PXXI_-Ciutat_Moderna_compressed

PALMA la ciutat envaïda La biografia de Ciutat. Segona part: La ciutat moderna. De 1900 a 1936 La ciutat moderna, de 1900 a 1936  Presentació Què pretenem amb aquesta iniciativa? Aquesta Biografia de Ciutat consisteix en crear una narració col·lectiva sobre els fets més significatius que expliquen l’evolució de la ciutat de Palma durant el segle XX fins a l’actuali- tat. La narració tendrà quatre parts. La primera serà des dels inicis de Palma fins al segle XX, part que ja està realitzada i publicada a la nostra web. La segona va des de 1900 a 1936, que és la que tens a les mans ara. La tercera serà des de 1936 fins a 1979. Finalment la quarta serà des de 1979 fins a l’actualitat. Amb les aportacions de molts experts de diferents disciplines i de persones que han partici- pat activament a la investigació o la gestió i desenvolupament de la Ciutat, anirem fent col·lec- tivament una narració consensuada, amb aportacions gràfiques i documentals de tot tipus. Pensam que per planificar millor el futur, hem de conèixer el passat. Per això, fem aquest recorregut històric del què ha estat Palma al segle XX, per tal de fer millors propostes del que hauria d’arribar a ser la Ciutat del segle XXI. Aquest recorregut ens ha de servir per entendre les claus profundes d’un creixement de la Ciutat que ha sobrepassat els límits sostenibles, que ja ha destruït molt de patrimoni que ara trobam a faltar, i que pot arribar a transformar-se -especialment els nuclis històrics de la badia- en una ciutat que viu d’esquenes als residents, morta per a la vida social normal, convertida en una plataforma de negoci turístic, urbanístic i comercial internacional. Jaume Garau President de Palma XXI Col·lecció: Iniciatives XXI Dipòsit legal: PM 834-2018 Edita: Palma XXI Primera Edició de la segona part: Juny 2018 Copyrights: Palma XXI Disseny: C3PO USALAFUERZA Director de fotografia: Jaume Gual Coordinador del projecte: Jaume Garau Prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació sense autorització de l’empresa editora. Tots els drets reservats. Continguts La ciutat moderna, de 1900 a 1936 Introducció: Del somni modernitzador al malson de la guerra civil 06 Palma a 1900. La revolució social i demogràfica del segle XX 12 Palma a 1900. La vida quotidiana a Ciutat 16 La relació íntima entre Palma i Barcelona a 1900 22 Palma toma les murades i neix la ciutat nova 26 El turisme s’enlaira a Ciutat, de la mà del Modernisme 30 Gaspar Bennazar lidera la revolució arquitectònica 34 i urbanística de Palma Palma es recupera de la crisi de Cuba i la ciutat industrial avança 40 Campins modernitza l’església i la Setmana Tràgica la fa recular 44 Joan March entra a Ciutat 48 Joan March conquesta Ciutat 54 Guillem Forteza lidera el regionalisme 58 Palma lluita per un benestar social de nivell europeu 62 La dona i la vida social a la ciutat dels anys 20 70 La dona i el treball a la ciutat dels anys 20 74 Joan March guanya la batalla política 80 La dictadura de Primo de Rivera també arriba a Palma 84 La ciutat turística pren forma 90 L’arribada de la República a Ciutat 94 Palma inmersa a la República 100 Palma abans del cop d’Estat 106 Epíleg 112 Annex 118  P alma va viure un primer terç La construcció de la muralla de Palma de segle apassionant. L’ener- havia estat lenta i havia afectat a moltes gia creativa es va desenvo- generacions, amb el conseqüent esforç lupar de forma contínua en en inversió pública. Al seu torn, també múltiples activitats que van convertir ho va ser tant la seva demolició com les la ciutat en una de les més modernes posteriors actuacions de rehabilitació d’Europa amb comparació amb altres de les muralles conservades, especial- de semblants dimensions. Malaura- ment el front marítim de la ciutat, les dament tot va acabar malament. En quals s’han allargat fins al segle XXI, tal un context europeu cada vegada més com veurem al llarg del llibre. A més de bel·licós, l’Espanya dels dos bàndols va l’enderrocament de les muralles, els ciu- acabar enfrontant-se en una guerra tadans de Palma van impulsar moltes que va arrossegar a tots i de la qual Pal- altres obres i iniciatives de tota mena. ma no va sortir indemne. Algunes molt lentes i costoses com les de l’Eixample i d’altres molt més ràpides, L’última part del segle XIX va servir per com fou la del Passeig de Sagrera que posar els fonaments del projecte liberal gairebé es feu amb un dia. per modernitzar la ciutat a través d’un nou urbanisme que ajudés a créixer la Podem dir que durant el primer terç indústria i iniciar l’activitat turística. Tot del segle XX, Palma va ser una ciutat en i la crisi colonial del 98, la recuperació obres. Gràcies a les fotografies de l’èpo- Introducció: econòmica va ser relativament ràpida i no va comprometre les aspiracions a la modernització de la ciutat. ca, podem constatar la quantitat d’obres que es van fer a la ciutat, entre les quals destaquen els nombrosos edificis de del somni Gaspar Bennàzar, Lluís Domènech i Per a moltes ciutats espanyoles i euro- Montaner, Jaume Alenyar, Francesc Roca pees, l’eliminació de les muralles suposà o Guillem Reynés, així com les reformes el debut del seu desenvolupament ur- de la Catedral dirigides per Antoni Gau- modernitzador banístic, econòmic i social. Cal recordar di, gràcies a la iniciativa i embranzida del que la modernització de les grans ciu- bisbe Campins. tats com Barcelona, Madrid, París o Vie- na, s’havia iniciat a mitjans del segle XIX L’activitat privada impulsada per homes al malson de o fins i tot abans; en canvi, capitals més petites amb centres històrics emmura- llats com Lleó, Pamplona, Cadis o Palma, de negocis, com Alzamora, Sureda, Pal- mer, Tous, Pensabene, Casasayas, Cor- bella i tants d’altres, va ser molt intensa. la Guerra Civil anaven més endarrerides. També el sector públic va manifestar una important activitat com el saneja- Pel que fa a la demografia, al 1900 la ment del clavegueram i la conducció població del municipi de Palma arri- d’aigües, el transport públic, la millora bava a les seixanta-cinc mil persones, dels habitatges, la millora de les carre- mentre que al 1936 ja havia assolit les teres amb els pobles de l’illa, l’ampliació cent mil. La capital continuava amb la del port, la creació d’escoles i centres tendència, iniciada al segle XIX, d’absor- de salut, etc. bir el flux migratori interior. Així, doncs, si el 1900 la ciutat acollia el vint-i-cinc Aquesta obra física anava acompanya- per cent de la població de l’illa, el 1936 da d’altres activitats polítiques i socials arribava al trenta-cinc per cent. Per al- com fomentar la laïcitat, incorporar la tra part, a principis del segle XX, la gran dona en la vida social, laboral i política, majoria dels seixanta-cinc mil habitants modernitzar la vida cultural, impulsar del municipi de Palma vivia a la ciutat l’associacionisme, impulsar el regiona- 6 històrica “dins murades”. lisme polític amb la conseqüent volun- 7  Antoni Gelabert. La murada i la Seu. c.1905. Oli sobre tela. tat de descentralitzar el poder, etc. To- conflicte social que impregnaren la vida A Espanya, i també a Palma, el bipar- Alguns esdeveniments a Espanya van tes aquestes qüestions esdevingueren ciutadana de Palma i de moltes altres tidisme pactat anà perdent pes en fa- marcar també la vida ciutadana de Pal- claus per al procés de modernització, ciutats europees. L’oligarquia observa- vor