Revista CIUTAT #4
Text del document
Desembre 2020 Núm. 4
LA CI UTA T
RECUPERA DA
EN A QUEST NÚM ERO
DE CI UTA T
Entrevista: Tomàs Fortuny, arquitecte
05
Parc sí, pàrquing no!
Pere Nicolau
10
La Calatrava: de barri degradat a ??
Edita Navarro
12
Edita: Peatonalitzacions: eines per a recuperar la
ciutat? Eixos Blanquerna i Fàbrica
Maria Gómez
14
S'Escorxador, exemple d'edifici viu
Pere Rabassa
16
www.palmaxxi.com Notícies de Ciutat
info@palmaxxi.com
17
El futur de Palma: notícies de les entitats
18
Ciutat és una publicació independent i plural que defensa la llibertat
d'expressió. Les opinions expressades a les seves planes no són assumides La Ciudad Cuántica, per Lourdes Durán
necessàriament per Palma XXI, sinó que pertanyen als seus autors i autores,
que en són responsables.
19
Foto de portada: Xisco Bonnín, de la seva sèrie "Adéu, Barri Xino, adéu".
EDI TORI A L
Moltes polèmiques que es varen donar fa ara 120 anys quan es varen esbucar
les murades, tornen a estar vigents ara. La ciutat ha de créixer cap al futur,
diuen uns. La ciutat ha de conservar els costums i tradicions, així com el
patrimoni que ens han llegat els nostres avantpassats, diuen altres. La veritat
segurament és que les dues parts tenen raó. Els exemples que avui ens exposen
tan amablement els nostres convidats, són testimoni d?aquesta lluita entre el
passat i el futur. La manera de reconciliar els dos temps ens donarà una ciutat o
una altra.
Segons ens diu Pere Nicolau, la recuperació d?espais i edificis públics per a la
ciutat, necessita d?un còctel de moltes coses: ?consciència col·lectiva,
rectificació, demolició, envergadura, determinació política i eficiència
arquitectònica?. A més de circumstàncies favorables que de vegades només
l?atzar produeix. El Parc de la Mar va ser una conquesta ciutadana molt
important. Ara tendríem un aparcament d?autocars... Impensable!. També va ser
important la confluència de diverses persones que, amb el seu talent, varen fer
possible una obra pública moderna però ara ja clàssica.
?Una vegada més constatem que la vida dels edificis pot perdurar amb nous
usos que es beneficien de la seva qualitat arquitectònica indiscutible?, ens diu
Pere Rabassa xerrant de S?Escorxador, que és un exemple de rehabilitació molt
positiva per a la ciutat. Veure com un edifici tan industrial i amb tants d?anys s?ha
convertit en un centre cultural i social d?èxit, ens ha de fer pensar.
Les obres de rehabilitació del Puig de Sant Pere són un exemple de que la
intervenció pública és necessària en els espais degradats o amenaçats per un
mal ús, com ens explica Tomàs Fortuny a l?entrevista que inclou aquest número
de Ciutat. També la importància d?actualitzar els projectes començats fa 30
anys,com bé explica Edita Navarro sobre la Calatrava. ?El nostre barri comença
a semblar que no existeix perquè d?una banda s?envelleix i d?altre cada vegada hi
ha menys joves i nins, i han desaparegut els comerços que teníem: la buidor i
falta de vivesa està servida?.
El turisme mal entès i mal gestionat amenaça avui tot el centre històric, el port i
tota la costa de Palma. Els barris, els parcs, els edificis i els carrers poden
recobrar força i servir a la ciutadania si la intervenció publica deixa de mirar el
turisme con la solució dels problemes de la nostra ciutat. Si fa bons projectes i
els duu a terme amb un diàleg permanent amb la ciutadania. Com ens recorda
Maria Gómez al seu article: ?La dificultat no es troba en la tipologia de la
intervenció sinó, més aviat, en l?acceptació ciutadana de la proposta i en la
necessitat de redacció d?instruments urbanístics que l?acompanyin per
assegurar la preservació dels comerços de proximitat, evitar la concentració de
bars i restaurants i assegurar el descans nocturn. Fets que vam aprendre bé
amb l?execució dels eixos de Fàbrica i de Blanquerna?.
Esperem que aquest número de Ciutat doni elements de reflexió i anàlisi per
continuar recuperant Palma.
3
dossi er
CA RTOGRA FI A DE LA
RECUPERA CI Ó
4
dossi er
?El Pui g de Sant Pere
v a ser un l aboratori
de l a recuperaci ó
del s barri s?
Entrev i sta amb Tomàs Fortuny
A rq ui tecte
5
dossi er
T omàs Fortuny, arquitecte i veí de Calatrava, com a zones a conservar.
Com es va canviar aquest a dinàmica
vàrem començar a entrar en relació
amb la gent per ?dibuixar? tot el
Son Sardina. Va ser gerent del barri. Els veïns, que no tenien interès
Patronat Municipal d?Urbanisme i va d?arrasar amb els barris de la ciut at
partidista, tenien inquietud per
participar, primer des del Col·legi ant iga?
millorar el seu barri.
d?Arquitectes i després des de El 1969, amb la declaració de tot el
l?Ajuntament, en la rehabilitació i Al Puig de Sant Pere es va crear la
centre antic com a Monument
recuperació de quatre barris del primera associació de veïns de
històric, es va aturar aquesta
centre històric: el Puig de Sant Pere, Palma, al final de la dictadura. Vàrem
tendència d?arrasar el centre, com va
Es Jonquet, Sa Calatrava i Sa convèncer els veïns que havien de
passar amb la reforma de Jaume III i
Gerreria. Creu profundament en la lluitar pel seu barri. Una de les
la plaça de l?Olivar. L?entrada a la
necessitat dels criteris històrics i màximes de les primeres eleccions
democràcia també va implicar grans
tècnics per a la recuperació dels en democràcia va ser, a més del
canvis, en l?urbanisme de Ciutat.
barris degradats però sobretot, en la ?Parc Si, Pàrquing No? (en referència
necessitat de tenir en compte els Estam parlant dels anys 70, finals del a la lluita pel Parc de la Mar) va ser
veïns i veïnes. franquisme. Ens vàrem començar a ?El Puig per als seus habitants?.
ajuntar una sèrie d?arquitectes joves
Comencem pel primer pla especial, Es va fer una gran exposició al
que volíem intervenir a la ciutat i
el del Puig de Sant Pere. Què est ava Col·legi d?Arquitectes, i el batle Paulí
vèiem que des de l?administració no
passant al barri abans de la seva Buchens, el primer designat després
podríem. Així que ho vàrem fer des
rehabilit ació? de la mort de Franco, ens va cridar
del Col·legi d?Arquitectes. Un dels
per saber la nostra opinió sobre el
Hi havia una degradació molt forta i arquitectes vivia allà al Puig i jo que
que s?havia de fer al Puig de Sant
grans interessos econòmics, perquè vaig néixer al barri de Santa Creu,
Pere.
una entitat havia comprat es Baluard
de Sant Pere i intentaven fer-se seva
tota la zona del carrer Pólvora, varen
fer pressió i tirant els edificis que
compraven, fins que hi va haver un
enfonsament, i va morir una persona,
va ser un trauma i l?ajuntament va
començar a declarar edificis en runa.
