Revista CIUTAT #12

Novembre 2021 Núm. 12 PGOU: Com podri a ser l a ci utat de 2040?  EN A QUEST NÚM ERO DE CI UTA T La ciutat pensada a llarg terminit Per Juanjo Suárez 04 Palma XXI facilita trobada entre responsables polítics i tècnics del PGOU i grup d?experts en urbanisme 10 Mapes de Ciutat Abans i després del PGOU 11 La ciutat complexa, compacta i contínua Edita: Per Onofre Rullan 12 PGOU: La necessitat d'incloure la sostenibilitat al cor de la ciutat Per Pau de Vílchez 13 Planejament i ordenaci Per Joan Forteza 14 www.palmaxxi.com El nou PGOU i la ciutat històrica de Palma info@palmaxxi.com Per Jaume Garau 15 Ciutat és una publicació independent i plural que defensa la llibertat d'expressió. Les opinions expressades a les seves planes no són assumides La ciutat que volem necessàriament per Palma XXI, sinó que pertanyen als seus autors i autores, Per la Junta del COAIB que en són responsables. 16 Direcció: Maria Reyero i Juanjo Suárez Consell assessor: Jaume Garau, Lluïsa Dubon i Climent Picornell Notícies de Ciutat En aquest número han col·laborat: Onofre Rullan, Pau de Vílchez Moragues, 17 Joan Forteza i Junta del COAIB. El futur de Palma: notícies de les entitats 18 La ressenya: La ciutat a l'horitzó 19 Amb el suport de: La Ciudad Cuántica: Per Lourdes Durán 20 Foto: Territorio y Ciudad. EDI TORI A L La recent Aprovació Inicial del Pla General d'Ordenació Urbana de Palma ha obert noves expectatives sobre què pot ser el futur de la ciutat. El fet d'haver mantingut més de vint anys un mateix planejament ha creat molts problemes, que es poden apreciar des de moltes perspectives, una d'elles és, sens dubte, la gran quantitat de modificacions puntuals que s'han anat realitzant, que d'alguna manera han contribuït a fer-lo de cada vegada més difícil de manejar i poc adequat a la realitat ciutadana, que en aquests 23 anys ha experimentat canvis substancials. Per tant és d'imperiosa necessitat arribar com més aviat millor a la seva aprovació definitiva. A més, aquest retard implica haver de resoldre moltes problemàtiques simultàniament. És cert, però, que aprovar un pla general és una empresa molt complexa i difícil, és necessari tenir un bon coneixement de les diverses problemàtiques que s'han de resoldre i, especialment, tenir clar el model de ciutat cap a on es vol anar. Un fet transversal ha d'inspirar tot el Pla i que d'alguna manera es plasma als diferents eixos: la urgent necessitat d'afrontar els reptes que suposa i suposarà el canvi climàtic. Ja fa palesa aquesta voluntat des del seu apartat inicial, que és ja una proposta potent: Protecció i ús racional del territori. D'una banda redueix extensió del perímetre urbà i el concentra ? incrementa edificabilitat en alguns indrets -, d'altra banda estableix unes previsions de l'evolució de la població moderades, pensant que aquesta seria l'evolució possiblement propera a la real, a diferència de les previsions que ofereix l'Institut Nacional d'Estadística, que projecta el futur poblacional - per a les Illes Balears - suposant que es mantindrà en el temps la mateixa dinàmica que l'experimentada fins ara. L'eix primer: Palma, oberta al mar i la natura i l'eix quart: Palma, una ciutat resilient i autosuficient front al canvi climàtic, suposen ja una proposta clara d'encarar aquesta problemàtica. D'altra banda, els altres eixos: Humanització de la ciutat i mobilitat sostenible -segon eix-, Palma, ciutat de barris i pobles. Una ciutat per a la gent - tercer eix - i Diversificació econòmica: una ciutat d'encontre i intercanvi - cinquè eix - també estableixen unes propostes que, d'una manera o altra, contemplen la problemàtica que el canvi climàtic implica. Volem destacar també que el Pla presenta una visió global i sistèmica de tot el terme municipal, on tots els elements s'interrelacionen i on el sòl rústic adquireix el protagonisme que mereix i que ha de ser un dels elements clau i transformadors per fer possible aquesta ciutat resilient, que s'assenyala a l'eix quart. Una de les qüestions primordials per aprovar un planejament i que aquest resulti útil i perdurable és aconseguir el màxim consens possible i una eina fonamental per aconseguir-ho és la participació ciutadana. Els processos participatius, en aquest cas, s'han dilatat molt en el temps, recordem que el procés es va iniciar l'any 2015. Ara ens trobam davant un moment important que hem de saber aprofitar per fer arribar a l'Ajuntament les propostes que des de la ciutadania pensam que poden contribuir a millorar-lo. Serà necessari consultar la informació detallada i a partir d'aquí fer les al·legacions que es consideren més oportunes, ens hi jugam molt. Per la cabdal importància d'aquesta eina de planejament urbanístic en el que serà la ciutat del futur, hem volgut dedicar un número de la revista a analitzar el PGOU i fer-lo més proper als nostres lectors i lectores. dossi er La ci utat pensada a l l arg termi ni Per Juanj o Suárez Pal ma X X I Foto: CAIB. "R eflecteix la ciutat que volem per al 2040". Amb aquest En el cas de municipis petits que no poden permetre's l'elaboració d'un Pla General proposa mesures de mobilitat... I defineix els usos del sòl, el sòl urbà i l'urbanitzable. desig, el batle José Hila (econòmicament costós), A Palma, els antecedents dels presentava fa uns dies el nou aquests es basen en unes PGOU els hem de cercar al PGOU de Palma. I és que el Normes Subsidiàries. primer Pla d'Eixample de PGOU és, efectivament, el Un PGOU com el que es Calvet, de 1901, que ordenava document de referència per a la presenta aquests dies a Palma el desenvolupament urbà més construcció de la ciutat amb la planifica tots els aspectes enllà de les limitacions de les vista posada a l?horitzó. involucrats amb el antigues murades i l'espai lliure Un Pla General d'Ordenació desenvolupament de la ciutat. perimetral a aquestes (les Urbana (PGOU) permet Hi ha una sèrie de principis anomenades zones dissenyar, organitzar, planificar fonamentals que es pretenen polèmiques). L'eixample de 400 i ordenar els usos d'un territori assolir amb els PGOU, com ara, hectàrees va ser calculat per a a escala municipal. És una impedir l'especulació, facilitar 25 anys, pensant que la ordenança amb caràcter l'accés a l'habitatge digne o població de Palma es pogués normatiu amb uns criteris millorar la qualitat de vida de duplicar en aquest període de bàsics que s'han de seguir com les persones amb la millora de temps, passant dels 62.000 als a base legal i a la qual s'han les infraestructures o els serveis 124.000 habitants. Com d'acomodar altres plans més públics. Així, el PGOU té en assenyala el doctor en concrets (com els Plans compte el creixement Geografia Jesús González, les Especials) o les llicències de poblacional i el llindar al qual es projeccions varen ser l'ajuntament; sense perjudici de necessitarà una revisió del Pla, equivocades: el 1930 la la legislació sectorial (com la de determina els nous habitatges, població se situava entorn dels Costes, Domini hidràulic o regula la ubicació de 88.000 habitants i una part de Carreteres) i la d?ordenació determinats negocis com ara l'Eixample encara no s'havia territorial (com les DOT i el PTI), els de restauració, estableix la completat cap al 1940. que els PGOU han de respectar. creació de noves zones verdes, El Pla de General de 1917, el 4  dossi er Pla Calvet, Pla Bennazar i Pla Alomar. conegut com a Pla Bennazar, En el context del primer boom varen ser les propostes de