d’altres actors polítics (republicans, ma, sembrant dubtes sobre el procés procés que tingué una trajectòria irre- va amb creixent preocupació com un regionalistes, socialistes, comunistes i modernitzador. Un d’aquests esdeve- gular i no poc accidentada. moviment obrer cada vegada més fort anarquistes, els quals tengueren cada niments va ser la Setmana Tràgica de i reivindicatiu, reclamava la seva quota cop més protagonisme social i polític). Barcelona, que va suposar per a molts En el món de l’economia i el treball, el de participació i de poder, deixant molt D’aquesta manera, la vella política va anar liberals i conservadors un avís impor- procés d’industrialització va crear noves clar que no acceptaria quedar fora dels deixant pas -de mala gana- a la nova. tant de què la intolerància i la repres- 8 relacions laborals i noves situacions de beneficis del procés modernitzador. sió dels moviments obrers radicals po- 9  negocis més rendibles que estassin al Tot i la dinàmica política autodestructiva seu abast, fossin legals o il·legals. Amb que regnava a Espanya, la vida social de aquesta actitud esdevingué protagonis- Ciutat es va anar obrint a altres formes ta indiscutible de la ciutat abans i des- i costums, sobretot a causa del creixent prés de la Guerra Civil. nombre d’estrangers que la visitaven i dels que s’hi quedaven a viure, especial- Durant tot el primer terç del segle XX, les ment en el barri del Terreno. idees regionalistes i nacionalistes ana- ren creixent paral·lelament a l’augment Tal com retrata Llorenç Villalonga en la de la cultura local i la força econòmica seva novel·la Mort de Dama, publicada de la ciutat i l’illa de Mallorca, influenciats el 1931, Palma s’havia convertit en una sens dubte pel que passava a Catalunya. ciutat en la qual convivien el món cos- El regionalisme va veure com una opor- mopolita, de costums molt liberals, i el tunitat l’arribada de la Segona República, món tradicional, conservador d’arrels el 1931, tot i que després es va decebre culturals centenàries. Un dels seus per- quan les seves expectatives de veure sonatges -Donya Maria Antònia- expo- un Estatut d’Autonomia aprovat per les nent de la bona educació ciutadana, diu corts espanyoles no foren satisfetes. referint-se a la “colònia estrangera”: Les dificultats de tot el procés modernit- “Hem de viure a part de certes zador i les noves idees que l’encapçala- persones, perquè tenen costums ren en un entorn europeu, radicalitzat diferents i no podríem congeniar, amb el triomf de la Revolució Russa, fe- però no hem de voler jutjar al ren créixer també la força de la resistèn- proïsme. Bastant tindrem algun cia de les idees tradicionals i immobilis- dia, amb donar compte a Déu dels tes. La ineficàcia en els intents per part nostres propis actes“. de la monarquia d’arbitrar entre els dos blocs, cada cop més allunyats entre sí, Benedicció de la nova bandera de la Guardia Civil. Gener de 1936. Arxiu Miquel Font. va provocar una bretxa social i la política La vida cultural i associativa de Palma Publicada a “Palma 1931-1936” de Xavier del Hoyo i Arnau Company. que irremediablement desembocà tràgi- va seguir les pautes de molts anys en- cament a la Guerra Civil. rere. L’afició dels palmesans per pas- dia acabar amb el seu món econòmic les forces conservadores, en aquells sejar, pel teatre, els toros, el futbol, les i religiós. Els successos de la Setmana moments afeblides per la crisi del Mau- Els fracàs dels partits polítics per sortir bicicletes i els cavalls, varen anar gene- Tràgica van ser molt sentits a Palma. risme. En un principi, March volgué con- de la crisi social i institucional, passà rant nous espais, com ara el velòdrom Concretament, la imatge del polític An- trolar a republicans, socialistes i regio- per la dictadura de Primo de Rivera, del “Tirador” amb una cabuda de dues toni Maura va sortir molt perjudicada i, nalistes, emperò finalment, al acceptar que, si bé en un principi podia sem- mil persones, el Teatre Lírico, el Passeig al seu torn, la classe dirigent de Palma la impossibilitat de controlar aquestes blar a molts un mal menor, en realitat Sagrera, el Passeig de la Riba, el canò- va començar a pensar que en el pro- forces, decidí donar un gir en la seva es- suposà una embranzida que acabaria drom, el frontó balear, la plaça de toros cés de la modernització podia conduir tratègia, donant un suport decisiu a la en l’enfrontament armat. La promesa de 1929, o el cinema Born de 1931. La a situacions perjudicials pels seus inte- dreta i al seu braç armat, el sector més de regeneracionisme i provisionalitat, Segona República va arribar sense avi- ressos, situacions que, ara ho veien, no reaccionari de l’exèrcit, desembocant tot no van ser autèntiques i en poc temps sar. A Palma ho feu amb les alegries i havien calculat. plegat l’Aixecament. Primo de Rivera va eliminar els partits amb recels de la gent, sense l’entusias- polítics convencionals per, a continua- me d’altres capitals. En aquest esperançador i de vegades La filosofia econòmica i política de Joan ció, organitzar-se mitjançant un nou dramàtic escenari, un mallorquí de la March era oposada al de la burgesia partit polític, Unió Patriòtica, que en el Després de moltes iniciatives positives en “part forana” – Joan March- anà adquirint industrial de Palma. A ell no li interes- cas concret de Palma va donar cabuda el camp de l’urbanisme, la política, la sa- un paper protagonista, tant a Mallorca sava fer indústria o turisme per moder- a membres procedents del Maurisme. nitat i l’ensenyament, encapçalades entre com a Espanya. Entrà a la vida econòmi- nitzar la ciutat, sinó guanyar diners de Des del 1923 fins a la caiguda de la dic- d’altres per persones com Alexandre Jau- ca i social de Ciutat sense demanar per- la manera més ràpida i menys costosa. tadura el 1930, Palma va tenir cinc bat- me i Emili Darder, el somni de la moder- mís a les classes dirigents i la seva irrup- Per això va fer en tot moment el que lles, escollits “a dit” entre els membres nitat es soterrà definitivament i començà 10 ció significà la ruptura del consens entre més el convenia, duent endavant els del partit governamental. un malson que duraria molts anys. 11  Palma a 1900. Hipòdrom de Bons Aires. Autor desconegut. Principis segle XX. Fons Manuel Oliver. Publicat a l’Abans Palma, recull gràfic 1860-1970. Ed. Efadós. La revolució P er situar-nos a com era la po- els ciutadans espanyols i també els de blació de Palma a 1900, ens ha Palma. L’esperança de vida que a 1900 semblat una bona idea establir estava en els 35 anys, ara està en torn una comparació amb la pobla- als 80. Mentre la majoria de les dones social i ció que te ara. També hem recollit algunes se casaven als 25 anys, ara ho fan als 35. dades de l’evolució demogràfica espanyo- la per tenir així un altre punt de referència. A 1900 les famílies nombroses eren lo normal, mentre ara a Palma un 34% viu demogràfica Mentre Espanya va triplicar la seva pobla- ció al llarg del segle XX, Palma la va sex- tuplicàr. Aixó reflecteix l’enorme mobilitat sol i les parelles que tenen fills en tenen un o màxim dos. A 1900 les dones anal- fabetes arribaven al 65 %, ara no arriben del segle XX haguda a tot l’Estat, amb un pol d’atracció al 3,5 %. Mentre que a principis de segle molt potent a la perifèria costanera i a les nomes un 10% de dones feia feina, a fi- illes, que produí un important èxode ru- nals del segle XX ja era el 40%. ral i una gran concentració de la població en àrees urbanes. Es en aquest moment En quant a l’evolució de la població de quan es va manifestant progressivament Palma respecte de Mallorca, es interes- el major pes del sector serveis, destacant sant observar com al 1900 la població de sobretot la província de Madrid, però Palma era una quarta part de Mallorca i també les Illes Balears i sobretot Palma. al 1980 ja era del 54%. En canvi a partir El 60% d’adults treballava al camp i ara ho dels anys 90, la població de Mallorca tor- fan un 8%, mentre que els que treballen na créixer respecte de Palma. Aquesta al sector de serveis és ara d’un 83%. evolució de la relació Palma-Mallorca es segurament un indicador de la pèrdua Aquesta mobilitat poblacional se pro- progressiva, a partir dels anys 80, de la dueix en paral·lel a altres canvis socials forçà social i política de la capital envers 12 que durant el segle XX han experimentat el de Mallorca i l’arxipèlag. 