L?Ajuntament no sabia què fer amb el
barri, la idea que tenien era tirar-ho
tot i tornar-ho a fer de nou.
Nosaltres defensàvem que era tot el
contrari: un barri amb una història
de vuit segles s?ha de preservar, i
tractar com una feina d?artesania,
després d?una profunda anàlisi
detallada. Per això nosaltres vàrem
aixecar tots els plànols de totes les
cases, teníem un topogràfic del barri
complet. Ningú ho havia fet abans.
Inclús en Gabriel Alomar, només
assenyala als seus mapes els grans
palaus, edificis i esglésies del Puig de
Sant Pere. La resta d?edificis no
apareixen, tot i que són igual de
l?època gòtica o fins i tot d?abans, i la
seva proposta pel barri era fer una
nova ordenació, sense tenir en
compte la trama històrica de carrers
que ve de l?època musulmana. El
mateix Gabriel Alomar va reconèixer
que s?havia equivocat no incloent als
seus plànols el Puig de Sant Pere i Sa
6
dossi er
Però amb els nous ajuntaments
democràtics va haver-hi un canvi de
paradigma. Es va signar un conveni
Col·legi d?Arquitectes - Ajuntament, i
es va encarregar el Primer Pla
Especial de reforma Interior a un
Equip d?Arquitectes de prestigi de
Catalunya.
Amb la nova entrada dels
Ajuntaments democràtics es va
crear el Patronat Municipal de
l?Habitatge, i es va agafar el Puig de
Sant Pere com un pla pilot de
recuperació d?un barri de la ciutat
antiga tenguent en compte les
necessitats dels seus habitants. 34
arquitectes vàrem intervenir en la
redacció de projectes dins una zona
de quatre hectàrees. Cada edifici es
va anar rehabilitant a base de
concursos.
El Puig de Sant Pere va ser el primer
barri que es va començar a
recuperar.
Rehabilit ació pat rimonial i
adapt ació a les necessit at s dels
habit ant s act uals. Com vàreu fer
per conciliar les dues línies d?acció?
Teníem un problema: s?havien de fer
habitatges de protecció oficial, per
aconseguir un finançament
assumible, i la rehabilitació no
estada plantejada dins la llei i per
tant no funcionava. Havíem de
cercar formules noves. Amb altres
municipis d?Espanya vàrem
aconseguir que s?aprovàs un conveni Foto: Wikipedia.
marc a cada ciutat amb el ?Ministerio
de La Vivienda?. Es varen aprovar
1.000 milions de les antigues poder començar a rehabilitar el Puig Després de t ant s anys, quina
pessetes per començar a rehabilitar. de Sant Pere. Es varen fer 112 valoració féu d?aquest laborat ori?
Gràcies a aquestes ajudes es va habitatges de protecció oficial. Va
Va tenir aspectes molt positius i
ser un barri pioner a Espanya,
alguns no tant. Durant molts anys el
combinant la rehabilitació d?una
Puig de Sant Pere va estar molt
zona històrica amb la construcció de
?Sem pr e vàr em degradat, ningú s?atrevia a entrar-hi
vivenda de protecció oficial. Ens
ni la propietat privada a invertir-hi.
t r eballar m à a cridaven de per tot per conèixer com
Fins que no es va fer la Rehabilitació
m à am b els ho havíem fet. Juntament amb
d?Es Baluard i el Museu i la ciutat va
Vitòria, Barcelona, Santiago de
veïn at s. Un a entrar al barri no es va començar a
Compostel·la, etc. érem vàries
revitalitzar. Ha canviat molt el barri!
act u ació sen se ciutats que impulsàvem aquest
Es va fer la Biblioteca de Can Sales,
t en ir -los en paradigma de conservació del
per exemple. El barri s?ha anat
patrimoni i recuperació per als seus
com pt e h agu és habitants. El Puig de Sant Pere va ser
normalitzant i integrant de e nou
est at im possible? dins la ciutat.
el laboratori.
7
dossi er
Això també va tenir una cara l?administració, la gent era expulsada
negativa: l?Ajuntament va ?La r eh abilit ació del barri. A sa Calatrava es varen fer
expropiar-ho tot i hi va haver un d?u n bar r i habitatges per a la gent major, el
excés d?habitatge públic i la iniciativa sem pr e h a d?an ar Centre social Ciutat Antiga, un
privada no hi va entrar fins fa molt acom pan yada de centre de dia i el Teatre Xesc
poc temps. Fortesa. Però segueix existint el
polít iqu es perill de gentrificació.
Quin barri va cont inuar amb el d?h abit at ge
procés de recuperació? L?últ im barri del cent re ant ic a ser
per qu è els veïn s rehabilit at fou sa Gerreria. Com
A es Jonquet, l?Associació de Veïns
ens va demanar ajuda al Col·legi
n o es vegin valorau aquest a int ervenció?
d?Arquitectes, i seguint la línia del obligat s a sor t ir ? Era un barri molt més extens, el
Puig de Sant Pere vàrem dibuixar tot doble del Puig de Sant Pere, així que
el barri de dalt a baix. Era un antic droga. La iniciativa privada no no vam poder dibuixar-ho tot tan
barri de pescadors i moliners, eren entrava ni loca. Un edifici que està a minuciosament. Hi ha arquitectes
construccions molt mal fetes, de primera línia, ens l?oferien per 10 dels que varen participar en el Puig,
molt mala qualitat. Vàrem recuperar milions de pessetes, i al cap de 5 anys que consideren que la rehabilitació
dos molins, vàrem fer més de d?iniciar la recuperació en de sa Gerreria ha estat un fracàs
quaranta habitatges de protecció demanaven 100. L?actuació de perquè tot es va esbucar, jo no hi
oficial. Tot mà a mà amb els veïnats. l?Ajuntament va revalorar el barri i va estic d?acord. De les 8 hectàrees que
Una actuació sense tenir-los en començar a entrar la iniciativa té el barri només se?n van tirar 1,2.
