Revista CIUTAT #1
Text del document
Setembre 2020 Núm. 1
COM ENS
M OV EM
A PA LM A ?
EN A QUEST NÚM ERO
DE CI UTA T
A Palma, mobilitat sostenible?
04
La relació entre l'aeroport i el tràfic de
Palma
06
Nuredduna: millor el consens que la
imposició
07
La indústria dels creuers, obligada a canviar
08
Renou i més renou: s'agreugen els
problemes dels veïnats
09
Entrevista amb Sonia Jichi, portaveu de
Vianants en Lluita
10
Edita:
Al Molinar, port petit, o com triomfa la
mobilització ciutadana
12
A propòsit del documental "Destrucció
creativa d'una ciutat"
17
www.palmaxxi.com
info@palmaxxi.com Notícies de Ciutat
18
El futur de Palma: notícies de les entitats
19
Ciutat és una publicació independent i plural que defensa la llibertat
d'expressió. Les opinions expressades a les seves planes no són assumides
necessàriament per Palma XXI, sinó que pertanyen als seus autors i autores, La Ciudad Cuántica, per Lourdes Durán
que en són responsables.
20
Foto de portada: Ismael Velázquez, Ara Balears Guia urbana de Palma: S'Escorxador
21
EDI TORI A L
L?arquitecte i urbanista Jahn Gehl assenyala dotze criteris bàsics per a
crear un espai públic centrat en les persones. Entre aquests principis, per
destacar-ne alguns, s?hi troben: protegir el vianant del trànsit i dels
accidents; protecció enfront dels estímuls desagradables com renou i
fums; l?existència d?espais adequats per caminar; l?existència de zones de
descans, de lleure i de joc; la possibilitat d?observar (línies de visió sense
obstacles, bona il·luminació); arbrat i zones verdes; o que hi hagi la
possibilitat d?escoltar i xerrar. Quantes d?aquestes condicions es va
trobar Gehl quan va visitar Palma, fa només uns mesos?
En plena elaboració del nou Pla General d?Ordenació Urbana de Palma,
l?esborrany del qual tot just s?acaba de publicar, el debat sobre el model
de ciutat (i amb ell, el de la mobilitat) és més necessari que mai.
"Convinguem que una ciutat no està mai del tot acabada però, en
determinades ubicacions de Palma, contemplar la ciutat sempre pendent
d'enllestir palesa una inoperància municipal que ve gairebé d'un segle
enrere", escrivia Sebastià Frau a Diario de Mallorca. Posava com a
exemple el carrer Aragó, un carrer que sembla fet (o desfet) per trams i
que en molts d'ells trobaríem a faltar diversos dels principis d'en Gehl.
Serà ara el moment per a Ciutat?
La famosa vinyeta de Karl Jilg sobre paisatge urbà ens mostra d?una
manera molt il·lustrativa la situació del vianant davant el precipici, l?espai
perdut. Avui dia, a aquesta vinyeta hauríem d?afegir més protagonistes,
com la bicicleta o els nouvinguts patinets elèctrics. Diferents modalitats
de mobilitat a les quals hem de trobar el seu espai, donant preferència
sempre al més fràgil, amb l?objectiu d?aconseguir una ciutat més humana.
3
A PA LM A ,
M OBI LI TA T
SOSTENI BLE?
?El cotxe com a conclusió?. Amb aquesta asseveració de l?arquitecte
Guillem Aloy durant la darrera reunió del Grup de Treball sobre
l?Eixample de Palma XXI, es posava de manifest la responsabilitat
directa del vehicle privat en el disseny de la ciutat moderna i del
comportament dels seus habitants. Basta donar un cop d?ull a la secció
dels carrers: un ample espai central per a la circulació de vehicles
motoritzats, zona d?aparcament a ambdós costats i, habitualment, una
estreta vorera on han de conviure els vianants i on, a més a més,
s?instal·la mobiliari urbà com fanals, senyals de trànsit o semàfors (és a
dir, equipament per al trànsit rodà que ocupa espai per als vianants).
És a dir, que la nostra ciutat s?ha configurat entorn del vehicle
particular provocant, de retruc, un arraconament dels vianants i una
pèrdua d?espai públic de la ciutadania.
Foto : Mallorca Confidencial
4
L? espai perdut en favor del
vehicle privat va quedar
especialment en evidència durant
el confinament, sobretot a partir
del moment en què es va
permetre sortir a passejar i fer
esport. La mesura de mantenir 2
metres de distància de seguretat
interpersonal era de difícil (o
impossible) aplicació en molts de
barris de Ciutat. A Pere Garau,
per exemple, a més del 62% de les
voreres dels carrers del barri
l?aplicació de la mesura era
inviable a conseqüència de la seva
estretor, i al restant era sovint de Mapa : Palma XXI.
difícil aplicació (a excepció del
carrer Nuredduna, que finalment Tenim una xarxa d'autobusos d?accés a les diferents modalitats
es va tallar al trànsit). urbans que acaba de ser de transport, que haurien de
replantejada seguint models condicionar les inversions
massa abstractes, que no acaben públiques; les noves tecnologies,
Com rev erti r aq uesta d'ajustar-se a les necessitats reals
de la ciutadania. Segons peça clau en la gestió i utilització
si tuaci ó per aconsegui r del transport; o als aspectes
una ci utat per a l es informava la Direcció General
persones? d?Energia i Canvi Climàtic, la relacionats amb el canvi climàtic,
contaminació provocada pel que han de ser prioritaris.
Als darrers anys s?han produït trànsit a Palma es va reduir en un
canvis accelerats que han generat 75% durant l?estat d?alarma. La remodelació del passeig
diverses problemàtiques. El marítim, la incorporació de carrils
planejament urbanístic i VAO en els accessos a Palma, la
territorial que s?ha anat realitzant Per q uè no proposar-se remodelació de la xarxa de
al llarg dels darrers quaranta anys aconsegui r una ci utat transport interurbà, el
per part de les diferents més sana? perfeccionament de la nova xarxa
administracions ha donat lloc a
unes infraestructures La mobilitat ha estat un dels de línies de l?EMT, la posada en
determinades que, juntament darrers temes tractats al Consell marxa del tramvia, l?habilitació
amb l?estructura radial de la Municipal de Model de Ciutat d?aparcaments dissuasoris, la
ciutat, dificulten la gestió de (CMdC) de l?Ajuntament de implementació dels eixos cívics, la
l?espai: Palma és lloc d?origen i Palma. El CMdC és un òrgan nova Ciutat 30...
destinació de molts de consultiu, d?assessorament i de Actualment
treballadors que entren i surten hi ha moltes
debat per definir el model de qüestions obertes, a diferents
de la ciutat; s?han creat grans
centres de treball, compres i oci ciutat com a pla estratègic global punts de Ciutat, que requeriran la
fora del nucli urbà; i grans per a Palma, i està format per col·laboració de diverses
infraestructures com els representants dels diferents institucions com l?Ajuntament, el
diferents polígons industrials, els partits polítics i per entitats Consell de Mallorca, el Govern o
hospitals públics i la Universitat ciutadanes com ARCA, Joves Autoritat
també es troben als afores; sense Portuària. Per
Arquitectes de Mallorca, Palma descomptat, a més de desitjable,
oblidar, és clar, el trànsit urbà XXI, Gadeso o EAPN, entre serà del tot necessari que en
generat per l?arribada de
passatgers a l?aeroport o de d?altres. Partint de la base de la aquests processos de disseny de
mercaderies al port. La via de potenciació de la mobilitat la ciutat relacionats amb la
cintura, que suporta quasi sostenible i el transport públic, a mobilitat sostenible es compti
190.000 vehicles al dia (IMD), és peu o en bicicleta, en les diferents amb la participació activa de la
la via més transitada i la que trobades s?ha fet especial esment societat civil.
