Revista CIUTAT #15

Maig 2022 Núm. 15 Foto: Aleix Plademunt El turi sme torna a Pal ma  EN A QUEST NÚM ERO DE CI UTA T Del sobreturisme a la crisi per tornar al punt de partida Per Juanjo Suárez / Redacció Ciutat 04 Entrevista amb Ernest Cañada Investigador postdoctoral UIB / membre d'Albasud 06 Entrevista amb Javier Vich President de l'Associació Hotelera de Palma 09 Edita: Megacreuers a Palma: David contra Goliat Maria Reyero / Redacció Ciutat Foto: Aleix Plademunt 11 Construir una ciutat en contra dels residents Per Maribel Alcázar, FAVP 16 Establir límits per enfortir l?activitat turística Per Juanjo Suárez / Redacció Ciutat 18 www.palmaxxi.com info@palmaxxi.com Assetjats Per Jaume Garau, Palma XXI 04 Ciutat és una publicació independent i plural que defensa la llibertat d'expressió. Les opinions expressades a les seves planes no són assumides necessàriament per Palma XXI, sinó que pertanyen als seus autors i autores, Notícies de Ciutat que en són responsables. 20 Direcció: Maria Reyero i Juanjo Suárez Consell assessor: Jaume Garau, Lluïsa Dubon i Climent Picornell El futur de Palma: notícies de les entitats En aquest número han col·laborat: Jaume Garau, Climent Picornell, Maribel 21 Alcázar, Ernest Cañada i Javier Vich. La ressenya: Un turista en el mirall Per Juanjo Suárez 22 Postals de Palma Amb el suport de: Per Climent Picornell 23 Imatge de portada: Jaime Reina. EDI TORI A L 2019 va ser l'any dels rècords turístics: gairebé 16 milions de turistes arribaven a l'arxipèlag, 12 milions només a Mallorca. Una xifra que multiplica per 12 la població total de l'illa. Davant el que per molts era una atrocitat sense cap ni peus, pel que comportava en termes d'impactes ambientals i socials, altres - la minoria que recull els beneficis de la indústria turística a les nostres illes- es fregaven les mans. S'havia aconseguit superar la crisi, una altra vegada més a la història de les Balears, a base de la recepta de "com més, millor". La festa va durar poc. El març del 2020 les previsions de nou creixement turístic a les portes de la setmana santa es van quedar congelades. Aquí i a tot el món, una pandèmia se'n duia per davant les expectatives d'un model, el basat en el turisme de masses, que no coneix límits. Però la natura n'hi va posar, i els mallorquins i mallorquines vàrem tenir aquell estiu l'illa per nosaltres, com només recordaven els nostres padrins i padrines. Al llarg de 2020 es van succeir discursos, sobretot des de la societat civil, però també des de les institucions i fins i tot des d'alguna veu del sector hoteler, sobre la necessitat de pensar en un "canvi de model". LaAleix Foto: pandèmia Plademunthavia demostrat, dramàticament, la fragilitat d'un sistema econòmic basat en una única activitat. Amb l'arribada de les vacunes, la reducció dels contagis i l'aixecament progressiu de les restriccions sanitàries, aquest discurs es va anar apaivagant. La gent tenia ganes de viatjar, la classe mitjana que no havia perdut la feina havia pogut estalviar i acumular ganes de bauxa. I, sobretot, el sector turístic va començar a fregar-se novament les mans. És cert que, en una economia que depèn del turisme, la classe treballadora també va fer un alè, després de més d'un any passant penúries econòmiques. Resultat: ens plantam al juny amb els carrers plens de turistes i creueristes, al port de Palma arriba estel·larment el creuer més gran del món, es succeeixen desgràcies provocades pel turisme d'excessos amb el qual es suposava es volia acabar... Si les previsions es compleixen, superarem les xifres de 2019. Només la societat civil, de manera decidida, va continuar amb el run-run del "canvi de model". L'elefant al mig de la sala que ningú vol veure. A aquest número de Ciutat volem fer visible aquest elefant. Donam espai a veus crítiques front aquest model de turisme de masses i destructiu, com l'investigador Ernest Cañada o la presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Palma, Maribel Alcázar. Però també hem volgut conèixer les valoracions del sector, a través de l'entrevista amb el president de l'Associació Hotelera de Palma. Cercau un lloc tranquil, lluny del bullici dels carrerons de Palma per on deambulen els creueristes (i ja pels carrers de molts altres barris de Ciutat) i de les places plenes de terrasses fins altes hores de la matinada, i gaudiu de la lectura. dossi er Del sobreturi sme a l a cri si per tornar al punt de parti da Per Juanj o Suárez Redacci ó Ci utat Foto: Aleix Plademunt E l numero zero de la revista Ciutat, publicat allà pel mes de L'evolució en els darrers anys Segons es recull al document "De crisi en crisi", elaborat per la allotjaments internet. disponibles Al mateix temps, hem vist com a juny de 2020, es titulava "El fracàs Fundació Iniciatives del l'augment en el nombre de de l'èxit". Esmentant una de les Mediterrani, el 2014 el tràfic de turistes no es traduïa en un moltes llegendes al voltant de l'aeroport de Palma ja tornava a increment de la qualitat de vida Joan March, aquella que deia que ser més alt que el 2008. Es dels residents. De fet, segons el si els turistes deixaven de venir no recuperaven els 11,5 milions Cercle d'Economia de Mallorca, hi hauria prou ametllers per d'arribades d'abans de la crisi. Balears és la comunitat autònoma penjar-se, recordàvem la Xifres que ja no deixarien amb menor creixement del PIB desconfiança inicial dels d'incrementar: 13 milions a 2016, per càpita des de l'any 2000 i està mallorquins sobre l'activitat 14,8 milions a 2019. molt per davall del creixement turística. mitjà. Balears va passar de ser la El turisme de creuers va seguir primera al rànquing de PIB per Tot i l'increment continuat del una evolució diferent, però càpita l'any 1986, a la setena l'any nombre de turistes i dels igualment a l'alça. El 2008 2010 (una posició que no ha ingressos i beneficis (per alguns arribaven al port de Palma prop de millorat en l'actualitat). De fet, més que per altres), sembla que 800.000 creueristes, que l'any comparativament, Balears és la s'ha intentat mantenir aquesta següent ja serien més d'1 milió i comunitat autònoma on el PIB per por. Fins i tot en les temporades 485 bucs. Només l'any 2012 persona ha caigut més rècord, s'augurava un declivi o la s'experimentaria una davallada intensament, passant de ser quasi reaparició de competidors de la (750 mil passatgers), i la tendència un 50% superior a la mitjana conca mediterrània. Quan ja ningú va seguir en augment fins als 1,7 estatal l'any 1986, a situar-se a pensava que el turisme podia milions de creueristes i 590 bucs 2015 al nivell de la mitjana. En fallar, ho va fer, i efectivament no de l'any 2019. aquest període de temps, cada hi havia prou ametllers, no per Aquell mateix any, hi havia a resident de Balears es va penjar-se, sinó per sostenir Palma 25.000 places d'oferta empobrir de mitjana un 30%. l'economia amb una activitat il·legal de lloguer turístic. Tot i que alternativa. L'èxit del turisme que Palma en t emps de Covid actualment és una pràctica tant enlluernava havia prohibida a plurifamiliars, encara Com recordam, amb la declaració desembocat en un fracàs absolut. es troben més de 300 de l'estat d'alarma es varen 4  dossi er Foto: Aleix Plademunt prohibir els desplaçaments i les desplaçament dels residents i les a Balears, assolint les xifres connexions aèries varen quedar interferències en la vida prepandèmia. D'aquesta manera, baix mínims. El