Revista Ciutat 2
Text del document
Octubre 2020 Núm. 2
PLA ÇA M A JOR:
Z ONA Z ERO PER A
UN NOU M ODEL DE CI UTA T?
EN A QUEST NÚM ERO
DE CI UTA T
Repensem la plaça Major - G. O. A.
04
El futur de la plaça Major: què ha dit
l'Ajuntament?
07
Plataforma Zona Zero: al rescat de la plaça
Major i de la participació ciutadana
08
Arca: recuperar el túnel i fer un centre
d'interpretació de Ciutat
10
Associació de Comerciants de la plaça
Major: proposta de reconversió de les
galeries comercials
11
Geltoki: és possible que la ciutadania
Edita: gestioni els espais públics?
12
Per Sant Miquel iniciam la custòdia agrària
de s'Horta de Dalt
15
Notícies de Ciutat
18
www.palmaxxi.com
info@palmaxxi.com
El futur de Palma: notícies de les entitats
19
La Ciudad Cuántica, per Lourdes Durán
20
Ciutat és una publicació independent i plural que defensa la llibertat
d'expressió. Les opinions expressades a les seves planes no són assumides
necessàriament per Palma XXI, sinó que pertanyen als seus autors i autores,
que en són responsables. Guia urbana de Palma: Pere Garau
21
Foto de portada: Institut d'Estudis Baleàrics
EDI TORI A L
La plaça Major de Palma (entesa pel conjunt que formen la plaça, les galeries i
l?aparcament subterrani) està ubicada al cor de la Ciutat. Podríem dir, però, que es troba al
cor dels ciutadans? L?espai que deixà la seu de la Inquisició va donar lloc a aquest solar que,
a poc a poc, es va anar configurant per convertir-se en un espai d?ús públic. L?hemeroteca
ens mostra imatges d?una plaça transitada per veïnats i famílies, enjardinada i amb bancs
per seure-hi; és a dir, un espai de trobada.
L?any 1969, la plaça encara continuava incompleta i l?Ajuntament va aprovar el que la
premsa anomenà ?la gran reforma de la plaça Major?. Aquesta iniciativa va consistir a
perforar el solar fins a arribar al nivell de la Rambla, creant quatre plantes destinades a
aparcament i una a galeria comercial. L?any 1973 s?inauguraria l?aparcament, el tercer
subterrani de la ciutat (amb el de s?Olivar i el de Berenguer de Palou), i la plaça adoptaria
la configuració que ha arribat fins als nostres dies. El cotxe s?instal·lava al centre de la
ciutat en nom del progrés. En el moment actual, en el qual s?aposta per la mobilitat
sostenible, els carrers per a vianants, el transport públic, la bicicleta i la Ciutat 30, té sentit
mantenir un aparcament rotatiu en aquesta ubicació?
L?espai de trobada ha esdevingut avui, en els millors dels casos, un espai de trànsit.
Eliminades les jardineres i els bancs, la imatge que presenta avui la plaça Major és la d?un
solar enrajolat. L?única opció per seure-hi és de pagament, a un dels restaurants que,
d?altra banda, estan dirigits a un client turista. La turistització es manifesta a tota la ciutat
i, especialment, en el seu ?cor?. Només el mercadet de Nadal aconsegueix any rere any que
els residents tinguin interès a passejar per la plaça.
Per la seva banda, les galeries comercials han anat perdent lluentor a mesura que
passaven els anys, i la seva proposta comercial ha quedat obsoleta. Val a dir que les
galeries comercials subterrànies són una proposta que no ha arribat a calar a Ciutat: les
galeries d?Avingudes fa temps que varen desaparèixer, i les de Velázquez només mantenen
un parell de comerços en actiu. És necessari, per això, dissenyar una proposta atractiva
tant des del punt de vista arquitectònic com d?usos, per tal que tant residents com
visitants se sentin atrets a accedir-hi.
És el moment de recuperar aquest espai per als veïnats, de fer-lo atractiu per als visitants i
d?aconseguir una ciutat innovadora en l?aspecte social, urbanístic i econòmic. És el
moment de pensar en el petit comerç i en el producte local. És el moment de recuperar el
patrimoni històric i cultural que va quedar amagat per la construcció dels aparcaments. És
el moment de dotar Ciutat amb una infraestructura referent a nivell europeu tant per la
seva arquitectura, com pel seu ús, com pel seu model de gestió.
La plaça Major, al cor de la ciutat, és la ?zona zero?. La reforma d?aquest espai tindrà
repercussions en tot el conjunt del centre històric i, per tant, s?ha de fer en diàleg amb el
seu entorn. La seva rehabilitació tindrà un efecte multiplicador, de manera que s?ha
d?entendre com un projecte global i no únicament puntual. Ens trobam, per tant, davant
l?oportunitat de la gran reforma de la plaça Major del segle XXI.
3
REPENSEM
LA PLA ÇA M A JOR
Grup d'Opi ni ó d'A rq ui tectes (G.O.A .)
Foto : ASIM.
4
F a uns dies l?Ajuntament de
Palma va anunciar la seva decisió de
Primerament, per intervenir en
aquest espai convé recordar que no
Teatre Principal i d?altres com la
Fundació Joan March i el Caixa
són recomanables les urgències com Fòrum.
descartar definitivament el projecte
tampoc no han de ser únicament els
de fer més gran l?aparcament de la Es tracta per tant d?un espai urbà de
criteris economicistes de rendibilitat
Plaça Major, afegint-hi les galeries gran importància, com ho són la
els que determinin la solució final, ja
comercials un cop s?ha acabat la majoria de places majors del nostre
que podrien abocar-nos a solucions
concessió, i la seva voluntat de entorn cultural, un espai que hauria
difícilment reversibles que
convocar un concurs d?idees per de ser de referència per els
condicionarien el futur d?un indret
decidir el futur d?aquest espai. ciutadans i no només un espai per
tan importat de la ciutat (com va
fer-hi negoci ni un escenari per a
Per aquest motiu, i davant la petició passar fa cinquanta anys).
turistes.
