Revista CIUTAT #18_compressed

Maig 2023 Núm. 18 Foto: Aleix Plademunt El ecci ons muni ci pal s: conti nuïtat o canv i ?  EN A QUEST NÚM ERO DE CI UTA T Edita: Foto: Aleix Plademunt Entrevista amb José Hila Batle de Palma 04 Propostes per Ciutat Entrevista amb els candidats/es a la batlia 08 La ciutat que volem Trobada de socis de Palma XXI sobre el futur de la ciutat www.palmaxxi.com 14 info@palmaxxi.com Notícies de Ciutat Ciutat és una publicació independent i plural que defensa la llibertat 18 d'expressió. Les opinions expressades a les seves planes no són assumides necessàriament per Palma XXI, sinó que pertanyen als seus autors i autores, que en són responsables. El futur de Palma: notícies de les entitats Direcció: Maria Reyero i Juanjo Suárez 19 Consell assessor: Cristina Llorente, Jaume Garau, Lluïsa Dubon i Climent Picornell La ressenya: Passejar i pensar, pensar i passejar En aquest número han col·laborat: José Hila, Neus Truyol, Lucía Per Juanjo Suárez Muñoz, Jaime Martínez, Eva Pomar, Carles Cabrera, Fulgencio Coll, 20 Cristina Llorente i Climent Picornell. Postals de Palma Per Climent Picornell 21 Amb el suport de: Imatge de portada: InPalma. EDI TORI A L Quatre anys després torna la cita amb les urnes. Des de les últimes eleccions municipals sembla que tot hagi canviat: la ciutat, el món. Ens ha passat per damunt una pandèmia i postpandèmia (si és que ens hem ensortit), amb les seves respectives crisis sanitàries, econòmiques, socials i fins i tot culturals. Aquesta ha estat una realitat global, amb expressions locals particulars. Amb aquest rerefons comú, a Palma li han passat moltes altres coses particulars aquests quatre anys: un nou Pla General d'Ordenació Urbana aprovat (amb les seves al·legacions corresponents), una crisi de govern al voltant del Pride que semblava més pròpia d'un programa de "salsa rosa" que de vida política (per sort, resolta ràpidament), la limitació dels creuers al port de Palma (tot i que amb pudor de greenwashing i pocs canvis a la pràctica), l'enèsim anunci del tramvia (tot i que ara sembla que més seriosament amb visita de ministra inclosa) i projectes molt publicitats Foto: Aleix Plademunt que sembla que no acaben d'arrancar, com el districte d'innovació de Nou Llevant o un destí per l'ara abandonada antiga presó. Amb tota aquesta motxilla per criticar o defensar, per fer propostes de continuïtat o ruptura del projecte municipal, que ja compleix dues legislatures, es presenten els candidats i candidates de les diferents formacions. Hem volgut parlar amb ells i elles (inclòs el candidat socialista, també en qualitat d'actual batle), sobre qüestions del nostre interès. Esperam que les seves respostes a les nostres pàgines contribueixin, ni que sigui una miqueta, a exercir un vot un poc més informat quan acudim a votar en poc més d'una setmana. Ara, no només aquells i aquelles que viuen de la política la fan. Des de Palma XXI vàrem voler reflexionar amb els nostres socis i sòcies sobre com veim la ciutat i els seus principals problemes, i, amb una mirada amb horitzó de legislatura, plantejar les nostres propostes. Sabem que moltes no seran tingudes en compte per aquells que arribin a Cort: continuarem fent política des de la societat civil per posicionar-les. Quatre anys després, ja hi tornam a ser. Potser aquesta vegada hem canviat molt en poc temps. Som diferents? Qui sap. Com diu en Juanjo Suárez, a la seva ja habitual ressenya literària per aquest número, "amb el temps sembla que més que tornar a la normalitat ha normalitzat la raresa". Bona lectura i molta reflexió! dossi er L'entrevista " La pri nci pal f ortal esa de Pal ma és l a sev a ci utadani a" Jose Hi l a Entrevistam al batle de Palma per fer balanç de la legislatura i reflexionar sobre els reptes que enfronta Ciutat: participació ciutadana, saturació turística, manca d'habitatge, polítiques de mobilitat, canvi climàtic, etc. També ens explica les principals propostes del seu partit de cara a la nova legislatura. Foto: Aleix Plademunt Quins pensau que són els principals problemes i l?estat del benestar. Així, treballarem perquè els fort aleses de la ciut at ? 10.000 habitatges assequibles que preveu, tant públics com privats, siguin una realitat. Palma és una gran ciutat, la vuitena del país. És una ciutat forta, que ha superat unida una pandèmia Un altre dels punts que també hi desplegarem és la mundial; un fet que em fa estar molt orgullós de la xarxa de parcs públics, formada per corredors verds, meva ciutat. Té moltes de fortaleses, de les quals la per a combatre l?emergència climàtica, innegable. Per més important és, sense cap mena de dubte, la seva últim, donarem un impuls al Districte d?Innovació Nou ciutadania. Tenc clar que, actualment, el principal Llevant, un àmbit nou de la ciutat on s?aposta de forma repte que afronta Palma és l?habitatge. L?habitatge ha clara per la diversificació econòmica, amb nous nínxols de ser el cinquè pilar de l?estat del benestar i, per a d?ocupació lligats a l?economia blava, la cultura i la aconseguir-ho, és important establir un pacte social innovació. per a l?habitatge, en què totes les parts que hi estan Des de l?Ajunt ament s?han impulsat diversos espais implicades s?asseguin i arribin a acords. Per a nosaltres, de part icipació ciut adana, impulsat s per diferent s el diàleg social és fonamental, perquè és la millor àrees, amb object ius sect orials diversos, amb formar d?avançar. periodicit at i result at s irregulars. Com veuríeu la Sobre el nou Pla general d?ordenació, quina és la creació d?un ens unificat que millori realment la valoració que feis del procés d?aprovació i com part icipació de la societ at civil de manera t ransversal preveis el seu desenvolupament els pròxims anys? en t ot es les àrees de l?Ajunt ament ? Foto: Manu Mielniezuk / Diario de Mallorca. És un pla general que dissenya la Palma dels pròxims L?ens que es proposa és el Consell Social de la Ciutat, el 20 anys; un pla participat que ha volgut comptar amb màxim òrgan consultiu de participació de Palma. La la visió de la ciutadania, les entitats i les associacions seva finalitat és promoure i canalitzar reflexions de la ciutat per a incorporar les seves propostes. La conjuntes de les i dels agents econòmics i socials, les part estructurant ja s?ha aprovat de forma definitiva i, entitats i la ciutadania en general, entorn de les grans la pròxima tardor, es donarà el vistiplau a l?ordenació qüestions que afectin la sostenibilitat, la cohesió social detallada, tal com preveu la Llei d?urbanisme. És un pla i el desenvolupament econòmic, social i cultural de la general que aposta de forma clara per l?habitatge ciutat, especialment la seva estratègia de futur i els assequible i, per això, serà la primera cosa que seus grans projectes. És un ens que s?hauria d?impulsar. desenvoluparem, perquè volem donar resposta al repte de l?habitatge i convertir-lo en el cinquè pilar de 4  dossi er Foto: Juanjo Suárez. Foto: Aleix Plademunt Quin és el vost re posicionament sobre les crít iques ciutat. Som conscients que en són necessaris més i davant la massificació t uríst ica que pat eix la ciut at ? per això és important que la roda no s?aturi. El nostre Pensau que el sist ema de limit ació act ual al t urisme compromís és clar, i la nostra eina, el Pla general, ja de creuers és suficient o que s?hauria d?ampliar la està en marxa. limit ació? No ha estat l?