compte hauria estat impossible. En privada. Actualment s?hi han Per l?actuació de la Unitat 2-B, al
aquell moment no hi havia els construit quatre hotels, amb gran costat de la Porta de Sant Antoni. És
serveis socials que tenim ara, les preocupació dels veïnats, per el barri del centre històric amb més
associacions de veïnats feien l?impacte que té dins la vida social habitatges de protecció oficial, (112
aquesta tasca. A es Jonquet els del barri, per l?efecte de es varen fer) i amb més equipaments
veïnats el que no volien era que el gentrificació. del Centre Històric on és varen fer
seu barri fos una continuació del molts equipaments: el centre
passeig Marítim, els habitatges que Aquí no començà la gent rificació Flassaders, el Poliesportiu S?Estel, un
es varen rehabilitar anaven destinats del barri, o l?expulsió dels seus Centre de dia i habitatges per la
a reallotjar la gent del barri, es va veïnat s? tercera edat,, oficines municipals,
construir un Centre de dia per Nosaltres sempre vàrem tenir clar entre elles el Patronat de l?Habitatge
persones majors i es va recuperar un que la rehabilitació dels barris havia que feia feina des de dins el barri, Un
antic Teatre. Hi ha una Associació de de venir acompanyada d?una bona passeig per l?Artesania, amb 39
Veïns que segueix mantenint promoció d?habitatge d?interès locals amb intenció de recuperar
l?esperit rehabilitador, enfront a social, perquè els veïnats no l?activitat artesana al barri, etc. De
intents privats de modificar el PERI haguessin de sortir per la pressió de fracàs, res.
aprovat, però sortosament s?han la iniciativa privada. Si no donaves
aturat des de l?Ajuntament. aquesta oportunitat des de
I després sa Calat rava.
I seguirem amb sa Calatrava, que
havia estat un barri de curtidors de
pell, la gent major recordava aquella
olor de marroquineria que trobes
encara a Marroc. Vàrem fer el mateix
sistema: dibuixàrem illeta per illeta,
casa per casa tot el barri. També
vàrem treballar amb l?associació de
veïnats. Ara a es Jonquet i sa
Calatrava, vàrem tenir una dificultat
que no vàrem tenir a es Puig de Sant
Pere: ja havia entrat la droga, i això
augmentava la degradació social i del
barri. A sa Calatrava mos vàrem
Es Jonquet. Foto: Arca.
trobar amb set punts de venda de
8
dossi er
Com abordar la recuperació o
rehabilit ació d?alt res barris que no
gaudeixen de t ant a prot ecció com
Sa Gerreria. Foto: Xisco Bonnín. els que est an al cent re hist òric?
Nosaltres vàrem treballar també en
el pla de rehabilitació de la Soledat.
Si bé és cert que la construcció d?una del Patronat són els habitatges de Allà es volia xapar el barri, obrint el
zona nova als voltants de la plaça protecció oficial, les infraestructures carrer Caracas i el carrer Reis
Raimundo Clar (tot i que es va i els equipaments, però perquè Catòlics com a grans avingudes. Hi
reconstruir la trama de carrers, en aquests barris conservin el seu havia la fàbrica Can Ribes, l?origen
superfície) i d?un gran aparcament a tarannà popular tradicional, s?hauria del barri, que es volia arrasar al pla
sota va ser una intervenció que va de fer més inversions i control de de rehabilitació original. Això no
rompre amb la línia de rehabilitar l?activitat en aquests barris. La tenia sentit.
edifici per edifici i no esbucar que rehabilitació d?aquests barris Vàrem fer un estudi del conjunt
havíem seguit als altres barris. Era la històrics necessita un seguiment i industrial de la fàbrica, en
filosofia de l?Ajuntament en aquell control de la seva activitat, perquè col·laboració amb el Col·legi
moment. Però així i tot, en aquella l?evolució dels mateixos no arribi a d?Enginyers Industrials i
zona, el promotor va haver d?afegir transformar-se en involució i l?Ajuntament va redactar un nou
50 habitatges de protecció oficial, gentrificació PERI de La Soledat ?Nou Llevant i
que hem de sumar als construïts per que finalment es va recuperar una
l?Ajuntament, (total 150 HPO) i part de la fàbrica i es va construir un
molta gent jove de ciutat hi va poder Centre de dia i Habitatges per a gent
anar a viure. gran, i ara es pretén continuar
Però ni una sola família que habitava recuperant la resta del conjunt
el barri i desitjava continuar-hi va ?La r eh abilit ació fabril, com a equipaments
haver d?abandonar-lo. d?aqu est s bar r is dinamitzadors.
Acabada la rehabilit ació urbaníst ica h ist òr ics n ecessit a La fórmula dels centres de dia és que
i arquit ect ònica acaba el procés de u n segu im en t i els habitatges adaptats són
recuperació d?un barri? con t r ol de la seva adjudicats a persones majors durant
tota la seva vida mentre tenguin un
Jo crec que no, tot i que aquesta ha act ivit at , per qu è grau d?autonomia per valer se tots
estat la tendència de l?Ajuntament. l?evolu ció dels sols, després s?entreguen a una altra
Acaba la intervenció i se?n va. El persona, per no afavorir
centre històric s?ha de seguir
m at eixos n o ar r ibi a
l?especulació i que altra població
mantenint i sobretot aquests barris t r an sf or m ar -se en major del barri en pugui gaudir. No
tan vulnerables. A sa Gerreria, a es in volu ció i s?ha de perdre el sentit de l?habitatge
Jonquet, hi ha hagut perill de tornar gen t r if icació? d?interès social: que la gent pugui
a perdre el barri (per l?excés de seguir vivint al seu barri, mentre
terrasses, bars, lloguer turístic, etc.) tengui autonomia. Si no, de què
un cop finalitzada la rehabilitació. serveix recuperar els barris?
L?única cosa que mantenim ara des
9
9
dossi er
PA RC SÍ ,
PÀ RQUI NG NO!
Per Pere Ni col au
A rq ui tecte i membre de l 'eq ui p " Z ócal o" ,
autor del proj ecte del Parc de l a M ar
Foto: Arxiu Pere Nicolau.