de Palma XXI d?un text que il·lustràs
S?ha d?insistir en què per detectar els
una mica tota la importància urbana En el nostre cas, donada la seva
diferents problemes a resoldre, cal
d?aquest espai i la seva complexitat, situació i la topografia de l?entorn,
fer tots els estudis previs necessaris
hem recordat l?article que com a podem diferenciar tres nivells, que
per conèixer la seva realitat històrica
Grup d?Opinió d?Arquitectes s?han de tenir en compte a la vegada,
i l?actual. Encara que s?hagués pogut
publicàrem a l?Última Hora el més de per repensar i aprofitar aquesta
començar a treballar fa temps (anys),
febrer passat, quan es començà a ocasió.
mai és tard per fer les coses bé.
parlar de què fer amb aquests espais
Prenguem consciència del fet i Començant per l?inferior,
una vegada acabada la concessió;
madurem les alternatives, no l?aparcament, tenim ara una
article que, amb unes poques
pensem únicament en el que pot oportunitat per reduir la seva
correccions, reproduïm tot seguit:
costar ni en el temps que pugui dur incidència en la mobilitat i, per tant,
Com és sabut, la configuració actual trobar la solució. no condicionar el futur de la Rambla
de la Plaça Major, es el resultat de i el seu entorn. La necessitat
Una primera ullada al lloc ja delata la
les obres que s?hi realitzaren a d?arribar al mateix cor de la ciutat
seva complexitat i la del seu entorn.
mitjans dels anys seixanta, que amb un aparcament rotatori té
Ens fa veure que és un creuament de
suposaren la creació d?un gran l?efecte cridada tan conegut i
recorreguts importants, amb
aparcament al centre de la ciutat i debatut, i actualment ningú pensaria
diferents nivells: des de l?eix carrer
l?habilitació d?unes galeries (com fa cinquanta anys) que això és
Colom-Sant Miquel fins a la
comercials soterrades (tot molt una solució de futur. Palma necessita
connexió entre la part alta i la part
d?aquell moment), però que no recuperar espais públics i també
baixa de la ciutat, cap a la Rambla
només afectaren el subsòl, sinó que atendre prioritàriament els
(mirador i escales); des del carrer
també configuraren els dos laterals residents. Per aquest motiu, si s?han
Unió (escales del Teatre) fins el
curts edificats de la plaça, cap el de mantenir els aparcaments
carrer del Sindicat; així com un punt
carrer del Sindicat i el balcó cap a la existents, aquests haurien de ser
de connexió amb espais urbans
Rambla, amb uns resultats que, per sobretot per als residents. Així, a
pròxims: plaça del Banc de s?Oli,
dir-ho suaument, mai no han resultat més de incentivar el teixit
plaça del Marqués de Palmer, plaça
satisfactoris. residencial, buidaria els carrers de
d?en Coll; i molt a prop de
cotxes. Mantenir un aparcament
És per això que l?extinció de la l?Ajuntament, del Mercat de l?Olivar i
rotatori no ajudaria en absolut a
concessió dels espais soterrats s?ha d?equipaments culturals com el
minvar el trànsit del centre històric.
de prendre com una oportunitat
única per pensar com corregir els
errors d?aquell projecte i repensar
amb criteris de futur aquest lloc
estratègic de Ciutat.
Les primeres propostes que varen
sortir en premsa, començant per la
proposta municipal d?ocupar aquest
espai sota la Plaça Major amb més
aparcaments, amb l?argument de què
hi ha demanda i que la inversió és
assumible, varen rebre el rebuig
ciutadà, com no podria ser d?altra
manera. Però tampoc n?hi hagut
d?altres que es plantegin el futur Foto : Torrello.
d?aquest lloc atenent a tota la
complexitat d?un espai urbà
d?aquesta importància. Foto : Torrello.
5
Mapa : Palma XXI.
Pel que fa a les plantes comercials, Velázquez o les Avenida). Per això és paviment provocada per l?existència
també s?ha d?evitar prendre necessari un estudi que analitzi de soterranis. S?haurien de millorar
decisions de pressa: ni convertir-les altres alternatives, que ofereixi els carrers i escales que hi arriben, i
en més plantes d?aparcament ni serveis al barri, i que serveixi també els elements urbans que la
tampoc propostes poc pensades com per resoldre l?única façana que ara conformen. També estudiar els usos
omplir-les un altre pic de comerços. tenen aquestes plantes: la façana de pertinents per evitar que sigui
Es tracta d?un espai amb les escales que baixen a la Rambla, només utilitzada com a terrassa.
possibilitats, però no una assignatura pendent de fa molts
En definitiva, ara s?obre una
necessàriament aquestes. La qualitat d?anys.
oportunitat única i a un lloc
comercial dels carrers que envolten
Pel que fa a la superfície de la plaça, estratègic i central de Ciutat com és
la plaça sempre serà millor que la
està comprovada la seva capacitat la Plaça Major. Per no repetir errors
d?una galeria comercial enterrada,
per a la realització d?esdeveniments del passat i començar a fer-ho bé,
abocada, com així ha estat, a la seva
de tota mena, fires, exposicions, s?ha d?estudiar a fons la seva
degradació. (A Palma, a més ja
concerts... Si bé es cert que hi ha problemàtica i necessitats, sense
comptam amb altres exemples en
elements que no afavoreixen el seu improvisar ni tenir presses.
què aquests intents no han acabat
ús, començant per la curvatura del
funcionant, com les Galerias IMPROVITZAR ÉS DESTRUIR.
6
Foto : ASIM.
El f utur de l a pl aça M aj or
QUÈ HA DI T
L'A JUNTA M ENT?
Redacció Ciutat.- Des de que el passat mes de setembre central de les galeries a aparcament, i els espais laterals
de 2019 l?Ajuntament decidís no renovar la concessió a locals públics o privats; el segon projecte, dedicar tota
(vigent durant els darrers 50 anys), tant l?aparcament la zona a un espai multiusos per a entitats veïnals i sense
com les galeries de la plaça Major varen passar a ser de afany de lucre, així com per a la promoció del producte
gestió municipal. Des d?un primer moment, l?SMAP va local.
assumir la gestió dels aparcaments; les galeries, en
A principis del mes de gener de 2020, el regidor de
canvi, varen quedar obertes a diferents possibilitats.