única mesura; també hem incrementat Palma és l?única ciutat del país i, probablement, l?IBI en un 50% als grans tenidors i hem ampliat la d?Europa que té tota l?oferta turística regulada i bonificació del 50% de l?IBI per als habitatges limitada. Durant el passat mandat, aprovàrem la protegits dels 6 als 10 anys; hem posat en marxa zonificació turística per a impedir el lloguer turístic a línies d?ajudes per a la rehabilitació d?edificis pisos i, també, modificàrem el planejament per a d?habitatges i hem agilitzat i reduït tràmits per a la equilibrar l?oferta d?hotels. Per últim, durant aquest construcció d?habitatges, arribant a acords amb el mandat s?han limitat a tres els creuers que poden Col·legi Professional d?Arquitectes de les Illes coincidir el mateix dia a Palma. És a dir, afrontam la Balears; atorgant l?interès autonòmic a la massificació gestionant la destinació i apostant per la construcció d?habitatge públic protegit o delimitant, qualitat i no per la quantitat. No volem més turistes, amb el nou Pla general, els informes que s?han de sinó una major despesa turística. presentar. Pel que fa a la polít ica municipal d?habit at ge, ens En relació amb la Llei d?habitatge, volem que Palma podeu fer un balanç de la legislat ura? Com sigui la primera ciutat del país que l?apliqui, la nova, afront areu la nova Llei d?habit at ge i quines establint les zones on els preus estan tensionats per compet ències hi t é l?Ajunt ament ? Creis que és a poder intervenir-hi. És fonamental; volem donar suficient el que plant eja (augment d?un percent at ge una resposta a la ciutadania. fixat màxim) per a una ciut at t an t ensionada en el Quant a polít iques municipals de mobilit at , quin mercat de compra i lloguer d?habit at ge com és balanç feis de la darrera legislat ura? Es mant indrà la Palma? grat uït at del t ransport públic a Palma? Durant aquest mandat, hem posat en marxa la roda Durant aquest mandat, la mobilitat de Palma ha per a construir habitatge públic. Així, vàrem cedir sis viscut una autèntica revolució; és una eina solars, que han permès que, actualment, hi hagi nou fonamental de la transformació que viu la ciutat. promocions en marxa; tres de llestes, i amb els L?Empresa Municipal de Transports s?ha convertit en inquilins ja vivint-hi, i d?altres que estan en una de les EMT capdavanteres del país, amb busos tramitació. Són 357 habitatges públics a la nostra elèctrics i d?hidrogen verd que ja circulen per la 5 dossi er ciutat. Hem aconseguit la integració tarifària per a Un recent informe de l?Inst it ut de Salut Global de poder emprar el metro amb la targeta ciutadana, i la Barcelona revela que el 12% de la mort alit at est ival targeta intermodal a la xarxa de l?EMT; hem millorat de Palma és at ribuïble a les illes de calor urbanes, freqüències i línies i hem posat en marxa noves rutes ment re que a la rest a de les ciut at s europees és a com la línia 40, que recorre tot l?Eixample. Som una penes del 4%. El Pla general preveu increment s ciutat 30, amb un trànsit pacificat, i tenim un nou Pla import ant s del verd urbà. Es priorit zaran aquest es de mobilitat urbana sostenible que ens dona les eines accions a la pròxima legislat ura si formau part del per a seguir avançant. govern? La nova Bicipalma ha estat un èxit innegable, que ha Sense cap tipus de dubte. Volem una Palma més verda, multiplicat per sis el nombre d?usuaris fins a assolir els una Palma amb més ombres als parcs, a les places, a les més de 12.000, que fan una mitjana de més de 2.600 zones infantils i als patis de les escoles. És fonamental recorreguts diaris. Un èxit que ve acompanyat del per a combatre l?emergència climàtica. Per això, creixement de la xarxa ciclista, importantíssim, que ja aplicarem a Palma la regla 3-30-300: que cada persona ha superat els 100 quilòmetres. vegi des de ca seva tres arbres, tingui al seu barri un 30% de cobertura vegetal i un parc a 300 metres. Per a Pel que fa a la gratuïtat, és una qüestió que s?ha fer-ho possible, plantarem 15.000 arbres més, que se d?estudiar i que depèn, en bona part, de quina decisió sumaran als més de 10.000 que hem sembrat aquest prendrà el Govern central, que és la institució que ho mandat. ha fet possible. Sí que tenc clar que els preus no poden ser els mateixos que abans; han de ser més assequibles. Foto: Aleix Plademunt Presentacio del PGOU (web Ajuntament), saturació turística al centre de Palma (Ara Balears), pis en lloguer al centre (Maria Reyero) i Parc Agrari de Palma (Jaume Gual). 6 Un t ema que és del nost re especial int erès i seguiment és el fut ur Parc Agrari de Palma. " El di àl eg soci al és Pensau que la pròxima legislat ura veurà la llum? f onamental , perq uè és Sí, n?estic convençut. Ja s?han fet les primeres l a mi l l or f ormar passes. L?aprovació del Pla general permetrà d?av ançar" desenvolupar-ho. El nostre compromís és redactar, aprovar i iniciar l?execució del Parc Agrari per a recuperar espais de cultiu i mantenir l?aposta per la sobirania alimentària, a més de per posar a disposició de la ciutadania " No v ol em més i del sector de restauració i hostaleria turi stes, si nó una productes de quilòmetre zero. És una oportunitat per a Palma: permet diversificar maj or despesa l?economia i fomentar la gastronomia i el turísti ca" producte local. A més, permetrà restaurar i conservar l?entorn i el paisatge agrari, a part de difondre i promoure la tasca de les finques productores i la venda directa dels productes als mercats municipals. Foto: Aleix Plademunt " V ol em q ue Pal ma Hem demanat als candidat s i candidat es a la si gui l a pri mera Bat lia de Palma dels diferent s part it s quines ci utat q ue apl i q ui l a són les seves principals propost es de cara a les eleccions. Quines són les vost res com a Ll ei d'Habi tatge" candidat ? Els i les socialistes de Palma tenim un projecte de present i de futur per a la ciutat i un equip que combina experiència amb renovació. " La gratuïtat del Seguirem apostant per la transformació de transport dependrà Palma i per la sostenibilitat, imprescindibles per a seguir avançant. Hi incorporam una nova