Revista CIUTAT #10
Text del document
Juliol 2021 Núm. 10
NOU LLEV A NT:
A HI R, A V UI ... DEM À ?
EN A QUEST NÚM ERO
DE CI UTA T
El trànsit de polígon perifèric a districte d?innovació
Per Lluïsa Dubon i Juanjo Suárez
04
Iniciativa Ramon Llull 2030
Canviar el model de ciutat des de la façana marítima?
06
Entrevista amb Neus Truyol
Regidora Model de Ciutat
09
Mapes de Ciutat
Nou Llevant, present i futur
11
Edita: Projectes del Districte d'Innovació
12
Eixos de treball del Districte d'Innovació
16
Qui dies passa, anys empeny
Per Caterina Ramis Cabrer i Tolo Buades López
Grup d'Amics de la Soledat de Foraporta
20
Les dones, la veu del barri
www.palmaxxi.com Per Grup de Dones de La Soledat
info@palmaxxi.com 21
Espai d?oportunitats i democratització digital
Ciutat és una publicació independent i plural que defensa la llibertat
d'expressió. Les opinions expressades a les seves planes no són assumides Per Bartomeu Alorda
necessàriament per Palma XXI, sinó que pertanyen als seus autors i autores, 22
que en són responsables.
Direcció: Maria Reyero i Juanjo Suárez
Ignorar la historia es estar abocados a repetirla
Consell assessor: Jaume Garau, Lluïsa Dubon i Climent Picornell Per José Mansilla
En aquest número han col·laborat: Lluïsa Dubon, José Juan Novás, Neus 23
Truyol, Martín Ribas, Bartomeu Alorda, Jorge Martín, Grup de Dones de la
Soledat, Grup d'Amics de la Soledat de Foraporta, AA:TOMIC LAB, José
Mansilla. Notícies de Ciutat
24
El futur de Palma: notícies de les entitats
25
Amb el suport de:
Llibres que parlen de gentrificació
26
La Ciudad Cuántica:
Per Lourdes Durán
Portada: Maqueta de Barceló&Balanzó Arquitectes. 27
EDI TORI A L
El 2024 es compliran seixanta anys de l'aprovació del Pla Parcial del Polígon de
Llevant, amb la seva planificació com a polígon d'habitatges on viurien els
nouvinguts que la incipient indústria turística necessitava. Quan faci el seu 60
aniversari, el barri del Polígon de Llevant ja s'haurà desfet del llast del malnom de
"el polígono" i els seus residents hauran d'haver interioritzat el canvi de topònim
a Nou Llevant.
En aquest trànsit de sis dècades que van del "polígon" al "nou", la zona ha
experimentat infinitat de contrasts: ha estat zona de camps de conreu i ubicació
per a dipòsit de gas, fàbriques d'anhídrid carbònic i subestacions d'electricitat;
lloc d'arribada de persones d'altres punts d'Espanya primer i de tot el món en
l'actualitat; va ser l'emplaçament de la fira del Ram, del recinte firal IFEBAL i del
Circo Williams; és seu de l'Ibavi, IB3Ràdio, Club Diario de Mallorca i la Delegació
d'Hisenda, mentre que els seus habitants tenen les rendes més baixes de Palma;
es fan batudes policials per narcotràfic i s'organitzen congressos d'àmbit
internacional; hi ha sis centres educatius públics i la taxa de població sense
estudis és del 33%, de les més altes de Ciutat.
Aquests dies el Llevant de Palma vibra amb les notícies sobre la creació del
Districte d'Innovació, que genera il·lusió i escepticisme a parts iguals. Sobre el
paper, és una proposta irrenunciable pel que fa a la diversificació i revitalització
de l'economia de Palma i de l'illa. Però preocupa, i és positiu que ho faci, el
vessant social. I és que La Soledat-Sud i Nou Llevant aquests dies també vibren,
literalment, pel renou de les màquines excavadores que perforen el subsòl per
consolidar els fonaments de les noves promocions d'apartaments de luxe. No en
va, aquests pisos s'anuncien com a oportunitats d'inversió o com a lloguers
exclusius de curta estada. Els seus residents, faran barri? I quin barri faran?
La zona de Llevant és marginal en el sentit de la marginació que han patit els seus
habitants i en el sentit de trobar-se a un dels marges de la ciutat. Això li ha donat
un caràcter de barri perifèric que no es corresponia amb la realitat, i que ara es
presenta com una oportunitat que s'hauria de saber aprofitar i gestionar. La
millora de Palma ha de passar per la millora de la qualitat de vida dels seus
habitants, i no per un desplaçament no desitjat, el trasllat de problemàtiques a
altres zones o la pèrdua d'identitat. Repte i oportunitat, el Districte d'Innovació
té el desafiament de respectar el patrimoni social i cultural d'ahir, enfortir i
cohesionar els barris d'avui i consolidar la ciutat de demà.
dossi er dossi er
El trànsi t de pol ígon peri f èri c
a di stri cte d?i nnov aci ó
Per Ll uïsa Dubon i Juanj o Suárez
E l Llevant de Palma ha estat
històricament un espai
quan s?inicia la construcció de
l?Eixample de Palma, tenien un
valor considerable. D?altra banda,
duria a terme seria la de la
localització d?instal·lacions
industrials. Qüestió que pot
la ciutat va anar creixent de forma explicar-se pel fet abans
desconnectat i poc cohesionat anàrquica, fora de les previsions comentat, el creixement
urbanísticament. Els barris de del Pla i sense que l?Administració descontrolat de la ciutat en
Foners, la Soledat i Pere Garau adoptés mesures per a ?urbanizaciones salvajes?, en
d?una banda, i l?efecte pantalla de corregir-ho ? tampoc hi havia paraules de Gabriel Alomar, que
la via de cintura i l?autopista per disposicions normatives que ho impedien trobar un lloc apropiat
l?altra, delimiten l?única zona del impedissin -. Per tant, la pressió per a aquest tipus d?instal·lacions
Pla Calvet (1901) que mai no es va sobre aquestes terres va ser baixa dins del perímetre urbà de l?època.
arribar a desenvolupar. i l?èxit de la planificació escassa
Els orígens del barri del Polígon de
Són diverses les qüestions que pel conjunt de l?Eixample i nul·la
Llevant que coneixem avui dia es
poden explicar aquest procés. en aquest cas.
remunten als anys 60. A nivell de
D?una banda, aquest espai és una El Pla Alomar (1943) també va l?Estat Espanyol, des de 1954
de les zones més planes de la contemplar diverses actuacions a s?estava gestant un modus
ciutat i amb unes terres agrícoles l?anomenat ?gran barri de d?urbanisme que s?anomenaria
que en el moment de Llevant?, tot i que l?única que es ?polígon de vivenda?, inspirat en la
desenvolupar-se el Pla Calvet, Carta d?Atenes i que
posteriorment adoptaria idees
organicistes, a més d?incorporar
experiències iniciades abans de la
guerra civil. El fruit serà una
urbanització caracteritzada per la
construcció de blocs oberts i
elevats, que es compensen amb
amplis espais i equipaments i
també amb una rigorosa
zonificació, separant les activitats
dels habitatges. Amb la redacció
del Pla Parcial s?inicia el procés,
que culminarà amb l?únic polígon
planificat i en gran part realitzat i
finançat per l?Estat desenvolupat
En aquesta comparativa de la zona de Llevant podem observar l?enorme diferència entre el a les Illes Balears.
disseny que va fer Calvet (esquerra) i la realitat a dia d?avui (dreta). Font: Carta històrica de
Palma.