13  Aquesta pujada i la posterior decadència del poder de Ciutat respecta de tota l’Illa, s’explica a traves de molts factors, encara que un dels més determinants és el can- vi experimentat en la creixent utilització del vehicle privat i la progressiva extensió de la urbanització a tota Mallorca, creant una gran xarxa metropolitana, amb un gran nucli a la badia de Palma i una te- ranyina urbana que es va fent mes dèbil cap al nord de l’illa i cap a la part més in- accessible de la Serra de Tramuntana. Una conseqüència i també una causa d’aquesta transformació es el canvi de perfil poblacional de Ciutat, en un princi- pi amb més persones d’altres pobles de Mallorca, seguit de més immigrants de la península i més estrangers de països eu- ropeus i, finalment, just als darrers anys del segle, s’inicia una immigració global, que agafa grans dimensions a la primera dècada del segle XXI Al 1900, el 70% dels ciutadans de Palma vivien dins la ciutat murallada. La resta de ciutadans vivien en els barris exte- riors, com Santa Catalina, la Soledat, el Molinar, etc. També a les més d’un cen- tenar de possessions que encerclaven la ciutat, com hem vist en un capítol ante- rior del llibre. Ara els que viuen al centre històric, a l’espai que abans tancaven les murades, no arriben al 10% dels ciuta- dans, en canvi el centre històric segueix donant cabuda a una gran par de les concentracions humanes, ja sigui pel reclam turístic com per les celebracions festives, ens pot servir d’exemple les fes- tes de Sant Sebastià. Si haguéssim de destacar el fet mes re- llevant de l’evolució de la població durant aquest segle i de més impacte en el fu- tur, seria el de l’envelliment. Mentre que a 1900 hi havia a Espanya 15 persones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15, ara segons Ibestat amb dades del 2016, el 15,1% dels ciutadans tenen menys de 15 anys i el 15,4% tenen més Vianants, capgrossos i carruatges davant el Gran Hotel. c. 1910. Fotografía de Bartomeu Reus. de 65 anys. O sigui, la proporció es 1 de 1. 15  Palma a 1900. La vida quotidiana Passeig del Born. c.1920-1930. Fotografia de Bartomeu Reus. a Ciutat L a ciutat de Palma vivia en 1900 per Pedro Garau i demolit més tard. Als de cara al mar. Quan comença- ciutadans els agradava asseure’s en te- va a fer bon temps, el ciutadans rrasses, bars i cafès, mantenir converses anaven a les seves cases d’es- i xerrades en qualsevol racó de la ciutat. tiueig, o simplement a nedar a s’Aigo Les excursions i berenars es feien lluny Dolça o a Can Barberà. de la ciutat, inaugurant el turisme local. De passeig o per obligació, moltes perso- Els ciutadans de Palma podien viatjar nes acudien al port a veure com arriba- a Paris en 1900 per visitar l’Exposició ven les mercaderies, esperar a qualque Universal durant 12 dies, per un preu familiar, o simplement a mirar i veure les de 600 pessetes. Per fer-nos una idea, tasques portuàries que anaven augmen- anar al Teatre Principal llavors costava tant any rere any fins a la Primera Gue- uns 80 cèntims. El preu del viatge in- rra Mundial, a causa de les exportacions cloïa el vaixell fins a Barcelona, el tren a de productes agrícoles, teixits o calçats. Paris, l’hotel, i, a més de les entrades, el servei d’un guia. A l’exposició també van En 1900 la gent de Palma solia passejar acudir organitzacions obreres de tota pel Born i les muralles, més tard ho faria Espanya i la de Palma va ser encapçala- 16 pel Moll de la Riba urbanitzat en 1912 da per Sebastián Crespí. 17  La participació de Palma en l’Exposició a Barcelona, projecte incomprès en el Terreno i els Hostalets. Els edificis en les tralistes i regionalistes, i entre republi- Universal de Paris i el moviment en el seu temps i admirat 100 anys després. avingudes es van anar construint també cans i monàrquics. El modernisme, quan port amb arribades de personatges com lentament al voltant de l’estació de trens. s’entenia com a progrés tecnològic tro- l’Arxiduc, el rei d’Anglaterra i uns altres, En 1901 es començava a construir el bava molts adeptes que, per exemple, ens donen una idea d’una ciutat connec- Gran Hotel a Palma, només dos anys Com hem dit moltes persones vivien admiraven els primers automòbils que tada amb el món. Una ciutat connecta- després de la inauguració de l’Hotel Ritz “fora murades” en barris obrers i en les arribaven a Palma. No hi havia el mateix da especialment amb Barcelona, però de Paris. El 9 de febrer de 1904 s’inau- més d’un centenar de possessions que consens amb les idees renovadores dels també amb Europa, com ho demostra gurava, beneït pel Bisbe Campins, amb envoltaven la ciutat. D’aquestes posses- costums socials que acompanyaven a la quantitat de persones il·lustres que ja l’assistència de totes les autoritats de la sions baixaven els carros que portaven l’actitud modernista. coneixien perfectament Mallorca de la província i la policia municipal a cavall i de els productes per vendre a la ciutat i en mà de molts viatgers del XIX, com hem gala. Joaquim Mir i Santiago Rusiñol van entrar havien de pagar les taxes muni- L’Ajuntament tenia per costum decla- vist en un altre capítol anterior del llibre. pintar per a l’ocasió dos grans murals per cipals establertes. Per aquest motiu de rar fills il·lustres a persones rellevants al menjador. Va ser una data clau en l’ori- vegades es produïen problemes greus de Palma, com ho feia en 1900 amb el Els viatges a Barcelona eren freqüents. gen del turisme a Mallorca, com veurem que acabaven en els jutjats. La cultura poeta Jeroni Rosselló, figura rellevant En 1891 s’havia constituït “La Isleña Ma- més endavant en un altre capítol. payesa impregnava la vida ciutadana. del Partit Liberal de Sagasta a la ciutat. rítima”, fruit de la fusió de “L’Empresa Si bé el maurisme conservador era pre- Marítima a Vapor” i de “La Isleña” i du- El tema de la demolició de les muralles Camilo Pou, escriptor i periodista, es ponderant, els liberals eren el segon rant 30 anys va ser la concessionària de associat a la mortalitat de la ciutat era queixava de la contínua tala de pins que grup polític més important, però els re- les comunicacions regulars entre Palma obsessiu i recurrent. Mentre, s’estava a es feia al castell de Bellver, en aquells publicans anirien agafant força i entra- i els ports del llevant espanyol, a més l’espera de l’informe del “Cos d’Enginyers temps propietat de l’Estat. Sembla que li rien aviat al govern