i en aquestes ?tornada a la normalitat? no ha estat gens fàcil per circumstàncies, la cultura és una eina que ens artistes, tècnics, teatres o sales de concerts. ?És un ajuda a trobar el nostre lloc al món i a entendre moment extremadament complicat?, reflexiona la tots els canvis que s'estan produint: ens emmiralla, directora general de Cultura de Cort, ?la cultura ja ens qüestiona, ens emociona, ens connecta? ?. venia tocada per la crisi anterior i per la Per a Tina Codina, tres paraules descriuen aquests precarització del sector, i ara s?ha sumat la Covid?. dotze mesos: ?Incertesa, distància, canvi?. 11  UN A NHEL DE M ODERNI TA T: PROJECCI O I CONSTRUCCI Ó DEL M ERCA T DE L'OLI V A R (1914 - 1951) Per M atías M endoza Hi stori ador Quan reflexionem sobre els estudis del proposar un solar per a aquest edifici seria l'arquitecte Gaspar Bennazar, situant-lo on es patrimoni de Palma, observem que hi ha diverses trobava el convent de Nostra Senyora de l'Olivar, obres sobre monuments, cinemes o teatres. No amb una superfície superior de 4250m2. El obstant això, no hem reparat prou en els mercats Projecte Gaspar Bennazar (1914-1930) va municipals de la ciutat. És evident perquè fins ara incloure el mercat en un pla més ampli: la reforma no s'ha documentat cap treball exhaustiu sobre els interior de Palma. Per això proposa la plaça de mercats de Palma. Per això és important posar en l'Olivar, la projecció de l'abast seria d'un edifici al valor la trajectòria de creació i gestió del Mercat centre de la plaça, l'estructura de la qual seria de de l'Olivar, que marca el passat comercial, urbà i ferro. L'edifici estaria disposat en forma de social de la ciutat. Aquest article fa referència a un rectangle i tindria dues plantes: una per a parades treball de recerca més exhaustiu, basat en la i una altra per a emmagatzematge. Detalla les consulta d'actes municipals, plànols, opcions de clavegueram, aigua, il·luminació, correspondències i premsa local. enderrocs de finques, distribució interna, Al llarg del segle XIX, Palma i altres ciutats soterranis i peixateria. No obstant això, aquest espanyoles com Vigo, experimentaren canvis en la projecte seria modificat i adaptat per Guillem . seva ordenació interior. Aquests canvis El 1931 el projecte va ser aprovat des de Madrid, s'emmarquen en un context de noves necessitats sota la resolució del director general de Salut. No circulatòries i higièniques. Amb motiu de la obstant això, al llarg de l'any el consistori Legislació sobre Plans Geomètrics de Poblacions paralitzarà el projecte a causa de l'excessiu de 1846 juntament amb la regulació de les pressupost de 6,5 milions de pessetes. Aquesta ampliacions, es va articular la transformació despesa va ser criticada pel Partit Republicà d'aquestes ciutats. En molts casos, l'objectiu Federal perquè consideraven que la despesa d'aquesta normativa pretenia enderrocar muralles s'havia de prioritzar en la construcció d?escoles medievals i renaixentistes, un fre per establir públiques i un clavegueram més eficient. D'altra eixamples i ravals. Palma no era aliena a aquesta banda, els socialistes van fer una crida a la juntura. El Mercat de l'Olivar forma part d'aquest prioritat del Mercat com a forma de resoldre l'atur procés de noves construccions i modernitzacions de la ciutat. Haurem d'esperar fins a la batlia de la ciutat. d'Emili Darder per l?encomanament formal del La construcció d'un nou mercat municipal havia projecte a Guillem Forteza, aprovat el 1936. estat un objectiu de l'ajuntament des de finals del El projecte de Guillem Forteza (1936-1939) va segle XIX. La raó principal va ser desmantellar el coincidir amb la ubicació proposada per Bennazar. mercat central, situat a la plaça Major, de No obstant això, criticava les estructures de ferro 1930m2. Es tractava d'un grup de llocs de venda propostes, considerant-les típiques del segle desmuntables que també eren petites. El primer a passat. Proposava un mercat amb dues ales 12  Projecte de Gaspar Bennazar. Font: Aznar, Miquel Seguí. 