4
dossi er
El Pla Parcial del Polígon de Alguns edificis de l?Administració En els darrers cinc anys s?ha
Llevant (aprovat l?any 64 i han motivat l?afluència de començat a donar forma a la
modificat el 1972) es va començar residents d?altres barris, com el creació del Districte d?Innovació
a fer efectiu el 1974. Preveia una Fons de Garantia Salarial, que vindria a vertebrar el conjunt
població de 19.095 habitants, Estrangeria o la Delegació del barri, també en relació amb les
distribuïts en un total de 4.896 d?Hisenda. L?IFEBAL fins entrat els barriades veïnades (especialment
vivendes (a 2020 es compta amb anys 2000 també va ser un pols La Soledat Sud) i el conjunt de la
6.483 habitants i 2.611 d?atracció rellevant. Algunes ciutat. La construcció de nous
habitatges, encara enfora del iniciatives privades s?han ubicat a habitatges (privats i públics), la
sostre que marcava el Pla Parcial). la zona, com el Patronat Obrer i el dotació d?equipaments, la ubicació
Va ser concebut com a solució Diario de Mallorca als anys 90 o, d?institucions privades de tipus
residencial per a la classe obrera i més recentment, la Fundació Rafa cultural o del tercer sector, etc.,
els treballadors atrets pel boom Nadal. També dins d?aquest àmbit establirien les bases per al trànsit
turístic. Es realitzaren diverses hem de considerar la important del ?Polígon?al ?Nou Llevant?.
promocions d?habitatge de ubicació del Palau de Congressos
El Districte d?Innovació potser
protecció oficial, que als anys 80 de Patxi Mangado, que ha de ser
sens dubte una aposta de present
arribaren a suposar el 46% del un element que ha de contribuir a
i futur per a Palma, en la línia del
total d?habitatges del barri. També la transformació de l?entorn.
canvi de model i diversificació
s?hi ubicaren diversos centres
El Polígon de Llevant ha comptat econòmica. Les característiques
educatius així com algunes
fins fa relativament poc amb una que es pretenen abastar estarien
instal·lacions industrials, com ara
gran quantitat de solars sense clarament diferenciades dels
la fàbrica de gas de Gesa o la
edificar, i ni tan sols el PERI de parcs tecnològics. Un districte
fàbrica de Coromina Industrial
2001 de Joan Busquets s?ha d?aquest tipus és una oportunitat
(que més tard seria el Kasal
completat per a donar una solució per a dinamitzar el conjunt del
Llibertari, centre neuràlgic del
al barri. Així ha arribat als nostres barri i la resta de la ciutat (i de
moviment punk de mitjan anys
dies amb una personalitat de l?illa!), combinant l?atracció de
90). Aquesta zona
barriada perifèrica, un tret del tot nous residents i l?enfortiment del
estratègicament situada va
incongruent si pensam que es teixit empresarial i considerant en
atreure la construcció d?edificis
troba a menys de 15 minuts tot moment els aspectes socials.
emblemàtics com l?edifici GESA de
caminant del centre històric, que
Josep Ferragut o l?esmentada
està connectat directament amb
fàbrica de Can Coromina, d?Enric
els principals accessos de trànsit
Juncosa, exemple del racionalisme
rodat i que està ubicat just a tocar
i malauradament desapareguda.
del passeig marítim, el Portitxol i
el Molinar.
Font: Elaboració pròpia a partir del cens de 1981, el padró de 2020 i el Pla Parcial del Polígon de Llevant de 1964.
5
dossi er
I ni ci ati v a Ramon Ll ul l 2030
Canv i ar el model de ci utat
des de l a f açana maríti ma?
E l passat 24 d'abril va ocupar
les portades dels principals
ambiciosos de les últimes
dècades? Realment, la foto que es
va fer el 24 d'abril mostrava com
Palau de Congressos,
rehabilitació de la Soledat sud i,
per últim, la remodelació de Nou
la
les administracions públiques han Llevant", explica. La seva idea era
mitjans de comunicació una foto assumit bona part de les aconseguir articular una sèrie
inusual. Inusual per l'escenari, propostes del que es coneix com a d'intervencions de tipus
normalment lluny dels focus iniciativa ciutadana Ramon Llull urbanístic, econòmic i social,
mediàtics i institucionals: el parc 2030. basades en criteris d'innovació i
de Can Palou, a Nou Llevant. sostenibilitat, però també de
Aquesta zona de Palma (que fins José Juan Novás ho va veure clar
rendibilitat, cercant sinergies
fa molt poc era coneguda com el ja fa temps, per allà el 2014. Va
entre institucions públiques,
Polígon de Llevant) ha estat començar a unir les peces del
empreses privades i societat civil.
durant molts d'anys oblidada i en trencaclosques que feia temps li
procès de degradació. Inusual ballava al cap i havia estat "Feia temps que pensava que a
també per reunir els caps de les compartint amb alguns contactes: tota aquesta àrea hi havia moltes
principals institucions balears al va fer un esquema amb els oportunitats de tipus econòmic,
voltant d'un projecte comú. La principals elements d'un eix cultural i social, i que calia fer un
presidenta de les Illes Balears, la d'actuació amb límits a Avingudes, pla estratègic", explica Novás, qui
del Consell de Mallorca, el Batle el carrer Manacor i l'autopista, fou director general de Tributs i
de Palma, el rector de la UIB i el però també connectat amb la zona de Tecnologies de la Informació i
president de l'Autoritat Portuària portuària, amb el Passeig marítim la Comunicació del Govern de les
escenificaven la signatura d'un com a nexe. Al seu esbós, Novás va Illes Balears durant la dècada dels
protocol de col·laboració per al ubicar punts clau i els va posar en anys noranta. "Sempre s'ha
desenvolupament del que s'ha relació: el port, l'edifici de GESA, percebut com una zona amb
anomenat "Districte d'Innovació el Palau de Congressos, el Museu conflictes de tipus econòmic i
de Llevant - Façana Marítima de Krekovik, infraestructures social, i per tant, vaig pensar que
Palma". industrials en desús però amb calia trobar solucions integrals,
valor patrimonial com les coordinades i sinèrgiques, no
Què ha duit a les principals fàbriques a Can Ribes i Gorila a la intervencions desconnectades",
institucions de la nostra Soledat, etc. "Vaig començar a rememora Novás, "però molt més
comunitat autònoma a posar els donar-hi voltes a la necessitat que això: la zona que integra Nou
ulls de manera coordinada en una d'aprofitar una sèrie de Llevant, la Soledat Sud i Foners
zona de Palma lluny de les circumstàncies que té Palma: la representa d'alguna manera a tota
intervencions públiques per relació port - ciutat, la recerca la ciutat". Novás s'explica: "Nou
emprendre el que possiblement d'una alternativa a la situació de Llevant és un barri de nova planta
serà un dels projectes més l'edifici de Gesa, el llançament del poc cohesionat amb la ciutat; la
6
dossi er
Soledat Sud, un barri degradat; i
Foners, un barri consolidat de
l'Eixample de Palma. Fer una
planificació estratègica per al
desenvolupament dels tres
significa aprendre molt sobre com
rehabilitar una zona sense perdre
el seu patrimoni material i humà i
com planificar a una zona nova
amb criteris de sostenibilitat,
rendibilitat i innovació: un
autèntic laboratori urbà a un
territori molt acotat". Per Novás
els beneficis de tipus econòmic
per a la ciutat si la iniciativa tenia
èxit serien molt importants:
"suposaria el desenvolupament
d'un nou model econòmic i la
possibilitat d'atracció de talent i
inversions a Palma i, per tant, a
José Juan Novás, ideòleg de la iniciativa Ramon Llull 2030. A sota, esbós a partir del
Balears". qual va desenvolupar la proposta.
Perquè Ramon Llull 2030?
"Preteníem transmetre
perspectiva de futur basant-nos
en la figura de l'il·lustre pensador
des del seu vessant científic.