port de Palma va quotidiana a conseqüència del s'ha recuperat el 96% de turistes estar 15 mesos sense creuers, turisme massiu; i de l'altra, estrangers respecte a l'any 2019. sense que això tampoc no servís l'especialització turística i la Palma ha estat el tercer municipi per fer els estudis necessaris com dependència del client visitant en de l'estat amb més turistes per reactivar l'activitat amb el teixit comercial del centre estrangers (146.000 turistes), criteris ambientals, socials i històric. Aquesta orientació només superat per Barcelona i econòmics. turística dels comerços va en Madrid. Segons la Secretaria detriment tant dels veïnats, que d'Estat de Turisme, Balears lidera L'aturada i crisi turística derivada no compten amb comerços de la recuperació de les reserves per de la pandèmia es va fer palesa proximitat, com del teixit viatjar a l'estiu amb un creixement especialment al centre històric, a comercial en si mateix, en ser del 2% sobre 2019 (l'any dels conseqüència de l'alta depenent del turisme i haver de rècords). especialització turística dels definir la seva oferta en funció de comerços i establiments de Tornant a aquell número zero de les característiques del visitant. La restauració de la zona. Dins de la la Revista Ciutat, allà ens manca de diversificació crisi econòmica i social, es va qüestionàvem si seria possible el econòmica ha mostrat la fragilitat produir un fenomen de retorn del turisme de masses. Ja del sistema. reapropiació de l'espai públic per tenim resposta. En qualsevol cas, part dels veïnats. Habitualment Era aquest a la recuperació? recuperam la conclusió d'aquell ocupat per turistes o per primer article d'ara fa dos anys, establiments turístics, les places Durant molt de temps es va xerrar encara amb la mateixa incògnita: varen tornar a ser espai de d'una "nova normalitat" i de "Serem capaços de reconstruir un trobada per als residents i els "sortir-ne millors". Després de dos projecte que tengui altres carrers principals varen tornar a anys, ara ja sense l'obligatorietat interessos que els de l'activitat ser la via més ràpida i senzilla per de la mascareta, la nova turística? Una ciutat en la qual els transitar pel barri. normalitat se sembla molt a interessos de les persones que hi l'anterior. El debat polític i vivim siguin la prioritat? Serà el Així, el fre a l'activitat turística va ciutadà, els plans de reactivació, nou projecte el fruit de l'esforç del posar en evidència dos dels de regeneració i de circularitat, diàleg i el consens?". fenòmens que s'estan produint al han confluït a la notícia dels 1,14 centre històric: d'una banda, el milions de turistes del mes d'abril 5 dossi er " La pèrdua de l a ci utat com a espai comparti t és crei x ent" Ernest Cañada Especialista en turisme des d'una perspectiva crítica, investigador post-doctoral a la UIB i membre d'Albasud, associació catalana especialitzada en investigació i comunicació per al desenvolupament, Ernest Cañada va visitar Palma recentment per participar amb una xerrada sobre el futur del turisme en aquests temps d'incertesa. convidat pel Fòrum de la Societat Civil. Parlam amb ell sobre el turisme urbà, els impactes sobre la vida dels residents i el "turisme de proximitat" com a escenari en el context actual. Foto: Aleix Plademunt A la ciut at de Palma, sobret ot des del 2010, va començar a ser una dest inació de t urisme urbà. Com s'explica aquest auge del t urisme a ciut at s, fins i t ot a dest inacions on t radicionalment el product e t uríst ic era de sol i plat ja? El creixement del turisme urbà està molt lligat a una transformació global en les formes de producció i consum turístic que es produeix des dels anys 90: el pas de lògiques fordistes a postfordistes en l'àmbit turístic. Això vol dir que, si abans les empreses guanyaven per volum i concentraven l'activitat turística en uns espais molt determinats, on tothom feia més o menys el mateix, a partir d'un cert moment comencen a imposar-se noves formes de produir que es basen en la segmentació de l'oferta i la seva multiplicació i diversificació. En l'àmbit del consum implica la imposició d'una cultura de la diferenciació i distinció on el que té prestigi és l'experiència particular i específica. Els atractius turístics es multipliquen, uns Foto: Manu Mielniezuk / Diario de Mallorca. amb més èxit que altres. Més enllà d'anar a un ressort on les activitats principals són el sol, la platja i la festa, es promouen coses molt diferents, fins i tot insòlites, adquireix un interès turístic que no havia tingut fins com anar a visitar llocs que desapareixeran pel canvi aleshores. A més, la crisi financera global de 2008 i la climàtic o indrets on s'han produït massacres, o fins i potenciació d'Airbnb i altres formes de capitalisme de tot la mateixa pobresa pot convertir-se en atractiu plataforma, potencien les ciutats com a espais turístic. d'acumulació i reproducció del capital. I aquí és on ens trobem ara: després de l'aturada turística per la En aquest context, el turisme surt dels espais pandèmia de la COVID, la reactivació s'està fent a tradicionals hotelers i s'escampa per tot arreu. Hi ha marxes forçades i torna el debat sobre els riscos qui li troba gust en fer veure que per uns dies pot viure d'aquesta dinàmica turística sobre algunes ciutats. com un local. D'aquesta manera, el turisme urbà 6  dossi er Foto: Juanjo Suárez. Foto: Aleix Plademunt Quins són els impact es nocius més habit uals del És possible pot enciar el t urisme urbà sense anar en t urisme urbà sobre la vida dels resident s? cont ra del benest ar i els resident s? Són prou coneguts i han estat molt ben documentats El problema està en la sobre especialització d'un a diferents ciutats que han sofert un particular territori en una determinada activitat. El turisme per procés de turistificació: increment del preu de ell mateix no hauria de ser negatiu, ni tan sols l'urbà. l'habitatge, augment del cost de la vida, El que és un desastre és l'impacte que genera la contaminació acústica, apropiació privada d'espais sobre especialització. I, per tant, en aquelles ciutats i públics progressivament mercantilitzats, territoris més turistificats el que tocaria és decréixer massificació del transport urbà, pèrdua del teixit turísticament i diversificar la seva economia. I per comercial d'ús quotidià o espais de la ciutat en els finançar els costos d'aquesta transició s'han que la gent deixa d'anar-hi. La suma de tot plegat ha d'imposar noves taxes al turisme, que prou ha viscut estat un procés de progressiu desplaçament d'una durant dècades dels recursos públics i comuns. part de la població treballadora de les barriades En aquests moments, per altra banda, es planteja cèntriques, cap a espais perifèrics. com a alternativa a la massificació allò que A més, aquest procés de turistificació s'ha dut a eufemísticament anomenen "turisme de qualitat" i terme sobre la base d'una despossessió d'enormes assistim a una enorme competència entre ciutats per dimensions. El capital turístic viu de parasitar l'Estat atraure aquest turisme d'alt poder adquisitiu. i els recursos públics, així com els béns comuns. L'elitització del turisme no és la solució, perquè Constantment pressionen per aconseguir que l'Estat incrementa la dependència cap a una activitat sobre financi les campanyes de promoció i comunicació o la qual hi ha massa factors de risc que no controlem obres de modernització de les seves instal·lacions. I, (pandèmies, emergència climàtica, encariment de per altra banda, ven com a atractiu tot allò que fem la combustibles fòssils, escassetat de minerals gent a la ciutat, des de les activitats culturals o estranys, conflictes geopolítics) i suposa incrementar mostrar com a atractiu turístic la vida quotidiana de els recursos públics que hem de posar a la seva la gent. I per acabar-ho d'adobar el seu retorn social disposició, a més d'aguditzar molts dels processos de en termes fiscals és mínim: ni per la via del treball ni despossessió que ja havíem patit. La pèrdua de la per les seves activitats econòmiques. I si a això li ciutat com a espai compartit és creixent. I mesures sumen un treball molt precaritzat en termes laborals, de fer pagar per entrar a certs espais públics, com podem afirmar que aquesta aposta del capital s'ha proposat a Barcelona, o a la mateixa ciutat, com turístic i immobiliari pel turisme urbà ens està sortint és el cas de Venècia, no fa sinó aguditzar el molt cara. desplaçament de la població local. 