del Gov ern central : en fita: convertir Palma en una ciutat cuidadora, tot cas, el s preus una ciutat que té cura del benestar de la seva h auran de ser més ciutadania, tant físic com mental. asseq ui bl es" Una ciutat amb un passeig marítim renovat, pensat perquè en gaudeixi la ciutadania. Una ciutat amb un gran parc que uneixi els barris del Fortí amb Bons Aires, i un gran bosc públic a Son Quint i les pedreres d?Establiments. Una ciutat que tingui cura de l?espai públic amb més " A pl i carem a Pal ma zones verdes, més ombres i més bancs per a la gent gran, els joves i els infants de Palma. l a regl a 3-30-300: q ue Volem places convertides en punts de trobada cada persona v egi des per a quedar amb les amistats, amb la família; de ca sev a tres arbres, per a retrobar-nos en moments en què tenir cura de la salut mental és tan important. Una ti ngui al seu barri un ciutat que avança, que mira cap al futur i que 30%de cobertura afronta reptes; una ciutat de la qual sentir-nos v egetal i un parc a orgullosos. 300 metres" 7  dossi er dossi er PROPOSTES PER CI UTA T Neus Truyol M és h abi tatge públ i c i v erd Foto: Aleix Plademunt urbà, transi ci ó energèti ca, maj ors l ími ts al turi sme i di v ersi f i caci ó econòmi ca Jo diria que són les dificultats d'accés a l'habitatge, que Una segona problemàtica, estant a una illa està afectant la majoria social de classes treballadores mediterrània, són els efectes del canvi climàtic. Tenim però també a la classe mitjana per les dinàmiques onades de calor en plena primavera, i sequera d'especulació. Des de l'Ajuntament s'han iniciat els provocada per la falta de pluges. Com a ciutat hem de darrers anys diferents línies de polítiques públiques: ser part de la solució i no part del problema. Hem incrementar en gairebé 300 habitatges públics nous en d'impulsar més polítiques per introduir vegetació i col·laboració amb l'IBAVI, obrir l'Oficina zones naturals a la mateixa ciutat: hem de baixar les Antidesnonaments, donar suport a les famílies més temperatures i això és el més eficient, als carrers i amb vulnerables amb ajudes econòmiques que han arribat a l'obertura de boscos urbans com el Canòdrom i eixos més de 8 milions d'euros per afrontar les despeses de cívics. Volem impulsar tres projectes importants pel l'habitatge. Però necessitam mesures més verd urbà: el Velòdrom, el Lluís Sitjar (un espai que estructurals, per això hem estat reclamant aquests estam comprant), i els eixos cívics que ja estan en anys que l'estat redactàs una llei, que ara sembla marxa. Un altre aspecte rellevant per fer front al canvi arriba, per poder limitar els preus de l'habitatge. Per climàtic és la rehabilitació d'edificis: aquestes dues l'altre costat, a través del Pla General hem aprovat legislatures hem impulsat subvencions als barris més unes normes que podrem aplicar a la pròxima vulnerables perquè els propietaris puguin rehabilitar legislatura, per incrementar, d'un costat, en 10.000 ca seva per a un millor aïllament i reduir la despesa habitatges socials l'oferta pública de la ciutat, i, d'un elèctrica. Volem fer una oficina d'assessorament per altre costat, que les promocions de desenvolupament ajudar a les famílies amb majors dificultats a urbanístic, el 50% dels habitatges construïts siguin aconseguir els fons europeus i altres fons que assequibles, fomentant que el sector privat també es arribaran els pròxims anys per rehabilitar casa seva i faci responsable. reduir la factura d'electricitat. 8  dossi er El tercer problema és la dependència cap al turisme, renovables. Aquí hi ha un nínxol de mercat que pot després de dècades de model econòmic basat en el generar més llocs de feina. Volem impulsar també la turisme. Estam en una situació de massificació, ja és cultura com a indústria a on generar llocs de feina tot una evidència, la majoria social ho reconeix. Hem l'any però també com a pilar de cohesió social i impulsat com a partit propostes clau com la prohibició creativitat. Per això volem impulsar ajudes al sector. del lloguer turístic o la limitació de nous hotels a la Una altra proposta per a la diversificació econòmica és ciutat. Palma és la ciutat que posa més límits a aquesta el parc agrari. Necessitam produir més aliments: el activitat, però no és prou. El topall als creuers és massa 70% dels aliments que consumim venen de fora de elevat: aquest estiu tindrem 4 i 5 creuers al dia i Mallorca i això és insostenible amb la situació de canvi aquesta és una pressió insostenible. Per això volem climàtic. Hem de millorar eficiència per a la sobirania reduir encara més el nombre de creuers que arriben a alimentària. Aquesta legislatura hem posat les bases al Ciutat. Pla General per protegir les zones de major valor A més a més, hem de deixar de fer promoció turística i agrícola a Palma, la pròxima legislatura serà la de fer impulsar altres sectors econòmics, com les energies realitat el Parc Agrari de Palma, i que hi hagi més renovables, no només per la rehabilitació d'edificis, pagesos i pageses a la ciutat. com esmentava abans, sinó per generar més energies Lucía M uñoz Decl arar Pal ma zona Foto: Aleix Plademunt tensi onada per l i mi tar l l oguers, un creuer al di a i transport públ i c gratuït Entre les principals problemes que enfronta Palma, en arbolada, i de les que té majors taxes de mortalitat primer lloc, el de l?accés a un habitatge digne a preus estival relacionada amb la calor. Això és un problema raonables. Som una ciutat molt tensionada a causa de ecològic però també de salut pública. la pressió turística, de l?adquisició d?habitatges per part En quart lloc, tot i les passes donades en els darrers de fons voltors i de grans fortunes estrangeres i, en anys, tenim encara un gran dèficit en quant a mobilitat definitiva, per la concepció de l?habitatge com un bé amb transport públic, falten quilòmetres de carril bici comercial amb el qual es pot especular, i no com a un segregats i també eixos cívics peatonalitzats. Hem de dret fonamental de les persones. guanyar espai, perquè a Palma hi ha més cotxes que En segon lloc, i com moltes altres ciutats de la persones. També hi ha una manca a molts barris de Mediterrània, Palma està patint els efectes de la serveis públics i equipaments, com biblioteques, turistització, com poden ser la massificació a alguns centres de salut, espais d?oci per als joves, de cultura o barris, les pujades de preus a causa de la distorsió en la feministes i LGTBI+. demanda i oferta, o la despersonalització del centre de Com a oportunitats que es presenten a Palma, a nivell la ciutat. Aquest problema òbviament també està molt legislatiu, clarament la nova Llei d?Habitatge estatal i el relacionat amb el primer de l?accés a l?habitatge. nou PGOU, amb la que podrem