1990. Arquitectura Contemporánea en Mallorca (1900-1947). Palma: Universidad de las Islas Baleares y Colegio Oficial de Arquitectos de Baleares. Barri de l'Olivar en 1946. Al fons s'aprecia l'església de Sant Antoniet, amb la seva cúpula apuntant per la part esquerra. En aquests carrers podien localitzar-se petits hostals on s'allotjava la gent que acudia a Palma. Font: Arxiu fotogràfic del Cronista de la Ciutat. diferenciades: una per a productes vegetals i càrnics i La realització del mercat es pot dividir en diverses una altra per a la peixateria. Va proposar el ciment armat etapes: com a material principal, que permetria una temperatura La primera etapa, seria de gestació del projecte a través quasi uniforme en el recinte. Forteza va presentar les de la correspondència i documentació oficial, que aniria seves idees en un article de premsa del diari El día, el 25 des de setembre de 1939 fins a 1943. V. Gadea es carteja de gener de 1931 i més tard en una conferència a amb diversos batles concretant pressupostos i tractant l'ajuntament de Palma el 7 de juliol de 1935. Amb l'esclat problemàtiques del futur edifici. A partir de setembre de de la Guerra Civil, la construcció serà suspesa fins a 1940, V.Gadea deixa d'aparèixer a la correspondència. 1940, represa pel projecte V. Gadea. Gabriel Alomar dóna a entendre de manera directa que L'arquitecte valencià Vicente Valls Gadea es trobava a l'arquitecte valencià simplement es va desentendre del Mallorca quan va esclatar la guerra. Després de fer projecte per les seves complicacions. A partir d'aquest alguns encàrrecs facilitats per l'ajuntament de Palma, va moment és Gabriel Alomar qui s'encarrega de la direcció regalar el seu projecte personal per al Mercat de l'Olivar del projecte fins a la seva paralització per motius (1940-1943), aprovat en junta el 20 de març de 1940. pressupostaris en 1943. L'esmentat projecte va ser modificat per Enrique Juncosa La segona, aniria des de 1944 fins a l'inici de les obres en i Gabriel Alomar, quedant integrat així en el futur Pla de 1947. Al començament de febrer de 1944 s'estableixen Reforma de 1943. El projecte de Valls i Gadea va ser les bases de concurs municipal per a la construcció del modificat unint el mercat en un únic pavelló en forma de mercat i la urbanització de la Plaça del Olivar. No obstant L, a més de la matisació d'altres aspectes per l'arquitecte això, cap empresa va presentar projecte per a aquest municipal Antonio García Ruiz. concurs, quedant vacant fins a 1946, que és encarregat a l'empresa Edificacions i Urbanitzacions S.A. 1313  El Mercat de l'Olivar, avui. Font: Google Earth. Finalment, des de 1947 fins a 1951 veiem l'etapa s'erigeix en el centre de la ciutat, portador d'una final. En aquest període ja tenim notícies sobre les placa commemorativa que recorda el dia de la obres, problemàtiques derivades com l'edificació inauguració. D'aquesta manera, després de la d'habitatges de baix cost per a famílies i arbitris posada en marxa de la reforma de Palma i amb la sobre l'adjudicació de les parades. Dos mesos construcció del nou mercat, Palma es abans de l'obertura, al novembre-desembre de modernitzava amb amplis carrers i millors 1950 s'aprova el règim d'explotació del mercat condicions higièniques. juntament amb la subhasta de llocs de venda. Després de dècades projeccions inconcluses, Nota: La imatge que encapçala l'article és del projecte de rebutjos pressupostaris i paralitzacions Guillem Forteza. s'inaugurarà el Mercat el 28 de gener de 1951. Les obres, que havien començat el 10 de novembre de Font: Aznar, Miquel Seguí. 1990. Arquitectura Contemporánea en Mallorca (1900-1947). Palma: 1947 s'havien desenvolupat al llarg Universidad de las Islas Baleares y Colegio Oficial de d'aproximadament tres anys. El resultat Arquitectos de Baleares. d'aquestes obres, van donar lloc a l'edifici que avui 14  GEOGRA FI ES EM OCI ONA LS (O COM DESBA RA TA R L?ORDRE DE LA CI UTA T) Per Cri sti na Ll orente L ?any 2012, vaig viatjar sola a Copenhaguen. Em trobava en un moment personal deplorable, d?aquells que L?enquesta Barcelona amb mirades de dones, realitzada el passat mes de desembre pels col·lectius Punt 6, Àmbit de prevenció i Creación