7 dossi er Coneixeu exemples d'alt res dest inacions t uríst iques Tu parles molt sobre la import ància de pot enciar el urbanes que hagin t robat aquest equilibri? I, per "t urisme de proximit at ", per poder conjugar el dret a cont ra, quins són els models, a NO seguir? conèixer i gaudir d'alt res indret s sense increment ar en excés la nost ra pet jada ecològica i pot enciant les No, no crec que tinguem exemples rellevants de economies locals des de lògiques de sost enibilit at ciutats que hagin fet les coses de manera molt diferent. ambient al i social. Com s'aplica aquest a idea a un Hi ha mesures específiques de política turística que cont ext insular com el nost re? són útils i ens poden servir de referència. Com el cas d'Amsterdam de deixar d'invertir recursos públics per El turisme de proximitat no és una proposta normativa, a la promoció turística o la prohibició del lloguer en termes de dir allò que s'ha de fer. L'entenem turístic d'habitatges als districtes centrals de la ciutat. sobretot com a un escenari del que està passant i que, O el cas de Barcelona, amb l'intent de zonificació del en temps d'incertesa, es pot expandir, per la mateixa creixement de les llicències d'allotjament turístic dificultat de molta gent de continuar fent vacances segons la seva situació a través del PEUAT, que com les feia abans. Té clars avantatges en termes de sobretot va aturar el ritme de creixement previ, reducció de la petjada ecològica. I sobretot ens situa l'esforç per controlar les plataformes d'intermediació davant la necessitat de pensar en quines són les d'habitatge turístic, com Airbnb, i limitar la seva oferta necessitats en termes d'oci a l'aire lliure d'àmplies de pisos il·legals. O a Barcelona també s'ha posat en capes socials. Cosa que no s'ha fet. En realitat, a marxa un equipament que ha estat molt poc difós Espanya no hem tingut polítiques turístiques en un públicament i que seria útil traslladar a altres ciutats: sentit integral, el que hem tingut són polítiques al la creació de Punts de Defensa de Drets Laborals per servei dels grans capitals turístics i immobiliaris. part de l'Ajuntament amb la col·laboració dels Tampoc es pot pretendre que el turisme de proximitat sindicats. Es tracta d'un equipament Foto: Aleixubicat a 3 barris, Plademunt pugui substituir els volums de despesa del turisme des dels quals es dona cobertura a tota la ciutat, amb internacional. Funciona amb altres lògiques, i algunes una sèrie d'advocades laboralistes que assessoren d'elles també de manera desmercantilitzades. Per tant, gratuïtament, de forma presencial o telefònica, a s'ha de preveure el decreixement de certa oferta tothom que ho demani. I fins i tot ajuden a fer les turístic i un possible creixement d'altres estructures, denúncies davant la Inspecció del Treball. En ciutats com el turisme social o les infraestructures d'accés a la tant turistificades com Palma, mesures d'aquest tipus, natura en condicions que permetin la seva de vigilància i millora de les condicions laborals són conservació. I això implica creixement en educació essencials com a mecanisme de control de les ambiental o transport públic. En el que s'ha de pensar expectatives de guany de les empreses turístiques. I, fonamentalment és en què necessita en aquests per tant, podrien contribuir també al decreixement. El termes la majoria de la població local, més que en problema amb moltes d'aquestes mesures és que són intentar repetir els indicadors d'un turisme que genera massa parcials i requeririen una intervenció molt més enormes impactes i que ha esdevingut absolutament decidida. insostenible. Fotos: Iván Peñalva / Fundéu.. 8  dossi er " L'of erta regl ada h a de coex i sti r di ns de paràmetres de q ual i tat i assegurant l 'accés a l 'h abi tatge per al s ci utadans" Jav i er V i ch Presi dent del l 'A ssoci aci ó Hotel era de Pal ma Quant s hot els hi ha a Palma? Quant s d'aquest s est an al cent re? L'Associació Hotelera de Palma i Cala Major representa a 72 establiments hotelers, dels quals prop del 30% de les places se situen en el centre de la ciutat (d'Avingudes cap a dins). La majoria d'establiments del centre destaquen per la posada en valor d'edificis històrics en espais d'especial interès de la ciutat mitjançant una oferta d'allotjament, servei i experiència especialitzada, amb Foto: Aleix Plademunt estils diversos però tots amb un encant especial que fan sentir al visitant en un espai harmònic, tranquil, i atractius, entremesclant cultura, art, gastronomia,? Es tracta d'establiments que s'han elaborat amb una cura i una estètica especial, conservant espais i elements patrimonials originals i únics, sent així establiment samb un nombre d'habitacions molt reduït. Quin és el perfil de visit ant s que t rien allot jar-se a la ciut at ? Palma, com a destinació turística ha evolucionat consolidada i amb reptes de sostenibilitat per a aquests últims anys cap a un model més eficient, en el continuar sent líders en la matèria. Fa uns anys Palma qual la qualitat i la competitivitat són els seus senyals ciutat només era atractiu els dies d'estiu, quan feia mal d'identitat i els elements diferenciadors davant altres temps. Aquest model ha canviat, s'estan gestionant bé destins alternatius. els atractius de la ciutat i s'està oferint una oferta de S'ha millorat de manera sostenible l'arribada de qualitat, de manera que en ser la capital i no dedicar-se turistes d'alt valor adquisitiu, definit com un luxe només a l'oferta de sol i platja, Palma manté conscient. Es tracta d'un turisme que ajuda a la pràcticament tota la seva planta hotelera oberta tot desestacionalització, que ve motivat per la cultura, la l'any, generant regeneració, ocupació de qualitat gastronomia, buscant experiències excepcionals? en estable i valor afegit a la ciutat. És per això que fi, el que podríem definir com un turista més apostem per la consolidació de l'oferta amb seguretat cosmopolita. jurídica. Per tot això hem de continuar amb la línia de millora, Els hotels de Palma, hem apostat des de fa anys per la amb un nou repte de futur, inclinant-nos per la qualitat qualitat, no pel volum, i treballant amb les tres potes i la satisfacció del destí. Per això, continuem apostant de la sostenibilitat: la economia, la social i la per un turista responsable, compromès amb la mediambiental. Gràcies a això, crec que