L'estàtua de Ramon Llull en el
passeig marítim de Palma té,
mirant a la mar a la seva dreta
l'antiga Llotja, seu del puixant
comerç en el segle XV. A la seva
esquerra el Palau de Congressos,
que al costat del seu entorn seria
la Llotja del Talent del segle XXI",
explica Novás.
Amb aquest discurs literari i una
elaborada anàlisi de context i
oportunitats sota el braç, Novás Novás, es feia un llistat dels catapulti a Balears cap a un nou
va començar a picar portes per ingredients de la recepta per a escenari socioeconòmic que
traslladar una idea i una proposta: l'obtenció d'un innovador i garanteixi el nostre futur".
era urgent planificar una nutritiu plat: "a través d'un
intervenció de futur a tota L'Autoritat Portuària, que ja
planejament urbanístic adequat,
aquesta zona, amb realitat de estava en un procés de construir
un estudi exhaustiu d'usos, un
barri perifèric essent central a la un "ecosistema d'innovació"
model de mobilitat, la posada en
ciutat, tenint molt espai també es va pujar al carro.
ús d'infraestructures
disponible i comptant amb "Ramon Llull 2030 ens va oferir la
improductives, la rehabilitació
elements de valor ja instal·lats. possibilitat de seure a una
d'un barri perifèric, el
mateixa taula als principals actors
La UIB des del principi es va desenvolupament de projectes
i catalitzadors de la innovació a les
involucrar. Ja el juliol de 2015 amb innovadors relacionats amb la
Illes", afirmava llavors Jorge
el suport del Vicerectorat promoció del talent, la recerca,
Martín, cap de Qualitat i
d'Innovació (amb el ferm l'economia social, la indústria
Innovació de l'Autoritat Portuària
compromís del propi vicerector, audiovisual, l'art i la cultura, es
de Balears.
Jordi Llabrés), es va elaborar una doni forma a un enclavament que
primera proposta. A aquest esdevingui el revulsiu i el germen L'empresa privada, aglutinada al
dossier, i acompanyant l'esbós de d'aquest nou model de ciutat que voltant de la Cambra de Comerç,
7
dossi er
també va veure clar que hi volien de Palma, l'Autoritat Portuària i el definint un model de governança i
ser a la iniciativa, i de fet varen ser Col·legi d'Arquitectes. estudiant vies de finançament per
seu de les jornades per donar-hi al desenvolupament d'activitats
Al document de conclusions de les
forma, l'abril de 2016. Les en la zona.
jornades, Gabriel Horrach,
jornades, organitzades per la UIB i
director general d'Urbanisme de El projecte que va començar a
RLL2030, varen portar per títol
l'Ajuntament de Palma afirmava materialitzar-se a l'esbós de José
"Proposta d'un model de zona
que el diagnòstic de la situació Juan Novás ha anat caminant fins
urbana d'especial interès científic
havia estat compartit pels avui, amb interès i voluntat
i tecnològic a Palma". Durant tres
assistents i el resumia de la d'actors molt diversos:
dies es varen debatre aspectes
següent manera: "La separació de administració pública del nivell
com les possibilitats del PGOU
funcions ha caracteritzat el autonòmic, insular i municipal,
per donar suport a la definició
municipi de Palma en dos pols empresa privada i part de la
d'un districte urbà d'interès
antagònics, la ciutat mediterrània societat civil. Sembla que la seva
científic i tecnològic o el
compacta envoltada per la via de concreció podria començar aviat,
desenvolupament del marc legal i
cintura, on es troba la major o almenys, així ho varen voler
econòmic per a l'atracció
concentració de població de l'illa escenificar a la foto al parc de Can
d'inversions i empreses i es va
de Mallorca, enfront de la primera Palou el passat mes d'abril. Ara bé,
parlar de casos considerats
i segona perifèria de ciutat, on es el camí no serà fàcil. "L'urbanisme
exitosos com Màlaga, amb el seu
troba dispersa la major part dels és un camp delicat. Hi ha molts
model d'Smart City. "Aquestes
llocs de treball no turístics creats interessos: polítics, econòmics,
jornades pretenien començar un
des de la dècada dels anys setanta. socials, de vegades enfrontats.
debat ciutadà sobre quina Palma
Aquesta separació d'usos i la Sempre que et planteges una
volem al futur i quina pot ser la
dispersió territorial de les operació urbanística gran,
nostra estratègia de
activitats econòmiques més transformadora, s'han de mesurar
desenvolupament regional",
qualificades conforma un sistema els riscs, els impactes i les
explicava aquells dies Sílvia
urbà amb grans dificultats per alternatives per pal·liar els
Delgado, qui fou directora
generar urbanitat i un ecosistema possibles efectes nocius. Què va
d'Innovació de la Cambra de
innovador amb garanties passar quan es varen tomar les
Comerç de Mallorca. Tot i que
d'atreure talent". Davant murades de Palma? Algú es va
l'assistència a les jornades era
d'aquesta anàlisi, les persones preguntar quins efectes tindria
oberta a tothom, el comitè
assistents varen consensuar això sobre les dinàmiques de
d'experts que va donar suport a la
desenvolupar un projecte que Ciutat? És possible que no
conceptualització de les
recollís les conclusions de les suficientment", reflexiona José
propostes estava compost per
Jornades, analitzant els factors de Juan Novás.
representants d'Endesa, la
risc, planificant actuacions,
Cambra de Comerç, l'Ajuntament
Frame del vídeo desenvolupat per la unitat LADAT d'animació i tecnologies
audiovisuals de la Universitat de les Illes Balears per a l'Associació RLL2030.
8
dossi er
?Si no pl ani f i càv em a
Nou Ll ev ant, acabari a
conv erti nt-se en un
espai de gentri f i caci ó"
Entrev i sta amb Neus Truyol ,
regi dora M odel de Ci utat,
Habi tatge Di gne i Sosteni bi l i tat
L'Ajuntament de Palma, el Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca, la UIB i l'Autoritat
Portuària han unit forces per a posar en marxa el Districte Innovador Llevant-Façana Marítima,
un projecte que pretén transformar el barri Nou Llevant i la Façana Marítima en un nou pol
econòmic de Palma, centrat en la innovació, el coneixement i les noves economies emergents.
Dins l'Ajuntament, l'àrea que lidera aquest projecte de projectes és la de Model de Ciutat.
Parlam amb Neus Truyol, la seva regidora, per conèixer els detalls de la iniciativa, les previsions
al futur més immediat i els reptes que enfronta una intervenció d'aquesta magnitud a Palma.
Per què convert ir Nou Llevant en un dist rict e En el primer cas és clau el component, ja que, tot i ser
d'innovació? una zona amb molta comunitat educativa, també
presenta els majors índex d'abandonament escolar.
Fa molts anys que es parla d'aquest projecte de
Pensam que pot ser molt enriquidora la vinculació del
Districte d'Innovació. Ara fa un any i mig, vàrem
teixit econòmic que es pot assentar allà amb la
reprendre amb més força la iniciativa. Des de
comunitat educativa i la seu de la UIB que s'instal·larà.
l'Ajuntament vàrem demanar un estudi de viabilitat a
L'alumnat veurà més properes oportunitats laborals
Miquel Barceló, expert en desenvolupament urbà
interessants. Per això, els centres educatius han
innovador i president executiu del districte 22@ de
considerat molt atractiu el projecte.