municipal de la mà dels interinsulars i amb Alger i Marsella. militars”, que sospitaven seria desfavo- van fer cas ja que l’Estat va prohibir la tala de Lluís Martí, així com Francesc Roca A partir de 1910 hi havia cinc serveis a rable. L’articulista de l’Almudaina deia: el mateix any, però no seria fins a 1932 seria el primer regidor socialista de la Barcelona, tres a Cabrera, un a Marsella que el castell i el bosc de Bellver es trans- història de Palma. Al mateix temps, els i un a Alger. Aquests dos últims es van “El recinte emmurallat que, per feriria a l’Ajuntament, gràcies en part a les Jocs Florals de València rendien home- mantenir fins a 1930. desgràcia de tots i sense profit de gestions del polític Alexandre Jaume, que natge a Joan Alcover. ningú, ens té tancats des de fa per una ironia tràgica, acabaria empreso- La Revolució Industrial que s’estenia per segles baix pretext de defensar-nos nat al castell en el tràgic estiu de 1936. La vida cultural i social de la ciutat veia tota Europa també va arribar a Palma. d’il·lusoris perills, ens lliga a foc amb sorpresa i alegria que en 1903 s’in- L’industrial Vicente Juan Ribas havia ad- lent contribuint notablement a la El Cercle Weylerista posava en circulació augurava el primer cinematògraf, en quirit a Paris un “carruatge automòbil mortalitat de Palma”. el manifest lloant el coratge que va tenir s’Hort del Rei, cridat pels ciutadans “Can Clement Bayard” i un tricicle a motor “De Weyler en enfrontar-se als insults i hu- Truyol”, que costava entre 5 i 15 cèntims Dion Bouton” que van arribar a Palma Al Pla Calvet de l’eixample de la ciutat miliacions dels americans en la Guerra l’entrada. Abans ja havia existit un pave- el 8 d’abril de 1897 a bord del Correu aprovat en 1901, li va seguir a l’any se- de Cuba. El tema cubà continuava viu, ja lló de fusta on es projectaven pel·lícules, Illenc. Era el primer automòbil que es güent el gran esdeveniment ciutadà de que els seus impactes econòmics i psi- però el de’n Truyol va ser el primer local veia a la illa. la mà de l’arquitecte municipal Gaspar cològics encara estaven molt presents no ambulant dedicat exclusivament al ci- Bennazar i la filla del General Weyler: a la ciutat, així com les notícies preocu- nema. L’incansable empresari José Tous A Europa, la Revolució Industrial anava l’enderrocament de la primera pedra pants sobre els mallorquins a Filipines. Ferrer a punt de construir el nou teatre acompanyada d’una revolució cultu- de les muralles que envoltaven la ciutat. Líric i l’Assistència Palmesana, va inaugu- ral sense precedents. Naixia un pen- Unes 10.000 persones van assistir a l’ac- Dos palmesans van jugar un important rar el nou teatre en 1901. El comença- sament nou, molt diferent de la vella te de demolició. A la Casa Consistorial, paper en la política estatal, Antonio ment de les sessions contínues de cine- forma de veure el món. En 1900 es pu- entre domassos i flors en la balconada Maura i Valeriano Weyler. Tots dos van ma en el Teatre Líric i el preu inferior de blicava la interpretació dels somnis de central, es va instal·lar un gran rètol for- coincidir amb la crisi de Cuba, en dife- les localitats, va provocar la ruïna i el tan- Sigmund Freud i també en 1900 es con- mat per milers de llumets de gas que rents moments, tenien una gran influèn- cament del Cinematògraf Truyol en 1910. solidaven els estudis de genètica que deia: “Visqui la Palma de l’Avenir”, junta- cia en l’entorn polític estatal, en l’exèrcit fonamentaven la teoria de l’evolució de ment amb els retrats de Weyler i Maura. i en el nucli de poder de la monarquia La nostra cultura seguia renaixent i el Bis- les espècies de Darwin. Viena era un espanyola. Per aquesta raó, entre d’al- be Campins aprovava el bilingüisme a les dels centres europeus més importants Palma evolucionava extramurs lenta- tres, Palma estava al corrent de tot el escoles. Els Jocs Florals de Barcelona els de la revolució modernista, de la mà ment. Al barri de Santa Catalina i la So- que passava en la vida política del pais. guanyaven Mª Antonia Salva i Llorenç Ri- de l’arquitecte Otto Wagner i del pintor ledat van anar sorgint fàbriques junta- ber. S’inaugurava l’escola graduada i l’Ajun- Gustav Klimt. En 1900 Picasso arribava ment amb una nova classe proletària, i Les idees i debats modernistes estaven tament declarava fills il·lustres a Pedro Al- 18 a Paris i Gaudí construïa el Park Guell també als barris del Molinar, la Vileta, El presents, així com el debat entre cen- cántara Peña i a l’Arxiduc Luis Salvador. 19  Passejar pel Born, o per la muralla, pren- dre un gelat en Ca Joan de S’Aigo o anar a missa eren entreteniments habituals. Vetllades de debats i discussions se- guien molt presents en el Cercle Mallor- quí, en l’Ateneu Balear, o en la Veda. Els teatres Principal i Líric oferien progra- mes culturals de primera. Antoni Gelabert. Corpus a Cort. c.1915-1918. Oli sobre tela. 21 La relació Casa Fuster. Barcelona. Foto J.G. íntima entre L a història de la relació entre Una de les relacions especials entre Pal- Palma i Barcelona es remunta ma i Barcelona fou l’urbanisme i l’arqui- Palma i en els temps de quan els Ro- tectura. Una relació que tendrà molts mans ocupaven els territoris episodis però nosaltres començarem mediterranis occidentals, amb funda- per l’esbucament de les murades, impul- cions de ciutats com Tarraco, de la que sada a Barcelona per Pere Felip Monlau Barcelona depenia administrativament Palma, i més tard Barcino. el 1841, quan guanyava el concurs mu- nicipal amb el lema “Abajo las murallas”. El seu fill Josep Monlau i Sala, va venir a a 1900 Com hem vist a la primera part de la Palma i ocupà la càtedra d’Història i Agri- Biografia de Palma, la relació es farà cultura de l’Institut Balear, des de la que mes intensa quan Palma passa a ser la va impulsar les idees higienistes del seu capital del regne de Mallorca. Després pare i influencià a tot un conjunt de pro- del trencament causat per la Guerra de fessionals, entre ells, l’enginyer Eusebi Successió el 1714, els llaços entre Palma Estada. Curiosament, Josep Monlau deixà i Barcelona s’anirán afluixant i enfortint una biblioteca interessant que es pot els de Madrid. Així i tot la relació seguirà consultar a l’Arxiu del Monestir de la Reial. essent molt important ja que l’evolució del transport marítim aproparà molt Per urbanitzar l’eixample de Barcelona més les dues ciutats. hi va haver una lluita política molt im- portant entre Barcelona i l’Estat, que va En aquesta pàgina fem una introducció guanyar Madrid donant suport al projec- sobre algunes d’aquestes relacions en- te “quadriculat” de Cerdà, mentre la bur- torn a 1900, iniciant un fil narratiu que gesia barcelonina volia que fos el “radial” no perdrem al llarg del llibre. de Rovira i Trias. 