experimenta majors col·lapses (i a qüestions com: la justícia
no solament en temporada alta). socioespacial i les diferències
5
La rel aci ó entre l 'aeroport i el tràf i c de Pal ma
Jaume Garau, secretari de Pal ma X X I
El creixement del nombre de passatgers iniciat els anys 60, necessitava
connectar l?Aeroport amb Palma i la resta de Mallorca. Això es va anar
fent mitjanant una xarxa d?autopistes que principalment donava la volta
per Palma i anava cap a la zona turística de Calvià, Manacor i Inca, i més
tard cap a Llucmajor i Campos. A poc a poc aquesta dinàmica
insostenible va anar generant una Mallorca pivotada en tres àrees
urbanes: l?àrea metropolitana de Palma en la que hi viuen dues terceres
parts de tota a població de Mallorca, l?àrea de Manacor i ?Àrea d?Inca. La
inexistència d?un transport públic eficient i ben coordinat per
transportar milions de passatgers cada any, ha anat generant una
mobilitat molt complicada, saturada i de difícil alternativa.
La rel aci ó cl ara entre l ?aeroport i el tràf i c de cotx es
Les dades que hem trobat més antigues són de 2006, en el Pla Director
de Carreteres del Consell, on la intensitat diària mitjana a la via de
cintura era de 70.000 cotxes. Tornem a trobar dades el 2013, on la
quantitat ja era del doble, exactament de 157.111, o sigui en 6 anys
s'havia doblat, malgrat la crisi del 2008. El 2019 era de 191.692.
Veiem en el quadre següent com l'evolució del nombre de passatgers
creix, a la vegada que creix el nombre de cotxes que circulen per les
principals autovies de Mallorca.
L?al ternati v a
L?alternativa és difícil i només es pot anar implantant amb tenacitat i
esforços molt especials. Es tracta d?anar guanyant espais pels vianants i
pel transport públic, substituint l?espai guanyat per espais verds i amb
diversitat de serveis, evitant caure en l?ús turístic o d?oci, com ha passat
en alguns eixos cívics. La via de cintura ha de baixar de tràfic perquè no
entrin tants cotxes a la ciutat i l?eixample de Palma s?ha d?anar
peatonitzant.
Foto: Jaume Gual
6
NUREDDUNA :
mi l l or el consens q ue l a i mposi ci ó
À ngel s Fermosel l e, acti v i sta ci utadana
C rec que he assistit a totes les reunions obertes al
públic que hi ha hagut al barri de Pere Garau, per
anys, des de Cort, tragueren una norma que impedia, als
carrers de vianants, posar més d'un bar, restaurant o
sala de jocs en un radi de 50 metres. Però el mal ja
intentar millorar-lo, durant els darrers 10 anys. Hem
estava fet i ho patim. Especialment qui allà hi viu.
celebrat assemblees ciutadanes convocades per
entitats del barri, a més de reunions prèvies a les Respecte a Nuredduna, les persones que lluitam pel
eleccions amb diversos partits. Ens han convidat a barri al·lucinam del talant impositiu del nostre
juntes de districte, hem duit a la defensora de la Ajuntament en aquest tema. La majoria som gent
ciutadania i hem tengut trobades específiques per ecologista, que procuram moure'ns a peu o amb
temes de neteja o seguretat. La passada legislatura, en transport públic quan podem i que no veim en absolut
alguna de les trobades, vengueren el batle i/o el regidor malament que es redueixin aparcaments i que
d?Urbanisme de l'Ajuntament. s?eixamplin els espais per als vianants, al contrari. Som
persones que invertim gran part del nostre temps lliure
A totes i cada una de les reunions, des del públic, es va
en millorar la ciutat a tots els nivells. Practicam allò que
plantejar la preocupació per l?anunciada peatonització
consideram que és l?autèntica democràcia de base. I per
de Nuredduna. Es demanava informació i es pregava
això ens feim moltes preguntes sobre el projecte de
que es prioritzassin aquells projectes més necessaris
Nuredduna que ningú es digna a contestar-nos.
per cobrir les mancances del barri. Des del poder, els
governants alabaven el fet que hi hagués participació, Quan amb doblers del Plan E, en plena crisi econòmica,
interès ciutadà, diàleg i consens. Aina Calvo va invertir a Pere Garau, concretament al
carrer Francisco Manuel de los Herreros (la continuació
Molt parlar de diàleg, consens i participació, però ens
natural de l?eix de Nuredduna), ho va fer amb seny i
hem hagut d?assabentar pels diaris que ja hi ha un
criteri. Va reduir aparcaments eixamplant voreres. Va
avantprojecte per a Nuredduna sense haver consultat
renovar aquestes amb materials de qualitat i voreta de
cap d?aquelles entitats o persones a les quals abans tant
pedra, element que l?Ajuntament actual està eliminant a
lloaven els mateixos governants. Per no tenir, no han
mansalva. El carrer funciona molt bé i el transport
tengut ni tan sols el detall de venir a explicar els seus
públic ha duplicat les seves línies. Aina Calvo va
plans al barri.
intervenir en altres carrers del barri dignificant l?entorn,
No creguin que el famós eix cívic que havia de començar soterrant contenidors i, ho torn a repetir, el resultat és
a Nuredduna sigui l'invent d?un urbanisme molt bo.
supermodern i avançat. Aquest eix ja estava previst al
En la meva opinió seria molt més necessari repartir els
Pla general de 1995, ja obsolet, i que fa molts anys que
tres milions d?euros previstos per a aquest únic projecte
s?està revisant. No suposa cap novetat, és un criteri
de Nuredduna i poder cobrir altres espais que
urbanístic de crear jerarquies als carrers, fet molt
necessiten mà de metge al barri més poblat de Palma:
qüestionat per alguns urbanistes. Però que té un
Pere Garau. Nuredduna es pot millorar a l?estil del
vessant positiu, sense dubte: el de crear més espai per a
descrit anteriorment. I si es vol reduir trànsit, es pot
vianants i de trobada ciutadana.
permetre la circulació únicament a vehicles de residents
Entre les persones del barri que qüestionam el i transport públic. Així quedarien doblers per millorar la
plantejament de Nuredduna hi ha una minoria que es plaça Guillem Moragues, que ara mateix ni és plaça ni és
nega a que llevin aparcament i trànsit. No és el meu cas. res, i potser també el carrer Benet Pons i Fàbregues,
Sé que si no es posen dificultats als vehicles, es mengen que fa pena veure'l i que en canvi podria fer goig. I si
la ciutat. Vaig donar suport actiu a la peatonització de queda un raconet, per favor, que posin els arbres
Blanquerna i més tard, des d?ARCA, vàrem demanar que adients al carrer Adrià Ferrà, del qual fa anys que varen
abans de peatonitzar el carrer Fàbrica es fes un pla arrabassar els pins i sembla com si ja s'haguessin oblidat
d?usos. No ens feren cas i ara pagam les conseqüències d?ell.
per les molèsties que provoquen els usos intensius
Estic segura que la rectificació, el diàleg i el consens des
lligats a la restauració, tant d?ocupació de l?espai públic
de Cort serien molt ben rebuts al barri de Pere Garau. I
com de renous i pèrdua de diversitat comercial. Fa pocs
crec, francament, que ens mereixem un respecte.
