PALMA_TE_REMEI_AAFF

50 Propostes per a millorar la nostra ciutat al segle XXI INTRODUCCIÓ. Durant els passats mesos unes SEGONA PART. CAP A UNA ESTRATÈGIA DE 80 persones ens hem trobat per debatre l’evolu- FUTUR ció de la Ciutat i les repercussions que ha tengut Per sobreviure sense perdre qualitat de vida aquesta evolució sobre el patrimoni i la mateixa hem de planificar i desenvolupar una estratè- trama física i urbana de Palma, però també sobre gia de futur. Una estratègia que ens faci avan- les persones, els grups i les institucions. El debat çar cap a la competitivitat i la diversificació ens ha dut a fer un conjunt de propostes que es econòmica. Que ens permeti equilibrar les di- varen debatre el passat mes de juny entre perso- ferències entre barris i fer un Pla Específic per nes d’un grup important d’entitats. Fruit d’aquest al Centre Històric. Tot per avançar cap a la debat presentam una nova proposta. sostenibilitat mediambiental, millorar la co- hesió social i respectar la diversitat cultural. PRIMERA PART. LA SITUACIÓ ACTUAL, UN DIAGNÒSTIC DE PALMA TERCERA PART. FULLA DE RUTA DE LES Palma és avui una urbs metropolitana amb perfil PROPERES ACCIONS de ciutat europea i també és la capital de Mallor- El document finalment acordat es presenta- ca, una illa amb un model econòmic insosteni- rà a la premsa per part dels representants ble. Això ens provoca uns reptes en la construc- de les diferents entitats. El mes de setembre ció de l’arquitectura institucional i la governança es presentarà pel seu debat i modificació als de Ciutat. També uns reptes econòmics, medi- col·legis professionals, entitats empresari- ambientals i socials que hem d’afrontar. als, socials, sindicals i polítiques. 3  La Palma del S.XXI INTRODUCCIÓ sens per donar-lo a conèixer i demanar la seva aportació a les entitats empresarials, professi- onals i socials de la ciutat, així com als partits La Palma del segle XXI no pot ni ha de ser com polítics i les institucions. la del segle XX. Els nous temps internacionals i les noves demandes econòmiques i socials, han de construir una ciutat diferent. Hem de Hem de tenir en compte que les línies d’ac- fer i acceptar canvis, però no podem renunciar tuació i les propostes que aquí es presenten, a perdre la qualitat de vida que tenia Palma de no van dirigides a una institució en particular finals del segle passat, quan la seva situació era -com podria ser l’Ajuntament de Palma- sinó mes equilibrada i diversificada. que haurien de formar part d’un Pla Estra- tègic que s’hauria d’elaborar entre totes les institucions i agents socials principals. Això Des de l’entrada en el segle XXI, el turisme de suposaria concretar moltes de les propostes masses està canviant acceleradament. Inter- que aquí es presenten, a la manera que ho fa net i nous hàbits socials estan generant un nou -per exemple- la ciutat de Màlaga des de fa 20 perfil de turista. D’altra banda, la nova conjun- anys. tura geopolítica que afecta el món islàmic me- diterrani ha implicat un increment no previst de visitants. Malgrat tots els conflictes actuals, Per un altre costat, el Pla Estratègic que va el fenomen turístic mundial continua creixent i aprovar al seu moment l’Ajuntament de Pal- l’OMT diu que seguirà creixent en el futur a un ma, així com les propostes que s’estan fent ritme d’un 4% anual. per a la revisió del PGOU, s’haurien de tenir en compte per tal de fusionar-les -en un moment posterior- amb aquest document. El turisme, que evidentment ha aportat coses molt positives en la primera part del seu desen- volupament massiu, té actualment alguns trets PRIMERA PART: LA SITUACIÓ ACTUAL, preocupants per al desenvolupament equilibrat UN DIAGNÒSTIC DE PALMA de la ciutat: saturació de visitants, sobre-càrre- ga dels serveis públics, encariment del mercat de l’habitatge, gentrificació etc. i una lliçó que Una mica d’història es fa cada vegada mes evident: el creixement en nombre de turistes no està garantint un creixement en benestar social en el conjunt La història de Palma ha estat marcada per la de l’Illa de Mallorca i tampoc a Ciutat. seva ubicació estratègica a la Mediterrània oc- cidental. Aquesta posició estratègica ha estat un pol d’atracció de molta gent que, vinguda de Nosaltres no volem una ciutat turística, sinó fora, ha anat forjant, juntament amb a població una “ciutat amb turisme”. Una ciutat que miri autòctona, la societat actual. al futur, que tengui en compte el seu creixe- ment metropolità i que equilibri els diferents barris de ciutat, que prioritzi