abordava principalment la turístic, el PGOU de 1963 era zonificació amb quatre polígons reforma circulatòria del centre clarament desenvolupista, amb monofuncionals: educatiu (Son històric per a millorar la la intenció de donar resposta a Rapinya), sanitari (Son Dureta), comunicació i alhora enllaçar la creixent activitat econòmica i industrial (Son Castelló) i d'oci i aquestes zones amb l'eixample. a la immigració peninsular turisme (s'Arenal, el Terreno i Seria el 1939 quan s'obriria un atreta per l'oferta laboral. Cala Major). concurs públic per a la redacció Algunes propostes d'aquest pla El PGOU de 1973 projectava d'un pla urbanístic global que es corregiren amb el PGOU de una població de 540.000 havia de contemplar la reforma 1973, de Ribas Piera. Segons la habitants per a 1985. La interior, la revisió de l'eixample geògrafa Pilar Buendía, aquest realitat, novament, va ser molt i la incorporació legal i pla intentava frenar el fort diferent, i per aquesta data la urbanística dels nuclis que creixement motivat per població de Palma no superava havien anat sorgint més enllà l'augment demogràfic, la les 300.000 persones. Per això, de l'eixample de Calvet. El Pla industrialització i el boom al PGOU de 1985 va prioritzar la General d'Alineacions i turístic. Entres d'altres mesures, protecció del sòl rústic i la Reforma, o Pla Alomar, en va el PGOU de 1973 subdividia urbanització i edificació de resultar guanyador i va ser Palma en deu barriades a les bosses buides abans que aprovat definitivament el 1943. quals caldria dotar l'expansió de la ciutat existent. d'equipaments i El primer PGOU de Palma És important destacar que en infraestructures, amb la idea pròpiament dit, ja d'acord amb aquesta etapa es varen d'establir zones urbanes la Llei del Sòl de 1956, va ser desenvolupar els Plans autònomes que ordenarien redactat per tècnics municipals. Especials de Reforma Interior tota la ciutat. Aquesta proposta, La memòria del Pla s'adjudica a del Puig de Sant Pere (aquest, però, no va aconseguir els l'arquitecte municipal García aprovat amb anterioritat al objectius que s?havia marcat. El Ruiz i va ser aprovat el 1963, PGOU de 1985), des Jonquet, sa que sí que es varen dur a terme amb el batle Máximo Alomar. Calatrava i sa Gerreria. 5 dossi er Portada del nou PGOU i imatge de la presentacó a l'Ajuntament El pla vigent fins ara datava de resultaran sovint en projectes nou equip de govern, fet pel 1998, amb algunes revisions sobredimensionats fallits (p. ex. qual es presenta ara un nou Pla parcials fetes durant la dècada palau de l'òpera), executats General. Des de l'aprovació de dels 2000. Segons Sonia Vives, amb retards (com el Palau de la Llei del Sòl de 1956, s'havia doctora en Geografia, aquest Congressos) o conclosos, però aprovat un PGOU per dècada, PGOU de 1998 trencava amb la amb una escassa funcionalitat aproximadament cada deu visió de conjunt de la ciutat (el cas del Palma Arena). anys. Amb aquest, finalment, plantejada el 1985 i apostava s'han hagut d'esperar més de La revisió del PGOU de 1998 es pels megaprojectes i les grans 20 anys. va aprovar al ple de obres com a model de ciutat. l'Ajuntament el setembre de Unes polítiques que s'han 2013, tot i que ja ha estat d'ubicar dins l'impuls de la profundament reformat pel bombolla immobiliària i que 6  dossi er Pal ma X X I f aci l i ta trobada entre responsab l es del PGOU i grup d?ex perts en urbani sme Aquest passat mes d'octubre s'aprovà inicialment el document urbanístic de referència de la ciutat: el Pla General d?Ordenació Urbanística de Palma. Aquesta important eina de planificació, que hauria de regir el desenvolupament de la ciutat durant els pròxims 20 anys, requereix un coneixement a profunditat de les seves mesures i implicacions, especialment estant ara en període d?al·legacions. Des de Palma XXI hem entès aquesta tasca com una responsabilitat ciutadana i per això ens posam mans a l?obra per entendre, més enllà de rodes de premsa i presentacions generals, els detalls del nou PGOU. Amb aquesta voluntat vàrem convocar, d?una banda, als màxims responsables del Pla dins de l?administració municipal, la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol; i Joan Riera i Gabriel Horrach, gerent i director general d?Urbanisme, respectivament. De l?altra, vàrem citar a amics i amigues propers a Palma XXI, experts i expertes en la matèria: arquitectes, geògrafs/es, especialistes en territori i veïns i veïnes que han seguit de prop el procès del nou Pla General. Es va generar així un espai de diàleg i trobada tècnica i política on, des de l?Ajuntament ens varen exposar detingudament els objectius, eixos i mesures específiques del PGOU, i des del públic es varen poder formular preguntes molt concretes, així com dubtes i inquietuds. ?Des de Palma XXI hem volgut facilitar aquesta eina tan complexa i sectorial, no tota la ciutadania xerrada propera, i alhora, tècnica, sobre el nou Pla poden conèixer que significa; per això, volem estar General de Palma?, va encetar la trobada Lluïsa Dubon, actius en traslladar el PGOU als veïnats i veïnades?. presidenta de Palma XXI, ?volem felicitar l?Àrea de Això, amb l?objectiu de rebre al·legacions (el termini Model de Ciutat per la feina ja feta i sobretot està obert fins al 31 de gener). ?Mirarem d?incorporar encoratjar-vos pel que queda?. totes les al·legacions que, dins del marc normatiu vigent, vagin en el mateix sentit del PGOU en termes La regidora, Neus Truyol, va ser l?encarregada de la d?impulsar una ciutat més sostenible, millorar l?accés a introducció del diàleg, agraint Palma XXI per ser ?una l?habitatge, incrementar els equipaments públics, entitat molt activa, tant en propostes, com en la mantenir la contenció d?ocupació del territori, voluntat d?aprofundir en diversos temes, amb molta fomentar la diversificació econòmica i protegir el implicació?. Truyol sobretot va manifestar l?interès de patrimoni (urbà i arquitectònic)?, va explicar la l?Ajuntament de socialitzar el PGOU: ?Com que és una regidora als i les assistents. 7 dossi er Al PGOU moltes de les línies mestres s?han debatut al 1. Pal ma, oberta al mar i l a natura Consell de Model de Ciutat, on entitats com Palma Es proposa identificar els corredors verds i XXI tenen representació. És un document que està augmentar la superfície de parcs en més de 2 milions estructurat perquè pugui ser un poc més amè i de m2 nous. També la recuperació i protecció del entenedor. Joan Riera i Gabriel Horrach passen a front litoral a través de projectes de transformació explicar els seus eixos i mesures principals. com és la renaturalització de la Platja de Palma, per recuperar l'ecosistema i fer el litoral més resilient als 0. PUNT TRA NSV ERSA L: Protecci ó i ús efectes de la crisi climàtica. I sense oblidar l'aposta raci onal del terri tori per la sostenibilitat del territori i potenciar el sector agrícola amb la creació del Parc Agrari, que és també Es basa a prioritzar la conservació i reconversió dels una aposta per la sobirania alimentària. sòls ja transformats en compte de consumir més territori. Per tant, una contenció dels nous creixements ajustats al sòl urbanitzable estrictament 2. Humani tzaci ó de la ci utat i suficient i necessari per a satisfer les previsions mobi l i tat sosteni b l e demogràfiques. ?Estudiant el que ha passat els Palma ha de ser la ciutat dels 15 minuts. Ja s'estan darrers 20 anys en termes demogràfics veim que fent passes importants a Ciutat en aquesta direcció i Palma ha crescut moltíssim, un 40% en relació al el nou Pla General dibuixa les línies del futur: eixos 1995?, explicà Joan Riera, ?si seguim aquesta cívics transversals i radials i el model de les superilles dinàmica estaríem parlant de que la ciutat creixerà en per a fomentar la ciutat de proximitat. A nivell de 175.000 persones en 20 anys, el que ens sembla ciutat, es dissenyen projectes estratègics com és la totalment fora de lloc Nosaltres situam un escenari reconversió de la via de cintura i els nusos de canvi a de creixement d?un 0?66% (moderat), preveim un diferents llocs de ciutat. Ambdós, a més de millorar la creixement de 66.000 persones en 20 anys?. mobilitat a escala humana, permetran cosir els barris Concretam en un 46% menys (225,56 ha) respecte i crear noves zones verdes. les previsions de creixement del planejament previst en l'Avanç. A més, es desclassifiquen fins 212 ha de sòl . ?Creim en l?urbanisme per establir contenció en l?