Revista CIUTAT #3
Text del document
Novembre 2020 Núm. 3
LA CI UTA T
A BA NDONA DA
EN A QUEST NÚM ERO
DE CI UTA T
Palma barris degradats i barris degenerats
Carlos García-Delgado
06
GESA
Pere Rabassa
10
Can Weyler
Pere Ollers
12
Son Busquets
Lluís Gené Gil i Gabriel Alomar Garau
14
La reforma de la plaça Major: una
oportunitat i un repte per a Ciutat
Edita: Joan Riera
16
Entrevista: Dones llauren el futur parc agrari
de Palma
19
Notícies de Ciutat
23
www.palmaxxi.com
info@palmaxxi.com
El futur de Palma: notícies de les entitats
24
La Ciudad Cuántica, per Lourdes Durán
25
Ciutat és una publicació independent i plural que defensa la llibertat
d'expressió. Les opinions expressades a les seves planes no són assumides
necessàriament per Palma XXI, sinó que pertanyen als seus autors i autores,
que en són responsables. Guia urbana de Palma: Santa Catalina i Es
Jonquet
26
Foto de portada: Mitos Colom. AGesa, editat pel Col·legi d'Arquitectes
EDI TORI A L
Xerram sovint de la ciutat del futur, amb il·lusió, amb idees. Una
?Palma del futur?que ens pot fer mirar la ciutat del present amb
certa desgana, somniant en el que podria ser. Una ?Palma del
present?a més encaixada entre el futur inspirador i la ciutat del
passat: la Història, els records, el mite.
Entre passat, present i futur, ens queda l?oblit, la ciutat que se?ns
escapa, la ciutat abandonada. Arquitectures que varen tenir el
seu moment protagonista però a les quals se?ls hi ha passat el
present, i que tenen un futur incert a vegades abocades a la
desaparició. Les causes poden ser diverses, anant des de la
desídia dels propietaris a la manca de recursos, l?especulació
immobiliària o la deixadesa o inoperància de les
administracions.
Com és possible que un llegat com Can Weyler estigui en
ruïnes? Com pot esser que un edifici que marcà la modernitat,
com Gesa, a primera línia de la façana marítima i a una de les
principals portes d?entrada a la ciutat, es mantingui buit des de
fa més d?una dècada? Palma es pot permetre malmetre
patrimoni i espais urbans com l?antiga presó o Son Busquets?
Què en farem de la plaça Major?
Els cines Chaplin i Metropolitan, els baixos del parc dels
Ceibos... Us recordau de Ses Voltes? I del túnel del ferrocarril?
Les galeries Avenidas, la plaça Gomila... Can Serra, Son Cabrer...
l?Assistència Palmesana, els molins des Jonquet...
La ciutat abandonada és aquella que ens espera i per la qual
hem de ser capaços d?establir els mecanismes d?inversió i
cooperació necessaris per a integrar-los de nou en la ciutat i en
la ciutadania. Inversió pública, privada o publicoprivada, fons
europeus... Participació ciutadana, creativitat i diversificació
econòmica. Sobretot, evitar caure en la rehabilitació del
continent però no del contingut, i que tornin a l?abandonament.
Aquests espais són l?oportunitat d?entreteixir Ciutat i
cohesionar els barris. No la podem desaprofitar.
3
dossi er
" Hi h a amors a pri mera v i sta. En un
moment de l a nostra ex i stènci a es pot
produi r un esdev eni ment màgi c: n'h i h a
prou amb una mi rada i q ual cú q ue f i ns
aq uel l moment no h av i a apareegut en l a
tev a v i da, h o ocupa tot i esdev é el
pri nci pal centre d'atenci ó, al v ol tant del
q ual gi ra tota l a resta.
A l tres v egades h i h a persones al nostre
costat, a l a f ei na, al mercat, a l a
f armàci a..., a l es q ual s v ei em passar
sense f i x ar-nos-h i .
Fi ns q ue un di a q ual sev ol , l es tornem a
trobar en una si tuaci ó di f erent de
l 'h abi tual , per ex empl e a l a sorti da del
ci ne, a l a pl atj a o assegudes en un caf è.
A q uesta ci rcumstànci a permet q ue l a
mi rada es manti ngui una mi ca més o,
si mpl ement, q ue l a trobada es produei x i a
una di stànci a més prox i ma o més
l l unyana del q ue és h abi tual . Sense saber
gai re per q uè, descobri m, al esh ores, una
bel l esa di screta i el egant q ue no h av íem
notat abans.
De v egades no ens n'adonem f i ns q ue
aq uesta persona desaparei x de l a nostra
v i da per al gun canv i i nesperat"
FEDERI CO CLI M ENT GUI M ERÀ
Al llibre A Gesa, del Col·legi d'Arquitectes.
Palma, 15 d'octubre 2003
4
dossi er
CA RTOGRA FI A DE
L'A BA NDONA M ENT
5
dossi er
PA LM A :
barri s degradats i
barri s degenerats
Per Carl os García-Del gado
A rq ui tecte
6
Foto : Google Earth.
dossi er
A l començament del segle XX, símptomes de degeneració en brillantíssima història. Allò va ser
diferents barris. "vist i no vist": els artistes van fer
amb el pla d'ampliació de la ciutat de rabents les seves maletes, les cases
Per què xerr de degeneració? Cal
Palma per fora de recinte van ser abandonades i els preus es
distingir: un barri degradat és aquell
emmurallat, van aparèixer nous van desplomar. Sovintejaven les
en què els edificis antics no van ser
solars que es van anar construint cases buides, que es van anar
degudament atesos i van entrar en
amb edificis de tipologia tradicional dividint en petits apartaments
un procés de deteriorament físic: el
(petites cases en planta baixa cutres, que es poden llogar a baix
Puig de Sant Pere, a mitjan segle XX,
ocupades, moltes d'elles, per preu. Aquells pocs blocs havien
era un barri degradat. Però un barri
persones procedents de la part aconseguit la degeneració de barri
degenerat és una altra cosa; pot
forana) o amb petits edificis de dues sencer. Encara avui es poden veure
estar fet d'edificis moderns i
o tres plantes. I la ciutat antiga, que algunes de les antigues viles
sòlidament construïts, però
era vista com a poc assolellada i abandonades, amb el seu jardí
inadequats en aquest lloc, capaços
insalubre, va ser a poc a poc convertit en selva, que manté
de donar al trast amb els valors
abandonada. Fins a tal punt es va l'aroma del gessamí i la datura com
urbanístics de barri. La City de
despoblar que, en les dècades finals un crit estripat des del més enllà. La
Londres -amb els seus moderns i
de segle, quan a Palma algú parlava pèrdua econòmica, social i
lluents edificis de vidre i acer- seria
de barris degradats, s'entenia que es urbanística va ser enorme. I la
un exemple sagnant. Washington
referia als del Centre Històric. El reflexió que s'imposa és senzilla: si
Irving descriu, al seu emotiu relat
Puig de Sant Pere, la Calatrava, el volguéssim recuperar El Terreno
Little Britain, com l'antic barri va
Barri Xino, i fins al centre més l'única solució -no ens enganyem-
començar a degenerar a inicis del
senyorial, als voltants de la Catedral, passa per demolir aquests edificis
segle XIX. I per desgràcia no és l'únic
mostraven senyals evidents de inadequats que van ser la causa de la
a Europa. Avui a la perifèria de Palma
deteriorament i despoblament. seva ruïna. Cap solució de draps
hi ha uns quants barris degenerats.