"Si le nez de Cléopâtre eût été plus court, toute la face L'any 1976 el darrer ajuntament franquista,
du monde aurait changé" presidit per Paulí Buchens, preocupat pel caire
que prenien els esdeveniments, va paralitzar les
Blaise Pascal.1670
obres, rescatà la concessió i convocà el "Concurso
El 1969 el Ministeri d'Obres Publiques construí de anteproyectos para restructuración, plantación
y acondicionamiento definitivo como parque
una nova autopista, la de Llevant, entre Palma i urbano del Parque del Mar"
l'aeroport, com a conseqüència del constant
increment dels turistes que arriben a l'illa amb Un jurat amb participació de organismes oficials
avió. Tres anys després l'Estat va cedir a de l'Administració,entitats ciutadanes i col·legis
l'ajuntament de Palma els terrenys entre la nova professionals presidit per l'arquitecte de fama
autovia i les murades i va aprovar el projecte del mundial Josep Lluis Sert i en el que destacaven
parc, redactat per el Ministeri d'Obres Públiques. personalitats de l'arquitectura com Oriol Bohigas,
entre altres, examinaria les propostes
El procés constructiu es va iniciar l'any 1973 quan presentades, atorgant un premi i tres accèssits.
el alcalde accidental va adjudicar les obres a
l?empresa Parkmar SA.. Consistien, entre altres, en "Zocalo", va esser el nom escollit per l'equip
fer un gran aparcament d'autocars a l'esplanada guanyador del premi del concurs . Era l'any 1977.
guanyada al mar entre l'autovia de Llevant i el El Parc es un dels espais d'aquest tipus mes
conjunt històric artístic format per S'Almudaina, la visitats del nostre país. Ha estat publicat a
Seu,i altres edificis històrics rellevants prestigioses revistes d'arquitectura d'àmbit
paisatgísticament "sustentats" per el sòcol de la mundial com, Architecture d'aujour d'hui de Paris,
murada renaixentista. Architectural Review de Londres o Topos de
Es varen produir moltes i continuades crítiques, Múnich.
des de moltes instancies, creixent amb intensitat a El nostre projecte proposava la rectificació de les
mida que avançaven les obres. Roland Penrouse, obres existents.Es varen eliminar els milers de
Alexandre Cirici-Pellicer, Joan Miró, Sert,Gabriel tones del replè de terra, propiciant, de nou, que el
Alomar, Josep Francesc Conrado, i molts d'altres mar arribés a sa murada. Es va dotar al nou espai
es pronunciaren obertament en contra del que d'una estructura geomètrica,generada a partir de
s'estava executant. la existent a la murada i a la Seu i materialitzada
"Parc sí, pàrquing, no!" va esser el lema de la per tots els elements que l'integren com la forma
campanya ciutadana contra les actuacions del mirall d'aigua, el trespol, bancs, arbrat, etc.., al
iniciades. servei del conjunt històric, subsidiari de ell.
10
dossi er
Endemés- i es una important novetat dins les premisses
recurrents de la conservació del centre històric- el
nostre Parc va valorar l'existència de la nova
infraestructura viaria, l'autovia de Llevant, protagonista
indiscutible dels nous temps,i lluny d'intentar ocultar-la
-per altre banda cosa impossible de fer- la va incorporar
com a protagonista principal -juntament amb el conjunt
històric artístic- a la dialèctica plantejada entre ambdós,
va resoldre els problemes creats i potencià les novetats
positives, especialment la nova visió de passejants i
cotxes des de terra ferma.
Es va inaugurar el 1984. Vistes del l'entorn de la Seu abans que es fes el Parc de la Mar.
Fons Sebastià Mulet.
Va quedar pendent l?execució la segona fase del projecte,
consistent en poder passar, aigua i vianants, per davall de
A la vista dels importants temes pendents, diríem que es
l'autovia a l'alçada del baluard de Berard -amb una
quasi be impossible créixer be. Créixer be no es només
amplada de quaranta metres- i aconseguir un espai d'uns
preveure amb el planejament les reformes amb amplies
25000m2 guanyats al mar entre l'anterior i la platja de
expressions gràfiques -com ara s'està fent- sinó
ca'n Pere Antoni.
aconseguir portar-les a cap. Els plans urbanístics, per si
El Parc de la Mar del nostre equip, tant per la situació sols, no basten si no van acompanyats de la gestió i del
política en la època del concurs, la dictadura franquista, pressupost corresponent.
com per haver aconseguit la seva realització, -en la seva
A Palma tenim precedents d'actuacions públiques
part mes important- ja amb democràcia, gracies amb
reversibles i reformadores paradigmàtiques, el Parc de la
bona mesura al batlle Ramón Aguiló. Es un esdeveniment
Mar es un bon exemple.
paradigmàtic. O, mes ben dit, ho hauria d'haver sigut.
A les que podem sumar actuacions privades Foto: ARCA.amb
Consciencia col·lectiva, rectificació, demolició,
destacada incidència urbana: algunes les conec de
envergadura ,determinació política i eficiència
primera mà, per haver-hi intervingut com arquitecte.
arquitectònica son elements absolutament necessaris
per la configuració urbana de la nostra ciutat. El 1977 i Però l'exemple més important quan a actuacions
ara. urbanístiques privades executades a la nostra ciutat es,
sense dubte, les protagonitzades per Joan March, una de
En el interessant contingut de la revista on escric
les seves empreses, i l'arquitecte Gabriel Alomar: Jaume
aquesta col·laboració hi surten bona part dels problemes
III, Olivar, etc..
històrics no resolts: la degradació dels barris,l'edifici de
GESA, Ca'n Weyler, els quarters de Son Busquets, l'espai Avui dia es molt difícil que l'administració faci, no nomes
subterrani de la Plaça Major, etc. projecti, actuacions com les descrites i també ho es que
les faci la iniciativa privada.
També hi podríem afegir alguns mes com l' invasió de
pantalans per vaixells a ca'n Barberà i al Mollet, el Es podrà argumentar que quan en Joan March i en
deteriorament de l'espai del Passeig Marítim conegut Gabriel Alomar varen fer les reformes era en plena
com de Santo Domingo de la Calzada -la seva existència dictadura franquista -i es vera- i que quan es va fer el
recorda un poc a la del Parc de la Mar al ser un replè del Parc de la Mar l'influencia d'un artista mundial com Joan
mar davall del Jonquet-, l'entrada a Palma a l'altura del Miró va esser decisiva, i es vera, o que l'actuació d'alguns
Palau de Congressos, els desapareguts passejos de les polítics com l'alcalde Ramón Aguiló varen esser decisius,
avingudes, etc... i es vera, o que sense la Fundació la Caixa la rehabilitació
del Gran Hotel no hagués sigut la que va esser, i es vera...