Participació declarava que ?la intenció de l?Ajuntament
El 13 de setembre de 2019, l?Ajuntament anunciava ?la és que aquest espai torni a revitalitzar-se i no només
constitució d?un equip de treball integrat per diferents s?apropin turistes, sinó que el visitin i el disfrutin els
àrees municipals que, en primer lloc, analitzarà els residents i que sigui un referent?. A finals del mateix
estudis tècnics preliminars sobre l'estat i condicions mes, l?Ajuntament anunciava que, tot i continuar
dels espais dels locals [? ]. Un cop revisats aquests analitzant les dues opcions, ?l?aparcament és viable?.
informes i les seves recomanacions, la intenció d'aquest Això no obstant, per tal d?ampliar l?aparcament, s?hauria
equip de treball és convocar representants econòmics, de fer una modificació puntual del PGOU, ja que
així com entitats veïnals i socials, per a realitzar un actualment no contempla aquest ús.
procés participatiu que defineixi l'ús d'un espai tan
A mitjans del mes de setembre de 2020, un any després
emblemàtic i cèntric de la ciutat? . ?Després del procés
d?assumir la gestió d?aparcaments i galeria, les àrees de
participatiu, aquest equip de govern proposarà els usos
Participació Ciutadana i Model de Ciutat varen acordar
de l'espai dels locals comercials abans que finalitzi l'any?
que ?les galeries han de tenir un ús social i comercial,
. El mateix dia, el batle José Hila i el regidor de Promoció
així com oficines per administracions?. El portaveu de
Econòmica i Ocupació, Rodrigo A. Romero es varen
l?equip de govern, Alberto Jarabo, anunciava que
reunir amb Afedeco i Pimeco per tal de compartir amb
?l?Ajuntament posarà en marxa a principis d?octubre un
aquestes entitats els procés de recuperació i
concurs d?idees arquitectòniques?. ?L?objectiu és que per
convidar-les a decidir de manera conjunta un projecte
a finals d?any es pugui comptar amb un projecte
compartit per al futur de les galeries.
definitiu?. Una de les condicions que posa l?Ajuntament
Durant el mes d?octubre i novembre, segons va declarar al projecte de rehabilitació de les galeries és que hi hagi
Alberto Jarabo, portaveu de l?equip de govern municipal llum natural. Per tant, s?haurà d?actuar també en
i regidor de Participació Ciutadana i Govern Interior, superfície, va explicar Jarabo. Pel que fa a la gestió de
l?Ajuntament va anar rebent ?nombroses propostes? per l?espai, les opcions continuen obertes, i podrà ser tant
part de la societat civil. El mes de desembre de 2019, totalment pública, com pública-privada, com una
Jarabo comunicava que l?Ajuntament ja comptava amb concessió.
dos projectes finalistes: el primer, destinar l?espai
7
PLA TA FORM A
Z ONA Z ERO:
al rescat de l a pl aça M aj or i
de l a parti ci paci ó ci utadana
8
Foto : Mallorca Confidencial..
L a Plataforma Zona Zero sorgeix
com a reacció immediata a la
proposta de l'Ajuntament de fer un
pàrquing a les galeries de la Pça
Major, però no exclusivament. En
realitat, el que subjeu a l?articulació
de diverses entitats (impulsades per
les associacions de veïnades de
Canamunt i la Calatrava, Palma XXI i
Orgull Llonguet, però amb el suport
de moltes altres entitats veïnals,
cíviques i comercials) ha estat la
necessitat de la ciutadania de poder
participar en la presa de decisions
que afecten la nostra vida quotidiana
present i futura, és en bona part
responsable.
Conscients de l'emplaçament i de la
dimensió (física i simbòlica) de les
galeries, associacions veïnals i fins a Foto: Palma XXI.
50 entitats i col·lectius de Mallorca,
vàrem signar un Manifest que es va
fer públic el gener de 2020, posant de timó cap a un nou model de ciutat, projecte d?innovació social urbana a
sobre la taula la voluntat ciutadana més sostenible, més innovadora i Barcelona i Itziar González,
de salvar de la turistització un espai inclusiva, aprofitant la intel·ligència arquitecta i urbanista, impulsora del
emblemàtic que ja donàvem per col·lectiva. Parlament Ciutadà i de l?Institut
perdut. Cartogràfic de la Revolta.
La ciutadania anam per davant
En concret, el manifest expressava el l'administració en aquesta aposta de La jornada, prevista pel mes de març
desig de retornar l'espai a la futur que vol de la ciutat un lloc més es va haver de suspendre a causa del
ciutadania, recuperant el seu habitable, on les persones estiguem confinament, però es va poder
significat històric i no com a zona de al centre. Demanàvem un procés celebrar online el mes de juny.
pas o a la caça del turista. partipatiu i, per ara, sabem que Llavors, el panorama havia canviat
Interconnectar la part superior amb l?Ajuntament té la voluntat de radicalment, però les raons s'havien
les galeries, habilitar la zona de convocar aviat un concurs d?idees. tornat més urgents que mai i cada
pàrquing actual exclusivament per a Haurem de veure com es planteja, una de les experiències que es va
residents i contemplar propostes, però ens sembla una passa presentar resultava inspiradora per
tant comercials com socials o important que dona resposta a una al cas de Palma.
educatives, que vagin en la direcció reivindicació ciutadana.
Hem conegut com ciutats grans i
d'una ciutat més sostenible, Amb la certesa de que els processos mitjanes estan encetant el camí,
innovadora i resilient. de canvi no són senzills, ni apostant per una economia més local
I és que, després de 50 anys d'una immediats, però sí són possibles, des i solidària, facilitant la participació i
concessió fallida, valia la pena de la Plataforma vàrem organitzar obrint pas de forma exitosa a
apel·lar l'Ajuntament perquè hi una jornada de debat convidant projectes co-gestionats entre
posésmés energia i més imaginació projectes i persones referents a l'administració i col·lectius. Des de la
en el projecte i no repetir models altres ciutats, que ens podien Plataforma Zona Zero, estam
que recorden més al segle passat compartir la seva experiència de satisfets d'haver contribuït a aturar
que a l'actual. Allà on l'Ajuntament participació ciutadana en la un projecte inapropiat. Ara que
veia un pàrquing, nosaltres vèiem intervenció a espais públics: l'Ajuntament ha fet marxa enrere, és
una oportunitat de canvi, una zona Harinera, espai creatiu i cultural a necessari continuar amb aquest
zero amb la inquietud de generar Saragossa; Geltoki, projecte procés de transformació, nosaltres
una transformació profunda al d?economia social i solidària a volem ser-hi, el moment ho demana,
centre i, per extensió, per fer un cop l?antiga estació d?autobusos de la ciutadania ho reclama.