Barcelona entre 2004 i 2007. Volíem saber si un
projecte així podia ser sinèrgic a Palma. El seu El component de promoció de l'habitatge públic és
diagnòstic ha estat que sí que és viable. fonamental també, per evitar processos més greus
d'especulació o falta d'accés a l'habitatge per part de
Es tracta d'una zona molt cèntrica de la ciutat, on
veïns i veïnes. A la zona de Nou Llevant teníem
encara es pot construir molt. Havíem de planificar. El
diferents solars públics, vàrem cedir una part a l'IBAVI
Districte d'Innovació és un projecte molt ambiciós i
per fer habitatges de protecció oficial al costat de la
sabem que pot generar controvèrsies, però també
fàbrica de Can Ribes, que ja estan en obres. A més
sabíem que si en aquesta zona no planificam acabarà
estam fent operacions immobiliàries amb propietaris
convertint-se en un espai de gentrificació i expulsió
per aconseguir-ne més. Tenim previst aconseguir nou
dels veïnats i veïnades. Això segur. De fet, ja està
sòl públic per a ús residencial, on es podrien ubicar
passant, sabem de residents que ja estan rebent
entre 400 i 500 VPO. Llavors tendrem una bossa molt
opcions de compra.
important d'habitatge públic allà, un terç del total de
Com revert irà t ot a la iniciat iva en la millora de les Palma (no arriba ara a 1500 entre IBAVI i Patronat
condicions de la zona? Municipal). Aquesta oferta no estarà concentrada a
una mateixa illeta, sinó repartida entre la zona de La
La intervenció té diverses potes. Una de les
Soledat i Nou Llevant. L'objectiu és cercar fórmules de
prioritàries per nosaltres té a veure amb la justícia
reequilibri i compensació per evitar gentrificació i
social. Sabem que a la zona de Llevant existeix una
altres dinàmiques perverses generades pel lliure
baixa cohesió social i una manca d'oportunitats, els
mercat immobiliari.
indicadors ens mostren risc d'exclusió i de
vulnerabilitat. Per això, ens centram en les
oportunitats del districte d'innovació en dues línies:
educació i habitatge.
9
dossi er
La presidenta del Govern, la presidenta del Consell, el batle de Palma, el rector de la UIB i el president de
la Autoritat Portuària de Balears van signar el 23 d'abril el protocol de col·laboració per al
desenvolupament del districte d'innovació.
A nivell urbaníst ic, es preveuen int ervencions a La A Nou Llevant ja hi ha quat re promocions de pisos
Soledat ? d'alt st anding I el preu del sòl ha pujat molt íssim els
últ ims anys. Com es farà front als previsibles
Sí, el projecte contempla la millora de l'entorn urbà.
processos de gent rificació i expulsió dels veïns als
La Soledat té un pla especial aprovat des de fa molts
barris de la zona?
anys, preveu l'obertura d'alguns carrers que són culs
de sac que generen distorsió i problemes de Hem d'anar analitzant a cada moment com va
convivència. Hem introduït al projecte algunes avançant tot: les dinàmiques urbanes són molt
intervencions, que tenen a veure amb obrir l'eix agressives, hem de cercar noves estratègies per
Caracas - Barranquilla i C/Brotad (devora Can Ribes). amortir els cops. De fet, ja ens hem avançat amb
Per completar l'operació de millora, s'han d'expropiar alguns canvis normatius: des de fa uns anys es va
alguns edificis, per connectar millor el barri, introduir limitar la construcció de places hoteleres a Nou
zones de passeig i arbrades, etc. Llevant i es preveu que a les plantes baixes un
percentatge important es dediqui a locals comercials.
Hi ha hagut un procés part icipat iu amb les persones
La tendència a una zona on el preu del sòl augmenta i
resident s a la zona?
hi ha una demanda important d'habitatges per a un
Fins ara s'han fet diferents reunions i comissions de perfil d'alt nivell adquisitiu és que es vulgui aprofitar
feina per intercanviar plantejaments i possibilitats, al màxim l'edificabilitat per augmentar la rendibilitat,
per prioritzar intervencions. Amb els veïnats hi ha però un barri sense comerços no té vida de barri. No
una taula d'entitats (entre elles les associacions de volíem un altre polígon industrial, però d'habitatges.
veïnats) a La Soledat.
Si no planifiques la ciutat, les dinàmiques del mercat
A nivell institucional, s'han constituït dos grups de són les que s'imposen, i aquestes mai són les que
feina, un a nivell polític i un altre més executiu. necessita una ciutat perquè sigui agradable per viure,
Aquests donaran peu a comissions més operatives amb serveis de proximitat, equipaments públics, etc.
per a cada projecte, i a aquests és a on volem que
Com es finançarà?
s'impliqui el teixit social i empresarial, més enllà de
les institucions. Necessitam un espai de governança Hi ha elements que ja estan en marxa, però també
pel projecte del Districte d'Innovació. veim en els Fons Europeus una gran oportunitat per
avançar en tots els components. L'Ajuntament ha
Quina ha est at l'acollida del project e ent re els veïns i
presentat fitxes d'expressió d'interès per als
veïnes?
projectes de Nou Llevant, que quadren perfectament
Crec que en general l'acollida molt positiva. Es tracta amb les prioritats dels fons. No volíem perdre
de barriades que senten que les administracions aquesta oportunitat.
estam d'esquenes a elles des de fa molts anys. S'ha
Quin t ipus d'oport unit at s econòmiques es
anat deixant que patissin un procés de degradació i
present aran amb el Dist rict e d'Innovació?
ara s'ha fet feina instal·lant equipaments i a poc a poc
veuen que estam concretant coses. Entenc la Per nosaltres era molt important que la intervenció
desafecció d'alguns veïnats cap a les institucions, si anés orientada a la diversificació econòmica per al
no veuen que es materialitzen compromisos. Per això canvi de model. Hem identificat alguns sectors
hem seleccionat sis grans projectes que hem econòmics interessants i estratègics per implantar
prioritzat, per començar abans de 2023 (veure mapa i aquí: energies renovables, investigació, indústries
explicació de projectes 1 al 6 a les pàgines següents culturals... tot lligat amb innovació. El teixit econòmic
pàgines): el Palma CitiLab, el Campus Palma Tech, el ha rebut amb interès la iniciativa.
Digital HUB, el HUB energètic, el Pol Marí i el
programa de regeneració urbana als carrers Caracas i
Brotad. De fet alguns, com el Palma City Lab, ja ha
començat.
10
dossi er
M apes de Ci utat
NOU LLEV A NT: PRESENT I FUTUR
11
dossi er
1. Pal ma Ci ti Lab
Aquest projecte pretén dotar Palma d'infraestructures noves per a socialitzar el coneixement
tecnològic i contribuir a la creació d'un teixit social empoderat envers la transició digital. Amb
l'impuls i la coordinació de la UIB amb PalmaActiva i l'Ajuntament de Palma s'ha començat a
treballar per a vincular l'activitat en innovació tecnològica que realitzen els centres educatius del
districte amb la nova infraestructura CitiLab, amb l'objectiu de connectar l'aprenentatge realitzat
dins les aules amb la resta d'entitats fomentant la socialització del coneixement tecnològic.
El CitiLab és un espai de cocreació col·laborativa que s'erigeix com a nova infraestructura de ciutat per a treballar la
digitalització de la societat mitjançant la realització d'activitats de dinamització: tallers amb eines d'impressores 3D,
mecanització digital, disseny i fabricació de dispositius electrònics, tallers d'eficiència energètica, mobilitat sostenible,
reducció de la bretxa digital intergeneracional, suport a l'emprenedoria social, identificació i impuls del talent local, i
moltes altres accions que tenen per objectiu democratitzar els secrets de les tecnologies digitals.
Encara no té ubicació confirmada, però la intenció de l'Ajuntament és que s'instal·li a la fàbrica Gorila. Tot i que el
planejament urbanístic actual preveu el seu enderrocament, l'edifici, de 1938, fa temps que està en procés d'incloure al
catàleg d'immobles d'interès històric, arquitectònic o artístic de Palma. La regidora de Model de Ciutat ens explica que
tant ells com els propietaris (SAMPOL) tenen interès a conservar l'edifici, i estan explorant arribar a un acord perquè
els propietaris rehabilitin l'edifici i cedeixin un espai per a ubicar el Palma CitiLab.