estem en el sostenibilitat, que valora l'autèntic i que té un respecte camí de convertir-nos en líders en matèria de per la cultura local. circularitat. Què aport a aquest t ipus de t urisme a la ciut at , en En termes de dades, la planta hotelera de Palma t ermes econòmics i socials? genera un VAB directe de 996,8 milions d'euros/any i dona ocupació a 14.146 treballadors. Més enllà de la Gràcies a la inversió privada i a la implicació del sector contribució directa sobre la generació de renda i públic en el nostre municipi, Palma en aquests ocupació, es calcula que la branca hotelera de Palma moments pot considerar-se una destinació turística exerceix un impacte indirecte sobre la resta de 9 dossi er branques del municipi per valor de 372 milions en Què n'heu de dir, des del sect or hot eler de Palma, termes de VAB i 8.487 treballadors. de pràct iques t uríst iques en auge com el lloguer de vivenda t uríst ica i el t urisme de creuers? Recent ment s'han obert alguns hot els a barris no t ant cènt rics, com Pere Garau o es Fort í. Est à Des del sector hoteler de Palma advoquem per la canviant de dinàmica el sect or hot eler de Palma? A responsabilitat de la sostenibilitat de l'activitat què respon aquest a est rat ègia d'obrir nous hot els a turística a la ciutat, de fet al que al nostre sector es nous barris? refereix, en 2018 va néixer una moratòria d'allotjaments turístics i que actualment s'ha Els pròxims projectes que hi ha a Palma amplien el introduït en el nou Pla General d'Ordenació Urbana, radi de l'oferta hotelera i contribuiran a la fet que ha permès ?assentar? l'oferta de la ciutat, i dinamització de tot el seu entorn, tal com ha anat actualment s'aposti per la consolidació de l'oferta succeint en les zones de barri antic amb els HB turística. (Hotels Boutique), amb l'arribada de visitants de qualitat, la creació d'ocupació i de nous negocis D'aquesta manera i sent conseqüents, continuem complementaris (comerç, restauració? ), tenint un visualitzant una ciutat que aposta per la qualitat vs la impacte econòmic en tots els sectors productius. quantitat, i on l'oferta reglada ha de coexistir dins de paràmetres de qualitat i assegurant l'accés a No considerem que hagi canviat cap dinàmica del l'habitatge per als ciutadans. sector hoteler de Palma, ni que existeixi cap estratègia a obrir hotels en nous barris, sinó que La pandèmia ha marcat un abans i un després al l'interès inversor ha coincidit amb oportunitats de sect or t uríst ic a t ot el món. La crisi dels reconversió en aquests espais i que promouen la combust ibles fòssils i l'emergència climàt ica ja és dinamització d'aquests entorns, a més d'impulsar a inequívoca segons l'últ im IPCC sens dubt e est à fent l'administració perquè es destinin majors esforços en canviar i encara ho farà canviar més el panorama. matèria de seguretat, neteja, Foto:infraestructures? Aleix Plademunt d'ús Com t eniu previst que el sect or s'adapt i a les noves públic. realit at s? Hem de tenir present que Palma, davant l'actual A Palma des de principi d'any hem fet un potent conjuntura i amb la finalitat d'apostar per un model esforç i la taxa obertura d'establiments en 2022 va turístic sostenible en el municipi, des de 2018, està ser de gairebé el 100%. Són dades meritòries tenint sota el paraigua d'una moratòria d'allotjament en compte que ja en el 2021, amb totes les turístic, per la qual cosa no considerem que es incerteses que pesaven i sense tenir el volum projecti cap dinàmica de noves obertures a la ciutat, acostumat de reserva i, amb una temporada a part de algun projecte puntual que ja disposés de anòmala, molts dels nostres establiments es van llicència anteriorment. veure abocats a tancar les seves portes quan mai ho havien fet, i encara així vam ser líders en la Quins són els impact es dels hot els a Palma recuperació del turisme internacional en tot el país (especialment al cent re, on hi ha major tot i que no van arribar ni la meitat de visitants que concent ració - a banda de la Plat ja de Palma-) en 2019. sobre els veïns i veïnes? El sect or hot eler t é alguna est rat ègia per minimit zar aquest s impact es? Hem comptat amb la confiança del consumidor que ha valorat i apostat, una vegada més en el destí, L'hotels de ciutat estan fermament compromesos gràcies al bon fer de molts col·lectius i a un treball avui dia amb la sostenibilitat com a únic camí per a rigorós de col·laboració públic-privada durant la avançar en l'equilibri entre el desenvolupament pandèmia a nivell d'illa. humà i la conservació mediambiental. Des del sector treballem per a ser una ciutat més sostenible cada Hem de sentir-nos orgullosos, però ser cauts i fugir dia, amb accions i iniciatives i projectes que busquen de triomfalismes perquè la COVID encara persisteix, reduir la petjada ecològica. Unes accions que la guerra a Ucraïna està plagada d'incerteses i les repercuteixen de manera directa en la millora de la derivades econòmiques del conflicte bèl·lic estan ciutat, dels seus habitants i dels turistes que cada llastrant la recuperació econòmica amb una inflació i any ens visiten i als quals volem fer partíceps. costos absolutament disparats que allunyen les perspectives de rendibilitat que havíem vist en uns El GrupoGes va realitzar fa alguns anys un estudi a altres temps. Palma de la percepció que tenia el comerç del centre de Palma i els residents, de l'oferta hotelera que s'ha És evident que la conjuntura té molta afectació sobre suscitat en els últims anys (?Boutique Hotels?). el sector empresarial i les conseqüències s'aniran L'estudi reflectia que el 88.97% del petit comerç, i el observant al llarg de l'any. Les regles del joc han 83.7% dels residents, consideraven que els BH canviat i cal continuar estant vigilants i sent àgils en impulsen l'economia i el benestar dels ciutadans. la presa de decisions per a aprofitar les millors oportunitats que ens ofereixi el mercat. 10  dossi er M EGA CREUERS A PA LM A : Dav i d contra Gol i at Per M ari a Reyero Redacci o Ci utat Foto: Diario de Mallorca. Foto: Aleix Plademunt A principis dels anys 2000 es va començar a impulsar el turisme de creuers al Port de Palma. Aquest model de Posant números als impact es dels creuers Els megacreuers generen una activitat amb molt impacte mediambiental que contribueix a la crisi climàtica, a turisme, basat en el transport de milers de passatgers que l?ecològica i a l?energètica. La regulació crea un estatus de visiten la nostra ciutat durant unes hores, sumat a l?auge laxitud que suposa un greuge comparatiu front d?altres del lloguer vacacional, ha comportat el creixement del activitats (també turístiques), de manera que el sector dels turisme urbà a Palma. Fins al moment, el turisme a Ciutat creuers duu a terme accions que serien impensables i es concentrava a la Platja de Palma. completament il·legals si es tractés, per exemple, d'un hotel al Passeig Marítim de Palma (enfront de la mateixa Des d?aleshores, i amb un parèntesi forçat per la pandèmia, Estació Marítima). han incrementat les escales d?aquests bucs, la seva capacitat de càrrega de passatgers i tripulació i el seu Les emissions nocives dels creuers contenen volum. També han incrementat els impactes nocius micropartícules i diversos gasos com òxids de carboni, d?aquest model de turisme sobre una ciutat petita com nitrogen i sofre (com CO2, NOx o SOx). Els creuers que Palma: la contaminació atmosfèrica, l?emissió