Pamplona; Raons Públiques,
*Article escrit col·laborativament pels
membresde la Plataforma Zona Zero.
9
A RCA :
recuperar el túnel del tren ex i stent sota l es
Gal eri es i f er un centre d'i nterpretaci ó de Ci utat*
"No podem deixar passar aquest tren", la raons, principalment: "La plaça Major és el centre
recuperació del túnel que uneix les galeries de la de Palma per excel·lència, per on transita
plaça Major i al Parc de la Mar. D'aquesta explícita moltíssima gent, uneix la part alta i baixa de la
manera va resumir al gener d'aquest any el ciutat i és un espai accessible". Si es portés a
president de l'associació Amics del Ferrocarril de terme, es convertiria en "un pol d'atracció que
Balears, Miquel Àngel Riera, la petició d'ARCA a crearia sinergies amb la resta d'equipaments que
Cort de reobrir el túnel pel qual antigament es tenen cabuda en les mateixes galeries", va afirmar
transportaven les mercaderies entre el port i el referint-se a les propostes presentades per altres
centre de Palma. Des de la plaça d'Espanya, eren entitats ciutadanes. Tant el centre d'interpretació
traslladades als pobles per la xarxa ferroviària i, com les exposicions al túnel haurien de ser
tot i que aquesta infraestructura subterrània va "dinàmics, atractius i didàctics, no només per a
ser tancada fa més de mig segle, es troba en molt turistes, sinó per als col·legis i gent d'aquí que no
bon estat. coneix l'àmplia i rica història de Palma".
L'entitat proteccionista va sol·licitar a El regidor de Participació Ciutadana, Alberto
l'Ajuntament aprofitar la reforma de les galeries Jarabo, va dir després de la presentació d'ARCA
comercials de la plaça Major per tornar a la ciutat que la idea li sembla "interessant, com les d'altres
el túnel i adequar-lo per explicar la seva història, col·lectius, i l'Ajuntament està analitzant la
"una oportunitat única de la qual no totes les viabilitat de les propostes amb la
ciutats poden gaudir". La portaveu i compatibilització d'espais i usos". El govern
vicepresidenta d'ARCA, Àngels Fermoselle, va d'esquerres també té en ment utilitzar aquest
afegir que aquesta idea hauria d'anar unida a la equipament per ampliar el pàrquing, possibilitat
proposta ja plantejada al novembre de l'any passat que ARCA rebutja amb rotunditat.
de crear un centre d'interpretació de la història de
Ciutat en part de les galeries.
*Adaptació de la nota de Raquel Galán a Diario de
En els seus al voltant de 4.000 metres quadrats,
Mallorca, publicada el 15/01/2020.
"hi ha espai suficient i és un lloc perfecte" per tres
10
A SSOCI A CI Ó DE COM ERCI A NTS
DE LA PLA ÇA M A JOR:
proposta de reconv ersi ó de l es gal eri es comerci al s
L'Associació de Comerciants de la Plaça Major va
presentar aquest mes la seva proposta per a les
galries comercials que hi ha a sota de la plaça Major,
que combina comerç, gastronomia, artesania i
serveis. "Apostaríem per fer unes galeries atractives
tant per a residents com per a turistes, que convidin
a passejar i amb accessos ben assenyalats i adaptats
a les persones amb mobilitat reduïda", ha dit el
president de l'Associació de Comerciants de Plaça
Major, Andreu Isern, que ha estat l'encarregat de
presentar la proposta de projecte.
m2 a serveis; com una oficina turística, banys
Isern ha explicat que la seva proposta solucionaria públics de pagament. Pimeco calcula que amb unes
"la problemàtica de la manca de connexió entre la galeries d'aquestes característiques es generarien
part de baix i de dalt de la plaça". Així, un dels punts entre 150 i 200 llocs de treball. "La idea seria que a
forts de la proposta dels comerciants és la connexió les noves galeries siguin referent de qualitat de la
de la Rambla amb la Plaça Major mitjançant un gastronomia i de productes mallorquins, ja que al
ascensor exterior. També es planteja ubicar un centre de Palma és molt difícil trobar cuina
ascensor amb forma de cúpula al centre de la plaça tradicional mallorquina", ha dit Isern.
que connectaria aquesta amb el pàrquing i les
galeries, i els donaria visibilitat.
En la proposta dels comerciants, es destinen 3.305 *Adaptació de la nota publicada per PIMECO a la seva
m2 a espais comercials, 439 m2 en restauració i 362 web.
11
11
Entrada a l'espai de Geltoki, projecte d'economia social a l'antiga estació d'autobusos de Pamplona.
Foto: Diario de Navarra .
GELTOK I
És possi bl e q ue l a ci utadani a
gesti oni espai s públ i cs?
Redacció Ciutat.- Geltoki és el nom del projecte d?autobusos l?Ajuntament va fer una inversió de
ubicat a la zona de les taquilles i cafeteria de l'Antiga 700.000 euros?, ens explica Katrin. També va
Estació d'Autobusos de Pamplona (en desús durant apostar per fer del procés de gestió una experiència
10 anys). És un "Espai d'economia social, solidària i de participació ciutadana.
cultural" al centre de la ciutat demandat per una
L?11 de març Katrin Guinea, coordinadora de
àmplia base social, representada per associacions i
Geltoki, i Ainhoa Iriarte, responsable de la seva
entitats socials i impulsat per l'Associació Geltoki
botiga, van arribar Palma convidades per la
Iruñea i l'Ajuntament de Pamplona. Un espai de
Plataforma Zona Zero per participar a la taula
1.000 metres quadrats ocupats per un bar i una
rodona ?Experiències urbanes de participació
botiga, tots dos abastits amb productes locals, i una
ciutadana?. L?estat d?alarma va arribar i la xerrada no
part cultural oberta a artistes locals i entitats. És un
es va poder realitzar fins al juny, però Katrin i
espai municipal gestionat, mitjançant concessió, per
Ainhoa van poder visitar la plaça Major i les seves
la unió de l'Associació REAS Navarra, Fundació
galeries acompanyades de membres de la
Traperos de Emaús, el Consell de la Producció
plataforma Zona Zero.