ús del territori?, va explicar Joan Riera, ?hi ha un consens Ref erents del nou a l?illa sobre que s?han de posar alguns límits, PGOU de Pal ma l?urbanisme pot ser un mecanisme per fer-ho?. 1. Carta per la planificació ecosistèmica ciutats. Agència ecologia urbana de BCN 2. Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides 8 3. Agenda urbana espanyola  dossi er 3. Pal ma, ci utat de b arri s i pobl es. Una ci utat per a l a gent. Es proposen mesures que fomentin aquesta ciutat policèntrica: amb mescla d'usos i habitatge assequible que garanteixi equilibris socials; és a dir, la ciutat de les cures, inclusiva i segura. De fet, en aplicació de totes les mesures de foment d'habitatge protegit i assequible que es proposen, el 2040 s'haurà multiplicat per 8 l'habitatge social a Palma. Això implica arribar al 5,6% d'habitatge social a Palma, és a dir, 11.288 habitatges. En aquest apartat també hi ha un important paquet de mesures per a protegir el patrimoni urbanístic i arquitectònic. S'amplia el catàleg, i s'incorporen més edificis a protegir, arribant a més de 600 en total. 4. Pal ma, una ci utat resi l i ent i autosuf i ci ent f ront a l a cri si cl i màti ca La crisi climàtica és una realitat. En els propers anys s'experimentarà un increment de temperatures, passant de 15 a 45 dies de calor extrem, un fenomen al qual cal afegir els efectes d'illa de calor que pateix la ciutat de Palma, incrementant una mitjana de 4ºC més de temperatura respecte el seu entorn. És així com, front a la Crisi Climàtica, el NPG introdueix diferents mesures de reducció de les emissions de CO2 (mesures de mitigació) com és la capacitat d'autosuficiència energètica, especialment mitjançant cobertes fotovoltaiques. Per un altre costat, es proposen diferents mesures d'adaptació al canvi climàtic per fer de Palma un territori més resilient: treballar cap a l'autosuficiència hídrica en tots els nous creixements, i mesures per fer front a l'illa de calor tot incrementant el verd als espais oberts així com les cobertes verdes. 5. Di v ersi f i caci ó econòmi ca: una ci utat d'encontre i i ntercanv i El NPG té com a objectiu establir les bases per una transició ecosocial del model econòmic de Palma, mitjançant la seva diversificació: economia Blava, la BioEconomia o l'Economia Cultural i Creativa. Per a fer possible la seva implantació, es delimiten àrees de nova centralitat com són el Districte Innovador de Llevant, el Pol Marí, Son Busquets i l'Antiga Presó al nord de Palma, Son Pardo o Son Güells, entre d'altres. La diversificació econòmica passa també per la reconversió del sector industrial a través de mesures de millora dels polígons industrials. El petit i mitjà comerç mereix una especial atenció i per això s'han incorporat actuacions i limitacions per aturar la seva desaparició dins la ciutat, per exemple, limitant que les plantes baixes es converteixin en habitatges. 9 dossi er LES V EUS DELS EX PERTS I EX PERTES Preguntes, propostes i i nq ui etuds A l?encontre amb l?Ajuntament vàren assistir els arquitectes Pere Nicolau, Carlos García-Delgado, Joseba Dañobeitia, Tomàs Fortuny, Aina Soler (Joves Arquitectes de Mallorca), Joana Roca; Edita Navarro i Joan Forteza de la Federació d?Associacions de Veïns de Palma i Lluïsa Dubon, Jaume Garau, Climent Picornell, Pere Rabassa, Maria Gómez i Juanjo Suárez, per Palma XXI. Jaume Garau (Palma XXI): Hi ha zones, especialment al Lluïsa Dubon (Palma XXI): Cal espai suplementari per fer Centre històric, on a la majoria de les places no es zones verdes a barris densos com Pere Garau. Vosaltres compleixen els límits de bars I terrasses que el que s?estima parlau al PGOU de ?la ciutat de les cures?, pens que es al PGOU. Es pensa fer alguna intervenció especial per anar podria introduir a aquest concepte la custòdia del territori adequant la realitat a aquests paràmetres nous? Per com una cura més, la cura dels espais verds que també exemple, si es traspassa un bar, l?Ajuntament podrà serveixen per naturalitzar la ciutat. A espais tan poc naturals intervenir perquè no s?obri un de nou per equilibrar els usos? com Pere Garau és necessari fer algun petit mosaic de zones verdes. Joan Riera: La llei d?activitats només pot revocar una llicència quan demostres que fa 2 anys que no té activitat, i _____________ això és un problema. Aquesta és una problemàtica derivada també de l?ocupació de la via pública. Hi ha la possibilitat de Pere Nicolau (arquit ect e): És una gran idea soterrar fer plans zonals, que està recollida a l?ordenança, per l?autopista per connectar dos barris. Hi ha barris on ningú hi exemple, fixant uns percentatges màxims d?ocupació dels va, hi ha gent que mai ha anat a Son Gotleu. A més, àmbits d?estança (no hi ha espai de circulació). s?aconsegueix una cosa molt important, que és limitar el renou. Necessitam l?urbanisme per reduir els impactes ____________ negatius del renou, però no és una cosa que es pugui regular només amb un PGOU, requereixen lleis d?àmbit estatal. Si el Aina Soler (Joves Arquit ect es de Mallorca): Al nou PGOU so fos tangible com l?aigua no toleraríem que ens poguessin he trobat a faltar més zones verdes als barris, sobretot a la esquitxar una miqueta. No m?esquitxis gens, ni poc ni molt. ciutat consolidada. A tota la zona de Pere Garau, la més poblada de Palma, no hi ha zones verdes. No val posar-les als Neus Truyol: Cert, amb el PGOU és difícil d?abordar més barris contigus: hi ha gent que no pot caminar més de dos enllà de les limitacions dels usos de llicències de l?activitat carrers. És necessari que tots els barris estiguin dotats de privada. Això es fa a través de normativa realment, no del petits espais lliures, amb més intervencions d?acupuntura PGOU. urbana, encara que això sigui car i difícil de gestionar. També és fonamental veure de quina manera es fan els corredors ____________ que uneixen zones dividides per grans autovies (autopista Pere Rabassa (arquit ect e i membre de la junt a de Palma d?Inca, Via de Cintura), perquè la connexió sigui més fàcil i XXI): El PGOU ha de ser una eina per facilitar el dret a efectiva i no dissuasòria. l?habitatge. En aquest sentit, heu tocat alguna norma Joan Riera: El nou PGOU contempla connectar els barris d?aplicació a la construcció d?habitatge perquè aquest dret que estan a banda i banda d?aquestes grans vies i fer-ho amb pugui arribar a alguns sectors de la població? A. Palma les propostes arquitectòniques adequades. Són operacions l?