L?Eixample, així anomenat, resultava calents pot acabar amb un càncer. I,
Parlem, per exemple, d?El Terreno.
més saludable i atractiu. I també es com és ben sabut, si el càncer està
Va ser un dels més cobejats
van mantenir els barris perifèrics localitzat, exigeix ??cirurgia. És cert
d'Europa, un prodigi urbanístic:
-com La Soledat, Santa Catalina, Son que aquesta operació no és gratis,
assentat a la falda del turó de
Espanyolet, Son Rapinya, Son perquè abans de demolir els ofensius
Bellver, una ciutat-jardí a escala
Armadams o El Terreno- que edificis caldrà comprar un per un els
humana comunicada per tramvia
s'havien construït, la majoria, al llarg apartaments (que no són barats,
amb la ciutat, totes les seves cases
de segle XIX respectant la distància a magnífiques vistes). Però on estaran
amb vistes panoràmiques sobre la
les muralles que les normes militars millor empleats els diners de
badia i, a la vegada, un ambient de
imposaven. Amb el pla d'Eixample, l'ecotaxa si és que es torna a
barri autosuficient: forns de pa,
aquests barris es van integrar al recaptar?
església, escoles, etc. Molts artistes
plànol de la ciutat, i la degradació del europeus i americans -pintors, La lliçó que cal extreure és simple: la
Centre Històric va venir motivada músics, escriptors- van triar aquest degeneració és molt més nociva que
per aquell corrent centrífug de la enclavament en la primera meitat de la degradació. Perquè, vegin: la
població. segle XX com el lloc perfecte per a la degradació del Centre Històric va
Però avui la situació s'ha invertit. seva inspiració, i es van barrejar de tenir marxa enrere; es va aturar a
Davant el fracàs urbanístic i forma enriquidora amb la població partir del Pla General de 1985 en
arquitectònic -si m'és permès dir-ho- mallorquina. què es va imposar una rígida
de la nova ciutat, s'està produint des normativa conservacionista.
Però cap a 1970 va sobrevenir la
de fa dècades un gradual retorn al Paradoxal: el que va revalorar el
desgràcia. El barri va entrar en un
centre antic. La ciutat medieval Centre Històric va ser una
brusc i vertiginós procés de
resulta més acollidora, suggestiva i prohibició: es va prohibir enderrocar
degeneració. I la causa és ben
emocionant, que la impersonal els edificis, i si algun queia era
coneguda: no hi va haver
trama de l'Eixample que, després obligatori reconstruir-lo. A partir
deteriorament físic, sinó ambiental:
d'un període d'arquitectura digna d'aquest moment, els vells edificis es
l'ajuntament va permetre la
(anys 20 a 50), es va veure ocupat rehabilitaven. I aquesta obligació va
construcció, en aquest paradís!,
per una altra de baix perfil. I es va ser el que va salvar urbanísticament
d?execrables blocs d'apartaments de
iniciar el fenomen invers: al la ciutat medieval i la va revalorar
fins a deu plantes que, per a major
començament de segle XXI el Centre econòmicament. Amb una lacerant
disbarat, mostraven totes les
Històric ja era la zona més valorada excepció: el Barri Xino. Aquest barri
misèries d'una carrinclona
-els preus de les immobiliàries no contenia una trama de carrers
arquitectura mercantil. Al cap de
ofereixen dubtes- al mateix temps laberíntica, típica de les ciutats
pocs anys s'havien construït mitja
que aquella perifèria, tot i que medievals nord-africanes, i era sens
dotzena d'ells, que van acabar de cop
encara jove i ben conservada, dubte una permanència de la Palma
amb el paisatge, amb l'ambient i amb
començava a mostrar alarmants musulmana. Era un barri degradat,
la meravella. Punt final d'una
7
dossi er
però en absolut degenerat! I aquí es
va aplicar la teràpia equivocada:
cirurgia total. Error. Aquest barri
podia haver estat rehabilitat com ho
va ser la resta de la ciutat antiga.
Però es va entrar amb les
excavadores com elefant en una
terrisseria. Greu error. La
degradació es resol rehabilitant! La
degeneració en canvi, és més difícil
de resoldre perquè, aquesta sí, de
vegades exigeix ??cirurgia; la qual
cosa implica apreciables sumes per
comprar i demolir edificis
inadequats. Però cal ser conscients
que no es tracta d'una despesa, sinó
d'una inversió rendible. La millora Plaça Gomila. anys 50. Fons Rul·lan. Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca.
del paisatge -urbà i rural- de
Mallorca no passa per fer alguna
cosa sinó per desfer l?errat. Quan un
s'equivoca, ha de corregir. I la
correcció, en aquest cas, inclou la
paraula demolició. Recorden vostès
l'insolent edifici de pisos que
s'assentava sobre el Baluard del
Príncep de la muralla renaixentista?
Durant dècades vam haver de
suportar la humiliant vergonya de
contemplar aquest bloc com la
salutació de benvinguda a la ciutat.
Era com una carta de presentació
que resava: està vostè arribant a un
lloc dubtosament civilitzat. Quin va
ser el perjudici real -en imatge i en
Plaza Gomila. Foto: Diario de Mallorca..
diners- que aquesta carta de
presentació va significar? Perquè
aquest bloc devaluava la ciutat sense demora. El Terreno no és avui havia historiadors, arquitectes,
sencera. Per tirar el maleït bloc va l'únic barri degenerat de Palma, però arxivers, especialistes en museus,
caldre comprar els pisos, un per un. és un dels que estan causant major arqueòlegs, documentalistes,
Molt bé, però aquest cost va ser una perjudici a la ciutat, perquè fotògrafs i maquetistes, ens vam
rendibilísima inversió. Perquè era urbanísticament és molt el que es oferir als polítics de torn -regidors
molt més el que la ciutat guanyava. perd, i és patrimoni de tots. de l'Ajuntament, consellers de
Només hi va haver un però: encara Curiositat: fins fa poc, la degradació Cultura de la Generalitat,
que la seva demolició era d'una d'un barri es notava perquè els seus responsables de Patrimoni de
urgència evident, des que es va edificis queien. Ara és al contrari: la Consell, rector de la Universitat- per
decidir tirar l'edifici fins que es va degeneració avança perquè alguns organitzar un museu de la Ciutat.
tirar, van passar més de trenta anys! edificis no cauen, o no Palma és una de les ciutats europees
La gestió dels dirigents polítics s?enderroquen. amb una història més rica (cosa que
-Ajuntament, Consell i Govern- no va no tots els palmesans coneixen).
Una altra qüestió preocupant és el
ser precisament àgil i aquesta Quan va ser assaltada per la Corona
cas d'edificis abandonats, com el de
lentitud va perjudicar la ciutat -i a d'Aragó en 1229 ja tenia mil
Gesa i altres. Els explicaré una
l'illa- durant altres trenta anys. tres-cents anys d'història i era una
anècdota. Recentment i durant
Aquesta ineficiència en la gestió de les deu més grans d'Europa, unes
diversos anys, un grup de
surt, en el fons, moltíssim més cara quatre vegades més gran que
professionals experts, tots membres
que el cost de comprar l'edifici. Els Barcelona, ??i va seguir sent més
de Palma XXI i recolzats pel Col·legi
casos flagrants han de ser abordats extensa que Barcelona fins a mitjan
d'Arquitectes, entre els quals hi
segle XIX. Les seves muralles
8
dossi er
Foto: Bartomeu Reus.
renaixentistes, manades construir al Però tornem als barris degenerats. des de la llitera d'un taxidermista.
