Revista CIUTAT #0 _comp

Agost 2020 Núm. 0 PA LM A , ESTI U 2020: EL FRA CÀ S DE L'ÈX I T?  EN A QUEST NÚM ERO DE CI UTA T El fracàs de l`èxit, per Jaume Garau 04 Els residents es reapropien d'un centre històric orientat al turisme internacional 06 Aforament a les platges: és possible controlar-ho? 09 Què passa amb els creuers? 10 El futur parc agrari a s'Horta de Dalt 12 Festes de Canamunt: entrevista amb Belén Álvarez, presidenta de l'Associació de Veïnades 14 Notícies de Ciutat 16 El futur de Palma: entitats ciutadanes 18 Edita: La Ciudad Cuántica, per Lourdes Durán 19 Itinerari virtual: Les Avingudes 20 www.palmaxxi.com info@palmaxxi.com EDI TORI A L Un dels primers projectes que va arrencar Palma XXI va ser la ?Biografia de Palma?, una narració col·lectiva de l?evolució que ha experimentat la nostra ciutat des dels seus orígens fins al dia d?avui. El fet de dir-li ?Biografia? a una anàlisi històrica d?un conjunt de carrers i edificis no és casual: entenem Palma com un organisme viu, que evoluciona, que s?adapta, que encerta i que, de vegades també, s?equivoca; un ens que propicia relacions socials, vida cultural, que rep visites i que dóna recer. Des d?aquest concepte de ciutat que viu sorgeix ?Ciutat, la Revista de Palma?. A les seves pàgines hi trobaràs les iniciatives culturals i socials promogudes per les entitats ciutadanes, articles d?anàlisi i d?opinió sobre els principals temes de Palma, el recull de notícies relacionades amb la vida als barris... És a dir, la vida de Palma vista pels qui l?habiten. Des dels seus inicis, Palma XXI ha tingut la vocació d??observatori?, analitzant els principals fenòmens que afecten la ciutat i realitzant propostes pensades des del diàleg i el consens. Aquesta filosofia la traslladam ara també a aquesta nova revista de periodicitat mensual. En uns dies en què fer feina plegats és més important que mai, aquesta publicació vol servir de nexe d?unió i punt de trobada per a la ciutadania i per a les entitats. Palma té una activitat cultural i associativa intensa, possiblement més del que de vegades percebem, així que esperam poder mostrar en aquestes pàgines les diferents propostes sorgides de la ciutadania. En aquest primer número hem volgut recollir diverses notícies, campanyes i estudis relacionats amb les adaptacions de Palma en relació amb la Covid-19. Esperam que vos agradi i vos convidam a participar també amb les vostres idees i aportacions, per tal d?aconseguir una revista de i per a totes i tots. Benvinguts/es a Ciutat. Ll uïsa Dub on Presi denta de Pal ma X X I 3  EL FRA CÀ S DE L'ÈX I T Jaume Garau Secretari de Pal ma X X I Una de les llegendes - de les moltes que corren sobre Joan March- conta que quan veia créixer el turisme, ell deia que si els turistes deixessin de venir, no hi hauria prou ametllers per penjar-se. Durant els anys 60 i 70, molts mallorquins encara creien que això del turisme no era segur i en cada temporada temien el fracàs. Ja a partir dels anys 90, quan el fenomen turístic va anar diversificant-se cap al sector de la construcció i l?immobiliari, aquesta por va anar desapareixent. Els anys 2000 el sector turístic es feia encara més gran i anava conquerint espai a l?indústria i a l?agricultura, fins a arribar a influir tota l?economia de Mallorca, especialment l?economia de la badia de Palma. Ja ningú pensava que el turisme podria fallar. Ara ha caigut a terra per la força del virus. Resulta que no era una economia tan segura com molts pensaven. 4 A la sortida de la crisi financera turisme. La reacció veïnal va Que la meitat del teixit comercial del 2008, era l?època de quan començar a donar els seus fruits i del centre històric desaparegui l?Ajuntament estava tot content es varen prohibir el lloguer perquè el turisme s?atura ens amb l?eslògan de ?Passion for vacacional i es limitaren les posa davant d?un mirall que ens Palma? i el nou batle de Palma llicències per hotels al centre torna una imatge de la nostra impulsava el creixement de històric. Les associacions veïnals societat que és, si més no, terrasses per tot arreu. Era el del centre s?uniren per lluitar per inquietant, i que en tot cas ens temps que començava a créixer el una ciutat més digna i es va crear hauria de fer reflexionar sobre el turisme vacacional en pisos i una plataforma de 30 entitats model de ciutat que hem apartaments, a través de contra els megacreuers. construit i el que volem. plataformes d?internet com De sobte arribà la COVID 19. La AIRBNB, quan els megacreuers caiguda del turisme va ser total i Churchill deia que ?l?èxit consistia ens deixaven la ciutat plena de la ciutat va quedar paralitzada. La a anar de fracàs en fracàs sense turistes i els hotels ?boutique? capacitat de reacció davant perdre l?entusiasme?. Sembla que creixien com a bolets. El mes de aquesta situació ha estat molt ara ens preparam per anar cap un març del 2015 la ciutat de Palma feble. Aquell èxit que tant altre fracàs, ja que no feim passes era considerada per The Times un enlluernava a molts ha per canviar l?economia sinó per dels millors llocs del món per desembocat a un fracàs absolut. restaurar-la. Mentrestant, hem viure. L?aeroport aconseguia un Sense turisme de masses no hi ha perdut l?entusiasme per tornar a altre record de passatgers i en el projecte de ciutat. l?anterior etapa de la nostra port no hi cabien més megacreuers. Tot un èxit. Tornava Així sembla demostrar-ho l?estudi ciutat. Una època que ens va fer la megalomania i la prepotència. que Palma XXI ha realitzat durant més rics però molt més el període de desconfinament, vulnerables. Però no tot era de color de rosa. per analitzar l?activitat econòmica Ara tornam al principi: un període Cada setmana tancava un comerç i social de Palma. Aquest ha fet d?incertesa, ja que el retorn del tradicional i se n?obria un dedicat palesa una preocupant