Agrària Ecològica de Navarra, EHNE Nafarroa i
l'Associació d'Elaboradors d'Aliments Artesans. Mesos després, amb el món capgirat per una
pandèmia que no esperàvem, parlam per telèfon
D?ença que es va obrir públicament l'espai el juny de
amb na Katrin, qui rememora la seva visita a les
2018 el projecte Geltoki s'ha convertit en un
galeries de la plaça Major en aquells dies estranys.
referent de l'economia social i solidària, la sobirania
?Ens va semblar que té un potencial impressionant,
alimentària i la cultura a l?estat. Fa unes setmanes,
és molt més gran que Geltoki!?, ens diu.
quan el regidor de Participació Ciutadana, Alberto
Efectivament, l?àrea de les galeries de la plaça Major
Jarabo, va anunciar que l?Ajuntament tenia previst
quadruplica les dimensions del projecte de
convocar un concurs d?idees per definir l?ús de les
Pamplona. ?Es podrien fer les tres línies que tenim
galeries, va mencionar Geltoki com un exemple a
(bar, botiga de productes locals i zona cultural) i fins
seguir a la plaça Major. ?Hi ha molts models similars
i tot alguna més?, s?imagina la coordinadora de
i la plaça Major s?hi pot assemblar?, va reconèixer.
Geltoki. ?Es podria fer un espai de coworking,
En el cas de Geltoki, l?Ajuntament de Pamplona ha laboratoris d?idees, locals per artistes i creatius,
estat un aliat imprescindible perquè el procés sigui sales de reunions per entitats i col·lectius, etc.
un èxit. ?Varen apostar pel projecte. Per a les obres També es podria habilitar una sala d'usos múltiples
de recondicionament l?espai de l?antiga estació per conferències o espectacles?, continua.
12
Galeries de l'antiga estacio d'autobusos d'autobusos de Pamplona, en desús durant 10 anys. Foto: Diario de Navarra.
Com ella ho explica a partir de l?experiència de ciutadania, com va ser en el seu cas. ?És un procés
Geltoki, és important que hi hagi una botiga on els llarg però molt enriquidor?, explica Katrin, ?per a la
veïns i veïnes puguin abastir-se de productes locals. ciutadania és molt important recuperar espais que
El bar, en el cas de Geltoki i altres projectes similars, creien perduts: en el cas de la plaça Major pel
és el que dóna més beneficis i contribueix a la turisme, en en nostre cas, que també estam al
supervivència econòmica del projecte. I les centre de la ciutat, per les grans superfícies?. L?antiga
activitats culturals, a parer seu, han de ser gratuïtes, estació d?autobusos de Pamplona està enganxada al
però intentar mantenir-les amb algunes Corte Inglés, que el volia comprar. ?Vàrem guanyar
subvencions. la batalla i ara Geltoki és de la ciutadania?, diu,
satisfeta, la seva coordinadora.
A part de les possibilitats espaials, des de Geltoki,
per la seva experiència, també veuen molt valuós si
el procés és finalment participatiu i que impliqui a la
Christoph Hafner, de la Plataforma
Zona Zero, amb Katrin Guinea i
Ainhoa Iriarte, de Geltoki, a la seva
visita a les galeries de la plaça Major
de Palma. Foto: Diario de Mallorca.
13 13
14
Per Sant M i q uel i ni ci am
LA CUSTÒDI A A GRÀ RI A A
S'HORTA DE DA LT
Per Lluïsa Dubon, presidenta de Palma XXI, i
Juanjo Suárez, coordinador de projectes de la
Fundació Iniciatives del Mediterrani
Foto: Jaume Gual
Ja fa un temps, des de Palma XXI vàrem començar a D?altra banda, hem mantingut diverses reunions amb
posar la llavor d?un projecte pilot molt engrescador i veïnats i propietaris de finques a la zona, així com amb
que consideram s?ajusta a l?estratègia de Ciutat en el pagesos, cooperatives, Universitat de les Illes Balears,
mitjà i el llarg termini. Com és sabut, des de Ajuntament i Conselleria d?Agricultura, per tal de
l?Ajuntament de Palma i el Govern s?està impulsant la definir els detalls i les possibilitats de signar convenis
creació d?un parc agrari a la zona nord del municipi amb de custòdia agrària i arrencar així amb un projecte pilot
l?objectiu d?assegurar la preservació del paisatge i que comenci a fer visible les possibilitats del futur parc
incentivar la reactivació del sector primari. El Parc agrari.
Agrari és un projecte clau per Ciutat per les seves L?any agrícola comença tradicionalment per Sant
implicacions tant en qüestions ambientals (com a Miquel, el 29 de setembre, moment en què se signaven
adaptació al canvi climàtic), paisatgístiques (per a la els contractes. Gràcies a la col·laboració de propietaris,
conservació de l?entorn rururbà), econòmiques (pel que pagesos i entitats, en aquestes dates començarà també
fa a la incentivació de l?activitat agrícola i ramadera, així la primera experiència d?aquest projecte pilot de Palma
com a la producció ecològica i de proximitat) o culturals XXI amb el primer acord de custòdia agrària a la zona
(en relació amb el patrimoni hidràulic i la tradició de s?Horta de Dalt. Amb molta il·lusió de totes les parts,
agrària). esperam que aquesta experiència doni molts bons fruits
Per tal d?aportar la nostra part al desenvolupament del (figuradament i també literalment!).