segle XVI per Carles V per La degeneració no sempre ve Només la ingenuïtat o la necrofília
protegir-se de l'amenaça turca (es motivada per la construcció poden ser excusa per visitar avui
van seguir construint durant tres d'edificis inadequats. Pot tenir altres aquesta ciutat, que va vendre el seu
segles), no van ser igualades en causes. Ja sabem que el turisme de esperit fa temps i avui ven el seu
extensió i disseny, per cap altra masses és un perill en molts sentits esquelet. Palma ha iniciat aquest
ciutat europea. En fi, què els per a l'equilibri social i urbanístic estúpid camí. Els comerços i els bars
explicaré, la Catedral gòtica -quarta dels llocs visitats. Venècia no és avui que estaven al servei dels seus
en alçada del món- és l'única una ciutat degradada sinó, cosa habitants han anat posant-se al
construïda a la vora de la mar i pitjor, degenerada. I el motiu no és, servei exclusiu dels visitants. Van
l'única que mira a la Meca, el castell en aquest cas, que s'hagin construït canviar els seus productes de venda,
de l'Almudaina és l'antiga alcassaba blocs infames com va passar a El però també el seu aspecte -que ha
àrab i té més de mil anys, etc. Doncs Terreno, sinó perquè s'ha permès esdevingut insípid i impersonal- i els
bé, una ciutat amb un patrimoni tan una afluència massiva de visitants. habitants de la ciutat són ja uns
enorme no va ser capaç d'oferir Aquesta permissivitat ha fulminat la estranys en aquests llocs. Ells
recer a un petit museu de tant ciutat. No exagerem -em diran mateixos els eviten, ja no entren;
interès per als mateixos habitants de vostès- la ciutat segueix aquí. Però saben que estan preparats només
la ciutat i per als seus nombrosos no és cert. Aquí segueixen els seus per a turistes. De manera que la
visitants. Estava clar que el turisme edificis, però una ciutat és moltes ciutat va perdent bocins de si
de pizza i cucurutxo mereixia més més coses que els seus edificis. És la mateixa fins a quedar a poc a poc en
atenció que el cultural. L'equip de gent que l'habita i són les seves els ossos, com aquests animals
professionals que oferia els seus activitats, el seu pols vital: comerços, devorats pels voltors. Passejar avui
coneixements motu proprio, sense escoles, bars, mercats, passejos, etc. per segons quins carrers de la ciutat
demanar res a canvi, no va obtenir Quan els espais són massivament és com moure en territori aliè,
cap resposta tot i que existien modificats per atendre els turistes, gairebé ja desconegut. El sense
edificis infrautilitzats, com, entre els habitants i les seves activitats sentit arriba a tals cotes que molts
d'altres, la casa senyorial de Can també desapareixen, i la ciutat comerços estan concebuts per
Oleo o el casal Balaguer. El suport degenera de manera imparable. atendre exclusivament a una massa
institucional va ser nul. Zero. Ni una Venècia és avui -com tants altres de creueristes que irrompen durant
trucada ni un correu electrònic per pobles o ciutats turístics- una closca unes poques hores i després
concertar un pla, tot i que tots buida de contingut. Un pur aparador desapareixen. Ells desapareixen,
aquests suposats gestors de la per a turistes que, en la seva però els comerços queden, buits,
hisenda pública havien manifestat ignorància, creuen Venècia. Però esperant la següent remesa. Queda
-de boquilla- el major interès. Cap avui Venècia, vegin, ja no pot ser la ciutat degenerada.
dels consellers o regidors va moure visitada. Per una senzilla raó: perquè
Conclusió: ¿haurien de demolir
un sol dit. Naturalment, farts de ja no existeix. Hi ha les seves pedres,
aquests blocs execrables que van
perdre el temps i l'energia, per ser vistes, però sense l'emoció
convertir El Terreno en un barri
abandonem l'intent desitjant no que els donava el fet d?estar vives. Si
degenerat? És evident que sí.
tornar a veure'ls la cara a tan inútils John Ruskin (Les pedres de Venècia)
Haurien de prohibir els creuers -i
gestors que, però, cobraven aixequés el cap, tornaria a acotar-la
l'exagerada proliferació d'hotels- en
religiosament el seu sou a final de immediatament. Avui els seus
els centres històrics? És evident que
mes. Fi de l'anècdota: hi ha edificis edificis són només cadàvers
sí. ¿Es farà?És evident que no.
infrautilitzats, i cal agrair-ho, en gran embalsamats, que poden ser vistos
part, a la incapacitat de gestió dels amb la mateixa fredor que ho faríem
polítics responsables. des de la pantalla d'un ordinador o
9
dossi er
GESA
Per Pere Rabassa
A rq ui tecte
Foto: Axel Kacelnik. Portada de l'informe entregat al Consell de Mallorca per a demanar l a protecció de l'edifici al 2004.
Per als ciutadans de Palma l'edifici de GESA L'edifici està compost per un cos principal de deu
altures, és de forma rectangular i està orientat,
(companyia de GAS i ELECTRICITAT SOCIETAT amb la seva façana estreta, cap a la mar donant
ANÒNIMA), a més d'haver estat la seu d'aquesta així permeabilitat al barri de Ses Veles. En aquest
companyia, és conegut com l'emblemàtic edifici cos se situen les oficines i s'organitza a partir d'un
que va ser objecte d'una llarga polèmica per a nucli central de comunicació i de serveis que
evitar el seu enderrocament en la primera dècada permet una planta lliure, diàfana i flexible amb un
d'aquest segle. tancament en façana de mur lleuger de vidre i
Aquest edifici, obra de l'arquitecte Josep Ferragut alumini que és la que li dóna aquesta imatge tan
Pou, un dels arquitectes de més prestigi del potent que ja forma part del SKYLINE de la ciutat.
moment, es va construir a la fi de la dècada dels En el cos annex, de dues plantes, se situen els
anys 60 i representa la introducció a Mallorca del accessos i els espais i dependències
llenguatge arquitectònic del ?moviment modern? representatives de l'entitat.
que va abanderar Mies van der Rohe a principis La polèmica que va suscitar la seva preservació va
de la segona meitat del segle XX. Aquest projecte estar marcada per la seva politització, fet ja
va significar per a Ferragut un doble repte: habitual al nostre país, però, per sort per als quals
urbanístic, perquè era actuar en una zona advocàvem per la seva conservació, l'edifici va
industrial en transformació, l'esplanada de Can acabar catalogant-se.
Pere Antoni que, segons les seves paraules, estava
Van ser moltes les veus que van secundar i van
destinada a convertir-se en la ?porta d'entrada
expressar públicament la necessitat de
més important de la ciutat? i, d'altra banda,
preservar-ho, entre elles historiadors, arquitectes,
arquitectònic, perquè al seu torn suposava
periodistes, ARCA, COAIB, UIB, associacions de
introduir en el panorama balear el concepte de
veïnats, etc.
modernitat utilitzant noves tecnologies i sobretot
un nou concepte de funcionalitat. És de ressenyar el paper fonamental que va
exercir el COAIB perquè l'edifici fos protegit. Per a
La companyia GESA no va ser aliena a l'auge
contribuir a això, l'octubre de 2003 va realitzar
econòmic que va suposar el boom turístic de
l'exposició ?A GESA? a la Fundació Miró, unes
mitjan segle XX i va apostar per un concepte nou
jornades al desembre del mateix any sobre el
d'empresa, que tenia en la seva seu de Joan
?Front Marítim? en el mateix edifici de GESA i,
Maragall un dels seus principals referents.
10
dossi er
posteriorment, el novembre de 2004, i a la
vista que no s'havien adoptat mesures sobre
aquest tema, va sol·licitar la seva protecció al
Consell Insular de Mallorca, fet que no es va
produir fins al maig de 2007.
Tots aquests fets es remunten a fa més d'una
dècada. No obstant això, l'edifici continua
buit sense ús i en procés de degradació.
Si les administracions públiques no són
capaces de procedir a la seva rehabilitació,
assignant-li un ús adequat, és possible que la
iniciativa privada sí que la fes. Per a això, és
necessari decidir si el seu ús és
exclusivament públic o si cabria l'ús privat
(alienació); decidir els seus possibles usos a
més de l'administratiu, que és el seu ús
original, com el d'equipament, turístic, etc.; i,
finalment, determinar els criteris
d'intervenció arquitectònica que facin viable
la seva recuperació mitjançant fitxa de
catàleg o altres documents.