Aquesta és la primera iniciativa que arranca al projecte del Districte d'Innovació Llevant: diferents grups escolars de la
zona han definit quines són les prioritats per treballar al CitiLab. La majoria van orientades a conèixer el barri. Per
exemple, analitzar quin tipus d'infraestructures milloren la vida de la gent gran. Ara mateix, estan exposades les
propostes al Museu Krekovik.
2. Campus Pal ma Tech
Aquesta proposta persegueix la creació de ponts entre l'activitat acadèmica universitària de la
UIB i la desenvolupada pels sectors industrials de les Illes Balears que assegurin un model
socioeconòmic basat en el talent i el coneixement. El Campus Palma Tech proposa convertir-se en
l'aparador tecnològic que complementa i completa el sistema balear d'R+D+i, on el Parc Bit
concentra la innovació en bits i la informació, i el Campus Palma Tech es focalitzarà amb les
tecnologies aplicades a la matèria, creant espais de desenvolupament i innovació oberts a la
ciutadania.
Per començar, es materialitzarà en el nou departament d'enginyeria de la UIB. S'està avançant en un acord amb el
propietari per aconseguir sòl públic entre la Via de Cintura i la nova seu de la Fundació Orquestra Simfònica de les Illes
Balears.
3. HUB di gi tal
Pol d'atracció i sinergia d'empreses del món digital i de la comunicació. És un projecte que pretén
formar un potent motor que doni projecció i obri noves oportunitats a les Indústries Culturals
Creatives (ICC) relacionades amb el sector de les Audiovisuals, i la creació-difusió cultural. De fet,
LADAT, la Unitat d'Animació i Tecnologies Audiovisuals de la Universitat de les Illes Balears, hi
estarà molt vinculada. Diario de Mallorca té interès a acollir el projecte a les seves instal·lacions o
al solar annex de la seva propietat.
12
dossi er
4. HUB energèti c
Serà l'espai de referència per la creació d'un centre d'innovació per a la transició energètica del
segle XXI. A més, preveu configurar un clúster constituït per empreses i entitats del coneixement
que sigui un pol d'atracció de talent i d'inversions del sector.
L'edifici de GESA serà un espai emblemàtic i vinculat a aquest projecte. Una altra empresa
vinculada a la producció d'energia, SAMPOL, amb propietats a la zona, també tindria interès a
participar.
Des de l'Ajuntament confirmen que ja hi ha un Acord amb Endesa, segons el qual es dedicarien gairebé tres plantes de
l'edifici per a ús municipal, amb espais també per a petites i mitjanes empreses que treballin amb energies renovables,
fins I tot per a entitats vinculades a temes de transició energètica. Des d'Endesa ens diuen que a l'edifici tindran cabuda
"empreses com nosaltres compromeses amb transició energètica a les Illes" i que esperen que el HUB energètic
esdevingui un "centre de gravetat mundial en Innovació tecnològica per a la transició energètica".
5. Pol marí d'R+D+i al M ol l V el l
L'Autoritat Portuària de Balears participa en la iniciativa del Districte d'Innovació amb el
desenvolupament del Pol Marí, cedint els solars necessaris per a la nova seu del Sistema
d'Observació i Predicció Costaner (SOCIB) i del Centre Oceanogràfic de les Balears - Instituto
Español de Oceanografía.
Amb aquesta aposta de l'Autoritat Portuària de Balears i el Govern de les Illes Balears, s'impulsa
un ecosistema innovador en ciència i tecnologia marina. En paraules del seu president, Francesc
Antich, "un ecosistema que sigui fruit del treball conjunt amb els nostres grups d'interès directes: el sector de la
nàutica, la indústria de reparació i manteniment d'embarcacions, els operadors de transport marítim, la indústria
pesquera, la restauració, l'oci i altres serveis complementaris".
Un dels principals objectius a curt termini, i que aviat serà una realitat, és la construcció de la nova seu del Sistema
d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB) al Moll Vell de Palma, en aliança amb el Consell
Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i el Ministeri de Ciència i Innovació (MCIN) d'Espanya. L?àrea de Model de
Ciutat de l?Ajuntament aprovà molt recentment la llicència de construcció del seu nou edifici. El projecte, amb una
inversió que ascendeix a 8.226.363,26 ?, està cofinançat pel CSIC i el GOIB a través del programa operatiu FEDER de la
Unió Europea i va en línia amb la necessitat estratègica d'un nou impuls a la recerca per aconseguir un model productiu
més sostenible i inclusiu, fomentant l'economia blava, en un context de canvi climàtic i sostenibilitat.
El projecte de l'Oceanogràfic va més endarrerit, però com l'altre ja compta amb una ajuda del Govern de les Illes
Balears.
6. Programa de regeneraci ó urbana
Aquest projecte preveu intervenció urbanística per a obrir dos nous eixos als c. de Caracas i de
Brotad; permeabilitzar els barris i connectar-los entre si i, sobretot, crear nous espais per a
construir-hi habitatges públics, i impulsar una línia de subvencions per a la rehabilitació dels ja
construïts.
13
dossi er
7. I nsti tut M uni ci pal d'I nnov aci ó
La nova seu de l'Institut Municipal d'Innovació (IMI) de l'Ajuntament Palma, que compren les
àrees d'Informàtica, Cadastre i Cartografia dins l'àmbit municipal, està en procès d'obres al parc
dels Ceibos, més conegut com a parc de Pocoyó. La nova seu de l'IMI està actualment en obres,
està previst acabar-se a finals d'aquest any.
Les instal·lacions
ocuparan un espai
d'uns 1.500 metres quadrats i donaran
cabuda al centenar de treballadors que
té l'IMI actualment. A més, permetran
unificar diferents departaments, com
ara el de cadastre, el de cartografia i
l'informàtic. També es preveu obrir-hi
una cafeteria, que ocuparà un espai de
gairebé 400 metres quadrats. El seu
pressupost és d'un milió d'euros.
8. Can Ri bes
Centre de Ci rc i creaci ó contemporani
L'any 1873 s'inaugurà la nova fàbrica tèxtil Can Ribes, fins aleshores ubicada al barri de la
Gerreria. Era el moment de màxima esplendor de la indústria tèxtil a Mallorca i la Soledat
esdevingué un barri industrial.
La superfície total edificada és de 792 m² i en destaca sobretot la nau central, de gran valor pel
que representa com a patrimoni industrial del segle XIX a la nostra ciutat.
Can Ribes es convertirà en un Centre de Creació, Formació i Recerca de les Arts del Circ. Un espai obert a la comunitat
local i connectat amb la resta d'edificacions de la zona i la façana marítima.
El juny de l'any passat la
Comissió de Patrimoni de
Cort va donar llum verda
perquè aquest edifici aculli
l'escola de circ. El projecte té
un pressupost de 932.629,39
euros. Can Ribes disposarà
d'una sala d'entrenament i
posada en escena, sales de
creació, una sala polivalent i
un espai per a oficines.
Les obres per la rehabilitació
de Can Ribes començaran
aquest estiu i es té previst
que durin un any. Fotos: José Hevia
14
dossi er
9. Cai x a de M úsi ca
Seu de l a Fundaci ó Orq uestra Si mf òni ca de l es I l l es Bal ears
La iniciativa començà en 2015 i 2016, l'Ajuntament de Palma atorgà concessió del solar al carrer
Brotad a favor de la Fundació Orquestra Simfònica Illes Balears, però és a partir de l'any 2017
quan aquest projecte cobra l'impuls definitiu amb l'assignació de fons del ITTS.
La seu de la Fundació Orquestra Simfònica Illes Balears està destinada a albergar tant els assajos i concerts de
l'orquestra, així com la realització d'esdeveniments culturals "amb el compromís de generar activitats destinades a
fomentar la participació de la gent del barri de l'entorn i dels grups musicals de la ciutat", segons es recull a la seva plana
web.