Algunes d'aquestes assignatures pendents tenen que
veure amb el creixent protagonisme dels cotxes a la Hem d'acceptar que realitats fortuïtes,com va esser el
segona meitat del segle XX, algunes altres amb la dels nas de na Cleopatra seduint primer a Juli César i després
vaixells d'esbarjo i dels creuers, ja en el segle XXI i totes a Marco Antonio i les conseqüències a la història de
amb el descontrolat i excessiu creixement turístic dels Roma, son les que transformen la realitat.
darrers seixanta anys.
La ràbia que ens produeix aquest estrany fenomen
La reflexió que ens pertoca com a ciutadans es si es pot probablement està a la rel d'algunes de les nostres
admetre el creixement urbanístic. El Parc ens dona la frustracions col·lectives, incloses les urbanístiques.
resposta: sí, si es creix bé. Es fàcil créixer bé?,
rotundament no.
11
11
dossi er
LA CA LA TRA V A
DE BA RRI DEGRA DA T A ??
Per Edi ta Nav arro Tuneu
V eïnada i membre de l 'A v v La Cal atrav a
Foto: Edita Navarro.
S egons sembla a partir de l'actual revisió del Pla residencial per l'ús turístic. "Oh! Ja tenim hotels!",
deien algunes veus al principi. Ara el que tenim
General d'Urbanisme de Ciutat, la Calatrava, són alguns punts claus del barri on es fa difícil, per
juntament amb el Puig de Sant Pere, el Jonquet i exemple, fer una cosa que fins ara tothom feia,
sa Gerreria deixaran de tenir la consideració de com era, dormir a l'estiu amb les finestres
barris degradats, característica que als anys 80, obertes. Tenim també un creixement circulatori,
va impulsar els PERI d'aquests barris i van ocupacional i de sistemes de climatització tan
propiciar els profunds canvis urbanístics i excessiu que augmenten el renou i la temperatura
sociodemogràfics que tots coneixem i que de tal forma que s'ha acabat gaudir de la frescor
realment van canviar la fisonomia i la vida nocturna natural. Ara pareix que ha de ser,
d'aquestes zones de forma substancial i que en inevitablement substituïda, per l'artificial i així
general (tret d'alguna actuació concreta), són aportar el nostre granet d'arena a l'encalentiment
considerats pels experts i també per la ciutadania planetari.
de forma positiva. Cal afegir-hi també a aquest fenomen, la
Encara ara alguna vegada i després de més de 30 transformació dels típics terrats per estendre la
anys de les actuacions de rehabilitació, em trob roba de tota la vida, en zones exclusives de
pels carrers del barri alguna persona major "rooftop" amb piscina, bar, restaurant i amb
passejant amb l'entrecella arrugada i els ulls música a l'aire lliure "hasta altas horas de la
aclucats forçant la imatge del record i ja coneixent noche" com resa sense cap tipus de vergonya a la
aquesta ganyota, m'hi acost: "jo de jove vivia en web d'un dels esmentats hotels amb nom
aquella cantonada i sembla impossible, però no principesc. I tota aquesta meravellosa festa
havia tornat i qui ho diria... com ha canviat. ¡Ara nocturna té lloc només a 3,5 metres de distància
està molt net i què tranquil! Perquè cregui'm, del dormitori del veïnat de tota la vida.
abans no s'hi podia viure, tot era droga, brutor i Ens diu en Carlos Garcia-Delgado: "Quan els
gent de malviure!" És ben cert, la Calatrava ara, espais són massivament modificats per atendre
podríem dir que és en general, un barri tranquil i els turistes, els habitants i les seves activitats
en el qual la qualitat de vida és bona, per això, també desapareixen, i la ciutat degenera de
sembla lògic que ens treguin la qualificació de manera imparable". I és per això que
barri degradat, encara que, i després de la lectura inevitablement ens demanam si s'ha iniciat un
del lúcid i clarificador article "Barris degradats i procés de degeneració imparable.
barris degenerats" d'en Carlos Garcia-Delgado, de En quatre anys hem passat a tenir en 260 metres
l'anterior número de CIUTAT, pensam que tenim de la façana marítima del barri 3 hotels d'aquest
alguns indicis que apunten, sinó s'hi posa remei, que no ens deixen dormir, que col·lapsen el
cap a l'esmentada degeneració. clavegueram i produeixen males olors, que
Que ens està passant? De forma suau és veritat, generen taps circulatoris, que utilitzen els carrers,
com l'aigua que s'encalenteix lentament per bullir segons ells els secundaris del darrere i pels
els caragols i que fa que no ens n'adonem. veïnats, els nostres carrers, els de tota la vida, els
que hi vivim cada dia, com a zones de serveis i de
La introducció de la iniciativa privada que càrrega i descàrrega de mercaderies i de dipòsit i
començà a aparèixer al barri a partir de la de retirada de fems i de vidre a qualsevol hora de
intervenció rehabilitadora que va fer la nit amb carretons de rodes de ferro que amb
l'administració ha generat com a mínim dos l'empedrat retronen de mala manera.
efectes. D'una banda la substitució d'edificis d'ús
12
dossi er
Es diu que és necessari que la iniciativa privada
intervingui en els processos de regeneració de la ciutat i
no diem que no, però des del petit i sucós observatori del
nostre barri pensam que cal que Cort planifiqui i controli
molt acuradament aquests processos. Els darrers anys la
força veïnal juntament amb decisions polítiques
contundents sembla que han returat un poc el procés
(moratòria hotelera i prohibició del lloguer turístic) però
cal que des de Cort es segueixi intervenint no sols en les
qüestions urbanístiques sinó també en altres aspectes
per evitar la degeneració que sembla que ens pot
aplegar.
Segueix l'article sobre la degeneració dels barris: "Avui
Venècia, vegin, ja no pot ser visitada. Per una senzilla raó:
perquè ja no existeix. Hi ha les seves pedres, per ser
vistes, però sense l'emoció que els donava el fet d'estar
vives". I també amb això ens hi sentim identificats.
El nostre barri comença a semblar que no existeix
perquè d'una banda s'envelleix i d'altre cada vegada hi ha
menys joves i nins i han desaparegut els comerços que
teníem. O sigui, la buidor i falta de vivesa està servida.