declarar Palma zona En tercer lloc, l?avanç de les conseqüències del canvi tensionada per poder limitar els lloguers, entre d?altres climàtic. A Palma manquen molts arbres i ombres per avantatges. Però també és una ciutat amb consciència poder baixar les temperatures i passejar sense patir ambiental, que està entenent que s?han de posar límits per la salut. Som de les ciutats amb menor superfície si volem una ciutat de i per a la seva gent. 9 dossi er D?altra banda, crec que és una ciutat amb molta gent Una de les nostres principals propostes per a la jove, amb iniciativa i ganes de construir des de pròxima legislatura és declarar Palma zona tensionada l?associacionisme i el municipalisme. A jo personalment i demanar tots els habitatges de la Sareb per posar-los m?encanten els Casals de Barri, són eixos vertebradors en lloguer social, indispensable per a moltes famílies i de participació i trobada als barris.També comptem joves; incrementar un 50 per cent els kilòmetres de amb un teixit comercial molt compromès i una cultura carril bici, duplicar la superficie amb arbres a tots els molt viva. Tenim moltíssim teatre, cinema, espais barris, dur-ne serveis i equipaments públics a tots; una literaris...Però sobretot, crec que la dreta va fer tan compra pública de 500 locals per destinar-los a petit poc per la ciutat els anys que va governar, que encara comerç d?aquí, limitar a un al dia els creuers que ens ens queden moltes coses per fer i millorar. arriben i un màxim diari de 5.000 creueristes; duplicar les hores d?educació afectiu-sexual a la formació no Per exemple, tenim molt camí encara per davant per reglada, fer que el transport públic sigui gratuït per sumar zones verdes, centres socials, eixos cívics, línies sempre o un servei de psicologia públic i el primer pla d?autobús, un tramvia que connecti Palma amb de salut mental per al jovent de la nostra ciutat. l?aeroport... I sobretot per avançar també en la igualtat real entre les persones, fonamental a una societat democràtica, i en això la gent d?aquí és molt conscient. Jai me M artínez Conv erti r Pal ma en capi tal Foto: Aleix Plademunt cul tural , més netej a i seguretat, reti rada del l ími t de v el oci tat a l a V i a de Ci ntura i carri l V A O i pl a Renov e al s barri s Palma arrossega vuit anys de deixadesa en aspectes Mallorca i els turistes que ens visiten o hi venen a fer fonamentals per a la qualitat de vida dels palmesans. feina. Els problemes més urgents són la greu falta Volem situar Palma com la capital cultural de d?habitatge, el deficient estat de la neteja de la ciutat, referència de la Mediterrània i capital del coneixement el creixent problema de la inseguretat, les dificultats turístic amb la finalitat d?atreure cap a Palma en mobilitat i les enormes traves tant burocràtiques inversions i prosperitat. com fiscals. Ens presentam amb un programa de govern que I el pitjor de tot: durant aquests darrers vuit anys s?han contempla actuacions a curt, mitjà i llarg termini i que pres decisions de tot tipus ignorant l?opinió dels té en compte la cultura, l?esport i el medi ambient com ciutadans. No se?ls ha escoltat en cap moment. a eixos fonamentals. Només fa 8 anys, el 2015, Palma fou escollida per The Ens centrarem en el que és més urgent. Activarem Times la millor ciutat del món per viure-hi. I això va diversos plans de xoc que van desde de la manca passar perquè hi va haver una administració -del Partit d?habitatge fins a la deficient neteja de la nostra ciutat, Popular- que va posar en valor precisament les passant per l?increment de la inseguretat, les fortaleses de Ciutat. dificultats en mobilitat i les enormes través burocràtiques i fiscals. El que volem ara és recuperar aquelles fortaleses que ens varen convertir en una ciutat exemplar: una Palma Resoldre la manca d?habitatge assequible és un gran moderna, d?avantguarda, cosmopolita, competitiva, repte per la nostra societat. neta, segura i sostenible. Una ciutat de la qual els seus En matèria de seguretat necessitam 300 policies locals habitants n?estiguin molt orgullosos. No només els més i recursos perquè la seva tasca sigui efectiva. palmesans sinó també la gent de tots els pobles de 10  dossi er Palma és una ciutat cada dia més bruta, la més bruta projectes tractors en cultura, turisme, transició d?Espanya, segons la OCU. La neteja també es energètica i sector nàutic. Donarem l?indiscutible sotmetrà, per tant, a un ambiciós pla de xoc que, entre reconeixement al sector turístic amb un pla de millora d?altres qüestions, acabarà amb les pintades de les zones madures com Platja de Palma o Cala vandàliques envaeixen les façanes dels carrers de Major. Ciutat. No vull deixar de dir que, després de quinze anys La mobilitat, un altre otra prioritat. Acabarem amb la d?abandonament, convertirem el degradat edifici de saturació del trànsit, millorant les freqüències i GESA en un Museu Internacional d?Art Modern i qualitat del transport públic. També exigirem la Contemporani. L?activitat cultural també necessita una retirada del límit de 80 kms/hora a la Via de Cintura i la bona empenta per part de l?Administració. del Carril VAO. Gestionar una ciutat de les característiques de Palma En segon lloc, ens hem de centrar en la regeneració de requereix dedicació, planificació i estratègia, però tots tots els barris i en especial en aquells que estan més aquests reptes i camnis els volem activar entre tots: degradats. Amb el nostre Pla Renove embellirem administracions, veïnats, famílies, pymes, autònoms i Palma i donarem el nostre suport incondicional a empreses. Junts ho aconseguirem perquè Palma s?ho comerciants, restauradors i autònoms. A més, mereix. impulsarem el Districte Digital com a nucli de Ev a Pomar Foto: Aleix Plademunt Regi dori a de Conv i v ènci a i de l 'emprenedor, bri gada de mobi l i tat i l l ui ta contra l a ok upaci ó Palma fa 8 anys que espera solucions per millorar la a través de plans de relleu generacional el petit neteja, per a fer front a l'incivisme i la de tenir una comerç a aquells barris que l'han perdut. mobilitat d'acord amb una ciutat del segle XXI. La falta - Connectar el barris amb una mobilitat d'habitatge és un problema estructural que s'ha de sostenible. donar resposta i no pot esperar. - La creació d'una brigada de mobilitat amb 100 agents que vigilin i cuidin de la seguretat dels Palma és una ciutat turística i tenim als millors experts vianants per damunt les voreres, zones de de tot el món amb turisme, és una ciutat amb una gran vianants, places i parcs. història i patrimoni, i la gastronomia pot compatir amb - Aconseguir el trànsit de les galeres tirades per les millors del món. La Badia de Palma és un gran cavalls cap a les galeres elèctriques. escenari per competicions