23  La filosofia urbanística de Cerdà es va no, ciutadà rellevant de la burgesia de empremta de Miquel dels Sants Oliver rades a Palma, a una casa del barri de estendre a tot l’Estat i arribà a Palma Palma, advocat, mauriste i polifacètic, es com a Director de La Vanguardia, son Gènova, casa que recentment ARCA va amb el Pla d’urbanització de Santa Ca- va casar amb la filla del Marquès d’Ale- mostres de l’estreta relació literaria que intentar preservar de la seva destruc- talina, ja que la trama urbana es feia per lla i batle de Barcelona, Consuelo Fabra es vivía en aquells moments entre Palma ció, però no ho va poder evitar. illetes quadriculades amb una diagonal i Puig. Una vegada casat traslladà la seva i Barcelona, i de la que seguirem parlant que les travessava. Quan es va fer el residència a Barcelona, venent bona al llarg dels diferents capitols. La política i el pensament catalanista va- concurs públic per planificar l’eixample part dels seus bens a Mallorca, com l’em- ren dur a Lluis Marti a l’Ajuntament de de ciutat, Bernat Calvet, eivissenc però blemàtica possessió de Galatzó. Fuster a Uns dels grans pintors de Ciutat de la pri- Palma i a Josep Salas al de Barcelona, els ciutadà de Palma, enginyer i funcionari més de regidor de l’Ajuntament de Bar- mera part del segle XX fou sens dubte An- dos regidors d’esquerra republicana, va- de l’Ajuntament, va presentar un projec- celona, va arribar a presidir el Cercle Ar- toni Gelabert, del qual hem utilitzat alguns ren prendre possessió dels seus càrrecs te “radial” molt semblant al de Rovira i tistic barceloní. Va escriure el llibre “La quadre seus per il·lustrar les nostres pàgi- en els seus respectius ajuntaments a Trias. En canvi, l’altre proposta, atribuï- acuarela y sus aplicaciones” (Barcelona nes. Antoni Gelabert, i la que seria la seva principis de segle XX parlant en català per da a Garcia Farias i basat en la filosofia 1893), amb il·lustracions de importants amiga i companya de fatigues la pintora primera vegada, amb un intent d’usar el de Cerdà, va perdre el concurs. Per tant pintors catalans i mallorquins de l’época, Pilar Montaner, varen rebre una influència català de manera habitual, cosa que s’els Palma va créixer radialment, una de les com Galofre, Pradilla, Masriera, Maura, molt clara de dos grans mestres catalans hi va impedir des de la delegació del Go- grans decisions que determinaren mol- Bauzà Ribas i el seu cosí Antoni Fuster, de la pintura modernista: Santiago Russin- vern de Madrid. Esteim segurs de que no tes altres durant tot el segle XX. reconegut retratiste i paisatgista, que yol i Joaquim Mir. Dos pintors que alterna- va ser fruit de l’atzar, sinó d’una estratègia ens deixaria interessants testimonis del ven freqüentment la seva vida professio- conjunta ja que Lluis Marti tenia una rela- L’arquitectura modernista de Barcelona port de la Palma de finals del XIX, i que nal entre Palma i Barcelona. ció estreta amb Barcelona i va ser un dels va entrar a Palma el 1902 de la mà de pintaría el retrat de Ramón Berenguer III protagonistes de l’evolució del republi- Domench i Montaner amb el Gran Hotel, En el mon de la musica cal destacar canisme i del regionalisme a Ciutat, com per l’Ajuntament de Barcelona. La Casa la relació entre Antoni Noguera i Felip i va anar teixint altres obres com la de Fuster va pasar per moments crítics, veurem més endavant. Gaudí a la Seu, de les que parlarem més Pedrell, que fou el music català moder- però fou salvada per iniciativa popular, nista que va introduir el Nacionalisme Aquests apunts sobre la relació entre Pal- endavant. No hem d’oblidar que impor- encapçalada -entre d’altres- per l’arqui- tants sectors ciutadans trobaven massa dins la música popular catalana, seguint ma i Barcelona són només una mostra tecte Oriol Bohigues. Avui és un hotel de les corrents d’aquells temps a països d’una corrent de relacions intensa que atrevides aquestes propostes. Això ex- luxe en el cor del Passeig de Gràcia. plica que la reforma del Círculo Mallor- com França o Itàlia. Pedrell fou mestre les dues ciutats havien establert després quín impliquès la intervenció del tambè La literatura i la llengua eren també un d’altres musics excel·lents com Enric de moltes generacions, basades en el co- arquitecte barceloní Miquel Madorell, dels grans elements que agermanaven Granados o Manuel de Falla i també el merç i la industria, però també en la cul- amb solucions més tradicionals, assolint Palma i Barcelona. Com un antecedent nostre Antoni Noguera. Aquest formava tura i la política. Si veiem fotografies de la un to mitjà de modernitat. La tasca, que del que seria al segle XX, a finals del XIX part del grups dels “Insensats”, amb MS. vida quotidiana de la Barcelona de 1900, li havia estat adjudicada per concurs el hem d’assenyalar la empremta de Ma- Oliver i altres intel·lectuals inquiets per veurem que s’assemblen molt a les de 1900, la realitza entre el 1913 i el 1918, riano Aguiló y Fuster, patriarca de la Re- modernitzar la vida cultural i política de Palma, encara que algunes infraestructu- amb un canvi notable a l’edifici. Dome- naixença literaria, residenciat a Barce- Ciutat a principis del XX. Per cert, Ma- res eren més avançades a Barcelona, ja nech, més avançat i dotat d’una perso- lona, on desenvoluparia la seva carrera nuel de Falla va passar llargues tempo- que tenia una industria molt més potent. nalitat rotunda i polifacética, va construir profesional, arribant a ser Director de la tambè la casa modernista més cara de Biblioteca Universitaria, a més de pre- Barcelona, la coneguda Casa Fuster. Ho sident dels Jocs Florals en diverses oca- va fer per encàrrec del palmesà Mariano sions. Tambè el seu germà Plàcid es tras- Fuster i Fuster. Amb el Palau de la Mù- lladaria a la Barcelona de finals de segle sica, construit coetàniament, constitueix per col·laborar amb ell, i a partir dels anys una de les últimes obres de l’autor. 80 el seu cunyat Lluis Piña, casat amb la seva germana Pepa, que havia estat Mariano Fuster provenia d’una familia fundador de la Compañía Mallorquina amb una llarga tradició mercantil, en- de Vapores i la Harinera Balear. Un altre riquida amb negocis bancaris i el tràfic lletraferit mallorquí faria costat a Aguiló, amb Amèrica, mitjançant una sòlida em- Antoni Maria Alcover, impulsor del Dic- presa naviliera. Al seu pare Rafel Ignaci cionari, durant les seves estades a Bar- Fuster, compromès liberal progressista, celona, president del primer Congrés de va ser senador per Balears a la tercera la Llengua Catalana el 1906. Totes dues 24 legislatura d’Amadeu de Savoia. Maria- personalitats, sense oblidar la posterior Descàrrega de mercaderies al port de Palma. Principis segle XX. Foto Bartomeu Reus. 25 Palma toma les murades i neix la Porta de Santa Catalina. Aquarel·la de Bartomeu Ferrà. Ajuntament de Palma. E l segle XX comença a la nostra Per això, no és d’estranyar que la pri- ciutat nova Ciutat amb un gran canvi simul- tani amb l’enderrocament de la murada: l’aprovació del Pla Cal- mera vegada que es comença a parlar del tema de l’eixample de Palma sigui l’any 1859 per part d’en Pere Alcàntara vet o Pla de l’Eixample, el 1901. Aquest Penya. Durant el Sexenni Progressista el Pla canviarà la fisonomia de Palma i mar- 1873 ja es va aconseguir tomar una part carà la seva forma de ser en el segle XX. de la murada davant la llotja. Als anys cinquanta del segle XIX per tota La filosofia higienista va ser la justifica- Europa s’estén la filosofia econòmica lli- ció popular més important per impul- beral, filla d’una burgesia que està des- sar les reformes a Palma, com l’ende- envolupant una nova forma de capitalis- rroc de les murades i les canalitzacions me. Del capitalisme mercantil que havia d’aigües. El procés de l’enderrocament generat el creixement d’aquesta classe de les murades era molt complicat i no social, s’estava passant al capitalisme fi- estava absent de l’especulació econò- nancer i en aquest, la urbanització de les mica a causa de la requalificació urbana ciutats i la consegüent inversió immobi- de les “zones polèmiques” que delimita- liària juga un paper molt important a Eu- ven l’entorn de la murada fins a 1.250 ropa, fet que va propiciar el creixement metres de distància. dels negocis urbanístics. 