el benestar, la co- La incipient indústria turística dels “forasters” hesió social i la seva cultura pròpia en totes les proposta per Miguel S. Oliver en 1891, es va seves vessants, que tengui en compte l’herèn- anar desenvolupant durant tot el segle XX, amb cia del passat i que prepari als ciutadans per alguns retrocessos importants com els provo- als reptes de futur. Volem una ciutat que se’n cats per la Guerra Civil i la II Guerra Mundial, i cuidi de tots els ciutadans per igual, integrado- altres menys rellevants a causa de crisis econò- ra i solidària. miques mundials. Amb aquest debat, que ara fem amb persones El boom turístic dels anys 50 i 60, provocarà d’entitats rellevants, volem arribar a un con- uns canvis radicals en la fisonomia de la ciutat. Amb les ampliacions de l’aeroport i del port, es Palma metropolitana, avui desenvoluparà una economia que cada vega- da gira entorn al fenomen turístic. Aquest crei- xement va provocar un corrent migratori -tant L’àrea metropolitana de Palma és considerada per de la resta de Mallorca com de la Península- la Unió Europea, una AUF (Àrea Urbana Funcio- que va fer que la població de Palma passàs de nals), i té uns 534.000 habitants (comptant Palma 136.814 habitants a l’any 1950, a les 430.000 amb Marratxí, Calvià i Llucmajor). Com àrea, la ren- actuals. da neta per llar és la 12a d’Espanya. És la primera AUF d’Espanya en taxa d’activitat, en canvi no està entre les 15 AUF amb menys taxa d’atur. El creixement urbanístic descontrolat va ser continuat i va anar augmentant la teranyi- na urbana fins a arribar a antics nuclis rurals En aquest mapa es veu que l’àrea d’influència de dispersos i llunyans del centre històric, per Palma és més gran si agafam la quantitat de treba- integrar-los en una nova ciutat multicultural, lladors (mes del 20%) de 23 municipis que fan feina com la Palma que és avui. En 100 anys, Palma a Palma -Segons M.Mestre “La tendència que es veu haurà passat d’una ciutat emmurallada a una es que va cap a la contenció de la ciutat, però que ciutat expandida. D’una població “bicultural” el conjunt de Mallorca comença a agafar caracterís- (catalana i castellana), a una multicultural de tiques de Ciutat, si entenem per ciutat, un sistema més de 40 nacionalitats. urbà mes jeràrquic, més equilibrat i més integrat”-. Municipis no metropolitans Municipi central Municipis metropolitans 5 La Palma del S.XXI Perfil de la ciutat Aquest creixement mantingut any rere any, ha donat com a resultat al cap d’aquests 40 anys, una economia que creix, però no millora Palma és la vuitena ciutat d’Espanya amb més la qualitat de vida de tots els ciutadans. Creix, població. En canvi, en renda neta mitjana anu- però que no romp l’estacionalitat. Una econo- al de les llars, està en 29.800 €, la número 33 mia que creix però no diversifica. Diversifica en d’Espanya. No està entre les 15 ciutats amb turisme i de manera molt problemàtica com es menor taxa d’atur. En canvi està entre les 15 demostra amb l’increment de creuers i del llo- ciutats amb major taxa d’activitat. Aquesta ac- guer vocacional en habitatges residencials. tivitat està dominada pel turisme, ja que es la 4a ciutat d’Espanya amb més pernoctacions tu- rístiques. Aquestes limitacions estructurals que arrosse- gam des de fa 40 anys, provoquen una quan- titat important de problemes que intentam Palma, una ciutat europea i capital de resoldre però no acabam de trobar la manera Mallorca d’acabar amb ells. De vegades sembla que sí, que la cosa millora, però canvia un poc el con- text i els problemes tornen a estar presents. Palma és la capital d’una illa amb un model Aquests reptes que ara explicarem, estan fona- econòmic insostenible, que alhora te pro- mentat en estadístiques oficials que no inclou- blemes i reptes compartits amb altres gran rem per no cansar al lector amb mes xifres. ciutats europees i amb la resta de Mallor- ca. L’evolució de l’economia ha passat, poc a poc, de ser una economia diversa, a una Reptes en la governança de la Ciutat economia que camina definitivament cap el monocultiu del turisme, un monocultiu ba- sat en el creixement de la seva taxa d’ac- Palma conforma una àrea metropolitana fluida, tivitat amb un permanent creixement del on viuen moltes persones que travessen cada dia nombre de turistes. A Mallorca, en 40 anys, els limits municipals sense adonar-se’n i consu- haurem passat dels 3 milions de turistes meixen serveis i bens públics d’una o altra institu- de l’any 1978, als 11,2 milions del 2016. Un ció, però té una