Positiva, deixava constància que des del confinament, el 53,6% de les dones migrades i el 44,5% poden definir-se com a tsunamis vitals en sentit físic i de les dones LGTBI+ varen manifestar un augment de la emocional. El mapa que em donaren a l?oficina de turisme percepció d'inseguretat vers la violència masclista a l'espai tenia dues cares: Copenhaguen de dia i Copenhaguen de públic. Convé aquí matisar que aquesta inseguretat no fa nit. El primer, amb els carrers en blanc i l?edificació en referència al risc de delictes tipificats (que trobarien verd; el segon, en gris i lila, respectivament, tots dos amb solució en l?increment de presència policial, per exemple), un seguit de noms en negreta que especificaven clarament sinó en altres formes de violència contra les dones que, tot allò que no em podia perdre a cada hora del dia. En un atac i no estar criminalitzades, influeixen en la seva percepció de rebel·lia, desitjosa d?alliberar-me dels raïls invisibles Foto: Arxiu Pere Nicolau. de la por, com ara l?assetjament sexual ?de carrer?. Així, que algú, qui sap amb quina intenció, havia construït en mentre la ciutat en termes físics no ha canviat, sí que ho ha determinats carrers de la ciutat, vaig empènyer una porta fet la nostra apreciació de l?entorn, de forma molt més entreoberta. Rere un passadís fosc, no mancat de misteri, evident en el cas dels col·lectius considerats ?vulnerables?, se?m presentà la ciutat que no apareix a cap mapa: com ara les dones, els infants o la gent gran, que han vist entranyes en forma de patis de tota mesura, edat, clarament trasbalsada la seva quotidianitat amb el arquitectura i usos. Patis petits, patis gegants, patis amb buidatge dels carrers, el tancament dels parcs o l?obligació edificis propis. Patis jardí, patis teatre, patis engalanats i de mirar el món des de la finestra de les residències, entre patis trets d?una novel·la de Dickens. Copenhaguen, d?altres. Per això, ara més que mai, l?aspecte emocional endògen. -psicogeogràfic- esdevé imprescindible en la planificació i En els anys 50, el filòsof francès Guy Debord encunyava el la gestió urbana. Detectar aquells espais on tots, en concepte de deriva. L?entrada en crisi de la ciutat moderna, general, i els col·lectius amb major risc de vulnerabilitat en que havia anat perdent qualitat espacial a favor dels particular, ens sentim angoixats, atemorits, intranquils o interessos immobiliaris, va propiciar la formació d?una simplement desubicats permetrà dissenyar-los combinant plataforma crítica que defensava una nova manera de la seva funcionalitat i l?experiència de les persones que hi veure i experimentar la vida urbana. El Situacionisme, amb transiten. Tal com el contacte amb la natura té efectes el que Debord s?identificava, proposava «fugir de la rutina positius en la salut humana, segons demostren nombrosos diària per seguir les emocions i mirar les situacions estudis psicològics, un espai dissenyat des del punt de urbanes d?una forma nova i radical». El plantejament dels vista psicogeogràfic pot transmetre sensacions, situacionistes- i de les esmentades derives- era la creació percepcions i sentiments que ens facin canviar d?humor o de moments concrets que aportassin un estrat ?passional? sentir-nos-hi segurs. a la ciutat i que, d?alguna manera, aconseguissin Tal com les portes entreobertes em varen descobrir la ?desordenar-la?. En conseqüència s?avançaria cap a la ?ciutat secreta? de Copenhaguen, la geografia emocional desobjectivació de l?entorn urbà, condició necessària, ens pot ensenyar una nova manera de pensar l?espai urbà. segons Constant Nieuwanhuys1, per a la «construcció Aquest 8 de març, dia en que arreu el món reivindicam que d?una vida lliure i creativa2». es garanteixin tots els drets de les dones, pot ser una bona Les derives, doncs, consisteixen en una manera de talaia des d'on mirar aquestes noves ciutats inclusives que reconèixer la ciutat perdent-nos en ella, realitzant un hem de començar a dissenyar. recorregut indeterminat i emprant els sentits com a eina d?exploració. On allò important no és el destí, sinó el trajecte, on més enllà de descriure físicament la ciutat, 1: Constant Anton Nieuwenhuys (21 de juliol de 1920 ? 