L'edifici de GESA, que va néixer amb voluntat
d'ordenar i establir un precedent urbanístic
de qualitat edilícia per al Polígon de Llevant,
hauria de formar part de la nova configuració
d'aquest front marítim, enriquint-lo amb la
seva imatge, com a testimoni d'un moment
ben diferent que va significar l'entrada a la
modernitat.
Foto: Gabriel Ramón. Llibre A Gesa. COAIB.
11 Foto: Pedro Coll. Llibre A Gesa. COAIB. 11
dossi er
CA N WEYLER
Per Pere Ol l ers
Presi dent d'A RCA
Foto: ARCA.
S egurament molts sabreu de què parl, del casal privat (adquirida al voltant de 1866 per Fernando
Weyler Laviña, militar de sanitat, que és qui dóna
gòtic Can Weyler, propietat del Consell Insular de nom a la casa ara). La fita darrera i fonamental és
Mallorca, situat al carrer de la Pau, 5. No obstant l'adquisició a la Fundació de la Casa Cuna Nin
això, no gos seguir sense que tinguem clara la Jesús del casal el 7 de juliol de 2010 pel Consell
importància d'aquest casal. Insular de Mallorca, en el context d'un Projecte
Dades arquitectòniques. Construïda a mitjan del Departament de Turisme que tenia in mente
segle XIV i amb una reforma important (Belloto) el restaurar-lo i utilitzar-lo com un centre de
s. XVII. Conserva una façana única a les Balears, dinamització de la part forana a Palma, idea que
amb dos pisos de finestres coronelles. Per altra no s'ha materialitzat, de moment.
part, a la planta noble s'hi troben dos arcs El procés administratiu de Can Weyler té fites de
diafragma, de característiques medievals, tot color. La primera en el 1993 (Decret
perpendiculars a la façana que també el fa un casal 105/1993, de 13 de maig) que assenta les bases
únic, diferent de tots els que puguem trobar al de la protecció legal i oficial i posa l'accent en la
conjunt històric de Palma. També té molts d'altres façana amb un conjunt de coronelles que amb
elements d'interès arquitectònic que seria llarg de doblers públics es restauraren molt abans de
descriure, no tots originals: enteixinats, 2010 talment com es va trobar el refugi que es
permòdols, alcova, escut i gravat, grafismes, portal troba en part del subsòl i els arcs diafragma que
de mig punt, banys antics, entre d'altres. A la ara doten al casal d'una monumentalitat
conservació d'aquest casal, ARCA, quan era la accentuada. La segona fita seria l'adquisició en
seva seu social i amb permís de la propietat, hi va 2010, després d'actuacions de restauració i amb
dedicar molts d'esforços, a més d'ajudes públiques un Projecte d'ús viable i possible, que en aquell
per aconseguir la seva preservació. moment tenia recursos materials i empenta
Dades històriques. Com queda dit la història de la política suficients. La tercera, la podem situar en el
casa arriba al s. XIV, desconeixent l'origen i 2017 en que mitjançant un Conveni entre el CIM i
propietat. Després passa als Despuig i als Belloto el Govern balear es preveia una quantitat suficient
(amb una reforma important al segle XVII, de fet per restaurar (com a inversions estatutàries).
l'escut a l'escala és d'aquesta nissaga). Troba Malauradament, el CIM no va executar la
després una història d'usos educatius i socials restauració prevista i va renunciar als doblers del
(col·legi, Casa Cuna des de 1911) i d'habitatge finançament (sorprenentment, el mateix
12
dossi er
Departament de Turisme). La quarta ja s'ha anunciat de
la forma habitual destinant una important quantia (però
molt menor) a estudi previ d'intervenció al casal,
probablement necessari, però del tot insuficient si no
s'aborda d'una vegada el Projecte de restauració
arquitectònica i el Projecte d'ús.
Per ARCA, Can Weyler és una mostra paradigmàtica del
que no pot succeir i serveix de reflexió real perquè les
Administracions canviïn molts dels seus processos
d'actuació: a) han de millorar les decisions dia rere dia; b)
han de ser capaces d'executar els projectes, amb tots els
canvis que això suposa i c) han de tenir un finançament
adequat, computant les inversions en patrimoni cultural
Foto: ARCA.
com a inversions útils per a la reactivació econòmica ara
que se'n parla tant.
Finalment, com deia un bon coneixedor de la casa en el
Diario de Mallorca el 2003, Carlos Garrido: "los edificios
históricos como Can Weyler van acumulando carácter a
través de los siglos". En efecte, aquest casal és un dels
més característics de Palma i de les Illes Balears; en
conseqüència, si volem preservar la identitat pròpia i
mostrar amb dignitat les obres dels "segles" en aquesta
terra hem de conservar, restaurar i reviure Can Weyler.
Foto: ARCA.
13
Foto: ARCA. 13
dossi er
SON BUSQUETS
Per Ll uís Gené Gi l i Gabri el A l omar Garau
Jov es A rq ui tectes de M al l orca
Foto: ARCA.
El recinte tancat de Son Busquets s'amaga 1853), avui rehabilitades com a singular complex
d'habitatges (Thomassen, 1965).
darrere d'un mur opac de dos metres d'altura on
Donant façana a la carretera de Valldemossa hi ha
només els veïnats que viuen a les finques
tres construccions més de dues altures, que es
adjacents poden intuir el que ocorr a l'interior de
corresponen amb els antics habitatges per a
l'antiga gran caserna. Es tracta, per tant, d'un
oficials. El conjunt dels espais construïts suma
patrimoni arquitectònic i vegetal ocult, que per
27.743 m². A més, existeix una gran quantitat de
desconeixement ningú podia reivindicar.
vegetació i arbrat que ha anat creixent sense
Si bé la majoria de la població sol tenir clar quin és control en el transcurs dels vint anys
el patrimoni de la seva ciutat considerat major transcorreguts des de la clausura com a caserna.
?els seus monuments arquitectònics més
Aquest cas testifica l'interès per una pràctica
representatius, generalment concentrats en el
urbanística, arquitectònica i paisatgística, sensible
centre històric?, això no sembla tan clar en el cas
amb la preexistència i allunyada de les dinàmiques
del denominat patrimoni menor i encara menys si
econòmiques imperants d'especulació i negoci, i
aquest està allunyat del centre. Encara així, hi ha
de promoció immobiliària a l'ús. En definitiva, una
una responsabilitat de les institucions públiques
modalitat d'intervenció territorial alternativa a la
de vetllar per la preservació de tot el capital
fórmula urbanística de la tabula rasa. La iniciativa
patrimonial d'un lloc, i de potenciar que la
duta a terme per l'associació Joves Arquitectes de
ciutadania el conegui i l'estimi, perquè el
Mallorca (JAM), d'un concurs d'idees no vinculant,
patrimoni és molt útil com a creador de vincles
obert a la ciutadania i pluridisciplinari, sense
afectius amb el lloc d'origen, a més d'unir als
requisits de participació i de format lliure, va
ciutadans amb la història i la cultura pròpies.
atreure i recopilar un total de 60 propostes.
Son Busquets és una antiga caserna militar Aquestes es contraposaven a la demolició de bona
construïda l?any 1949 entre les carreteres de part del conjunt d'edificacions prevista pel PERI,
Sóller Valldemossa, en un entorn en aquell redactat el 2011 per l'Ajuntament. Els projectes
moment encara rururbà, que ocupava una presentats estaven bàsicament orientats a la
extensió d?unes 11 hectàrees. Al llarg dels seus 48 transformació i regeneració ecourbana dels espais
anys d'activitat militar, la caserna va arribar a verds de l'antiga caserna, i dels 25.000 m² de naus,
congregar uns 200 soldats, la qual cosa es va hangars i construccions residencials, distribuïts en
traduir en la necessària construcció d'una sèrie 110.000 m² de sòl. Així mateix, en un context
d'edificis per a diversos usos. El conjunt edificat d'emergència habitacional, els projectes es
està format per 16 hangars en planta baixa, mostraven en general compatibles amb els 831
orientats est-oest, i altres 18, més petits, amb una habitatges públics prevists, a més dels
orientació nord-sud. La disposició en línia equipaments docents, esportius i culturals, més un
d'aquests edificis recorda i és homòloga a la de les gran parc, indicats en el PERI. En aquest sentit, no
antigues casernes residencials de Copenhaguen es qüestionava el què sinó el com.