arquitectura institucional i com- creixement del 3-4% anual. Si seguim crei- petencial molt fragmentada. L’aeroport i el port xent en aquest ritme, podríem arribar als depenen de l’Estat, així com altres funcions de se- 14,5 milions a l’any 2025 i 34 milions de pas- guretat com l’exercit i la policia nacional. El Govern satgers, si l’Aeroport amplia la seva capaci- és fort en matèria de sanitat, educació i serveis so- tat, arribaríem l’any 2030 als 16 milions de cials. El Consell en carreteres, cultura i ordenació turistes. territorial, l’Ajuntament en urbanisme i serveis de proximitat. Tots actuen sobre el territori de Palma. Aquest nou creixement del turisme és un fe- nomen mundial. En els darrers 40 anys hem A la ciutat concerneixen una quantitat enorme passat de 280 milions de turistes a 1.180 mili- de serveis i polítiques publiques descoordina- ons, segons xifres de l’Organització Mundial del des i de vegades enfrontades. Motivat per cau- Turisme. L’any 2030 aquesta xifra pot arribar ses diverses, els darrers 15 anys hem vist com als 1800 milions, amb un creixement del 3,3% la corrupció política i empresarial ha augmen- anual. Els tres líders del turisme Mundial són tat. La crisis econòmica ha conduit a una major ara: els EEU, França i Espanya i sembla que ho fragmentació política i social, el que dificultat seguiran essent en el futur. encara més la governabilitat de la ciutat. 7  La Palma del S.XXI Finalment, constatam la manca d’unes estadís- tes. Des de l’any 1985 aquest descens ha estat tiques amples, diverses, fiables i accessibles, ja de 50 punts percentuals. que tenim sempre una gran dificultat per acon- seguir un bon sistema d’indicadors de la dinà- mica de la ciutat, que ens facilitin l’observació Reptes mediambientals de la crisis que tenim i les accions positives que estam fent per superar-la. Un conjunt d’indi- cadors amb una base més fiable per prendre L’augment de consum d’energia i la contami- decisions. La Unió Europea reconeix que el PIB nació de l’aire creixen, i no complim amb els no mesura la sostenibilitat o la inclusió social, acords sobre el canvi climàtic. Ara per ara, no- aspectes que s’han de tenir en compte en la mes un 1% de l’energia que es consumeix a Pal- planificació estratègica i en el debat polític per ma és renovable. La potència elèctrica instal·la- dur-la a terme. da s’ha més que triplicat els darrers 20 anys. Reptes econòmics La carència d’aigua de qualitat és recurrent. El creixement del nombre de cotxes de lloguer es altíssim, de la mà del viatger autònom. Els pro- L’endeutament de les institucions augmenta, blemes de renous són creixents, d’acord amb perquè no podem pagar els costos del model les queixes que reb el defensor del ciutadà. La econòmic que tenim amb diners propis i com gestió de residus es fa cada vegada més com- que els diners que ens arriben de Madrid dis- plicada amb molts problemes de neteja dels minueixen de manera crònica, el problema carrers als mesos d’estiu. El consum de l’aigua de l’endeutament públic s’ha fet molt gran els d’un turista és 2,5 vegades el d’un resident. darrers anys. En els darrers 10 anys, del 2007 Augmenta la pressió humana que ha crescut en el 2017, el cost financer del deute ha estat un 38% en 10 anys. molt elevat mentre les inversions han estat molt baixes i per tant la capacitat inversora ha estat molt dèbil, el que fa impossible fer front Reptes socials als costos del sistema, per això tenim un dèficit enorme en infraestructures i no tenim diners per a la diversificació i canvi de model. Les darreres tendències d’inversió estrangera en els centre històrics i el lloguer turístic, han intensificat la gentrificació en determinats bar- Gairebé el 50% de la riquesa de les Illes es ge- ris. El desbordament de serveis públics a l’estiu nera a Palma, on es concentren el 38% de les és evident, cosa que es complica més amb la empreses i el 36% de la població. No hi ha al- mancança d’habitatge per a treballadors púbics tre municipi de Balears, a un territori tan petit que han de venir a reforçar l’estiu. El monocul- que és un 4,2% de tot el de les Illes, concentri tiu turístic i la manca d’especialització en altres tanta riquesa. D’aquests 11.195 milions d’euros sectors econòmics genera una fuga de joves que genera cada any la ciutat, un 14,4 % està amb talent que no troben feina en el sector que relacionat amb activitats immobiliàries. És el volen desenvolupar el seu coneixement. El 66% percentatge més alt de totes les activitats que de les llars té dificultats per