de gasos arriben a Palma emeten 9,4 vegades més SOx que tots els perjudicials per a la salut, el soroll, l?impacte paisatgístic, la cotxes de la ciutat, agreujat encara més pel fet que el pèrdua del teixit comercial (els comerços tradicionals, fueloil que fan servir la majoria dels bucs és 3.500 vegades sense poder afrontar el lloguer dels locals, són substituïts més brut que el dièsel per vehicles. Un creuer consumeix per franquícies i serveis turístics). A més, es veu afectat el al port de Palma més aigua que Montuïri, Maria de la Salut dret a la ciutat dels residents i la qualitat de l?experiència i Costitx junts. Cada passatger genera 350 litres de residus dels visitants. al dia. Segons un estudi independent realitzat per Transport&Environment, Palma és la segona ciutat Realment són tan nocius, en termes socials, ambientals i d?Europa (després de Barcelona), contaminada per per a la salut els megacreuers? Aquests impactes no són creuers. compensats pel retorn econòmic a la ciutat? Des de la revista Ciutat hem volgut oferir als lectors i lectores Pel que fa a impactes socials, el turisme dels megacreuers algunes dades. és una activitat contrària al dret a la ciutat que tenen els 11 dossi er Estela de fums tòxics del creuer més gran del món, el Wonder of the Seas, en la seva primera escala a Palma. Més tard, la companyia es va justificar dient que eren "vapors". Foto: Edita Navarro. residents. Dret a viure en seguretat i tranquil·litat. I en termes econòmics? què ens deixen els creuers? Segons l??Estudi sobre la capacitat de càrrega turística Els megacreuers són una activitat contrària a una a Palma?, elaborat per la Foto:Fundació Iniciatives del Aleix Plademunt economia sòlida per a la nostra ciutat. La condició de Mediterrani, un dia mitjà d?estiu abans de la pandèmia no territorialitat dels creuers i el fet de fer servir visitaven el centre històric 8.000 creueristes, tot i que banderes de conveniència els col·loca en una posició en dies amb major afluència arribaven a 16.000 de superioritat econòmica, fiscal, laboral i comercial creueristes, provocant enormes molèsties als amb qualsevol altre tipus de turisme. Pel que fa a la residents, obligats a canviar la seva habitual forma de despesa dels creueristes a la ciutat, principal argument vida. En teoria, amb els límits establerts per l?acord de la patronal de creuers (CLIA) i de la plataforma ?Sí a entre navilieres i el Govern (no més de 3 creuers al dia los cruceros?, sembla que les dades no demostren que -1 d?ells megacreuers-, sense superar els 8.500 turistes aquesta justifiqui tots els impactes ambientals, sobre diaris en còmput setmanal), l?escena no s?hauria de la salut pública i la vida social. Aquests megacreuers, repetir enguany. Però són 8.500 persones a uns pocs són veritables ciutats flotants, proveïdes de tot tipus carrers del centre, concentrats durant unes hores, el d'oferta (botigues, restaurants, cinemes, discos, pistes que la ciutat pot suportar per garantir el ?dret a la d'esports, piscines, teatres, etc.) motiu pel qual el ciutat? dels residents? Més endavant veurem què turista que visita la ciutat té escàs interès per n?opinen des de les entitats de la Societat civil. consumir alguna cosa fora del vaixell. El turisme d?hotel genera una cadena de valor que no es produeix Un altre impacte molt important sobre la dinàmica de en el cas dels megacreuer, que generen un mercat la ciutat són els canvis al teixit comercial. L?adaptació tancat intentant controlar la despesa dels passatgers del comerç als turistes d?unes hores, provoca un canvi tant al vaixell com a terra (per exemple, segons APB el en la tipologia dels comerços que deixen de ser de 40% de les excursions es compren al vaixell). poca utilitat per als residents, provocant el desplaçament dels comerços tradicionals, que són els Quin és el balanç llavors? Un estudi per Venècia de que necessiten els ciutadans per a la seva vida l?any 2014 (Quantifying cruising, Giuseppe Tattara) va quotidiana. El 64% dels comerços del centre històric monetitzar els danys ambientals que genera el turisme de Palma es dediquen al turisme d?alta temporada. de creuers a la ciutat i a la llacuna: contaminació de l?aire mitjançant gasos que afecten la salut pública com En aquest punt és rellevant avaluar, com va fer la NOx SOx o PM, contaminació de la mar, emissió de Fundació Gadeso el 2019, quina és la percepció dels i gasos d?efecte hivernacle, saturació, danys als les veïnes del centre, zona de Palma més impactada monuments, etc. El balanç final entre els ingressos per aquest tipus de turisme. El 64% dels residents provinents del sector i el cost ambiental sempre era opinava que la intensitat turística afecta la seva vida negatiu. Seria molt interessant fer el mateix estudi quotidiana; el 66% trobava que ja havíem arribat o rigorós a Palma, però amb les dades exposades fins al sobrepassat el límit de rebuda de visitants al centre moment sembla que el resultat seria bastant similar. històric. 12  dossi er Plat aforma cont ra els Megacreuers: la lluit a nosaltres era i ha estat clau posar xifres als límits, perquè incansable no quedés en un debat estèril sinó que s?avancés, en termes d?opinió pública, però també traduint-se en passes Per tots aquests motius ara fa tres anys es va constituir la polítiques, en instaurar el relat de que aquesta ciutat no ho Plataforma contra els Megacreuers, que aglutina una pot suportar tot i que s?han de prendre decissions trentena d?entitats veïnals, ecologistes i socials. Des de estratègiques i pensant en el llarg plaç?, explica Garau. llavors, la Plataforma ha reivindicat incansablement la necessitat d?establir límits a aquest tipus de turisme, fixant Així es recollia al Manifest contra els Megacreuers, que ha en 1 creuer al dia i un màxim de 4000 visitants diaris allò recollit prop de 13.000 signatures i l?adhesió a la causa de que la ciutat és capaç de suportar. personalitats com na Maria del Mar Bonet, en Miquel Barceló o n?Agustí Villaronga. Aquestes signatures varen La Plataforma es va presentar, juntament amb el seu ser entregades a l?Autoritat Portuària. Aquell mateix estiu manifest fundacional, un tòrrid dia de juny de 2019, al del 2019 es va exigir, des de la Plataforma, que s?establís costat d?una Rambla atapeïda de turistes. ?Se?ns va una moratòria contra aquest tipus de turisme, que hauria desbordar la sala per la roda de premsa?, recorda Jaume d?estar vigent ?fins a l?aprovació d?una nova regulació més Garau, llavors president de Palma XXI i una de les entitats restrictiva de l?activitat creuerista basada en un diagnòstic impulsores de la Plataforma. L?interès mediàtic i social (i, fidedigne i contrastat sobre els efectes de l?activitat dels per tant, la repercussió al panorama polític) sobre les creuers i megacreuers?. També es demanava que es reivindicacions de la Plataforma no ha decaigut. A una illa constuís una comissió tècnica qualificada i independent on parlar de posar límits al turisme és un tema tabú, les que definiria els límits de la capacitat de càrrega declaracions de la Plataforma, des del primer moment, van mediambiental, social i econòmica del turisme de creuers i generar un intens debat sobre on posar la línia vermella. És megacreuers a Palma i especialment al seu centre històric, important destacar que, tot i venir d?entitats molt diverses així com que es dugués a terme un estudi elaborat per Foto: Aleix Plademunt i