futur Parc, en els darrers mesos hem anat treballant en El primer resultat, puntual però important, ha estat la
dues línies d?acció. D?una banda, hem organitzat recuperació del safareig a la finca de Son Espases
diverses activitats divulgatives dirigides als veïnats de gràcies a la col·laboració a tres bandes entre la
la zona i del conjunt de Ciutat; i de l?altra, hem Comunitat de Regants de la Síquia d?en Baster, la
desenvolupat les eines de custòdia agrària per tal de direcció de l?Hospital de Son Espases i Palma XXI. El
posar en marxa un projecte pilot. safareig, que es trobava en mal estat i ple
Gràcies a la col·laboració del Consell de Mallorca i el d?escombraries, llueix ara completament recuperat i
suport de la Fundació Iniciatives del Mediterrani, de
juny fins a setembre hem dut a terme el projecte
?Compartim al Nord. Projecte intergeneracional
d?intercanvi d?experiències i enfortiment del teixit
sociocultural als barris del Districte Nord de Palma.? En
les activitats han participat a més diverses entitats com
l?Associació de Veïnats del Secar de la Real, l?Associació
de Veïnats de Son Sardina, l'Associació de Producció
Agrària Ecològica de Mallorca - APAEMA, l'Obra
Cultural Balear amb el projecte Paraula, Arquitectives, El safareig de Son Espases en el moment de rebre
Balears Verd/ArtifexBalear, la Biblioteca de Son novament l?aigua de la síquia d?en Baster el passat mes
d?agost. Foto: Ricard Terrades.
Sardina o la Comunitat de Regants de la Síquia d?en
Baster.
15
Comparti r al Nord
" Proj ecte i ntergeneraci onal d?i ntercanv i d?ex peri ènci es i
enf orti ment del tei x i t soci ocul tural al s barri s del Di stri cte
Nord de Pal ma?
Entre el mesos de juny i setembre, Palma XXI, amb la col·laboració del Consell de Mallorca i el suport de la
Fundació Iniciatives del Mediterrani, va dur a terme el projecte ?Compartir al Nord?. El nexe d?unió de les activitats
programades va ser la cultura, quant a recuperació dels valors tradicionals del camp, per tal de conservar el gran
ventall de valors relacionats que s?estan perdent. També la recuperació del paisatge agrari, la sobirania alimentària
i el producte local, en relació amb el futur parc agrari de Palma que s?està iniciant en aquesta zona de Ciutat i que
ha de permetre una major implicació de tota la ciutadania amb un gran projecte il·lusionant.
El f utur parc agrari a Son Sardi na
3 de ju liol. Par au la - Cen t r e de Ser veis Lin gü íst ics,
AV Son Sar din a i Palm a XXI
Aquesta activitat va comptar amb l?assistència de persones que
actualment fan intercanvi lingüístic per aprendre la llengua catalana i
amb veïnats de Son Sardina. La primera part de la jornada va anar
dirigida a conèixer a grans trets el projecte de Parc Agrari i l?objectiu
d?assolir més sobirania alimentària a la ciutat. La segona part es va
desenvolupar a dues finques de la zona per tal d?apropar-nos a la
realitat de l?entorn agrari local.
Debat i col ·l oq ui entorn de ?Ses 3 f onts?
24 de set em br e a Son Sar din a i 29 de set em br e al Secar de la
Real. AV de Son Sar din a, AV del Secar de la Real, Com u n it at de
Regan t s de la Síqu ia d?en Bast er i Palm a XXI.
?Ses 3 fonts?és un magnífic documental produït i dirigit per Rafel M. Creus i
Joan Bonet que fa un recorregut històric pel viatge de l?aigua de les fonts de
la Vila, d?en Baster i de Mestre Peredeixa constància de l?enorme valor
ambiental, històric i patrimonial d?aquestes tres fonts i tot el que han
suposat, fins i tot en la determinació de la ubicació de la ciutat de Palma.
Mitjançant la recerca d?imatges de gran qualitat i diverses entrevistes, es
dóna veu a tots els implicats en la gestió de l?aigua: pagesos, propietaris,
tècnics, veïnats...
Amb el fil conductor de l?aigua, vàrem establir un debat posterior amb
intervencions de Lluïsa Dubon, Dra. En Geografia i presidenta de Palma
XXI; Margalida Mulet, Dra. en Antropologia Social; i Biel Horrach, Dtor. en
Arquitectura i director general d?Urbanisme de l?Ajuntament de Palma.
A cti v i tat f otogràf i ca f ami l i ar ?A mb 3 mi rades?
18, 23 i 25 de set em br e. Ar qu it ect ives i Palm a XXI
Amb un itinerari guiat per Cristina Llorente, es va fer un recorregut per la història de
la zona nord de Palma, que és també la història del conjunt de Ciutat. Començant
pels orígens romans, passant pels temps de la Conquesta de Jaume I i arribant fins a
l?actualitat, amb la proposta d?implantar el futur parc agrari, que possibilitarà la
recuperació de l?antiga horta de Palma, avui quasi inexistent. En l?itinerari Foto: Carol Bautista, Naiara i
s?observava clarament l?evolució experimentada en aquest indret, on ara hi conviu Ainhoa de los Llanos.
una part viva de la història de Palma amb grans infraestructures i multitud
d?habitatges, que resten el protagonisme original del Monestir medieval i de la
16 presència de l?aigua.
Comparti r al Nord
" Proj ecte i ntergeneraci onal d?i ntercanv i d?ex peri ènci es i
enf orti ment del tei x i t soci ocul tural al s barri s del Di stri cte
Nord de Pal ma?
Curs sobre tradi ci ó i i nnov aci ó en agri cul tura
18 i 28 de set em br e. Ar t if exBalear / Balear s ver d i Palm a XXI
Amb la iniciativa del projecte Balears Verd d?en Miquel Ramis com a
fil conductor, amb aquest curs es va fer un repàs per les diferents
tècniques tradicionals emprades en agricultura i en la proposta
d?agricultura regenerativa com a tècnica per a recuperar el sòl i
millorar la productivitat.
Taul a rodona sobre el f utur de
l ?agri cul tura a Pal ma
30 de set em br e. APAEM A, Ar t if exBalear / Balear s
Foto: Palma XXI.
Ver d i Palm a XXI.
Nofre Fullana (APAEMA), Toni Feliu (pagès) i Miquel
Ramis (impulsor del projecte Balears Verd) varen
participar en aquesta taula rodona moderada per
Lluïsa Dubon (presidenta de Palma XXI).
Es pot veure al canal de Youtube de Palma XXI.
Ex posi ci ó f otogràf i ca ?A mb 3 mi rades?