realitat: turisme de masses no està clar. al turisme. La gent del centre de en els darrers anys, els comerços No és el temps de la depressió ni Palma i d?altres barris de la badia, tradicionals i aquells dedicats a de l?autodestrucció. És el moment cansada de la saturació dels les necessitats dels residents han de començar a veure que una carrers, la dificultat d?accedir a estat significativament altra ciutat és possible. Més una casa, la pèrdua de comerços substituïts per comerços dedicats equilibrada, més forta, més pròxims i dels renous nocturns, se a l?activitat turística. Aquest fet solidària. Serem capaços de n?anaven a viure a un altre lloc. dificulta la reactivació de reconstruir un projecte que També era el temps en què alguns l?economia local, ja que es tracta tengui altres interessos que els petits grups de veïnats pensàvem d?un tipus de comerç i de de l?activitat turística? Una ciutat que tot allò era un còctel explosiu productes dirigit especialment als en la qual els interessos de les que acabaria amb la ciutat així visitants. El 51% dels comerços persones que hi vivim, siguin la com l?havíem coneguda. Naixia la de l?eix analitzat romanien prioritat? Serà el nou projecte el t urismofòbia com insult als que tancats durant el mes de juny. fruit de l?esforç del diàleg i el estàvem en contra de l?excés del consens entre tots i totes? 5  El s resi dents es reapropi en d'un centre h i stòri c ori entat al turi sme i nternaci onal Palm a XXI pr esen t a l'Est u di sobr e l'act ivit at econ òm ica i social al cen t r e h ist òr ic de Ciu t at en t em ps de Covid-19 En el context de reactivació econòmica i de l'economia local, ja que es tracta d'un tipus de finalització de l'estat d'alarma, Palma XXI, amb comerç i de productes dirigit especialment als el suport de la Fundació Iniciatives del visitants. El 51% dels comerços de l'eix Mediterrani han duit a terme un estudi analitzat romanien tancats durant el mes de quantitatiu i qualitatiu dels canvis que el juny. centre històric de Palma ha experimentat En aquest sentit, els veïnats entrevistats durant aquest període de desconfinament, destaquen la manca de tendes que satisfacin quan encara la ciutat no havia començat a les necessitats dels residents, la dedicació dels rebre turistes. S'ha pogut constatar un comerços al turista i la pujada de preus a fenomen de reapropiació de l'espai públic, tant botigues i comerços de restauració. Com a pel que fa a l'ús i a l'estada a places i carrers, exemple, la manca d'oferta de productes locals com al consum a comerços i locals de d'alimentació, disponibles quasi exclusivament restauració. Jaume Garau, secretari de Palma a tendes de souvenirs i en formats aptes per a XXI ha coordinat l'estudi, i Maria Cifre, transportar a l'equipatge de mà. Doctora en Antropologia ambiental ha dirigit el treball de camp. Els comerciants entrevistats coincideixen en el Comerços.En els darrers anys, els comerços fet que la davallada de les vendes s'ha produït tradicionals i aquells dedicats a les necessitats fins i tot en comerços que poden semblar tenir dels residents han estat significativament un client local, com farmàcies o merceries, substituïts per comerços dedicats a l'activitat però que, a l'estar ubicats a un eix d'interès turística. Aquest fet dificulta la reactivació de turístic, compten entre els seus clients majoritaris també a turistes. 6  Percepci ó del s resi dents, comerci ants i v i anants. S'han fet diverses entrevistes a diferents perfils per tal de conèixer l'opinió de residents, comerciants i passejants. Al sondeig que es va fer l'estiu del 2018, els residents i treballadors destacaven que es veien obligats a desviar la seva ruta quotidiana encara que això suposés un trajecte més llarg, o que els grans grups dificultaven la mobilitat. Aquests dies en canvi s'ha produït un reapropiació de l'espai públic, de manera que és habitual observar als carrers principals veïns caminant amb la cistella de la compra, famílies amb cotxets de bebè, infants jugant al carrer o persones majors amb caminador. Renou.Aquests canvis també afectaren el nivell de renou als carrers (sigui pel trànsit de visitants, per les terrasses de bars i restaurants, Jaume Garau, secretari de Palma XXI, ha o per trànsit motoritzat i de mercaderies), de coordinat l'estudi, i el treball de camp ha estat manera que ha augmentat la sensació de realitzat per la Doctora en Antropologia tranquil·litat. ambiental Maria Cifre. "El que demostren les dades que hem recollit és que la baixa activitat Habitatge. Tot i haver-se alentit durant el econòmica i social durant aquest període ve període de confinament, el mercat immobiliari a provocada per la forta dependència del turisme Palma no ha experimentat grans canvis. Al en el teixit econòmic, el que a la vegada dificulta contrari que a altres ciutats de l'Estat com la reactivació, en tractar-se d'un tipus de comerç Madrid o Barcelona, a Palma no s'ha produït un i de productes dirigits al consum del turista", transvasament d'ofertes del lloguer vacacional conclou Garau. En aquest sentit, com ja indicava al lloguer de llarga durada. Tampoc no s'ha vist a "De Crisi en crisi", document de la seva autoria afectat el preu de venda o de lloguer dels presentat recentment, Jaume Garau afirma que habitatges. "cal insistir en un canvi de model econòmic, un canvi necessari sobretot al centre històric per tal d'aconseguir una ciutat per a viure-hi i per treballar". Des de l'associació Palma XXI, llencen una sèrie de propostes per tal de reforçar el centre històric, com posar en marxa un pla d'habitatge dirigit a residents; i impulsar la diversificació del comerç, fent-lo més atractiu i accessible per als veïnats i per a la resta de residents a l'illa, per exemple facilitant l'ús dels aparcaments municipals al voltant del centre de Ciutat. També afirmen que són necessàries així mateix activitats culturals dirigides al públic en general i a les famílies, per tal de dinamitzar la vida social i cultural de Ciutat. Roda de premsa per la presentació de l'estudi, a càrrec de Jaume Garau, secretari de Palma XXI i la Doctora en antropologia ambiental Maria Cifre. 