Índex d?Habitatge: molt alt, la qual cosa fa molt difícil cares, però consideram que val molt la pena perquè millores construir habitatges d?un tamany reduït a Palma. Els nostres la qualitat de vida de moltes persones, que passen a joves no s?emancipen perquè els pisos són grans i per valors sentir-se part de la ciutat. d?almenys 200.000 euros. Si poguessin accedir a pisos més petits s?abaratirien costos. Les estructures familiars i vitals ______________ han canviat molt, és necessari donar accés a l?habitatge a sectors amb recursos molt limitats. Si es regula des del Joana Roca (arquit ect a i sòcia de Palma XXI): Al centre PGOU la construcció d?aquest tipus d?habitatge no fa falta trobam una gran concentració d?esdeveniments, mercadets, esperar 20 anys per garantir aquest dret fonamental. etc. Per exemple, a la murada hi ha un ?mercadillo? constant que genera contaminació acústica i ambiental. Biel Horrach: El nou PGOU contempla una sèrie de mesures perquè les polítiques d?habitatge el contemplin com un Joseba Dañobeit ia (arquit ect e i soci de Palma XXI): I també Servei bàsic, amb el mateix rang que la salut i l?educació. esdeveniments esportius! No totes les activitats poden ser Som la comunitat autònoma on menys habitatge protegit al centre! s?ha fet els últims 40 anys. Hem augmentat els percentatges Joana Roca: Una altra incoherència entre els eixos del nou mínims d?habitatge protegit: els 50% dels urbanitzables s?hi PGOU i els usos: es parla de ciutat oberta al mar, però dedicaran, i mai es podran liberalitzar, com es podia fer fins després ens trobam amb 4 o 5 creuers, 10.000 turistes de ara al cap d?uns anys. La meitat d?aquests es dedicaran a cop al centre de Palma. Quina capacitat té el PGOU per lloguer d?habitatge protegit. També hem incorporat la figura regular aquests usos? dels allotjaments dotacionals (uns habitatges més petits però amb espais comuns com sales d'estar o bugaderies), Gabriel Horrach: El nou PGOU intenta establir un pensats per gent gran que viu sola o joves que es volen reequilibri d?aquests usos. emancipar. _____________ 10  dossi er M apes de Ci utat A BA NS I DESPRÉS DEL PGOU PASSEIG MARÍTIM Zona parc de la Mar NOU LLEVANT Enllaç de la rotonda de Can Blau, Son Güells POLÍGON SON CASTELLÓ PARC DE SES VIES ZONA ESTADI BALEAR Composició amb imatges del dossier de l'Ajuntament. 11 dossi er LA CI UTA T COM PA CTA , COM PLEX A I CONTÍ NUA Per Onof re Rul l an Doctor en Geograf i a, Uni v ersi tat de l es I l l es Bal ears Foto: Valentina De Sousa (Palma 365). U na ciutat fragmentada, simple i discontinua és un artefacte pel qual hauríem de cercar una paraula distinta a ciutat. Alguns (simplificació local) gràcies a la qual els agents econòmics poder desplegar les seves polítiques urbanes, poden aterrar sobre pistes urbanes geogràficament llises i no sobre bonyarruts camps, per ells, minats de fiters. teòrics d'això n'han dit simplement urbs o urbanització, cosa diferent a la ciutat que, per definició, és compacta, complexa i La diversitat genera economies d'escala entre els veïns dels contínua, tal com proclama la proposta de nou Pla General de barris i dels pobles, l'homogeneïtat ho fa entre els agents urbans Palma. que actuen i fan negocis a diferents barris, pobles i ciutats. El que és una economia d'escala per aquest tipus d'inversors és La fragmentació, la simplicitat i la discontinuïtat, parlant en deseconomia per la ciutadania que viu, treballa i sent la ciutat. termes urbans, formen quelcom semblant a una amalgama sense capacitat de ser gestionada pels residents o, millor dit, només Palma ha anunciat que vol un Pla General que, entre d'altres, preparada per a ser gestionada des de fora, des de lluny. De fet, aposti per una ciutat compacta, complexa i contínua, fins aquí la fragmentació, la simplicitat i la discontinuïtat esdevé quelcom molt bé. Però, com planteja assolir aquest objectiu? L'eix que molt més manejable si fem un canvi d'escala i perspectiva i presideix tota l'estratègia del pla és la "Protecció i ús racional del observam/gestionam l'artefacte a escala global o, com a mínim, territori" que, se suposa, ha de regar i nodrir de contingut els supralocal. El fragment simple i discontinu es pot gestionar molt altres 5 eixos. Aquest eix central es desplega amb 3 mesures que millor des de l'escala global, com a peça que forma part de haurien d'influir sobre els altres objectius. La primera d'aquestes quelcom de més abast. Mallorca, observada com a mercat mesures s'anuncia com a "Palma, ciutat mediterrània: compacta, turístic i/o immobiliari pels inversors internacionals, és complexa i contínua". Si bé és veritat que aquest eix està per percebuda i concebuda com un espai amb poques diferències sobre totes les mesures dels altres objectius, la veritat és que, internes. Per aquest observador/gestor global, la nostra illa és específicament, la compacitat, la complexitat i la continuïtat un espai compacte en ser observat des de la llunyania, complex només es concreta en sòl urbanitzable, una classe de sòl que es en estar inserit dins d'una xarxa d'espais turístics i immobiliaris redueix lleugerament respecte de propostes anteriors i se mediterranis i continu atès que, funcionalment, més enllà de n'augmenta la densitat. Si el principi general no percola a fons de l'esfera turística i immobiliària, hi ha molt poca cosa més que totes les altres mesures potser no s'anirà més enllà d'un anunci sigui rellevant econòmicament. El joc interescalar és el que té. programàtic. Esperem que no sigui així. Les ciutats postmodernes, tot enaltint la individualitat i el Però hi ha un altre aspecte que també caldria considerar a l'hora projecte arquitectònic o enginyeril singular que fragmenta, la d'assolir l'objectiu general de complexitat, compacitat i zonificació monofuncionalista que simplifica i les fronteres que continuïtat. Ens referim al pla social, el mapa social que es segreguen, estan produint un espai que només pot ser gestionat concep a mitjà termini, més enllà de les mesures estrictament des de l'escala global. Aquesta praxi urbanística arracona la urbanístiques. La cada cop més intensa segregació social que ciutat entesa com a cosa col·lectiva on els seus habitants pateixen les ciutats postmodernes és una forma de fragmentació retenen la capacitat d'intervenir en els assumptes comuns. i simplificació discontínua, zonificació social al cap i a la fi. En Fragmentant, simplificant i escampant la urbanització les aquest sentit diria que no basta mesclar usos, caldria també possibilitats d'intervenir democràticament en els temes mesclar classes socials per tal d'assolir la continuïtat, compacitat d'interès comunitari minven o s'esvaeixen, són succionades cap i complexitat desitjada. Se'ns dirà, amb raó, que això només és a l'escala global on els ciutadans no hi tenen ni veu ni vot. assolible actuant més enllà del planejament urbanístic, actuant dins l'esfera socioeconòmica. És cert, moltes vegades la La mescla d'usos i l'heterogeneïtat formal empodera la degradació de segons quins barris, paral·lela a la millora d'altres, ciutadania que pot gestionar el seu dia a dia gràcies a la seva és més aviat imputable a la reforma laboral que al Pla General de experiència viscuda al seu barri i a la seva ciutat i, al mateix torn. Però un Pla General no pot oblidar aquesta perspectiva si temps, desapodera les corporacions que al que aspiren és a fer no vol que actuant i intervenint només sobre el