El projecte preveu que l'edifici tingui tres blocs ben diferenciats i susceptibles d'una utilització separada amb l'entrada
directa a cadascun d'ells independentment dels altres blocs.
Les obres arrencaran aquest mes de juliol i l'empresa adjudicatària (Construcciones Alea) té quasi dos anys per
executar-les amb un pressupost de 7 milions i mig d'euros.
15
dossi er
SOM LLEV A NT :
un proj ecte col ·l ecti u d'i nterv enci ó comuni tàri a
El 2016 l'Ajuntament de Palma va posar en
marxa el projecte d'intervenció
comunitària de "Pisos Alts" a Nou Llevant
amb l'objectiu general de millorar la
convivència i la cohesió per afavorir la
integració social a la comunitat. Per arribar
a aquest objectiu i treballar en la detecció i
prevenció de les situacions de risc a la
infància, adolescència i joventut, va ser
necessari impulsar el sorgiment de xarxes
de suport entre entitats, serveis i
associacions del territori, el que va suposar
el naixement de la Xarxa Socioeducat iva
de Nou Llevant , un conjunt d'entitats i
serveis implicats al territori amb el desig de
treballar de manera conjunta per a detectar
les necessitats presents a Nou Llevant i
donar una resposta coordinada per millorar
les condicions de vida dels veïns i veïnes Actualment, a la Xarxa Socioeducativa de
que resideixen al territori. Nou Llevant participen de manera activa
Des del seu origen la Xarxa Socioeducativa l'Associació de veïns de Nou Llevant,
de Nou Llevant ha impulsat diferents Associació de Veïns de Ses veles, APIMA
TEI X I T SOCI A L
esdeveniments i actuacions comunitàries a Alexandre Rosselló, Amadip Esment,
la barriada: la Fira de Nou Llevant, el Biblioteca de Joan Alcover, Biblioteca
projecte Art Urbà-rri, concursos, etc. Infantil de Nou Llevant, Caixa ProInfància
Illes Balears, Caritas, Casal de les Dones,
A finals del 2020 el Projecte d'Intervenció CEIP Alexandre Rosselló, CEIP Camilo José
Comunitària de Llevant Sud, que inclou el Cela, CEIP i ESO Pintor Joan Miró, Centre
barri de Nou Llevant i de La Soledat, va Fundació Rafa Nadal, CS Emili Darder,
passar a mans de la Fundació Pat ronat CMSS Llevant Sud, Dinamo, EI Paula Torres,
Obrer gràcies a la firma d'un conveni IES Antoni Maura, IES Aurora Picornell, IES
singular amb l'Ajuntament de Palma, el que Nou Llevant, Fundació Mallorca Integra,
va dur a l'actualització del diagnòstic del Fundació Patronat Obrer de Sant Josep,
territori i a la re-definició del projecte Fundació Reial Mallorca, Museu Krekovic,
comunitari del territori. Regidoria de Benestar Social i Regidoria
d'Educació.
16
16
dossi er
I ndústri a o ei na per a l a transf ormaci ó?
El febrer de 2018, en el marc de la iniciativa audiovisuals al costat de la fàbrica de Can
Think Up Culture!, una cinquentena de Ribes. El festival tracta d'intervenir l'espai
persones (entre ells, tècnics de públic, socialitzant el seu ús i estimulant un
l?Ajuntament, el vicerector d?Innovació de la lloc de lliure expressió en tots els àmbits i
UIB, artistes, etc.) es vàren reunir a Nou amb totes les persones.
Llevant i la Soledat amb l?objectiu
Des de 2019 AAtomic Lab co-treballa
identificar els espais d?interès i les àrees on
l'acompanyament al grup de dones de la
en el futur es podrien desenvolupar noves
Soledat (les dones la veu del barri). El
iniciatives per dinamitzar i convertir la zona
projecte titulat ITINERARIS CAP A UN
en un dels motors d?un nou districte creatiu
CONSELL DE DONES DE BARRI, dóna
per a Palma.
continuïtat i sostenibilitat a les accions i
Efectivament, a la iniciativa del Districte antídots treballats en el laboratori
d?Innovació un dels principals sectors «Arquit ect ures Col·lect ives; Ant ídot s per
econòmics que es vol promoure són les a un paradís fake».
indústries culturals i creatives. Les
Aquestes intervencions artístiques, amb
infraestructures previstes per catalitzar
potencial transformador, funcionen com a
aquest component són inicialment la Caixa
nexe d'unió i cohesió de les veus i
de Música, Can Ribes amb la seva Escola
demandes de les dones. Així el projecte
de Circ i el Museu Krekovic.
possibilita l?enfortiment del sentiment de
Al marge de les ?indústries culturals? pertinença al barri i al desenvolupament
pensades des d?una lògica comercial o qualitatiu de la ciutat; i també posar en
institucional, hi ha iniciatives culturals valor els sabers i les veus de les dones, que
alternatives, i ?des de la base? que fa temps comparteixen eines i recursos.
treballen al barri. És el cas del col·lectiu
Aquest passat mes de juny, vàren realitzar
AAt omic Lab, que sorgeix amb la voluntat
una acció reivindicativa a la Plaça del
de ?generar processos d?innovació social,
Mínims, a on, durant les jornades
educatius i participatius a través de la
d?Arquitectures Col·lectives els infants del
cultura?. Tot i que es defineixen com a un
barri van sembrar plantes a un dels terraris
?col·lectiu nòmada?, el cert és que porten
buits de la plaça. L?ajuntament no sols va
uns anys vinculats al barri de La Soledat,
treure les plantes sinó que va tapar amb
impulsant d?un costat, processos
una placa de ciment l?espai, capant
participatius a travès de l?art, la cultura i la
qualsevol altra possible actuació. Va ser una
reflexió de la pròpia realitat dels veïns i
activitat lúdica que reclamava l?aspiració a
veïnes, i de l?altre, portant iniciatives
enverdir el barri.
culturals al barri, en contra de la lògica
habitual, on aquestes activitats tenen lloc al El pròxim dijous 29 juliol a les 21:30 h, dins
centre de Ciutat. el programa oficial de l'Atlàntida Film Fest,
es projectarà a Can Ribes Antídots per un
En aquesta línia vàren impulsar el
paradís fake + Q&A, un documental dirigit
desembre de l?any passat el Femt our - el
per Pau Caracuel i produït per Aatomic Lab.
primer Festival Internacional de Videoart
Una pel·lícula que es va rodar durant
Feminista a La Soledat, amb la col·laboració
#AACC_Mallorca2019, a l?eix La Soledat,
dels bascos GUERRILLA Food Sound
Nou Llevant, El Molinar.
System, al qual es van projectar peces
17
dossi er
GESA :
posar l es Bal ears al mapa mundi al
de l a transi ci ó energèti ca?
Un dels components que vol impulsar amb emprenedors (start-ups) que, de manera
força el Districte d'Innovació són col·laborativa, treballin per accelerar la
"economies emergents" com l'economia transició energètica, en tres línies:
verda basada en l'adaptació al canvi augmentar la producció d'energies
climàtic, la millora de l'eficiència energètica renovables a les Illes (especialment
i les energies renovables. Els escenaris per fotovoltaica), opt imit zar les t ecnologies
ENERGI ES RENOV A BLES
desenvolupar aquest component seran la d'emmagat zemat ge d'aquestes energies i
nova facultat d'enginyeria a Nou Llevant, avançar cap a l'elect rificació (i
per un costat, i principalment, l'icònic consegüentment, descarbonització) de la
edifici de Gesa, propietat de l'empresa societat balear.
elèctrica Endesa.