7  ¿Què di uen v eïns i v eïnes? "Ara dona gust caminar pel carrer de Colom, perquè quan hi ha creuers allò fa por. A mi el que me passava és que en sortir de la feina havia de creuar Sant Miquel, i allò era de ?locos?; era impossible. En canvi, ahir per exemple vaig sortir a passejar i vaig passar per Plaça de Cort. Amb l?hotel de davant l?Ajuntament tancat, quina pau! Ara és una tranquil·litat el fet de passejar pel carrer, un gust.? ?Davant casa nostra hi ha pisos que lloguen a grans grups de turistes, normalment joves, que solen fer festes. Ara mateix l?únic renou que tenim és el de la gent que va a la feina, gent que va a oficines, o de tendes; però no tenim el renou de l?oci turístic, això se nota molt.? ?M?agrada veure més Plaça den Coll que no tanta taula i cadira.? ?El nostre barri s?ha convertit en un aparador. Les places han estat ocupades per terrasses, cosa que és normal però que s?hauria de regular.? ?Amb el tema dels aplaudiments a les 20h veies a gent sortir per les finestres que abans no sabies ni que vivien allà. També, hi ha molta menys gent als carrers, sobretot pel fet que no hi ha turistes, i això ha facilitat tenir converses espontànies amb altres veïnes i amb els comerciants del barri. " ?Pareix que trobes més gent coneguda pel carrer, ja que no hi ha les cares desconegudes que ocupen la majoria del carrer perquè, almenys en temporada alta, els turistes ocupen tot l?espai.? ?Anar de casa a la feina era un estrès total. Jo hi havia dies que arribava a la feina amb moltes ganes de plorar, sobretot els dies que havia de caminar per Sant Miquel a les tres del migdia, amb aquella calorada i tota la gent que no te deixava ni caminar. Ara, jo fins i tot m?atreviria a dir que el trajecte de casa a la feina és com el meu petit moment de meditar. Fer aquest camí s?ha convertit en temps de qualitat.? "Dones assegudes a un carrer desaparegut"; de la galeria Adéu, barri xino, adéu, de Xisco Bonnín. 8 A FORA M ENT A LES PLA TGES: ÉS POSSI BLE CONTROLA R-HO? La crisi sanitària ens ha posat en la necessitat d?implementar mesures de distanciament físic en l?espai públic, és a dir, d?aplicar mesures de capacitat de càrrega amb una motivació de seguretat sanitària. Des de mitjans del mes de juny, amb l?activació de la fase 3 de la desescalada, aquestes mesures es varen haver d?aplicar també a les platges, per tal de garantir les ?condicions de seguretat i distanciament?. L?aplicació d?aquestes mesures fins al moment han depès de la iniciativa individual de cada consistori, de manera que la resposta ha estat desigual. Així, Alcúdia, per exemple, va ser el primer municipi de l?Estat en verificar la seguretat de les seves platges i un dels primers a calcular la capacitat de càrrega i establir un aforament. La capaci tat de càrrega amb moti v aci ó sani tàri a En el cas de Palma, l?Ajuntament va apostar des d?un primer moment, en paraules del batle José Hila, per ?confiar en la ciutadania?, i per ara només s?ha hagut de tancar de manera puntual la platja de Cala Major per sobrepassar l?aforament (a més de la prohibició d?accedir a totes les platges la nit de Sant Joan). Les platges Buguenvíl·lia, Cala Comtessa o Illetes del municipi de Calvià també han vist tancats els seus accessos, possiblement per la seva proximitat a Palma. Abans de l?entrada en vigor de la fase 3, des de Palma XXI es va proposar una metodologia de càlcul de la capacitat de càrrega per tal de prevenir possibles riscos i garantir la seguretat dels usuaris. La prova pilot de l?estudi es va fer prenent com a exemple la platja de Can Pere Antoni, per a la qual es va establir un aforament recomanat de 1.068 persones. Tecnol ogi a apl i cada a l ?ús públ i c: l ?app ?Pl atges segures? Amb la intenció de complementar la bona resposta de la ciutadania, l?Ajuntament ha llençat l?app?Platges segures?on poder consultar en temps real l?estat d?ocupació de cada platja. Aquesta aplicació mòbil basa l?índex d?ocupacióen els aforaments recomanats oficials fets públics per l?Ajuntament de Palma: 1.071 persones a Can Pere Antoni, 1.275 a Cala Major, 1.221 a Ciutat Jardí, 392 a Cala Estància i 15.771 a Platja de Palma. 9  QUÈ PA SSA A M B ELS CREUERS? Quatre mesos sense creuers al port de Pal ma i ... f i ns q uan? La crisi sanitària ha provocat una postal inèdita a la badia de Palma: un port sense creuers. El 16 de març salpava el darrer creuer de Ciutat, ja envoltat d?una certa polèmica aixecada dies abans per la inseguretat generada a l?opinió pública, tant per la incertesa en relació ambles mesures de seguretat que es prenien al port com per la procedència de passatgers i tripulants. Actualment i per decisió del Govern de l?Estat,els creuers continuen tenint prohibida l?entrada a ports espanyolsfins a la ?finalització de la crisi sanitària?. La Direcció General de Marina Mercant argumenta que, al tractar-se d?entorns tancats on milers de persones comparteixen espai i activitats, un cas positiu de Covid-19 podria tenir un gran impacte sobre la salut de la població, ja que les probabilitats de transmissió serien elevades. A més, assenyalen la necessitat d?establir protocols estrictes dins els bucs i als ports, per tal de poder garantir el tractament mèdic adequat. Front aquesta incapacitat d?adaptació, les navilieres s?han vist obligades, setmana rere setmana, aajornar el seu reinici d?activitat. Les previsions actuals indiquen que els primers creuers començaran a navegar el Mediterrani a mitjans d?agost, setembre o octubre, depenent de la companyia. Això no obstant, la incertesa en el sector és alta. Com a exemple, elconcurs de creditors presentat per Pullmantur Cruceroso lavenda de fins a 13 bucs per part de Carnival Corpper fer front a les pèrdues econòmiques. La soci etat ci v i l recl ama una gesti ó segura per a resi dents i v i si tants Davant de la possible reactivació del turisme de creuers, la Plataforma contra els Megacreuers va reiterar,en una carta dirigida al president del Parlament de les Illes Balears, la seva preocupació envers la possible arribada de creueristes. 