Aquest és el segon efecte que amb la incursió de la
iniciativa privada rehabilitadora es va produir i és la
desaparició dels edificis habitacionals a l'abast econòmic
dels joves i de les famílies mitjanes. Ara el barri era molt Foto: Edita Navarro.
interessant i les immobiliàries van anar comprant edificis
d'habitatge degradats per esbucar i fer habitatge de nova
encara queden pendents de la situació de degradació de
construcció i d'alt poder adquisitiu, primer en primera
fa trenta anys. Si així fos amb la construcció de tres
línia i després en segona i en tercera, combinat amb la
edificis públics d'habitatge que es donessin en lloguer
compravenda dels antics casals per, a part de
(cal no oblidar que les inversions públiqúes de fa trenta
reconvertir-ne alguns en hotels, no sabem exactament
anys han acabat generant plusvàlues en mans privades) a
que se'n fa dels altres. El que observam és que es
persones i famílies joves ajudaria a invertir el procés de
compren es reformen i es tanquen i o potser es tornen a
canvi sociodemogràfic i es podria mantenir un barri viu i
vendre fent una roda sense fi o s'espera a no se sap que,
divers.
però la majoria romanen tancats.
Venen temps de canvis. Les intervencions públiques que
A la fi i a la cap el nostre barri es gentrifica amb persones estan ja en marxa, és a dir la finalització del procés de
d'altres països i també amb persones autòctones que els rehabilitació de les murades amb l'obra de rehabilitació
agrada això de retornar a un centre de ciutat ara net i del Bastió del Príncep amb el seu Centre d'Interpretació i
polit, però que en general no hi fan vida de barri. la propera rehabilitació de les Torres del Temple,
De totes maneres mantenim encara una certa diversitat juntament amb el nou ús de l'Escola de Montisión, són
a causa del fet que tenim habitatges per a llogar del obres i canvis d'usos de gran envergadura que poden
Patronat Municipal de l'Habitatge que es varen tenir efectes molt impactants sobre el nostre barri. De
construir en l'època del PERI. Per sort, una part tot això n'estem assabentats per la premsa i no sabem si
important d'ell són en règim de lloguer, perquè els que el els planificadors de les mateixes han après dels errors
Patronat va posar a la venda, són molt d'ells avui en dia, comesos fins ara, no sabem si han reflexionat i han
propietat de persones estrangeres, ja que els primers previst els efectes que aquestes obres tendran a curt i a
propietaris els varen vendre a mesura que els preus al mig termini sobre la nostra vida quotidiana.
barri es varen anar enfilant. Aquí tenim un bon ¿Es farà?, es demana l'article que ens inspira. Haurem
aprenentatge a fer i evitar que les inversions de diners après del camí fet fins ara? Seran intervencions que a
públics serveixin per generar plusvàlues directes que més a més d'incrementar l'actiu turístic de Ciutat,
van a mans privades. augmentaran la qualitat de vida dels residents o almenys
no l'empitjorarà i no els expulsarà? Seran inversions en la
Ara l'IBAVI està construint un petit edifici d'habitatges
línia d'una economia verda i diversificada que tant
cedit per l'Ajuntament i queden encara dos edificis més,
necessitem? Ens agradaria pensar que si, però
un al carrer Berard i l'altre al Carrer Capellans que
sincerament, no n'estem segurs. Nosaltres ens oferim
vénen de l'època del PERI i que per tant fa trenta anys
per participar, opinar i en definitiva ser tinguts en
que estan apuntalats i pendents de construcció, pensem
compte.
que potser seria avinent que junt amb la desqualificació
de barri degradat s'eliminessin aquests dos focus que
1313
dossi er
Pea t ona li t za ci ons:
EI NES PER A RECUPERA R
LA CI UTA T?
Ei x os de Bl anq uerna i Fàbri ca
Per M ari a Gómez
A rq ui tecta i urbani sta
Foto: Última Hora.
L a peatonalització de carrers és una de les Durant la legislatura de n'Aina Calvo, l'Ajuntament
de Palma va fer un esforç en definir noves directrius
mesures que s'han consolidat per revertir el model per impulsar un nou model de ciutat. De fet, va ser
actual de cotxecentrisme cap a un model de ciutat amb la presentació del Pla de Mobilitat de Palma
que modifica la distribució de l'espai públic pel que l'any 2009 on es va recollir, entre altres propostes,
fa a vehicles i persones, prioritzant la ciutadania. la recuperació dels eixos cívics per connectar el
Mentre l'ocupació excessiva del vehicle privat no centre històric amb els barris de l'eixample.
minvi, haurem de continuar exigint espais per a l'ús L'Ajuntament, en paral·lel, ja treballava en les obres
exclusiu dels vianants per a una millora de d'execució del primer tram de l'Eix cívic
l'habitabilitat de l'espai públic, una mobilitat més Blanquerna-Plaça París-Colliure que inaugurà l'any
sostenible i segura i l'augment d'espais verds. 2009, entre gran expectació de la ciutadania i gran
Abans depeatonalitzar Fàbrica i Blanquerna, moltes decepció dels comerciants. Per a la ciutadania, l'eix
recordareu també la gran controvèrsia que van de Blanquerna situat al barri de Bons Aires
tenir l'adequació per a vianants dels carrers suposava la primera intervenció (d'un mínim de set
Sindicat, Sant Miquel o Oms. Tot i que la previstes) de pacificació d'un carrer fora del centre
peatonalització de carrers és de les transformacions històric, mentre que els comerciants al·legaven
urbanes més senzilles de fer en una ciutat, erròniament que la pèrdua de 250 places
possiblement sigui de les més polèmiques. Mentre d'aparcament en superfície els suposaria un declivi
que d'altres ciutats de l'estat i del món en fan de clientela i un augment de la inseguretat. No es
bandera, a Palma encara hem de justificar pot negar que aquesta intervenció urbana ha
l'execució d'aquells eixos que des dels anys 80 el aportat a un dels barris més densos de ciutat un
planejament ja defineix com connexions principals espai de trobada de veïns i veïnes, de passeig i de
de vianants. referència tant pel barri com per la ciutat.
La dificultat no es troba en la tipologia de la Tot seguit, l'any 2010 s'inaugurà la peatonalització
intervenció sinó, més aviat, en l'acceptació d'un tram de 200 metres del carrer Fàbrica. En
ciutadana de la proposta i en la necessitat de aquest cas, la transformació fou un desastre. La
redacció d'instruments urbanístics que peatonalització arribà en un moment d'èxit de l'oci
l'acompanyin per assegurar la preservació dels nocturn al barri de Santa Catalina i les pitjors
comerços de proximitat, evitar la concentració de previsions es van complir inundant les plantes
bars i restaurants i assegurar el descans nocturn. baixes d'establiments de restauració i expulsant
qualsevol ús veïnal del carrer. Avui encara, patim
Fets que vam aprendre bé amb l'execució dels eixos aquesta apropiació de l'espai en mans privades i no
de Fàbrica i de Blanquerna. sembla que es vulgui revertir la situació en un futur
pròxim.