amb plantejament molt diferents, van arribar a un acord entitats independents qualificades per avaluar els de mínims? o més aviat de màxims: no es tractava de fer paràmetres contaminants conseqüència de l?activitat de una oposició frontal a qualsevol creuer - aquest tipus de creuers i megacreuers, i, en particular, l?emissió de gasos i turisme, a petita escala, fa dècades que està present a la partícules ultrafines mitjançant punts de mostreig nostra ciutat sense generar impactes negatius -. Es va instal·lats en xarxa, en ubicacions davant del port i a la acordar, basant-se en els estudis de capacitat de càrrega resta de la ciutat. Tres anys després, cap d?aquestes realitzats al centre de Palma i a l?exemple d?altres ciutats propostes ha tingut resposta de les institucions. del món, establir en 1 creuer i 4000 passatgers diaris. ?Per 13 dossi er Aquell primer estiu de lluita ?prepandèmica? l?acabada El juny del 2021 la Plataforma contra els Megacreuers de nèixer Plataforma va demostrar múscul es va sumar a altres Capitals espanyoles (Barcelona, organitzatiu organitzant la Jornada Internacional la València, A Coruña i Vigo) a la concentració unitària Jornada internacional sobre turisme de megacreuers: #StopCreuers. A Palma aquesta concentració va tenir ?Limitar o morir d?èxit??. A la jornada, que va tenir lloc lloc a un dels llocs més emblemàtics de la ciutat, així al Centre Flassaders de Palma, hi participaren experts com aturada obligada dels milers de creueristes que la d?Itàlia, Alemanya, Bèlgica i Espanya amb l?objectiu visiten cada dia: el mirador de la Seu. El portaveu de la d?aportar dades, generar propostes i reflexionar Plataforma i expresident de Federació d'Associacions entorn del model del turisme de megacreuers i els seus de Veïns de Palma, Joan Forteza, va manifestar que impactes a nivell ambiental i social. "les organitzacions veïnals, socials i ecologistes mantenen la seva exigència de limitar a un per dia, El març de 2020 va començar una ?moratòria durant els 365 dies de l'any, l'arribada dels obligada?, a causa de la pandèmia. El juny de 2021 va megacreuers al port de Palma, la qual cosa suposaria arribar el primer creuer després de l?aturada, amb reduir a menys del 50% la reducció dels 2,6 milions de rebuda institucional inclosa (que algú va comparar creueristes que van arribar al port de la ciutat l'any amb ?Benvingut, Mr. Marshall?), i a poc a poc es va anar 2019". "Creiem que aquesta limitació d'un megacreuer recuperant el ritme. En aquest moment, la Plataforma al dia en el port de Palma seria suportable per a la va sumar una preocupació més a la seva extensa llista: ciutat, incrementaria la qualitat dels creueristes i ?el turisme de creuers fa que un possible positiu per permetria a la ciutadania que es pogués suportar de coronavirus sigui difícilment traçable i aïllable, de forma més efectiva la incidència que té arribada dels manera que suposa un perill potencial per a les ciutats creuers sobre la vida i els serveis", va afegir, posant on fan escala; així com una manca de seguretat per al l'accent que "les organitzacions veïnals, socials i mateix passatge i tripulació, Foto: que Aleix es pot trobar amb la Plademunt ecologistes no demanen l'eliminació d'aquesta conjuntura de veure?s obligat a romandre confinat al activitat, sinó la seva regulació?. buc?, van manifestar. Durant els mesos següents, i amb la humanitat sencera encara amb moltíssimes Fent una mirada panoràmica a les xifres, sembla que el restriccions de moviment i socials, els creuers varen sector dels creuers es recuperar enguany. Si el 2019 anar intensificant la seva activitat, i, com es preveia, hi van atracar a Palma 590 creuers, el 2020, primer any va haver nombrosos casos de brots al món. Sense anar de la pandèmia, la xifra es va enfonsar fins a les 42 més lluny, a inicis d?aquest mateix any, 54 persones naus. L?any 2021, la represa de l?activitat va significar contagiades en un megacreuer foren desembarcades a 175 escales. Enguany la xifra es triplica i assoleix 533 Palma. ?Estam parlant de naus enormes, que creuers al port de Ciutat, la qual cosa representa un transporten a milers de persones a diversos llocs, amb 90% dels nivells del darrer any abans de la pandèmia. molts espais interiors, que van de port a port. Una El 2019 arribaren a Palma 2.220.132 passatgers, bomba biològica de rellotgeria en plena pandèmia?, segons les dades de l?Autoritat Portuària de les varen manifestar des de la Plataforma. Balears. 14  dossi er Per l??estiu de la recuperació turística?, la Plataforma veure es converteixi en canvis substancials, per primer cop contra els Megacreuers ha llençat la campanya ?Fora a les nostres illes es posen numerus clausus al turisme, en d?escala: aquest turisme és insostenible?, que fa èmfasi en aquest cas de creuers: fins a 2026 no es permetran més de la desproporció d?aquest tipus de turisme sobre la ciutat. 3 creuers -un d?ells megacreuer- i 8.500 passatgers al dia. Amb el llançament de la campanya, anunciaven ?a les El cert és que, des que s?anuncià l?acord hi ha hagut portes de l?estiu, en un moment en que sembla que el camí diversos incompliments al mateix. El Govern s'escuda en escollit per les institucions encarregades de vetllar pel els anunciats "dies excepcionats": es preveu que hi hagi, al nostre benestar (l?Estat, a través de l?Autoritat Portuària, i menys 18 dies en que coincidiran 4 creuers al Port de el Govern de les Illes Balears) és continuar promovent un Palma. model de turisme insostenible, des de la Plataforma contra La Plataforma contra els Megacreuers està molt pendent i els Megacreuers volem mobilitzar la ciutadania més que denuncia cada vegada que hi ha més de 3 creuers a port, a mai?. La campanya contempla una sèrie d?accions, com més de qüestionar que es posin límits mentre els creuers instal·lació de taules informatives sobre els impactes dels no aturen de créixer de dimensions i capacitat de creuers per ciutadania i visitants (així ho varen fer al transportar passatgers, demanant-se si no és això una Castell de Bellver, coincidint amb el Diumenge de l?Àngel, i nova estratègia del sistema per semblar que s?adapten a a la plaça Major), la sortida amb el veler en actiu més antic les demandes socials sense perdre beneficis. Per això, d?Espanya, el Rafael Verdera, per rebre el nou creuer més últimament han anat reclamant que no pugui entrar a gran del món, el Wonder of The Seas, i la instal·lació d?una Palma cap megacreuer, ja que aquests estan xarxa ciutadana de sensors de qualitat de l?aire. definitivament ?fora d?escala?. ?Qualsevol lluita, moviment social, resistència, hi ha la De qualsevol manera, es pot afirmar que la incidència de la necessitat de persistir: això ho té la Plataforma contra els societat civil dona els seus fruits. Des de Barcelona, la Megacreuers?, reconeix Margalida Foto: Ramis, portaveu del Aleix Plademunt batlessa Ada Colau mira les Balears com a model per GOB, entitat que forma part de la Plataforma, ?té la regular també el turisme de creuers a la seva ciutat, potser capacitat d?insistir, no només per generar opinió pública sense ser conscient que, darrere les passetes que fa el crítica davant aquest model, sinó també capacitat de Govern i el sector dels creuers hi ha els esforços colosals generar espais d?incidència i interlocució política?. El cert de la societat civil. Perquè com diuen des de la Plataforma és que gran part de