Des del 29 de set em br e a la Bibliot eca de Son Sar din a.
AV Son Sar din a, Bibliot eca de Son Sar din a i Palm a XXI
Des del 29 de setembre, i durant dues setmanes, es pot visitar a la
biblioteca de Son Sardina ?Amb 3 mirades?. Aquesta exposició compta amb
imatges de les activitats familiars, amb les mirades d?infants i adults. La
tercera mirada és la del geògraf i fotògraf Jaume Gual, que ens presenta
els paisatges i els detalls que configuren aquesta zona del nord de Ciutat.
Aquesta exposició serà itinerant per diferents indrets de la zona, per tal de
continuar amb el procés de donar a conèixer aquest projecte a la
ciutadania.
17
NOTÍ CI ES DE CI UTA T
L'A j untament de Pal ma cedei x parcs, pl aces, casal s de barri i pol i esporti us a l es escol es
Ara Balears, 03/09/2020.- L'Ajuntament de Palma cedirà parcs, carrers, places, jocs infantils, casals de barri,
poliesportius i pistes esportives a centres educatius de la ciutat per poder abaixar ràtios i garantir la distància
de seguretat entre alumnes.
Cort trami ta de nuev o l a proh i b i ci ón de construi r todo el pati o i nteri or de manzana
Diario de Mallorca, 03/09/2020.- El ayuntamiento de Palma está tramitando de nuevo la modificación de una
serie de artículos de las actuales normas urbanísticas, que permiten, entre otras cosas, construir la totalidad
de las plantas bajas de los patios interiores de manzana, lo que, a juicio del equipo de gobierno, supone en
algunos casos "incrementos injustificados del aprovechamiento urbnanístico sin ninguna compensación para
la ciudad".
Pal ma 30 será una real i dad a medi ados de octubre
Cadena Ser, 22/09/2020.- Desde el consistorio insisten que se trata de una medida para pacificar el tráfico y
cambiar el modelo de ciudad y que las calles sean lo mismo para coches que para bicicleta y patinete. También
aseguran que traerá menos velocidad, menos ruido y evitarán víctimas de accidentes de tráfico.
Cort estudi a nuev as ex enci ones o rebaj as de l a tasa de terrazas en 2021
Última Hora, 25/09/2020.- El equipo de Gobierno del Ajuntament de Palma estudia un plan global de nuevas
ayudas para los restauradores y otros empresarios para 2021, que puede incluir algún tipo de exención ?no
del 100 % como ahora? o rebaja del pago de la tasa de terrazas, además de la posibilidad de seguir ocupación
zonas de aparcamiento.
A utori tat Portuàri a ti ene 13 peti ci ones de escal as de cruceros para octubre
Última Hora, 29/09/2020.- Después de un cese total e ininterrumpido en la llegada de cruceros turísticos a
Palma desde la entrada en vigor del estado de alarma a mediados del pasado mes de marzo, la Autoritat
Portuària de Balears (APB) prevé para el próximo mes de octubre reanudar esta importante actividad
turística, con un total de 13 escalas.
Cort paral i zará el desarrol l o urb anísti co de Son Pui gdorf i l a
Última Hora, 14/09/2020.- La gerencia de Urbanismo aprobará este martes la paralización urbanística de Son
Puigdorfila (entre la vía de cintura, el camino de Son Rapinya y la avenida Picasso).
Crei x un 140%el nomb re de f amíl i es q ue s?h an benef i ci at d?aj udes a Pal ma des de l ?estat
d?al arma
IB3 Notícies, 24/09/2020.- L?Àrea de Benestar Social de Palma ha passat de gestionar 5.000 famílies a 12.000
des de l?inici de la crisi sanitària, això és un augment del 140 per cent. De fet, a dia d?avui, el Consistori ha
gastat 7 milions d?euros en ajudes quan, a principis d?any, el pressupost era de 4,6 milions d?euros.
18
La Federaci ó d'A ssoci aci ons de V eïns i V eïnes de Pal ma
compl ei x 40 anys
A l'Arxiu del Regne de Mallorca es va celebrar el primer dels actes
emmarcats en el 40è. Aniversari de la Federació, una taula: "Moviment
veïnal, una eina transformadora". L'acte finalitzar amb unes conclusions
totalment determinants: El moviment veïnal per la nostra ciutat és en si
mateix una eina de transformació i una garantia de participació envers de
la Federació.
A RCA adv ertei x de l a pèrdua d'i denti tat de
l 'Ei x ampl e dav ant l a passi v i tat muni ci pal
A un comunicat emès per l'entitat, es lamenten: "L?edifici del carrer Reina
Maria Cristina núm. 70 serà esbucat. El més greu del cas no és únicament
que es perdi autenticitat de l?Eixample, sinó que el nou edifici que el
substituirà excedirà en alçades el seu enorn i podrà tenir cosos volats
sobre la façana, fet que romprà la línea del carrer".
La Fundaci ó Darder M ascaró organi tza l 'Escol a de
Pol íti q ues Local s
Aquest mes s?ha iniciat una nova edició de l?Escola de
Polítiques Locals, en la qual hi participen més d?una
trentena de regidors i regidores i militants de base a nivell
local de MÉS per Mallorca.
L?escola és oberta a tothom, i la metodologia es basa en
ponències introductòries d?experts als diferents temes,
com sobretot en l?intercanvi de sabers i experiències de
polítiques municipalistes desplegades als diferents
ajuntaments de l?illa.
19
El mundo mi ra a V enus y aq uí nos cuartean
Los bosques se queman, los continentes se hunden, el aire se
llena de polvo irrespirable y un virus colapsa la Tierra. No es
el inicio de una serie. Es la realidad aunque parece ficción. ?El
mundo se derrumba y nosotros nos enamoramos?, le dice
Humphrey Bogart a Ingrid Bergman en Casablanca. Me
pongo esta tirita emocional porque necesito primeros
auxilios como esta película.
Palma se está cuarteando por barrios cuyos habitantes se
sienten apestados. Se han confinado a miles de residentes en
las zonas más castigadas por el desequilibrio social y
económico lo que les hundirá aún más en la ponzoña.