visible s'amagui i negoci amb i a la ciutat. El productivisme aplicat al negoci urbà oculti l'invisible. exigeix homogeneïtat formal i zonificació uniformitzadora 12 Foto: Tomeu Canyellas(Palma 365). dossi er EL PLA GENERA L DE PA LM A : LA NECESSI TA T D?I NCLOURE LA SOSTENI BI LI TA T A L COR DE LA CI UTA T Per Pau de V íl ch ez M oragues Prof essor de Dret I nternaci onal Púb l i c al a UI B Sub di rector del Lab oratori I nterdi sci pl i nari sob re Canv i Cl i màti c de l a UI B L' ajuntament de Palma es troba en aquests moments tramitant el nou Pla General d'Ordenació Urbana de Palma, un permetrà augmentar la cobertura vegetal de la ciutat i establir corredors verds que permetran reduir l'efecte illa de calor. La protecció de la mar és també essencial en la lluita contra el canvi climàtic, tant pel que fa a la protecció del nostre principal instrument de planificació que tindrà un rol important en la embornal de carboni (la posidònia) com pel que fa a la definició de la ciutat en les dècades vinents. Es dona la regeneració de platges, amb la recuperació de terreny natural en circumstància que les pròximes dècades seran també crucials el front de mar que havia estat ocupat per construccions lligades per a fer front a un problema d'escala planetària amb efectes a l'activitat turística. En segon lloc tant l'eix relatiu a la ben locals: el canvi climàtic. És per aquest motiu que cal saludar humanització de la ciutat i la mobilitat sostenible com l'eix la voluntat de l'equip de govern municipal d'introduir la relatiu a la ciutat de barris i pobles han de permetre reduir les perspectiva climàtica i de sostenibilitat en l'elaboració del Pla, emissions de gasos d'efecte hivernacle a través d'una mobilitat constituint-ne un dels elements definitoris. diversa, ja sigui perquè hi ha més zones per a vianants i ciclistes (amb especial cura per a infants i persones majors), com per Per una banda, un dels eixos principals del Pla porta per títol l'augment i millora del transport públic. Fer una ciutat dels "15 "Ciutat resilient i autosuficient front a la crisi climàtica". minuts", on totes i tots puguem trobar al nostre barri allò que Òbviament, aquest eix inclou actuacions rellevants pel que fa a necessitam, no només és bo per a la cohesió del barri i l'esclafament global, però allò que crida l'atenció, i que mostra l'economia local, sinó que també permet reduir molt les nostres que aquesta qüestió es pren seriosament, és que els altres emissions. Finalment, la diversificació econòmica també és clau quatre eixos del pla estan estretament relacionats amb la crisi per a fer front a la crisi climàtica, ja que en aquests moments climàtica: Ciutat oberta al mar i a la natura, Humanització de la som excessivament dependents d'un sector que no només és ciutat i mobilitat sostenible, Ciutat de barris i pobles i molt vulnerable (com ha demostrat la Covid-19), sinó que a més Diversificació econòmica. Totes i cadascuna d'aquestes contribueix cada cop més a les emissions que provoquen qüestions són essencials per reduir les emissions (mitigació) i l'escalfament global. No podem dependre del turisme, i estar millor preparats per als impactes de l'esclafament global desenvolupar altres activitats, inclosa l'agrícola, amb un parc (adaptació). agrari enfortit al voltant de Palma, ens farà més forts des de tots En primer lloc, analitzem l'eix Ciutat resilient i autosuficient els punts de vista: econòmic, social, ambiental, educatiu i de davant la crisi climàtica. Aquí s'inclouen diverses actuacions que salut. faciliten reduir les nostres emissions. Per una banda, substituint Ara queda esperar dues coses. Per una banda, que el Pla pugui les fonts d'energia fòssil (molt contaminants, cares i perilloses ser aprovat ràpidament i amb un ampli nivell de consens. per a la nostra salut) per energies renovables (facilitant la seva Ràpidament, perquè els pròxims deu anys seran claus per implantació en zones urbanes), i per l'altra, reduint el consum aconseguir frenar la crisi climàtica i evitar un desastre. Amb d'energia (a través de la rehabilitació d'edificis i de la reducció consens, perquè aquesta és una qüestió transversal que del transport privat). Aquestes mesures de mitigació són claus, requereix que els canvis de majories a les institucions no afectin perquè sense una mitigació suficient, l'adaptació al canvi el compromís de fer-hi front. Per altra banda, queda esperar que climàtic serà impossible. A més, aquestes mesures permetran les actuacions que comentàvem i moltes altres que faran falta, es combatre la pobresa energètica i millorar la qualitat de vida de la posin en marxa aviat i amb participació de la ciutadania. La crisi ciutadania. climàtica és una amenaça gravíssima, però també una A banda d'aquest primer bloc de mesures, és interessant veure oportunitat per millorar el nostre benestar, la nostra salut i la com els altres eixos del pla també tenen una component nostra economia. No la desaprofitem i assegurem-nos un futur climàtica important. La ciutat oberta al mar i a la natura digne. 13 dossi er PLA NEJA M ENT I ORDENA CI Ó Per Joan Forteza Ex presi dent de l a Federaci ó d'A ssoci aci ons de V eïns i V eïnes de Pal ma E l planejament i l'ordenació urbanística (PGOU), són els únics instruments que amb autonomia pròpia i suficient tenen La falta d'un habitatge per a lloguer de titularitat municipal, accessible, que no consumeixi més enllà del 30% dels ingressos les entitats locals, especialment els ajuntaments per, amb nets de la classe mitjana treballadora, digne i de qualitat que no garanties i comptant amb la participació compromesa de la ens enllauni de per vida en reduïts mòduls o càpsules, tal com ho ciutadania i mitjançant les entitats cíviques organitzades i pretenen promotors i constructors per, amb l'excusa de la falta representatives, poder reorganitzar les ciutats i pobles de cap a d'espai, poder construir més habitatges per solar, obtenint així un futur més sostenible i amb concordança amb valors més molt majors rendibilitats amb les mateixes inversions. humans i menys mercantilistes, on la vida de les persones no es La imperiosa necessitat d'una mobilitat pública i sostenible, que dimensioni amb valoracions exclusivament de contingut resolgui d'una vegada per totes les necessitats de desplaçament econòmic, rere les quals només s'amaguen els interessos dels residents i també dels nostres visitants, que guanyi espai especulatius particulars i sistemàtics, del compte de resultats de per a les persones i el reguli de manera eficaç, revertint la les grans fortunes locals, nacionals i internacionals. situació actual de rebuig. El cas de la nostra ciutat, no és una excepció, Palma des de fa Un pla d'usos i activitats específic adequat a cada barri o entorn i molts d'anys és víctima, està en mans de les decisions que es a la seva personalitat i circumstàncies, consensuat i participat prenen des dels despatxos de les grans empreses promotores, prèviament amb les entitats que representen els veïns i veïnes, constructores i urbanitzadores o simplement inversors que són les que més directament coneixen i també pateixen les especulatius, que sovint adopten les decisions que els hi són més seves pròpies problemàtiques. profitoses, sense comptar amb les necessitats i drets de les persones, provocant de manera simultània i continuada la Un pla eficaç de protecció del comerç de proximitat amb total gentrificació dels residents, no sols