l?activitat de la Plataforma ha tingut contra els Megacreuers: ?podem semblar petits, però som lloc de portes endins, amb innumerables reunions amb les molts i la nostra lluita és gran?. Acabarà la batalla com la institucions i els partits polítics. Aquesta pressió constant i lluita entre David i Goliat? la reiteració continua de la necessitat de posar límits molt probablement estiguin al darrere (o sens dubte, hagin contribuït molt) a l?acord que es va anunciar el passat desembre i es va escenificar fa unes setmanes entre el Govern i les navilieres. Tot i que carregat d?una dosi important de màrqueting i posada en escena, que està per 15 dossi er Construi r una ci utat en contra del s resi dents Per M ari bel A l cázar Presi denta de l a Federaci ó d'A ssoci aci ons de V eïns i V eïnes de Pal ma L a pandèmia va contribuir a fer evident la de- pendència econòmica absoluta del turisme i també fins mergit i esclau i dels seus efectes sobre l'increment del preu de l'habitatge, inaccessible per a qui viu d'un salari. Els empresaris es queixen de la manca de mà d'obra de temporada, però a qui pot interessar una a quin punt ens fa vulnerables. La tornada a la "nor- feina per un salari que s'anirà gairebé íntegrament al malitat" està posant en evidència com es transforma la lloguer d'un habitatge, en una comunitat on la inflació ciutat, com l'activitat turísticaFoto: Aleix massificadaPlademunt està envaint general es veu encara més incrementada pels efectes les nostres vides en aspectes tan importants com del turisme. l'habitatge i el dret al descans. Alhora, zones del centre i barris, suposadament prote- Enrere van quedar els dies ennuvolats o de pluja, quan gits, com Santa Catalina o el Jonquet es converteixen els turistes deixaven la platja i aprofitaven per visitar la en restaurants i sales de festa nocturna a l'aire lliure, ciutat. Ara la ciutat és envaïda cada dia per una massa on el descans per als veïns és impossible de dia i de nit. de turistes que dificulta fins i tot poder caminar pel La població habitual que pot tendeix a abandonar la carrer i el comerç del centre abandona la seva funció zona, venent les seves cases a baix preu a empresaris de proveir la ciutat per enfocar- se cap a aquest tur- que la destinaran a lloguer de vacances. isme de creuer, contaminant de l'aire, de l'aigua, dels preus i de la vida ciutadana. Anar al centre és cada dia El servei de taxi es posa quasi íntegrament al servei del més insuportable, el centre està en risc de deixar de turisme. En temporada alta, ni a les parades ni per ser part de la nostra ciutat. telèfon s'hi pot accedir, és més que probable que no n'hi hagi cap per cobrir el servei sol·licitat. Els serveis La planta hotelera també s'expandeix. Quan s'estableix públics, inclosa la seguretat policial si cal, es destinen la moratòria vigent sobre l'obertura de nous hotels a prioritàriament a cobrir les necessitats de les zones Palma ja hi ha en tramitació més de quaranta llicències turístiques. Les urgències sanitàries també es que quedaren fora de la moratòria i que encara s'estan col·lapsen i les primeres morts per la caiguda des de executant, cosa que ens du a demanar-nos fins on s'es- balcons o penya- segats semblen inaugurar la tempo- taria ampliant aquesta oferta hotelera si no s'hagués rada turística de l'any en curs. establert la moratòria. Per abastir de serveis una població que es multiplica Però també apareix el fenomen del lloguer de va- per tres, l'Ajuntament no disposa de recursos fixos. La cances, que converteix en un allotjament turístic tota despesa que suposa aquest increment l'assumim bàsi- la ciutat. Encara que la Federació d'Associacions de cament la població treballadora resident, un exemple Veïns de Palma hagi aconseguit una Iniciativa Popular són els vint milions d'euros que es destinaran a mil- que ens situa com la primera ciutat d'Europa a prohibir lores a la Platja de Palma, un espai ocupat majoritària- el lloguer turístic a habitatges plurifamiliars, la realitat ment per turistes i cada dia més aliè a la població de la és que l'activitat continua estenent-se per tota la ciu- ciutat. Per si tot això no fos prou, també es pretén am- tat amb total impunitat, arribant a barris com Son pliar l'aeroport i incrementar encara més el nombre de Cladera, Son Oliva, Camp Redó, Son Gotleu, etc. vols i de visitants. Les inspeccions brillen per la seva absència o per la És el moment de demanar-nos: quin és el límit, on ens seva escassetat i ofereixen pocs resultats reals. És du la dependència d'aquest model de turisme massiu i igual l'evidència dels anuncis a les plataformes digitals i descontrolat, on van la major part dels beneficis que tota la càrrega de festes nocturnes i diürnes, de sorolls genera, què ens queda a la població treballadora, si és descontrolats, de queixes de residents, de treball sub- aquest el model de ciutat, de feina i de vida que volem? 16  dossi er Dos retalls de notícies publicades recentment per Diario de Mallorca: el turisme s'endinsa als barris . Foto: Aleix Plademunt També és moment per demanar-nos quan i qui va de- La pandèmia ens ha donat una gran lliçó sobre la pre- cidir la destrucció dels altres sectors productius que hi carietat en què estem instal·lats davant de qualcuna havia a l'Illa i convertir-nos, exclusivament, en un ter- circumstància adversa i també que hi ha una altra ritori destinat a les vacances, més o menys tranquil·les manera de viure si es tingués de què, si hi hagués algun o més o menys desenfrenades, de la població d'altres altre sector productiu en el qual treballar. Per això, la zones d'Europa. tornada a aquest model d'activitat turística està sent més incòmoda i insofrible, a més d'estar fora mida, i les Per a ningú és desconeguda la inversió estrangera i de nostres vides s'enfronten a aquesta mena d'avidesa in- grans fons en aquest negoci, una inversió que pot saciable d'atreure turistes, de manera descontrolada, marxar tan ràpidament com ha arribat, sense cap vin- on tot s'hi val, penetrant fins i tot les nostres llars i el cle ni respecte per aquesta terra ni pels qui l'habitem i nostre descans. treballem. Els empresaris locals, alguns directament lligats a aquest sector del capital financer globalitzat, És cert que som unes de les comunitats que més con- tampoc no tenen cap inconvenient a emportar- se els tribueix a les arques de l'estat, però no serveix de res beneficis al Carib, al Nord d'Àfrica o a qualsevol altre rescatar part d'aquesta contribució si no es canvia el indret. Ells sí que tenen clar que cal diversificar la pro- model productiu, si aquests recursos van a parar a ducció per no dependre d'un únic lloc. Per la seva aquest pou sense fons que s'engolirà el que li donem i banda, els petits propietaris locals, molts dedicats a ens mantindrà com una societat dependent, que ha de l'oferta complementària i comercial, només veuen que sacrificar el seu territori, els seus recursos i la seva cal portar com més turistes millor per assegurar la cultura, descapitalitzada i sense perspectiva de futur ni caixa immediata, però sense més visió de futur, sense model propi de vida, que només n'és propietària del més perspectiva que el que és immediat. que hem anomenat "oferta complementària", és a dir, de res que sigui decisiu. Les institucions que ens governen es senten obligades a mantenir la servitud al model turístic dominant. En- No podem continuar perduts al bosc de les