14
dossi er
Eixos cívics de Fàbrica (esquerra) i Blanquerna (dreta).
Per sort, els fets ocorreguts a Fàbrica i al tram més proper Avui, l'execució de la resta d'eixos previstos alPGOUvigent
de les Avingudes a Blanquerna, motivaren la demanda segueix sent polèmica i encara no entenc per què. Ara, amb
veïnal de la redacció de la Modificació del Pla General de la motxilla d'aprenentatges i ja amb un bon manual
Palma referida a la regulació dels usos en els eixos cívics i d'execució dels eixos cívics tenim les eines per fer-ho bé.
trams de vial d'ús preferent de vianants que va ser No oblidem que lapeatonilitzaciód'espais aporta beneficis
aprovada definitivament el novembre del 2018. Aquest per a la salut emocional com la tranquil·litat, la seguretat i
document urbanístic, tot i tenir una sèrie de limitacions la satisfacció; millora el descans, ja que hi ha menys renou;
formals pel que fa a la definició dels carrers que es regulen redueix la contaminació i provoca la socialització. Esper
baixaquest paraigües, assegura una certa protecció dels amb impaciència el desplegament d'altres actuacions
comerços existents i de la ciutadania. A més, cal destacar urbanes que converteixin aquestes dues experiències
l'èxit de la prohibició dels tancaments de terrasses dels puntuals de Blanquerna i Fàbrica en bocins d'una àmplia
bars mitjançant l'Ordenança municipal de l'ocupació de la xarxa de carrers per a vianants que connecti els principals
via pública (2018) que ens ha retornat la visió àmplia del espais de la nostra trama urbana amb les barriades.
carrer, de façana a façana.
Comparativa del carrer Blanquerna abans i després de la prohibició de tancaments de
terrasses dels establiments de restauració. Fotos: Lluís Gené.
15
dossi er dossi er
S'ESCORX A DOR:
EX EM PLE D'EDI FI CI V I U
Per Pere Rabassa
A rq ui tecte
S'Escorxador, avui. Foto: Cristina Llorente.
S' Escorxador, obra de l'arquitecte Gaspar amb l'edifici, com va denunciar el Col·legi
d'Arquitectes. També es va parlar de la possibilitat
Bennàssar és un bon exemple de com un edifici, en d'ubicar-hi el Museu d'Art Modern.
aquest cas un conjunt d'edificis, perduren en el
temps molt lluny de l'ús per al qual va ser L'any 1988 l'Ajuntament i Mercasa acordaren la
construit. seva rehabilitació per a ús de centre comercial i
Projectat per Bennàssar l'any 1905, amb equipaments preservant íntegrament les seves
característiques formals pròximes al modernisme qualitats com a edifici emblemàtic de la ciutat. El
amb profusió decorativa de les influències de projecte va ser redactat per l'arquitecte Daniel
l'època, va marcar de manera contundent la Gelabert per encàrrec del Ministeri d'Obres
llibertat del projectista a l'inici de la seva activitat Públiques, inaugurant-se el 1991.
professional. Avui dia, és un lloc de referència, no sols per la
El conjunt que es va situar als límits de l'eixample, seva qualitat arquitectònica, sinó com a centre de
tingué un caràcter funcional, higienista i trobada, serveis i activitats del barri i la ciutat.
innovador. Està organitzat amb simetria des de Una vegada més constatem que la vida dels
l'accés pel carrer Emperadriu Eugènia, façana edificis pot perdurar amb nous usos que es
visible amb dos pavellons de funció administrativa beneficien de la seva qualitat arquitectònica.
i tancament amb reixes. La resta del conjunt el
conformaren els pavellons de sacrifici i
escorxador d'animals, que convergeixen en el
centre amb un gran umbracle que els unia. A la
perifèria, de forma circular,essituaren els corrals.
El recinte es tanca amb un mur que evitava les
vistes a l'interior.
En 1982, ja absorbit per l'eixample, va finalitzar la
seva activitat com a escorxador municipal.
L'any 1983 l'Ajuntament el va cedir a la universitat
per situar la Facultat de Dret, per tal d'acostar les
activitats acadèmiques a la ciutat. Aquesta acció S'Escorxador, abans. Foto:
no va prosperar, després de la convocatòria d'un Col·leció particular.
concurs que no garantia una actuació respectuosa
16 16 16
NOTÍ CI ES DE CI UTA T
El A j untament de Pal ma aprueba sus presupuestos más soci al es contra l a COV I D
Última Hora, 11/11/2020.- «Es un incremento que crece a pesar de las dificultades que tuvimos en 2020
porque queremos dar una mejor respuesta sanitaria y crecen porque podemos incorporar los remanentes»,
señaló el alcalde de Palma, José Hila.
El nuev o tranv ía conectará el centro de Pal ma con Son Espases en 15 mi nutos
Diario de Mallorca, 02/12/2020.- Cabe destacar que la partida se ha rebajado de forma notable alaprovechar
parcialmente el trazado marcado por el tren de Sóller, de modo que las obras serán mínimas.
Pal ma regul a l 'ús del s pati nets el èctri cs
Ara Balears, 06/11/2020.- Els menors de 15 anys no podran conduir aquest vehicle, els patinets hauran de dur
la llum sempre encesa i tenir timbre, el conductor haurà de dur un guardapits reflector o algun element que
sigui visible a 150 metres i queda prohibit que hi hagi més d'una persona damunt el vehicle.
Cort empi eza el proceso parti ci pati v o para def i ni r l os posi bl es usos de l as gal erías de l a
Pl aça M aj or
Última Hora, 07/12/2020.- Se trata de un proceso que pretende implicar a las diferentes asociaciones
ciudadanas, de comerciantes y profesionales con las que se quiere acabar de definir, a lo largo de los próximos
meses, la distribución precisa de este espacio.
La reapertura del mercado de Camp Redó si gue en el ai re por f al ta de f i nanci aci ón
Diario de Mallorca, 03/12/2020.- Los 1.500 metros cuadrados de la planta baja y los 800 del primer piso,
además del estacionamiento subterráneo para 50 vehículos, siguen inutilizados a la espera de la anunciada
rehabilitación.
Las terrazas de b ares y restaurantes en l os aparcami entos conti nuarán el próx i mo año
Diario de Mallorca, 13/12/2020.- Las mesas y sillas de los bares y restaurantes colocadas en parte de los
aparcamientos exteriores podrán seguir ahí el próximo año. Como la exigencia de mantener las distancias
continúa vigente, ya que la pandemia no remite, el Ayuntamiento está preparando un nuevo decreto para
permitir a los propietarios de estos negocios que mantengan la ampliación de las terrazas en detrimento de los
vehículos, según indicaron desde el área de Gobierno Interior.