1 d'agost del 2005), pintor holandès i un dels fundadors del grup artístic CoBrA, passam a introduir-nos en ella, a sentir-la. És el que es principal influència de la Internacional Situacionista. coneix com a psicogeografia. 2: Constant; ?El Principi de la Desorientació?, Situacionistes. Art, Política, Urbanisme, Eds. Libero Andreotti / Xavier Costa, Actar, Barcelona, 1996. Imatge de capçalera:Debord, Guy.THE NAKED CITY ? Illustration de l?hypothèse des plaques tournantes en psychogeographique (sic) 15  NOTÍ CI ES DE CI UTA T La pandemi a arrasa con l os comerci os h i stóri cos de Pal ma Última Hora, 16/02/2021.- La difícil situación sanitaria, las restricciones para frenar los contagios y la caída de la economía han hecho que mantener un negocio se convierta en una lucha diaria. Bares, panaderías, tiendas de ropa, comercios electrodomésticos, incluso, el último videoclub de Ciutat han tenido que bajar la barrera. Cort teme un al ud de desah uci os a parti r de l a próx i ma pri mav era Última Hora, 10/02/2021.- Si el Gobierno central no prórroga la suspensión de las ejecuciones de desalojos por impagos de alquiler de la vivienda más allá del estado de alarma. La pl aza M aj or de Pal ma espera otra gran ref orma Diario de Mallorca, 31/01/2021.- El futuro de la plaza Major y de sus galerías comerciales está pendiente de que el área de Participación Ciudadana traspase a Modelo de Ciudad las conclusiones de una encuesta que realizó a 2.000 personas para definir los usos de este espacio. Comerci ants contra v eïns: l a pugna pel f utur de l a pl aça M aj or de Pal ma Ara Balears, 12/02/21.- El futur de les galeries soterrades de la plaça Major de Palma es troba en una disjuntiva entre dos models oposats: apostar-ho tot pel comerç, com defensen les patronals Pimeco i Afedeco, o destinar gran part de l'espai a altres usos públics, culturals i científics, com proposen 21 entitats, entre les quals hi ha cinc associacions de veïns del centre Cort i ni ci a l os trámi tes para peatonal i zar v ari as cal l es de Pal ma Última Hora, 08/02/2021.- El Ayuntamiento de Palma inicia esta semana el expediente de conversión de viales en zonas peatonales de las calles Fideus, calle Minyones y un tramo de Peraires y calle Pes des Formatge, situados en diferentes puntos del centro, en espacios de los ACIR de Santa Eulalia y ACIRE Constitución. V eci nos de Pes del Formatge rech azan l a peatonal i zaci ón de esta cal l e del centro Diario de Mallorca, 03/03/2021.- Alegan que es el primer paso "para facilitar automáticamente la instalaciónde más terrazas de bares y restaurantes" en una vía que, en la práctica, ya es peatonal Cort aprov a l a modi f i caci ó de l a f açana maríti ma de Pal ma Ara Balears, 25/02/2021.- La mesura s'ha aprovat amb els vots a favor de l'equip de Govern i les abstencions de l'oposició Pal ma ev i taría h asta 52 muertes al año si mej orase l a cal i dad de su ai re Diario de Mallorca, 01/02/2021.- El Instituto de Salud Global de Barcelona ha elaborado un listado de las ciudades con más mortalidad asociada a la contaminación atmosférica « El Di stri to de Nou Ll ev ant no ti ene nada q ue v er con Si l i con V al l ey» Última Hora, 12/02/20201-Miquel Barceló, impulsor del 22@ de Barcelona desgranó las claves del desarrollo de esta pujante zona de Palma, ya que está sentando las bases del plan que está elaborando la regiduría de Model de Ciutat para los 70.000 metros cuadrados de este enclave. ¿Haci a una área metropl i tana? Diario de Mallorca, 14/02/2021.-La expansión urbana de Palma aumenta y provoca que Calvià sea el segundo municipio más poblado de Balears Los datos de los últimos censos muestran que, cada vez más, en Mallorca se trabaja fuera del municipio de residencia. 