d'esports nàutics. - Lluita contra l'okupació il·legal i la venda Aquestes són les nostres principals propostes: ambulant il·legal. - Optar per la rehabilitació de pisos per lloguer - Implantar la participació ciutadana real i social i assequible, construir habitatge social i efectiva. habitatge assequible a través de la - Complir i fer complir les ordenances col·laboració publicoprivada. municipals per millorar la convivència i - Millorar la neteja de Palma amb brigades sancionar als incívics. A través d'una regidoria exprés i canvia el sistema de recollida de de convivència de caràcter transversal. trastos. - Crear la regidora de l'emprenedor per donar - Fomentar el reciclatge de tal manera que qui més protagonisme als autònoms i al petit no recicli pagui i qui recicli es vegi bonificat comerç, potenciar el producte local i recuperar amb un 90% de la taxa de fems. 11 dossi er Carl es Cabrera M esures contra l a brutor i l a i nseguretat, més aparcaments i metro i canv i d'usos per conv erti r l ocal s en h abi tatges Un problema gravíssim és d'habitatge. Cal augmentar envejable que fa que la gent vulgui venir a viure aquí. el nombre d'HPO públics i privats d'iniciativa pública La mida de la ciutat també és idònia perquè grans amb límits per als no residents. Som una illa i tenim ciutats com Madrid o Barcelona generen un seguit recursos limitats. Fixau-vos que ja estan creixent i d'inconvenients que aquestes ciutats mitjanes no manifestant-se barriades de caravanes a Son Güells o tenen. A més, altres ciutats mitjanes de la Península es Son Hugo per mor de l'emergència habitacional que poden veure buidades per l'efecte de les grans capitals, patim. però l'illa de qualque manera ens en preserva. Un altre problema és de brutor. El primer Foto: Aleix que et diu la Plademunt Es veu que els grafits poden tenir un efectiu dissuasiu: gent de Palma. D'una banda, hi ha el sistema de si et compromets, com El Pi, a llevar-los al cap de 24 h recollida de trastos que no funciona bé. Després, hi ha no proliferen (o instal·lar més càmeres de els grafits. L'Hostal Terminus en va ple. Molta gent es videovigilància que ho enregistrin, com a Londres, per queixa que això no és culpa de Cort, sinó de l'incivisme prevenir les conductes incíviques que dèiem), però si de gent que sovint també deixa excrements dels cans a veuen que duren anys i panys més en pinten. I al barri la via pública o tira els fems onsevulla. O el llença per la vell o a la murada en veim el resultat! finestra! Augmentarem la dotació policial amb devers 300 També ens preocupa la inseguretat. El Parc de ses efectius quan entrem a Cort. D'aquesta manera, el Estacions, que ha de tancar al vespre, és punt de policia de barri podrà exercir la seva funció i els veïns batusses de bandes juvenils que proliferen amb el veuran més passejant. descontrol. La gent diu que telefona a la policia i no hi Quant a habitatge, proposam canvi d'usos per va. Al policia de barri, no el veuen enlloc. I és que tenim convertir baixos o antics locals en habitatges si escau. una dotació policial de 600 efectius quan Palma També els antics hotels podran fer-ho. Declaració n'hauria de menester el doble; el personal que es retira responsable a fi d'agilitzar els tràmits. Les llicències no es cobreix amb gent nova. Necessitam tornar a urbanístiques no poden torbar-se mig any a posar policies als parcs, jardins, places... concedir-se. I després hi ha la mobilitat. Totes les barriades Mobilitat. Aposta decidida pel metro. Volem que arribi demanden pàrquings. Cort es pensa que llevant llocs al a Pere Garau, amb una densitat poblacional superior a Marítim, Nuredduna, Cotlliure o foradant Ciutat de Inca, que connecti la Intermodal i dur-lo d'allà cap al plaça Espanya a Son Espases això se solucionarà. Però Parc Bit (ja previst) i un ramal fins a Son Espases que els cotxes no desapareixeran per art de màgia. N'hi tendria segona aturada al centre de Son Sardina. D'allà haurà més si no es fa una aposta decidida pel transport aniria fins al Polígon de Can Valero, un pol industrial públic: NitBus, metro, BiciPalma, pàrquings dissuasius, que a més és on té l'estadi el R. Mallorca, que busos radials... permetria també la mobilitat de la gent de La Vileta i The Times la definí com la millor ciutat per viure-hi, Son Rapinya i la connexió amb l'altre gran pol: Son però deixa molt a desitjar. És obvi que tenim un clima Castelló. Només així s'esponjaria Palma. 12  dossi er Ful genci o Col l M és seguretat i netej a Los principales problemas que sufre Palma son la Palma es una ciudad con oportunidades y fortalezas si inseguridad, en primer lugar, y, es que cada vez hay se sabe gestionar bien. Sin embargo, el alcalde Hila ha más delincuencia, actos vandálicos y otros impuesto su ideología por encima de la gestión. El comportamientos incívicos, tanto en barrios equipo de gobierno les promete a los ciudadanos en vulnerables del municipio como en las zonas céntricas campaña, pero, la realidad es que han tenido ocho años de la ciudad. Además, Palma sufre una inmensa y con los mayores presupuestos de la historia en Palma carestía de vivienda. Han hecho un Plan General que no han hecho absolutamente nada. Palma ha pasado a no tiene suelo para construir, que no permite que se ser, del mejor lugar del mundo para vivir, a la ciudad hagan plazas de aparcamientos, y que genera Foto: Aleix Plademunt más sucia de España y una de las más inseguras. Han inseguridad jurídica. Eso sí, el alcalde ha aprovechado degradado Palma hasta límites inimaginables, y todo el tiempo para hacerse fotos subido en una bicicleta por imponer su ideología en lugar de la buena gestión. color rosa y sonreír, que eso sí lo hace muy bien. Socialistas, comunistas y separatistas, han destrozada esta ciudad. La limpieza, es otro de los graves problemas de nuestra ciudad, la cual está inundada de graffitis, con un mal En VOX hemos conformado un equipo de personas servicio de recogida de basuras, y sin la distribución muy preparadas, profesionales con diferentes perfiles adecuada de contenedores de residuos y papeleras. La técnicos, y con el sentido del deber y la movilidad es otro desastre del equipo de gobierno responsabilidad para coger las riendas de esta ciudad, actual. El plan Palma camina ha supuesto un atasco y para hacer gestión y más gestión. Yo me comprometo continúo y un ahogamiento al comercio de proximidad. a que, si gobernamos, la seguridad de los barrios será Faltan aparcamientos disuasorios, y la EMT no nuestra principal obligación, como también hacer que funciona como debiera. Urge recuperar líneas y Palma pase de la ciudad más sucia a la más limpia de aumentar las frecuencias y horarios. España, y que, por supuesto, nuestros ciudadanos puedan desplazarse con agilidad y comodidad. Palma y los palmesanos se merecen un gobierno eficaz, serio y responsable. 