27  L’Ajuntament va insistir durant tot el La intervenció a Madrid dels mallorquins 1901 en el fet que volia el permís per Valeriano Weyler, aleshores Ministre de tomar la murada de terra. Primer va la Guerra i d’Antoni Maura, va ser defi- arribar un permís per fer un enderro- nitiva per la seva promulgació. Com a cament parcial en tres trams de 20 me- record d’aquesta intervenció, a l’any se- tres i com que l’Ajuntament no ho va güent, es va dedicar una estàtua a Mau- acceptar, va arribar el definitiu en forma ra a la Plaça del Mercat. de telegrama signat pel general Weyler Segons la llei d’Eixamples de 1861 apro- que en aquell moment era Ministre de la vada per l’Estat, calia convocar un con- Guerra, essent Batlle Enric Lladó. curs de projectes. En el cas de Palma, En quant a les persones que varen im- es va fer una comissió a l’Ajuntament pulsar el Pla d’Eixample de Palma, eren presidida per Bernat Calvet per redactar gent progressista. El mateix Calvet Girona les bases del concurs. Al concurs es va- fou en 1906 Regidor i Batle de Palma pel ren presentar dos projectes, un, enviat grup republicà. Eusebi Estada va esser el des de Cartagena i actualment atribuït a primer que al 1885 posarà de manifest la Garcia Faria, amb el lema “Salus Populi” necessitat d’un canvi radical de la ciutat. molt influït pel de Cerdà de Barcelona, va ésser defensat per l’Acadèmia de Me- Esbucament del Baluard de Moranta. c.1916-1918. Foto Arxiu Escalas. Manifestàven la inutilitat estratègica de dicina i Cirurgia per la seva orientació les murades i la possibilitat d’ocupar les general que es basava en el clima, si bé 1895 que va autoritzar l’enderrocament derrocaments de les murades adqui- anomenades “zones polèmiques“, un es- l’altre projecte anomenat “Felix qui potuit de les murades de la part de terra, i es rits per burgesos i terratinents locals, pai de 1.250m entorn de les murades cognoscere causas” realitzat per Bernat va dur endavant durant el primer terç els que varen finançar l’obra. Uns anys on no es podia construir. Deien que la Calvet, fou el guanyador del concurs. del segle XX. La festa ciutadana multitu- més tard, al 1905, Font i Monteroque població es trovava amuntegada i amb El model de ciutat que es va tenir en dinària durà tres dies, mostrà un alt con- era metge i destacat higienista seria unes condicions sanitàries molt defi- compte no va ésser el de Barcelona, si sens ciutadà entorn l’operació. A l’inici Batlle de Ciutat, i Bernat Calvet l’engin- cients. Enderrocar les murades signifi- més no el de París i el de Viena, on s’ha- de l’enderrocament de la primera pedra, yer municipal redactor del Pla, ho seria cà el progrés, i foren els conservadors, via urbanitzat entorn a l’espai ocupat per unes 10.000 persones van assistir a l’ac- l’any següent. com en Bartomeu Ferrà de la Societat les antigues murades amb bulevards, te de demolició. A la Casa Consistorial, Arqueològica Lul·liana, l’única veu de pes creant un plànol radio-concèntric en entre domassos i flors al balcó central, L’arquitecte responsable de gestionar el que s’oposà. El valor patrimonial de la torn a la ciutat antiga. es va instal·lar un gran rètol format per Pla de l’Eixample fou Gaspar Bennazar, murada no pesava tant com el seu en- milers de llumetes de gas que deia: “Vis- que des de 1901 fou arquitecte munici- derrocament, pels progressistes era “un Al text de les bases del concurs podem ca la Palma del porvenir” juntament amb pal de Palma. El seu nomenament va ser cinturón de piedra que nos oprime i man- llegir: “El ensanche comprenderá un espa- els retrats de Weyler i Maura molt polèmic donat que fou designat a tiene el aire fétido“. cio anular (situado)...en la parte interior dit, a proposta del regidor Sr. Planas, tal por las calles que limitan el casco antiguo” La filosofia de la nova ciutat era acon- L’aplicació del Pla Calvet, va posar al volta per la influència d’Eusebi Estada, i a la part exterior es demanava: “Enlazar seguir el desenvolupament industrial mercat 69.687,72 m² de sòl públic, dels amb l’oposició de regidor Sr. Pou, que va Palma con Santa Catalina y el Camp d’en modern que estava amenaçat per la quals es varen vendre 62.541,72 m², denunciar que per al nomenament de Serralta y estas dos últimas barriadas con construcció de fàbriques que no po- el que va suposar el 40% dels ingres- Bennazar “se atendiese al compadrazgo y Son Españolet y la Punta, unir Palma con dien créixer més dins ciutat i se’n havien sos del pressupost de l’Eixample i un no al mérito demostrado por medio de los el Hostalet y la Soledad, llevando el ensan- d’anar massa lluny del centre. traspàs de sòl públic al privat de gran ejercicios de una oposición“. che hasta las desembocadura del Torrente importància. Si bé no es va fer com a de Bárbera en el Portixol“. En tot cas, des Aquest inici polèmic no va minvar la ca- Els tràmits per dur endavant el projecte Barcelona, on es va emetre deute pú- de 1901 fins a 1930 es va dur endavant pacitat de Bennazar per endegar una d’una nova ciutat, són anteriors al llibre blic en forma de préstec hipotecari ga- l’aplicació del projecte guanyador, si bé obra extraordinària que durà més de 30 d’Eusebi Estada. L’any 1878 ja es va crear rantit pels valors potencials dels solars als anys 50 hi havia encara molts carrers anys, i al mateix temps, a cometre una un concurs per adjudicar l’avantprojecte edificables; per poder dur endavant el sense asfaltar i estava molt poc poblat. quantitat enorme d’obra privada que per a la redacció del projecte de l’Eixample, projecte, hi varen ésser els impostos si bé fins al 1901 no es va aprovar, precisa- L’aplicació del Pla Calvet amb l’enderro- damunt els propietaris dels solars a deixà a Palma un gran nombre d’edifi- ment perquè per poder esbucar les mura- cament de les murades de la part de te- l’Eixample, els ingressos per llicències cis importants i singulars, la qual cosa des calia el desenvolupament d’una llei que rra de Palma comença el 18 d’agost de d’obres i els beneficis obtinguts de les el senyalen com l’arquitecte més impor- 28 no es va promulgar fins a l’any 1895. 1902, segons les directrius de la llei de vendes dels solars procedents dels en- tant del segle XX a Ciutat. 