16  El Fòrum de l a Soci etat Ci v i l es reunei x amb el Consel l La plataforma conformada per més de 20 entitats s'ha reunit aquest mes amb el Consell de Mallorca per a elaborar propostes coordinades cap a la transició del model econòmic, ecològic i social. En concret, han acordat començar a treballar en propostes per la Serra de Tramuntana, coincidint amb els desè aniversari de la seva declaració com a Patrimoni de la Humanitat. A RCA denúnci a l a v andal i tzaci ó d'estàtues a Pal ma L'entitat demana que s?investigui l?autoria d?aquests fets vandàlics i la restitució urgent al seus estats originals. "L'incivisme i la intolerància no han de tenir cabuda a la societat. La falta de respecte a símbols que es mereixen un homenatge, com és el cas d'Aurora Picornell, ha de ser netejada el més aviat possible", han manifestat. El Cercl e organi tza l a x errada " La nov a ci utat del conei x ement" El convidat va ser Miquel Barceló, impulsor del 22@ de Barcelona, qui va parlar de les claus del desenvolupamenta a Nou Llevant. La conferència pot veure's a la web del Cercle d'Economia de Mallorca. PA LM A X X I l l ença l a i ni ci ati v a " Geograf i es Personal s" Així ho recullen a la seva web: "T?animes a fer una foto d?un lloc de Palma que consideres molt teu? Acompanya-la d?una frase que transmeti el que tu sents, envia?l a info@palmaxxi i passarà a formar part de l?àlbum ?Palma, geografies personals?. Imatges inspirades en la nostra Ciutat, com homenatge als milers dels moments especials que hem viscut en ella.? 17  RESSENYA " Contra el ol v i do" : un tapís de pensaments tei x i t per a un moment h i stòri c El Cercle d?Economia de Mallorca va encarregar la periodista i escriptora Lourdes Durán recollir en aquest llibre les reflexions d?alguns dels seus convidats més il·lustres Étienne Klein va escriure que ?gairebé toteslespandèmies han posat en marxa en acabar mecanismes d?amnèsia col·lectiva?. Estasca de totsno oblidar i aprendre del que ?Aquest llibre no hauria de ser aquest llibre?, d?aquesta Tot i l?enorme diversitat (d?activitat i àrea del coneixement, manera presentava la periodista i escriptora Lourdes Durán però també ideològica i política) dels protagonistes del Contra el olvido. Reflexiones sobre la pandemia que cambió el llibre, trobam alguns punts en comú, que ens obliguen a mundo el passat mes de desembre. En efecte, el Cercle posar especial atenció en les qüestions que tothom d?Economia de Mallorca havia encarregat a Durán un llibre identifica com problemàtiques. Per exemple, l?empresària recollint les reflexions d?alguns dels convidats més il·lustres hotelera Carmen Riu, reconeix que a Mallorca hi ha zones a les seves famoses tertúlies, per commemorar els seus 25 molt saturades que cal protegir; com també l?ecologista anys de vida. ?Però, de sobte, el món es desploma i deman, i Xavier Pastor, quan afirma que ?l?enemic fonamental de ara què feim??, rememora la periodista, ?des del Cercle em Mallorca és la massificació?, i sentència que la solució seria van dir, endavant, ara serà més fàcil entrevistar a aquestes haver aturat ja als nivells dels anys 80. personalitats, tots i totes estan confinats?. Llegim amb especial interès les reflexions de l?arquitecte i Així és que, des del seu propi confinament, Lourdes Durán es urbanista Jan Gehl, defensor de les ciutats a mida de les va posar a la tasca d?anar ?teixint el tapís de pensaments? persones quan diu que espera que ?aquesta pandèmia ens d?onze personatges il·lustres de diferents disciplines i àrees, hagi servit per a reflexionar sobre els efectes nocius del que ofereixen les seves idees sobre aquest moment històric turisme de masses (? ) esper que es redueixi dràsticament el global, i alhora particular, construint un llibre ?escrit des dels turisme de creuers i que la gent s?ho pensi dues vegades recers dels seus protagonistes, també confinats?. abans d?embotir-se en aquests hotels flotants perquè crec que és el tipus de turisme menys valuós per al lloc de En paraules del president del Cercle d?Economia de destinació i el més problemàtic per al clima?. Molt Mallorca, José María Vicens Gómez: ?