arribar a final de es realitzen a Palma. Per damunt, fins i tot, de mes. l’activitat d’allotjament i restauració, que té un 11,9% del PIB. Més que el comerç i reparacions que té un 11,7. La cohesió social disminueix. Malgrat el crei- xement econòmic, la pobresa segueix creixent així com ho fa també la precarietat laboral. A Per un altre costat, l’economia general de les les Illes el 10.4% de la població, quasi 115.000 Illes Balears va perdent capacitat productiva i persones, viuen en situació de pobresa ex- de renda comparada amb altres comunicats trema, unes 40.000 a Palma. Sobreviuen amb autònomes, malgrat puja el nombre de turis- menys de 332€. Balears té la tercera taxa més alta de pobresa extrema, després d’Andalusia i Un 39% d’adults de l’àrea metropolitana per- Canàries. tany a alguna associació, aquesta és una bona data. Però per un altre costat, cal assenyalar el procés debilitant que ha tingut en els darrers 15 El monocultiu turístic i l’exigència d’una mà anys el moviment social organitzat en entitats. d’obra barata i poc qualificada, segueix atraient Entitats que són capaces d’elaborar reflexions i immigració, la qual cosa desgasta encara més propostes sobre la ciutat, així com dur a terme la subtil personalitat cultural i l’ús de la prò- accions de tot tipus per millora la ciutat i col· pia llengua de la nostra ciutat. Només el 52% laborar en la solució dels problemes. Aquesta d’adults de l’àrea metropolitana tenen wifi a debilitat ha estat provocada per moltes causes casa seva. , entre les que cal esmentar el distanciament institucional d’aquestes entitats per un canvi en l’estratègia de les subvencions, i la baixada del En els darrers anys hem vist com, per exigèn- voluntariat “de causa” en els joves de la Ciutat . cies d’un turisme d’estada d’un dia, el paisat- ge urbà es banalitza, la ciutadania tradicional La inversió econòmica en habitatges de la cos- s’allunya del centre, transformant els comerços ta de la ciutat i el centre històric, moltes d’elles tradicionals en comerços de consum massiu de destinades a fer turisme de lloguer, ha fet que gelats i barateries. Molts de joves prefereixen els preus s’hagin disparat i han deixat la ciutat una feina qualsevol per tenir un ingrés econò- sense pisos de lloguer assequibles per a mol- mic que una formació llarga, lo que fa que Ba- ta gent. Per primera vegada en la darrera part lears segueixi liderant l’abandonament escolar de la nostra història, molts ciutadans de Palma a Espanya. són desplaçats cap a la perifèria. 9  La Palma del S.XXI SEGONA PART: CAP A UNA ESTRATÈ- portats que fan altres actors sobre el seu terri- GIA DE FUTUR tori, i que tengui en compte el seu entorn local i global. Que també participi solidàriament amb la construcció d’una estratègia per Mallorca i 1. Planificar i desenvolupar una estratègia per les Illes, amb la cogestió del Port i l’Aero- de futur port, així com amb un REB com cal. Palma ha de tenir una estratègia de futur que Algunes Propostes: doni respostes als reptes actuals. Una estra- tègia en la qual participin les institucions que actuen a Ciutat i altres actors principals que im- 1. Crear una entitat jurídicament eficient pulsen la ciutat. perquè doni cabuda als principals agents públics, privats i ONG que actuen sobre Volem una ciutat que posi en el centre del seu Ciutat, per tal de definir i gestionar l’estra- interès als seus ciutadans. Volem una ciutat tègia de Palma. Amb un clara estructura, que tengui en compte el patrimoni cultural, funcions i competències, que no impliquin històric, paisatgístic o arquitectònic que són duplicitats ni costos alts. elements propis i consubstancials, que consti- tueixen un eix vertebrador d’identitat i també un motor econòmic més. 2. Que el Consell de Mallorca impulsi la crea- Necessitam una ciutat que lideri les accions im- ció de l’Àrea Metropolitana de la Badia de  Palma (AMEBAP), que integri progressiva- atractiva també pels visitants, per la seva activi- ment alguns diferents serveis dels municipis tat cultural i pel seu patrimoni històric i cultural. del litoral de la badia de Palma (Andratx, La capacitat de competir amb les altres CCAA i Calvià, Palma i Llucmajor i Marratxí) amb territoris d’Europa dins del camp de la produc- la participació -si cal- del Consell de Mallor- ció de bens, depèn de que estiguem al mateix ca. Hem de garantir que la participació dels nivell i condicions que els altres en quant a im- ajuntaments veïns de Palma sigui important portacions i exportacions de primeres matèries i els beneficis cap als seus ciutadans siguin i productes acabats. Per això es condició neces- rellevants, per vèncer possibles resistències. sària que tinguem un REB en vigor. 