7
LA I NDÚSTRI A
DELS CREUERS,
obl i gada a canv i ar
El turisme de creuers està tenint molts problemes per reactivar-se.
Llastrats pel seu model de negoci, basat en la quantitat i en els
espais col·lectius interiors, els creuers són especialment
incompatibles amb les noves mesures sanitàries. Per això, les
companyies navilieres s?han vist obligades els darrers mesos a
endarrerir la represa d?activitat.
Mentre que durant les primeres setmanes de l?aturada obligatòria
les companyies posaven com a data de tornada a l?activitat finals
d?abril o maig, la realitat ha estat ben distinta: a hores d?ara, a Europa
només estan operatius alguns creuers fluvials, uns pocs al
Mediterrani (Itàlia i Grècia) i a Escandinàvia. Aida, Costa o MSC
sembla que intentaran salvar la temporada de tardor; Royal
Caribbean tornarà, si és possible, el novembre. A l?estat espanyol,
després del veto alemany a les Balears, les illes Canàries sembla que
seran les primeres a reactivar l?activitat de megacreuers amb TUI
Cruises i Aida.
Un dels primers megacreuers a tornar a navegar ha estat l?MSC
Grandiosa, amb un trajecte amb escales únicament a ports italians i
Malta, i aplicant un protocol sanitari especial. Mesures de seguretat
que no varen funcionar al creuer MS Ronald Amundsen, que
navegava entre les illes Svalbard i Noruega a finals del mes de juny
quan varen donar positiu per Covid-19 fins a 33 persones.
Alfredo Serrano, director de CLIA España, veu possibilitats de crear
un corredor marítim segur a les Balears de manera que es pugui
protegir la salut de visitants i residents. Però, és això el que vol la
ciutadania? Margalida Ramis, membre del GOB i una de les
portaveus de la Plataforma contra els Megacreuers, recorda que
venim d?un ?model insostenible? del qual els creuers també en
formaven part. Per això, subratlla Ramis, ens trobam en el punt de
?valorar si és un objectiu d?interès general reprendre la intensitat de
creuers en el Port de Palma?com era abans de la crisi sanitària.
És precisament en aquesta línia en què s?està manifestant l?opinió
pública a nivell internacional. La Global Cruise Activist Network,
una plataforma ciutadana d?abast mundial, reclama el canvi de
model de la indústria creuerística. Denuncien que el seu model de
negoci ?ha posat en risc el teixit social, la integritat de l?economia, la
salut pública i el medi ambient ?a més de passatgers, tripulació i
ecosistemes marins?.? Al seu manifest assenyalen que el darrer
exemple s?ha donat amb la pandèmia de Covid-19, que ?ha mostrat
que la indústria no està disposada a protegir l?interès públic sense
regulacions legalment vinculants?.
Global Cruise Activist Network reclama ?un sistema equitatiu i
responsable que optimitzi els beneficis econòmics per a totes les
parts, alhora que elimina els impactes negatius que genera l?activitat
en termes socials, de salut pública i ambientals?. En contrapartida, el
lema de la patronal CLIA deixa la seva postura ben marcada amb un
missatge esclaridor: like the tides, we will return; ?com les marees,
8 tornarem?.
RENOU I M ÉS RENOU:
s'agreugen el s probl emes del s v eïnats
Feli Marcos viu a La Llotja fa molts anys i s'ha convertit mesuri el renou pel volum que aquests emeten, i no per
en estendard de la defensa del descans dels veïns i decibels, que tenen en compte la percepció de qui
contra el renou, problema que pateix el seu barri des escolta i la morfologia de l'espai on es reprodueix el
de fa dècades. "Renou és tot aquell so que no acceptes renou, ja que no és el mateix emetre un renou a un
i que t'afecta. La millor melodia de Beethoven, si no has espai obert que a una petita plaça o un carreró. "Des de
elegit escoltar-la i a un volum alt, pot ser una tortura", l'Ajuntament ens diuen que no tenen mitjans per
explica na Feli. controlar el renou, només tenen dos sonòmetres i no
compten amb personal capacitat per utilitzar-los", diu
La Llotja, que ha patit sempre un problema de renous
na Feli. "Ens sentim molt indefensos i impotents per
denunciat pels veïns sistemàticament, està catalogada
aquest problema que fa anys arrossegam. La Llotja s'ha
avui com a Zona d'Especial Protecció Acústica,
convertit en un parc temàtic de l'oci", es lamenta.
juntament amb Drassanes, Sa Gerreria i, més
recentment, Santa Catalina i Es Jonquet. Però amb la Una veïna que vol restar en l'anonimat i forma part de
desescalada del confinament per la Covid-19 el l'Associació Barri Cívic de Santa Catalina explica com
problema ha tornat... i s'ha agreujat. "Entre les mesures també al seu barri el problema del renou s'ha agreujat
impulsades per Govern i Ajuntament, que impliquen els darrers mesos, tant per l'augment de terrasses com
major permissivitat amb l'ús públic per a terrasses, i les per la major afluència de músics (tot i no estar permés
llibertats que s'han pres els establiments d'oci i al barri, els veïns afirmen que hi ha actuacions). "No
restauració i la gent en general, hi ha uns nivells de hem d'oblidar que Santa Catalina és un barri
renous al barri terribles. Ara sembla que tot val". residencial, quasi totes les habitatges són plantes
L'activitat que abans tenia lloc en part a dins dels locals, baixes o pisos de poca alçada, per la qual cosa el renou
s'ha traslladat totalment al carrer. "Els carrers de La de terrasses ens afecta molt més", explica. Com a
Llotja, en general del casc antic, són caixes de moltes zones de Palma, amb la nova normativa per
ressonància, no són aptes per la seva configuració per afavorir la recuperació econòmica després de la Covid,
aquest tipus d'activitats". molts bars que no tenien terrassa ara sí que disposen
d'una àrea exterior. "La situació s'ha sortit de control,
Han denunciat moltes vegades i que quan ve la policia
fins que no es resol la sol·licitud els bars poden
diu que els establiments han demanat permís
instal·lar les terrasses com vulguin, i l'Ajuntament ens
d'ocupació i fins que es resolgui la seva sol·licitud
diu que només revisarà els locals que tenguin
poden instal·lar les terrasses. "Hi ha massa tolerància,
denúncies o queixes dels veïns", explica, "nosaltres ja
es consenteix massa", diu na Feli. Un altre problema
estam cansats de fer guardians de la llei, no ens sembla
amb el qual es troben ara que la vida s'ha desplaçat a
que aquest sigui la responsabilitat de la ciutadania". A
les terrasses és la afluència més gran de músics. I això,
més, afirma que el fet que es faci recaure la
a més representa una il·legalitat, ja que, com són Zones
responsabilitat de controlar sobre els veïns, ja que
d'Especial Protecció Acústica, no estan permeses les
només s'actua si hi ha una denúncia prèvia, "acaba
actuacions de músics de carrer.
destruint les bones relacions entre veïnats i la
Els veïns denuncien l'ús abusiu d'altaveus per part dels convivència, ja que els propietaris de bars també són
músics, amb el suport de restauradors, i que ara es veïnats".