del centre de la ciutat també garanties d'èxit, decidit a posar fi a la contínua sagnia actual, que de la resta de barris que l'envolten. Tot això succeeix davant una està convertint Palma i alguns dels seus barris, exclusivament planificació i ordenació urbanística que fins aleshores s'ha amb una ciutat temàtica i turistificada. caracteritzat per ser complaent i permissiva i que per si no n'hi Al meu entendre, són quatre no les úniques de les principals hagués prou, massa sovint mira de cap a altra banda. actuacions que contempla i ha de resoldre el nou PGOU. Tinc el Davant la realitat d'aquesta situació, agreujada per la finalització desig i l'esperança que un Ajuntament progressista com el el 2008, del PGOU del 1998, tretze anys de retard sense un nou nostre, malgrat les pressions en contra que sense cap dubte Pla General, durant els quals Palma ha patit un urbanisme patirà, tindrà la capacitat i valentia suficient per fer-ho, assumint desfasat i fora de les exigències i prioritats actuals que demanda i incloent bona part de les al·legacions que presenti la una ciutat moderna, amb una ciutadania exigent i compromesa ciutadania. amb el seu futur social, econòmic i mediambiental. Així doncs s'esdevé totalment impossible la transició de la nostra ciutat, cap a nous models econòmics, socials i mediambientals, sense els fonaments d'una nova planificació totalment imprescindible per poder resoldre amb garanties d'èxit els problemes endèmics de Palma. 14  dossi er EL NOU PGOU I LA CI UTA T HI STÒRI CA DE PA LM A Per Jaume Garau Foto:Xisco Bonnín. Secretari de Pal ma X X I E l primer pla urbanístic de Ciutat va ser Pla Calvet de 1901. Encara que es tractava del disseny de la ciutat nova (Eixample), ciutat, però ha perdut la vida de barri", com diu el meu company geògraf, Juanjo Suárez. La ciutat històrica ha acabat cada vegada més reduïda a una ciutat comercial turística i a un complex d'edificacions religioses i administratives. en realitat sorgia com a resposta a la saturació de moltes de les activitats humanes que es feien a la ciutat històrica i per això es Les institucions públiques del centre històric, com l'Ajuntament, va fer l'esbucament de la murada. Després, ja en el 1943, es va el Consell, el Govern, el Parlament, l'Almudaina, etc., han anat elaborar un altre pla important, conegut com el Pla Alomar, que perdent el seu caràcter de servei personalitzat a la ciutadania i a era el de reforma interior de Ciutat i l'ordenació del ja creat través de la digitalització i el teletreball, fan una vida abocada a Eixample. En els anys posteriors al boom turístic n'hi va haver la feina interior, distanciada del barri on estan. d'altres, com el de 1973, conegut com el Pla Ribas Piera. Tots ells Que hauria de dir el nou PGOU sobre el centre històric? Primer feien referència als problemes de la ciutat històrica, reconèixer les tendències negatives que té i establir una particularment el de 1985, on es dissenyaven solucions als estratègia per atacar-les. Pot-ser la solució seria establir un Pla barris més degradats del centre a través de la figura del PERI, Especial del Centre Històric, que garantís que els principis aplicat als barris del Puig de Sant Pere, la Calatrava, sa Gerreria i generals del PGOU per tota Palma també s'aplicaran Centre. es Jonquet. El PGOU vol una ciutat oberta a la mar. Per la ciutat històrica Cent vint anys de planificació urbanística de la ciutat de Palma podria dir, per exemple, que l'autopista de davant la Seu que es són bastants d'anys per treure algunes lliçons. La primera és que va crear els anys 60 s'eliminarà definitivament i que el passeig la ciutat que es planifica en un PGOU mai acaba essent igual a la marítim tornarà a ser un passeig. Que totes les instal·lacions ciutat que en realitat es construeix. Motius econòmics, polítics i portuàries estaran obertes al passeig i que la funció industrial de socials acaben fent una ciutat diferent de la que s'havia les noves drassanes no faran malbé el paisatge de la ciutat planificat. Una altra lliçó és que el debat sobre els Plans mai portuària. acaba essent un debat de molta gent, si no, més aviat, és el debat d'una minoria de persones, petits grups de professionals, polítics La humanització de la ciutat i la mobilitat sostenible, criteri i algunes entitats ciutadanes. Una tercera lliçó és que la important del nou PGOU, aplicat al centre històric, ha de voler planificació de les actuacions sobre el centre històric ha estat dir, entre altres coses, que els i les residents del centre tendran una part molt important de la filosofia urbanística de Palma, ja fàcil accés a les seves cases i que tendran aparcament accessible. sigui per intervenir-hi de forma contundent, com a punt de Que el transport públic estarà adaptat a la trama urbana. Que la referència d'intervencions en altres parts de la ciutat. peatonització de les places i carrers més transitats no voldrà dir més bars i més terrasses. Ara tenim una proposta d'un nou PGOU que ha d'estar vigent durant 20 anys i, per tant, és un moment rellevant per pensar el Palma, una ciutat per la gent... s'ha d'aplicar també als habitants present i futur de la ciutat. La proposta que fa l'Ajuntament és del centre. Vol dir que tornin a tenir serveis i comerços de molt interessant i dona resposta a molts reptes que tenen les proximitat i que les places actuals es transformin ciutats globals del segle XXI, així com altres reptes que han progressivament en places per viure i no únicament en places sorgit a causa de la pandèmia de la COVID i el canvi climàtic. per bars i turistes que mengen i beuen. El centre històric és molt Però, sorprenentment, no parla explícitament d'un pla d'acció important i també ho ha de ser pels altres barris. pel centre històric de la ciutat. En realitat el nou PGOU surt del Respecte a la idea del nou PGOU d'impulsar la ciutat diversa, el paradigma dels altres plans que directament o indirectament centre ara és un malalt terminal de monocultiu turístic. giraven entorn del Centre Històric. Això era així perquè Diversificar pel centre vol dir «restituir la biodiversitat l'estratègia del Pla Calvet, diferent del Pla Cerdà de Barcelona, comercial i empresarial», així com facilitar la vida normal dels va preveure un creixement radial a partir del centre, per tant la ciutadans i ciutadanes residents, en els seus domicilis, carrers o nova ciutat era filla de la vella ciutat... ara fem desaparèixer la places. ciutat antiga de la planificació general de la ciutat. Un atreviment i un risc. Anem a veure per què. Aquestes són unes primeres i ràpides observacions del que hauria de ser el nou PGOU aplicat al centre històric, la ciutat El nou PGOU parla de la necessitat de la ciutat policèntrica i vella, la mare de la nova. Esper que amb la feina de totes podrem amb mescla d'usos. Una ciutat en el que els "barris siguin ciutat"'. fer-ho millor i redreçar una dinàmica que està enfonsant una de Però no té en compte que el centre històric actualment "és les millors ciutats d'Europa. 