14 (Nyboder, de 1631, i Lægeforeningens Boliger, de
dossi er
Amb la vista posada en l'establiment d'unes pautes per a reflexionar entorn de la cultura del mentrestant, és a dir
un nou model de ciutat, la iniciativa va pretendre posar el temps d'espera fins que puguin començar formalment
en valor patrimonial i ecològic les preexistències les obres de transformació de Son Busquets. En aquest
edificatòries, agrícoles i vegetals dels terrenys ara en sentit, d'algun temps ençà s'ha vengut plantejant la
desús, plantejant un nou model d'intervenció urbana possibilitat i la necessitat d'obrir l'extensa parcel·la i
basat en la reutilització, el reciclatge, la cooperació i la utilitzar l'en altre temps plaça d'armes, així com les naus
compartició. S'apostava, doncs, per un tipus o hangars en millor estat de conservació, i els espais amb
d'intervenció i regeneració coherent amb el creixent vegetació. Amb això es pretén la pràctica d'un pop-up
paradigma de l'economia circular, on no existeix el urbanism i un do-it-yourself urbanism (Oswalt et al.,
concepte de residu. La repercussió mediàtica de la 2013; Iveson, 2013; Cantaluppi i Persichino, 2015; Inti et
iniciativa ha fet possible ampliar l'abast informatiu en al., 2015; Sève i Rodó, 2020), és a dir un urbanisme i una
relació a la situació de Son Busquets. Així, s'ha arquitectura tàctica de baix cost, a l'espera de la
aconseguit posar el debat en l'agenda política i social de rehabilitació final de l'antiga caserna, i d'aquesta manera
la ciutat, i donar visibilitat a aquesta tessel·la urbana, començar a donar a conèixer a la ciutadania l'interior
contribuint a fer de Palma una ciutat més policèntrica, els d'aquest darrer gran buit urbà que, en definitiva, és dels
barris perifèrics de la qual mantenguin una singularitat i ciutadans de Palma. Si una de les característiques
identitat pròpies, com a manera d'integrar-los en bàsiques de l'urbanisme tàctic és l'acció, l'obertura
l'imaginari col·lectiu dels ciutadans. receptiva i transitòria del solar de Son Busquets, fer-ho
permetria donar la iniciativa a la ciutadania, no sols
Els models de transformació urbana que compten amb
perquè actuàs creativament en la parcel·la (Mould,
processos extra-institucionals de participació no són
2014), sinó també com a manera d'aconseguir una
nous, com tampoc ho és la idea del dret a la ciutat
interacció més efectiva amb les institucions de la
(Lefebvre, 1975) i l'anomenat urbanisme tàctic (Silva,
planificació urbana i de l?arquitectura de Palma.
2016; Guadalupi, 2018). Aquests models es
caracteritzen, sobretot, per la seva pretensió El dret a la ciutat és el dret col·lectiu conferit als seus
d'inclusivitat, receptivitat i sostenibilitat, la qual cosa es habitants per a decidir i crear la ciutat. En definitiva,
tradueix en unes demandes superadores dels models reapropiar-se creativament i democràticament de l'espai
tradicionals d'intervenció urbana i de gestió de la ciutat. urbà, fent d'ell un escenari de construcció social
Aquestes demandes se centren en aspectes clau com la d'alternatives tant d'ocupació urbana com de
mobilitat, l'ampliació de sòl públic o l'augment participació política.
d'habitatges protegits (HPO), al que s'afegeix la
En aquest sentit, les entitats i organitzacions
reclamació d'un increment dels espais verds, així com la
co-participants en la realització del concurs d'idees per a
promoció de pràctiques agràries a desenvolupar en un
Son Busquets, el van fer, directa o indirectament, a favor
mitjà urbà, com són les fórmules ja conegudes dels horts
d'un moviment cívic que la seva màxima és la regeneració
urbans.
i l'ús renovat d'espais urbans en desús, i la seva devolució
De la mateixa manera, conscients de la complexitat d'una a la comunitat. Encara que tota nova proposta en relació
operació urbanística com la que pretén el PERI, així com amb Son Busquets apareix en bona part compromesa per
dels tempos d'execució requerits, de la inversió l'entorn urbanístic i social preexistent, això no sembla
econòmica necessària per al seu desenvolupament i de haver estat un obstacle perquè l'urbanisme participatiu
les dificultats que suposa la concurrència de quatre manifestat a Son Busquets hagi mostrat la viabilitat de
diferents administracions (Ajuntament de Palma, Govern molts dels projectes presentats, alternatius en part a les
de les Illes Balears i els Ministeris de Defensa i de actuacions previstes pel PERI.
Foment), caldrà tenir en compte la importància de
Foto: ARCA. 15
dossi er
LA REFORM A DE
PLA ÇA M A JOR:
una oportuni tat i un repte per a Ci utat
Per Joan Ri era
Gerent d'Urbani sme de l 'A j untament de Pal ma
L a finalització de la concessió dels aparcaments i projecte de futur, que doni sentit a la planta a on
estan les galeries comercials, que millori l?espai
galeries comercials de la Plaça Major, i el fet de mateix de la plaça, que millori la relació entre la
que passin ara a estar en la seva major part a plaça i les galeries, i sobre tot que millori la
disposició de l?Ajuntament, obri per al seu entorn connexió amb la Rambla i per tant la relació entre
-i podríem dir per a tot el Centre Històric-, tot un les part alta i la part baixa del centre històric.
ventall de possibilitats de millora de les que aquí
Es cert que existeixen algunes dificultats, que un
es vol fer una primera aproximació, així com
percentatge de les galeries encara es privat -un
també de les vies i el camí per a poder arribar-hi.
27%-, que poden existir limitacions derivades de
Aquelles possibilitats, van des de una nova política l?estructura existent, i també que
de gestió de l?aparcament -en favor de la mobilitat l'infrafinançament actual de les administracions
sostenible i la humanització de l?espai públic-, fins locals, i molt en particular de l?Ajuntament de
a la creació d?un espai de qualitat, millor connectat Palma, fa que els seus pressupostos per a
a l?entorn del que ho està ara i que serveixi per a inversions siguin probablement els més baixos en
compensar les mancances o desequilibris termes relatius de les darreres dècades. Però no
existents en relació a la necessària diversificació obstant, també es cert que es possible trobar vies
econòmica i a la dinamització cultural i social del de solució a tot això, i així des de l?Àrea de Model
centre de la Ciutat. de Ciutat s?ha estat treballat en el que podria ser
En relació al primer aspecte, una nova gestió de una primera aproximació a la Plaça Major del futur
l?aparcament existent pot ser efectivament de que tots volem. I en aquest treball s?ha vist com es
gran utilitat, limitant per exemple les places de realment possible millorar moltíssim
rotació i afavorint l?aparcament per a residents, ja l?accessibilitat de tot el conjunt, com es possible
que això permetria alliberar la càrrega que aconseguir que la planta de les galeries deixi de
suposen els cotxes a algunes places i carrers del tenir el caràcter quasi de planta soterrani, per a
Centre històric, i així posar en valor espais tan guanyar llum i obrir-se cap a la Rambla; com la
emblemàtics com Sant Francesc, Santa Plaça mateixa pot guanyar molt, tant pel que fa a
Magdalena, Plaça Mercat o la Rambla. En relació la qualitat de l?espai com en la seva capacitat per a
al segon aspecte, es innegable que actualment, ser utilitzada pels ciutadans. També s?ha vist com
tant l?espai de la plaça com les galeries, son es possible que les actuals galeries puguin
clarament millorables i necessiten d?una reflexió i convertir-se en un espai amb diversitat d?usos, a
16
dossi er
on puguin coexistir espais per a la cultura i el teixit per a la definició del projecte arquitectònic. Per a
associatiu, espais per a la dinamització econòmica i per a l?execució de la reforma i la futura gestió i manteniment
la difusió del producte i el disseny local, per al comerç, el del conjunt, probablement s?hagin de plantejar vies de
coworking, la restauració... Com es possible que hi col·laboració públic-privat seguint el que s?ha esmentat
puguin conviure activitats que generin una alta intensitat abans, vies que tindrien els seus procediments de
d?ús, a les diferents hores del dia i que puguin servir i tramitació específics, però de les que ja s?han fet també
atreure a gent diversa: visitants i locals, gent jove i gent unes primeres avaluacions que confirmarien la seva
gran... I tot això en un equilibri també d?usos públics i viabilitat.