29  M allorca a 1900 és famosa a tota Europa. Molts viat- gers il·lustres la fan popular arreu del món. Les idees ex- posades el 1891 per Miquel dels Sants Oliver de que s’havien de millorar les in- fraestructures i la promoció turística es van fent realitat amb l’edificació del Gran Hotel i la creació de Foment del Turisme, liderat per Enric Alzamora. Amb la indus- tria turística es pretenia crear una alter- nativa a la crisis agrària i a la baixa indus- trialització que patia Mallorca. Desprès del Gran Hotel vendrien altres d’inspira- ció modernista com el Príncipe Alfonso el 1906 a Cala Major o l’hotel Alhambra, els dos de la mà de Gaspar Bennazar del qual parlarem en la propera pàgina. Joan Palmer Miralles, industrial del calçat mallorquí que es va enriquir a l’Uruguay, El turisme va ser el promotor del Gran Hotel. Vo- lia aportar a Ciutat un luxós refugi per acollir l’incipient turisme. Va encarregar el projecte l’any 1901 a Lluis Domènec s’enlaira Montaner, reconegut arquitecte català que ja havia fet l’Hotel Internacional per a l’Exposició Universal de Barcelona a Ciutat, el 1888. El pla empresarial va córrer a càrrec d’un altre català, Antoni Albare- da i Canals que era un especialista amb hostatgeria, de gran prestigi a Barcelona. de la mà del Inaugurat l’any 1903, va ser considerat el millor hotel espanyol del moment. En el discurs inaugural Miquel del Sants Modernisme Oliver digué: “Asistimos a uno de estos actos decisivos que separan y dividen radicalmente dos épocas. No es un templo dedicado al placer, se trata de algo más, se trata de la realización de un designio, de un ensueño casi, de una revolucion pacífica desde la cualMallorca puede, desde hoy, ponerse en con- tacto con la Europa culta y entrar definitivamente en el comercio de la civilizacionuniversal.” Aquarel·la d’Erwin Hubert mostrant el Castell de Bellver i els ametllers en flor. Principis segle XX. Foment del Turisme de Mallorca.  La història del Gran Hotel és molt in- El primer president del Foment va ser En- teressant i curiosa. Va ser durant molt ric Alzamora, amic de Miquel dels Sants temps l’hotel capdavanter del turisme Oliver, que era president de la Cambra de luxe a Mallorca, després se li afegí el de Comerç. L’entitat es va constituir l’oc- Formentor i el Mediterrani. La idea ori- tubre de 1905, data que representa el ginal de fer un hotel de ciutat per llar- tret de sortida de la indústria del turisme gues estàncies de la burgesia industrial a Mallorca. Alzamora, junt amb Oliver, va centreeuropea, no va funcionar. Poc ser el promotor també del grup anome- desprès de la mort del seu propietari el nat Els insensats, del que ja hem parlat 1918, els seus hereus varen proposar al en altres pàgines. Del primer article dels Govern de Madrid instal·lar-hi l’oficina estatuts del Foment, que sorgeix per po- de Correus. Finalment, el 1944, després sar en pràctica tots els mitjans per a la de la primera crisis turística provocada prosperitat de Mallorca, consta: per la Guerra Civil, va acabar essent la seu del Instituto Nacional de Previsión, i “Millorar i embellir les infraestruc- actualment, una vegada rehabilitat, és la tures de l’illa. Protegir els turistes seu del centre cultural Caixaforum. i proporcionar informació de noticies, guies, itineraris i informa- Per un altre costat, l’any 1903 Barto- ció gratuïta, així com un pla de meu Amengual, un altra figura clau dins publicitat, amb anuncis, cartells el sector turístic, recollint les idees de etc. Organitzar excursions, facilitar n’Oliver, va publicar una sèrie d’articles l’accés a camins, indicadors, allot- a La Almudaina, amb el nom genèric jament i locomoció i altres formules de La industria de los forasteros, inspi- de seguretat en els punts perillosos. rats amb els seus propis coneixements Organitzar espectacles per entrete- de la indústria turística d’Itàlia, Suïssa nir i perllongar les estàncies”. i França. En els seus articles, que des- prés es publicaren en forma de llibre Els noms dels promotors figuren a la pri- amb pròleg de Joan Alcover, proposà mera pàgina de les actes. Hi trobem a la necessitat de crear una entitat des- Enric Alzamora, Guillem Sampol, Sebas- tinada a organitzar les activitats turísti- tià Josep Estada, Gabriel Roca, Josep La- ques, que ell va anomenar Pro-Majorica. vandera, Antoni Albareda, etc., un grup Aquesta proposta és fonamental per interessant de professionals lliberals, entendre el que va ser després Foment il·lustrats, progressistes i innovadors, de Turisme. que actuaven amb motivacions huma- nistes i filantròpiques. La seva pretensió Foment de Turisme va ser l’entitat pio- era donar a conèixer les bondats de Ma- nera a Espanya de promoció turística. llorca al illencs i als turistes estrangers. Gràcies al suport desinteressat dels seus socis, va posar en marxa moltes El turisme agafà força amb petit impuls iniciatives. Fou pioner en la promoció durant la Primera Guerra Mundial. Aca- turística que volia respectar la protecció bada la guerra, fins el 36, serà un destí Record del Gran Hotel. 1903. Foment del Turisme de Mallorca. cultural i mediambiental. Més tard, ja al mundial de primera magnitud. Entre el 1907, Amengual va impulsar la creació 27 i el 36, es creen les bases de l’orga- a Barcelona de la Societat d’Atracció de nització turística mallorquina. Durant ristes, de 20.000 a 40.000, i es triplicaren Aquest moviment es trenca amb la Gue- Forasters amb els mateixos objectius. El aquests anys el treball de Foment de el nombre de passatgers de creuers, de rra Civil i la Guerra Mundial. El turisme primer president i fundador de la Socie- Turisme va ser constant, sempre amb 15.000 a 45.000. La importància del turis- desapareix gairebé per complert i no tat d’Atracció de Forasters fou l’alcalde il·lusió, molt influent a altres iniciatives me en aquesta època es comprèn millor reapareix fins després dels 50 amb el de Barcelona, Domènec Sanllehy i Alrich, d’Espanya, tot mantenint el respecte pel quan comparam els 87 milions de pesse- boom turístic. Comença del turisme de- que ho va ser fins a la seva mort, el 9 de patrimoni cultural i ambiental. De l’any tes que s’ingressà per l’agricultura amb vastador, el turisme de masses. 32 gener de 1911. 30 al 36 es duplicaren el nombre de tu- els 30 que ingressà el turisme, el 1933. 33 Gaspar Bennazar lidera la revolució Detall de Can Caubet, cantonada carrer Constitució amb Passeig del Born. Dècada 1910-1920. Foto de Bartomeu Reus. arquitectònica E n un espai tan limitat com Nascut a Palma el 1869, va ser contem- aquest es impossible descriure porani d’un conjunt de personatges que el que va representar per Pal- varen liderar el pas d’una ciutat antiga i urbanística ma Gaspar Bennazar. Durant més de 35 anys que va durar la seva ca- rrera professional, va tenir una vessant del segle XIX a una ciutat moderna i libe- ral del segle XX. de Palma pública i una privada, no absenta de Bennazar va compartir molt estreta- contingut polític important dins la cons- ment el projecte modernitzador de la trucció de la ciutat. ciutat amb persones com Miquel dels S. Oliver, del qual era cunyat, però també El detall de la vida i obra de G. Benna- amb altres com Eusebi Estada, al qual zar està ben presentat en un excel·lent considerava el seu mestre i la persona llibre que ha escrit la seva néta, Maribel més qualificada i compromesa amb la Bennazar. Així i tot volem fer algunes millora de la ciutat. Personatges com observacions per facilitar la compren- Enric i Bernat Alzamora, Antoni Gela- sió de l’obra de Bennazar i situar-la en bert, Antoni Maura, Alexandre Rosselló, la història de Ciutat. Antoni M. Alcover, Joan Alcover, Pere Joan Campins, Gabriel Alomar, Francesc Gaspar Bennazar fou l’arquitecte munici- Roca, Guillem Reynes, Jaume Alenyar, pal des de 1901, responsable de gestio- Mª Antònia Salvà, Pilar Montaner, Fran- nar l’enderrocament de la murada i dur cesc Palmer, Maria Mut, Manuel Salas, endavant l’aplicació del Pla de l’Eixample. Valeriano Weyler, Josep Tous, Bernat 35  Vista de l’Hotel Príncipe Alfonso des de Cala Major. 