15 dossi er Foto: Óscar Sánchez (Palma 365). LA CI UTA T QUE V OLEM Per l a Junta del Col ·l egi Of i ci al d'A rq ui tectes de l es I l l es Bal ears A ra que s?acaba de fer l?aprovació inicial del futur Pla General de Palma i que es comença a conèixer el seu contingut, - La urgència d?habitatges que pateix la ciutat. Els problemes d?accés a l?habitatge provocats per la manca d?habitatge públic i l?augment dels preus de l?habitatge lliure (privat), exigeixen una resposta determinada i la creació d?habitatge amb algun règim voldríem aprofitar per parlar del que n?hauríem d?esperar els de protecció públic. ciutadans d?un document tan important per al futur de la nostra ciutat. - Potenciar la rehabilitació del parc construït, assegurant la seva millora en eficiència energètica, així com gestionar de manera Recordem que, tal com s?estableix la figura d?un Pla General a la ordenada els nous creixements de la ciutat. Llei d?urbanisme de les Illes Balears (LUIB), es tracta d?un instrument de gran transcendència en la definició del que serà la - Valorar la possibilitat d?augmentar la intensitat d?ús en algunes ciutat en un futur immediat, circumstància que també explica la zones de la ciutat, incrementant en definitiva la densitat en favor dificultat de la seva redacció. Pensem que en el cas de Palma, de la reducció del consum del territori. han passat 23 anys des de l?aprovació definitiva del pla general - Repensar alguns articles relacionats amb l?habitabilitat per anterior i que la redacció de l?actual es un anhel que va permetre la construcció d?habitatges que responguin a les començar ja fa uns quants anys. Per tant hem de valorar necessitats actuals (més flexibles), donar resposta a les noves positivament que, amb totes les dificultats inherents a l?hora necessitats post-pandèmia (espais exteriors, ventilació, d?aprovar un nou instrument de planejament (que a més s?ha teletreball a casa) i habilitar zones d?us comunitari que permetin d?adaptar-se a tots el instruments de rang superior que el poden alliberar als habitatges d?estàncies que podrien ser compartides modificar), s?hagi arribat a la fi a aquest punt de l?aprovació amb els veïns. inicial. - Redefinir el model de mobilitat de la ciutat, adaptant-la a una Ara, però, com a ciutadans i abans de la seva aprovació altre més sostenible i pensant en les persones, fent una ciutat definitiva, ens correspon jutjar el model de ciutat de proposa el més propera i amable, potenciant el transport públic i el nou Pla General, comparar la Palma que tenim amb el model que sistemes alternatius a l?ús del cotxe. se?ns proposa, i pensar, en definitiva, quina ciutat volem i si aquest nou PG respon a les nostres prioritats. - Dotar a la ciutat d?una xarxa d?espais verds que enllacin tots els barris i àrees de la ciutat. Tot sempre tenint en compte que perquè la seva aplicació arribi a ser efectiva i comencin a notar-se els seus efectes, es necessita - Insistir en el concepte de sostenibilitat, dotant dels mecanisme un període d?uns 20-30 anys. Per tant una de les claus per a la e infraestructures necessàries per construir una ciutat que doni seva correcta implantació es l?estabilitat que dóna el consens, i resposta als reptes vinculats amb l?eficiència energètica i al canvi que el Pla sorgeixi d?un acord, el més majoritari possible sobre la climàtic. ciutat que es vol aconseguir. Sabem que això és difícil, però - Revisar les tipologies d?edificació previstes a cada zona, per tal hauríem de poder exigir als nostres representants polítics que d?adaptar-les millor a la realitat construïda de cada barriada, en la redacció del Pla no es deixin influir per altres qüestions que sobretot si es vol mantenir el seu caràcter. no siguin cercar solucions a les necessitats dels ciutadans i als reptes que ens planteja el futur. Pel que hem pogut veure fins ara, pareix que aquestes inquietuds han estat presents en la redacció del Pla. Tot L?urbanisme, per tenir èxit, ha de poder sobreviure als canvis acompanyat, això sí d?una terminologia que abusa sovint de l?ús polítics de les diferents legislatures i per això és tan important de paraules (inclusiva, sostenible, proximitat...) que a força que estigui basat en criteris tècnics i objectius, tot reconeixent d?utilitzar-se com eslògans deixen de tenir significat. que un model de ciutat també té un component ideològic. Però al marge d?aquestes anècdotes, el que ara, amb la seva Però tornant al que dèiem, com hauria de ser la ciutat que pròxima exposició pública, ens tocarà a tots com a ciutadans és volem?, què hauria d?incloure el nou pla per possibilitar aquest estudiar-lo a fons i mirar si coincideix amb aquella ciutat que model que desitjam? voldríem. Tant de bo sigui així, però un Pla general té un abast Si bé ja tenim algunes pinzellades del que proposa el nou PG i a tan gran que sempre es poden haver oblidat d?algun aspecte que falta de conèixer amb deteniment les propostes concretes i considerem important. Si fos així, encara hi som a temps de poder estudiar la documentació, entenem que hi ha alguns corregir-lo. Que sigui una bona eina per millorar el futur de la aspectes clau, als quals hauria de donar resposta, com per ciutat, també és responsabilitat de tots.. exemple i sense ser exhaustius: 16  NOTÍ CI ES DE CI UTA T V i v i r en un barri o desf av oreci do de Pal ma el ev a el ri esgo de enf ermar y de mori r Diario de Mallorca, 14/11/2021.- Una investigación vincula privaciones socioeconómicas con una mayor mortalidad en Ciutat - Guillem Artigues dibuja un nuevo mapa de la desigualdad: los residentes en el distrito Llevant sufren más dolencias que los de Centre. Los grandes proyectos del Pl an General de Pal ma Última Hora, 10/09/2021.- A la espera de que se presente a exposición pública para desentrañar todos los detalles, el área de Model de Ciutat presentó el pasado lunes el nuevo Plan General, que ya permite adivinar las grandes líneas que marcarán la ciudad de los próximos veinte años. El PP anunci a un proyecto v i ab l e para l a pl aza maj or Diario de Mallorca, 13/10/2021.- El partido emprenderá «un proyecto de valor, viable y generador de riqueza» en las galerías subterráneas de la plaza Major, que «reforzará, potenciará y protegerá al pequeño comercio y la restauración» y que «dará sentido a las calles peatonales del entorno». Unas 200 personas pi den a Cort no construi r el parq ue de av enturas en el bosq ue de Bel l v er Última Hora, 31/10/2021. Aseguran que incumple todos los objetivos del plan de usos y gestiones del mismo, aprobado por el Consistorio en 2016. Los v eci nos de l a pl aza Quadrado temen l a i nv asi ón de terrazas tras h acerl a peatonal Diario de Mallorca, 11/10/2021.- Desde Cort responden que no hay ninguna petición para instalar mesas de bar en este espacio, aunque la normativa lo permite. Pal ma necesi ta unas 12.000 v i v i endas aseq ui bl es y sól o se están construyendo 200 Última Hora, 05/10/21.- Por vivienda asequible se entiende aquella cuyo precio ronda los 250.000 euros, una cifra que para muchas personas también resulta inaccesible. Sin embargo, es prácticamente imposible encontrar algo más económico en el mercado. El f uturo Parc de ses V i es uni rá l a pl aza España con el Torrent Gros Diario de Mallorca, 27/10/2021.- El nuevo Plan General de Palma prevé que sea un corredor verde con más de 500.000 metros cuadrados El A yuntami ento y l os v eci nos cel ebran el f reno al pl an de parq ue sol ar de Son Bonet Diario de Mallorca, 05/11/2021.- El alcalde de Marratxí asegura que aún no están «tranquilos», porque AENA puede volver a presentar el proyecto por vía ordinaria. Cort crea una comi si ón para ab ordar l a mov i l i dad y el peq ueño comerci o Última Hora, 10/11/2021.- El objetivo: explicar las acciones en la zona centro. A sí se muev e Pal ma Última Hora, 14/11/2021.