3. Potenciar l’actual Consell de Ciutat de l’Ajuntament de Palma per millorar els me- Per desenvolupar l’economia terciària de turis- canismes de transparència i de participació me que tenim actualment i avançar cap a una ciutadana dels agents socials de les barria- diversificació dirigida als sectors quaternari des de ciutat i de les entitats sectorials i do- (coneixement , educació, investigació) i quina- tar-lo dels recursos necessaris per abastar ri (salut, serveis socials, cultura) hem de poder l’AMEBAP. controlar les portes d’entrada a la CCAA (ports i aeroports), hem de tenir un sistema de finan- çament just que no provoqui l’espoli fiscal ac- 4. Potenciar la figura del Defensor del Ciutadà tual i hem de saber introduir unes condicions de l’Ajuntament de Palma per supervisar i socio-econòmiques de base, que incentivin la millorar l’atenció del serveis públics als ciu- Inversió en aquests sectors tadans de Palma i de l’AMEBAP. Algunes Propostes: 5. Participar activament en l’impuls d’una es- tratègia per Mallorca i per Balears, així com participar a les xarxes internacionals de ciu- 1. Definir, per part de l’Ajuntament, el sostre tats que afronten reptes similars. En aquest de places turístiques de la ciutat i restringir sentit es fonamental definir el paper de el turisme de lloguer vacacional en edificis Palma en relació amb Mallorca al llarg del plurifamiliars als barris no massificats tu- segle XXI. rísticament, definint les zones de la ciutat i l’àrea metropolitana on si es podria fer. Fins que no tenguem aquest sostre definit, 2. Una estratègia per avançar cap a la com- decretar una suspensió de llicencies muni- petitivitat i la diversificació econòmica cipals per nous establiments turístics. 2. Definir, per part del Consell de Mallorca, el Necessitam una ciutat activa, amb ocupació de nombre òptim de passatgers del Port i Ae- qualitat tot l’any, amb innovació tecnològica roport de Palma al llarg de l’any, tenint en i diversificada en la seva economia. No volem compte que a aquestos no arriben nomes ser una ciutat turística sinó una ciutat amb tu- passatgers que venen a l’AMEBAP. risme. Atractiva per als ciutadans, i visitants, no 3. Definir el nombre òptim de creuers, per part únicament pel seu clima i el seu paisatge, sinó de l’Ajuntament, així com controlar el seu per la seva activitat cultural, pels seus produc- impacte mediambiental, a mes d’afavorir el tes originals i d’alta qualitat, per una estructura creixement del sector nàutic al Port. de serveis sanitaris molt bona, fiable i diversa; així com per una bona actitud i capacitat d’aco- 4. Gestionar l’activitat turística per part de llida dels seus residents i empreses. Volem que l’Ajuntament, perquè sigui una experiència els ciutadans de Palma coneguin i estimin la de qualitat, amb les idees i criteris consen- seva ciutat, la seva història i la seva cultura, i suats entre tots els que hi participen: ciuta- que aquesta es doni a conèixer de manera dans, treballadors, empresaris i turistes. 11  La Palma del S.XXI 5. Estudiar, per part de l’Ajuntament, i aplicar verda, sostenible, segura i culta. Volem una accions tècniques i polítiques per aconse- ciutat en la que tots els barris tenguin espais guir que els residents tradicionals de les zo- per fer activitats a l’aire lliure i serveis públics nes sotmeses avui a una forta especulació, fàcilment accessibles. Volem espais per als ciu- segueixin vivint on ells viuen i volen seguir tadans. Volem que tots els barris puguin parti- vivint. Eliminar la gentrificació. cipar de la riquesa que genera el turisme i ten- 6. Fomentar, per part del Consell i l’Ajuntament guin una experiència positiva del turisme. de Palma, la inversió pública i privada en la promoció del producte de proximitat elabo- Algunes Propostes: rat a Ciutat, a Mallorca i les altres Illes. 7. Impulsar que l’activitat immobiliària faci una aportació econòmica a la ciutat més impor- 1. Al Molinar volem el Port petit i també a la tant que la que fa ara. Revisar els valors de resta dels petits clubs nàutics de la Badia. l’impost de plusvàlua municipal. 