conse- front es situa la pressió d'una població treballadora qüències, cada un en allò que més l'afecta. Cal apuntar que en pateix les conseqüències i no atura de queixar- directament al model i als qui l'imposen i el pro- se i exigir solucions que són impossibles mentre con- tegeixen. És moment per pensar què volem, quines op- tinuï vigent aquest model, únic, extensiu i massiu, cions productives alternatives tenim i fins a on estem mentre les institucions estiguin al seu servei i mentre disposats a lluitar. continuem assumint que no hi ha cap altra opció, que no som capaços de produir res més que oci, de qual- sevol mena, en qualsevol espai, a qualsevol preu. 17 dossi er Establ i r l ími ts per enf orti r l ?acti v i tat turísti ca Per Juanj o Suárez Redacci ó Ci utat A quest mes de maig s'ha confirmat que Venècia instaurarà un sistema de reserves per a poder accedir mancança de comerços de proximitat i, per tant, una alteració en la vida de barri. L'estiu de 2020, en plena pandèmia i encara limitats a la ciutat. A partir d'ara, els visitants hauran d'haver per les restriccions de la desescalada, es va repetir reservat una estada a un allot jament turístic venecià (a l'estudi al centre històric, en aquest cas analitzant l'ac- un legal, s'entén) o bé registrar-se online en cas de no tivitat econòmica i social a l'eix plaça d'Espanya - car- pernoctar. Amb aquesta mesura, les autoritats locals rer de Sant Miquel - plaça Major ? plaça de Cort - La pretenen limitar l'entrada a 40- 50.000 turistes, en- Seu. El 51% dels comerços d'aquest eix romanien tan- front dels pics de més de 100.000 persones Foto: Aleix que s'han Plademunt cats, i fins i tot comerços que poden semblar tenir un arribat a comptabilitzar la darrera Setmana Santa. Fa client local, com farmàcies o merceries, acusaven una uns anys la instal·lació de torns a l'entrada de Venècia davallada de vendes en comptar entre els seus clients ja va generar certa controvèrsia. Ara, la cita prèvia ar- majoritaris, efectivament, a turistes. La ciutat històrica riba ja no per accedir a un museu o veure un especta- era un decorat fràgil amb les barreres baixades, i en- cle, sinó per passejar per la ciutat. És una solució o és el cara avui ho és a alguns punts. fracàs definitiu d'un model? El turisme massiu i les estades d'un dia o poques hores En espais com Venècia (ubicada a la llacuna) o a una illa reconfiguren la ciutat adaptant- la a les necessitats de com Mallorca, s'evidencia com el territori té uns límits consum d'aquest tipus de turisme. Franquícies i nego- molt definits i uns recursos molt concrets. És aquí on cis clonats que homogeneïtzen les ciutats europees, entra el concepte de "capacitat de càrrega turística". alhora empitjorant la qualitat de vida dels residents i Tal com la defineix l'Organització Mundial del Turisme, degradant l'experiència dels visitants. La reapropiació es tracta del "nombre màxim de persones que poden urbana per part dels residents ha de tenir la capacitat visitar una destinació turística alhora, sense causar la d'enfortir el teixit comercial i alhora retornar el caràc- destrucció física, econòmica i sociocultural de l'entorn, ter propi a Palma, fent del centre històric de nou un així com la disminució inacceptable de la qualitat en la barri on viure i conviure. satisfacció dels visitants". L'ajuntament de Palma va posar en marxa l'any 2019 A Palma diverses entitats ciutadanes ja fa anys que l'app "Welcome Palma", que ofereix informació en alerten de la problemàtica de la massificació i de les temps real del nivell de saturació dels carrers del cen- seves repercussions socials i econòmiques. De fet, en tre. Una iniciativa amb la intenció d'ordenar els fluxos les darreres dècades s'ha experimentat com un major de turistes que difícilment podrà incidir en el desig de nombre de turistes no es tradueix en major riquesa per visitar determinats indrets en aquells que disposin a la ciutadania, mentre que, en canvi, sí que han anat només d'unes poques hores a la ciutat. En aquest sen- en augment els efectes negatius derivats de la massifi- tit, l'ordenació hauria d'anar més aviat en la línia de la cació. Per exemple, l"Estudi sobre capacitat de càrrega reivindicació ciutadana i la proposta de la Plataforma al centre històric" en el qual va col·laborar Palma XXI contra els megacreuers, en el sentit de definir limita- l'estiu de 2018, estimava una mitjana diària de 38.000 cions en funció d'estudis ambientals, socials i turistes, mentre que la població empadronada era de econòmics que l'avalin. Per tal d'evitar els sistemes de només 25.000 persones. Aquest desequilibri com- "cita prèvia" i les restriccions in situ, l'estratègia hauria porta, entre d'altres, una alteració del teixit comercial. d'anar més encaminada a la gestió dels accessos, és a Tal com apuntava l'estudi, el 65% de les activitats del dir, del port i l'aeroport. I per això serà necessari es- centre històric es dediquen al comerç turístic espe- tablir la capacitat de càrrega turística de Palma i de cialitzat en temporada alta, de manera que hi ha una l'illa. 18  dossi er A ssetj ats Per Jaume Garau Pal ma X X I Foto: El Mundo. E ls que vivim en el centre històric de Palma, tenim la sensació d'estar assetjats contínuament per una quantitat Si no pots anar-te a viure a un altre lloc i els caps de setmana has de quedar- te en el teu estimat centre històric, estaràs molt animat perquè sempre hi ha una activitat o una altra. La Fira de la Cervesa, la marató nocturna, els mercats ambu- diversa de persones, automòbils i comerços plens de gent lants ?cutres? amb l'excusa que són medievals o nàutics, les durant tot el dia i part de la nit. Als matins si anam a treballar exposicions de grans fotografies il·lustrant l'espectacle del o a passejar d'hora, el primer que ens trobam és un trànsit planeta, on se serveixen mojitos tot el dia. Magaluf ha tri- de camions i camionetes que circulen per tots els carrerons omfat a Palma. Els tornejos, desfilades i competicions de fins a arribar a les places principals on descarreguen els tota mena, fan que moltes vegades no puguis entrar a ca productes dels bars, restaurants i comerços que en ella es teva si vens de fora perquè la circulació està bloquejada per concentren. Una de les principals Foto: Aleix Plademunt concentracions es dona en tal o qual activitat. la Plaça del Rei Joan Carles I, però igual podria ser les Dras- sanes, la plaça de Santa Eulàlia o la Plaça Major. Així és com ha acabat la nostra ciutat històrica, una de les més belles i grans d'Europa. Un espai en què l'administració i Molt poques hores després, les principals artèries en les l'Església posseeixen molts edificis que, o bé són turístics, o quals encara poden passar els cotxes privats i els taxis i au- bé viuen d'esquena al que passa a la ciutat. Un espai en què tobusos s'omplen de trànsit, a més de grups de turistes la ciutadania i l'administració ha invertit milers de milions procedents dels creuers o els autobusos i cotxes de lloguer. d'euros per a acabar convertit un lloc cada vegada més Els turistes es desplacen durant hores per tots els carrers ?cutre?, per a fer negoci turístic o especulació immobiliària. comercials del centre, és a dir, per gairebé totes les vies Segurament hi ha més immobiliàries que farmàcies, aquests principals. De tal manera que si volem anar d'un lloc a un al- negocis que han proliferat perquè persones o grups comprin tre, el