privats que ajudi a possibilitar la inversió necessària per a
En definitiva, i segons el que s?ha explicat, pareix evident
fer la reforma i també per al manteniment futur de tot el
que Palma té ara una possibilitat molt important i real
conjunt.
per a la millora de tot el conjunt de la Plaça Major, per a
El camí que es proposa a partir d?ara, en col·laboració la millora del que seria el cor del seu Centre Històric, i
amb l?àrea de Participació Ciutadana i l?ajuda de la resta també per a poder projectar des d?allà la imatge i el
de l?Ajuntament, seria el de plantejar primer un procés de model del que volem ser com ciutat en el futur. I aquesta
participació, per acabar de definir el programa i possibilitat l?hem de saber aprofitar entre tots.
característiques del que es vol, i després fer ja un concurs
Foto: Mallorca Confidencial
17 17
dossi er
18
DONES LLA UREN
EL FUTUR PA RC
A GRA RI DE PA LM A
En ocasi ó del Di a I nternaci onal de l a Dona
Pagesa, x erram amb A l i ci a, V i ctòri a i A na
l es tres j ov es q ue trebal l en l a terra amb un
acord de custòdi a del terri tori a Son Sardi na
Una horabaixa de dissabte ens endinsam en Son Sardina,
aquesta barriada que és la foravila de Palma. Després de
casetes baixes es van obrint espai amples extensions de
terra, amb arbres fruiters per aquí i per allà. Ningú diria
que al bell mig d?aquestes terres, germina ja el que pot ser
el futur parc agrari de Palma. Aquesta figura urbanística,
que espera fer-se efectiva amb l?aprovació del Pla General
d?Ordenació de l?Ajuntament de Palma, va agafant forma a
la finca d?un particular, que ha cedit part de les seves
terres a la Cooperativa Coanegra perquè les treballi i
torni al seu ús original: l?agrícola.
Ara s?acaba de materialitzar l?acord, facilitat per la figura
de custòdia del territori, a través de l?associació Palma
XXI. Les pioneres són tres dones, Alícia Martínez, Victòria
Carmena i Ana Carvajal.
El passat 15 d?octubre es va celebrar a tot el món el Dia de
la Dona Pagesa. A aquest número de Ciutat hem volgut
visibilitzar i posar en valor la feina que fan les dones al
camp mallorquí. I també al palmesà.
Foto: Palma XXI. 19
La Cooperativa Coanegra va néixer
fa uns deu anys, per donar resposta a
la necessitat de poder adquirir
productes locals i sans a preus
justos, tant per als productors com
per als consumidors. Tenen una
botiga a Marratxí, a on venen els
seus productes ecològics, conreats a
terres cedides a Santa Maria. Una
part d?aquestes terres van ser
venudes durant el confinament i
cercaven nous espais per a ampliar el
projecte. Ara es beneficien de l?ús
d?unes parcel·les a la finca d?un
particular, en Tomàs Fortuny, a Son
Sardina, gràcies a la figura de
custòdia del territori, que ha
impulsat l?associació Palma XXI.
Lideren el projecte tres dones joves,
n?Alícia, n?Ana i na Victòria, amb
l?assessorament d?un altre soci de la
cooperativa, en Miquel, certificat
com a agricultor ecològic. Ens reben
entre tarongers i solcs a la terra que
han llaurat en els escassos quinze
dies que duen a la parcel·la cedida,
per on corren els nins de n?Alícia.
Quina és la vost ra vinculació amb la
pagesia? Què vos mot iva a t reballar
la t erra?
Victòria: Fa un any vaig començar a
treballar a la botiga que la
Cooperativa Coanegra, mai vaig
pensar que acabaria ?tocant terra? i
aquí estic. M?agrada anar al mercat
cada dia i parlar amb els pagesos.
Vaig anar aprenent de l'economia
social i la sobirania alimentària. La
gent està acostumada a menjar
aliments de les grans superfícies, que
vénen de l'altra punta del món, que
es recullen amb molt males
condicions laborals. Per això em va
A dalt, na Victòria, i abaix n'Ana i n'Alícia, recollint taronges: Foto: Palma XXI.
enganxar el projecte de Coanegra:
consumir els productes de la terra,
de temporada, recollits per gent que meva vida. Vaig començar a treballar manera de viure. Com a mare no et
està fixant els seus preus, preus la terra l'any passat a Santa Maria. pot enriquir res més que els teus fills
justos, amb un salari digne i s?acostumin a cuidar les plantes, les
condicions humanes. Em motiva Alícia: Fa sis anys que vaig aterrar a
terres i consumir producte de la
conscienciar a la gent perquè faci el Coanegra. A la meva vida d?abans
terra.
canvi. havia treballat sempre de fotògrafa,
però vaig tenir nins i era un ritme Els product es que conreau, a Sant a
Ana: Els meus pares han estat també molt fort. Amb el meu company, en Maria, i ara que començareu aquí a
pagesos, tot i que jo vaig començar a Miquel, vàrem decidir fer un canvi i Son Sardina, com es dist ribuiran?
vincular-me amb el món agrícola vàrem acabar a Coanegra com a
com a consumidora: anava a la Alícia: Tenim una botiga a Marratxí, a
socis. Teníem unes terres cedides a
botiga de Coanegra a comprar el pa i Es Figueral, amb una part de
Santa Maria, però durant el
productes ecològics, perquè vaig producte ecològic, local, que ve dels
confinament el varen vendre.
començar a canviar la meva nostres horts de Santa Maria que
Teníem la necessitat d?ampliar
alimentació. Volia un canvi en la encara continuen. Les mancances
projecte. Cultivar ha de ser una
20
que tenim d?ecològic les cobrim amb saber com funciona la terra, quin Heu not at canvis en el consum a
producte local de petits productors. tipus de plagues tenim, com està causa de la pandèmia?
orientada la finca, etc. A veure com
Intentam evitar al màxim el producte Alícia: Durant el confinament vàrem
ens van sortint els productes. Estam
d?agroindústria. Per la nostra tenir molta més gent a la botiga que
començant.
experiència, quan hi ha una lletuga no havien vengut mai i que ara ja són
molt barata és que hi ha alguna cosa Alícia: Estam fent proves, moltes clients nostres. Ens diuen ?feia anys
estranya al darrere. Sé el que costa associacions de productes per veure que no menjava una verdura que
treure una lletuga en condicions, què ens funciona millor. Hem de tengués aquest gust?. Clar, es nota
també en bones condicions laborals, veure com creixen els aliments en quan és un producte que hem anat a
Part de la nostra política és fer que aquesta terra en específic, que no és comprar al pagès a les 6 del dematí,
qui es dedica a això hi pugui viure. La la mateixa de Santa Maria. que no ha passat per una càmara.
botiga té un preu just per al Esperam que aquesta valoració del
Quant t emps hi dedicau?