2. Volem un Port de Palma obert als ciuta- 8. Apostar per part del Govern, pel sector sa- dans, amb més accessibilitat a les activitats nitari i el de serveis socials, tan pel seu po- nàutiques i pesqueres, així com de passeig. tencial de diversificació econòmica com per 3. Avançar una xarxa de corredors paisatgístics la creació de llocs de treball de qualitat, per i ambientals que millorin la qualitat de vida exemple, rehabilitant son Dureta i creant dels residents, com per exemple el de la Fal- més residències a Palma per a persones de- ca Verda. pendents. 4. Establir el Pla Litoral de Llevant 2018-2030, 9. mpulsar la creació d’un Cluster Cultural, per convertint les idees del projecte Ramon Llull part del Consell de Mallorca, amb les em- 20-30, en projectes operatius com el del Pla preses i les institucions culturals que avui Litoral de Ponent. fan feina dins Ciutat, sempre obert a altres iniciatives operístiques, musicals i esportives 5. Intervenir en el desenvolupament de l’Ei- de forma anàloga a com ho fan a Eivissa, tot xample, promovent un pla d’inversions reforçant la cultura i la llengua pròpies. públic-privat, tant en la rehabilitació de façanes i habitatges, com impulsant els ei- 10. Com una acció coadjuvant al cluster cultu- xos cívics d’Arxiduc, Ricardo Ortega, etc. Els ral o al museu en xarxa de Ciutat cal dedicar Eixos cívics han d’estar dotats prèviament esforços molt rellevants per proporcionar d’una normativa d’usos i renous adequada manteniment a tots els espais patrimonials de la Ciutat i per això aconseguir uns profes- a la zona evitant que es tornin com a “eixos sionals especialitzats i conscients de l’espai incívics” inhòspits per als veïnats. que s’intervé, des d’arquitectes fins a treba- 6. Millorar la protecció patrimonial i mediam- lladors qualificats. biental dels barris històrics com els del Ter- 11. Impulsar un pla de formació en noves tec- reno, Sta. Calalina, Es Molinar, Son Espa- nologies als majors de 45 anys per reduir la nyolet, Es Jonquet, Es Viver, Son Rapinya, La bretxa social de la informàtica a Ciutat. Soledat, etc. El patrimoni cultural dels bar- ris històrics també ha de ser un motiu de dignificació i identitat dels seus habitants. 3. Amb una estratègia per equilibrar les di- 7. La normativa urbanística s’ha d’adaptar a ferencies entre barris la protecció dels barris històrics mitjançant plans especials (per exemple el cas des Jon- quet que ja té declaració de conjunt històric) Palma ha de seguir essent una ciutat oberta al o mitjançant normativa i catàlegs molt ben món, però amb un equilibri entre l’activitat tu- elaborats. rística i la vida residencial, entre la vida laboral i la d’oci, entre els barris del centre i els de la 8. Elaborar un Pla de protecció del Prat de perifèria. Volem una ciutat oberta al mar, més Sant Jordi per fomentar l’agricultura eco-  La Palma del S.XXI lògica i de proximitat a les zones rurals de 3. Perfeccionar la normativa urbanística de Ciutat, sempre atenent a l’existència d’una Centre Històric i completar-la amb un bon demanda suficient. catàleg de Patrimoni. 9. Cercar recursos estatals i europeus, junta- 4. Augmentar la inversió en restauració i reha- ment amb els locals, per rehabilitar o recon- bilitació, començant per potenciar habitat- vertir els polígons d’habitatges com els Pull- ge i facilitar la vida als veïns, estimulant que man, Corea o son Gotleu i eliminar d’una el centre històric no es buidi de residents ni vegada per totes Son Banya. s’ompli de visitants o turistes o hotels. 5. Potenciar, per part de les tres institucions Govern, Consell i Ajuntament, solucions que 4. Amb una estratègia específica per al Cen- procurin mantenir els grans casals. Cercar tre històric fórmules de conservar els tres o quatre grans casals que ens queden com un patri- El centre històric és més que un barri, és una moni valuós: Can Weyler, Can Serra, les Tor- porta i un estàndard de tota la ciutat, de tot- res islàmiques, així com dedicar Can Oleo a hom. És un espai que s’omple d’activitats ciu- un Centre d’Estudis de l’Evolució de Palma, tadanes de tota Palma en molts moment de part del museu en xarxa de Ciutat. l’any. La nova industria del turisme aplicada 6. Afrontar per part del Consell de Mallorca, sobretot als centres històrics està desallotjant el problema dels monestirs i convents que als ses residents habituals, canviant el paisatge es buiden i amenacen de ser abandonats urbà i la seva economia. Des del 1998 el centre o mal utilitzats. Cercar una solució perquè ha perdut 11.000 persones, passant de 33 mil a són edificis patrimonials que incorporen 22 mil habitants. Pràcticament totes les places també patrimoni moble i immaterial, ar- i passeigs públics del centre estan orientats a xius, patrimoni bibliogràfic, etc l’ocupació turística