Foto: Feli Marcos.
99
" HEM DE TENI R
M ÉS FA CI LI TA TS I
PROTECCI Ó QUE
QUA LSEV OL
V EHI CLE"
Entrev i sta amb Soni a Ji ch i ,
portav eu de V i anants en Ll ui ta i
presi denta de l a Coordi nadora
estatal A NDA NDO
Vianants en Lluita treballa per la defensa dels
drets dels vianants a les Illes Balears des de fa poc
més de 4 anys. Els seus membres són gent
particular i petites agrupacions i plataformes
locals que volen millorar les condicions dels
vianants als seus barris i pobles. Tenen
representació a Bunyola, Inca, Santanyí i Palma i
col·laborem amb altres associacions com Barri
Cívic de Santa Catalina o el Col·lectiu Palma
Verde. També tenen veu a nivell estatal perquè
són membres de la Coordinadora ANDANDO.
Foto: Matteo Seccardini.
10
Quins són els dret s dels vianant s?
En el 1988 Espanya va firmar la
"Carta Europea de los Derechos del
Peatón", a on s'explica molt bé els
drets del vianant i que s'hauria
d'explicar a l'escola. Aquesta carta
diu que els vianants tenim dret a
gaudir de la ciutat i dels seus espais
públics en condicions de seguretat i
salut per a tothom, sense
restriccions d'edat o de condicions
físiques o psicològiques. A vegades,
resumim dient que defensam el dret
dels infants a jugar al carrer, perquè
el joc al carrer beneficia a tothom.
A què us referiu quan parlau de
"pacificació dels carrers de Palma"?
Es tracta de donar tranquil·litat i
sensació de llibertat quan camines, Acció al barri de Santa Catalina per la setmana de la
sense renous forts i sense por de Mobilitat de l'any passat amb Barri Cívic.
patir un atropellament. La primera
cosa a fer per pacificar és baixar la
velocitat màxima permesa, perquè vianant no es pot compartir amb cap amb els infractors motoritzats, es
és la velocitat és la que està matant a vehicle. Això vol dir que les bicicletes preocupa de la fluïdesa del trànsit, i
la gent i també està obligant als més i altres vehicles de mobilitat fins i, tot fa campanya de
vulnerables a quedar tancats a ca personal han de circular per la conscienciació al vianant
seva fins que arribi un cotxe per calçada, la qual cosa no és possible si descarregant la responsabilitat
recollir-los. han de circular amb cotxes i vehicles sobre la seva seguretat en ells, en
molt més ràpids i perillosos. lloc d'actuar contra els perills
Què opines de la iniciat iva "Zona mortals de la velocitat al carrer.
30" de l'Ajunt ament de Palma? Així doncs, pensem que s'han
d'invertir els privilegis de forma que D'una altra banda s'ha d'actuar
Entenem que la intenció i el el trànsit motoritzat sigui només un sobre el disseny dels carrers per
concepte són bons, perquè una zona "convidat" al carrer i que es prioritzi obligar els vehicles a anar més a poc
30 a diferència d'un carrer a 30, la mobilitat a peu, amb la bicicleta i el a poc i acabar amb les principals vies
permet que el vianant pugui transport públic per garantir el dret que són autèntiques "autopistes
travessar en qualsevol punt sense a la mobilitat de tothom. La batllessa urbanes", letals per als vianants més
cercar pas de vianant. Ara, a la socialista de París ho va entendre fràgils.
pràctica no s'ha entès així. Fan molt bé i està demostrant que amb
inversions de molts de doblers Això és el més urgent perquè afecta
voluntat política i un poc de
públics com al del barri de Santa directament a la salut i la vida de la
coneixement tots els canvis són
Catalina, per deixar voreres ridícules gent. Després s'ha de fer molt més
possibles.
que no deixen passar una cadira de per posar al vianant com a centre en
rodes i al costat tenim una zona Un bon pla de mobilit at que ha de les polítiques de mobilitat urbana.
d'aparcament ORA on es permet considerar?
Hem sentit xerrar al Consistori de la
ocupar la voravia incomplint el La realitat és que la ciutat està necessitat de donar un equilibri a
"Reglamento General de dissenyada per a la gent que es mou aquesta situació de desigualtat on el
Circulación". Fan coses per al vianant en cotxe o moto i s'està marginant a vianant és quasi invisible en les
però sense pensar en ell. un munt de col·lectius que sumen polítiques de mobilitat. Però
Com pensau que poden conviure més de la meitat de la població. Els nosaltres volem equitat, que no vol
vianant s, bicis i pat inet s, i cot xes a carrers no són aptes per als infants, dir igualtat. Les polítiques ens han
una ciut at com Palma? ni per les mares amb cotxet de bebè, d'afavorir més perquè som els més
ni per a gent amb cadira de rodes ni vulnerables, i som 100% de la
La realitat actual del repartiment de per a la gent gran amb mobilitat població. El 50% dels trajectes es fan
l'espai públic és el 70-80% per al reduïda. a peu, i és el mitjà més saludable i
trànsit motoritzat i la resta per als sostenible.
vianants, compartint espai amb els La regulació i la llei s'han de millorar,
altres vehicles circulant, aparcats, mentrestant almenys s'ha de fer Per tot això, hem de tenir més
terrasses i tot tipus d'obstacles. Però complir la que tenim actualment en facilitats de moviment i més
per raons de seguretat, l'espai del vigor. La policia és molt permissiva protecció que qualsevol vehicle.
11
A L M OLI NA R
PORT PETI T,
o com tri omf a l a
mobi l i tzaci ó ci utadana
Xerram amb els portaveus de la campanya
Al Molinar, port petit per fer balanç d'aquests
set anys de lluita amb l'objectiu d'impedir la
construcció d'un gran port esportiu que
hagués suposat la fi del barri com el
coneixem.
Una lluita que semblava de David contra
Goliat però que finalment ha donat els seus
fruits, demostrant que amb mobilització i
participació ciutadana tot és possible.
12
U n dia entre setmana, a les 9
del matí, el Bar Molinar (Ca?n Pep,
com el coneix la gent del barri) bull
d?activitat. Veïns i veïnes i visitants
es donen cita pel cafè de primera
hora a aquest emblemàtic local,
símbol de la resistència a la
gentrificació que fa anys pateix el
barri (i la ciutat), on cada cop hi viuen
menys dels seus pobladors originals i
es senten més converses en
alemany, suec o noruec.
Des de Palma XXI convocam als
portaveus de la campanya Al Molinar,
port petit, Pedro Martínez i Toñi
Fernández, i també es suma una de
les membres més actives de la
campanya, Aina Obrador, que viu a
primera línia de mar, a uns metres
del port.
Demanam els cafès mentre V i ncul aci ó amb el b arri com anaven desapareixent, com
comentam el resultat de les obres s?han anat desfent de les seves cases.