13 dossi er La ci utat q ue v ol em Trobada de soci s de Pal ma X X I sobre el f utur de l a ci utat El passat 16 de març ens vàrem reunir a l'Estudi General Lul·lià amb socis i sòcies de Palma XXI per pensar, en clau electoral i amb l'horitzó de la pròxima legislatura, sobre les principals problemàtiques de Ciutat i quines són les nostres propostes estratègiques com a entitat. L' associació Palma XXI es va crear l?any 2016 mo- tivada, entre altres coses però principalment, per un D?aquesta manera, des de Palma XXI identificam la so- brecàrrega turística com l?origen dels desequilibris que fenomen que estava alterant d?una manera inusual el pateix la ciutat i el canvi climàtic com a fenomen que desenvolupament normal de la vida de la ciutadania: la condiciona les decisions relatives al nostre present i sobrecàrrega turística. Des de llavors, aquest sobre- futur. En conseqüència, són les dues qüestions a les turisme no ha aturat d?intensificar- se. A excepció de quals ens hem d?adreçar inevitablement en tractar les l?any 2020 i 2021, els números han anat de rècord en principals temàtiques que ens els darrers anys s?han rècord: nombre de passatgers a Son Sant Joan, nombre abordat des de l?entitat, resumides en el concepte de de creueristes al port de Palma, nombre de places ?dret a la ciutat? i que abasten l?espai públic, l?habi- hoteleres urbanes, nombre d?apartaments turístics tatge, la mobilitat o la governança. Qüestions, alhora, legals o il·legals, nombre de visitants d?un sol dia o de que defineixen com ens relacionam i com es la vida Foto: Aleix curta estada, l?índex de pressió Plademunt humana... Ni tan sols la dels nostres barris. pandèmia ha estat capaç d?interpel·lar- nos a canviar certes dinàmiques, i els efectes d?aquest sobreturisme tampoc no han aturat de créixer: pèrdua del teixit HA BI TA TGE comercial de proximitat, augment constant del preu de l?habitatge de compra o lloguer, banalització del centre La sobrecàrrega turística duu associada la interna- històric, problemes de mobilitat urbana i interurbana i cionalització del mercat immobiliari, l?ús turístic dels un llarg etcètera. habitatges i un augment de la població resident o tre- balladora. El resultat és un augment continuïtat del Al sobreturisme s?hi ha afegit una altra qüestió de pre- preu de compra i lloguer que dificulta l?accés a l?habi- ocupació major, el canvi climàtic, materialitzat ja en els tatge de la població resident. Aquesta problemàtica ja darrers anys i que ha estat qualificat d??emergència? no es limita a una determinada zona, i abasta tot el mu- climàtica, tot i que possiblement encara no tractat com nicipi i, fins i tot, la resta de l?illa. a tal. La il·lustradora Flavia Gargiulo va fer la relatoria gràfica de la trobada. 14  dossi er M OBI LI TA T QUÈ ENS PREOCUPA? La sobrecàrrega turística provoca l?increment de l?afluència de turistes en vehicle de lloguer a - Quines mesures s?haurien d?aplicar per al Palma, alhora que col·lapsen determinades línies foment de l?ús del transport públic (bus de bus EMT i TIB. A més, som una de les comuni- urbà i bicicleta)? tats amb més vehicles per persona. Les emissions - Es mantindrà la gratuïtat del transport provinents dels vehicles empitjoren la qualitat de públic? S?hauria d?estendre alsturistes? l?aire i per tant la salut pública, agreujant també el - S?ampliaran líniesi freqüències? canvi climàtic. Les diferents opcions de mobilitat - S?hauria d?ampliar el metro fins al Parc personal (bicicleta, patinet) necessiten el seu es- Bit i Son Espases? pai. El cotxe elèctric és una Foto: alternativa, però, òb- Aleix Plademunt - El tramvia, ésuna bona alternativa? viament, continua essent un cotxe, per tant té les mateixes necessitats de places d?aparcament, no - S?ha de continuar peatonalitzant carrers? soluciona el col·lapse circulatori i competeix per Quines mesures paral·leles s?adoptaran per l?espai públic. evitar efectes no desitjats (com ara renouso processosgentrif icadors)? - S?habilitaran més aparcaments dissuasius? On s?haurian d?ubicar? Com es connectaran amb la xarxa de transport públic? - S?hauria de limitar el nombre de vehicles de loguer? I el nombre de vehicles per a residents? 15 dossi er ESPA I PÚBLI C L?espai públic és el lloc de pas i de trobada, allà on compartim la ciutat. Tot i ser ?públic?, sovint té un ús privatiu i lucratiu, que pot entrar en conflicte pre- QUÈ ENS PREOCUPA? cisament amb el seu gaudi per part dels residents o amb el descans dels veïnats. La sobrecàrrega turís- tica es manifesta per exemple en una proliferació de - Quines mesures es preveuen per a terrasses de bars en determinats indrets i en l?al- l?aplicació de la perspectiva feminista en el largament dels horaris d?apertura. disseny de l?espai públic? L?espai públic s?ha d?entendre com a integrador i ha - Es continuarà amb la política de de proporcionar les mateixes oportunitats d?ús i desplaçament del vehicle motoritzat privat, gaudi per a tothom, independentment del gènere, no només al centre històric sinó també a edat, origen, condició física i intel·lectual, etc. Neces- l?Eixample? sitam ciutats cuidadores, que posin la vida (i no la - S?establiran noves limitacions d?ocupació per producció) al centre. a lesterrassesde bars? D?altra banda, l?adaptació al canvi climàtic ens ha de Foto: Aleix Plademunt - Existeix una estratègia global de pacif icació dur a redissenyar l?espai públic donant prioritat al de la ciutat? verd urbà i guanyant espai per al vianant i les mobili- - S?ampliarà la xarxa de carrils bici, ciclocarrils tats de transport no motoritzades. o zona 30? - Quina és l?estratègia de milora del verd urbà? V I DA V EÏ NA L QUÈ ENS PREOCUPA? Influenciada per les temàtiques esmentades, la vida veïnal és la manera en que es manifesten les al- teracions que pateix la ciutat. Qui pot accedir a un - Quines estratègies es preveuen per habitatge del barri; com són els nostres desplaça- descentralitzar el turisme i l?oci? És positiu ments per fer feina, tràmits administratius o cures; dur turisme alsbarris? quines compres podem fer a la nostra barriada; - Quines polítiques es plantegen per a quines zones d?esbarjo tenim al nostre abast per des- l?enfortiment de la vida ciutadana al centre cansar o jugar... La sobrecàrrega turística afecta, per històric? excés, les zones del centre o s?Arenal, però també té - Es preveu la milora dels equipaments i de influència a zones de l?Eixample o la perifèria, pre- l?espai públic alsbarris? cisament pel desequilibri que es pot produir per - Què es farà per evitar les molèsties qüestions de menor inversió en l?espai públic, en provocades per l?activitat econòmica al serveis o en equipaments i les mobilitats de trans- carrer sobre el descansdelsveïnats? port no motoritzades. 