"La transició energètica és urgent a les
El passat mes de gener l'Ajuntament i Balears, som massa dependents dels
Endesa varen arribar a un pre-acord en combustibles fòssils i hem avançat molt poc
virtut del qual l'empresa cedeix una en energies renovables", explica Ribas,
superfície estimada de 2.000 metres "aquí a Mallorca no fabricarem plaques
quadrats (gairebé tres plantes) durant 20 fotovoltaiques, no tenim indústria per
anys per a ubicar un HUB de t ransició produir això, no farem el hardware, però si
energèt ic. podem fer el software que el gestioni". Per
Ribas la clau és ser capaços de crear un
"Serà un espai on conviuran petites i
entorn on es pugui desenvolupar talent i
mitjanes empreses que treballin amb
coneixement en transició econòmic per
energies renovables, i possiblement alguna
exportar.
entitat que treballi en la línia de la transició
energètica", afirma Neus Truyol, regidora El president d'Endesa veu la transició
de Model de Ciutat de l'Ajuntament. energètica com "un tren que passa i al que
ens hem de pujar". "El centre de gravetat en
Parlam amb el president d'Endesa Balears,
Innovació tecnològica - també en transició
Mart ín Ribas, qui també ho confirma així:
ecològica- està al nord d'Europa o els Estats
"Ens vinculam al projecte del Districte
Units", ens explica, "ens hem de proposar
d'Innovació com a propietaris a la zona i
moure el centre de gravetat al Sud, perquè
empresa compromesa amb la transició
no fer un pol d'atracció les Balears?".
energètica. L'edifici de Gesa esdevindrà un
Sembla que Gesa podria ser l'estació
espai d'innovació que aculli un HUB de
principal a les nostres illes per intentar
transició energètica". La idea és obrir
pujar les Balears a aquest "tren que passa".
l'edifici a empreses innovadores i
18
18
dossi er
Una nov a l l ar, per a q ui ?
Segons el padró de 2020, els barris de Nou Soledat ja dediquen el 60% dels seus
Llevant i La Soledat-Sud compten, en ingressos a l?habitatge (quan el
conjunt, amb 8.911 habitants. El 46% dels recomanable és que no se superi el 30%),
residents actuals són nascuts a altra sembla que el potencial comprador
comunitat autònoma (25%) o a l?estranger d?aquests apartaments es troba més enllà
(21%), el que dona una idea de la de les fronteres del barri (i, possiblement,
importància de la immigració en aquests de les de la ciutat, l?illa i l?Estat).
barris. Els principals països de procedència
Una vegada finalitzada la construcció
dels estrangers són el Marroc, Senegal,
d?aquestes promocions (el 2023 o inicis del
Bulgària i Nigèria. Tot plegat,
2024), els pisos de luxe suposaran el 20%
tradicionalment i en l?actualitat, aquestes
del t ot al del barri de Nou Llevant . A banda
barriades han sigut la casa de les classes
de les noves iniciatives privades de luxe
populars i treballadores amb rendes entre
previstes, l?Ajuntament de Palma té la
les més baixes de Palma.
intenció de construir en aquesta zona en els
El Nou Llevant té els seus orígens com a pròxims anys entre 400 i 500 nous
polígon planificat d?habitatges, habitatges públics, el qual suposaria un terç
especialment de protecció oficial. del total de Palma. Si les promocions
Actualment s?estan construint dues noves públiques podran equilibrar l?oferta del luxe
promocions de prot ecció oficial amb un està encara per veure, tot i que sembla
t ot al de 78 habit at ges. Al mateix temps, ja inevitable que la resta de l?oferta
està en marxa la construcció de quatre immobiliària experimenti una tendència a
promocions que sumaran 694 habit at ges l?alça en el preu a la zona o a barris veïnats
de luxe. Amb eslògans com ?Es tu vida. Elige com Foners.
donde vivirla?, ?Diseñamos casas pensando
La immobiliària Avantespacia anuncia la
en ti? o ?Un nuevo destino residencial de
promoció Llevant96 com ?el privilegi de
alto standing?s?anuncien pisos que oscil·len
viure o invertir en un entorn urbà de
entre 215.000 ? (50 m2 i un dormitori) i
proximitat, en el qual les distàncies no
890.000 ?. La promoció més luxosa, The XO
existeixen?. L?habit at ge a Nou Llevant i La
Residences, compta amb pisos que superen
Soledat -Sud es present a així com una
els 2 milions d?euros. Uns apartaments que
mercaderia: privilegi i inversió. Pel que fa a
s?anuncien a la pàgina web com ?una
la distància, si el fenomen de gentrificació
inversió segura i lucrativa?, amb una
pren forma, existirà només per a la
calculadora virtual que estima que el
ciutadania palmesana, forçosament
propietari podrà cobrar un preu de lloguer
desplaçada o incapaç d?accedir a un
de 2.550 ? mensuals. Si amb els preus
habitatge a preus de mercat internacional.
actuals els veïnats de Nou Llevant i La
19
dossi er
QUI DI ES PA SSA ,
A NYS EM PENY
Cateri na Rami s Cabrer i Tol o Buades López
Grup d'A mi cs de l a Sol edat de Foraporta
Q ui dies passa anys empeny", diu la dita, i a la barriada de la
Soledat ha estat així des dels primers testimonis registrats a
en la majoria dels casos, no han continuat en el temps. Si pogués
garantir-se un desenvolupament dels projectes a llarg termini, es
podria començar a rompre el cercle viciós de l'exclusió i social i
de la marginalitat. Tant de bo que el projecte a Can Ribes sigui
finals del segle XVI. Les generacions posteriors han anat una realitat ben aviat, fins a arribar, com a mínim, a les noces de
configurant allò que coneixem avui en dia com la Soledat i que ha platí i més enllà.
rebut també el nom genèric de s'Hort des Ca, sense oblidar que
durant un breu període de temps va ser la Llibertat. La Per altra banda, sembla que la presència de "cucs de ferro", fent
toponímia reflecteix, aleshores, les diferents etapes històriques servir la metàfora que apareix a la cançó "Pare", de Joan Manel
que podríem destacar al barri: agrícola, industrial i popular. Tot Serrat, demostra que ara es planteja un període de canvi i
plegat ha contribuït a la construcció d'un patrimoni històric, transformació a tota la zona de s'Hort des Ca. Es construeix a les
arquitectònic i industrial i a la presència d'un patrimoni humà totes i en altura. Sembla que l'estructura de cases humils per als
molt important: els seus habitants. Aquest conjunt d'elements treballadors de les fàbriques dels voltants ha esdevingut un
patrimonials, històries, llegendes i costums s'ha de conservar, testimoni del passat. La Soledat, com a barriada de cases baixes,
divulgar i protegir, ja que, en cas contrari, la societat roman encerclada per estructures que faciliten el seu aïllament,
hiperconnectada i globalitzada del segle XXI el pot fer caure social i físic, evidència d'un oblit històric que perdura i que es
inexorablement en la desaparició, l'abandonament i l'oblit. Algú repeteix de forma cíclica. Per exemple, la gentrificació al barri no
es recorda, per exemple, de tot el patrimoni etnològic i és només un problema actual. Als anys vuitanta del segle passat,
etnogràfic que s'ha esvaït, per un mal entès progrés econòmic, es decidí concentrar l'exclusió social a la Soledat, sense tenir
als voltants de l'Hort de les Ànimes i Son Molines? previst un pla d'intervenció. En tot aquest temps, no s'han
reforçat gaire els equipaments socials, i molts d'ells són
Pel que fa al patrimoni arquitectònic de la Soledat, només la inexistents encara ara. Durant molt de temps, la vida es convertí
factoria de Can Ribes disposa d'una figura de protecció, encara en "supervivència", i part dels seus habitants decidiren
que la realitat ens demostra que, com a societat, només hem anar-se'n. Una altra part dels seus veïnats no es quedà amb
estat capaços, fins aleshores, de respondre amb burocràcia, aquella imatge idíl·lica d'un temps i decidí seguir al barri i
degradació i vandalisme. Malgrat tot, la creació d'un Centre del intentar millorar-lo. No cal contribuir a perdurar la imatge
Circ i de les Arts escèniques pot representar una oportunitat per estigmatitzada de la Soledat, amb frases negatives, que per a
al barri si es garanteix la participació dels veïnats en el projecte i això ja tenim els titulars tendenciosos i sensacionalistes dels
la presència del circ social com a espai intercultural i de suport mitjans de comunicació.
veïnal. I el que esdevé cabdal és la continuïtat del projecte. Cal
esmentar que als darrers anys s'han desenvolupat diferents I si hem començat amb una dita popular, amb una altra
programes i iniciatives, amb uns resultats ben positius, però que, acabarem: "Preneu llum de na Pintora?....