dels espais, inclòs el Born. 7. Protegir per part de l’Ajuntament, el petit comerç tradicional (llocs emblemàtics a la vegada) hauria d’ésser prioritari. S’han Per tant les intervencions al Centre Històric són d’instaurar mesures de foment (tímidament fonamentals. Hem d’integrar totes les actuaci- iniciades) potents si es vol aconseguir que ons i normes que li apliquen i constituir un ver- aquesta xarxa comercial aguanti. tader espai central protegit, on la reforma del Born és un punt clau. La política de patrimoni 8. La política d’habitatge ha de tenir en compte cultural de Ciutat no s’entén sense una política la importància de la rehabilitació d’habi- d’urbanística clara per al centre, un espai “de i tatges en el centre històric i ha d’incentivar per a” tota Palma. que hi resideixin les persones de la zona, de forma que s’impliquin a la Ciutat. 1. Definir bé, per part de l’Ajuntament, l’àrea del Centre Històric, definir usos permesos, 5. Una estratègia que serveixi per avançar especialment els turístics, determinar nor- cap a la sostenibilitat mediambiental mes clares i protectores de la conservació, i una normativa de convivència, renous, ne- Palma ha de ser una ciutat més neta, amable i sa- teja, residus i estètica conseqüents en pro- ludable, on els vianants recobrin el protagonisme porcionar el benestar adequat als residents. perdut. Volem una ciutat en la que es pugui cami- 2. Abordar el tema de la gestió de l’espai pú- nar i passejar tranquil·lament per tot el seu front blic en el centre històric: terrasses, façanes, marítim i altres llocs del seu territori, en la que colors, publicitat estàtica i dinàmica, pavi- el transport públic i la bicicleta siguin prioritaris. ments, elements públics, senyals de trànsit, Una ciutat que contribueixi en la reducció de les etc. Concentrar la gestió en una figura po- emissions de CO2 i aporti el seu gra d’arena en la lítica única. lluita contra el canvi climàtic global. Algunes Propostes: 4. Fomentar, per part del Govern, que els nins i nines vagin a l’escola de més proximitat i els que no ho poden fer tinguessin un transport 1. Convertir per part d l’autoritat Portuària i públic eficaç que evitàs les concentracions l’Ajuntament, el Front Marítim en un espai de cotxes que estan al costat de la Via de eminentment públic i per a vianants sem- Cintura. pre que no impliqui hipotecar també altres 5. Continuar amb la política de peatonització mesures públiques molt importants com in- i limitació del tràfic sobretot al centre i als versions o despesa social. carrers estrets de l’eixample i dels barris 2. Avançar amb l’estudi de mobilitat de tota perifèrics. No estam d’acord amb una pe- la Zona AMEBAP que poses de manifest el atonització indiscriminada i sense plani- fluxos de persones i vehicles que es mouen ficar seriosament, ja que provoca proble- per tota la badia, per tal de poder planificar mes sense solució i no facilita la vida del una xarxa eficient de transport públic i de veí. Limitació de trànsit sí. Ja s’està pro- aparcaments. duint. 3. Reconvertir el pàrquing de la Plaça Major, 6. Estudiar per part del Consell de Mallorca i que serà públic aviat, en un aparcament l’Ajuntament, l’aplicació del tramvia elèctric majoritàriament per residents. I fer més en alguns llocs rellevants, com el que feria accessibles els parkings de la corona de la una ronda permanent a la ciutat antiga per ciutat antiga per millorar la peatonització. les Avingudes i el front marítim. 15  La Palma del S.XXI 7. Hem d’eliminar el renou del cotxe, i en algu- Algunes propostes: nes zones, dels avions i dels grans vaixells i fer un pla de llarg recorregut per impulsar el cotxe elèctric. 1. Fer plans públics especials, per part de l’ajuntament, dels barris on hi has més con- 8. Volem que l’Ajuntament recobri el que les centració de persones en risc de pobresa i Avingudes siguin uns bulevards, fent créixer recuperar el treball social preventiu als bar- les voreres, amb més zona verda i menys ris de la ciutat, implicant a les empreses pri- cotxes i que torni la bicicleta. vades i a les ONG del Tercer Sector. 