10 Foto: Biel Servera.  El dia 16 de març, ja en vigor l'estat d'alarma, se'n va l'últim creuer de Palma. Foto: Juanjo Suárez. El si stema de sensors i mpedei x conèi x er l a magni tud real de l es Segons Jaume Garau, membre de Palma XXI i un dels emi ssi ons del s creuers portaveus de la Plataforma, les característiques pròpies d?aquesta modalitat turística fan que?un Cap creuer ha visitat Palma durant els darrers possible positiu sigui difícilment traçable,de manera que quatre mesos i mig. Al mateix període de l?any passat, suposa un perill potencial per a les ciutats on fa escala; varen arribar a Ciutat fins a 250 creuers. Aquesta així com una manca de seguretat per al mateix passatge i aturada dràstica sembla que hauria de dur associada tripulació, que es pot trobar amb la conjuntura de veure?s una disminució de la contaminació atmosfèrica de obligat a romandre confinat al buc?. Malauradament, la l?entorn del port i de la resta de Ciutat. En imatge de bucs fondejats oamarrats a port sense canvi,segons un estudi a port i aeroport realitzat per poder desembarcars?ha produït durant els darrers Arcadio L. Barbas, cap de Màquines de la Marina mesos a altres ciutats d?Europa i de la resta del món. Mercant i expert en contaminació marina, els El risc de tenir en quarantena al port de Palma durant indicadors dels principals gasos no mostren canvis setmanes un megacreuer amb milers de persones significatius. De l?anàlisi de les dades de les estacions confinades és una imatge que donaria voltes a tot el de Foners, Bellver i Sant Joan de Déu s?extreu que, món, i aniria totalment en contra de la idea que les ?atribuïble a diverses raons, indicadors associats al Balears són una regió segura per al turisme. trànsit rodat urbà han disminuït, però no així els que procedeixen d?altres focus d?emissió com el port i La Plataforma contra els Megacreuers va manifestar l?aeroport?, indica l?autor de l?estudi. així mateix que l?activació d?aquesta modalitat de turisme hauria de venir establerta a iniciativa de les Com assenyala Arcadio L. Barbas, ?s?hauria de institucions balears i no per decisió unívoca de considerar fer mesuraments específics, amb l?Autoritat Portuària i les empreses multinacionals de instrumentació adequada i correctament ubicada per a creuers. A més, reiteraren la importància de verificar l?efecte de bucs i avions en totes les mantenir la proposta de moratòria, ja reafirmada i circumstàncies, especialment en els períodes de màxima adoptada pel Govern Balear, amb l?objectiu de fer els activitat?. ?Les dades de totes les institucions han de ser estudis econòmics, socials i de capacitat de càrrega d?accés obert, per a la seguretat del conjunt de la de la ciutat adients. població i per tal d?emprendre accions efectives pel que fa a la prevenció en termes de salut pública i a l?adaptació al canvi climàtic?. 11  EL FUTUR PA RC A GRA RI A S'HORTA DE DA LT Si fins aquell moment encara no érem conscients, el temporal Gloria ens va venir a recordar la fragilitat de les illes pel que fa a l?abastiment d?aliments. Llevat d?alguns ensurts durant el principi de la pandèmia i limitacions puntuals en alguns productes, les imatges de mercats i supermercats amb prestatgeries buides afortunadament no es va repetir durant els moments més crítics del confinament, però sí que va posar en relleu la importància del producte local. Segons un estudi d?APAEMA,entre l?any 1999 i el 2016, la superfície agrària en actiu del municipi de Palma es va reduir en un 70%: es varen perdre quasi 15.000 hectàrees de producció i 275 explotacions. Les dades de població activa del 2019 mostren que només un 0,5% de la població de Palma és dedica a l?activitat agrària. El progressiu abandonament de la pagesia tradicional, l?empobriment de la diversitat rural, les dificultats de rendibilitat econòmica de l?activitat o l?especulació urbanística són fenòmens que s?han manifestat d?una manera especialment intensa al voltant de Ciutat, degradant el seu caràcter i paisatge tradicional. 12 Per q uè un Parc A grari ? La custòdi a del terri tori consolidació de mercats ecològics La proposta de creació d?un Parc com a mecani sme com el de Palma, que permet arribar Agrari a la zona nord de Palma, a la d?i mpl i caci ó de l a directament al consumidor i avançar històrica ?Horta de Dalt?, es planteja ci utadani a cap al producte de km. 0. Amb la intenció de seguir avançant amb precisament com a una figura per al A més de l?impuls de les aquesta filosofia, els primers acords manteniment de la integritat del sòl Administracions, perquè la iniciativa de custòdia agrària es volen agrari però, sobretot, per a la funcioni és essencial la implicació de emmarcar en el context del projecte pervivència de l?activitat agrària que la ciutadania. En aquest sentit, Palma Balears Verd, una proposta de li és pròpia. Hem de recordar que es XXI fa uns mesos que treballa en la Miquel Ramis per a la regeneració tracta a més d?un espai formalització d?acords de custòdia del sòl i la innovació en tècniques d?importància cabdal per a la amb particulars i institucions amb tradicionals. Història de Ciutat, gràcies a l?objectiu de posar en pràctica un l?existència, entre d?altres, de la font projecte pilot que serveixi com a En paral·lel als acords de custòdia i la de la Vila, la font de Mestre Pere o la