1922. Foto Arxiu Escalas. Calvet, Pedro Garau, Guillem Forteza, seus somnis se n’anaven a norris. Amb aquests debats i la figura de Guillem For- burgesia que s’anava consolidant amb el entre d’altres, compartiren amb ell il·lu- ells també s’acabarà un esforç col·lectiu teza en la construcció de la ciutat mo- creixement industrial i turístic de la ciu- sions i projectes de Ciutat, algunes ve- sense precedents a Ciutat. derna, en parlarem més endavant. Ara tat, així com també d’alguns “indianos”, gades amb intensos debats. ens centrarem en l’obra de Bennazar en persones que s’havien fet riques a les Políticament volia situar-se a distàn- els primers 20 anys del segle XX. “amèriques”. Per més detall de qui eren Bennazar va ser sens dubte el més cia dels conflictes entre els diferents els “patricis” de Palma que encarregaven destacat entre els destacats de finals corrents liberals i conservadors, però Com hem dit, va ser l’encarregat de fer obra a “ S’Arquitecte”, consultau el segon i principis de segle. La seva obra publi- sens dubte estava vinculat per filosofia viable l’enderrocament de la murada, tom del llibre de Maribel Bennazar. ca i privada va ser excepcional i la seva i per família al maurisme, tan dominant juntament amb Jaume Aleñar, Eusebi Es- presència a la vida ciutadana era inten- a la ciutat de Palma de principis del XX. tada i altres, i fer créixer la nova ciutat a De la quantitat enorme d’obra pública sa. Per això se’l coneixia com “S’Arquitec- Aquesta vinculació ideològica li va provo- l’Eixample que havia dibuixat Calvet. que va fer, ens referirem a una petita te”. Va morir el 1933 a Barcelona i, com car algunes encontrades i picabaralles part que, per nosaltres, té una significa- la majoria de companys del seu temps, amb el regionalisme, liderat entre d’al- Pel que fa a la feina privada, compatible ció especial. Parlam de l’enderrocament no arribà a viure la Guerra civil. El des- tres per Guillem Forteza, arquitecte i po- en aquells moments amb la tasca públi- de la murada que, per a la seva comple- 36 tí els va estalviar veure com molts dels lític, crític amb l’obra de Bennazar. Sobre ca, va ser l’arquitecte preferit de la nova xitat i dimensions, va ser segurament 37  el projecte que li va donar més mal de Haussmann a Paris- defensaven com de caps. En aquell procés destacarem la millor manera d’actuar en els centres dues iniciatives. Una va ser la creació històrics. Una altra era la de construir del Passeig Sagrera “en una nit”, degut ciutats “Jardí” al costat de la mar. Aques- a la necessitat de tenir l’espai de davant ta va ser una de les que estava darrera la Llotja ben endreçat amb motiu de la la fantasia creativa de Bennazar, quan va fira agrícola que s’hi havia de celebrar. fer la proposta per una ciutat “olímpica” L’altre va ser l’enderrocament, també en a l’Arenal, o participant en la posada en una nit, de la Porta de Santa Margalida. marxa de la Ciutat Jardí al 1920. Com es Un enderrocament que va crear un de- veu en la imatge adjunta, aquestes pro- bat important a Ciutat ja que no es va postes quedaven plasmades en els plà- saber exactament com havia estat i qui nols que l’Ajuntament aprovà. n’era el responsable. Ara, després de més de 100 anys, podem L’enderrocament de la porta de Santa dir que, per la manca de recursos i l’ex- Projecte de façana de l’Hotel Príncipe Alfonso (publicat per Miguel Seguí Aznar, Margalida era defensat per Eusebi Esta- trema dificultat de gestió, el Pla de 1918 “La arquitectura Modernista en Baleares”, Ed Cort, 1975). da per tal de millorar l’accés i sortida de només es va executar en un tros petit del la Ciutat. Es diu que es va dinamitar en centre, l’actual carrer de la Constitució, de funcions diferents, com els de Can cine Augusta. A l’Eixample, Bennazar hi una nit i, al dia següent, la brigada muni- carrer que concentra dos edificis molt Casassayas, els magatzems de l’Àguila, va fer varis edificis molt importants, com cipal dirigida per Bennazar la va acabar interessants de Bennazar, el conegut per l’edifici de Sa Nostra a la plaça de sant l’Escorxador, la Plaça de Toros i la resi- de desfer. Era la porta d’origen islàmic, Can Caubet, on als anys 50 s’hi situaria el Francesc, Can Corbella, Can Barceló, Can dència de persones majors coneguda d’allà on es creu que va entrar Jaume I. famós bar Formentor, i l’edifici conegut Forteza Rei, i molts d’altres. com les Hermanitas de los Pobres. Fins i tot el Rei d’Espanya va enviar un te- com el de la Telefònica. Al costat, hi ha legrama al Batlle de Palma per mostrar-li l’edifici de la Delegació de Govern, obra El centre de la ciutat seguia essent el Segurament l’espai on Bennazar va rea- la seva indignació. de l’arquitecte Francesc Roca. principal atractiu pels inversors i arqui- litzar més obres al llarg de la seva vida tectes a l’hora de fer noves cases. Així i va ser la columna vertebral que travessa Respecte a l’adaptació de la ciutat a les El modernisme, un tant eclèctic, influït tot, l’Eixample començava a veure els pri- la ciutat per la Rambla i el Born, la qual noves necessitats de l’automòbil i del tu- pels arquitectes catalans i també pels de mers edificis de la nova modernitat. Les cosa demostra la importància que li do- risme, el projecte de Bennazar recull mol- l’escola de Viena, era l’estil arquitectò- avingudes era el nostre “ringstrasse” i allà naven els inversors fa cent anys, i que li tes idees que bullien ja en aquell temps. nic que dominava els nous edificis més se n’hi construïren bastants. Can Segura, segueixen donant ara. El més conegut Idees com la d’urbanitzar millor el barri importants que es feien en els primer de Francesc Roca, a l’avinguda del Comte d’aquests edificis és el del cine Born de del Terreno i integrar el castell de Bellver anys del segle XX a Ciutat. Bàsicament de Sallent, d’estil modernista, va ser se- 1931, avui seu de Zara. Però n’hi va cons- a la ciutat van ser realitzades parcialment eren quatre els arquitectes responsa- gurament la casa privada més important truir molts d’altres, com els esmentats en les properes dècades. Algunes, com bles: Francesc Roca, Guillem Reynés, que es va edificar a les noves avingudes del Teatre Líric i Hotel Alhambra, Can les dels jardins davant la part de ciutat arquitecte de la Diputació, Jaume Aleñar sorgides de l’enderrocament de les mu- Salas, Can Mulet, la Telefònica, Can Coll, que donava al port de passatgers, no es i Gaspar Bennazar, arquitectes munici- rades. D’altra banda, el primer edifici Can Planas, Can O’Ryan, Can Ribas, Can varen dur a terme, encara que sí es varen pals. Deixam apart l’obra de Gaudí a la públic important que es va construir va Caubet, La Protectora, Can Escarrer i Can fer els jardins de S’Hort del Rei. Seu, a la qual també li dedicarem una ser l’Institut Ramon Llull al 1914, a l’actual Rotleu, tots ells a poca distància del Born. part més endavant, al ser aquesta una Avinguda de Portugal nº2, segons projec- El projecte de Bennazar per Palma intervenció específica i una mica allunya- te de l’arquitecte Tomas Gomez Acebo. Els edificis purament modernistes s’aca- aprovat per l’Ajuntament el 1918, i en da de l’obra arquitectònica de la Palma baran de construir entorn al 1920 amb part sustentat en un anterior de Jaume d’aquells temps. Més endavant, a l’avinguda Joan March, la construcció del Gran Hotel Alhambra Aleñar del 1912, ens dóna una idea de s’hi situava Can Mir, un edifici modernista i la reforma del Circulo Mallorquín, so- la visió de la modernització de la ciutat El modernisme vengué de la mà dels pri- que era un magatzem per guardar pro- bre un projecte de 1899 fet per Miquel que tenia la majoria de les persones in- mers edificis turístics i d’oci import