Pedro: La meva família ve de
del port, que tenim just davant: un Pràcticament no queda ni un dels
Cuenca, va arribar a treballar amb el
projecte de remodelació que no ha veïns que estaven quan vàrem venir
boom turístic. Es varen amuntegar a
suposat ampliar ni un centímetre la a viure aquí, i les cases ja no són com
una caseta devora l?Hotel Portitxol.
superfície original, com era la seva eren: les compren, les tiren i refan
Ningú volia viure al Molinar en
reivindicació. Avui, 7 anys després amb una fisonomia totalment
aquells moments. La meva família va
de començar la lluita per aturar el diferent. Potser els nous residents,
haver de marxar quan van començar
macroprojecte d?ampliació del port pel seu perfil, sí que necessitaven
a pujar els lloguers, el barri va anar
del Molinar, que el Club Nàutic l?ampliació del port. Els veïns i veïnes
canviant, però jo sempre vaig tenir el
presentava com ?l?únic possible?, de tota la vida, no.
somni de tornar i ho vaig aconseguir:
miren satisfets com veïnes i veïns, fa 12 anys em vaig comprar una
ciclistes, infants, gent gran, passegen caseta al barri.
pel passeig marítim, a un barri que es
Sal ten l es al armes,
resisteix a desaparèixer com el Quan vaig saber el que volien fer al comença l ?organi tzaci ó
coneixem. Falta acabar les obres i port, em vaig activar tot d?una.
Toñi: De sobte fan una rotonda a la
restaurar el centenari edifici del Sempre he estat molt compromès
que no trobam sentit, perquè no era
Club Nàutic, però ja es pot afirmar amb temes ambientals i socials.
una demanda del barri. Un grup de
que aquesta batalla l?ha guanyat la Toñi: Sóc de Madrid i, després de joves ens convoquen a una
ciutadania. viure al centre de Palma, fa més de assemblea, participam 50 veïns i
Xerram llargament sobre la seva 30 anys vàrem comprar una casa al veïnes i decidim organitzar-mos i
vinculació amb el barri, els inicis de Molinar. Sempre he format part de la crear la Plataforma Salvem Es
la campanya, les seves principals dinàmica associativa del barri, a Molinar, perquè veiem que es venia
fites, els aprenentatges i els fruits l?associació de veïns Vogar i Ciar, a una de grossa al barri.
que avui recullen, en una iniciativa l?AMIPA. He conegut el barri com era
Aina: Sempre em vaig preguntar què
ciutadana que ha estat reconeguda tradicionalment i he vist els canvis
feia una Ministra de Foment, llavors
com a fita històrica en la mobilització que ha patit els últims anys. No vull
Ana Pastor, inaugurant la rotonda
veïnal. que es perdi l?essència del Molinar.
d?accès a un barri de 8.000 habitants.
Fan balanç tot mirant els fruits de la Aina: Vaig arribar al 1994. El meu Això era una declaració d?intencions,
seva lluita i compartint la seva home ve d?una família de pescadors, el Molinar que coneixem anava a
experiència per a noves del barri de tota la vida, conec als desaparèixer. Ni port pesquer, ni
reivindicacions ciutadanes. mestres d?aixa, a la gent gran. He vist horts, ni vaqueria. El projecte estava
13
dissenyat. Record una reunió l?obsessió del Club d?obrir la bocana
després amb Biel Company, quan era cap a la dreta. No va quallar.
Conseller de Medi Ambient, a la que
Aina: Ho podria haver fet. Madrid es
va venir un tècnic de Madrid i,
va presentar a les Olimpíades, va
davant nosaltres, li mostrava a un
haber una època que Palma havia de
mapa: ?veus l?aeroport i el Palau de
ser seu olímpica i convenia un port
Congressos? Doncs AQUÍ queda el
molt gran. Per sort, aquesta
Molinar!?.
candidatura es va deslocalitzar a
Toñi: Efectivament, 15 dies després València.
de conformar la Plataforma, varen
Pedro: Un dels arguments que
començar a sentir-se rumors que hi
donava el Club per a defensar el seu
havia un projecte d?ampliació del
projecte és que millorava les
port. El president del Club Molinar
condicions de navegabilitat. Això és
de Llevant, Rafel Vallespir, convoca a
molt demagògic: nosaltres sabem
una reunió als veïnats per
que si avui es volgués fer un port,
explicar-mos el projecte: una gran
mai es triaria aquesta zona, per la
ampliació del port, una
seva morfologia, cap obra pot
infraestructura que multiplicava per
resoldre aquests problemes. Vàrem
7 la superfície original i s?endinsava
aconseguir desmuntar els arguments
al mar prop de 300 metres. De Passeig del Molinar avui. Foto:
que sustentaven el primer projecte i, Javier García-Delgado
seguida vérem necessari fer una
tot i que deien que era l?únic
campanya en defensa d?un port petit,
possible, dos anys després varen
ja que pensàvem que si s?ampliava, es
presentar un altre. Gairebé no
destruiria el barri com el coneixem.
reduïa les mesures i impactes de
Pedro: El grup de joves va mobilitzar l?anterior. També ens vàrem oposar.
un grup molt divers de persones,
molts no ens coneixíem. Vàrem
veure que això podia ser molt potent Organi tzaci ó,
quan ràpidament responen a la sensi bi l i tzaci ó i i nci dènci a
nostra crida dues entitats molt pol íti ca
reconegudes: el GOB i ARCA.
Pedro: Des del principi teníem clars
Després es sumarien Amics de la Primer i segon projectes d'ampliació
els objectius i les vies per assolir-los.
Terra i Greenpeace. del Club Nàutic, superposats.
En primer lloc, conscienciació
Quan pensàvem el nom de la ciutadana. Per això estàvem a peu de
campanya no volíem transmetre un carrer
missatge negatiu, tipus ?No a
Toñi: Vàrem començar la campanya
l?ampliació del port?. Per això ens va
de recollida de signatures, cada
agradar ?Al Molinar, port petit?, amb diumenge posàvem una taula al
el subtítol ?Millorar si, ampliar no?.
passeig. No volíem només que la
gent signés, sinó explicar-los els Projecte aprovat per a la
impactes d?una possible ampliació millora del port del Molinar
L?estratègi a del Cl ub
del port i quin era el nostre projecte.
Aina: Un dia d?estiu una veïna em va
Aina: I dilluns un grup anava al
dir: ?ja està fet, ampliaran el port?. El
centre, a la plaça de la Porta Pintada.
Club venia el projecte com una
Volíem que la lluita transcendís el
necessitat per al barri, dient que
Molinar, perquè és un barri gaudit
donarien feina. Als que teníem casa a
per tothom a Ciutat. Explicàvem que
primera línia varen oferir-mos, porta
el que volíem era millorar l?espai de
a porta, aparcament gratuït dins del
la ciutat, que això era per tots i totes.
port. Ens deien que, si no es feia el
seu projecte, vindrien els inversors i Toñi: Vàrem repartir informació
es quedarien el barri. bústia a bústia, vàrem distribuir
còmics.
Pedro: Sabem que a Autoritat
Portuària hi havia, des de feia anys Aina: Cada dilluns durant quatre
un projecte per unir els dos ports, el anys ens vàrem reunir en assemblea.
del Portitxol i Es Molinar, per això Hi ha hagut molt compromís.