20
20
dossi er
Grup de dones de La Sol edat
E l setembre de 2019, el nom del barri de la Soledat
aparegué als mitjans de comunicació a partir d'unes jornades
podríem afirmar que el seu horitzó no ha anat més enllà de la
porta de Sant Antoni: tot i saber que viuen a la ciutat mateixa,
afirmen amb rotunditat que "van a Palma". També hi ha dones
que han nascut a la Soledat, però que n'han marxat. Així i tot,
que han deixat empremta: la XII edició de l'encontre l'arrelament persisteix, ja que des de la distància encara hi ha
internacional Arquitectures Col·lectives, que amb el nom preocupació pel barri ? com ha tornat!? alhora que també es
d'"Antídots per un paradís fake" organitzà el col·lectiu ARTivista genera una mirada nostàlgica ? els records, la infància, la
AatomicLab. L'indret triat per a la trobada va ser una antiga nau confortabilitat del barri. Finalment, hi ha dones que no han
industrial, que donà cabuda a activitats diverses, xerrades, nascut al barri, però sí que hi han trobat un espai d'arrelament,
col·loquis, debats i actes lúdics per a construir un procés de convivència, de comunitat, un vincle que les fa més fortes i on
col·laboratiu des del qual treballar iniciatives de cura i han establert una connexió on poder desenvolupar les vides
transformació dels nostres entorns, tan sotmesos a un pròpies lliures de violències estigmatitzacions i discriminacions.
urbanisme especulatiu i orientat a la turistificació.
Des de la nostra identitat comunitària, totes lluitam pel barri,
Uns dies abans del seu inici, algunes dones de la Soledat i dels des de la memòria al futur i reivindicant-lo com un espai de
barris veïnats rebérem la proposta de participar en un taller en resistència: no volem que desaparegui, volem millores en les
el qual seríem les protagonistes, tot conformant un grup d'allò seves infraestructures i serveis, i ens agradaria recuperar el seu
més heterogeni pel que fa a país d'origen, edat, estudis, situació comerç local. Per tot això la mateixa idea del barri s'ha de
econòmica o pertinença a un col·lectiu concret. No obstant, per reivindicar davant aquesta economia tan accelerada que
sobre de la diferència inicial, teníem una cosa en comú: el fet de gestiona la ciutat. Igualment cal tenir ben presents els processos
ser dones preocupades pel futur del nostre barri i entorn, bé per de gentrificació, que, si bé d'una banda eliminen l'autenticitat del
naixença, bé per adopció. barri, també van en detriment d'una convivència intercultural...
més aviat, l'agressivitat de les ciutats i la seva reconstrucció
Les dones portàvem la motxilla plena de vivències, farcida constant, expulsa i estigmatitza la diversitat cultural. Una
d'experiències i d'experiència, tipa d'aprenentatges de tota mida agressivitat que premia una cultura de consum acumulativa i
i de tot color. Vàrem posar en comú com voldríem que fos la vida basada en l'experiència immediata, que centra les seves
al barri, conegut massa sovint per coses negatives i que els inversions en construccions asèptiques que no dialoguen amb
mitjans de comunicació bé s'encarreguen de difondre. El fet que l'entorn; que identifica el progressisme amb complexos 'per a la
les dones poguéssim dir la nostra fou molt important, i més transformació social' dissenyats per institucions i empreses
encara que algú s'interessàs per les nostres paraules, el nostre punteres ocupant espais on ja s'hi habita, traçats des d'una
pensament, els nostres desitjos, els nostres neguits, les nostres perspectiva multiculturalista i intervencionista que no orgànica,
il·lusions... integradora.
I d'aquest interès, la nostra motivació. De seguida vàrem Des de les dones, ens posicionam davant els perills de la
proposar de trobar-nos més sovint per tal d'iniciar un procés de gent rificació
cohesió i construir un espai i una veu pròpia que ens permetés
participar activament del present i futur del barri. Ens sabíem I contra l'especulació urbanística, que atenta directament contra
part fonamental del dia a dia del barri, però no sempre se'ns un bé i dret humà bàsic. I contra l'especulació humana, en tant
tenia en compte. Ens sabíem pilars de ca nostra, però no sempre que elimina els sabers propis i el comerç local. Tot formarà part
es valorava el nostre esforç. El fet de poder trobar-nos durant d'una estandardització cultural basada en la cultura del consum.
unes quantes sessions acompanyades per persones que posaren Matarà la riquesa i la memòria del barri. Ningú no ha vengut a
en valor la nostra memòria, la nostra identitat i les nostres demanar i preguntar si els canvis afectaran la vida de les
presències constituí un punt de partença per a albirar el futur persones, i mentrestant ja s'està començant a posar fi a la seva
des d'una altra perspectiva: les dones, una opinió a escoltar tant façana de Llevant, que quedarà emmurallada per una sèrie
sí com no, unes presències i quotidianitats a tenir en compte d'edificis de luxe des dels quals no es convida a cap connexió
tant sí com no. amb la vida barrial. La Soledat quedarà com un barri penjat,
econòmicament, culturalment, urbanísticament.
Dones diverses ens organit zam
Volem barris feministes, lliures de processos racialitzadors i
La Soledat és un espai heterogeni per definició, amb una xenòfobs, i que defensin els drets de la comunitat LGTBIQ+. Així,
cosmovisió pròpia, que teixeix la seva convivència des de la què és el barri? El barri és diversitat, el barri és convivència, el
diversitat cultural i des de la connexió intergeneracional. Un barri és comunitat; espai de cohesió social, espai on es treballen i
barri on conviuen multitud de filiacions amb l'entorn i que el fan es transmeten la memòria i els sabers de les dones, que són qui
lloc d'acollida on voler i poder arrelar-se des de diferents s'ocupen de la reproducció de la vida.
realitats. Per exemple, hi ha dones que hi han viscut tota la vida, i
21
dossi er
DI STRI CTE D'I NNOV A CI Ó DE NOU LLEV A NT:
espai d?oportuni tats i democrati tzaci ó di gi tal
Bartomeu A l orda Ladari a*
A questa és una època apassionant de transició i de canvis
que requerirà de noves i millorades habilitats personals, noves i
dependents de solucions aportades pels experts sense massa
criteri per fer la tria. O per exemple, de l?ús i abús que en fem de
les tecnologies digitals mitjançant el terminal mòbil que cada un
de nosaltres duu al damunt. Fer-ne un ús responsable i saludable
millorades infraestructures d?oportunitats i, nous espais de és un repte molt similar al que vam haver d?assumir a l?hora de
reflexió i debat per guiar el procés. En aquesta època, el circular per la via pública. Un codi de conducta que permeti la
Districte d?Innovació al Nou Llevant (DINLL) és possiblement un circulació fluida i l?ús compartit de l?espai digital anomenat
dels projectes que neixen per donar resposta a aquestes noves Internet.
necessitats i reptes que afrontarem tant a nivell de ciutat com
de tota la comunitat autònoma. El projecte DINLL proposa crear el CitiLab com a primera
infraestructura per promour