És un llibre meditat, inspiradora ens resulta la seva defensa a ultrança de la realitzat des d'una perspectiva periodística i amb una participació ciutadana en el planejament de la ciutat: ?Ho finalitat eminentment pràctica. Acostar als protagonistes del vaig dir en la meva visita a Palma, li ho vaig dir a l'alcalde i a Cercle a tota la societat, i acostar la societat al Cercle. És un la regidora d'Urbanisme. Han de tenir un planejament de 5, obsequi i un exercici d'excepcional valor per a ajudar-nos a 10 anys, i que en la seva estratègia qualsevol petit projecte entendre millor un moment fonamental de les nostres vides?. deu enmarcar-se a ser sostenible, i que les persones sentin El tapís està compost de fils de molts colors i textures. Un que la seva ciutat és un lloc fet gràcies també a la seva escriptor de talla universal, Petros Markaris; un catedràtic participació?. Esperam que el seu missatge ressoni a qui ha d?Economia, Antón Costas; l?expert en física quàntica José de ressonar. Ignacio Latorre; un polític de primer nivell com Josep Piqué; Són moltes les reflexions recollides a Contra el olvido: un l?especialista en intel·ligència artificial i big data Alícia Asín; llibre per a llegir i rellegir, per a consultar i per tornar a ell un arquitecte de fama mundial, Jan Gehl, el microbiòleg quan ens envaeixi la desesperança i la necessitat d?idees. gairebé premi Nobel Francis Mojica, una empresària local Com la mateixa autora diu a la introducció, «Contra el olvido d?èxit internacional, Carme Riu; la catedràtica d?Ètica és l'intent que mantinguem en la memòria aquest canvi Victoria Camps; la directora d?El País, Soledad Gallego-Díaz; transcendental que ha portat un virus i del qual malgrat els i Xavier Pastor, biòleg i ecologista, capdavanter en parlar avisos no vam fer cas per a acceptar que som vulnerables, dels terribles efectes del canvi climàtic. però que, com va escriure Ernesto Sábato, ?a la vida li basta l'espai d'una esquerda per a renéixer?». Podeu descarregar el llibre "Contra el olvido. Reflexionesacerca de la pandemia de la Covid-19" a la web del Cercle d'Economia de Mallorca. 18  M apes de Ci utat COM (I ON) V À REM CELEBRA R EL NA DA L DE 2020? Des de 2019 l'Institut Nacional d'Estadística (INE) mentre que les blaves tenen un saldo negatiu duu a terme els "Estudis de mobilitat de la (varen sortir més persones de les que entraren). població a partir de la telefonia mòbil". Aquest Les diferències entre el 2019 i el 2020 són molt mes ha presentat el tercer d'aquests estudis, al grans. Amb un simple cop d'ull veiem que el 2019, qual analitza el període comprès entre el 24 de el centre històric va ser el lloc favorit dels juny i el 30 de desembre. mallorquins per a passar el dia de Nadal: guanyà Tot i no ser l'objectiu inicial l'any 2019, amb l'estat fins a un 84% de població! Vingueren residents de d'alarma i les mesures sanitàries aquesta recollida tots els municipis de Mallorca, i fins i tot d'Eivissa i de dades s'ha aplicat a l'anàlisi del compliment del Menorca. La zona del prat de Sant Jordi i el Nord confinament domiciliari o municipal. En el cas de de Palma també va ser un lloc d'estada o trobada. Balears el compliment ha estat molt alt. Encara En canvi, els residents a l'Eixample sembla que que no ha existit una restricció de moviments com s'estimaren més sortir, o bé cap a altres barris de ha passat a altres localitats de l'Estat, sí que hem Palma, a Llucmajor o preferentment al Pla i el experimentat restriccions en les trobades. Així, els Llevant de l'illa. canvis d'àrea d'influència han caigut quasi 30 El 2020 la mobilitat ha estat molt menor, i només punts en comparació a l'any passat. la zona de Sant Jordi i Nord de Palma varen A més de la mobilitat quotidiana, l'estudi també guanyar visitants el dia de Nadal. Els moviments a permet analitzar com ens hem mogut en dies l'Eixample es mantingueren, tot i que en menor assenyalats. Per exemple... on vàrem passar els volum que l'any anterior. La gran diferència la palmesans el dia de Nadal? marcà precisament el centre històric, que pràcticament no experimentà cap canvi. Als mapes, en vermell s'hi mostren les àrees amb un saldo positiu aquell dia (vingueren persones), On (i com) celebrarem el Nadal de 2021? Mapa de mobilitat del 25 de desembre de 2019 (esquerra) i 2020 (dreta) per àrea d'influència. En vermell, guany de població; en blau, pèrdua de població. Font: INE. 19