14
Pedro: La incidència política va ser Aina: Una altra fita de cara a la Dragonera, Es Trenc, Cala
clau. Vàrem xerrar amb totes les ciutadania i al barri va ser una Mondragó? però mai penses que la
administracions. Vàrem haver de fer sardinada multitudinària, amb el teva lluita donarà fruits. Vas a una
molta pressió al principi, estàvem suport de la Confraria de Pescadors primera assemblea, muntes taules,
parlant d?un projecte que anava molt del barri. A partir d?allà, les reculls signatures? vas, vas, vas.
més enllà del barri, anava a Madrid pancartes del port petit varen Però mai saps si arribaràs. Ho hem
perquè les competències són del inundar els balcons. aconseguit!
Ministeri de Foment.
Toñi: Vàrem treure el conflicte del Toñi: Jo sí que tenia clar que
Toñi: A la campanya hi havia barri: el Diumenge de l?Àngel al guanyaríem. S?han complert tots els
advocats, biòlogues, activistes Castell de Bellver, la Rua? Fins i tot nostres objectius: no augmentar la
ambientalistes, etc. Teníem molt vàrem sortir de Mallorca! Vàrem làmina d?aigua, que el passeig
bona assessoria! Estàvem molt anar a Madrid, al Ministeri de marítim tengui continuïtat, que els
recolzats per veïns i veïnes amb Foment, per controlar en quin vaixells no tenguin major eslora que
perfil tècnic que ven molt més enllà moment estava el projecte i entregar la que tenien i que es preservi
del que podien veure els portaveus. les 20.000 signatures recollides en l?edifici històric del Club.
contra de l?ampliació del port.
Pedro: També hem sabut cuidar els Pedro: Jo sempre vaig tenir la idea
mitjans de comunicació, tenir la Pedro: Un altre moment molt romàntica que el petit port que vaig
capacitat d?esser-hi presents. Hi ha important va ser el pacte amb tots conèixer quan era nin podia
hagut moments en què hem fet tres els partits polítics, que varen signar mantenir-se. Però he tingut dubtes
comunicats setmanals. Això ha públicament aquí al barri, per a què al llarg del procès, hi ha hagut
enfortit el missatge cap a la si guanyaven les eleccions donessin moments que semblava que farien el
ciutadania i, alhora, la pressió suport al port petit. Això ens ha macroport. Per això per nosaltres és
política. Els mitjans van agafar el servit després com a eina de pressió! tan important que la gent entengui
port petit del Molinar com una ara el que podríem haver tingut i el
bandera. No hem eludit mai una que tenim, perquè es valori.
entrevista, un cara a cara: ens ha Bal anç i properes passes Toñi: La Plataforma Salvem es
donat molta seguretat haver tingut
Pedro: Hem passat d?un projecte de Molinar no mor amb l?èxit de la
sempre la mateixa argumentació.
75.000 metres quadrats a un que té campanya Al Molinar, port petit.
10.000, amb la mateixa làmina Juntament amb l?Associació de Veïns
Fi tes de l a campanya original d?aigua. Tècnicament aquest Vogar i Ciar, tenim molta a feina per
projecte salva part de la fer que el barri segueixi sent un lloc
Toñi: Una va ser la taula rodona que problemàtica de navegabilitat sense per viure. La gentrificació està
vàrem fer a l?Escola Nàutica, a la que necessitat de créixer. Hem buidant el barri de la gent que
participaren personalitats que demostrat que l?argumentació que sempre hem viscut, no podem
recolzaven la idea de no ampliació, tenia el Club de que ?és aquest consentir que la primera línia es
entre ells el degà del Col·legi projecte o cap?era falsa. converteixi en S?Arenal, plena de
d?Arquitectes, el president d?Oceana, bars. Volem aconseguir un Pla
un catedràtic en Geografia, un Aina: El dia que varen obrir el Especial per al barri perquè conservi
enginyer de ports i camins, etc. No passeig al públic vaig mirar el la seva essència.
érem només els veïns, gent amb resultat i vaig plorar d?emoció. No
criteri tècnic ens donava suport. t?ho pots creure. Penses: sa
15
M obi l i tzaci ó ci utadana: l a cl au per fer-ho possible es pot aconseguir el que sigui. Hem
estat exemple per altres lluites aquest any, ens han
Toñi: La lliçó més important de la campanya és que la
cridat per compartir la nostra experiència, per
ciutadania tenim dret, i obligació, a participar d?allò
exemple al Port d?Alcúdia, Porto Colom, etc. La gent
que és públic. Aquesta participació ciutadana no és
necessita veure que les lluites ciutadanes, que
només el vot cada quatre anys, no pots veure passar la
s?organitzen, poden tenir èxit.
pel·lícula.
També volem animar molt a la gent que s?associi a
Pedro: El missatge que volem donar a la ciutadania,
entitats ciutadanes. De vegades no podem
que s?enfronta a problemes similars al que hem viscut
vincular-mos de manera molt activa, però podem
nosaltres, és ?Yes, we can!?. Aquest derrotisme que
donar suport a entitats que sí que ho fan. El moviment
mostram d?entrada davant qualsevol tema l?hem de
ciutadà necessita aquestes entitats.
superar. Si la gent s?uneix, creu en el que fa i treballa
La i mportànci a del suport de l es enti tats ci utadanes
À ngel s Fermosel l e, A RCA M argal i da Rami s, GOB
A ARCA ens van convocar del Club Nàutic per Des del GOB sempre hem fet un seguiment molt
presentar-mos el projecte i nosaltres vàrem dir que no proper de tot el que han estat projectes d'ampliació de
hi estaríem mai d?acord perquè no contemplava ports, clubs esportius o nàutics, etc. Veníem d'una
preservar l?edifici emblemàtic del Club. Pretenien lluita molt intensa a Port Adriano que s'havia perdut i
esborrar l?últim vestigi històric del port, que és la a Es Molinar vèiem una línia molt similar d'agressió,
postal imprescindible per al record visual del que va amb les seves singularitats.
ser el barri, per les futures generacions.
Vàrem començar a fer feina amb l'Associacio de
Ràpidament ens vàrem sumar a les entitats veïnals per Veïnats Vogar i Ciar i també ens vàrem reunir amb el
llençar la campanya Al Molinar, port petit i hi hem Club. Tot d'una vàrem veure que hi havia una
dedicat hores infinites, havíem de sumar esforços. intencionalitat en la degradació de les instal·lacions
Nosaltres teníem experiència fent campanyes a Santa del port: justificar una inversió per ampliar la
Catalina i Es Jonquet, fent feina amb les entitats dels concessió. Era una operació especulativa molt clara
barris. que anava en contra de tots els interessos del barri i el
port de Palma.
Aquesta campanya ha excedit els límits del barri: Es
Molinar és de tothom, és l?autèntic passeig marítim de La sort és que des del primer moment va haver-hi una
Palma. Quan vols veure la mar, te?n vas al Molinar. sensibilitat molt forta des del col·lectiu veïnal contra
el projecte d'ampliació del port i es va articular la
Sabíem que teníem la raó, això és el que ens ha donat
Plataforma Salvem Es Molinar. Crec que ha estat una
energia fins a l?últim moment. És un triomf com
experiència exemplar de com assolir un èxit col·lectiu.
entitats ciutadanes, ens quedam amb la sensació que
Es va tenir molt clar des del principi quin havia de ser
val la pena lluitar per allò que és comú.
el full de ruta en un triple vessant: incidència política,
mobilització social i seguiment administratiu.