llavor del futur Parc. Des de l?entitat recuperació de producció síquia d?en Baster. Així, el Parc s?entén també com l?oportunitat d? agroalimentària, Palma XXI també cercaria la conciliació d?aquest espai, ?esbucar? la nova murada que vol promoure activitats de sotmès a fortes pressions urbanes, representa la Via de Cintura, amb la divulgació i de dinamització social en introduint un nou progrés intenció de progressar cap a una col·laboració amb altres entitats i mitjançant la innovació en el sector ciutat més diversa i amable. amb els veïnats de les barriades (El agrari. L?Ajuntament de Palma ha Secar de La Real, Son Sardina, Sa donat passes endavant els darrers La custòdia del territori, impulsada a Garriga, Establiments, Son anys per tal d?aconseguir la seva les Balears per la xarxa ICTIB, és un Espanyol...). La primera d?aquestes declaració, amb la implicació també conjunt d?estratègies i tècniques que activitats es va dur a terme el passat d?altres institucions com el Govern possibiliten la implicació de 3 de juliol, amb la col·laboració de (per exemple, mitjançant el seu propietaris, treballadors, usuaris i l?Associació Paraula i el suport del projecte de Llei Agrària on s?incloïa entitats en la conservació dels valors Casal de Barri de Son Sardina i el la figura de parc agrari com a una de naturals, culturals i paisatgístics. La CEIP Maria Antònia Salvà. En les accions principals), o la custòdia aplicada al cas de s?Horta aquesta jornada, Margalida Mulet, Universitat de les Illes Balears. En de Dalt contribuirà a aconseguir ?la doctora en Antropologia social i aquest sentit, Biel Horrach, director ciutat més verda, més humana i més cultural que va participar en general de Model de Ciutat i propera a la ciutadania? que Palma l?elaboració del document tècnic del Urbanisme, assenyala que des de necessita, indica la presidenta de projecte de Parc agrari, va fer un l?Ajuntament s?entén que?la figura de Palma XXI, Lluïsa Dubon. repàs per l?evolució de la feina feta parc agrari és clau pel que fa a la seva A groecol ogi a i fins al moment per part de les contribució a la sobirania alimentària, conserv aci ó del institucions i es varen visitar les al tancament del cicle de l?aigua i a la patri moni natural i finques dels propietaris de Son mitigació dels efectes del canvi cul tural Sardina que impulsaran les primeres climàtic?. experiències de custòdia agrària a la Com a espai destinat a enfortir el zona. Ricard Terrades, vicepresident Arreu de l?estat espanyol hi ha sector agrari i conservar l?entorn de la Comunitat de Regants i veïnat diversos exemples, com ara el Parc periurbà, és necessari consolidar una del Secar de la Real, va il·lustrar els Agrari del Baix Llobregat (1998), el agricultura de proximitat basada en visitants amb detalls sobre el Parque Agrario de Fuenlabrada bones pràctiques agroecològiques. patrimoni cultural tradicional, lligat (2012) o l?Espai Rural de Gallecs Cada vegada tenen més importància sobretot a les infraestructures (2009). L?experiència en aquestes aspectes com la garantia alimentària hidràuliques i l?aprofitament de zones posen de manifest les i el manteniment de valors naturals, i l?aigua, amb la Síquia d?en Baster com diferents vessants a les quals es pot l?agricultura regenerativa s?ha de a element principal i eix vertebrador arribar: conservació del sòl fèrtil, convertir en eix central de les del futur Parc Agrari de s?Horta de reactivació de l?activitat agrària, actuacions. A Balears, l?agricultura Dalt. funció de cinturó verd, conservació ecològica ja té un llarg recorregut, d?hàbitats i de biodiversitat, gràcies a la feina feta durant els educació ambiental, etc. darrers anys per entitats com APAEMA o Varietats Locals, i amb la 13  Foto: Agustí Cortés. FESTES DE CA NA M UNT: " M ENYS ÉS M ÉS" Entrev i sta amb Bel én Á l v arez, presi denta de l 'A ssoci aci ó de V eïnades Del 30 de juny a l?11 de juliol han tingut lloc les primeres festes barrials de Ciutat després del confinament, en l?anomenada ?nova normalitat?. Unes festes atípiques que, amb el lema ?Menys és més?, han reduït l?aforament, sense deixar de portar als carrers i places d?aquest barri al cor de Ciutat activitats tan diverses com contacontes, cine a la fresca, sopars comunitaris, xerrades sobre la xarxa de Suport Mutu al centre, passejades pels cafès històrics, berenar per a dones canamunteres, etc. Les festes post-trinitàries de Canamunt, contra tot pronòstic, s?han celebrat i han estat tot un èxit en format reduït. Parlam amb Belén Álvarez, presidenta de l?associació (la tercera dona consecutiva que ocupa aquest càrrec).. 14 Perquè "Fest es post -t rinit àries"? per a persones amb dificultats l?organització que vetllaven pel Ens expliques la hist òria de les econòmiques sorgides en aquesta compliment d?aquestes mesures. fest es de Canamunt ? crisi. Avui dia no hem detectat cap positiu de les persones que assistiren a les Les festes trinitàries eren unes Les fest es de Canamunt sempre activitats programades per festes. festes que es feien a diferents s'han dest acat pel seu caràct er lúdic barriades de Palma durant la i fest iu però t ambé crít ic i Trinitat, al nostre barri també reivindicat iu, amb Sant Rescat com Han est at dues set manes s?organitzaven i malauradament es a pat ró. Quin ha est at elleiv d'act ivit at s, quin balanç feis? Què perderen en els anys 80. L?any 2004 motivd'enguany? ha funcionat millor? Aspect es a es van recuperar aquestes festes de millorar? Volíem organitzar unes festes barri però sense una vessant sobretot per les persones que viuen Han estat en petit format i a mi religiosa, per això, festes o passen el dia en el nostre barri, per personalment m?ha agradat molt, si post-trinitàries. això el lema de ?Més és menys!?. Per tenen menys afluència de persones Les del vost re barri han est at les