Enfermos, pobres y estigmatizados. Un clásico. Solo que este
virus no atiende razones de cartera. Viaja mucho. Hoy
cerrarán también Arquitecte Bennàssar y aledaños. La
próxima semana podrían acotar otro pedazo de la ciudad. Il·lustració: Toni Salvà.
Me imagino el siguiente escenario: chico conoce a chica, se
gustan de hace tiempo, de verse en el barrio, pero uno vive Al amanecer y al anochecer, elevamos la vista y ahí está
en Arquitecte Bennàssar y la otra en Alfons el Magnànim. Venus, la luminosa, el llamado planeta del amor y la belleza
Uno ha sido confinado y la otra se puede mover libremente a según las mitologías. En el patio de vecinos que es el sistema
excepción de la Palma prohibida, para ella el barrio donde solar, Venus es uno de los más cercanos a la Tierra. Esta
vive él. Van a vivir un amor de empalizada. ?El mundo se semana nos hemos despertado y dormido mirando el
derrumba y nosotros nos enamoramos?. Una pequeña planeta dorado. Un grupo de científicos ha detectado un gas
Casablanca entre dos calles de Palma. maloliente, que huele a ajo y a pescado podrido, la fosfina o
fosfano, en la atmósfera de Venus, que podría indicar que
Llevamos meses sorteando el dilema entre salud y encierro hay indicios de vida. Entre la comunidad científica el
o enfermedad y libertad. El verano ha sido un balón de alboroto es tremendo: es una buena teoría pero hay que
oxígeno solo que algunos se han dado tal chute que nos han demostrarla. Il·lustració: Toni Salvà
puesto a todos en peligro. ¡Gracias homo sapiens!
?Si hay vida en él, habrá en muchos otros lugares?, indica
Paradójicamente, a la proliferación de achuchones y lógicos Clara Sousa-Silva, una investigadora del MIT (Instituto de
contagios, sumarles gestos mínimos de rechazo, de temor, Tecnología de Massachussets), y participante en este
de aislamiento voluntario entre algunos de sus vecinos, hallazgo, que llega en un momento que la Tierra necesita
entre algunas de sus amistades, incluso entre sus familiares. agarrarse a cualquier atisbo de esperanza fiable, no un bulo,
¿No han percibido rasgos de huida? Yo sí. ¡que ya vamos servidos!
La desconfianza está ganándole el pulso a las buenas
intenciones porque el virus no solo enferma el cuerpo,
desorienta las emociones. El temor al contagio nos vuelve
recelosos. De ahí un paso a convertirnos en delatores si la
situación se endurece. Repasemos la historia.
Nota: La periodista i escriptora Lourdes Duràn publica els seus articles cada
setmana a la web de Palma XXI, acompanyats per les il·lustracions de Toni
Salvà.
20
Gui a urbana de Pal ma: Pere Garau
1 2 3
Pl aça de M esq ui ta Les Cent
Francesc A b derrah man Cases
Garci a Orel l (1925 - 1934)
(1934)
La coneguda com plaça de les Columnes fou L?onada migratòria arribada en les darreres dècades La idea de la seva construcció va néixer el 1923, quan
dissenyada per l?arquitecte Guillem Forteza Piña i fomenta la convivència en el barri de diferents un grup de carters decidí edificar els seus propis
dedicada al militar i polític mallorquí, també regidor cultures i tradicions. La comunitat islàmica, a més de habitatges, "humils però de qualitat". Amb aquest
de l?Ajuntament de Palma. D?influències noucentistes i comerços alimentaris propis, ha establert a la zona objectiu, formaren una cooperativa de treballadors a
clàssiques, queda envoltada per nombrosos edificis varis llocs de culte. La mesquita del carrer Joan la qual anomenaren La Redención del Hogar,
d?alt valor arquitectònic, com l?antic Hostal Baleares o Mestre és la més característica, amb una estètica que integrada per cent socis que aportaven dues pessetes
els edificis racionalistes dels anys 30 i 40, situats als emula els temples tradicionals. a la setmana.
xamfrans de la mateixa plaça.
Imatge: Arquitectives. Les vivendes, encarregades a l?arquitecte Carles
Garau, s?estructuraren en mòduls de quatre
habitatges, tots amb pati interior i cisterna.
Imatge: FAM. Recentment, el conjunt ha estat inclòs en el Catàleg
de protecció d?edificis de l?Ajuntament de Palma.
Imatge: Moment del sorteig de lescases (ARCA)
4 5
M ercat de 7 Cl íni ca
Pere V al dés
Garau (1924 - 1940)
(1943)
Aquest equipament es construí per donar L?edifici, construït en dues fases diferenciables,
servei als antics barris de La Paloma, Son Coc, 6 fou encarregat a Guillem Forteza Piña per a la
Son Canals i Son Real. L?edifici, d?estil instal·lació de la clínica quirúrgica del Dr.
regionalista, va ser projectat per l'arquitecte Francisco Valdés. L?exterior combina l?estil
Guillem Forteza Piña, amb façanes amb 5 regionalista amb el racionalista, que marca la
arquitrau i arcades adaptades a les necessitats segona fase del projecte, mentre que a
de l'edifici. Tres dies a la setmana, els pagesos i l?interior destaca la varietat de rajoles
agricultors venen els seus productes a 4 3 hidràuliques i el refugi de la Guerra Civil,
l?exterior del mercat, convertint-lo en un dels trobat durant la rehabilitació de l?edifici i
més apreciats de Palma. conservat en el seu estat original.
Imatge: mercatperegarau.es Imatge: Arquitectives
1
2
6 7
Casa Ferrer (1939) i
Can Ful l ana (anys Carrer de Josep
30) Darder M etge
Situats l?un devora l?altre, aquests edificis plurifamiliars projectats per Tot i que va ser dissenyat pel pla Calvet, aquest carrer no es va obrir fins la segona
l?arquitecte Guillem Forteza Piña, són dos dels múltiples exemples meitat del s.XX. Tal i com indica la placa situada en el mateix passeig, els terrenys
d?arquitectura racionalista que es troben a la barriada. que ara ocupa albergaven la possessió, el molí i el safreig de Son Canals.
Imatge: Arquitectives. Imatge: Arquitectives.
Amb el suport de:
Un projecte de:
V ersi ó ex press
Més a www.palmaxxi.com
21