Han estat molts anys i hem assolit un èxit: que
Autoritat Portuària assolís la titularitat de les
instal·lacions i no es gestionés amb intencions de lucre
i especulació. S'ha fet una intervenció en benefici del
barri. Crec que el motiu principal de l'èxit de la
campanya ha estat la implicació i compromís total de
tota la xarxa veïnal.
16
A propòsi t del documental
" DESTRUCCI Ó CREA TI V A D'UNA CI UTA T"
DE CA RLES BOV ER
Per Maria Gómez, arquitecta i urbanista
Fundadora de Jane's Walk i membre de Palma XXI i Joves Arquitectes de Mallorca
El passat dijous 27 d'agost, vaig tenir el plaer de
participar en el col·loqui de l'estrena del documental
"Destrucció creativa d'una ciutat" al Cinema Ciutat
organitzat en el marc del festival internacional de
cinema Atlàntida.
Carles Bover ha triat Palma, una de les ciutats
europees amb majors pressions urbanístiques del
moment -o almenys just abans d'esclatar la
pandèmia- per retratar a les persones que més ho
pateixen. Rellegir la ciutat en clau de les experiències
de les persones que l'habiten. Per ventura, per
assumir que aquestes persones no són tan anònimes
per a tu perquè el mateix li passa a una persona que
tens a prop, o tal vegada a tu mateixa.
A través de certes persones que han vist evolucionar
els barris de El Terreno, Sa Gerreria i Pere Garau, el
documental va relatant situacions quotidianes. No es
tracta d'un documental exhaustiu de les
problemàtiques d'aquests barris, tampoc vol
contrastar opinions i ni tan sols cerca donar veu a
grans oradors perquè ens convencin de res. Es tracta
d'un relat senzill i tranquil, sense principi ni fi que
dóna veu a la gent. A més, ens deixa imatges
precioses dels espais més anònims i quotidians de la
nostra ciutat.
I per arrodonir la jornada, el col·loqui amb les meves
companyes Meritxell Esquirol i Marc Morell així com
el mateix director, on vam tornar a recórrer els
carrers de la nostra ciutat reclamant més atenció a
les persones, més canals de comunicació amb
l'administració pública i més implicació amb xarxes
de ciutats que comparteixen experiències semblants.
17
NOTÍ CI ES DE CI UTA T
El A yuntami ento de Pal ma ex i gi rá el carné de arti sta cal l ej ero a parti r de septi embre
Diario de Mallorca, 17/08/2020.- Junto a sa Gerreria, sa Llotja y Drassanes, no se podrá actuar en Santa
Catalina y en es Jonquet. Los artistas callejeros deberán exhibir un carné que les autorice para actuar a partir
de septiembre, según anunció ayer Alberto Jarabo, regidor de Participación Ciudadana, en la presentación de
las modificaciones del decreto que regula esta actividad. Además de limitar la potencia de los amplificadores a
20 vatios allí donde estén autorizados, el Ayuntamiento prohíbe estos espectáculos en Santa Catalina y es
Jonquet.
Pal ma és l a q uarta ci utat espanyol a amb el preu més al t per h abi taci ó
Ara Balears, 18/08/2020.- L'oferta ha augmentat un 32,3% a Espanya, cosa que ha forçat la baixada del cost del
lloguer. Palma és la quarta ciutat espanyola amb el preu més alt per habitació, de 338 euros, segons un estudi
publicat per la immobiliària Idealista. Tot i això, el preu ha baixat un 7% a causa de l'augment d'oferta
d'habitacions, que ha augmentat un 32,3% a Espanya respecte de les dades de l'agost del 2019.
La pandemi a arrasa el comerci o en Pal ma
Última Hora, 09/07/2020.- Cinco locales están vacíos, solo en Jaume III. Se cuentan por decenas en el centro
de Palma. Muchos negocios han cerrado sus puertas al no poder hacer frente a los gastos sin ningún ingreso.
La crisis económica derivada de la pandemia está arrasando el comercio en Palma, donde proliferan los
carteles de ?se alquila?o ?se traspasa?.
Cort empi eza a reti rar l os permi sos a terrazas por el ex ceso de mesas
Última Hora, 27/08/2020.- El Ajuntament de Palma ha comenzado a retirar el permiso de instalación de
terrazas a algunos bares o restaurantes por excederse en el número de mesas y sillas que pueden colocar. La
retirada es temporal, en principio por un mes, porque así lo establece la ordenanza, pero en caso de
reincidencia se podría quitar el permiso de forma permanente. Los motivos para la retirada no acaban en el
exceso de mesas, también puede darse por incumplir horarios de cierre, por ejemplo.
Los comerci os embl emáti cos dan l a cara
Última Hora, 21/08/2020.- El pequeño comercio vive en una perpetua situación de dificultad desde la
proliferación de grandes puntos de venta. A esta situación se le ha añadido la pandemia, pero lejos de venirse
abajo, los responsables de los comercios más antiguos y con más solera de Palma se esfuerzan día a día por
seguir ofreciendo sus productos a su clientela y a los turistas ?pocos? que se acercan a sus locales.
Cort trami ta de nuev o l a proh i b i ci ón de construi r todo el pati o i nteri or de manzana
Diario de Mallorca, 03/09/2020.- Quiere eliminar la modificación del PP de 2004 que suponía "incrementos
injustificados del aprovechamiento urbanístico?. El ayuntamiento de Palma está tramitando de nuevo la
modificación de una serie de artículos de las actuales normas urbanísticas, que permiten, entre otras cosas,
construir la totalidad de las plantas bajas de los patios interiores de manzana, lo que, a juicio del equipo de
gobierno, supone en algunos casos "incrementos injustificados del aprovechamiento urbnanístico sin ninguna
compensación para la ciudad".
18
La Federaci ó de V eïns de Pal ma demana
tancar l es pl atges durant l a ni t
La Federació d'Associacions de Veïns de Palma ha demanat a l'alcalde de
Palma, José Hila, el tancament cautelar de les platges de la ciutat per les
nits per evitar botellons i festes. És una de les mesures de contenció de
l'coronavirus. La segona, és un decret per fer complir les mesures de
seguretat i de neteja, especialment a les terrasses.
Les Fundaci ons Darder M ascaró organi tza el Di àl eg d'I l l es
El 3 de setembre,ha tingut lloc el debat en el marc del cicle ?Diàlegs des de
la perifèria?, en aquesta ocasió un debat sobre la visió des de la pluralitat de
les Illes Balears sobre la crisi de règim del 78, la política en temps de
pandèmia i la sobirania necessària per fer-hi front des dels diferents
projectes polítics autònoms de les esquerres insularistes.
A rq ui tecti v es organi tza amb Pal ma X X I el programa de rutes
" L'Ei x ampl e, pam a pam"
Arquitectives organitza, en col·laboració amb Palma XXI i el Consell de
Mallorca aquest cicle de rutes, amb el qual ens conviden a recórrer
diferents barriades de Palma per descobrir la seva història, arquitectura i
curiositats. Cal inscriure's, ja que l'aforament és molt limitat.