altra banda, també trobàvem que era les festes són llocs de trobada per a primeres fest es de Palma després una bona idea recuperar els carrers les persones que viuen o passen el del confinament . Com vos les vau com a lloc de trobada de les dia al barri. Ha funcionat molt bé el plant ejar? persones, per això, donarem total sopar a la fresca on anomenarem la suport a la proposta de L?Elèctrica- primera Filla Il·lustre de Canamunt a Entenem perfectament que davant Ateneu Popular, de ?treure la casa al Marisol Fernández, la primera la crisi sanitària generada per la carrer?, una instal·lació feta a la presidenta de l'associacio, el Pícnic a Covid-19 no es poden realitzar plaça Quadrado on es simulava una la plaça Major i la primera baixada de activitats multitudinàries com anys casa. carretons. Hem enyorat un anteriors, però amb aquestes festes acompanyament per part de la hem volgut recuperar un poc de la regidoria de Participació Ciutadana, normalitat que hem perdut en els No heu t engut por a sit uacions de per exemple l?Ajuntament disposa de darrers mesos. Volíem un format massificació? Com heu gest ionat les dades de la superfície de les places i més petit de les festes i que fos un mesures de seguret at ? no ens les va facilitar:tenir aquesta lloc de trobada entre veïns i veïnes Por no hem tengut però sí que hem informació ens hauria ajudat a del barri. Hem de dir que ens ha tingut molta cura per complir els calcular l?aforament de cada plaça resultat organitzar deu dies requeriments de l?Ajuntament. més fàcilment. d?activitats perquè al barri tenim una Tampoc hem fet massa difusió a forta xarxa veïnal: l?Elèctrica - xarxes perquè enguany organitzar Ateneu Popular ha organitzat Sou la primera associació veïnal de aquestes festes ha estat més diverses activitats, hem fet una Palma que s'ha regist rat oficialment complex que anys anteriors i fins uns trobada de dones a la Porta Sant com a "Associació de Veïnes". dies abans no teníem els permisos de Antoni gràcies a la col·laboració de Explica'ns això. l?Ajuntament. Hem hagut de Casal Petit, hem fet una paella per controlar l?aforament de les La proposta inicial era canviar el nom 150 persones per al menjador social activitats mitjançant una inscripció a Associació de Veïns i Veïnes de Zaqueo i enguany hem organitzat prèvia, avisar a les persones Canamunt-Ciutat Antiga i després una trobada de grups de Suport participants de les mesures per de l?assemblea decidirem que ara Mutu Mallorca. Suport Mutu són evitar la transmissió de la covid tocava donar més visibilitat a les persones voluntàries que ajuden a abans de cada activitat, etc. Per dones per això ara som ?Associació veïns i veïnes amb dificultats, el grup gestionar això, a cada activitat hi de Veïnes de Canamunt-Ciutat de Suport Mutu Centre ha havia diferents persones de Antiga?. organitzat un rebost solidari al barri 15  NOTÍ CI ES DE CI UTA T El preu del l l oguer comença a dav al l ar a Pal ma Ara Balears, 30/06/2020.- La crisi del coronavirus ha provocat que el lloguer residencial augmenti a Palma prop d'un 40%, en detriment del turístic. Mentre que als barris amb major oferta vacacional ?Sindicat, la Missióo la Llotja?l'oferta d'habitatges de llarga durada era de 176 abans de la pandèmia, ara aquesta xifra ascendeix a 247. Tot i això, el preu del metre quadrat només s'ha reduït un 5% al conjunt de la ciutat. Totes aquestes dades estan recollides al darrer estudi elaborat pel Departament d'Habitatge de l'àrea de Model de Ciutat. Pal ma perd resi dents de naci onal i tat espanyol a per pri mera v egada en tretze anys Ara Balears, 02/07/2020.- El municipi de Palma va perdre l'any passat 531 residents de nacionalitat espanyola, cosa que no havia passat els darrers tretze anys. La reducció contrasta molt amb els 2.258 espanyols que es varen empadronar el 2019, els 191 que ho varen fer l'any anterior i els 2.738 del 2017, segons dades del padró presentades per Cort aquest dijous. L'encariment del preu de l'habitatge i el canvi de residència per motius de feina són els principals motius d'aquesta davallada, segons ha comentat el regidor de Participació Ciutadana i Govern Interior, Alberto Jarabo, malgrat que ha assenyalat que les dades encara han de ser analitzades per experts. En tot cas, se n'han anat, principalment, a altres pobles de Mallorca i a la resta d'illes. El nuev o Pl an General de Pal ma aumenta en 212 h ectáreas el suel o rústi co protegi do Diario de Mallorca, 07/07/2020.- El nuevo Plan General de Ordenación Urbana (PGOU) de Palma, que en estos momentos está en tramitación pendiente del informe de la Comisión Balear de Medio Ambiente antes de su aprobación inicial por parte del Ayuntamiento, incrementa en 212 las hectáreas de suelo rústico en relación al planeamiento actual. Para ello, tal como explicaron ayer el alcalde de Palma, José Hila, y la teniente de alcalde de Modelo de Ciudad, Neus Truyol, se prevé desclasificar a rústico 174 hectáreas incluidas como suelo urbanizable en el planeamiento de 1998, que es el que aún está en vigor y que a lo largo de estos más de 20 años no se han desarrollado, además de otr0s 50 de los denominados "falsos urbanos" o unidades de ejecución en suelo urbano que, pese al tiempo transcurrido, no cuentan aún con todos los servicios. Entre los suelos urbanizables que se proponen desclasificar se incluyen Son Gual, Génova, Puntiró y Son Garcías Vell. Una conv ersi ón urbana con cuentagotas Diario de Mallorca, 16/07/2020.