16  dossi er Propostes per l íni es estratègi q ues 1.SOBRECÀ RREGA TURÍ STI CA L?excés de turisme s?ha acabant QUÈ PROPOSAM? convertint en la causa dels prob- lemes de la ciutat. L?activitat turís- tica, com a pol que atreu tota la - Limitació del nombre de turistes: atenció, acaba produint desequilib- - Aplicar un límit mésestricte al turisme de creuers. ris socials, econòmics i ambientals. - Limitar el trànsit a l?aeroport de Son Sant Joan. Per tant, si no es tracta la qüestió - Aplicar una taxa als excursionistes de la ciutat (turistes que turística, no es poden resoldre els noméspassen uneshoresa Palma). problemes relacionats amb l?habi- - ?Rescatar? localsbuits: tatge, amb la mobilitat, etc. Definir una partida pressupostària per comprar locals de titularitat privada i dedicar-losa comerç de proximitat i a producte local, amb la finalitat de reemplaçar comerços hiperespecialitzats en turisme per comerçosde proximitat i facilitar l?emprenedoria en negocisde barri. Foto: Aleix Plademunt QUÈ PROPOSAM? - Ampliar la xarxa d?aparcaments dissuasius 2. CA NV I CLI M À TI C per a turistes i residents i, paral·lelament, milorar la xarxa de transport públic amb El canvi climàtic ens marca les línies a seguir en méslíniesi freqüències. relació amb la transició ecològica i energètica i, per - Donar impuls al parc agrari de Palma, per tant, defineix el disseny de la nostra ciutat i com hi preservar el sòl rústic del municipi, convivim. L?adaptació al canvi climàtic és ja una diversif icar l?economia mitjançant el obligació. foment de l?agricultura i apostar pel producte ecològic i de proximitat. 3. GOV ERNA NÇA QUÈ PROPOSAM? Ni l?adaptació al canvi climàtic ni l?apli- cació de les mesures per corregir el so- - Crear un Observatori de l?estat de la ciutat. Per prendre breturisme seran possibles sense una decisions són necessàries dades fiables. Actualment es millor governança i sense una partici- generen moltes dades, però queden disperses. És necessari pació ciutadana fluïda i compromesa per comptar amb un Observatori amb dades transparents i ambdues parts. accessibles. - Activar el Consel de ciutat. Existeixen diversos consel municipals d?àrees, així com comissions. De fet, existeix un Consel de ciutat que no es convoca. Per milorar la governança, és necessari comptar amb una eina eficient de participació i col·laboració, on avançar juntsgovern de la ciutat i ciutadania. 17  NOTÍ CI ES DE CI UTA T La aprob aci ón parci al del Pl an General de Pal ma permi ti rá trami tar ya nuev as urb ani zaci ones Diario de Mallorca, 28/04/2023- Los grupos de la oposición han votado en contra de la parte estructurante del planeamiento y el PP ha solicitado en tres ocasiones, sin conseguirlo, la suspensión del pleno. Pal ma pretende dupl i car en di ez años l as v i v i endas públ i cas de al q ui l er soci al Diario de Mallorca, 30/04/2023.- El nuevo Plan General, cuya parte estructurante fue aprobada definitivamente en el pleno extraordinario del pasado viernes, incluye una serie de medidas para incrementar el parque de vivienda pública, estancado en los últimos 20 años. El v erano de Pal ma ya dura casi medi o año a causa del cambi o cl i máti co Última Hora, 04/05/2023.- Según un estudio del arquitecto Josep Roca, en 2022 hubo 62 noches tropicales en Ciutat, lo que dispara la mortalidad Uni das Podemos pi deFoto: l i mi tarPlademunt Aleix l os cruceros a uno di ari o y un máx i mo de 5.000 pasaj eros Diario de Mallorca, 29/04/2023.- Lucía Muñoz reivindica la necesidad de «frenar la contaminación y el colapso debido a la masificación» para que Palma siga siendo un «referente» El nuev o Pl an General de Pal ma prev é un creci mi ento de 60.000 h abi tantes en l os próx i mos 20 años Diario de Mallorca, 18/04/2023.- La Gerencia de Urbanismo ha dado el visto bueno a la documentación estructurante del planeamiento y ha aceptado más del 60% de las alegaciones presentadas por las entidades a la aprobación inicial Los v eci nos ex i gen a Cort q ue recurra l a sentenci a q ue retrasa el ci erre de l as terrazas de sa Ll otj a Diario de Mallorca, 09/05/2023- La Federació d'Associacions de Veïns de Palma ha solicitado una reunión urgente Sa Ll otj a y l os barri os h i stóri cos pi den cuentas a l os pol íti cos de Pal ma UH, 12/05/2023- Las terrazas, la gentrificación y la pérdida del pequeño comercio centraron la mesa de debate Pal ma mantendrá el ci erre de l as terrazas de l a Ll otj a a l as once de l a noch e pese a l a sentenci a q ue permi te su apertura h asta l as 00:30 Diario de Mallorca, 13/05/2022.- El Ayuntamiento justifica que está pendiente de que el juzgado responda a sus alegaciones y no descarta recurrir El turi sme de creuers: un mal negoci per a Pal ma Diario de Mallorca (article del Catedràtic en Economia Aleix Calveras), 18/04/2023 18  V eïns i v eïnes de l a Ll otj a organi tzen debat amb parti ts pol íti cs El casal del Puig de Sant Pere va acollir el passat 11 de maig un debat en clau electoral en el qual es va analitzar el futur de Sa Llotja-Es Born i els altres barris històrics de Palma. Representants dels partits que opten a l'alcaldia, excepte Vox, van acudir a la invitació de la Associació de Veïns Llotja-Born i la Federació d?Associacions de Veïns Foto: Aleix Plademunt de Palma. A rca demana control de l es obres de Pl aça d'Espanya En un comunicat, l'entitat proteccionista ha manifestat: "Des de la nostra entitat consideram que les restes de murada soterrades mereixen un respecte i les obres actuals posen en risc els testimonis que en el futur es volguessin treure a la llum. No han volgut atendre la petició d'ARCA de mantenir a la vista algun fragment de la murada. En lloc d'això el que fan ara és posar instal·lacions que afecten greument una part de les mateixes. Hem dirigit un escrit al Consell de Mallorca demanant que amb urgència garanteixin la protecció arqueològica" El Fòrum de l a Soci etat Ci v i l j a és enti tat f ormal La plataforma que aglutina 24 entitats socials, ecologistes, cíviques, culturals i sindicals i empresarials ha fet una passa més en el seu enfortiment, registrant-se com a associació. Amb el seu reconeixement com a entitat legal, el Fòrum vol tenir més força i presentar-se a convocatòries de fons europeus i altres fons, per així impulsar projectes de transició econòmica, ecològica i social. 