L'A j untament de Pal ma només h a sembrat 1.400 arbres del s 10.000 q ue v ol pl antar
Ara Balears, 03/12/2020.- El febrer del 2021 entrarà en vigor el contracte de manteniment de les zones verdes del
municipi que impulsarà les sembres, segons Cort.
Las v oces f emeni nas de La Sol edad
Última Hora, 04/12/2020.-El colectivo localAatomic Lab, junto alGrupo de Mujeres de La Soledad, acoge este
viernes, a las 19.00 horas, en Can Ribas, el Festival Internacional Fem Tour Truck, una iniciativa itinerante
sobre videoarte feminista que ya ha recorrido distintas comunidades para
Cort aprueb a col ocar ci nco nuev os radares para el control de v el oci dad
Última Hora, 04/12/2020.-El Ajuntament de Palma ha aprobado un decreto que autoriza la instalación, en
próximos días, de cinco radares para el control de velocidad. El objetivo es el control de la limitación de la
velocidad de circulación a 30 kilómetros por hora en el 90 % de las calles de Palma o a 40 o 50 kilómetros por
hora en otras vías.
17
A v ança el Fòrum de l a Soci etat Ci v i l
El mes de novembre, el Fórum de la Societat Civil va ser molt actiu. Es va
reunir amb la presidenta del Govern, Francina Armengol i la presidenta del
Consell de Mallorca, Catalina Cladera. També va organitzar una xerrada per
conèixer les oportunitats que es presenten amb els nous fons europeus que
s'obriran a causa de la Covid-19,
A RCA demana v i gi l ànci a i f utur per a l a possessi ó de Son Reus,
com a el ement h i stòri c propi etat de l 'A j untament de Pal ma
Demana una vigilància efectiva per evitar més expolis a Son Reus i pensar
usos adients que garantitzin un futur digne per aquestes cases de
possessió i el seu terreny agrícola.
La Federaci ó d'A ssoci aci ons de V eïns de Pal ma cel eb ra 40 anys
L'entitat celebra que aquest PEP reculli moltes de les reivindicacions d?ARCA i de
les seves al·legacions. Tot i que també reconeix que hi ha aspectes millorables,
expressa la seva satisfacció davant del que consideren "una bona notícia per la
ciutat i ha estat aconseguida per la lluita de la ciutadania".
PA LM A X X I conti núa amb acti v i tats sobre el f utur parc agrari
Aquest mes ha organitzat una taula rodona sobre agricultura ecològica i
producte km. 0 amb la col·laboració de l'Associació de Veïns del Secar de la
Real i un taller sobre custòdia agrària i conservació ambiental, amb el GOB
Menorca i la col·laboració de l'Associació de Veïns de Son Sardina.
18
Ci udad M uj er
El mismo día que unas cuantas mujeres, pocas, muchas,
miles, millones salen a la calle con todas las cautelas debidas
al virus de la COVID19 para clamar contra la violencia hacia
la mujer, este mismo 25N se muere el futbolista Maradona.
?Conmoción mundial: muere Diego Armando Maradona?, se
lee en un diario de Argentina. El mundo llora la pérdida del
héroe masculino y olvida que son millones las víctimas de la
violencia de género solo por ser mujeres. Cuestión de
perspectiva, cuestión de prioridades.
Esa misma jornada, millones de mujeres viven atemorizadas
porque en sus casas se esconde una fiera que las amenaza a
grito y cuchillo a ella y a sus hijos. Ese mismo día de luto
mundial por el futbolista, unas chicas regresan a sus casas
tras gritarle al mundo que ?ni una victima más? alegres de
saberse colectivo, son insultadas en el camino por pandillas
de hombrecitos. Algunos no alcanzan ni los 15 años.
Violencia tras violencia, es el menú habitual que se desayuno
en el mundo y que en Mallorca ya se ha traducido con tres
mujeres asesinadas por esos hombres que seguro se
sumarían a la ?conmoción mundial? por la muerte de Diego
Armando Maradona.
Y de prioridades pienso si como Goethe reclamo ?luz, más
luz? en la ciudad que habito. La escuadra y el cartabón que
han usado, a instancias de los políticos, urbanistas y
arquitectos para delinear el lugar donde vivimos siguen
olvidando a las mujeres en sus herramientas digitales. La
oscuridad acorta la distancia entre el agresor y la víctima y
en tiempos de pandemia con el comercio liquidado, las calles
están desiertas, lloramos la ruina y a la vez tememos por como Leslie Kern, que recuerda cómo Il·lustració:
las urbes Toni
hanSalvà.
sido
nuestra integridad. Ni una ni dos ni tres, yo misma incluso, Il·lustració: Toni Salvà
hechas por y para los hombres. En Palma, el colectivo Ciutat
nos citamos para un café, una comida o un lo que sea pero per a qui l?habita, formado básicamente por mujeres pero en
?no muy tarde?. Las mujeres somos Goethe y pedimos más el que también hay hombres, se ha hablado del tema, se ha
luz. Ellos no porque no tienen miedo. debatido entre los vecinos y han invitado a quien quiera
Si la Inteligencia Artificial (IA) está cambiando ese mundo de escuchar sus propuestas.
ayer en el que vivimos hoy y su reflejo social se percibe en Pedimos otra trazas urbanas porque queremos pasear
cambios de sexo, reividicaciones trans, identidades sexuales tranquilas, desplazarnos sin tener que sentir miedo ante el
que se han quedado cortas ante el aluvión de otras sonido de las pisadas en nuestro cogote porque las sentimos
reclamaciones, de un querer existir en otro, otros cuerpos, el posibles amenazas y las exigimos porque queremos vivir la
miedo recorre el mundo porque seguimos a oscuras. Sobre ciudad con la misma tranquilidad que sienten los que no
todo nosotras. están amenazados en razón de su género. Para ello, son
Hace años que desde el urbanismo con perspectiva de necesarias más medidas como aceras más anchas, autobuses
género, se busca destronar el modelo de ciudad hecha a la a demanda y/o mayor frecuencia de autobuses en las
imagen y semejanza de los hombres. Son ejemplares las periferias de la ciudad. Y sobre todo, más luz. No queremos
propuestas del Col.lectiu Punt 6 que reclaman políticas vivir a oscuras.
públicas que aborden la ciudad con perspectiva de género, o
Nota: La periodista i escriptora Lourdes Durán publica els seus articles cada
setmana a la web de Palma XXI, acompanyats per les il·lustracions de Toni
Salvà.
19