- Si bien es verdad que la conversión del tramo de autovía del aeropuerto en vía urbana se ha visto afectada por la pandemia generada por la propagación de la Covid-19, no lo es menos que se trata de una actuación anunciada en numerosas ocasiones, cuyo proyecto también se ha cambiado varias veces, y que, cuando ahora se dé por finalizado, la permeabilidad entre esta vía y el Nou Llevant, aún no será completa. De hecho, una de las actuaciones principales, la consistente en dar salida desde el Nou Llevant a la autovía por la calle Brotad, aún no se ha materializado a la espera de la colocación de las señales semafóricas y de los pasos peatonales previstos. Si bien se trata de una actuación inminente, en la visita efectuada el pasado lunes por el alcalde de Palma, José Hila, la presidenta del Consell, Catalina Cladera, y el conseller insular de Movilidad, Iván Sevillano, no se dio ninguna fecha para su apertura. Y tampoco se especificó si, desde Brotad, además de realizar el giro a al derecha en dirección al centro de la ciudad, también se podrá girar a la izquierda en dirección a Son Sant Joan. 16  NOTÍ CI ES DE CI UTA T L'atur es di spara un 75,7%a Pal ma en un any Ara Balears, 13/07/2020.- Segons les dades publicades per Palma Activa, actualment 30.610 residents a Palma es troben a l'atur. Per la seva banda, l'Ajuntament de Palma ha remarcat que la taxa d'atur del mes de juny no va sofrir grans canvis en comparació amb el mes de maig. A través d'una nota de premsa, l'Ajuntament de Palma ha remarcat que aquest increment està motivat per les conseqüències de la crisi del coronavirus i ha recordat que tots els sectors econòmics de Palma s'han vist afectats per la pandèmia. Una altra de les dades que han registrat major augment ha estat la xifra de desocupació de joves de Palma, que ha crescut un 140% respecte del juny del 2019, mentre que la xifra del col·lectiu de persones majors de 45 anys sense treball va augmentar un 39%. Los v eci nos de l a Seu rech azan cambi os en el decreto de arti stas cal l ej eros Diario de Mallorca, 17/07/2020.- La modificación del actual decreto que regula las actuaciones de los artistas callejeros aprobado en mayo del año pasado con un amplio consenso vecinal tras más de dos años de negociaciones no contará con la conformidad de al menos una de las entidades más afectadas. Se trata de la Asociación de Vecinos de la Seu cuyo presidente, Lluís Clar, manifiesta que su entidad está completamente en desacuerdo en que se cambie el decreto que costó tanto consensuar y que contaba con un amplio consenso social. Cort ob l i ga a reti rar casi 200 terrazas ampl i adas en pl azas y cal zadas Última Hora, 22/07/2020.- El Ajuntament de Palma ha denegado el permiso de ampliación de terrazas a 184 bares o restaurantes de la ciudad, por lo que todas aquellas que estaba ya ocupando espacio en la calzada, que son la mayoría, deben ser retiradas de forma inmediata. El regidor de Participació Ciutadana i Govern Interior, Alberto Jarabo, admite que en muchos casos las terrazas se habían ampliado pues se les había permitido hacerlo en tanto se les contestara oficialmente a la solicitud. Entre el 60 y 70% de estas denegaciones corresponde a terrazas ubicadas en plazas. Otros motivos por los que no se ha dado el permiso son por estar ubicadas las terrazas en zonas de carga y descarga, de reservas para ambulancias o taxis, o estar en la acera de enfrente, informa Marcos Cañabate, director general de Govern Interior. Cort i ni ci a ronda de reuni ones para ex pl i car a di sti ntos col ecti v os el proyecto " Pal ma 30" 20 Minutos, 16707/2020.- Según ha indicado Cort en un comunicado, el concejal de Movilidad Sostenible, Francesc Dalmau, ha abierto los encuentros con representantes de la Federación de Asociación de Vecinos de Palma y Palma XXI. Durante este ciclo de reuniones se informará a los diferentes colectivos de los detalles de la modificación de la ordenanza que en estos momentos se encuentra en periodo de alegaciones. De acuerdo con el consistorio, el objetivo es trasladar el proyecto a las entidades para conocer de primera mano cuáles son las necesidades y dudas respecto a la medida. Según el edil, "se trata de un proyecto ambicioso que hace del peatón el protagonista del espacio público". 17  A RCA denúnci a l 'estat d'abandonament q ue patei x l 'empedrat del carrer del Pol v orí ARCA s?uneix a les denúncies presentades per l?Associació de Veïns del Terreno que lamentava l?estat de conservació que presenta l?empedrat singular del carrer del Polvorí, datat de principis del segle XX. El carrer del Polvorí presenta unes característiques especials que el fan únic a la ciutat de Palma per la seva tipologia i materials constructius, els quals ja no s?empren en l?actualitat i que ens serveix d?exemple i ens il·lustra com eren els antics carrers de Palma. La Federaci ó d'A ssoci aci ons de V eïns dóna suport al tancament del s carrers a S'A renal i M agal uf Des d'aquesta federació veïnal consideren que aquest tipus d'oferta constitueix "un clar perjudici per a la nostra imatge i els interessos globals de la societat, ja que només beneficia uns pocs empresaris sense escrúpols", manifesten en una nota. Jov es arq ui tectes de M al l orca organi tza el debat " X erram de Ci utat?" Aquest col·lectiu organitzà aquesta activitat oberta per reflexionar i debatre sobre el model de ciutat en l'era "post-covid" 18 A rq ui tecturas de l a pobreza Hace dos semanas un hombre apareció muerto en el llamado parque de Pocoyó donde hace décadas personas varadas se cobijan en sus bajos, muy cerca de los columpios de los niños. Algunas de ellas llevaban tiempo durmiendo a la entrada de Emaya, a dos pasos. Les vi muchas veces y cada tanto observé pequeños cambios. Hay quien colocaba flores de plástico al lado de sus amasijos de mantas con la aspiración de disfrazar la miseria en algo menos feo. Hoy se han movido a los bajos del parque. Son comunidad. La actual pandemia también arrastra a millones de personas que han visto el corazón de las tinieblas en un aliento, el que puede acabar con una vida digna. Vivir en la calle. Cuarenta de esos millones de seres humanos habitan su exclusión en el ?hogar?, en la ?ciudad?de los sin techo describe la prensa. ¿A qué se le llama ciudad, a qué hogar? Cartones, mantas, hules y maderas astilladas son los materiales de esas arquitecturas de los pobres, de sus filigranas de supervivencia, que hacen nido como los pájaros, agarrando hules, mantas, hierros, de aquí y allá pero con una diferencia: los nidos de las aves responden a la naturaleza y a sus equilibrios; los cartones de los pobres son la evidencia del desequilibrio de un mundo Il·lustració: Toni Salvà en el que la riqueza está mal repartida. Gaston Bachelard escribió enLa poética del espacioque Arquitectura de pobreza que tampoco es heroísmo de robinssones urbanos, los que viven al pairo, a los que el ?la casa es nuestro rincón del mundo. Es nuestro confinamiento les ha pillado con el paso cambiado y primer universo. Es realmente un cosmos?. También equiparó la casa con el ?vientre materno?, con ?un han hecho de coches abandonados, de soportales, de escenario de sueños, ensueños, recuerdos y cajeros y de parques como el de Pocoyó su casa, su evocaciones?. Bellas palabras, sin duda, pero, ¿quién choza, su cabaña. ¿Refugio? quiere vivir en ese ?cosmos? de miseria? Nadie. Todos Nos hemos pasado estos meses hablando del piden, reclaman al ayuntamiento, a quien sea, ?una descubrimiento de las casas, de la geometría de habitación? digna, la misma que necesitó Virginia nuestros pisos, del disfrute de las habitaciones como Woolf para escribir en libertad, esas cuatro paredes una de las consecuencias positivas del confinamiento. que es un derecho universal que han usurpado a Hemos alardeado de la introspección descubierta a millones de personas. No miremos hacia otro lado. Las base de estar encerrados a cal y canto, incluso al abrir arquitecturas de los cartones son una metáfora de uno las cancelas muchos hemos confesado sentir el de los fracasos de la humanidad: la pobreza. denominado síndrome de la cabaña. ¿Cómo lo habrán vivido en los Pocoyó del mundo? Nota: La periodista i escriptora Lourdes Duràn publica els seus articles cada setmana a la web de Palma XXI, acompanyats per les il·lustracions de Toni Salvà. 19  Gui a urbana de Pal ma: Les A v i ngudes 1 2 3 Ca'n M aneu Estaci ó del Tren Can Segura (1907) (1902) de Sól l er (1912) Avinguda del Compte de Carrer Sindicat, 74 Carrer Eusebi Estada, 1 Sallent, 2 Aquest edifici de tendència arquitectònica D?estil eclèctic, aquesta edificació constituí un pilar Projectat per l'arquitecte Francesc Roca i Simó, secessionista, també conegut com es triquet o Espiga imprescindible del projecte de l?enginyer Pedro aquest edifici fou una de les construccions que definí de Oro, fou projectat el 1909 per l'arquitecte Gaspar Garau, autor del traçat del ferrocarril i el tramvia de el traçat de la ciutat nova. Les principals Bennazar com a habitatge plurifamiliar, per encàrrec Sóller. característiques que defineixen el seu disseny són la de Joan Oliver Florit, industrial de la foneria. simetria i les falses columnes que accentuen la L?estació de Palma, així com la de Sóller, ubicada en verticalitat del conjunt. A la part central de la façana, En el seu exterior, destaquen les decoracions florals una antiga casa senyorial, completaren la línia fèrria una gran tribuna de gres i ferro emula els miradors de de les finestres i capitells, així com el minaret que que unia ambdues poblacions, superant els obstacles fusta dels edificis del centre històric. culmina l?edifici, amb elements neoàrabs. que presentava l'accidentada orografia de la zona. Imatge: Arxiu Cronista de la ciutat. El 1990, l?obra va ser declarada Bé d?Interès Cultural i Imatge: Col·lecció particular. entre 2006 i 2009 fou rehabilitada integralment, retornant-li la seva esplendor original. Imatge: Juan Vallori i Pep Torró. 3 4 2 5 6 1 4 5 6 I nsti tuts Ramon Pont del Fortí Grup Escol ar Ll ul l i Joan A l cov er (1915) (1912-1916) Jaume I (1935) Avinguda de Portugal, 2 / Avinguda de Portugal amb Plaça de Sa Feixina, s/n Avinguda d'Alemanya, 14 Passeig Mallorca L?Institut Balear és un centre d?ensenyament fundat el L?arquitecte Gaspar Bennazar construí sobre la Riera Obra de Guillem Forteza Pinya en col·Laboració amb 1836 per una comissió de la Societat Econòmica dos ponts: el pont des Fortí, que uneix l'Avinguda Karl Hack, l'edifici es va construir en un període en Mallorquina d?Amics del País. L?edifici va ser projectat Portugal amb la plaça des Fortí, i l?anomenat pont d?en què es projectaren un gran nombre d'escoles, l?any 1912 i construït entre 1912 i 1916, sota la Moranta, per la seva ubicació propera al Baluard de coincidint entre el 1921 i la fi de la Segona República. direcció dels arquitectes mallorquins Josep Alomar Moranta i s'Hort d?en Moranta, tots dos amb caràcter Bose i Jaume Alenyar Ginard. eclèctic i decoracions influïdes pel corrent Durant la Guerra Civil, l'edifici passà a ser destinat a modernista. usos militars. Acabada la guerra va tenir diferents Estilísticament, és el resultat d?una mescla funcions, com per exemple caserna de policia, i no d?influències renaixentistes, barroques i regionalistes, L?any 1988, després d?una ampliació que deixà reprendria el seu ús educatiu fins a la fi del pel que s?inclou en la corrent electricista. clarament malmesa la seva imatge original, les franquisme. associacions ARCA i GOB varen tramitar l'expedient L?institut Ramón Llull era el centre en el que es podien per a la declaració del pont des Fortí com a Bé Imatge: ceipreijaumei.com cursar estudis més alts a l?illa, el que propicià que s?hi d?Interès Cultural. Avui dia, són moltes les veus que formessin totes aquelles persones que més tard advoquen per la seva recuperació. destacarien a la història de Mallorca o de l?Estat. Imatge: Arquitectives. Imatge: Col·lecció particular. Amb el suport de: Un projecte de: V ersi ó ex press 20 Més a www.palmaxxi.com