9. Hem de protegir amb els recursos legals i 2. Fer un pla de control permanent per part de tècnics disponibles el petit comerç tradici- la Delegació del Govern central, de les màfi- onal perquè doni els serveis necessaris als es i els clans violents que actuen en drets in- ciutadans d’una manera alternativa a les drets de Ciutat, potenciant una policia local grans superfícies, per protegir el patrimoni al servei dels ciutadans i de barri. comercial, per fer trajectes a peu i deixar el cotxe a casa. 3. Fer un ample programa d’habitatge social, per part del Govern, per compra, lloguer o 10. Revisar, per part del Consell, el projecte rehabilitació, que faci possible l’habitatge del segon cinturó, especialment el disseny digne per totes les persones que habitam dels nusos de tràfic, per fer-lo més fluid i la ciutat i eviti progressivament la gentrifi- que pugui absorbir tràfic de les avingudes i cació. del front marítim. 4. Crear, per part de l’Ajuntament, el Fòrum de les Cultures, on estiguin integrades totes les 6. I per millorar la cohesió social i respectar entitats i persones rellevants que confor- la diversitat cultural men la diversitat cultural i religiosa present a la ciutat. Volem una ciutat integradora, sense guetos, 5. Encarar la revolució demogràfica degut el que dignifiqui les diferents barriades i que els creixement de la gent gran i la disminució eixos cívics siguin les noves artèries de la ciutat. de la natalitat, i oferir als majors una opor- Solidària amb els que menys tenen i inclusiva tunitat per un vida social nova i digna des- de totes les minories, oberta a totes les opci- prés de la seva jubilació. Aquesta necessitat ons religioses i tolerant amb la convivència de pot ser el motor del desenvolupament del grups diferents. Una ciutat que ofereixi una sector quinari a la badia de Palma: serveis vida digna als seus majors i als seus infants. residencials, d’entreteniment i educació, de Una ciutat que lluita per la igualtat total de la benestar físic i psicològic, culturals i de re- dona i que sigui exemple en la lluita contra la cerca per a persones majors residents i fo- pobresa. ranes.  6. Palma, entre l’Ajuntament i el Consell, ha de Possibles socis fundadors de l’entitat que crear nous sistemes de “residència” i “serveis s’ha de crear per tal de fer l’estratègia de fu- a la tercera edat” que no passin només per tur per Palma. grans centres. S’han de trobar també noves fórmules de finançament de les pensions Ajuntaments de Palma, Calvià, baixes (hipoteca inversa, lloguers, etc). Lluchmajor i Marratxí. 7. Impulsar, per part del Govern, els plans d’igualtat a totes les administracions i a les Consell de Mallorca. empreses privades, especialment les mesu- Govern Balear. res referents a la lluita contra el maltracta i la prostitució. Cambra de Comerç, Indústria i Navegació. TERCERA PART: FULLA DE RUTA DE Comissions Obreres i UGT. LES PROPERES ACCIONS CAEB. Federació d’AA.VV. Per aquest any 2017 Autoritat Portuària. Juliol: Presentació pública per part dels Aeroport de Palma. portaveus de les entitats. Universitat. Juliol: A continuació, una presentació in- Col·lectiu Alternatives. dividualitzada als partits polítics de l’Ajun- tament de Palma. Cercle d’Economia. Setembre: Després de l’estiu es farà una Fundació Impulsa. presentació als diferents agents socials, Fundació Gadeso. econòmics, sindicals i als col·legis profes- sionals. GOA. Octubre: Es recolliran i integraran les GOB. propostes adequades al document inicial. ARCA. Novembre: Es publicarà la nova versió i es crearà una estructura operativa per OCB. poder aconseguir la creació d’una entitat Palma XXI. per elaborar una estratègia 1918-2022, a partir del document inicial. Altres.... 17  La Palma del S.XXI ESQUEMA RESUM DE LA PROPOSTA preocupants, fet que ens motiva a cercar soluci- ons per un nou model turístic sostenible social, mediambiental i econòmicament. El creixement econòmic i territorial de Palma es fonamenta en el creixement del monocultiu turístic basat en més volum de turistes. Aquest En aquest esquema veiem un resum dels princi- model ja es insostenible i genera uns proble- pals problemes que estan interrelacionats: mes que comencen a tenir unes conseqüències Monocultiu turístic amb creixement constant de turistes Governança pública Baixa rendabilitat Problemes ambientals fragmentada i complexa econòmica i i socials creixents precarietat laboral La nostra proposta per a la ciutat de Palma es de la situació actual, que es concreta en els se- fonamenta en una estratègia gradual, de canvi güents cicles de feina: 2 1 Establir una estratègia per al futur de Palma Crear una entitat que inclogui mesures Ciutadana forta i integrada econòmiques, per tots els actors públics urbanístiques, socials, i privats principals. culturals i mediambientals. 3 Aplicar l’estratègia aprovada per tots i fer un seguiment i una avaluació periòdica de la seva eficàcia, de manera transparent.  COL.LECTIU ALTERNATIVES