productor, però també per al producte local es mantengui ara, tot i
consumidor. El 60% del preu de Alícia: Ens anam organitzant per la crisi econòmica. La gent segueix
venda dels productes va al venir. En Miquel ve cada dematí, pensant que les grans superfícies
productor, el 40% queda per a la n?Ana també, na Victòria ve dos dies i ofereixen els millors preus, i això és
botiga i les despeses (lloguer, llum, jo els caps de setmana, pels nins. mentida. Jo sempre que hi vaig m?hi
nòmines, seguretat socials, etc.). M?encarreg més de la logística, entre fix amb el preu del producte agrícola
setmana. i t?ho puc assegurar. M?he arribat a
Ara que estam aquí, ens agradaria
trobar productes a un supermercat
fer venda directa quan comencem a Victòria: Entre els uns i els altres
al doble de preu del que tenim
tenir producte, amb els veïns i veïnes estam 12 hores sense aturar! És
nosaltres a la botiga, que és ecològic
de Son Sardina, i de la zona Palma en molt cansat però molt motivant,
i local! Però crec que la gent està
general. estam molt contentes.
fent un esforç perquè se n?adona que
Com ha est at que heu pogut accedir Amb quines dificult at s vos t robau? val la pena. Nosaltres tenim clients
a aquest es t erres a Son Sardina? que vénen des d?Andratx,
Alícia: Nosaltres perquè som un
d?Estellencs?
Alícia: Vàrem començar a cercar equip i tenim ja un canal de
terres, però és molt difícil. Es xerra distribució a través de la Com vos imaginau el fut ur parc
molt de terres sense cultivar però cooperativa. Si no hauria estat molt agrari i la vost ra part icipació en ell?
després és molt complicat accedir-hi difícil. La inversió és grossa: eines,
Alícia: Tenim moltes idees! Volem
si tens ganes de treballar-les. Per les motor per treure aigua, bomba,
que la gent vengui a la finca a fer
condicions en què estan, com que no motocultor, lloguer de tractor, etc.
compra directa, que estiguin en
tenen aigua o perquè et demanen un Estam parlant de 50.000 o 60.000
contacte amb la terra, que vegin com
lloguer desorbitat que no es pot euros. Si has de començar de zero i a
es produeix. També pensam a fer
pagar a base de vendre lletugues. Un més has de pagar un lloguer és molt
tallers de com sembrar, de
company de la cooperativa ens va difícil. Els pagesos sense finca ho
compostatge, diades familiars, etc.
parlar de Palma XXI i l?impuls que tenen complicat. A més, les
estaven donant al futur projecte del subvencions tarden moltíssim en Victòria: Tenim molt clar a on volem
parc agrari, i paral·lelament un altre arribar, què fas mentrestant? Com arribar.
company va conèixer el propietari pots anar invertint sense tenir cap
Alícia: En Miquel és la nostra part
d?aquesta finca, en Tomàs, va ser entrada?
tècnica, ens deixam assessorar molt
casualitat! Tot va quadrar.
I quines solucions pensau que per ell, però nosaltres som les que
Em sembla molt bé la figura de podrien funcionar? volam amb les altres potes del
custòdia del territori, però a la projecte. Som molt bones voladores
Alícia: Les terres s?haurien de cedir.
realitat és complicat posar-la en amb els peus en terra.
També es podrien facilitar els
pràctica: la gent que té les terres els
processos per obtenir la certificació Què pensau que hauria de fer
hi costa amollar o volen treure un
en ecològic, que ara obliguen a estar l?administ ració per impulsar-lo?
benefici que el pagès no pot assumir.
dos anys produint ecològic per
Per posar un exemple, nosaltres Alícia: Pens que és clau enfocar-se
obtenir-la. Són dos anys que
aquí, començarem a produir d?aquí a en estudiants que volen fer treballs
aguantes plagues, que muntes tot el
tres mesos. Si estiguéssim pagant un de fi de carrera o FP, en agricultura o
sistema, però que ho has d?estar
lloguer, per poc que fos, aniríem jardineria, que tenguin un lloc per
venent a preu de convencional. Jo
acumulant deutes. Més si apostes venir a fer pràctiques. Potser d?aquí,
puc vendre uns espinacs a 50
per l?ecològic, com nosaltres, on amb més gent, s?animen a agafar un
cèntims, que és al que ho vendria un
evitar plagues és més complicat. terreny. De vegades em sembla que
pagès normal que esquita de tot per
per als polítics tot són doblers,
Com ha est at l?arribada? no tenir ni un caragol, i jo estic de
doblers? Nosaltres ens hem
genolls llevant l?herba.
Victòria: Duim només 15 dies! Per reinventat mil vegades sense
ara estam experimentant, hem de doblers. S?ha d?incentivar que la gent
21
que es cremin, que puguin créixer i acabin muntant el
seu projecte. Per això pot servir el Parc Agrari de
Palma.
Com és ser dona pagesa?
Alícia: Na Victòria, que s?encarrega de les compres amb
els pagesos, es troba amb un món bastant masclista.
Sempre sents aquests comentaris de ?no carreguis?,
?guapa?, coses que sobren. Tenim la sort de tenir un
company, en Miquel, que té la tècnica, i nosaltres som
les de les idees. Anam fent amb compatibilitzar la feina
a la terra i les cures, allò bonic de ser quatre és que tots
ens entenem a tots, i ens donam suport. Fem molt bon
tàndem. Un projecte així ha de ser col·lectiu. Sinó, jo,
com a mare, no podria tota sola. En grup, sí. Això a la
Foto: Cristina Llorente. pagesia és el que costa més: generar xarxes de suport
mutu. Els pagesos són molt gelosos de com fan les
ho tengui més fàcil per a treballar la terra i pugui coses, no et diuen com ho fan. El mateix passa amb les
aprendre, i se la pugui pegar. La pagesia, com tot a la terres.
vida, és pegar-se-la. La gent que estudia temes Victòria: Jo crec que hi ha un canvi en el món agrícola,
agrícoles no tenen opcions quan acaben. Què fan, se?n amb les noves generacions de joves. Veig major
van a Agromallorca a que et posin als hivernacles a Son voluntat de cooperació i comunicació, no hi ha tanta
Ferriol a fer la mateixa feina tot el dia per 900 euros? Al competència, hi ha més intercanvi de tècniques, eines,
final la gent diu: ?jo pas, jo havia estudiat per tocar productes, etc. Aquest és el camí.
terra, per sentir-me millor?. Se?ls ha d?incentivar abans
El projecte del parc agrari de Palma és una iniciativa de l?Ajuntament de Palma, amb la implicació del Govern
de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears, entre d?altres. Perquè aquesta figura d?ordenació del
territori tiri endavant, cal que s?aprovi el Pla General i hi quedi reflectit. ?Una vegada quedi establerta la
figura urbanística del parc agrari?, explica Juanjo Suárez, de Palma XXI, ?aquesta contribuirà a la conservació
de l'entorn rururbà, ja que només es permetran alguns usos, el que faria que s?aturés l?especulació
immobiliària, per exemple, i el previsible és que hi hagués més ajudes, incentivant la consolidació de la xarxa
de productors i la reactivació de parcel·les per a la producció?.
?Una cosa és el ritme de les institucions i l?altre el dia a dia de la gent?, explica Juanjo, ?des de Palma XXI
tenim la intenció d?anar fent passes cap al futur parc agrari de Palma perquè es mantengui el caliu i contribuir
a escampar la llavor?.
L?entitat promou la fórmula de custòdia del territori.Per això, ha entrat en contacte amb propietaris que
volen gent que tengui cura de les parcel·les que ara estan en desús i amb pagesos i pagesesque necessiten
terra per treballar. Ni uns, ni altres, volen esperar un any o dos que s?aprovi la figura del parc agrari de Palma.
Foto: Jaume Gual.