19  Passej ar i pensar, pensar i passej ar Sovint em ve al cap el títol d?un dels llibres de lectura obligatòria de l?institut: ?Com és que ens entenem? (si es que ens entenem)?, assaig de Jesús Tuson sobre els usos del llenguatge. "Les llengües", diu Tuson, "tenen sentit, són mecanismes per a la sig- nificació i permeten saltar el bot que separa la gent: són el pont privilegiat que ens lliga i que resol definitivament l'aïllament dels individus, cadascun en una riba diferent, però salvats gràcies als signes." Les llengües, ?un pontFoto: Aleix Plademunt privilegiat?, un mecanisme màgic per a comunicar- nos i transmetre un missatge, per a conversar. És aquí, en mig d?una conversa embussada, quan em ressona des de fa anys aquell títol: ?com és que ens entenem?... com és que ens entenem?...?. És en ple debat, quan tot comença a fer voltes en si mateix o quan qualcú intentant aconseguir el més absurd d?una conversa, és a dir, ?guanyar- la?, quan dins el meu cap puja el volum d?aquell cada vegada més inquietant subtítol: ?si es que ens entenem... si es que ens entenem...?. En qualsevol cas, i al menys fins que no siguem reemplaçats per una intel·ligència artificial, la conversa és la millor eina que tenim i el debat és l?espai on inevitablement han d?anar a trobar-se els nostres pensaments. El passat 9 de març en vàrem tenir un bon exemple del necessari debat entorn de la ciutat amb la pre- sentació a l?Estudi General Lul·lià de "La ciudad cuánt ica" (Dis- set, 2022) de Lourdes Duran. La planificació urbanística d?aquest llibre es va iniciar en plena pandèmia, en una ciutat confinada, molt rara, però que amb el temps sembla que més que tornar a la normalitat ha normalitzat la raresa. La particularitat de la ciutat quàntica és que cada barri és un debat que convida a la flâneurie. Anna Maria Iglesia, al seu llibre ?La revolución de les flâneuses? (WunderKrammer, 2019), assenyala que ?cami- nar es practicar y formar parte de ese relato llamado ciudad. [...] De ahí que no se trate tanto de reivindicar el pa- pel de la flâneuse como paseante, sino como crítica?. Tornant a la ciutat quàntica, cada capítol és una proposta a passejar pels temes que ens afecten més directa o indirectament (pels barris més cèntrics i pels més perifèrics), induint a la reflexió i provocant el debat. ?El flâneur también ofrece resistencia a la velocidad, deteniéndose ante los detalles urbanos que llaman su aten- ción, y mientras esto significa una ralentización del ritmo físico, su mente funciona de una forma mucho más ágil que la del transeúnte apresurado?, diu Fiona Songel a "El art e de leer las calles" (Barlin Libros 2021). Podriem, com a flâneures, passejar més pausadament per aquells debats més o menys delicats? Podríem fer passes junts? Ens podríem entendre? Reivindiquem la flânerie. Si no ens entenem, al menys farem una passejada. 20 Conv erses de parcs sol ars, geopol íti ca, Pi nk Fl oyd i cri si s f i nanceres Palma va canviant. El carrer Nuredduna ja és peatonal, el Dark Side of the Moon de Pink Floyd -que, per cert, enguany passeig Marítim està aixecat remodelant- se, el Nou Llevant ha fet 50 anys- que el 'perreo' i el 'regueton'. No, i en Roger serà un barri per a rics... Pas a pas,Foto: Palma és Plademunt Aleix va transformant i Waters encara sona, la setmana passada era a Barcelona; no només en la seva pell, sinó també en els seus budells. Els grans trobades sonores les de Pink Floyd!? ?I no te creguis, tertulians, entesos i experts en quasi tot, passam per davant els temes eren genèrics: la cobdícia, els pas del temps, la l'edifici del Consell Insular de Mallorca on una oenagé ecolo- mort, l'alienació de l'home modern...? ?L'alienació avui la gista demana alguna cosa. ?Tu creus que faran bon paper a provoquen els WhatsApps!? ?Que dius!? ?Tal com te dic. La les properes eleccions???Home, jo pens que un partit Verd és pressa frenètica esperant que ens contestin els missat ges necessari, tot i que els seus pressupostos ja s'han diluït dins que emviam i, si no contesten, tot d'una ens entra una ansi- els programes d'altres partits?. ?Haurien de prendre exemple etat o un temor al menyspreu del nostre contertulià de mò- d'Alemània on romperen la dinàmica erràtica de l'esquerra, bil, això és alienació i no la de Pink Floyd! Sabíeu que és dels agombolaren quadres pacifistes i antinuclears i els donaren discs més venuts, després de Thriller de Michael Jackson i un horitzó polític. Han passat, amb els anys, a acceptar la in- Back In Black de AC / DC ? Varen fer una doblerada!? tervenció de l'OTAN a Kosovo, i actualment, davant la preca- ?Per cert, ja heu tret els doblers del banc? O els heu repartit rietat energètica, no els han caigut els anells per allargar la un poc?? ?No siguis pessimista!? ?Pessimista? John Kenneth vida de les centrals nuclears. Són evolucions a tenir en Galbraith a la Breu història de la demència financera diu que compte pels Verds d'aquí?. ?Els activistes han de triar entre la memòria en problemes financers és de vint anys, després parcs de plaques solars o Mart?. ?Això ho vaig sentir a dir a F. s'oblida?. ?Vint anys? Entre la fallida dels SiliconValley Bank a Oviedo - al front del projecte de parc solar d'Es Rafalot- do- Amèrica i la del Credit Suisse a Suïssa i la darrera crisi que nant a triar als opositors a aquestes actuacions d'energies començà el 2008 només han passat quinze anys! I va caure renovables que empastissen el sòl rural?. ?Mart és encara Lehman Brothers que deien que era massa gran per deixar-lo molt enfora, no?? ?Mart sí, però els parcs solars ja són aquí caure!? ?A la pel·lícula Too Big to Fail un gran executiu diu, de embrutant el camp de Mallorca?. ?Embrutant? Idò ja ho saps: la por al contagi: 'La gent davant aquestes notícies de fallides o les foranes de Mallorca brutes o cap a Mart s'ha dit!? de bancs es comença a demanar: 'Està ben guardat el meu Abans de partir cap a Mart, asegudets al 'Pesquero', dema- diner? I, amb el dubte, comencen a retirar efectiu. I després nen un poc de peixet fregit, un calamars a la romana i canyes es fan coes als bancs. Es destrossen caixers i en poques set- per tothom. ?Fa vint anys que Amèrica i els seus aliats in- manes no hi ha llet a les botigues?. ?Ca! Això ara no pot pas- vadírem Iraq, que en queda de tot aquell merder?? ?Jo t'ho sar!? ?Per què? O t'has cregut tot això de l'economia circular diré: a nivell geopolític queda que Xina és ara la que fa de i el turisme sostenible? Tu creus encara que el binomi obses- policia en aquells redols, Xina vol omplir el buit que han siu de creixement econòmic i desenvolupament tecnològic deixat els americans. I no només a Orient, també a Àfrica on, ens trauran de totes les crisis?? a part de la inversió econòmica, els xinesos estan rentant el Entren a port un parell de barques del bou amb les gavines cervell als africans amb les seves notícies i els seus pro- que aletegen, darrere, darrere. 'Qui dia passa, any empeny', grames d'entreteniment! Benvinguts al nou pandemònium deia ma mare. del segle XXI!??Ets un nostàlgic!? ?I què? M'estim més el The 21 Foto: Aleix Plademunt