19
Fel i z v erano cov i d19
Una milana sobrevuela a lo lejos dando círculos con una
suavidad que me calma. Su coreografía es hipnótica como las
vueltas de una danza de los derviches. No puedo dejar de
mirar al cielo. No puedo dejar de mirar al suelo. Leo en una
entrevista de Lluís Amiguet al físico Carlo Rovelli una frase
que me da serenidad: ?En el universo, en ese lugar inmenso y
misterioso, somos apenas un destello. Somos vibraciones
fugaces entre billones de estrellas?.
Esta semana quería despedir La ciudad cuántica, que
también se da un respiro hasta septiembre, hablando del
malvivir, que ya sabíamos aunque mirábamos a otro lado, de
miles de personas en los llamados pisos patera. Hace unos
días una niña de dos años cayó desde un tercer piso en el que
comparten escasos metros unas veinte personas. La
pequeña está bien pero una ciudad que permite un
hacinamiento semejante no está nada bien. Mientras usted y
yo hacíamos un vermut en un chat para distraernos del
encierro, los sin derechos se abismaban en el agujero negro
del tragaluz de una finca vieja parecido al que se precipitó la
niña cuando se asomó a la ventana, o se pasmaban ante una
baldosa de tamaño parecido al que usa el derviche cuando
da vueltas y más vueltas preguntándose qué hago aquí.
He decidido que como ?somos apenas un destello?, dejo para
la vuelta las hambrepenas y me pongo en modo felizverano.
No muy lejos, también en el barrio de Pere Garau, en el
terrado de una casa de dos plantas de los años 60 en el que Il·lustració: Toni Salvà
vive una familia magrebí una mujer llena de agua una
pequeña balsa de plástico para que su hijo de unos tres años pantalones del patriarca y las túnicas de ella. Todas de color
se refresque y juegue. Contemplo la escena fascinada. He oscuro. Sobrevuelan. Parecen cometas.
visto más felicidad y armonía en ese momento que en los
Como el espacio es relativo y el tiempo también, me
baños en piscinas de villas suntuosas, de esas de miles de
entrelazo a una partícula que anda por ahí para desearos
euros el metro cuadrado, a las que los dueños de Mallorca
que desde vuestras ventanas vuelen alto los sueños como la
no pudieron acceder hasta que por fin se les hizo el pasillo
milana que esta mañana de finales de julio me ha regalado
aéreo seguro. Ahora no paran de llenar instagram con sus
armonía en una danza inmemorial de un ave que estaba en
selfies de piscinas desbordantes.
peligro de extinción. ¿Como nosotros? Me confortan las
El pequeño chapoteaba en su charca de plástico palabras de Carlo Rovelli cuando le cuenta a Lluís Amiguet
contemplado por un peluche y su madre. Creo que la familia en su entrevista en La Vanguardia que ?encontrar vida
es magrebí. En esa casa, años atrás vivió un colombófilo que extraterrestre sería tan relevante, al menos, como los
pintó de rojo las plumas de sus palomas. Cuando iniciaban el descubrimientos de Copérnico y Darwin?. Pues eso. Feliz
vuelo, sus cabriolas rojiblancas parecían las danzas de verano covid19.
moléculas que vemos en cualquier programa de youtube
sobre el Cosmos, o las que sirven para concentrarnos en no
sé cuál chakra cuando nos ponemos a meditar. Acaba el
Nota: La periodista i escriptora Lourdes Duràn publica els seus articles cada
baño, el niño sale de la tina de plástico de colorines, su setmana a la web de Palma XXI, acompanyats per les il·lustracions de Toni
madre le arropa con una toalla blanca. En el tendal, Salvà.
20
Gui a urbana de Pal ma: S'Escorx ador
1 2 3
S'Escorx ador L'arq ui tectura Pl aça de toros -
(1905) resi denci al Col i seu Bal ear
(1928)
L?any 1904, l?Ajuntament de Palma, presidit per Antoni El procés urbanitzador de la zona de la Plaça de Toros, El Coliseu Balear fou projectat per Gaspar Bennazar
Planas Franc, adquirí els terrenys de l?hort de Sant que prenia el nom del Coliseu Balear, s?hi inicià al Moner el 1918, però no s?executà fins als anys
Joan per a la construcció de l?Escorxador Municipal. El voltant l?any 1928, impulsat per Josep Castellarnau i 1928-29, quan substituí l?antiga plaça de toros situada
projecte fou realitzat per l?arquitecte Gaspar la seva dona, Francesca Fuster Fortesa. a prop de la plaça del Bisbe Berenguer de Palou.
Bennazar i va ser premiat a l?Exposició Internacional D?estil eclèctic, propi dels darrers anys de la dècada
de Belles Arts, celebrada a Madrid l?any 1906. El 1982 La casa dels germans Lleonard és un exemple de dels 20, l?edifici es construí amb carreus de marès vist i
deixà de ser escorxador a causa del deteriorament de l?arquitectura desenvolupada a les barriades de Bons s?estructurà sobre pilars en forma de creu. A la façana
les naus. El 1987, es dugué a terme el projecte per Aires i Amanecer després de l?execució del Pla Calvet, destaquen la barana i les mènsules de ferro del
procedir a la seva rehabilitació. Des de llavors, té que convivia amb la Palma rural tal i com ho corredor exterior, els arcs rebaixats amb la clau
funció de centre cultural, recreatiu i comercial. testimoniava la recent desapareguda possessió sa decorada amb motius vegetals i les quatre torres
Torre den Puigdorfila. L?edificació més antiga és Ca?n quadrades, amb terrat pla i coronades per una
Alonso, projectada per Josep Maria Monravà l?any balustrada.
1937 i ampliada posteriorment per Francesc Cases.
Imatge: FAM. Actualment, es fa servir com a Casal de Barri. Imatge: Arxiu Cronista de la ciutat.
Imatge: COAIB.
1
2
3
4
5
4 5
El s Hostal ets El pont des tren
(1931)
Aquesta singular barriada, que acollia els transportistes provinents d?Inca, Al barri d?Arxiduc hi trobam diversos elements relacionats amb el transport
deu el seu nom a l?hostal den Canyelles, envoltant del qual s?urbanitzà. Fruit ferroviari, d?entre els que destaca el pont del tren d?Inca, conegut antigament com
del primer pla parcial de l?Eixample de 1877 i de la parcel·lació de diverses Pont de les Set Aigües. Obra de Gaspar Bennazar, fou construït l?any 1926 amb
possessions durant la primera meitat del segle XX, s?estructurà segons una l?objectiu de facilitar el trànsit sobre les vies, substituint un antic pas a nivell. L?obra,
xarxa de carrers ortogonals sense voreres, que evitava la circulació de realitzada amb formigó, marès i ferro forjat, va ser esbucada i posteriorment
carros i garantia la tranquil·litat dels habitants primigenis. L?activitat reconstruïda al 2005.
industrial de Ca?n Maneu i ses Sedes va marcar el caràcter obrer d?aquest
barri, amb detalls ornamentals d?estil modernista.
Imatge: Arquitectives. Imatge: Arxiu Antonio Sánchez.
Amb el suport de:
Un projecte de:
V ersi ó ex press
Més a www.palmaxxi.com
21