22
NOTÍ CI ES DE CI UTA T
Pal ma, tri ada entre 40 ci utats europees per a desenv ol upar el proj ecte Bi oDi v erCi ti es
DBalears, 29/09/2020.- Palma ha estat triada entre 50 ciutats europees per a treballar en el projecte europeu
anomenat BioDiverCities, impulsat pel Centre de Recerca de la Comissió Europea, com a prova pilot per
provar com s?ha d?implementar l?Estratègia Europea de Biodiversitat 2030 en els plans urbanístics de les
ciutats, fent especial incidència en l?acceptació social, mitjançant la participació ciutadana.
Las gal erías de l a pl aza M aj or conti nuarán cerradas al menos h asta 2022
Diario de Mallorca, 08/10/2020.- En una semana se iniciará un nuevo proceso participativo para concretar el
uso comercial de proximidad, el social y el administrativo, además de la mejora de los accesos para después
convocar un concurso de ideas arquitectónico.
Conduci r en Pal ma, a 30 k i l ómetros por h ora desde el mi ércol es
Última Hora, 19/10/2020.- La medida afectará al noventa por ciento de las calles de la ciudad. El alcalde de
Palma, José Hila, ha apuntado que este nuevo límite de velocidad «es una apuesta por la seguridad, por las
personas y por la movilidad sostenible».
Of ensi v a v eci nal para q ue l a EM T dé march a atrás a l os cambi os en l as l íneas
Última Hora, 04/10/2020.- Un total de 28 asociaciones de vecinos o entidades cívicas de Palma han firmado
un escrito, que este lunes registrarán en el Ajuntament, en el que reclaman a la Empresa Municipal de
Transportes (EMT) que recupere el 100 % del trazado de las líneas de autobús tal y como estaban antes de
diciembre del año pasado «a fin de garantizar la prestación del mejor servicio de transporte público y
colaborar en la mejora de la accesibilidad y calidad de vida de los ciudadanos».
El grupo Camper i ni ci a l a reconv ersi ón urbana en l a zona de l a pl aza Gomi l a
Última Hora, 08/10/2020.- La promotora inmobiliaria mallorquina Doakid SLU, en la que uno de sus
principales accionistas es el grupo Camper, ha iniciado las obras de limpieza de los solares adquiridos en su
día en la zona de la plaza Gomila para llevar a cabo un ambicioso plan de reconversión urbanístico, que
contempla la construcción de viviendas, locales comerciales y acondicionamiento del antiguo parking de
Gomila.
A prov at el proj ecte de reh ab i l i taci ó de l es Torres del Templ e de Pal ma
IB3 Notícies, 20/10/2020.- Les Torres del Temple estan protegides amb la categoria de Monument i una
vegada rehabilitades acolliran el futur Museu d?Història de la Ciutat.
La aprobaci ón def i ni ti v a del PEP de es Jonq uet manti ene l a el i mi naci ón del uso de
di scoteca
Diario de Mallorca, 27/10/2020.-Tras casi diez años de tramitación el Ayuntamiento de Palma ha logrado
disponer de un texto que permita aprobar definitivamente el Plan Especial de Protección (PEP) de es Jonquet.
Cort pl antea cerrar cal l es en Nav i dad para poner escaparates de comerci os
Diario de Mallorca, 31/10/2020.-Es una medida que ya se está negociando con las patronales y que se
realizaría solo en determinados días
23
Es presenta el Fòrum de l a Soci etat Ci v i l per a l a reconstrucci ó de
l es I l l es Bal ears
Una vintena d'entitats i xarxes associades de la societat civil exigeixen a
l'administració que se les consideri actors clau i interlocutors imprescindibles
en la transició cap a un nou model econòmic post-covid.
EA PN-X arx a per a l a i ncl usi ó soci al presenta
l 'I nf orme sob re l 'estat de l a pobresa 2020
Amb aquest informe, segons l'entitat, "es vol fer una fotografia de la
situació de la pobresa, l?exclusió i la desigualtat a les nostres Illes. No
obstant, la tendència a la baixa que es mostra al document no reflecteix la
situació que ens ha deixat la COVID-19, que de ben segur serà molt pitjor"
A RCA cel ebra l 'aprov aci ó del PEP des Jonq uet
L'entitat celebra que aquest PEP reculli moltes de les reivindicacions d?ARCA i de
les seves al·legacions. Tot i que també reconeix que hi ha aspectes millorables,
expressa la seva satisfacció davant del que consideren "una bona notícia per la
ciutat i ha estat aconseguida per la lluita de la ciutadania".
PA LM A X X I i naugura a Son Espases ex posi ci ó " A mb 3 mi rades"
Fins al 17 de novembre es pot visitar a l'hospital de Son Espases l'exposició
fotogràfica de Palma XXI "Amb 3 mirades", instal·lada al al vestíbul
d'extraccions (planta 0 mòdul K).
L'exposició mostra fotografies de la zona des de la visió dels infants, dels
pares i mares; i es complementa amb la visió del fotògraf i geògraf Jaume
Gual, amb imatges que contextualitzen el conjunt del paisatge en el marc
del futur parc agrari de s'Horta de Dalt.
24
El mundo env ej ece, cui démosl o
Salgo del cine -siento cierta normalidad al hacerlo- y miro a
mi alrededor. Son las seis de la tarde, aún hay luz. Hay gente
en s?Escorxador, algunos entran al Cineciutat. Acabo de ver
Falling, el estreno como director de Viggo Mortensen, una
película calambre. Estoy conmovida y sacudida. Busco a mi
alrededor personas mayores, en realidad me busco a mí
cuando sea una futura anciana.
Hace años, mi madre me dijo que me tiñera las canas que
empezaban a asomar en mi cabello. Recuerdo que la miré y
pensé: ?El tiempo me corre por dentro?.Le hice caso y me las
pinté. Hace dos años que dejé de hacerlo. Me liberé. Algo de
ese afán de libertad hay en Falling, en el incómodo personaje
del patriarca, en todos los gestos de los ancianos que se
resisten a ser tratados como niños. Muchos de ellos,
tristemente, a la desesperada. Il·lustració: Toni Salvà.
Llego a casa y busco el ensayo La vejez, de Simone de
Beauvoir. ?En el futuro que nos aguarda está en cuestión el puesta tuve que reprimir mis lágrimas. Su mirada me
sentido de nuestra vida; no sabemos quiénes somos si interrogaba, qué es esto, y a la vez, se reía de verme a mí
ignoramos lo que seremos; reconozcámonos en ese viejo, en enmascarada. ¡Estáis locos!, decía. Sale poco a la calle, pero
esa vieja?. Miremos a nuestros padres, estamos en ellos cuando lo hace, se amolda y se pone la tela protectora. ?Hay
como estamos en las mujeres y hombres mayores que un día que protegerse y proteger a los demás?, me dice.
seremos con un poco de suerte. ¿Qué hacemos nosotros para protegerlos en una ciudad
Me pregunto si esta ciudad que habito facilita las cosas a los hambrienta de bancos públicos, donde ir al lavabo es una
adultos, y aunque sé que Palma está integrada en la Red odisea, a menos que con tu mermada pensión te pares en un
Mundial de Ciudades y Comunidades Amigables con las bar para poder ir a aliviarte? ¿Qué clase de ciudad se llama
Personas Mayores, no creo que se lo ponga tan fácil a uno de amigable cuando en algunos barrios siguen habiendo
Il·lustració: Toni aceras
Salvà
los grupos de población más numerosos. Sin olvidar que la estrechas que no permiten el paso de los más vulnerables
vejez aborda una cuestión de género puesto que son las con esos tacatás a cuestas? ¿Qué sociedad hemos creado
mujeres las que alcanzan una mayor esperanza de vida. ¿En que se impacienta con la lentitud de gestos de los ancianos?
qué condiciones? La OMS habló de aplicar perspectiva de Estrenamos límite de velocidad en Palma, bien, muy bien, ya
genero justamente en este año, en el que se iba a abordar