- En los últimos años se han disparado los patinetes y bicicletas en la ciudad, una respuesta a los atascos y a las dificultades del uso del coche. 17  El Fòrum de l a Soci etat Ci v i l presenta el seu f ul l de ruta " El f utur q ue v ol em" El Fòrum de la Societat Civil per a la reconstrucció de les Illes Balears, conglomerat d'entitats que volen impulsar un canvi del model econòmic que regeix el territori, ha fet públiques les primeres propostes aquest mes de novembre, a un acte a l'Estudi General Lul·lià. Aquest full de ruta a partir del qual volen fer feina es basa en tres punts: el social, l'econòmic i l'ecològic. Es pot consultar el document complet de propostes a la web del Fòrum: www.forumsocietatcivil.org A RCA recorre en el j utj at l es obres de Nuredduna ARCA ha recorregut davant el Jutjat contenciós administratiu les obres de Nuredduna «per no ajustar-se a les normatives vigents» i «convençuda que hi ha motius d'il·legalitat que suposarien la nul·litat de l'actuació municipal». L'associació conservacionista, ha informat que la seva demanda ha estat admesa a tràmit i que malgrat haver estat presentada per ARCA està basada en els plantejaments de la Campanya ciutadana Pere Garau, Molt més que Nuredduna, integrada també per Flipau amb Pere Garau i la Associació de Comerciants del Mercat de Pere Garau. A genda desembre 18 LA CI UTA T A L'HORI TZ Ó Llibres que recullen els Plans Generals Són diverses les ciutats planificades que durant el segle XX s?han construït des de zero: Brasília, Canberra, Chandigarh... D?altres estan en plena construcció, com Oyala (substituta de Malabo com a capital de Guinea Equatorial), Masdar a Abu Dhabi o la Nova Capital Administrativa d?Egipte, a l?est d?El Caire. El procés de construcció d?una nova ciutat està ja pràcticament estandarditzat, en el sentit que hi ha una sèrie de processos que tots els projectes han d?afrontar, com ara triar la ubicació, garantir el subministrament d?aigua potable, generar oferta laboral, integrar el transport i la connectivitat, crear zones verdes... Caminant pel carrer Sant Roc queden molt enfora les sensacions d?artificialitat d?aquestes neo ciutats, ja que molt distint ha estat (i és) el procés de creació, reforma, rehabilitació i expansió de la nostra ciutat. Uns processos intensificats al segle XX, quan es donen creixements en termes d?extensió i de nombre d?habitants amb un ritme i volum a una escala radicalment diferent als que s?havien experimentat fins a aquell moment. L?enderrocament de les murades i el projecte d?Eixample de Calvet suposaren un abans i un després en la història de Palma. Quina filosofia va inspirar el Pla? No hi va haver oposició a l?enderrocament de les murades? Quines alternatives hi havia al Pla Calvet? Com es va finançar el projecte? Va existir un moviment especulatiu associat? Aquestes i altres preguntes tenen resposta a ?El ensanche de Palma? (Ajuntament de Palma, 1992), tesi doctoral de Dolores Ladaria de lectura essencial per a comprendre tot el que va envoltar el disseny de l?eixample des del 1868, quan la idea es va plantejar per primera vegada, fins els 1927, quan es compliren els vint-i-cinc anys de vigència del Pla establerts pel mateix Bernat Calvet (és curiós, per cert, que el carrer que duu el seu nom ni tan sols estava dissenyat amb aquest traçat al seu Pla). ?Els edificis els construeixen els homes, però les ciutats les creen les generacions?. Gràcies a la reedició del Col·legi d?Arquitectes tenim l?oportunitat de conèixer de primera mà les reflexions de Gabriel Alomar Esteve entorn de l?evolució de la ciutat. ?La reforma de Palma? (COAIB, 2000) recull les motivacions i inquietuds de l?arquitecte a l?hora d?elaborar el conegut com a Pla Alomar de 1943, ?el segon eixample?. Diferent cas al dels plans generals, que sovint incorporen nous espais a la ciutat, són els Plans Especials de Reforma Interior. Palma en va ser pionera amb el PERI del Puig de Sant Pere de 1980, al qual li varen seguir altres com el de Sa Calatrava, un barri renovat urbanísticament que en els darrers anys ha experimentat la degradació de la vida de barri. A ?Sa Calat rava, mon amour? (Documenta Balear, 2010), el doctor en antropologia social Jaume Franquesa s?instal·la (literalment, ja que va viure al barri dos anys mentre feia la recerca) en les dinàmiques que deixen de banda la idea de la ciutat per viure i la subordinen a la ciutat per fer negoci, i reivindica la necessitat de fer memòria per mirar endavant. Les ciutats passen per cicles evolutius que de cada vegada són més curts i més intensos. Això pot fer que de vegades el present ens retorni una imatge desmotivant. En moments com aquests, és reconfortant recordar les paraules de Leo Bassi, veïnat de Sa Calatrava als anys 70, a la presentació del llibre de Franquesa a Can Alcover, quan deia que ?tot i poder necessitar un temps, quan la vida ha tocat coses intenses, no desapareix?. 19  Turi smo de i nteri or ¿Verdad que nos educaron en consignas del tipo alíate al enemigo si no puedes vencerle? He decidido pertrecharme de una mochila de viaje y convertirme en turista en este Paraíso perdido, un destino al que millones de personas quieren llegar en sus distintas modalidades. Por realismo y practicidad, aparto el cáliz del que bebe el turismo de borrachera al igual que le hago ascos al de sol y playa que estoy hasta arriba de encontrarme colillas, condones usados, compresas y mascarillas. Tampoco accedo al turismo que viaja en jet privado porque entre otras cosas no lo tengo ni siquiera amigos que me lo presten. Al Eclipse lo dejo en puerto que necesita un refit tras las millas en el Mediterráneo. Así es que me alío al turismo de middle class, ese que viaja en low cost, se paga un airbnb con derecho a balcón con vistas al alero de un monumento y me dedico a hacer realidad ese turismo de sensaciones o también Il·lustració: Toni Salvà. llamado de experiencias. Para qué me voy a ir lejos si ya he llegado a destino sin subirme al avión, o al ferry y aquí estoy, veggies, a un precio medio de 15 euros. No entiendo lo que en transporte km0. Para que no digan que una no es sensible dicen porque no hablo las lenguas de la Europa del norte así a cuidar el medio ambiente, a la Pachamama que la pobre es que en mi afán por hacerme con la cultura del lugar, me está hecha unos zorros, ¡la verdad! dirijo al bar de la esquina donde sí entiendo lo que dicen y, Voy a contaros lo que he visto en estas minivacaciones en mi muy importante, puedo comerme un pa amb oli, barato ciudad, haciendo turismo de interior. Lo primero es que no barato, y al fin hacerme un selfie posando como una se diferencia en apenas casi nada a otras ciudades que el auténtica mallorquina. Turismo de sensación. turista ha visitado: aquí también me tropiezo con miles de A mis vecinos les escucho hablar de amigos sin trabajo, o de cruceristas que salen en manada de esas humeantes y cómo gracias a haber vendido la casita que les dejó la abuela ruidosas ciudades flotantes, en cada esquina del casco en la Colonia de Sant Jordi pueden salir adelante histórico puedo saciar mi sed con un expendedor de bebidas alquilándola los meses de verano a 1.500 euros la semana de y snacks a precio del tipo de turista ?un par de horas en media; incluso los hay quien han hecho suyo un refrán muy cualquier ciudad? y si quiero socializar me paro en un popular en estas tierras: vendre ses cases i anar de lloguer. badulake del que salgo muda como entré porque el que En mi moleskine ano